LA CRISI DE LA

RESTAURACIÓ
(1900-1931)
• Els problemes del règim de la Restauració es van agreujar de
manera progressiva durant les primeres dècades del segle XX, tot i
que a Catalunya les reivindicacions catalanistes van aconseguir la
creació de la Mancomunitat.

• El 1923 el general Primo de Rivera va instaurar una dictadura que

va desprestigiar la monarquia d'Alfons XIII. La crisi de la dictadura,
el 1930, va comportar un profund canvi polític.
INTRODUCCIÓ
• Després de la vergonyosa derrota davant els EE.UU al 1898 (pèrdua
de les últimes colònies d’ultramar) van esclatar onades de protesta
contra el corrupte sistema de la Restauració.
• Alfons XIII va començar a regnar el 1902, quan el van declarar major
d'edat, fet que va coincidir amb una forta crisi provocada pel desastre
del 98.
• Els partits dinàstics (conservadors i liberals) van emprendre reformes
regeneracionistes, però el sistema de la Restauració va ser incapaç de
democratitzar realment la vida política i de fer-hi cabre l'oposició. Alhora,
la conflictivitat social creixia.
• Durant les primeres dècades del segle XX, Espanya tenia quatre
problemes gravíssims:
• El problema del Marroc
• El problema del nacionalisme
• Crisi dels partits polítics
• Conflictivitat social
CRISI DEL MARROC

• A la conferència d’Algecires el 1906 es va decidir convertir el

Marroc en un protectorat hispano-francès. A Espanya li va tocar una
petita part fins a les muntanyes del Rif. Aquesta zona es va convertir
en un focus de guerra permanent degut a l’oposició sota el
comandament de Abd-el-Krim.
• Al 1909, l’exèrcit espanyol pateix una duríssima derrota al
“Barranco del Lobo”. El govern espanyol va cridar a files (reclutar) a
milers de reservistes, entre ells molts catalans.
• Això va provocar una revolta popular a Barcelona coneguda com
la SETMANA TRÀGICA.
•
 SETMANA TRÀGICA DE
BARCELONA 1909
• L'any 1909 l'oposició al reclutament de soldats ja llicenciats per a la
Guerra del Marroc va fer desencadenar una revolta popular a
Barcelona, coneguda com la Setmana Tràgica.
• L'aixecament va comportar un esclat espontani, antimilitarista i
anticlerical, resultat de totes les tensions socials acumulades durant
moltes dècades. Va ser aixafat per l'exèrcit i la repressió va ser
desproporcionada (afusellament del pedagog i lliurepensador Ferrer i
Guàrdia).
• Els fets del 1909 van ser un cop dur per al sistema polític de la
Restauració i per als partits dinàstics, perquè van provocar la condemna
de l'opinió pública i la dimissió del president del govern, el conservador
Antoni Maura.

https://www.youtube.com/watch?v=TF031Inbjo4
EL PROBLEMA
DELS
NACIONALISMES
• Des de la perifèria espanyola (País Basc i Catalunya) augmenten
les reivindicacions d’autonomia política.
• El 1905, un acudit a la revista satírica "Cu-Cut!" va desfermar la
ira de l'exèrcit espanyol, que va exigir al govern la Llei de
Jurisdiccions (1906).
• La Lliga Regionalista, que s’havia afermat com el partit hegemònic
dins el catalanisme, va aconseguir d’agrupar totes les forces
polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits
dinàstics, en una coalició electoral, la Solidaritat
Catalana (1906), que demanava la descentralització de l’Estat.
•La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions del 1907 i el
dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president
de la Diputació de Barcelona.
A partir de 1910 el reformisme dels
governs liberals va comportar l’inici d’un
procés de descentralització de l’Estat.
•El 1914 es va crear la Mancomunitat,
una institució de govern per a
Catalunya. Agrupava les quatre
diputacions catalanes i va ser presidida
per Prat de la Riba, substituït l’any 1917
per Puig i Cadafalch.
•La Mancomunitat va impulsar noves
infraestructures i serveis públics i va
endegar un nou projecte cultural i
educatiu, destinat a promoure la llengua
i la cultura catalanes.
CRISI DELS PARTITS
POLÍTICS I CONFLICTIVITAT
SOCIAL
Amb el desastre del 98 es va estendre la necessitat de regenerar la vida política espanyola per acabar amb el caciquisme
i la corrupció.
•El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el regnat amb la intenció de mantenir el torn
pacífic i de regenerar la vida política espanyola.
El líder conservador Antonio Maura va impulsar la reforma de la Hisenda, de l’Administració local, de la llei electoral i una
regulació del dret de vaga. Però l’aixecament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la Guerra del
Marroc (amb el fi de fer front a les tribus rifenyes) va generar una repressió desmesurada del govern conservador.
– A partir de 1910 es va formar un govern liberal, liderat per Canalejas, que va iniciar un reforçament del poder civil de
l’Estat davant la influència de l’Església Catòlica i una certa descentralització de l’Estat (Mancomunitat de Catalunya).
• Però l’assassinat del president Canalejas pels anarquistes (1912) va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la
crisi de 1917.
• Els partits dinàstics van anar perdent pes i les forces al marge del sistema (republicans, catalanistes, socialistes i
anarquistes) es van enfortir.
CRISI DE 1917
• El 1917 va esclatar el descontentament polític i social
amb els governs dinàstics. La conjuntura econòmica
creada a Espanya per la Gran Guerra va originar un
gran moviment de protesta de sectors polítics, militars i
classes treballadores.
• Grups de militars van organitzar juntes de defensa i
s’enfrontaren a la política del govern.
• - Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga
general revolucionària amb l’objectiu d’enderrocar-lo.
• Entre 1917 i 1923 el sistema monàrquic va entrar en una situació
crítica des de tres àmbits diferents:
• -La inestabilitat parlamentària: es van crear successius governs de
concentració (liberals, conservadors i nacionalistes catalans), que també
es van mostrar incapaços d’estabilitzar el sistema polític.
• La conflictivitat social: hi va haver mobilitzacions al camp andalús; a les
zones industrials, les propostes dels treballadors van ser contrarestades
pel govern i les organitzacions patronals amb la creació de sindicats més
dòcils (Sindicats Lliures) i de grups armats (pistolerisme). Entre els
treballadors industrials la lluita obrera va ser més intensa.
• – La Guerra del Marroc: la derrota de l’exèrcit espanyol a Annual
(Marroc), el 1921, va ser el fracàs evident de la política colonial. Es van
demanar responsabilitats de la derrota. Sectors de l’exèrcit van propiciar
un cop d’Estat.
 LA DICTADURA DE
PRIMO DE RIBERA
(1923-1930)
• La presumpta responsabilitat d’alts rangs militars i del monarca en el
desastre militar van propiciar el cop d’Estat del general Primo de Rivera el
1923, amb el consentiment d'Alfons XIII. Així es va instaurar una dictadura
militar inspirada en el feixisme italià.

• La Dictadura presenta dues etapes:

– Durant el Directori Militar (1923-1925) es va instaurar una forta repressió

contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes. El nou règim va
acabar amb el règim democràtic: va suspendre la Constitució, va dissoldre el
Parlament i va prohibir els partits polítics i els sindicats. També va suprimir la
Mancomunitat de Catalunya.

En el Directori Civil (1925-1930) es va organitzar un partit únic, la Unió

Patriòtica, i es va dur a terme una economia dirigida.

•Durant la dictadura, va augmentar l'oposició des de diferents àmbits.

• La dictadura es va mantenir fins al 1930, quan Primo de Rivera, faltat de

suports, va dimitir, i Alfons XIII va nomenar cap de govern el general
Berenguer.
QUINA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL ES VA VIURE A CATALUNYA ENTRE 1919 I 1923?
COM ES VA IMPOSAR LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA?