La mètrica

- Un vers és un mot o un conjunt de mots que se subjecten a una mesura i a una

cadència segons unes regles determinades.

- La síl·laba constitueix la unitat mètrica.

- El ritme es caracteritza per l’accent, per la col·locació de les síl·labes tòniques i

àtones, de tal manera que versos amb el mateix nombre de síl·labes poden presentar
varietats rítmiques diferents.
Rima
És la repetició total o parcial dels sons (no grafies) amb què acaben dos versos o més a
partir de la darrera vocal accentuada.

- Consonant: coincideixen tots els sons a partir de la darrera vocal tònica, tant els
vocàlics com els consonàntics.

En ma terra del Vallès a

tres turons fan una serra b’
quatre pins, un bosc espès a
cinc quarteres, massa terra. b’
Com el Vallès no hi ha res. a
Pere Quart
- Assonant: coincideixen només els sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica
dels versos que rimen.

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara.
Joan Salvat-Papasseit

- Versos blancs: no tenen rima però s’adapten a les lleis mètriques i rítmiques de la
poesia.
- Versos lliures: són versos que no tenen rima ni el mateix nombre de síl·labes.
- Rima masculina: els versos acaben en una paraula aguda.

- Rima femenina: els versos acaben en una paraula plana o esdrúixola

(s’indica amb un apòstrof: a’)
Combinacions de rimes
- Tirallongues monorimes: tots els versos tenen la mateixa rima

Som hom vell, paubre, menyspreat,

no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.
Ramon Llull
- Rima apariada: rima cada parell de versos.

Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Miquel Desclot
- Rima encadenada: es produeix en estrofes de quatre versos en què el primer vers
rima amb el tercer i el segon amb el quart (abab o ABAB).

Si en saps el pler no estalviïs el bes, A

que el goig d'amar no comporta mesura. B
Deixa't besar, i tu besa després, A
que és sempre als llavis que l'amor perdura. B
Joan Salvat-Papasseit
- Rima creuada: rima el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer (abba o
ABBA).

Oh! Si prudent i amb paraula lleugera A

Sabés fixar l'imperi de la ment, B
I amb hàbils mots, la passió naixent, B
Del meu estil pogués fer presonera. A
J. V. Foix
Còmput sil·làbic
En català es compta només fins a l’última síl·laba tònica, a diferència del castellà i
l’italià.

● a - pas - se - jar - pels - car - rers: 7 síl·labes

● que - si - ne - te - ja - va - mas - (sa): 7 síl·labes

● breu - com - la - nos - tra - nit, - és - trans - i - tò - (ri - a): 10 síl·labes

A l’hora de comptar les síl·labes, hem de tenir en compte els següents fenòmens fonètics:

- Elisió: té lloc quan es troben dues vocals neutres o una vocal neutra i una de tònica.
El so de la vocal neutra s’assimila al so de l’altra vocal.

pen - s(a) en - va // ni (e)l - po - de - rós

- Sinalefa: dues vocals entren en contacte i formen una sola síl·laba.

i u - na - da - ma

- Hiat: entren en contacte dues vocals de paraules diferents i es pronuncien

separadament per voluntat del poeta.

un - mi - nyó - que - li - és - a - prop

Els versos segons el nombre de síl·labes
Versos d’art menor: versos que tenen fins a 8 síl·labes (ho indiquem amb minúscula).

- monosíl·labs (1)
- bisíl·labs (2)
- trisíl·labs (3)
- tetrasíl·labs (4)
- pentasíl·labs (5): molt freqüent en la literatura popular
- hexasíl·labs (6)
- heptasíl·labs (7): molt freqüent en la literatura popular
- octosíl·labs (8)
Versos d’art major: versos que tenen 9 síl·labes o més (ho indiquem amb majúscula).

- enneasíl·labs (9): molt poc utilitzats en la poesia catalana

- decasíl·labs (10): poesia amorosa culta
- hendecasíl·labs (11): molt poc utilitzats en la poesia catalana
- alexandrins (12): poesia narrativa (èpica)

Cesura: pausa enmig del vers que en marca l’estructura interna i el ritme i es repeteix
en tots els versos. El vers queda dividit en dues parts que es diuen hemistiquis.

Veles e vents / han mos desigs complir 4+6

faent camins / dubtosos per la mar. 4+6
Les estrofes
- 2 versos: apariats
+ rodolí
+ dístic: dos versos que tenen un sentit complet però que normalment
no rimen. Sovint obren o tanquen un poema.
- 3 versos: tercets
+ haiku: composició d’origen japonès que té 17 síl·labes distribuïdes en
tres versos (5+7+5), comptades fins al final del vers.
Pesa, corbant-se
tot el brancam de l’arbre,
ja sense dubtes.
Agustí Bartra
- 4 versos: quartets (art major) i quartetes (art menor)
- 5 versos: quintets i quintetes
- 6 versos: sextets i sextetes.
+ sextina: sis estrofes de sis versos decasíl·labs cada una i una tornada de
tres versos, però cap paraula final de vers no pot rimar amb les paraules finals de la
mateixa estrofa. Això sí: aquestes paraules finals es van repetint en les altres estrofes,
ordenades de manera diferent.
http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/fragments/251/144/cat/0/-/joan-brossa.html

- 8 versos: octava
+ cobla: vuit versos decasíl·labs amb estructura 4 + 6. És l’estrofa clàssica
de la mètrica catalana del s. XV (Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March)
- 10 versos: dècima
Joan Brossa