1) Tipus de fonts segons l'elaboració

Fonts primàries o documents primaris. Són els directes o de primera mà, els que no han estat
interpretats per cap altra persona. Són les que s'elaboren paral·lelament als esdeveniments.
Són coetànies als fets, testimonis originals no reelaborats. També s'anomenen fonts directes.
Són documents primaris, per exemple, una novel·la, una moneda antiga, el discurs d'un polític,
un espot publicitari, les dades d'unes anàlisis clíniques, un cens de població, les dades d'una
enquesta ja publicada, etc. També s’anomenen fonts històriques.

Fonts secundàries o documents secundaris. Són els indirectes, elaborats i transmesos per
intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Són, per tant, fonts
de segona mà. S'elaboren a partir de les fonts primàries. Són reelaboracions a partir d'altres
fonts i, per tant, testimonis indirectes. També s'anomenen fonts indirectes. Els documents
secundaris ens ajuden, doncs, a conèixer i a comprendre els documents primaris. Són
documents secundaris, per exemple, un estudi literari sobre una novel·la o el conjunt de
novel·les d'un autor, la descripció i datació d'una moneda antiga, l'assaig sobre l'evolució
ideològica d'un polític a través dels seus discursos, un article sobre la música en els espots, un
informa sobre la malaltia d'una persona mitjançant la interpretació d'unes anàlisis, un tractat
d'història o d'economia que exposa les conseqüències d'una davallada demogràfica, la
interpretació de les dades d'una enquesta, etc. Són, per tant, documents secundaris els
estudis, els assajos, els treballs de recerca, les tesis doctorals, alguns articles de revista o de
diari, els manuals, les biografies, els llibres de text, els diccionaris, les enciclopèdies, etc. Quan
són obres o treballs sobre història s’anomenen fonts historiogràfiques.

2) Tipos de textos per: Àmbits d'ús.

Els àmbits d'ús són les esferes d'activitat en què es realitzen.

Personal: pertany a la vida privada de l'emissor i se centra en el seu entorn més pròxim, el
receptor té relació de proximitat amb l'emissor. Són la conversa, missatge de veu, el diari,
agenda, postal…

Social: l'emissor actua com a membre de la societat. Pertanyen els textos públics per a
receptors múltiples; com el debat, el discurs, la notícia, el reportatge… De tipus acadèmic, com
la conferència, el resum, l'esquema… De tipus laboral i especialitzats com l'informe, el
contracte… De tipus literari com la novel·la, poesia…

3) Classificació dels textos per la seua forma:

Informatius: amb llenguatge precís, però són impersonals, com: memòries, informes tractats,
jurídics …

Narratius: amb un llenguatge més literari i són més literaris, subjectius, com: relats,
autobiografies…

4) Classificació dels textos històrics: Alguns textos poden ser classificats o inclosos en més
d’un d’aquests apartats

1. Polítics: discursos, tractats, acords, informes, cròniques…

2. Històrics-literaris: memòries, articles de premsa, narracions, assajos, cartes …

3.Jurídics: constitucions, lleis, tractats, disposicions, normes, decrets, tractats…

4. Econòmics: es refereixen a activitats productives que poden estar expressades en normes,
gràfics, estadístiques…

5. Socials: al·ludeixen a la família, individus, classes, censos, informes…

6. Culturals: textos que recullen i fan referència a les diferents formes del pensament, art…

7. Historiogràfics: són textos i/o fragments de l'obra d'un historiador; posterior als fets

5) Tipus de fonts segons el suport

Fonts audiovisuals. Són fonts d'informació cada cop més habituals. Són les fonts pròpies del
segle XX i XXI i en molts casos poden ser fonts primàries. Com a exemples tenim pel·lícules,
documentals, reportatges, anuncis, etc. Totes elles ofereixen una imatge de la realitat per
mitjà de diferents suports i formes d'emmagatzematge: cinema, televisió, vídeo, CD-ROM, etc.

Fonts cartogràfiques. Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un
llenguatge específic que cal saber interpretar. En la majoria dels mapes s'adjunta una clau (o
llegenda) amb el significat dels símbols. Els mapes històrics són temàtics i en distingim dos
tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o
dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis
esdevinguts).

Fonts d'imatges. S'inclouen en aquest grup qualsevol tipus d'imatges: la pintura (la font visual
més important fins a l'aparició de la fotografia), les fotografies, els gravats, les il·lustracions i
els cartells, les caricatures, els còmics, etc. Moltes imatges poden ser fonts d'informació.

Fonts escrites o textuals. Són la font històrica més habitual. N'hi ha de dos tipus: les fonts
escrites primàries i les fonts escrites secundàries. Les primàries són considerades la base de la
investigació històrica i poden ser documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials,
memòries, cròniques i biografies, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i
assajos, textos literaris (novel·la històrica, manifestos...). Les secundàries són els llibres
d'història o les enciclopèdies.

Fonts gràfiques i estadístiques. Són fonts secundàries en les quals es mostren dades
numèriques sobre uns temes determinats. Aquestes fonts ordenen, classifiquen i mostren
informacions de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació
quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics. Podem
distingir dos tipus de gràfics: els cronològics (presenten l'evolució dels fets al llarg del temps) i
els estructurals (reflecteixen relacions entre diferents fenòmens). Pel que fa a la seva forma de
presentació, poden ser lineals o de diagrames (de barres o columnes, circulars...).

Fonts materials. També fonts arqueològiques. Són una font d'informació primària i
proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la
vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes. Entrarien en aquest grup tot tipus
d'objectes, restes materials i construccions: el mobiliari, les construccions (edificis religiosos o
civils, infraestructures), la indumentària, tota mena d'objectes personals, eines, monedes,
armes, objectes decoratius, etc.

Fonts orals. Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista
és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les
cançons, els contes, etc.
Suport. Medi físic emprat per a enregistrar informació. Els suports físics o vehicles dels
documents són diversos:

paper (llibres, enciclopèdies, diaris, revistes, fullets...), pel·lícula (films, diapositives,

microfilms...), suport magnètic (cassets, videocassetts, disquets...), suport òptic (disc
compacte o CD-ROM, videodisc...), vehicle telemàtic (Internet, fax, correu electrònic...), etc.

GRÀFICS

La representació de fenòmens històrics a través de gràfics i estadístiques ha esdevingut una

ferramenta cada vegada més utilitzada. La informació s’ofereix a través de dades numèriques, i
en aquest cas resulta molt més fàcil comprendre-les i analitzar-les, així com observar la seua
evolució en el temps i fins i tot comparar-les entre elles, si es representen en un gràfic.
Bàsicament hi ha els següents tipus de gràfics:

Gràfic lineal

Generalment representa l’evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. El valor

es representa mitjançant una línea. Permet d’establir comparacions entre diferents fets
històrics.

Gràfic de barres

Representa un fenomen mitjançant barres amb una altura proporcional. Aquestes poden ser
horitzontals, verticals o compostes. S’utilitza per a representar l’evolució d’un mateix fet en
diferents espais o per a representar la seua evolució

Gràfic de sectors

S’utilitzen per a representar dades que formen part d’un conjunt, d’ un mateix aspecte
històric. La representació mitjançant sectors ens ofereix el valor quantitatiu que cada dada té
dintre del conjunt. És molt adequat per a establir comparacions.

Si una de les fonts proposades és un gràfic haurem de dir, en primer lloc, el tipus de gràfic i el
fenomen o fenòmens històric a què es refereix, l’espai geogràfic a què al·ludeix i la
cronologia. Tot seguit haurem d’indicar la tendència general del fenomen (a l’alça o a la
baixa; augment o disminució) o bé identificar diferents parts quan s’observen variacions.

TAULES

Les taules estadístiques presenten les dades ordenades d’una manera quantitativa, mitjançant
percentatges o bé mitjançant xifres absolutes. La informació pot referir-se a un sol aspecte o
bé a diversos aspectes però que estan relacionats. També pot presentar-se la quantificació
d’unes mateixes dades referides a diferents espais amb l’objectiu d’establir comparacions.

Si una de les fonts proposades és una taula estadística caldrà, primerament, identificar la
font històrica (taula estadística) i les dades que ofereix (títol de la taula), l’espai geogràfic a
què fa referència, la cronologia i la forma en què es presenten les dades (valors absoluts o
valors relatius). Tot seguit haurem d’indicar la tendència general de cada fenomen (augment
o disminució) o bé identificar diferents parts quan s’observen variacions.