Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

1. Entrades del diari de camp

En els següents dos exemples, s'ha fet servir directament l'esquema presentat al recurs d'aprenentatge
que teniu a l'aula virtual (Alberich i Garcia, 2020). És molt útil per distingir i obligar-se a escriure anotacions
més immediates i descriptives (espai principal), anotacions fetes poc després una mica més reflexives i un
espai final amb anotacions més analítiques. Tenir informació descriptiva acompanyada de reflexions us
permetrà després disposar de dades per elaborar la memòria de pràctiques. A l'exemple 2, la inclusió
d'aspectes visuals us permetrà enriquir la informació i ajudar el lector a situar-se. Tot i això, en aquest cas
faltaria ubicar la data de l'entrada.
Dia: 7 de març 2022 1. És una pena haver de cancel·lar
activitats. Cal donar una volta a la
manera de plantejar les activitats,
Horari de pràctiques: de 8 hores a 15 hores. ja que és una manera d’apropar a
persones del barri al Casal i
1. 7:50: El barri està molt brut, però que molt brut, i la brigada municipal de neteja hi treballa. reforçar el teixit associatiu i/o de
2. A la tornada de fer el cafè, a les 10 hores, ens reunim l’A., en D. i jo i parlem de les activitats del Casal. crear-ne més.
El debat gira entorn a l’èxit d’algunes de les activitats en les quals participen dones de l’associació de 2. Hauria estat molt bé que hi
dones, i algunes altres que no són de l’entitat. Les activitats que planifiquem sense consensuar amb hagués algú a qui poguéssim
ningú, però que les proposem en base a la detecció de necessitats que hi ha al barri, no funcionen. haver preguntat si coneixia la
Parlem de l’activitat de Ioga, no hem sabut vincular a ningú a l’activitat (tot i que és gratuïta i a altres persona propietària del ganivet.
Casals té molt d’èxit). Valorem que no hem sabut fer prou difusió; tot i això, decidim cancel·lar-la. Se m’acut que ho comentaré amb
uns joves que acostumen a
Decidim l’horari en el qual es faran les activitats del proper cicle, en base de les demandes de les usuàries quedar-se a una cantonada de
més assistents a les activitats del cicle present, de les associades de les Dones Iris, l’equip educatiu de Mart amb Ponent, aprofitaré
l’Espai Jove, i una educadora de medi obert del barri que aprofitarà un dels tallers (auto-maquillatge) per haver trobat aquest ganivet per
a portar les joves del seu projecte. fer vincle i veure perquè passen
També valorem la possibilitat de fer un punt d’informació del Casal al carrer, on interactuem amb la allà tantes hores al dia.
comunitat i puguem aconseguir propostes vinculades al compromís de participació de nous subjectes. 3. Realment aquesta funció no
3. 11 hores: He acompanyat l’A. a fer una volta pel pati i hem trobat un ganivet d’un pam i mig clavat a queda dintre de les funcions de
terra, al costat de la tanca de darrere de la porteria del carrer Ponent. Intuïm que potser alguna persona cap persona de l’equip, però
el deixa allà amagat i, per la seva proximitat, amb la tanca del carrer, és possible que sigui per defensar- sembla que si no es fa així no es
se. El cas és que l’hem llençat al contenidor. farien tasques com aquestes. La
categoria laboral dels conserges
4. 12 hores: L’A. i jo continuem fent el disseny del sistema d’organització de claus. Fem amb Canvas el és “porter”, en teoria les seves
disseny de cartells de les aules, els cartells de l’armari de claus i els identificatius dels clauers de les claus funcions són fer control d’accés i
els fem amb el Word. obrir i tancar portes. Unes
categories laborals insuficients
5. Espero que arribin les Dones iris a les 15h per recordar que l’activitat que tenen prevista el 10M, en
pel que cal per dinamitzar un
el marc d’activitats del 8M, no pot incloure berenar dintre de l’equipament, i que havíem acordat fer el
equipament comunitari.
berenar amb unes taules al pati del Casal. No els fa gràcia per la possibilitat de pluja i de fred, però
entenen que la normativa és la del PROCICAT. 4. Realment es nota molt que les
entitats tenen ganes de recuperar
l’activitat d’abans de la
pandèmia. Costa molt poder
dinamitzar activitats amb les
restriccions d’aforament,
etcètera.
- Els esmorzars aquests són importantíssims. Són un punt de trobada per agents que tenen més relació personal i es comparteix informació
sobre el barri i els projectes. També, com és un espai informal hi ha una atenció als agents (entre agents) per compartir opinions personals
que transcendeix l’àmbit professional i suposa un espai de cures emocionals que ajuda a generar vincle entre els agents i facilita el treball
professional. [és important identificar espais/moments clau on continuar participant i observant com a alumnat de pràctiques]
- Hi ha dinàmiques antigues instaurades amb molta permissivitat a l’hora de cedir claus, imagino que difícil d’abordar. Tinc la sensació que
l’abandó de la gestió de claus, i el fet que moltes sales romanen obertes, no ajuda a tenir un control de cessió i ús d’espais en l’equipament,
quelcom que ha de dificultar poder fer una valoració posterior. Caldrà indagar sobre això, ja que aquesta és una de les funcions elementals
dels equipaments comunitaris. [Es important anotar aspectes que “en calent” percebeu com a important, per establir temes d’interès especial
interès i poder organitzar les observacions i l’anàlisi posterior que fareu durant la redacció de la memòria.]
- Un element més de les dificultats generades per la pandèmia en equipaments comunitaris. També reforça la sensació que les entitats tenen
moltes ganes de reprendre les activitats tal com les entenien abans de la COVID-19.

1
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

ANOTACIONES DIRECTAS ANOTACIONES INDIRECTAS

Los viernes a la tarde, el/la educador/a-tutor/a que esté de turno se

encarga de impartir Seguimiento Grupal. Una actividad donde se
hace una valoración individual de la semana, se trabajan dinámicas
de grupo y se crea un espacio de reflexión sobre los procesos de
cada joven.

Para hoy he preparado una dinámica en la que tienen que

proponerse 8 aspectos de su vida en los que estén en proceso de
mejora e indicar el nivel de consecución en el que se encuentran.

(2) es de los que más se esfuerza en participar en las dinámicas y

actividades.
Toca el momento de la puesta en común. Cuando llega
el turno de (5) comenta que no ha entendido bien la (3) intenta exponerse lo mínimo el grupo y al equipo educativo. Es
dinámica y que ha puesto objetivos a medio/largo plazo muy hermético con sus asuntos.
y el motivo de por qué los plantea. Comparte con el (4) y (6) tiene muy buena capacidad para entender las dinámicas y
grupo que: reflexionar.
1. “Mi sueño es poder dedicarme al mundo del (7) tiene dificultades para participar. Alude a no entender y no
boxeo”. saber explicar lo que se le pide.
2. “Me gustaría compaginar mi sueño del boxeo
con dedicarme a la música y ser alguien”. (8) está aislado del grupo y ha tenido algún conflicto que no
3. “Pensar un plan B por si mis sueños fallan y favorece su integración.
poder vivir bien”.
(5) es el líder del grupo. Tiene carisma con el resto de jóvenes y
4. “En lo personal, poder controlar mis bajones y
suele ser bastante mediador. Tiene bastante personalidad
rayadas y poder estar bien físicamente”.
expresando sus opiniones. De hecho, no tiene reparos en rechazar
5. “Me gustaría poder leer todos los libros
el consumo de drogas, algo que choca con el resto de jóvenes. Él
posibles, aprender de la lectura”.
siempre presume de no fumar porros, no consumir alcohol u otro
6. “Formar una familia grande y mejorada”.
tipo de sustancias. Es un joven con una historia de vida muy dura.
7. “Mejorar la relación entre mis familiares y
Padres y hermano con adicciones a las drogas, nivel alto de
mejorar su salud y economía”.
pobreza, viviendo en una casa de manera ocupada, padre ausente
8. “Poder comprar una casa y vivir bien. Dejar de
por estar en la cárcel... Tiene una medida relacionada con la
ser pobre”.
violencia contra la pareja y tiene otras causas por peleas. El boxeo
(En ANEXO 1 se puede ver su dinámica y la de otros
y la música son sus vías de escape.
jóvenes)

ANOTACIONES FUERA DEL CAMPO

Aunque (5) no entendiera bien la dinámica, me llegaron bastante las reflexiones que hizo. Especialmente la de “dejar de ser
pobre”. Creo que en la sociedad hemos normalizado el hecho de que haya pobres y que niños/as vivan situaciones de extrema
pobreza a nuestro alrededor. [Es importante el uso del diario como espacio de reflexión sobre aquello que pasa.]Cuando
vemos titulares de noticias hablando de bandas juveniles de delincuentes que roban se crea un pánico generalizado, pero nadie
habla de que la gran mayoría de esos jóvenes son los síntomas del sistema económico hegemónico que dificulta a las personas
vulnerables a crear caminos de reinserción sociolaboral. Considero que muchos de estos jóvenes, por no decir la mayoría,
simplemente quieren tener aquello que anhelan, aquello que ven a través de las pantallas a otros jóvenes y no pueden tener
porque sus familias no se lo pueden permitir. En el caso de (5), me imagino la dureza que tiene que ser vivir en situaciones
tan límite. ¿qué oportunidades le ofrece la sociedad más allá del sistema educativo? ¿acaso está en igualdad de condiciones
que el resto de alumnado a la hora de afrontar las jornadas escolares? [Plantearse preguntas también cumplen la función de
indicar líneas para futuras observaciones, lecturas y reflexiones.] Escuchar a (5) hablar sobre situaciones personales que están
directamente condicionadas por la pobreza, me hace recordar un artículo que leí en una de las asignaturas del grado que me
marcó y es que, “ser pobre es una mierda”.

2
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

El següent exemple, tot i que segueix una estructura lleugerament modificada és força complet i
reflecteix una bona dosi de reflexió i anàlisi, que seran molt valuosos per redactar la memòria. Fixeu-vos
en les referències directes a les lectures: entrellaçar recursos d'aprenentatge (presents i sobretot
passats), entrades del diari de camp i redacció de la memòria és clau per aconseguir una reflexió crítica
rigorosa de les vostres pràctiques professionals.

10 de març de 2022 (Dijous)

Arribo un poc més tard, a les 12:30 h. Només fer-ho vaig directe al despatx de l'Esther.
Avui atenem a la Nèmesi, una PU que ja està d'alta terapèutica, però que ara rep ajuda de PHB per
trobar una feina. Comencem amb la part de formularis burocràtics. Se li explica que és cada
document i perquè ho necessitem, la PU signa tota la documentació i l'Esther li fa una petita
entrevista sobre la seva experiència laboral. La Nèmesi porta el seu CV en paper, en general es pot
millorar la seva presentació i contingut.
L'Esther s'interessa per la seva situació en general i pel que fa, així com de forma més específica per
l'aspecte emocional i de l'addicció que ja no té. La professional també demana quines variables
poden condicionar l'acceptació o no d'una feina, per exemple si té inconvenients de mobilitat, si té
vehicle propi o torns que no puc conciliar amb la seva vida personal (té una filla i una néta). Els
condicionants de la Nèmesi són que no pot fer torns de nit i millor si no treballa tot el cap de
setmana i poder desplaçar-se en transport públic (ella s'ocupa de la seva neta i segons quins
dies/hores no hi ha transport públic en certs indrets de l'illa).
Fa més de dos anys que no fa feina, l'Esther vol esbrinar "discretament" el perquè. Per què creus
que fa més de dos anys que no fas feina? En una primera entrevista les Pus deixen algun detall sense
explicar i a vegades aquest detall "amagat" és un condicionant de l'atur de la PU. L'Esther cita a la
PU per una propera entrevista on rebrà una proposta de CV realitzada per l'Esther.

Quan parlem de la discreció de l'Esther, parlem la presència lleugera de l'educador mencionada

per F. Deligny. Aquest podria ser l'exemple d'una persona amb qualitats per treballar, però no les
suficients per fer-ho. Només donant una ullada a la forma de la seva "auto-publicitat laboral" (CV)
ja es poden detectar certes mancances competencials. Hi ha molta competència al mercat i per això
no es poden mostrar prima facie certes mostres de “no professionalitat”. La “no professionalitat”
pot ubicar a la persona en l'estigma de no vàlid, no útil per la societat i, per tant, discriminar-lo del
grup. Sembla que la seva filla segueix el mateix patró que ella el que ens pot recordar l'època
medieval: el que neix pobre, mor pobre o la diferenciació per castes de l'Índia. [important, també, és
l’ús de colors i altres recursos per destacar les dades, idees i reflexions clau per després poder identificar-les
ràpidament] [També és interessant l’ús que se’n fa dels continguts treballats a l’assignatura.]

Què pot tornar a succeir si la Nèmesi no troba una feina, la fan sentir inútil i ella es decep cada
vegada que una porta se li tanca? Seran suficients les tècniques de gestió emocional anteriorment
adquirides a PHB? No tenir una feina, no tenir un llaç social que surti de l'àmbit familiar, pot resultar
molt violent a la persona. No parlem només de violència immaterial, sinó també material perquè
sense feina no hi ha diners, i la Nèmesi ja deu uns quants mesos de lloguer. D'aquí el meu
plantejament d'en un mateix programa terapèutic, que tracta per exemple la violència en la
persona, també es tractin formes de prevenció per a potencials formes de violència i PHB no només
tracta l'addicció sinó també tracta de forma integral a la persona.

El quart exemple encara és més lliure, potser massa descriptiu, faltarien elements d'anàlisi com en els
exemples anteriors. Una estratègia és tornar a la lectura de l'entrada poc després d'haver escrit per
rellegir-la i anotar idees i impressions que encara són recents. De tota manera, és un bon exemple
d'entrada descriptiva “densa” que pot donar molt de joc a l'hora de donar un exemple il·lustratiu i detallat
del dia a dia del centre. Aquí destaquem una inferència directa a una de les lectures i, una altra vegada,
l’ús de recursos visuals.

3
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

24 de març de 2022 (Dijous)

Avui he començat la revisió de sectors per l'hort com és habitual. Aquest equip a necessitat vint
minuts per anar de l'edifici principal fins a la terra. Primer baixem les escales per anar al magatzem
per agafar eines i posar-se els EPIs, però una vegada a baix un parell de persones han tingut
incidents: anar a l'habitació per replegar una cosa, anar a WC, acompanyar a la Ilita a fer una gestió
perquè si després "es perd" no arribarà a temps al magatzem on posar-se l'EPI i a més retardaria al
grup, etcètera, mentre els membres del sector jardí estiguessin de “braços creuats” perquè només
hi ha una clau del magatzem i la té Aquil·les qui no delega la clau en ningú. Una vegada en el
magatzem "cosetes" com: on està allò? I allò altre? Aquestes són les teves sabates? Els guants s'han
trencat... tot plegat 20 minuts "no productius". Parlo amb l'Aquil·les, li dono consells com per
exemple ordenar EPIs, que delegi les claus del magatzem en algú de confiança del seu equip o en el
cap del sector jardí, etcètera. Li faig veure que aquest comportament/actitud de les Pus continuada
en el temps, en persones transformades en treballadores no seria acceptada per una empresa
privada i tots(es) els/les treballadors(es) serien acomiadats, per ineficiència sumada a les variables.
Una de les terapeutes fa un taller sobre el Locus control intern- Locus control extern així com ha
parlat de la síndrome d'abstinència, ha estat a la sala principal d'Ítaca, jo he sortit del despatx
d'orientació laboral per aprendre i traduir a l'Herodes que no parla ni català ni espanyol.
Algú s'ha adonat que avui és l'aniversari de l'Atenea, a correcuita Afrodita, Apol·lo, Circe, Demèter
i Harmonia confeccionen una postal de felicitació. Demano si a banda d'aquest detall es tenen més
detalls i la resposta és que no. El que han fet és agafar material del sector administració per fer una
targeta bonica i dedicada, s'han "amagat" en una de les sales per treballar en silenci, l'Atenea no
sospita res. Li entregaran a l'hora del berenar de la tarda, normalment a aquesta hora jo no hi soc
o si hi estic em dedico a feines administratives no terapeutes. Però avui baixaré al menjador a
berenar amb les PUs i cantar el "cumpleaños feliz".
Quan surto del despatx per anar cap al menjador, em trobo a l'Harmonia que està entretenint a
l'Atenea, perquè aquesta no baixi fins que les altres PUs no informin que ja està a tot a punt per a
l'ensurt. Jo m'adono que estem en una estratègia de distracció així i m'ocupo jo de l'Atenea, ens
asseiem a una taula i comencem a parlar de les nostres coses, està una mica irritada amb l'Harmonia
perquè segons ella li està parlant d'una forma un poc "agressiva", jo la tranquil·litzo, però tampoc
la podria distreure molt més perquè com tots saben hi ha un temps determinat per berenar i si no
baixem a l'hora que toca, trencaríem la norma. Baixem i quan al fons del menjador veu a la resta de
Pus es posa molt contenta, està molt agraïda i jo entre altres rep una abraçada.
Un dels objectius dels sectors és el de simular la vida en una empresa jerarquitzada i lucrativa on el
temps és diners i on el/la treballador/a només exerceix el grau d'autonomia/iniciativa permès per
l'empresa. Un lloc on les normes s'han de complir agradin o no i on interactuar amb els/les
companys/es de l'equip, etcètera. I en aquest sentit crec que tinc prou experiències laborals per
poder guiar a les PUs a millorar el seu potencial. [és interessant deixar constància dels nostres potencials,
dels nostres coneixements previs i tot el que pot influenciar la meva experiència en el pràcticum]
Avui, més mostres de vincle amb les PUs, afecte i complicitat. L'Atenea ha comptat amb mi per
entretenir a l'Atenea per a qui soc "una confident" avui inclús m'he emportat una abraçada seva. El
grup de confecció de la targeta m'ha fet partícip del seu secret, m'han demanat que firmi la postal
i m'han "convidat" a berenar amb ells a la tarda, cosa que les PUs saben que no faig mai.
Ara dubto, és professional aquest tipus de vincle? Podrien les emocions restar eficiència a l'encàrrec
educacional? Podria distreure'm del meu encàrrec? Podrien les PUs "coaccionar" les meves
actuacions? Una "coacció mútua"? Sobre l’article: la experiencia, de J.Larrosa (2006): Què m'està
passant? He posat massa passió en el vincle?
El regal és una targeta, sempre és el mateix, se segueix una paritat (altre tipus de regal no està
permès). Les targetes es fan amb els materials disponibles al sector administració i com a molt es
canta el "cumpleaños feliz". Si la persona festejada vol dur algun pastís, ho pot fer, però poca cosa
més. Les relacions "efectiu-personals" entre PUs i entre PUs i professionals estan prohibides mentre

4
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

duri la teràpia, i fora de la teràpia no són recomanables. Seguint aquesta dinàmica les relacions
sentimentals i/o de contacte físic tampoc estan permeses.

Imaginem, una PU passa un dia fora del centre amb el seu pare encarregat de no deixar-la sola, ella
té clara la norma de no poder entrar a cap establiment on es dispensi alcohol.
De sobte plou, el pare proposa a la PU entrar en el bar per no mullar-se ella accepta, la PU demana
una aigua i el pare una cervesa.
Qui és el culpable d’haver trencat la norma? On està el locus intern/extern? Sabem dir: no? Qui vol
sortir de l'addicció, la PU o el pare?
De manera una mica semblant a l'exemple anterior, aquesta vegada l'entrada és massa curta i atén només
una petita activitat. Si està ben descrita i s'hi reflexiona mínimament (aquí no es fa) pot donar joc com a
descripció detallada d'un succés específic. Les entrades de vegades poden ser més descriptives, d'altres
més analítiques; o hi ha dies en què hi ha més inspiració i altres en què o no som capaços de treure partit
a la sessió de pràctiques o potser no estiguem inspirades. Això és normal. El que és molt important és no
reduir les entrades a les observacions d'activitats formals i incloure el que passa abans i després
d'aquestes activitats, l'atenció als detalls i les converses que ens envolten, i un llarg etcètera. Esteu en
sessions de pràctiques d'hores, algunes de fins a 5 i 6 hores i no podem reduir-ho tot a 20 minuts, excepte
en comptades excepcions que quedin degudament justificades a la mateixa entrada del diari (com a
reflexions indirectes o posteriors, per exemple).
Dia: Divendres 6 de maig del 2022 Hores: 20 minuts- de 9 a 9.20h

Són les 9h del matí i és l'hora d'entrada dels alumnes de l'escola. Ja ha entrat el primer grup
d'infants (infantil i cicle superior) i ara sona de nou la cançó per avisar que entri cicle inicial i mitjà.
La ES ha sortit un moment per parlar amb unes mares, i estem a l'entrada donant la benvinguda el
TIS i jo. Quan només queden pocs alumnes per entrar sento a dir que una mestra s'aproxima amb
un alumne cap a nosaltres, quan està a punt d'arribar sento que diu "ara t'assabentaràs tu de qui
som". Just arriben i em pregunta per l'Andrea i sense donar-me temps a respondre em diu "És igual,
t'ho explico a tu". La mestra, tutora de 4t-B va vestida amb una samarreta de la festa MUS-E que
van organitzar el dia anterior i l'infant, d'ètnia gitana, ve amb el xandall de l'escola, de la mateixa
classe. M'exposa que ahir van tenir la cloenda del projecte MUS-E i que l'infant J.J. no va acudir. Em
comenta que li van donar un paper important i que sabia perfectament que ahir era l'actuació, que
feia mesos que assajaven. Quan la mestra acaba, aprofito per preguntar-li a l'infant per què no havia
vingut ahir a l'escola. Ell em respon que la seva mare no els havia despertat. La mestra interromp i
em diu "No te'l creguis que és un mentider. Segur que et feia mandra aixecar-te i quan et vas
despertar vas pensar para que voy a ir si puedo jugar con la play. Com només penseu en vosaltres
vas pensar és igual no m'importen els meus companys. Doncs que sàpigues que és una falta de
respecte i que no et vull a la meva classe."

L'infant estava amb el cap cot i mirava a terra tota l'estona, se li escapava alguna llàgrima dels ulls.
Vaig fer-li una reflexió intentant tancar el tema, dient-li que s'ha de responsabilitzar de venir a
l'escola cada dia, que comença a ser gran. També li vaig exposar que jo faig teatre, i li vaig preguntar:
"Si algun dia faltes algú, encara que no sortís a l'escenari com el tècnic de llum, creus que l'obra es

5
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

podria fer?" Ell amb el cap em va dir que no. Jo li vaig dir que sí, però que l'obra no sortiria igual,
perquè ens faltava una peça important, i que això és el que exactament va passar ahir. Per acabar
li vaig dir que després de tants mesos preparant-ho i fent tants esforços sap greu que passin
aquestes coses. La mestra per acabar em va dir que no el volia a la seva classe que informés
l'educadora social i que truquéssim a la família per saber que és el que havia passat. Van girar cua i
marxant li va dir "ja sé on et portaré a P3, perquè vegis que són més responsables que tu". Vaig
mirar al TIS que estava allà, però que no s'havia pronunciat en cap moment, i em va fer una cara de
resignació. Aquesta ha sigut una de les poques situacions en les quals he sentit incomoditat.

La posició de la mestra envers el seu malestar amb la situació marcava uns límits a l'infant, fent-lo
partícip de l'agreujant de la situació. Però es perdien els valors i els prejudicis entorn la globalització
de la seva ètnia (cal puntualitzar que és un dels alumnes d'ètnia gitana que està per sota del
percentatge d'absentisme en comparació altres infants de la seva mateixa cultural),
responsabilitzant-lo d'actes que no podria assumir. En aquest cas, la professional va passar per
davant el resultat acadèmic de l'aula enfront de la situació social que es desprenia de l'infant. D’una
banda, com agent educatiu em plantejo on està el límit, sabent que és un infant que la seva situació
sempre serà així, tenim el dret a fer-lo responsabilitzar de la motxilla sociofamiliar que carrega? Li
hem de mostrar aquesta responsabilitat individual perquè els adults que l'acompanyen no ho faran?

D’altra banda, responsabilitzava l'educadora social d'encarregar-se d'aquest fet quan estava lligat a
una conducta acadèmica. Aquí es trona a marcar la indefinició de tasques i l'assumpció d'aquests
per part d'altres professionals entorn el nostre acte socioeducatiu.

En aquest darrer exemple d'entrada del diari, observem un estil molt lliure però força minuciós, que inclou
reflexions i bones referències directes a les lectures de l'assignatura. Tot i així, possiblement sigui una
entrada una altra vegada massa curta. Cada alumna ha d'estructurar el diari de la manera que li sigui més
còmoda, però sempre cal repassar les entrades per equilibrar els elements descriptius, les reflexions
indirectes, l'anàlisi més calmada i l'ús de materials o experiències personals que podeu enllaçar de manera
natural .
Dilluns 21 de Febrer
El matí comença mogut a la sala gran, com la tutora externa ha de preparar uns informes es decideix
ajuntar les dues sales de la planta baixa en una, per tant ens trobem dins l’espai 9 persones, més
l’auxilia, una monitora de suport i jo. Fixant-me amb en Us1, observo que a primera hora ja
verbalitza que té un mal dia, la rutina matinal de preparar el full del menú es torna tensa. A més, la
relació de l’Us1 amb mi segueix sent distant i seriosa, no respon als meus comentaris i evita mirar-
me a la cara. Decideixo seure al seu costat per ajudar a la Us6 a fer la seva disfressa de carnaval. A
continuació s’inicia en la sala una conversa sobre l’origen dels noms i l’Us9 comenta que creu que
el seu és rus. En aquell moment en Us1 explica la gran admiració que sent cap a aquest país. Com
el nostre fill és d’origen rus, decideixo obrir-me i explicar-ho. No sóc massa partidària d’explicar la
meva vida personal a persones que acabo de conèixer, però veig que en segons quins casos és
necessari fer-ho i més si el que vull és començar a construir vincles amb les persones que es
resisteixen.
Davant d’això, en Us1 es queda sorprès al saber que tinc un fill adoptat i nascut a Rússia,
verbalitzant-m’ho repetides vegades. Aquest fet promou que els dos engeguem una conversa força
agradable i respectuosa, on ell em pregunta amb discreció sobre la adopció i sobre les tradicions de
Rússia. Observo gratament com la nostra conversació fa que en Us1 es relaxi i manifesti obertament
que està content d’haver aprés «muchas cosas sobre Rusia». Seguidament, en Us1 em demana
disculpes i em confessa avergonyit que s’ha portat malament amb mi, que li costa confiar en les
persones que no coneix. L’escolto amb atenció i el miro als ulls, que els té vidriosos, i em pregunta
si em pot abraçar. Receptiva li dic que sí.
La reflexió que m’emporto d’aquest dia està relacionada en com el traspàs de cultura pot
possibilitar l’existència de vincles educatius i afectuosos. Els Documents Professionalitzadors

6
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

emfatitzen que si la professional vol generar accions socioeducatives ha de tenir present «La
promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns
culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social» (ASEDES,
2007:11). En concret, l’acció social és aquella relació que s’estableix entre dues o més persones, i
que dona sentit a ambdues bandes, és a dir, aquella interpretació subjectiva de la realitat de la
persona que possibilita orientar l’acció. Nogensmenys, i prenent en consideració el Triangle de
Herbart ([1806] 1983), la professional no només s’ha de cenyir a l’acció de traspàs de cultura, sinó
que també ha de tenir present la persona i el seu interès per aprendre. Per tant, si la professional
té interès per la cultura i és capaç d’esbrinar allò què motiva a l’altra, cap la possibilitat que el vincle
es comenci a formar. Ho aclareix Moyano quan exposa:
La relación entre el agente, ese representante de lo social, y el sujeto de la acción
educativa no es de tú a tú sino que está intercedida por los bienes culturales a transmitir.
Por otra parte, si el agente corta sus vínculos con la cultura, si no la revive en su práctica
y si no se interesa por los saberes que tiene que transmitir, el vínculo educativo no tiene
lugar. El interés del educador tiene que recaer en un primer momento en la cultura,
consecuentemente en el deseo de transmitirla y, posteriormente en el sujeto (en la
educación del sujeto) (2011:222).[id con cuidado a la hora de copiar fragmentos largos de otros
autores. Es mucho más útil y recomendable explicar las cosas con vuestras palabras, especialmente
cuando escribís en el diario. En este caso, el extenso párrafo debería haber sido un par de líneas
de la alumna explicando con sus palabras la idea de Moyano.]
Així doncs, he de dir que aquesta va ser la meva porta d’entrada a l’aproximació amb en Us1, donant
peu a infinitat de conversacions.

7
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

2. Connectant la memòria amb el diari de camp

Durant la redacció de la memòria és clau utilitzar de manera activa i directa referències a les vostres
entrades al diari de camp. Sense aquestes entrades explícites, les vostres reflexions i anàlisis poden
semblar pobres i mancades de les dades i exemples quotidians necessaris per aconseguir una narració
detallada, rigorosa i rica. És, també, una manera de demostrar clarament que “vosaltres vau estar allà”.

La amenaza del tiempo estaba muy presente en matemáticas, donde eran frecuentes las clases de
aritmética basadas en las repetición y memorización de fórmulas. Estas lecciones parecían estar
organizadas por un ritmo de trabajo implícito que distribuía el tiempo entre correcciones de deberes,
explicaciones cortas y práctica individual. Esta estructura podía identificarse también en clases como la
de ciencias naturales, pese a que aparentemente los contenidos eran más significativos.

Me cuesta entender que están haciendo cuando entro en la clase: tienen una tabla
similar a la de cálculo mental. (…) está preguntando cosas en voz alta y tienen que
responder en esa hoja, preguntas que no son sencillas. (…) Se contesta contrarreloj, no
pueden hablar… Daniela no contesta a ninguna pregunta, al igual que otros niños. (…)
Cuando acaban, recogen y vuelven a repartir para que otros compañeros corrijan las
respuestas. La mayoría apenas sigue la corrección, aunque todo esto acabe consumiendo
más de la mitad de la clase. (Entrada 5, 8 de Febrero)

Otro ejemplo de la importancia de estas rutinas es la clase de educación especial de Daniela. A pesar de
que María, la maestra de educación especial, solo estaba con Daniela y tres alumnos más, sus clases se
caracterizaban por las actividades individuales y repetitivas. Además, aunque María enfatizaba la
necesidad de lograr una aproximación “emocional” con su grupo, la atmósfera a ratos no era muy
comprensiva o acogedora, como puede extraerse de la siguiente viñeta:

Otra vez la profesora usa un cronómetro para medir el tiempo que tardan en acabar
las actividades. Una vez finalizadas, María les pide que acaben unas actividades que
aparentan ser muy infantiles (la clase ordinaria, mientras tanto, está haciendo catalán).
Cada dos por tres Daniela y un compañero juegan y se distraen, y constantemente María
les emplaza a trabajar, cada vez de manera más tajante. (Entrada 10, 14 de Marzo)

La presión del currículum es traducía principalmente por la urgencia en acabar una actividad dada,
normalmente usando el contenido de los libros. Como en el caso de Masirent y Daniela, la tutora de
Iliase, Bea, utilizaba explicaciones abstractas, estrategias prácticas pero poco significativas y
actividades en grupo donde la maestra hacía la actividad y los niños y niñas debían seguir sus
instrucciones todos a la vez. El resultado de esta dinámica era el desinterés y desvinculación de Iliase
del resto de la clase.

El objetivo de la clase es claro: copiar todas las preguntas de la pizarra en una hoja.
(…) La mayoría copian con mucha desgana y no hay pautas prácticas para hacerlo. Algunos
piden una regla pero no la saben usar. (…) Las quejas del grupo son constantes. Algunos
manifiestan que es muy aburrido y piden poder hacerlo a ordenador pues sería “más
divertido”. (Entrada 7, 22 de Febrero)

8
 Recurs d’aprenentatge en procés de creació – Pràcticum III (Octubre 2022)

Si a l'exemple anterior les referències a entrades de camp es mostren de manera intercalada, al següent
exemple es pot observar una manera ràpida de referenciar una entrada de camp quan aquesta és curta o
no volem/necessitem trencar la lectura sinó simplement il·lustrar breument el que s'està explicant –
donant l'oportunitat al lector/a d'anar a l'entrada sencera si voleu més detalls.

Es pot interpretar que, a la Mina, es procura trobar l’equilibri amb la facilitat de tenir un vincle amb les
comunitats del barri i les competències formatives per poder garantir una gestió adequada de
l’equipament, en l’equació dels criteris de contractació generals de l’administració en qüestió. Sobre això,
és interessant la reflexió que es recull el dia 18 de març del Diari de Camp, quan A. reflexionava “entorn
a la facilitat d’entendre’s entre gitanos (en la relació professional-subjecte), ja que els codis de la
comunitat fomenten el respecte dels joves pels adults i, en general, entre iguals” (Annex 2, p: 39).
Evidentment, serà més fàcil desenvolupar la pràctica amb subjectes de la comunitat de la qual en formes
part, però continuo pensant que aquestes decisions no s’han de prendre devaluant la qualitat de l’acció
educativa (és una manera de resumir les reflexions que vaig tenir en aquell moment).

En aquest darrer exemple és útil perquè es pot observar que, encara que l'autora no ha fet una referència
explícita a una entrada en concret, sí que inclou descripcions molt detallades que, evidentment, provenen
del diari de camp. Tot i així, sempre que us trobeu amb la necessitat de descriure alguna cosa de manera
detallada, reviseu i busqueu entrades del diari de camp i referenciar-les a la vostra memòria. També
destaquem la capacitat reflexiva crítica i la manera de fer servir els recursos d'aprenentatge en la redacció
de la memòria.

El primer dia de pràctiques la meva tutora externa em van mostrar com menjava en Us7. Segons vaig poder
observar, en Us7 necessita molts mocadors de paper per anar-li enretirant tot el que no pot ingerir i li surt de la
boca, segrega moltes mucositats que li impedeixen empassar amb normalitat. Això provoca que la meitat del
menjar no se’l pugui empassar. Des de la primera setmana vaig començar a acompanyar en Us7 amb el dinar,
gairebé cada dia. Aquest fet em va plantejar el repte d’aconseguir que l’Us7 ingerís més quantitat d’aliment a
l’hora de dinar. De manera que, vaig decidir apropar-me a ell per anar agafant confiança. Estar alerta, a l’hora de
dinar, em va fer adonar que les grans cullerades de puré que li proporcionaven l’auxiliar i la tutora no l’ajudaven
a l’hora d’empassar, ja que les mucositats li provoquen una pel·lícula dins la boca que no li deixen entrar l’aliment.
Preguntar-li a en Us7 si podia mirar dins la seva boca, per a observar meticulosament si deglutia bé, em va fer
descobrir què passava. Es tractava del volum i la rapidesa, a l’hora de peixe’l, el que fomentava l’expulsió
automàtica de puré. Així és que, vaig optar per explicar-li a en Us7 el que pretenia fer, si ell estava disposat a què
li donés quantitats petites, amb una cullera de postre i disminuir la velocitat. Ell ho va acceptar movent el cap.
Poc a poc vaig anar descobrint que la quantitat de papers usats anava baixant, i que la ingesta d’aliment era més
elevada. El més gratificant va ser que ell va ser conscient de tot aquest procés, del que havia aconseguit, i va
sol·licitar que fos jo sempre qui l’acompanyés amb el dinar, rondinant amb sons quan el volia acompanyar una
altra professional. En aquesta història la paciència va ser un bon recurs d’acompanyament. De fet Planella afirma
que «l’educador necessita acoblar-se al ritme de l’altre, respectant la seva ‘‘velocitat’’. La paciència serà una de
les eines elementals per treballar des de la pedagogia de l’acompanyament» (2021:106).
Considero que el tracte cap a en Us7 és el que més m’ha impactat del centre. Durant el temps que porto fent les
pràctiques mai he notat cap senyal d’abandonament tan descarat cap a una persona usuària. El cas concret de
l’Us7 demostra que les professionals han trencat el compromís d’acompanyament «per tal que el seu trajecte
s’aparti de l’escenari de la vulnerabilitat social» (Planella i Moyano, 2012:109), i se l’ha abandonat a la seva sort.
L’acte educatiu és una responsabilitat de la professional amb la persona, que l’obliga a reflexionar de manera
crítica i ètica, a no desentendre’s d’ella. En Us7 s’havia quedat exclòs a la planta baixa. Malgrat tot, la meva
perseverança, resistir i creure’m que compto amb suficient formació per a fer front aquesta situació, reforça les
paraules que transmet Núñez: «hoy lo que hay que reivindicar, justamente, es ese paso al frente: el del coraje de
decir yo sí quiero educar» (2003:360).