Míriam Pastor Gubianes

Educació Primària – Grup 21

Educació i contextos educatius

TEMA 1

1. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA
1.1 Què és la sociologia?
1.2 Els problemes sociològics i socials
1.3 Característiques: parcial, crítica, desemmaascaradora i relativitzadora
1.3.1 Resum de la perspectiva: qüestiona, analitza i no jutja i educació en context
2. ELS DOS GRANS TEMES
2.1 Individu i societat: les normes socials, el procés de socialització i el control social
2.2 Canvi social i canvis en les formes de socialització: societats tradicionals i contemporànies

LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL

1. La perspectiva sociológica
El cafè és un estimulant, es podria concebre com una droga i és acceptada (no com d’altres, com la
marihuana). Prendre cafè significa tenir unes interaccions socials; moltes vegades quedem amb gent
per ‘’prendre un cafè’’ o ‘’prendre una cervesa’’, tot i que són prescindibles. Si apliquem la perspectiva
sociològica, veiem que el cafè té un valor simbòlic i implica un seguit de relacions socials. La vida és
la rutinització de l’experiència.
En termes polítics i econòmics, pot comportar diversos problemes:
• Arriba i es produeix en països pobres: d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina
• El consum es dona als països rics: països del nord (per la globalització)
• Hi ha diversos tipus de cafè: com cafè just (per tant, et posiciones davant un tipus de relació
més justa)

1.1 Què és la sociologia?

La sociologia és l’estudi de la vida social humana, dels seus grups i societats. Tanmateix, es
dedica a estudiar les causes i conseqüències de la conducta humana (analitzar) i qüestionar tot
allò que ens és familiar o comú. És una disciplina crítica (però no neutral); és explicativa però no
normativa (entendre els perquès, multicausal...); dona eines per comprendre no solucions
immediates.
*La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta

1.2 Els problemes sociològics i socials

El problema sociològic no és tant el saber per què hi ha coses que van malament des del punt
de vista de les autoritats, sinó entendre com funciona el sistema. Per exemple, el problema
sociològic fonamental no és el divorci, sinó el matrimoni; no és la revolució, sinó el govern; no és
la delinqüència; sinó la llei (ja que la dicta l’autoritat).
Per tant, la sociologia vol entendre la forma de construcció (com) que ha comportat al
problema social, i què coses (el què) han facilitat l’arribada d’aquell problema. Ex: Com la institució
del matrimoni es produeix en la línia del temps?

Problema sociològic Problema social

Matrimoni Divorci
Govern Revolució
Llei Delinqüència
 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
1.3 Característiques de la perspectiva sociològica
La perspectiva sociològica tracta d’objectivar la societat: ens distanciem de la societat i intentem
desfer-nos dels prejudicis i estereotips. D’aquesta manera, ens allunyem dels fets socials (d’allò
que es dona per suposat) i els analitzem objectivament.
• És una perspectiva parcial. És a dir, el seu origen és occidental (i, per tant, no és
universal). Tanmateix, no és arbitrari (aspira a la imparcialitat, a la màxima objectivitat
possible) i, alhora, reivindica la necessitat d’interdisciplinarietat (reivindicació d’una
sociologia que dialogui amb altres disciplines, com la història, l’antropologia...).
• És una perspectiva crítica. Dit en unes altres paraules, qüestiona allò donat per
descomptat (és a dir, el sentit comú) i s’interessa per concepcions oficials i no oficials de la
realitat (les etiquetes social diuen més de l’etiquetador que dels etiquetats). De fet, aquestes
etiquetes són una mostra de superioritat i de poder.
• És una perspectiva desemmascaradora.
o La societat com a edifici: El punt de vista sociològic pretén anar més enllà de la
façana d’un edifici: vol veure quines són les estructures que permeten que un edifici
es mantingui dempeus, comprendre quins mecanismes permeten el manteniment
de l’ordre social. La perspectiva sociològica té una voluntat deliberada i sistemàtica
de mirar a través de les façanes per descobrir l’estructura interna de la societat.
o La societat com a teatre: Tanmateix, la societat també s’entén com un teatre, en
què cada persona representa un rol diferent. La sociologia vol conèixer els rols de
cada individu, quines són les màscares amb les quals es disfressen a cada moment
(rol d’alumne, rol d’amiga, rol de filla...) I, a més a més, convida a contemplar la
societat entre bastidors, és a dir, allà on els actors es treuen i canvien la màscara.
• És una perspectiva relativitzadora: tot allò donat per descomptat (naturals, que sempre
han estat així: per què es casa la gent?) es qüestiona; s’esvaeixen evidències col·lectives
i sorgeixen dubtes; la seguretat es transforma en inseguretat; les certeses esdevenen
dubtes; deixem de veure les coses com a ‘’naturals’’ o ‘’normals’’ (Ex: la forma diferent en
què es viu la mort). En resum, comencem a ser conscients de la relativitat dels nostres
comportaments.

1.3.1 Resum de la perspectiva sociològica

Per tant... la sociologia ens serveix per:
• Qüestionar els tòpics: preguntar-se com s’han construït els ‘’problemes socials’’
Qui selecciona i defineix els problemes públics? Per què en són? També cal identificar les
definicions, interessos, contradiccions... dels agents socials. També cal ser capaç de
qüestionar-se a un mateix i anar més enllà del ‘’sentit comú’’, basant-nos en arguments
rigorosos.
• Analitzar i no jutjar: entendre el perquè de l’acció social; descriure de forma
detallada els fets educatius (per què de l’abandonament escolar?); posar-se al lloc de
l’altra (empatia); adoptar una mirada crítica-analítica; emprar la teoria per entendre
millor la realitat social i orientar la pràctica.
Ex: Aquesta família no pot participar a les reunions de l’escola perquè treballa
tot el dia vs aquesta família no s’interessa pel seu fill/a
• L’educació en context: allò que succeeix a l’escola no pot sentir-se com una cosa
aïllada d’allò que succeeix a la realitat
 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
2. Els grans temes d’interès de la sociologia
La sociologia ha tingut dos grans temes d’interès:

2.1 Individu i societat

• Les normes socials: convencions socials o patrons de conducta que ens orienten sobre el nostre
comportament en algunes situacions (Ex: no menjar amb la boca oberta). Són conductes
interioritzades acceptades i normalitzades. Totes les societats es troben construïdes per normes,
i la nostra localització dins aquesta influeix en la mostra manera de ser i fer i, per tant, tindrem
unes regles o unes altres que caldrà obeir. Aquestes normes socials són una base pel
manteniment de la societat i, a la vegada, varien en funció del context (social, cultural, econòmic...).
No són universals i ens permeten:
o Estructuren la vida social i el dia a dia dels individus (donen seguretat)
o Ens permeten resoldre problemes de relació quotidians
o Garanteixen ‘’ordre social’’ i cohesió
o Ens permet contribuir a interessos de grups de poder

• El procés de socialització: La socialització són els processos a través dels quals els individus
aprenen i interioritzen les formes ‘’normals’’ de vida d’una societat. Ens permeten: interioritzar,
formar la personalitat i mantenir la societat. Dur a terme aquest procés ens permet dur a terme la
integració social o grupal (és clau pel manteniment de la societat). Hi trobem dues etapes en
aquest procés:
o Socialització primària: es dona durant la infància i ens prepara per a ser membres de
la societat.
o Socialització secundària: qualsevol procés que porta l’individu (ja socialitzat) a
participar en nous sectors de la societat. Ex: socialització amb amics o amigues en un
esplai

Socialització primària Socialització secundària

Primera infantesa
Imprescindible per vida social ‘’normal’’
És de caire global: tots els àmbits de la vida
El seu agent principal és la família
Calen llaços afectius forts
Implica identificació amb els altres
Resta de la vida
Aprenentatge de rols
És de caire parcial: per àmbit de socialització
Escola principal i es van sumant diferents
agents al llarg de la vida (mitjans comunicació,
escola, grup d’iguals...)4
No calen llaços afectius fots
No cal identificació amb els altres

• El control social: conjunt de mecanismes que els grups socials posen en funcionament per
reprimir, sancionar i/o corregir les conductes desviades. No hi ha cap societat sense mecanismes
de control social. Tanmateix, aquests eviten que un grup es dissolgui i varien en funció del context
i del grup.
o Mecanismes de control (1):
▪ Formals: lleis i regulacions explícites
▪ No formes: codis no escrits, transmeten hàbits, normes i valors
o Mecanismes de control (2)
▪ Violència física
▪ Controls econòmics, polític i legal
▪ Control de grups primaris
 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
2.2 Canvi social i canvis en les formes de socialització
• Societats tradicionals
o Consens normatiu: tots els agents que configuren la societat comparteixen les mateixes
normes i valors.
▪ Paper de la religió: ‘’Com Déu mana’’ (s’atribueixen a un poder diví que les ha
establert)
▪ Coincidència d’objectius i missatges entre els diferents agents de socialització:
valors polítics que són els mateixos que els de la religió, etc... i explicats a partir
de l’escola
• Societats contemporànies
o Pluralitat normativa: hi ha algunes normes que tenen molta rellevància, però no són les
úniques que entren en joc.
▪ Causes: contactes amb altres cultures i formes de vida i laïcització de la societat
▪ Trencament de les formes unitàries de socialització: no hi ha tanta cohesió
▪ Conseqüències: diversificació dels models de socialització, la família perd la
capacitat orientadora front els iguals i els mitjans de comunicació, creixent
importància de l’adaptació als nous contextos
o Reflexivitat: tenen capacitat de reflexionar