!

PAC 1
(data d’entrega: 21/10/2013)
!
!
!
OBJECTIUS I PRESENTACIÓ DE LA PAC
!
L’objectiu bàsic la PAC 1 és que apliqueu les competències derivades de l’estudi de les
unitats 1 i 2 a situacions concretes. Per tant, és essencial per tal de realitzar aquesta PAC
haver revisat els continguts d’aquestes unitats.
És molt important, per tota la PAC, no respondre a les preguntes fent un resum dels
continguts dels mòduls. El que es valorarà és:
- Que us poseu a la pell del psicòleg i expliqueu com ho faríeu posant exemples
concrets, actuant com si fóssiu els psicòlegs, quan s’us demana a l’enunciat.
- Que elaboreu una resposta pròpia a partir dels continguts treballats i continguts
complementaris que consulteu.
- La correcció lingüística i ortogràfica, així com la claredat del redactat.
- Incloure el llistat de referències bibliogràfiques consultades en format APA.
- Seguir les normes en relació al format que es presenta a continuació.
!
La PAC consta de dues parts. En les preguntes es fa referencia a bona part del material
bàsic de les unitats 1 i 2. En qualsevol cas, es recomana a l’alumne revisar tot el material
abans de començar a fer la PAC. A la Prova de Síntesis que es farà a final del curs es
podran realitzar preguntes en relació a tots els materials.
Has de tenir present també que aquesta PAC és lleugerament més llarga que les
següents de l’assignatura. Això és perquè és la primera i perquè s’aborden dues unitats. A
la PAC 2 i PAC 3, el vostre treball serà més autònom i en certa manera més centrat en
temàtiques especifiques.
!
FORMAT
- Les PACs s’han de lliurar a la “Bústia de Lliurament d’Activitats” la data fixada al
calendari. No s’admetrà cap PAC després d’aquest dia. Reviseu, en aquest sentit,
 la normativa presentada al Pla Docent (Avaluació Continuada) de l’assignatura per
evitar problemes.
- El tipus de lletra hauria de ser d’una mida mínima de 10, l’interlineat d’1,5 i els
marges de 2,5-3,0.
- Per donar resposta a les 8 preguntes obligatòries disposeu de com a màxim 8
pàgines, tot i que es pot donar resposta en menys espai. Disposeu de 2 pàgines
més com a màxim per donar resposta a les 2 preguntes optatives.
!
!
!
IMPORTANT:

- La PAC ha de ser una elaboració original i individual (tal como s’indica en el pla
docent s’utilitzaran eines para controlar el plagi)

- La PAC ha d’entregar-se en format Word i en el document no es pot incloure

l’enunciat de les preguntes

!
!
!
Cas clínic
El Sr. F té 28 anys i arriba a la nostra consulta acompanyat per la seva germana
gran amb la qual té gran confiança. Mai ha seguit un tractament psicològic anteriorment ni
ha necessitat cap tipus de medicació psiquiàtrica si bé fa uns 5 mesos que està prenent
ansiolítics i antidepressius prescrits pel seu metge de família. Afirma que aquesta
medicació li ha anat molt bé al principi però que està convençut que la seva problemàtica
no es pot resoldre només amb medicació.
El pacient viu amb els seus pares i amb la seva germana. En quant a antecedents de
salut física, no presenta gens remarcable excepte un considerable excés de pes. Segons
comenta agreujat des de l'inici de tota la simptomatologia que exposarem a continuació, ja
que afirma compensar les situacions de tristesa, estrès o insatisfacció amb la ingesta
incontrolada de dolços (més d'un afartament per setmana).

El Sr. F es va graduar en ADE fa uns anys amb bons resultats acadèmics i va començar a
treballar relativament aviat en una empresa de logística, treball que li omple suficientment.
El problema que ho porta a consulta va començar en el moment en el qual per treball va
haver de visitar la seu central de la seva empresa a Tenerife. No havia volat molt fins a
aquest moment, però les vegades que ho havia fet no havia sentit por alguna. En aquesta
ocasió va ser diferent ja que el mal temps amb vents molt forts i aparell elèctric van obligar
a retardar l'enlairament en el viatge de tornada unes dues hores i una vegada es va
decidir enlairar l'avió va estar donant tombs enmig d'una tempesta més de 15 minuts. Una
vegada aconseguida l'altura suficient el vol va seguir amb total normalitat però el malestar
viscut va ser considerable. Una setmana després havia de tornar a realitzar el mateix
itinerari, però no va ser capaç d'agafar l'avió. L'ansietat anticipatòria va ser tal que no va
ser capaç ni de sortir de casa. Es va inventar una grip per justificar el succeït si bé des de
llavors se sent molt malament, ansiós, com si fos un discapacitat i amb ideació recurrent
d'inutilitat i de fracàs. Creu que al final s'adonaran i serà acomiadat de l'empresa. Ell sap
que l'avió és un mitjà de transport segur però no es pot ni plantejar tornar a pujar de nou.
En un mes i mig ha de tornar a viatjar a Tenerife.
!
!
PREGUNTES
!
1. Quina informació hauríem de recollir en la primera entrevista presencial amb
aquest pacient? Redacta el guió de primera entrevista. Posa exemples concrets
de preguntes i justifica el perquè son importants (màxim 15 preguntes).

Resposta Esperada: Com ja s’havia comentat en el fòrum la idea és saber quina

informació considereu important tenir i com preguntar-la. Tenint en compte el límit de 15
preguntes potser preguntes del tipus edat, etc eren menys importants que altres en
concret. Després, ja que es tracta d’un primer contacte potser algunes preguntes són
pertinents però d’altres aporten poca o cap informació al cas. Per exemple, la relació
amb els pares. Es veu clarament que la seva situació és reactiva a un episodi concret,
per tant, la relació amb els pares potser pot determinar el tenir o no un recolzament
extern però res aporta sobre l’etiologia de l’episodi.

!
Exemple de resposta correcta:

Pregunta Justificació
- És la primera Es cerca esbrinar si anteriorment el pacient ha estat en tractament
vegada que acudeix -o no-. En cas afirmatiu hauríem de continuar preguntant per
a la consulta d'un esbrinar quins van ser els motius que el varen portar a la consulta
psicòleg? (és el mateix pel qual ve ara a la consula o no) i la seva percepció
dels resultats (esbrinar si va suspendre el resultat o no, durada del
mateix, tipus de tractament que va dur a terme,etc). És una forma
també d'esbrinar si podem obtenir més informació respecte al
pacient i/o col·laborar amb d'altres especialistes.
- Quin és el motiu de Es cerca que el pacient verbalitzi la seva problemàtica per tal de
la seva consulta? veure tant la seva naturalesa com el grau de conscienciació del
Expliqui’m de la pacient sobre la mateixa.
manera en que a
vostè li sigui més
còmode quina és la
seva preocupació
- Podria fixar el Identificació temporal de l'inici del problema així com saber el
moment d’inici o grau de persistència del problema en el pacient i, per tant, la
des de quan li resistència que podria oferir.
succeix aquest
malestar?
- Recorda com es va Volem que el pacient verbalitzi la seva por, manifesti les seves
sentir en aquell inquietuds i faci present i real allò que va sentir per a reflexionar
moment? sobre aquelles emocions més endavant.
- Aquests sentiments Verificació que el malestar és un problema recurrent i no puntual.
s'han tornat a repetir Necessitat d’esbrinar quina és la fase més greu del malestar i
en alguna altra quan es produeix.
ocasió? Quan li
sobrevé el malestar,
en quin moment se
sent pitjor?
- Creu que aquest Esbrinar les implicacions físiques i psicológiques de la
malestar li produeix problemàtica del pacient (per exemple, suors, pensaments
algun tipus de suïcides, taquicàrdies, mareigs, etc…)
malestar físic? I a
nivel psicològic,
com creu que li pot
afectar?
- Quan sent aquest Volem esbrinar fins a quin grau al pacient li afecta el problema; si
malestar, realitza el malestar és tan greu que ha requerit d’assistència mèdica o bé
algun tipus d’acció amb practica algun tipus de terapia de relaxació per a reduir la
per a mitigar-la? es sensació de malestar, així com saber si li funciona.
pren algun tipus de
medicament?
- Com creu que li Esbrinar quina és la percepció del pacient sobre el problema, el
afecta aquest grau i intensitat del mateix i afectació a la seva vida quotidiana,
problema a nivell tant laboral com personal.
laboral i personal?
(comportament,
relacions amb els
altres, realització
tasques, etc.)
 - Creu que és possible Esbrinar el possible nivell d’implicació del pacient en la terapia.
superar aquest
problema?
- Quines són les Esbrinar quines són les seves expectatives respecte de nosaltres i
seves expectatives les activitats que es realitzaran.
en relació a la
terapia?
- Esteu disposats a Esbrinar el grau d’implicació en el tractament.
participar de forma
activa per a resoldre
el problema?

!
!
2. A partir de la informació que es presenta del cas, descriu de forma operacional
(seguint el triple sistema de resposta) el/s problema/es principals del cas i valora
què ens aporta aquesta informació de cara a la planificació del mateix. Per
resoldre aquesta pregunta pots inventar detalls, però han de ser adients amb el
que s’ha presentat fins ara.

Resposta Esperada: es freqüent que alguns signes o símptomes els catalogeu

malament principalment perquè no feu la valoració que de vegades una conducta
visible provoca una reacció fisiològica i/o uns pensaments concrets. Per exemple, dir
que l’ansietat és una resposta fisiològica és veritat però segur que també cognitiva i
inclús motora (no poder parar de picar amb el peu a terra, per exemple). Igual que
l’insomni: conducta podria ser no dormir al llit, estar al sofà, etc. Pensaments, totes les
obsessions que vulgueu que fan que no pugui estar tranquil per dormir. Fisològic: totes
les pròpies de l’ansietat per exemple poden incidir en l’insomni. Com veieu podria haver
una resposta més rica. Així que poques vegades m’he trobat amb una resposta
tridimensional i més aviat respostes planes.

!
Exemple de resposta correcta: Antes de nada querría puntualizar que al no tener las
respuestas del paciente en una hipotética entrevista, y los diversos frentes
(relacionados) del caso: fobia, depresión, conductas compulsivas,...la información va a
ser muy esquematizada.
!
Fobia: Fobia a Volar

Sistema Motor: Conductas de evitación como intentos de abandonar el avión, intentos

(absurdos) de evitar al jefe que le suele encargar los viajes tratando de no cruzarse con
él en los pasillos. Llegar tarde a la reunión del asunto del viaje. Numerosas conductas
preparativas del viaje con las que deliberadamente se retardaba hasta se imposible
llegar a tiempo al vuelo. Mentiras en el trabajo.

Respuesta Psicofisiológica: Sudoraciones, malestar estomacal agudo, taquicardias,

sequedad de boca, palpitaciones,..al pensar en el vuelo o simplemente acercándose al
aeropuerto o incluso escuchando en televisión informaciones sobre Tenerife.

Respuesta Cognitiva: Pensamientos del tipo "Esta vez no me escaparé", "esta vez las
turbulencias harán que el avión se estrelle", "puede que muera aquí", "creo que podría
sufrir un ataque o algo si me vuelve a suceder", "sé que es irracional pero es algo
superior a mí".

Variables relacionadas: Viaje laboral a Tenerife.

Origen: Primer viaje laboral a Tenerife en el que experimenta fuertes turbulencias al

despegar y sufre un fuerte cuadro de ansiedad que le dura todo el viaje.

!
Depresión:

Sistema Motor: No sale de casa, se encierra en su habitación, se pasa horas metido en

la cama, abulia,...

Resp. Psicofisiológica: Agotamiento, excesivo sueño, poco tono físico,...

Resp. Cognitiva: Pensamientos del tipo "no sirvo para nada", "jamás superaré esto",
"soy un inútil y en el trabajo se darán cuenta", "soy un cobarde",...

Variables relacionadas: Conductas de evitación fóbica que minan su autoestima,

determinados aspectos de su trabajo,...

Origen: Tras la experiencia del viaje en avión y el cuadro de ansiedad que experimentó,
su incapacidad para enfrentarse a su miedo le ha sumido en una depresión al sentirse
un "inútil".
!
Conductas Compulsivas: Hartazgos de comer (al menos una vez a la semana).

Sistema Motor: Ingesta masiva de alimentos hasta hartarse.

Resp. Psicofisiológica: Apetito voraz e incontrolable que comienza por un intenso

placer y que termina por una sensación de hartazgo y asco, dolor de estómago
posterior a la ingesta,...

Resp. Cognitiva: Sentimientos de culpabilidad y de asco por si mismo. Pensamientos

depresivos.

Variables Relacionadas: Sentimientos de frustración y ansiedad ante su problema que

lo lleva a un estado compulsivo en el que sólo el comer abusivamente parece calmar
su depresión, aunque sea momentáneamente.

Origen: Parece ser que en la adolescencia tenía conductas similares cuando se sentía
frustrado, atiborrándose a patatas fritas.En la actualidad, la conducta reapareció con la
depresión a raiz de la fobia.

Es importante operacionalizar los problemas adecuadamente para poder definirlos y

tratarlos como demanda su naturaleza. Posteriormente debemos definir los
antecedentes de las problemáticas y su análisis funcional.

!
!
!
!
3. Imagina i explica un dilema ètic, així com la seva solució mitjançant el Model
ABCDE de presa de decisions.

Resposta Esperada: un dilema consisteix en tenir dues possibles accions a fer i que
cada una pugui vulnerar una llei, un codi deontològic o simplement l’ètica. Perquè no
heu d’oblidar aquests tres aspectes o dimensions de la nostra activitat. Mai el codi
deontològic anirà contra la llei. Així que si el cap de recursos us pregunta sobre el
pacient en realitat no hi ha cap dilema ètic: la llei de protecció de dades és clara, el codi
deontoològic ni us explico i de l’ètica podrien pensar en la beneficiència o qualsevol
altre norma superior. He trobat alguns bons dilemes però d’altres eren realment
artificials per tenir una solució tan clara que no calia ni la discussió. També alguns no
heu valorat adequadament el que vol dir ABCDE en aquest context.

!
Exemple de resposta correcta: Soy psicóloga en una ONG para la ayuda de las
personas afectadas por el VIH que trabaja en el ámbito de la atención, la
sensibilización social y la prevención. Hace poco vino una chica de 20 años que quería
hacerse la prueba del VIH porque se expone de manera constante a situaciones de
riesgo, y a raíz de ver una película que le conmovió, pensó que tal vez ella pudiera
tener el virus. Dio positivo en la prueba y tras esto, y por lo poco que me contó, al ver el
resultado, sobre la ausencia de protección en las practicas sexuales, la invité a venir a
un programa personalizado de información, atención y sensibilización porque, pese a la
película que vio y al resultado positivo, en realidad, no parecía muy concienciada con
su situación. La chica accedió al saber que era personalizado, que era entre ella y yo,
al igual que el resultado de la prueba. De las sesiones del programa que se realizaron
obtuve cierta información que me llevo a un dilema ético importante. La chica me contó
que solía tener encuentros sexuales de manera habitual y que tomaba anticonceptivo
oral porque los preservativos no le gustaban porque no se sentía lo mismo. Tras
conocer que era portadora del VIH había seguido con las mismas prácticas y además
sin informar en sus encuentros a la otra parte de ello. Aunque ahora estaba viéndose
con un chico con el que ya habían tenido varios encuentros y que parece que le gusta
de forma más seria. El centro está en el mismo barrio en el que vivimos ambas, y una
tarde-noche al salir de trabajar, la vi acompañada de manera cariñosa con un chico con
el que se besaba e iban de la mano, cual fue mi sorpresa al descubrir que el chico era
mi sobrino.

Según el modelo ABCDE, solucionaremos este dilema en base a sus fases:

• Evaluación: La situación presentada por el paciente al programa personalizado,

lleva implícita la confidencialidad en el intercambio de información, considerándose
ésta secreta e implicando que no puede revelarse. Pero en este caso, entran en
conflicto mis valores y sentimientos al ver al chico que va con ella, que desconoce que
es portadora del VIH y que, además, es consciente de lo que eso supone cuando
existe una relación sexual sin protección. Según los principios éticos del psicólogo, se
debe salvaguardar la integridad de terceras personas. Y además, es un tema personal
porque es mi sobrino.

• Beneficio: El psicólogo debe de hacer el bien siempre respetando los valores

de las personas. En este caso, para lograr el máximo beneficio del paciente y de las
personas que se relacionan con ella, tenemos que reconducir su planteamiento frente
al uso de los preservativos, y sobre todo, frente a su negativa de no querer contar a sus
parejas o encuentros sexuales que es portadora del VIH.

• Consecuencias y consulta: Frente a este dilema ético y personal, pondré en

conocimiento de un colega de profesión mi situación para ver qué puede aconsejarme.
Las consecuencias de las acciones que está llevando la chica, afectan directamente al
marco de la justicia en cuanto al respeto de los derechos de las personas y su
dignidad. Como hemos comentado anteriormente, insistiremos en que entienda que
tiene que ser ella la que debe comunicar su situación frente al VIH, y que comprenda
que si no lo hace nos veremos obligados a romper los compromisos de
confidencialidad, por el bien de la salud de terceras personas.

• Obligación: Las obligaciones y responsabilidades del psicólogo son consigo

mismo y con su paciente. Con la chica tenemos la obligación de ser competentes en
cuanto al respecto a la confidencialidad y a la intimidad de la información
proporcionada, pero si también tenemos que ser fieles a nuestros principios
deontológicos, estamos en la obligación de velar por la salud, por la calidad de vida y
por el desarrollo de las personas.

• Educación: El conocimiento de los códigos éticos y de los principios

deontológicos son fundamentales para el desarrollo de la profesión del psicólogo. En
este caso, amparada por el artículo 5 de los principios generales del Código
Deontológico, que dice: “El ejercicio de la Psicología se ordena a una finalidad humana
y social, que puede expresarse en objetivos tales como: el bienestar, la salud, la
calidad de vida, la plenitud del desarrollo de las personas y de los grupos, en los
distintos ámbitos de la vida individual y social. Puesto que el/la Psicólogo/a no es el
único profesional que persigue estos objetivos humanitarios y sociales, es conveniente
y en algunos casos es precisa la colaboración interdisciplinar con otros profesionales,
sin perjuicio de las competencias y saber de cada uno de ellos.”

!
!
 4. En quines situacions i amb quina finalitat creus que hauries de comentar amb el
Sr. F que has patit una situació molt semblant?. Enumera les avantatges de la
autorrevelació. Posa un breu exemple de cada avantatge.

Resposta Esperada: aquesta pregunta ha estat força ben contestada, si bé de

vegades us ha faltat el·laborar una mica més els exemples com diu la pregunta.

!
Exemple de resposta correcta: Penso que una bona raó per fer una autorrevelació és
intentar guanyar-nos la confiança del pacient (en aquest cas el senyor F.). Així doncs, jo
potser li explicaria a el senyor F. un aspecte propi real, relacionat amb la por a l’hora de
conduir el cotxe quan em vaig treure el carnet de conduir. No l’agafava mai excepte per
fer dos recorreguts molt curts i coneguts. Agafava el cotxe com a màxim un cop cada dos
mesos. Quan l’agafava sentia una forta angoixa i molta rigidesa, em paralitzava i cometia
molts errors. No va ser fins 5 anys després d’aprendre a conduir que, en necessitar el
cotxe per anar a treballar, vaig començar a agafar-lo a diari i vaig guanyar confiança. A
partir de llavors, de mica en mica m’he anat atrevint a anar no només a treballar, sinó a
llocs nous i desconeguts.

Una revelació d’aquest tipus, en primer lloc em faria guanyar autenticitat i facilitaria que
el senyor F. se sentís menys avergonyit o estrany en tenir pors socialment enteses com
irracionals. Veuria que el feedback serà positiu perquè la predisposició de la psicòloga
és bona, com a professional no em sorprendré del que em digui perquè a mi també m’ha
passat una cosa similar. A més, aquesta autorrevelació conté una part de superació de la
dificultat: al principi tenia por a agafar el cotxe, ara ja no. Això pot ajudar al pacient a ser
optimista i confiar en què el seu esforç tindrà recompensa, augmentant les seves
expectatives d’èxit i motivació. A més, explicant-li la meva experiència pròpia es
normalitza en certa manera la seva resposta. Sentirà que com a psicòloga l’entenc, ja
que jo també he tingut pors sobre coses que altra gent troba normals. Finalment, explicar-
li que de mica en mica, fent trajectes controlats cada vegada més lluny he pogut combatre
les pors i guanyar confiança, ajudarà a que el pacient pugui fer un modelatge per tractar
el seu propi problema. Potser es planteja que el que necessita és anar un dia a un
aeroport a demanar informació, un altre dia a buscar a un amic, el mes següent arribar
fins on s’embarquen les maletes… tot molt progressiu.
A més, el fet de que aquesta autorevelació sigui sobre un tema similar del que el pacient
consulta, ajuda a que ell pugui fer analogies entre els dos casos molt més fàcilment, i per
tant li serà senzill traspassar els aspectes positius de la meva experiència a la seva.

!
!
5. El pacient sempre ens dóna la raó en tot però té dificultats per parlar de
problemes importants. Diu que està content amb els resultats de la teràpia però
no ha modificat en absolut la seva situació i passa llargs períodes de temps en
silenci. Cóm resoldries aquesta situació problemàtica?

Resposta Esperada: molts heu dirigit molt bé la resposta a aquesta pregunta a dues
línies argumentals. La primera a saber si hi havia un problema en la feina del
professional i, per tant, calia introduir algun canvi per afavorir la interacció o, la segona,
si les característiques del pacient feien adient donar-li més temps i esperar una reacció,
més encara quan està content amb el procés terapèutic. Algunes propostes, com us
dic, molt bones d’altres difícils com un role play o quelcom encara més complicat per a
un pacient que precissament el problema és que no parla massa.

!
Exemple de resposta correcta: Primero dividiré la situación en problemas
individuales:

a- Pasividad del paciente y baja motivación. Nos encontramos ante un paciente difícil
que, pese a que dice estar contento con la terapia, no ha evidenciado ningún cambio.
Ante esto, debemos plantearnos que el problema no es el paciente, sino la estrategia
que intentamos seguir para ayudarlo. Cada persona es distinta y se mueve por unas
motivaciones diferentes. Lo que puede funcionar para alguien en una situación, tal vez
no funcione para otra persona en una situación parecida. Revisaremos la estrategia
que estamos siguiendo y buscaremos soluciones alternativas. Podemos intentar
preguntarle al paciente qué le ha parecido, hasta el momento, los pasos que hemos
dado hacia su recuperación. Si piensa que le sirven, como se siente ante las tareas
que le proponemos, etc. En base a eso y a nuestras propias observaciones,
buscaremos acciones alternativas buscando motivar al paciente y hacer que se
implique en la terapia
b- Dificultades para expresar su problema. Ante todo, mostraremos empatía y le
haremos ver que entendemos que tenga dificultades para explicar sus dificultades ante
un desconocido. Le daremos todos los datos posibles sobre cómo va a funcionar la
terapia para que sienta que camina sobre un terreno que conoce y pueda prever los
siguientes pasos. Dentro de estas dificultades para expresarse, distinguimos dos:

b.1- Hablamos de cosas importantes y el paciente cambia a temas irrelevantes:

Primero debemos averiguar el por qué. Puede deberse a que el paciente, de

forma normal, tiende a hablar mucho y de cualquier cosa. Pero por otro lado también
puede ser por miedo a expresar sus problemas y lo que siente ante éstos, por
nerviosismo o porque evita hablar del tema, entre otras cosas. Inicialmente,
intentaremos redirigir la conversación al foco del tema. Si la situación se sigue dando y
vemos que, pese a esto, el paciente sigue hablando de cosas que en ese momento no
interesan, podemos empezar con preguntas generales y poco a poco intentar que
concrete. Si, por ejemplo, queremos hablar de la baja sociabilidad del paciente,
podemos empezar preguntándole qué suele hacer en su tiempo libre. Cuando nos
conteste a esto, los restringiremos a sus días de fiesta de forma general y luego a los
días libres más cercanos. Así hasta que consigamos hablar de su falta de vida social y
nos dé su opinión sobre por qué cree que ocurre esto.

Si, pese a todo lo dicho, el paciente sigue andándose por las ramas,
preguntaremos abiertamente el por qué con preguntas como “Veo que cada vez que
intentamos habla del tema usted habla de otra cosa, ¿por qué?”

b.2- El paciente está mucho rato en silencio:

Debemos saber si el paciente tiene dificultades para explicar el problema o para

expresarse. La forma de proceder será muy distinta en función de si su silencio se
debe a que no sabe expresarse, a que no confía en nosotros o a que no sabe concretar
su problema.

Si no sabe expresarse correctamente (según el nivel cultural esto puede ser un

problema), buscaremos fórmulas para ayudarlo y facilitarle la forma de expresarse.

Si no confía en nosotros, buscaremos fórmulas para acercarnos a él y

establecer una buena relación terapeuta-paciente mediante la empatía y todas sus
variantes. Le haremos ver que entendemos que es difícil hablar con alguien que no se
conoce, que estamos ahí para ayudarle, que no le juzgaremos, etc.

Si el problema es que no sabe concretar lo que le pasa con palabras,

probaremos con lo siguiente:

-Hablaremos de cosas irrelevantes para intentar que se relaje y las ideas y la

comunicación pueda fluir. Por ejemplo, si a nuestro paciente le gusta leer, podemos
hablar de literatura o de algún libro común que hayamos leído.

-Le haremos ver que lleva mucho rato en silencio “No hablas demasiado, ¿te
ocurre algo?

-Mostraremos empatía ante su problema y su situación, explicándole que

entendemos que no nos conoce y que abrirse a un desconocido no es fácil para nadie.

-Preguntarle si hay algo que podamos hacer para que se abra. Tal vez ayudarle
a sentirse más relajado, recomendarle técnicas de relajación antes de acudir a sesión o
modificar algo en el ambiente para que se sienta más cómodo (por ejemplo, la
iluminación: hay gente que se siente más cómoda explicando sus problemas con poca
luz)

-Ofrecerle otra forma de explicarse cambiando el formato. Tal vez nuestro

paciente tenga facilidad, por ejemplo, para expresarse por escrito. Podemos pedirle
que escriba en casa y cuando venga a la sesión, comentar los escritos con él. Esto le
ayudará a encontrar las palabras y a venir a consulta con predisposición para hablar de
ello.

!
!
!
6. Escull dos errors promoguts per l'entrevistador, explica'ls breument i raona com
superar-los.

Resposta Esperada: fàcilment heu seleccionat dos errors dels moduls. Falla també el
tema de com superar-los que no tothom ha inclós. Altres heu fet una lectura literal i heu
comentat errades que realment no són considerats com a tal, sinó més aviat com a
mala pràctica i que no estaven recollits en el material.

!
Exemple de resposta correcta: L’entrevista, especialment, quan no són
estructurades, poden dur a l’entrevistador a cometre un sèrie d’errors. Un primer error
seria el conegut com error lògic. Diem que l’entrevistador comet un error lògic quan
una o vàries de les característiques del pacient porten l’entrevistador a jutjar les altres
característiques utilitzant la seva lògica. Per exemple, davant de certes característiques
o símptomes del Sr.F (del nostre cas), com són l’ansietat, la sensació d’inutilitat o la
ideació de fracàs, el psicòleg podria inferir lògicament que el pacient pateix una
depressió, centrant la resta de l’entrevista en buscar indicis sobre aquest problema, i
menyspreant altres dades relatives a les seves pors als avions arrel de la seva
experiència traumàtica. L’aplicació de les seves regles lògiques el portaria a cometre
un error de deixar de banda informació important. Per tal de superar aquest error,
l’entrevistador no ha de deixar-se portar per la precipitació i s’ha de centrar en recollir la
màxima informació sobre totes les característiques del pacient, sense fer inferències o
relacions lògiques abans d’hora. Una vegada recollida la informació, després amb totes
les dades, ja formularà les seves hipòtesis de treball.

Un segon error seria el conegut amb el nom de primera impressió. En aquest cas,
l’entrevistador estaria influït per les primeres impressions que li transmet el pacient,
i que afectaran la resta de la entrevista, en la qual l’entrevistador tractarà de
confirmar la seva inferència o impressió inicial. Per exemple, ens trobem amb un
pacient que en el primer contacte ens dóna una sensació excel·lent, tant des del
punt de vista físic, com d’educació com de nivell cultural. És possible, que
l’entrevistador menyspreï certes informacions o conductes del pacient en les
següents sessions, que realment no reflecteixen aquesta primera impressió que va
treure inicialment. Per tal de superar aquest problema, l’entrevistador no ha
d’emetre judicis inicialment, ha de ser curós i seriós durant tot el procés
d’avaluació, sense deixar que cap impressió inicial del pacient l’influeixi, i que sigui
tota la informació recollida la que li permeti extreure les conclusions al final del
procés d’avaluació.
!
!
7. Quin creus que seria el diagnòstic/diagnòstics del Sr. F seguint el DSM-IV-TR
(diagnòstic per eixos)? Justifica el diagnòstic tenint en compte la breu informació
 exposada en el cas clínic (pots afegir informació addicional del pacient que sigui
congruent).

Resposta Esperada: l’objectiu d’aquesta pregunta era que aprenguessiu a fer servir el
sistema multiaxial o almenys el diagnòstic múltiple a més del diagnòstic diferencial. En
aquest cas el trastorn principal és un TEPT i no tant una fòbia simple si bé ben
argumentat i seguint els criteris de Fòbia Específica també és podria donar per vàlid
encara que encaixa millor el TEPT. Mireu que el codi G de la fòbia específica diu
textualment que serà fòbia específica si no es pot explicar millor per altres trastorns,
entre ells el de TEPT. També es podria haver inclós el diagnòstic de Depressió Major, el
d’Ansietat Generalitzada (si considerem que l’ansietat no està únicament circunscrita
als pensaments o moments relacionats amb agafar un avió) o inclús el d’afartaments.

!
Exemple de resposta correcta: EIX I Trastorns Clínics

F43.1 Trastorno por estrés postraumático, crónico [309.81]

Seguint el DSM-IV-TR (APA, 2002), penso que el Sr. F compleix els criteris diagnòstics
d’aquest trastorn:

• Criteri A: (1) el Sr. F ha experimentat un (o més) esdeveniment caracteritzat per

amenaces a la seva integritat física (el vol de tornada de Tenerife). (2) El Sr.F va
respondre amb por (ens diu que fins aquell moment no havia sentit por alguna a volar) i
malestar

• Criteri B: el Sr. F reexperimenta l’esdeveniment traumàtic, com a mínim, a través

de (4) malestar psicològic intens al haver de volar la setmana següent (ansietat
anticipatòria la qual no el va permetre ni sortir de casa)

• Criteri C: evita persistentment estímuls associats al trauma i debilitat de la

reactivitat general del Sr. F a través (1) d’esforços per evitar pensaments, sentiments o
converses sobre l’aconteixment i (2) esforços per evitar activitats, llocs o persones que
li generin records del fet (no es pot ni plantejar tornar a pujar de nou); i (7) sensació de
futur limitat (pensa que serà acomiadat de l’empresa)

• Criteri D: assumeixo que el Sr. F té síntomes persistents d’augment de l’activació

(arousal) que no estaven presents abans del trauma. Així considero que ens ha pogut
explicar que pateix (1) dificultats per agafar o mantindre la son, i (3) dificultats per
concentrar-se

• Criteri E: En base a les explicacions del Sr. F, assumiré que les alteracions dels
criteris B, C i D, són presents des de fa 5 mesos (entenent que l’esdeveniment va ser
just abans de rebre la medicació ansiolítica i antidepressiva)

• Criteri F: com ens indica, aquestes alteracions esmentades li provoquen

malestar clínic significatiu (tristesa, estrès o insatisfacció), i deteriorament laboral.

En relació al diagnòstic diferencial, i per no estendre’m massa, el centraré en la Fòbia

Específica i el Trastorn Adaptatiu. Per a la fòbia específica, tot i que el pacient admet
que l’avió és un mitja de transport segur, i per tant, podria estar, com és característic
d’aquest trastorn, admeten que la seva por és excessiva o irracional, he decidit
descartar-lo perquè el Sr. F ja havia volat amb avió abans i no havia experimentat una
situació com la d’evitar sortir al carrer en front un viatge programat, és a dir, considero,
que hi ha un fet desencadenant propi d’un trastorn per estrès postraumàtic. Per altra
banda, el tarstorn adaptatiu l’he descartat per haver considerat que han passat més de
6 mesos i els símptomes persisteixen.

Nota: els números entre parèntesi corresponen a la numeració que apareix en cada
criteri diagnòstic pel trastorn exposat a APA (2002).

EIX II Trastorns de la personalitat

Z03.2 Cap diagnòstic [V71.09]

EIX III Malalties mèdiques

Cap

S’hauria d’avaluar amb més dades la possibilitat d’identificar com a sobrepès o obesitat
el problema que té el nostre pacient d’un considerable excés de pes. En cas de
confirmar-ho, s’hauria d’especificar a l’eix 3 que correspon a les malalties mèdiques.
També hauríem d’aprofundir en el tema dels afartaments setmanals de dolços, ja que
potser hauria de ser diagnosticat com a trastorn de la conducta alimentària no
especificat a l’eix 1 (com a secundari).

!
EIX IV Problemes psicosocials i ambientals

Problemes relatius a l’ambient social: podríem suposar que el Sr. F és una persona
tímida, solitaria i socialment poc acceptada degut al seu sobrepès. Això podria fer que
tingués una gran vida social, i que fora de la família, se sentís sol.

Problemes laborals: tot i que no els ha descrit, explica que té por a perdre la feina
degut a la situació.

EIX V Avaluació de l’activitat global

EEAG = 31–40

El Sr. F presenta ansietat, tristesa, estrès, etc., i la seva conducta influeix, penso que
de forma important, la seva activitat professional.

!
!
8. Què vol dir que les relacions funcionals son “probabilístiques”, “ideogràfiques” i
“condicionals”? Explica-ho breument amb exemples.

Resposta Esperada: aquí també heu respòs bé en general encara que els exemples
no han estat del tot encertats. La idea ha d’estar clara: la psicologia no és una ciència
exacta i per tant, les hipòtesis diagnòstiques (les relacions entre variables) són
probabilístiques, sempre poden ser discutides o diferents segons els professionals que
ho valorin, però això sí, s’espera que estiguin dins de certs límits. És ideogràfica perquè
treballem amb persones que reaccionen de forma semblant i alhora diferent davant de
determinades situacions. Per tant, les hipòtesis que poden servir per una persona no
són gens útils per d’altres. A més com treballem amb persones en condicions (internes i
externes) canviants, sempre han de ser condicionals. Potser una relació inicial entre
variables després veiem que no és tal i la modifiquem o potser és la relació entre
variables la que s’ha modificat, per tant, les condicions ja no són les mateixes, s’ha de
reavaluar.

!
Exemple de resposta correcta: En el contexto de la identificación de problemas con
un cliente, nos interesa definirlos primero en sus diversas manifestaciones (pregunta 2)
y luego explorar posibles correlaciones entre los síntomas y diversos factores descritos:
puede ser un hecho biológico, relacional o ambiental o una combinación de ellos,
como pueden ser los problemas de salud, los eventos vitales, las relaciones familiares,
conyugales, profesionales o sociales junto con las estrategias de afrontamiento, activas
y cognitivas adoptadas por el cliente. Escuchándolo, empezamos a observar las
relaciones funcionales que puede haber entre síntomas y hechos: no dejan de ser
relaciones que se suponen por experiencia o lógica, antes de cualquier comprobación y
que conforman una hipótesis causal que podría dar pautas para la intervención.

Éstas relaciones son probabilísticas: en nuestro caso, es muy probable que el episodio
que vivió F. en su primer vuelo a Tenerife sea el desencadenante de su actual
problema, queda sin embargo por verificar si no ha tenido manifestaciones anteriores
en otros contextos que un profesional podría considerar relevantes.

Las relaciones funcionales son ideográficas: todos los que estaban en este vuelo no
han desarrollado la misma patología que ha desarrollado F. A lo mejor les habrá
afectado de manera diferente o más pasajera. Cada caso tiene factores de riesgo o de
protección influyendo en el desarrollo o no de una patología. Cada caso es particular.
Así que de las relaciones funcionales que establezcamos del caso de F. no se pueden
deducir leyes generales, sino conclusiones probabilísticas de su caso particular.

Estas relaciones funcionales que hemos inferido observando todas las circunstancias
que F. ha atravesado son condicionales, es decir que sería posible que en otras
circunstancias comparables no se diera el mismo problema (por ejemplo, si el avión
hubiera sido más grande o si estuviera acompañado, etc.).

Estas observaciones sirven para el análisis del caso, pero no hay que perder de vista
sus limitaciones y subjetividad.

!
!
!
9. Pregunta optativa: Podries explicar les principals diferències entre el DSM-IV-
TR i el recentment publicat DSM-5?

Exemple de resposta correcta: Recientemente la APA ha publicado una nueva

versión de su tradicional Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales.
Aunque la versión española del nuevo manual no estará disponible hasta 2014 ya
podemos señalar, a grandes rasgos, algunas de las novedades que incorpora:

!
- Autismo y Síndrome de Asperger pasan a englobarse bajo un mismo epígrafe:
Trastornos del Espectro Autista, categoría que también incluye el Trastorno
Desintegrativo Infantil y el Trastorno Generalizado del Desarrollo.

!
- Se incorporan nuevos trastornos como: Trastorno por Atracón (personas que comen
en exceso más de 12 veces en 3 meses), Trastorno de Excoriación (rascado
compulsivo de la piel), Trastorno de Acaparamiento (dificultad persistente de
desprenderse de objetos, independientemente de su valor, hasta ahora considerado un
síntoma del TOC), Trastorno Disfórico Premenstrual y Trastorno Neurocognitivo leve.

!
- El duelo no excluye el diagnóstico de depresión. El DSM-IV excluía dentro de la
depresión a las personas que mostraban dichos síntomas tras la pérdida de un ser
querido en los dos meses anteriores.

!
- El Trastorno Depresivo Mayor incluye dos categorías que pretenden recoger con más
exactitud la ideación suicida: desorden del comportamiento suicida y autolesión no
suicida.

!
- Se incluye el Trastorno de Estado de ánimo Disruptivo y No Regulado (niños con
irritabilidad persistente y frecuentes episodios de descontrol de conducta o rabietas,
tres o más veces a la semana durante más de un año), con la finalidad de reducir el
diagnóstico de trastorno bipolar en la infancia.

!
- Los Trastornos de Ansiedad, los Trastornos Disociativos, el Trastorno Obsesivo
Compulsivo y el Trastorno por Estrés Postraumático antes unidos en el mismo epígrafe
se describen ahora en apartados independientes para legitimar su carácter distintivo.

!
- El Trastorno por Estrés Postraumático incluye ahora 4 grupos de síntomas para su
diagnóstico; los umbrales de edad también se han modificado, así como los criterios
que se aplican para su diagnóstico en menores de 6 años.
!
- El Trastorno por déficit de Atención con Hiperactividad se ha modificado para recoger
la posibilidad de su diagnóstico en la edad adulta. El niños se ha cambiado la edad de
aparición de antes de los 7 a antes de los 12 años.

!
- El Trastorno por consumo de sustancias se incorpora para agrupar los trastornos por
abuso de sustancias y la dependencia. Además se ha creado una nueva categoría para
recoger las “adicciones conductuales” donde se incluye en Juego Patológico (antes
recogido en la categoría de trastornos del control de los impulsos no especificado)

!
- La transexualidad deja de considerarse un trastorno mental.

!
!
10.Pregunta optativa: Tracta de trobar un article científic relacionat amb el temari
del mòduls 1 i 2 en una publicació de lliure accés (“Open Access”) que no tingui
drets d’autor restringits i explica’l breument. S’adjunta una presentació
PowerPoint on s’expliquen que son els articles open access. Hauràs d’incloure
en el document el link de l’article, mai l’article original encara que sigui de lliure
access.

Resposta Esperada: en aquest cas les seleccions han estat múltiples i força
productives, a veure si podem seleccionar els 10 “millors” de tots els grups en conjunt i
compartir-ho amb la resta.

!
NOTA: les preguntes 9 i 10 son optatives per que s’ha de buscar informació fora dels
materials de l’assignatura (contestant adequadament a les 8 preguntes obligatòries es
pot obtenir la màxima puntuació)