Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 11

Una Petita Indagació en la Vida de

Zakiya Turkey i Irene Mas


4t ESO C 2021-2
ÍNDEX

1. Introducció………………………………………………………………………….2

2. Biografia………………………………………………………………….……… . 2

3. Les Seves Obres………………………………………………………………….. 5

4. Literatura i feminisme……………………………………………….……………. 7

5. Conclusió/opinió personal……………………………………...………………… 8

6. Ref. bibliogràfiques………………………………………………………. 9

1
Introducció

Un 28 de març de 1941 una dona d'uns 60 anys, es va omplir les butxaques de pedres i és
llençar al riu. Més endavant es va treure el cadàver en pèssimes condicions de la humitat de
l'aigua, per descobrir que no era més que la famosa escriptora Virginia Woolf.

Darrere d'aquest suïcidi es regia una vida de dolor i sofriment, trastorns mentals: patia el que
avui podria qualificar-se com a trastorn bipolar, i des de molt jove va passar per diferents
episodis depressius. En la carta que va deixar, com un últim alè del què va ser la seva carrera
literària, declarava al seu marit que no seria capaç de suportar temps difícils de nou. En les
seves declaracions constava, a més de les paraules d'amor i enteniment dedicades a la seva
família, que començava a patir al·lucinacions, i que faria el que creia més adient.

"No hi ha cap porta, cap pany, cap forrellat que puguis posar a la llibertat de la meva ment'
Defenia la idea de la llibertat de la ment sobre qualsevol altra cosa, amb escrupolosa ambició,
i quan aquesta llibertat trontollava, quan no tenia control sobre la seva pròpia ment, sentia
que la perdició s'abalança sobre ella, com una fosca ombra.

La seva vida i obra ens ha engolit des de el primer moment, se'ns ha pintat molt ingressant, i
que millor que investigar els teus propis interessos. Doncs he aquí tot el que hem pogut
recollir de la seva vida, com petits blocs que hem anat amuntegant fins a formar-hi una
estranya peça, que vestida amb paraules escollides minuciosament, cobra sentit.

Biografía

El transcurs de la vida de Virginia va tenir lloc a finals del segle XIX i a gairebé a mitjans del
segle XX. Va viure en una època de canvis, descobriments i invencions accelerada.

Adeline Virginia Stephen, més coneguda com a Virginia Woolf, va ser una de les dones més
reconegudes del segle XIX. Nascuda a Londres el 25 de gener de 1882, en el si d'una família
que disposava de cert privilegi social. Era filla de burgesos, un historiador i una model,
ambdós viudos abans de casar-se, a més de tenir fills, tots dos, del matrimoni anterior. Va
créixer no només rodejada de germans, alguns, més que ser bons companys de vida, li van
portar desgràcies, sinó que també de personatges singulars, literats, artistes i pensadors de
l'època que passaven per casa seva, gràcies a la influència dels seus progenitors. Ella es
mantenia cínica sobre això, sovint criticava la ment tancada i la pompositat dels visitants.

2
Ni ella ni la seva germana van tenir l'oportunitat
d'atendre centres d'ensenyament, a diferència dels
seus germans. Van ser educades a casa. Mentre que
els seus germans rebien una educació a Cambridge,
ella i la seva germana van haver-hi que ser educades a
l'estudi del seu pare. Als 13 anys la mort de la seva
mare, Julia Stephen, s'endinsa en el seu primer episodi
depressiu, deixant-la patir tot l'estiu subsegüent a la
seva mort. Tan sols dos anys després mor la seva
mitja germana, qui era de part de mare només. Això,
juntament amb els abusos sexuals que patia per part
del seu germanastre va encadenar la primera sèrie de
crisis nervioses que l'acompanyaria durant la resta de
la seva vida.

Als 22 anys va haver d'experimentar la mort del seu pare, causada per mesos de patiment
produït per càncer. Més endevant és va llegir en el seu diari que sentia com una mena
alleujament cada cop que s’apropava l’aniversari de la mort del seu pare, que, al ser un home
autoritari l'hagués obligada a quedar-se a casa a cuidar d’ell en la seva vellesa. La mort del
pare de la Virigina va ser molt significativa en la seva vida, gràcies a la defunció del seu pare,
ella i la seva germana van poder gaudir d’una llibertat que d’altra manera no haguès estat
remotamemt possible. Virginia va tenir una crisi emocional també aquell estiu, i la resta de
l'any va romandre malalta. Durant el següent any, 1905, va escriure gran quantitat d'assajos ,
articles i ressenyes de llibres, en revista que treballava el seu pare. En 1906, en altre dels seus
germans pateix una greu mort. La seva germana, Vanessa, és casa, i agafa propietat de
l'habitatge que abans compartien amb el seu germà Adrian. Ella i el seu germà, Adrian,
decideixen, traslladar-se a una altra casa, però aquest canvi de llar no és exitós, per tant, en
poc temps, tornen a fer-ho, però aquest cop, amb un grup d'amics, un grup intel·lectual.

La lliberat extraorinaria a la realitat de


les dones d’aquella època que se li va
concedir li va propiciar tenir un grup
d’amics. Aquest grup s'anomenava
Bloomsbury, i estava format per
Adrian, Duncan Grant, Maynard
Keynes i Leonard Woolf. Entabla una
relació d'amistat molt propera amb
aquesta gent, amb la que discuteixen
idees polítiques, socials i artístiques.

3
Va descobrir un nou tipus de relació que va contrastar molt amb la que els homes li havien
ofert fins aquell moment: la consideraven com a igual, i creaven un ambient culte i liberal,
formada per majoritàriament homosexuals. Leonard li va proposar matrimoni a Virgínia el
gener de 1912, accepta la seva proposta el 29 de maig i es casen el 10 d'agost; ella en té 30,
ell 31, i aquesta relació es mantindrà vigent fins a la mort de Virginia. Ella va agafar el seu
cognom, com la coneixem actualment.
u
Virginia passa per un temps molt difícil a l'estiu, intenta suïcidar-se al setembre i no es
recupera completament fins al 1915. Encara amb els problemes i inestabilitat mental amb la
qual es veia obligada a lidiar, Virginia es va convertir en periodista, posteriorment va ser una
novel·lista, això la va portar a ser la figura central del grup Bloomsbury.

Conjuntament, ella i el seu marit, el 1917, van formar


una petita impremta a la que van anomenar the
Hogarth Press, el propòsit de l'editorial era donar a
conèixer obres de ficció, econòmica, critíca, cultura i
psicologia. Després del sorprenent i creixent l'èxit de
Kew Gardens (1919) la Hogarth Press va deixar de
ser un hobby, com s'havia considerat fins aquell
moment, per convertir-se en una empresa real, amb la
introducció d'un taller d'impressions comercials.
Aquesta impremta propia li va atorgar certa llibertat a
l’hora d’escriure al no estar limitada als marges o
propòsits d’una editorial. El seu marit era el primer en
llegir els seus textos i el seu suport principal.
Posteriorment, l'any 1938 Virginia va perdre l'interès
pel negoci i ho va deixar.

Un fet curiós que es veia reflectit sobre el


matrimoni de Virginia i Leonard era que
ambdós estaven en contra de la idea que en
el matrimoni tancat, en contra de la creença
tan sols s'havia de mantenir una relació
estable amb una sola persona; l'any 1923
Virginia va conèixer una escriptora i
jardinera, Vita Sackville, amant amb qui va
protagonitzar l’idili lèsbic més icònic
durant quasi una dècada, tot i que les dues
encara eren casades. Virginia tenia una
excepcional adoració entorn de Vita, que va
ser subjecte de les seves creacions
literàries. Li va escriure un llibre anomenat

4
Orlando, i una biografía que es basava en la
vida de Vita.

“Vita, deixa el teu marit i anirem a Hampton Court a sopar juntes al costat del riu ia passejar
al jardí a la llum de la lluna. Arribarem a casa tard, ens beurem una ampolla de vi i et diré
totes les coses que tinc al cap, milions, miríades. No s'agitaran durant el dia, només a la
foscor, al costat del riu. Pensa-ho. Deixa el teu marit, et dic, i vine”. Aquest és un fragment
d’una de les cartes que va dedicar Virginia a Vita. És claramaent visible que hi ha una
intimitat entre les dues dones que van esdevenir grans referents homosexuals de l’època.

Després d'escriure el seu últim llibre, Virgínia va tornar a


caure en un dels seus episodis depressius, causats pel seu
fracàs comercial que d'una de les seves obres. A sobre de
totes les divagacions mentals que ja patia, va esclatar la
Segona Guerra Mundial i casa seva va ser la inesperada
víctima d'un bombardeig. Aquest últim fet va ser com la
gota que va tombar el vas. Entre les nombroses morts de
familiars que va haver d'experimentar, i totes les
dificultats que si li van plantar, van esdeveniments que es
van lligar uns amb els altres, per acabar ofegant-la.
Virgínia, abatuda, finalment va prendre una decisió, es va
omplir les butxaques i es va llançar al riu Ouse situat al
costat de casa seva. Van trobar el cadàver un mes després.

En la carta d’acomiadament que va escriure i dirigir al seu


marit explica breument que és veu incapaç de suportar embogir un altre cop. Diu que not pot
llegir ni escriure. Tot el que estava passant era massa per ella. Conclueix la carta amb una
línia devastadora però plena d’amor i afecte cap a Leonard “ No crec que dues persones
puguin ser més felices del que nosaltres hem estat”

Les Seves Obres

Virginia va ser autora de diverses obres al llarg de la seva vida, entre elles destaquen entre els
seus lectors:

La Sra. Dalloway de Virginia Woolf representa el període d’entreguerres. Més enllà dels
horrors, l'alta societat londinenca seguia sense parar gaire atenció a aquesta realitat aliena al
seu entorn de luxes i comoditats. Reflexa la forma en que la gent seguía visquent les seves
vides sense que els horros aliens repercutisin en la seva forma d’actuar, i com això la
perturabava. Per tant, al text d'aquesta obra conté una crítica contundent a aquesta manera tan
frívola de veure el món.

5
Aquesta novel·la no segueix el mètode tradicional que ens
mostra un personatge principal amb algún desig o propòsit
mentres que la trama avança gràcies a una força antagonista
que ho impedeix. La història va avança amb el temps. Els
personatges viatgen en el passat mentre viuen determinades
situacions. Però tot això està als seus caps, als seus records,
a la seva consciència. Els punts d’inflexió -tot i que no son
obvis, existeixen- es resolen a través de monòlegs interns.
Aquest mode narratiu s'anomena narració de flux de
consciència.

Treballa amb un fort contingut social. La gamma de temes


de la Sra. Dalloway hi ha una crítica de l'expressió social a
Londres. Aparença, posició social, poder i el desig que
desperta. A la novel·la, aquestes idees donen forma al món.

Per expressar idees més radicals Woolf utilitza el recurs de parlar “entre línies” on les
accions i les expressions dels personatges estan completament justificades. És tracta d’una
dona que prepara una reunió social en homenatge al seu marit a qui no estima, però amb qui
està perquè li otorga ser poder d’estatus social. En la reunió la gent present medita sobre
diferents temes.

Fa cent anys, Virginia Woolf es va preguntar quina era


la diferència entre un home i una dona. Una de les
respostes que va donar al món va ser Orlando. Una
novel·la, una sàtira autobiogràfica en què una jove
aristòcrata amb aspiracions literàries es converteix en
dona; Aquest no és l'únic transsexual en aquesta
estranya obra. Tot i viure més de tres-cents anys,
Orlando sembla tenir només 36 anys. Wolf va tractar la
novel·la com a autobiogràfica (el subtítol de l'obra
original és específicament autobiogràfic), amb la
intenció de parodiar el gènere a què el seu pare Leslie
Stephen va dedicar tanta atenció. Ha aprofitat l'edat del
seu protagonista per mostrar-nos la societat britànica al
llarg de la història.

6
Juntament amb l'Ulisses de Joyce, Al Faro és universalment considerat com l'obra que va
canviar radicalment la literatura occidental. I per descomptat també, a la producció de Woolf,
és un gran guió, una novel·la imaginativa, ja que l'autora explora el passat de la seva família i
torna a les qüestions que sempre l'han preocupat: la raó de viure, l'avantatge o la inutilitat
dassolir un objectiu i la mort inevitable. En un creuer a un far, els Ramsay revelen al lector
totes les seves complexitats i es veuen embolicats en una trama de sentiments trobats i
contradiccions, en què el pare ocupa un lloc central però és problemàtic i és objecte
especialement de l’odi del fill.

Literatura i feminisme

En la majoria de les seves sobres Virginia Woolf parla sobre


el feminisme i el valor de la dona en la societat, a més a més
de totes les seves queixes virginia també va deixar una serie
de frases que reivindiquen el valor de la dona “Una
feminista es cualquier mujer que dice la verdad sobre su
vida”. Sens dubte Virgínia és una dona que lluitava pels seus
drets com a dona.

L’octubre de 1928 Virginia Va donar unes conferències a


cambridge sobre la relació de la literatura i la dona, va
arribar a la conclusió de que una dona per escriure només
necessitava independencia económica y personal, aixo es
resumia amb una sola cosa una habitació pròpia.Amb aixo
en ment Virginia va escriure Una de les seves obres més
importants que parla principalment sobre el feminisme. Una habitació pròpia és un assaig
narrat amb la forma d'un conte. El títol d'aquesta obra prové del fet que les dones en aquella
època no tenien una habitació pròpia per escriure o per simplement passar l'estona.

En aquest assaig Virginia parla sobre el paper de la dona a la societat no només ara sinó que
durant tota la història de la humanitat l'home ha estat per sobre de la dona i que aquesta
només és un objecte per tindre fills i per fer bonic. A més a més també nomena algunes frases
que apareixen en llibres escrits per homes on es ridiculitza a la dona intel·lectual que escriu.
En aquest assaig Virgínia es queixa de totes aquestes crítiques i explica que per crear una
obra brillant hem de ser persones andrògines, que tots tenim en la ment homes i dones i que a
l'hora d'escriure hem d'intentar desprendre's de les parets que ens imposa el nostre gènere,
Virginià diu que això als homes els hi va resultar més fàcil perquè no tenen límits per
escriure. També fa una referència a Shakespeare, i diu que ell va ser un dels pocs homes que
va aconseguir tindre una ment andrògina. Virginia també cita a les autores femenines que la
van prosseguir i treu una conclusió bastant curiosa.

7
Conclusió

Virginia, a diferència d’altres escriptores, cada dia està més viva que l’anterior. La seva
imatge i obres son una la font d’inspiració constant, i el motor de creativitat de més material.
La seva mort te data i el seu cos manca de vida, però ella i les seves idees, les seves paraules
seguiexen més vives que mai.

Els conflictes socials davant els quals la gent fingia ser cega o sorda Virgínia, entre altres
escriptors, lluitava per portar llum. Ella i el grup de Bloomsbury van ser una grans referents
socials.

Ens ha agradat iinvestigar la seva vida i obra, i ens hem proposat, gràcies a aquesta pesquisa,
llegir-nos una obra de Virginia i comentar-la. L’expressió de l’autora és emocionant de llegir,
la forma en que escolleix les paraules i les posa en el paper, dona lloc a imatges molt vívides,
amb gran detall, com una realitat alterna. Hem descobert a una de les nostres escriptores
preferides.

"No hi ha necessitat d'afanyar-se. No hi ha necessitat de brillar. No cal ser ningú més que un
mateix". Les seves paraules perduren el pas del temps i mentres segueixi existint el record
d’elles, perdurará Virginia Woolf.

8
Webgrafía/bibliografía

-Adam augustyn. Biografia de Virginia Woolf. Britanica.Disponible en:

https://www.britannica.com/biography/Virginia-Woolf

-Article de la wikipedia que parla sobre el modernisme consultar en:


https://es.wikipedia.org/wiki/Modernismo_(literatura_en_espa%C3%B1ol)

-Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Virginia Woolf». En Biografías y Vidas.


La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible en
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/woolf.h

-Grup de Bloomsbury, Wikipedia. Disponible en:


https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_de_Bloomsbury ™

-Herrera Rodríguez, Francisco. De la Enfermedad, de Virginia Woolf [comentario de texto].


Temperamentvm. Disponible en
http://www.index-f.com/temperamentum/tn22/t2201.php

-Hogarth Press, Wikipedia. Disponible en:


https://ca.wikipedia.org/wiki/Hogarth_Press

-Moonlight Books, Reseña: Una habitación propia de Virginia Woolf, Youtube. Disponible en:
https://www.youtube.com/watch?v=7tSKKp7Z4E0

-Juan Ortiz, La Sra. Dalloway, Actualidad literatura. Disponible en:


https://www.actualidadliteratura.com/la-sra-dalloway/

-Nahiara Burgos,10 Obras de Virgina Woolf que todo alumno debería conocer, Educación
3.0.Disponible en:
https://www.educaciontrespuntocero.com/libros/obras-virginia-woolf-clase/

9
-The school of life. Literatura- Virginia Woolf. En youtube . Disponible en:
https://www.youtube.com/watch?v=d1W7wqXD_b0&t=29s

-Tik Tak Draw, Virginia Woolf, Youtube. Disponible en:


https://www.youtube.com/watch?v=rETE0IGDqEE

-Virginia Woolf, Wikipedia. Disponible en:


https://ca.wikipedia.org/wiki/Virginia_Woolf

10

You might also like