L’ASSETJAMENT

Una manera de ferir als

altres

Amal Bouddouch El Benaissati

 4t ESO A

"En moltes ocasions, els assetjadors só n persones que també han estat assetjades."
Díaz-Caneja

L'assetjament és l'exposició que pateix una persona a danys de diversos tipus de forma intencionada i
reiterada per part d'un altre, o d'un grup. L'assetjador aprofita un desequilibri de poder que hi ha entre ell
i la seva víctima per aconseguir un benefici o per simplement molestar, mentre que l'assetjat se sent
indefens i pot desenvolupar una sèrie de trastorns psicolò gics que afecten directament a la seva salut.

Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però só n recurrents la pèrdua
d’autoestima, la inseguretat (que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors), el sentiment
d’impotència, la sensació d’amenaça o de terror i les reaccions que poden comportar alteracions greus en
l’equilibri psíquic i, així, conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi.

Tipus d’assetjament
Fins al moment s’han trobat 6 tipus de bullying, donant-se freqü entment en situacions de molts tipus
contra la mateixa víctima durant molt de temps:
● Assetjament físic: É s el més comú . Inclou cops, empentes i pallisses, entre un o més agressors
contra una sola víctima. En algunes ocasions, també es produeix un robatori o dany intencionat
de les pertinences dels assetjats, creant una mala conducta que no es pot permetre.
● Assetjament psicològic: En aquest cas hi ha persecució , intimidació , tirania, xantatge,
manipulació i amenaces a la víctima. Só n accions que fan malbé la seva autoestima i fomenten la
seva sensació de temor, amb el problema afegit que só n les més difícils de detectar per part de
professors o pares perquè só n formes d'assetjament o exclusió que es duen a terme a esquena de
qualsevol persona que pugui advertir la situació .
Incrementa la força del maltractament, ja que l'assetjador exhibeix un poder més gran en mostrar
que és capaç d'amenaçar encara que hi sigui present una figura d'autoritat. Poden consistir, per
exemple, en una mirada, un senyal obscè, una cara desagradable o un gest.
● Assetjament verbal: Só n accions no corporals amb la finalitat de discriminar, difondre
xafarderies o rumors, realitzar accions d'exclusió o bromes insultants i repetides (com per
exemple l’ú s dels sobrenoms), amenaçar, burlar- se, riure's dels altres, etc.
● Assetjament sexual: Es presenta un abú s sexual, a més de referències malintencionades a parts
íntimes del cos de la víctima.
● Assetjament social: Pretén aïllar a la persona de la resta del grup, ignorant-lo i excloent- lo de la
resta.
● Ciberassetjament: Amb la penetració de les noves tecnologies, cada cop só n més freqü ents
aquest tipus d'actes. É s un tipus d'assetjament molt greu i preocupant per la gran visibilitat i
l'abast que s'aconsegueix de les accions d'humiliació contra la víctima i l'anonimat en el que
poden romandre els assetjadors.
Els canals poden ser molt variats: missatges de text en mò bils, tablets i ordinadors, pà gines web i
blocs, jocs online, correus electrò nics, xats, enquestes de mal gust, comentaris inapropiats en
xarxes socials, xantatge, etc.
El contingut de l'assetjament va des dels típics insults a muntatges fotogrà fics o de vídeos de mal
gust, imatges inadequades de la víctima preses sense el
seu permís, crítiques respecte l’origen, religió , el nivell
socioeconò mic de la víctima o dels seus familiars i amics,
etc.
 Assetjament
escolar
L'assetjament escolar és una subcategoria de comportaments agressius caracteritzada pels tres criteris
segü ents: intenció hostil, desequilibri de poder i repetició durant
un període. É s l'activitat de comportaments agressius i repetits
destinats a ferir a una altra persona física, mental o
emocionalment.

Les causes que originen el bullying depenen de cada cas concret,

encara que solen tenir unes característiques comunes:
l'assetjador escolar no té empatia i, per tant, és incapaç de posar-
se al lloc de l'assetjat i ser sensible al patiment.

L'origen de la violència de l'assetjador pot venir causat per

problemes socials o familiars, que poden provocar que la persona
desenvolupi una actitud agressiva i que sigui violent en
l'adolescència.

Altres factors que hi poden incidir só n els relacionats amb l’escola, les situacions socioeconò miques
desfavorables a casa, poca organització a la llar, poca autoestima o tensions entre els pares.

No obstant, totes les persones tenen la possibilitat de ser assetjades, en diferents sentits. Per exemple,
una persona rica amb la vida “perfecta” segons la societat, pot estar aguantant algun tipus de maltracte a
casa dia sí i dia també. Això fa que encara que no ho sembli, cada persona pot tenir moltes coses
amagades.

Es pot desenvolupar una cultura de bullying en qualsevol context en que els humans interactuïn entre si.
Això pot incloure l'escola, la família, el lloc de treball, la llar i els barris.

Conseqüències de la víctima
Les conseqü ències emocionals per a la víctima del bullying poden arribar a ser d'una gravetat intensa i
afectar les diverses à rees vitals. Hi ha una sèrie d'indicadors que la persona pot presentar i alertar els
pares i professors en cas que estigui patint bullying escolar:
● Problemes de memò ria, dificultat en la concentració i l'atenció i el descens del rendiment escolar.
● Depressió , ansietat, irritabilitat, manca de gana, mal de cap, malestar generalitzat, cansament, etc.
● Dificultats per dormir, malsons o insomni.
● Aïllament social, apatia i introversió .
● Mantindre’s en estat d'alerta de manera constant.
● No voler anar a l'escola ni ajuntar-se amb altres joves.
● Faltar a l’escola o institut de forma recurrent.
● Conductes de fugida i evitació .
 ● Plor incontrolat i emocions extremes.
● Símptomes com tremolors, palpitacions, inquietud, nerviosisme, pessimisme, etc.
● Idees i intents de suïcidi.

Vivència personal
Al llarg de la meva vida he estat exposada a situacions d’assetjament, però no cap a mi, sinó cap a altres
persones. É s molt habitual que en els centres educatius s’hi trobin aquest tipus de situacions, així que és
massa difícil no haver estat present en cap.

En alguna ocasió he intervingut d’alguna petita manera, com ficant-me al costat de la víctima o intentant
ser una bona amistat per a ella, però no va servir gaire, ja que els assetjadors feien les seves accions sense
pensar gens.

El cas més fort del qual he format part va ser a l’escola primà ria. Un grup de noies es divertia ferint a
altres persones de la classe. Quan es cansaven d’una, passaven a abusar d’una altra. A una amiga meva li
obligaven a portar diners o objectes preuats i se’ls treien. Moltes vegades li feien xantatge emocional i fins
i tot molestaven a la seva germana petita. Li treien el menjar de les mans, la feien aïllar-se de la resta del
grup, la insultaven sempre…

Fins que els seus pares i mestres es van adonar del que passava. Encara així, no van poder aconseguir fer
res, ja que la pobre noia ja estava marcada de per vida. Rà pidament es va canviar de centre i poc a poc es
va anar sentint millor, fins que a dia d'avui està perfectament, però amb records molt tristos de la seva
infantesa. Alguna vegada aquelles nenes em van fer alguna cosa similar, ja que veien que no els hi anava
enrere com la resta de gent del curs, però no va ser durant un període llarg de temps, sinó només quan els
hi venia de gust fer-ho.

Jo durant aquell època em vaig fer molt amiga d’ella i vaig intentar fer el que podia per ajudar a que
l’experiència fossi menys dolorosa. M’era molt
difícil veure-la trista per culpa del que estava
passant, així que fins i tot vaig parlar amb les
assetjadores, però es van riure de mi. No vaig
dir res a cap adult perquè vaig decidir fer cas a
la persona afectada, que no volia que ningú
sapigués res de tot allò per a no preocupar ni
ser encara més molestada per aquelles noies, a
causa de les seves amenaces. Al pas del temps
més gent es va anar apartant d’aquelles males
persones i es van anar quedant soles, fins que
al final van acabar canviant. Després d’uns
anys es van disculpar moltíssim pel que havien
arribat a fer anteriorment, justificant-se com que eren massa joves i no pensaven el que feien abans de
portar-ho a terme. Jo vaig deixar-ho passar però no m’he tornat a juntar amb elles de cap manera, encara
que diverses vegades em van dir de sortir juntes o alguna cosa similar, ja que no m’agrada deixar que
persones que no aporten res a la meva vida formin part d’ella. Si les vec pel carrer les saludo i si em
necessiten estic disposada a estar per a elles, però em só n indiferents, sincerament. No és que guardi cap
tipus de ressentiment, però persones que van arribar a provocar tan dolor a la infantesa d’altres humans
no em semblen del tot bones, encara que ara tinguin un cor més empà tic, ja que, per exemple, a mi mai se
m’hauria ocorregut portar a terme cap d’aquells actes tan perversos, ni abans, ni ara, ni en el futur.

He de dir que no sempre he intervingut en els actes d’assetjament que he vist, és a dir, he sigut part dels
culpables del patiment de la víctima i he fet com que no havia vist res, per por a que també em passés a
mi. Però ara só c més madura i no ignoraré cap situació de bullying que em trobi. Per a l’assetjat podem
ser l'ú ltima esperança que li queda en la gent que l’envolta. Encara que sigui una petita acció , hem de
actuar i ajudar tot el que puguem. Cap humà es mereix patir aquest tipus de ferides al cor i al cos.

Entrevista a una assetjadora

A continuació , jo, l’Amal Bouddouch, us mostraré una entrevista que he fet a una de les noies que va ser
culpable de l’assetjament que van patir algunes persones a la meva escola de primà ria fa uns quants anys.
El color rosa em representa a mi i el blau a ella (deixaré la seva identitat com anò nima per petició seva):

-Hola, per començar, et faré la següent pregunta: quines són les raons per les quals vas ser
assetjadora en el passat?
-Jo des de sempre he sigut una persona insegura de mi mateixa, així que restava felicitat a les
vides dels altres per tenir jo una mica més a la meva. A més a més, la meva situació a casa no
era gens
bona. La meva llar estava plena de baralles fins que els meus pares van decidir divorciar-se. Em
vaig haver de quedar amb el meu pare, mentre que la meva mare va iniciar una nova vida amb
una família “perfecta”. Sempre em deia que jo era la causant dels seus problemes i que vaig ser
l’error més gran de la seva existència, la qual cosa em plenava el cor d’angoixa i havia de treure-la
de dins amb violència cap als altres, perquè era l’única alternativa que veia llavors. El meu pare
desfogava la seva ràbia pegant-me i ferint-me. S’emborratxava molt sovint i no treballava. Al
principi, quan era de dia es disculpava i per la nit tornava a ser el mateix, fins que va arribar al
punt de ja fer-ho a totes hores, sense gens de cor. Clarament allò em va afectar moltíssim, i sentir
que tenia el control sobre la vida de les víctimes dels meus actes m’alegrava una miqueta.
-Quina història més trista, mai hauria pogut imaginar-me’la. Quina va ser la raó per les quals vas
canviar a millor?
-Quan em vaig anar quedant sola em vaig adonar que no podia seguir vivint així, ja que era massa
miserable. Sabia que per donar el pas a ser millor persona m’havia d’escapar del que fins llavors
va ser el meu malson més gran: la meva casa. No sabia on anar ni què fer, així que em vaig armar
de valor i vaig demanar-li a la meva mare anar-me’n a viure amb ella. Li vaig explicar tot el que va
passar i, corrent, em va portar a la seva llar, al seu petit món. A partir d’allí, de 2n d’ESO, tot va
canviar completament per a mi, ja podia respirar pau i felicitat, les quals no existien per a mi
durant un llarg temps.
-Després d’haver pogut “canviar de vida”, quina era la primera cosa que volies fer?
-Sense dubte era disculpar-me i fer les paus amb les persones que vaig ferir en el passat, ja que es
van veure afectades per culpa dels meus propis problemes. Volia tancar aquella etapa tan grisa i
trista que vaig viure i el primer pas era aquell; deixar-ho tot enrere.
-Si poguessis tornar al passat, que faries?
-No fer mal a les persones que m’envolten, sinó demanar ajudar i no aguantar tant per a que
posteriorment ho pagués amb els altres.
-Gràcies per les teves respostes, ja he acabat amb les meves qüestions. Després d’escoltar-te estic
empatitzant amb tu i em fica trista tot el que has hagut de passar sent tan jove. Tens alguna cosa
que afegir?
-Gràcies a tu per donar-me l’oportunitat d'expressar-me i explicar-me. Només vull dir que ningú
pagui els seus problemes i dificultats amb els altres, així el món podrà ser un món millor. Ningú es
mereix ser tractat com menys, ja que tots som iguals i tenim els mateixos drets. Ara he d’afrontar-
me a les conseqüències i viure arrepentida per tot el que he arribat a fer.

Conclusió
Com s’ha pogut veure en aquest reportatge, hi ha molts punts de vista diferents depenent de qui siguis
dins d’aquest grup de persones: assetjador, assetjat o adult. Tots tres tenen papers molt importants en
aquest fet tan desagradable que hi segueix havent al mó n.

Parant comte al que ha dit la persona entrevistada, hi ha una part que se m’ha quedat i no puc oblidar:
“...vull dir que ningú pagui els seus problemes i dificultats amb els altres, així el mó n podrà ser un mó n
millor.” Trobo que té molta raó , ja que la majoria de vegades que els assetjadors decideixen portar a
terme les seves malicioses accions só n perquè ells també han ho han patit alguna vegada.

En conclusió , l’assetjament és l'exposició que pateix una persona a danys de molts tipus de forma
intencionada i reiterada per part d'un altre (o altres). La víctima acaba tenint moltes conseqü ències
que

l’afecten en molts sentits. Aquest fet pot estar portat a terme a tot arreu on hi hagi un grup de persones,
com les escoles, esl barris, la casa o el lloc de treball.

Quan hi ha una situació de bullying i tu n’ets conscient, has de tratar d’informar-ho rà pidament a un adult,
sempre respectant la decisió de la víctima. Mai s’ha de deixar a l’assetjat sol, se li ha de donar suport i
ajudar-lo a que aquella experiència s’acabi.

Des del meu punt de vista, considero que la societat no està tractat aquest tema de manera seriosa i
adequada. Hi ha persones que sí que li donen la rellevà ncia que mereix, però hi ha moltes d’altres que no, i
fins i tot algunes que ho segueixen portant a terme. Fins a que no tothom aprengui a respectar els drets
dels altres, no viurem en un mó n correcte. Digueu “No al bullying!”.