La història comença a una sala de reunions d’una empresa de mobles i bricolatges (segona mundial)

en un pis d’alçada. Mobiliari de qualitat. Parquet. Parets folrades de fusta. A la paret hi ha un tapís
mironià. Hi ha un gran finestral. És el capvespre.
Sobre una taula hi ha ampolles d'aigua i quatre gots. Els personatges estan allà per una entrevista
conjunta. Porten ja 3 entrevistes. Aspiren al càrrec de director comercial de Dekia. Segueixen el
protocol de la central sueca

FERRAN AUGÉ: 38 anys aprox. (40 diu després) atractiu. vestit elegant i modern amb maletí
d’executiu. Fulleja un diari d'informació econòmica mentre s’espera. És director comercial d’un
laboratori, Disfarma, de la degalació de Girona. Un altre director comercial de l’empresa, Víctor
Dunsberg, el coneix Carles.

ENRIC FONT: més de 40 anys. Grassonet. Traje no gaire modern. Maletí d’executiu molt usat. ofereix
mentolins a Ferran. Ve d’una empresa petita. Si aconsegueix la feina cobrarà el doble. És director
comercial d’una empresa de d’alimentació

MERCÈ DEGÀS: 30 i pocs. Vestit jaqueta elegant. Ha estudiat amb Carles. No es veuen des de l’ĺtim
sopar d’Esade. Ha treballat a una empresa de consulting, ICR. Ara treballa a un banc (des de fa ½
any), primer no diu quin, però és el Banc del Mediterrani, com a cap de la secció de màrqueting. .

CARLES BUENO: 30 i pocs. Pantalons i americana esport sense corbata, més informal. Arracada a una
orella. Ha estudiat amb Mercè. Treballa a un laboratori farmacèutic, Rawental des de fa 5 anys.
Ferran li preguntas si conseix a Fèlix Garrido (és el cosí d’en Ferran, capità de la marina mercant) i
Laura Vázquez (s’equivoca i diu Sánchez, sí que la coneix)

Al arribar tots quatre, parlen del trànsit, hi ha parking a l’edifici.

PROVES: si surten de la sala, queden fora del procés de selecció

- Primera prova: s’obre una bústia 45º i hi ha un sobre i un cronòmetre.
Només hi ha tres autèntics aspirants. Un d’ells és membre del departament de selecció
personal. Tenen 10 minuts per descobrir qui no és candidat. Es barallen per si han de
col·laborar o competir. Enric diu que en realitat tots són candidats i només ho fan per veure
si són capaços de veure que els estan enganyant. Carles hi està d’acord. Ferran i Mercè
acusen a Enric de fals. No se sap qui guanya. S’acaba el temps i apareix un altre sobre.

- Segona prova:
Sobre amb el nom d’Enric. No pot llegir el contingut amb veu alta. Diu que es pot fumar.
Responent a la prova, diu que la importància d’una empresa és obtenir resultats i aconseguir
una dimensió humana, sentir-se orgullós de treballar-hi.
Explica que l’any anterior es va separar de la seva dona inesperadament i va entrar en
depressió. Tenia dos fills petits i ella se’ls va endur. Tot i que eren feliços, de cop i volta es va
trobar sol en un pis de lloguer sense gaires amics. Va endinsar-se en el món dels xats a
Internet, va començar a parlar amb una noia i van quedar per fer un cafè. Van parlar. Van
 tornar a quedar un altre dia i la va portar a casa. Li va treure una pistola i el va amenaçar, va
venir un altre home i li van robar tot el que tenia a casa. Després el van portar a 2 caixers i li
van treure tot el que van poder de les targetes.
Feia dos any que treballava en l’obertura d’una fàbrica a l’estranger i va prendre decisions
equivocades. Va associar-se amb una empresa local i la cosa no va anar bé.
Els companys d’entrevista han de decidir si li assignen una nova línia de treball, si continua
amb el projecte de l’estranger o si el despatxen.
Carles creu que es necesari saber perque el va deixar la seva dona per prendre una desició.
Enric diu que ha tingut una aventura amb una comercial de la emrpesa. Mercè no el vol fer
fora, creu que es bo i que no trobaran algú amb el mateix perfil. proposa donar-li vacances.
Ferran el vol fer fora. Enriic diu que per solucionar la seva cagada ha de tallar les relacions
amb els socis i portar ells tot el projecte. El producte que ven es batuts de noseque. Està
disposat a moure’s al país per coordinar-ho.
Mercè i Carles→es queda
Ferrana→el fan fora
La prova per l’Enric es que no el despatxin

- Tercera prova:
De la bústia en surten quatre barrets: un de torero (Carles), un de pallasso (Mercè), un de
copa alta de polític (Enric) i un de mitra de bisbe (Ferran).
El sobre diu que són els únics ocupants d’un avió en flames que està a punt d’estavellar-se.
Només hi ha un paracaigudes i han de defensar el seu personatge perquè es salvi.
Mercè diu que el bisbe ha de sacrificar-se, fer el bé i renunciar al paracaigudes
Enric diu que la seva funció és fonamental per la societat i que s’ha de salvar ell.
Carles no pot defensar el torero i ofereix el paracaigudes dient que no té por de la mort,
adoptant un paper de torero.

La germana de Mercè, Laura, la truca per dir-li que la seva mare està ingressada a l'hospital.

- Quarta prova:
Els companys han de decidir si Carles és el candidat adient tenint en compte que ha
començat un tractament hormonal per canviar-se de sexe. Si decideixen que no, Carles
haurà d’abandonar el procés de selecció.
Carles està buscant feina perquè la seva empresa és molt conservadora i el faran fora.
Es dóna a entendre que Mercè i Carles es van enrotllar a la uni.
Els tres el volen fer fora.
Tornen a trucar a Mercè, la seva mare s’ha mort d’un atac de cor. Decideix quedar-se. Es
posa a fumar.
Enric accepta que és el psicòleg del departament de personal de Dekia i es diu Esteve Ripoll.

- Cinquena prova:
Cada un té un objectiu ocult. L’han de complir abans que l’altre i evitar que l’altre
descobreixi el seu objectiu. Si no, guanyarà l’altre.
El Ferran té el sobre 1 i la Mercè el 2.
Ferran explica històries de la seva infància amb el seu pare i mare. El seu pare treballava a la
Renfe i sempre li portava detalls quan tornava de viatges. Amb la seva mare cuinaven faves a
a la catalana, el plat preferit del pare quan arribava.
Fa plorar a Mercè, i era el seu objectiu. La mare de Ferran és morta i fa 15 anys que no es
parla amb el seu pare.
Ferran ha guanyat.
Es queda sol a la sala, es posa a llegir el diari. Intenta obrir la porta però no pot. Truca a
l’empresa Dekia i demana la secció de personal, li diuen que no hi ha ningú, que l’Esteve no
existeix. Que la sala de reunions de la planta onze tampoc existeix.
Agafa el sobre final de la Mercè i veu que està en blanc.

Entren la Neus Porta (Mercè), Miquel Garcia (Carles) i Esteva Ripoll (Enric). Són psicòlegs del
departament i estan implementant un nou sistema desenvolupat per Isaïes Gronholm,
psicòleg suec, i cap de departament de personal a Estocolm. Mesura la intel·ligència creativa.
Abans de 15 dies es posaran en contacte amb ell per comunicar-li la decisió. Ferran se’n va.

Carles i Enric el volen tenir en compte com a candidat. Mercè no, no creu que sigui el perfil
que busquen, un paio fort. Per comprovar-ho fan tornar a pujar al Ferran.
Saben que després de la mort de la seva mare va estar 10 mesos de baixa per depressió, i li
va costar 60.000 euros a l’empresa. Va estar casat i la seva dona el va denunciar, té una ordre
d’allunyament. De jove va estar al seminari de bisbes. Té un germà homosexual amb qui no
té cap contacte.

Els psicòlegs han de tornar a ser allà a les 10 de l’endemà. Han de simular un atac epilèptic,
fer de ludòpata i cocainòmana.

Ferran truca per telefón i diu que sí que li han donat la feina però que no ha acceptat el
càrrec