Educació i contextos educatius

TEMA 5

LA FAMÍLIA I ELS ESTILS DE SOCIALITZACIÓ FAMILIAR

1. LA FAMÍLIA COM A INSTITUCIÓ SOCIAL

• Estructura familiar i principals canvis
• Funcions socials de la família

1.1 La família com a institució bàsica

• L’ésser humà neix en condicions d’indefensió i necessita la cura i atenció de persones
adultes de les quals dependrà temporalment.
• La família és el principal agent de socialització: tot i així, en els darrers anys, hi ha autors que
qüestionen aquesta idea i la creixent importància d’altres agents
• A partir de la família s’articulen les respostes socials a una sèrie de problemàtiques: regulació
a l’accés sexual, cooperació econòmica, control social, organització de la residència...
• Es pot afirmar que:
o La família és una de les institucions socials bàsiques
o La família és un grup primari de dues o més persones relacionades entre si per llaços de
sang, matrimoni o adopció
o El matrimoni ha estat en la majoria de les societats el nucli legal de la família, si bé ara
com ara, està qüestionat (parelles amb fills fora del matrimoni, parelles de fet...)

1.2 Estructura familiar

Les estructures familiars NO són universals, sinó que varien en l’espai i el temps.
• Família nuclear: un adult o parella d’adults que viuen junts en una llar amb fills propis (si n’hi
ha)
• Família extensa: quan, a més a més de la família nuclear, també hi viuen altres.

1.3 Conceptes a tenir en compte en l’estructura familiar

• Monogàmia: característic de les societats occidentals, referència a al fet de no estar casat/da amb
més d’una persona a la vegada (només amb una)
• Poligàmia: Tipus de relació amorosa i sexual en què se li permet a l’home tenir una relació amb
dues o més dones (a nivell legal). Molts pocs estats reconeixen legalment alguna forma de
poligàmia.
• Poliàndria: Tipus de relació amorosa i sexual en què se li permet a la dona tenir relació amb dos
o més homes.

1.4 Canvis socials amb impacte en la família

• A partir dels anys 60 es produeixen una sèrie de fenòmens que comporten una transformació
radical i una crisi profunda del model de la família moderna o burgesa:
o Canvis del rol de les dones en la societat: s’incorporen al món laboral amb un treball
assalariat
o Canvis de la legislació familiar: per la llei del divorci, per exemple
o Desenvolupament dels règims de benestar: hi ha molts àmbits que abans eren assumits
per la família i actualment per l’estat
o Individualisme
 o Pèrdua d’influència de l’Església catòlica: malgrat que s’aprovés la llei del divorci, la
influència de l’Església catòlica sobre la societat generava un cert control en l’aspecte
(legalment es podia, però davant la moral religiosa s’evitava)
o Reivindicacions i demandes dels moviments feministes
o Evolució mateixa del capitalisme (globalització)

2. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS AMB IMPACTE EN LA FAMÍLIA

• Disminució de les taxes de nupcialitat
• Retard en l’edat de matrimoni
• Reducció del nombre de fills: reducció de la taxa de natalitat a les societats occidentals
• Endarreriment de l’edat de la primera maternitat
• Aparició de la parella sense fills: el matrimoni o parella no té perquè significar fills
• Els fills sense parella (monoparentalitat)

3. FUNCIONS ‘’SOCIALS’’ ATRIBUÏDES A LA FAMÍLIA

• Socialització primària (estils de socialització)
• Relacions sexuals i de reproducció legítimes
• Suport afectiu estable
• Atenció a necessitats materials i de criança bàsiques
• Adscriu fills a posició social (recursos, no només materials): tindrem accés a uns recursos
econòmics o materials a altres, però també ens donaran diferents recursos culturals, que poden
marcar desigualtats en l’estructura social

4. ESTILS DE SOCIALITZACIÓ FAMILIAR

• Anòmic: poca implicació amb el fill/a. Control de normes de forma arbitrària (no per necessitat).
Excés d’autoresponsabilitat i d’independència
• Permissiu: poc control de les normes establertes amb la cohesió familiar avantposada al conflicte
produït pel compliment de la norma.
• Autoritari: imposició de les normes, alt control i importància a l’obediència i a la disciplina.
• Directivista / Proteccionista: alt suport efectiu (molta implicació en la criança per part dels
pares), però, alhora, són famílies molt estrictes en el compliment de les normes.
• Contractual: les famílies controlen que es compleixin les normes, però aquestes es poden
negociar i es poden tractar.

5. FAMÍLIA COM ORIGEN I EXPRESSIÓ DE DESIGUALTATS

• Desigualtats de gènere:
o Impacte del sistema patriarcal: model i rol familiar.
 o Socialització en clau de gènere: transmet diferents expectatives i models de relació en
funció del gènere. Ex: les nenes han de col·laborar en les tasques de la llar i els nens no
• Desigualtats de classe:
o Reproducció social: els capitals
o HABITUS: estils de vida marcats per classe, en els àmbits culturals... Ex: com pensar
que certa roba és hortera
o Expectatives i aspiracions: efecte pigmalió. Ex: Pels fills de pares amb estudis
universitaris és inqüestionable que ells també estudiaran un curs universitari.

6. CANVIS FAMILIARS I ‘’IMPACTES ESCOLARS’’

• La inestabilitat (geogràfica, social i emocional) de les parelles: què succeeix als infants quan
els progenitors se separen?
• Famílies monoparentals: quines noves necessitats apareixen pel que fa a la logística familiar?
• Llars encadenades com a conseqüència de l’augment del cessament de les relacions de
parelles? Quins impactes generen els successius canvis d’escola?
• Major planificació de la vida en família i augment de les activitats familiars
• Noves formes d’organització del temps familiar: com extraescolars
• Les famílies transnacionals i les formades per diferents orígens culturals: quins canvis ha
generat l’escola?