UNITAT 4

LA CIUTAT I ELS SISTEMES URBANS

Paula Balcells López

Geografia
Data de lliurament: 24/02/2023
ÍNDEX

UNITAT 4

Esquema Els diferents ritmes d’urbanització………………………………………………………2

Activitats 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 4.6, 4.7, 4.8, 4.9, 4.10, 4.11, 4.12, 4.13, 4.14, 4.61……………....2

Activitat: Les regions urbanes……………………………………………………………………….4

Activitat: L’estructura del sistema urbà espanyol i la seva jerarquia……………………………5

Activitat: El continu rural-urbà……………………………………………………………………….7

ONU-Habitat llança l’Informa Mundial de les Ciutats 2022……………………………………..10

ANNEXOS

1
ESQUEMA Les diferents funcions dels espais urbans

ACTIVITATS

4.1. Defineix en què consisteix la urbanització.

És un fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada (en nombre, població i
superfície) i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.

4.2. Quina és la xifra oficial per sobre de la qual una població és considerada ciutat a
l’estat espanyol?
10.000 habitants.

4.3. Quin tipus de població és més gran actualment al món rural: la rural o la urbana?
La població urbana.

4.4. Quin és el continent on es localitzen les ciutats més grans del món?
A hores d'ara, les ciutats més grans són a Àsia.

4.6. Què vol dir que les ciutats tenen una funció comercial?
Que les ciutats són el focus on es concentra una important activitat comercial.

4.7. A què fa referència l’expressió especialització interna de les ciutats?

Es refereix al fet que dins les ciutats es poden trobar zones concretes especialitzades en
una activitat determinada, com ara les finances, el lleure…

4.8. Explica les característiques principals de les zones urbanes conegudes amb el
nom de Central Business District.
Són àrees dedicades als negocis, que estan ben comunicades i on no sol als habitatges ni
indústries.

2
4.9. Què s’entén per segregació espacial?
És la distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques
econòmiques, socials, culturals o religioses.

4.10. A què fa referència el terme eixample?

És una àrea urbana dedicada bàsicament a la funció residencial, aixecada entre els segles
XIX i XX més enllà dels nuclis històrics tradicionals de les antigues ciutats.

4.11. Quines són les característiques principals de les ciutats dormitori?

Són zones urbanes que fan la funció residencial que presenten manca de serveis perquè no
han estat planificades degudament.

4.12. Què és una àrea suburbana?

És una zona urbana perifèrica de creació sovint moderna on sol haver-hi residències i grans
vies de comunicació. També hi ha parcs tecnològics o logístics.

4.13. Quins factors fan que les indústries s'instal·lin a prop de les ciutats?
La proximitat als centres de consum, la concentració de sistemes de transport i l’abundància
de mà d’obra.

4.14. A quina zona de les àrees urbanes tendeixen a situar-se actualment les
indústries i els parcs tecnològics?
A la perifèria de les àrees urbanes.

4.61 LES CIUTATS I LES SEVES FUNCIONS: Resumeix quins són, segons aquest text,
els principals problemes a l’hora de definir la població urbana. Busca més informació
en llibres especialitzats o a internet.
1- Una dificultat és definir el terme població urbana, ja que hi ha molts criteris a tenir en
compte.
2- Uns criteris es basen en aspectes numèrics i d’altres en administratius.
3- Altes combinen diversos criteris com la densitat residencial, la composició de la població
activa, l’existència de migracions diàries de treballadors i la presència de serveis
específicament urbans.
4- Els serveis estadístics la defineixen població urbana aquella que supera un determinat
nombre d’habitants que resideixen en un lloc concret.
5- Aquest lloc concret és diferent per cada país, per això, resulta difícil comparar-ho amb la
resta del món.
6- Els límits més alts són per als països subdesenvolupats o de poblament rural concentrat.
(països de la Mediterrània, ja que on viuen més de 10.000 habitants són grans pobles que
viuen de l’agricultura, la ramaderia o l’explotació forestal)
7- Els límits més baixos són als països desenvolupats o de població rural dispersa.
8- També es fa difícil definir-la per la demacració territorial de cada país.

3
ACTIVITAT: Les regions urbanes

1. Defineix els principals tipus de realitats urbanes: ciutat, ciutat gran, ciutat
global, megaciutat, àrea metropolitana, conurbació, megalòpolis i corredor
urbà discontinu.
- Ciutat: És una població gran amb alta densitat de població, normalment amb
predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a
l’agricultura. Es té en compte els criteris de població, densitat de població o
estatus legal, tot i que aquests criteris poden variar entre països.

- Ciutat gran: Són, a partir d’una definició donada a la Conferència Internacional

d’Estadística de 1887, aquelles ciutats amb més de 100.000 habitants.

- Ciutat global: O també dit ciutat mundial, és un concepte promogut pel

departament de geografia de la Universitat de Loughborogh, que postula que la
globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que
veuen la creació, facilitació o elaboració del liberalisme a escala global.

- Megaciutat: És usualment definida com una àrea metropolitana amb més de 10

milions d’habitants. Algunes definicions requereixen també que tingui una
densitat demogràfica mínima de 2000 persones/km2. Pot estar formada per
una, dues o més àrees metropolitanes que s’han construït físicament.

- Àrea metropolitana: També anomenada àrea urbana o aglomeració urbana es

refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats
satèl·lits. D’altra banda, una megalòpoli és una cadena d’àrees metropolitanes.

- Conurbació: És una regió que comprèn una sèrie de ciutats, pobles grans i
altres àrees urbanes que, a través del creixement poblacional i el seu
creixement físic es fusionen. Aquest terme té a veure amb el procés i el resultat
del creixement de diverses ciutats. Així es poden integrar per formar un sol
sistema que sol estar jerarquitzat, o bé les diferents unitats que el componen
poden mantenir la seva independència funcional i dinàmica.

- Megalòpolis: És una àrea metropolitana molt extensa o una llarga cadena

d’àrees metropolitanes gairebé contínues. També pot definir-se com la
coalescència que resulta del creixement independent de diverses àrees
metropolitanes.

- Corredor urbà discontinu: Es podria definir com una megalòpolis les ciutats
de la qual estan més distanciades i entre les quals hi ha grans espais no
edificats o llocs de recursos naturals, però, tot i això, comparteixen un espai
comú i uns nexes comercials importants.

- Macro-regió: És una àrea que inclou el territori de diversos països diferents

o regions associades amb un o més reptes o característiques comunes.

4
 Sorgeixen de la necessitat de donar una resposta conjunta a un o diversos
problemes comuns.

2. Explica els conceptes següents:

- Banana blava: També coneguda com a Megalòpoli
Europea o Dorsal Europea, és un corredor
urbanitzat discontinu de l’Europa Occidental que
pren aquest nom per la seva forma, que recorda
vagament a una banana. S’estén aproximadament,
de nord a sud des de la regió de North West England (Anglaterra) fins a la
plana padana (Itàlia), incloent-hi ciutats com Manchester, Londres,
Rotterdam, Amsterdam, Brussel·les, Anvers, Colònia, Frankfurt del Main, la
Conca del Ruhr, Luxemburg, Estrasburg, Basilea, Zúric, Milà o Torí, amb
eixos secundaris vers París, la vall del Roine, Bremen, Hamburg, Nuremberg
i Munic.

- Banana daurada: També denominada Cinturó del

Sol (Sunbelt) és el nom donat a l’àrea densament
poblada i urbanitzada que s’estén entre València a
l’oest i Gènova a l’est al llarg de la costa de la mar
Mediterrània.

- Banana verda: La megalòpolis centreeuropea;

també conegut com a plàtan verd, plàtan nou,
plàtan jove, riu econòmic de Polònia del
Nord-Centrop-Adriàtic o Vístula-Danubi.

3. Quines són les 10 principals ciutats del sistema mundial? A quins estats
pertanyen?
1-Nova York (Estats Units). 2-Londres (Regne Unit). 3-París (França) 4-Tòquio
(Japó) 5-Pequín (Xina). 6-Los Angeles (Estats Units). 7-Chicago (Estats Units)
8-Melbourne (Austràlia) 9-Singapur (Àsia) 10-Hong Kong (Xina).

4. Posa exemples de quatre megalòpolis.

Tòquio, Japó, Seül, Corea, Delhi, Índia, Bombai, Índia.

5. Quines ciutats agrupen les següents macros-regions?

- Bos Wash: Boston i Washington.

- Par-Am-Mun: París, Amsterdam, Brussel·les i Munic.
- Chi-Pits: Chicago i Pittsburgh.
- Triangle de Texas: Dallas, Waco, Austin, San Antonio, Houston i College
Station.

5
ACTIVITAT: L’estructura del sistema urbà espanyol i la seva jerarquia

El sistema urbà espanyol es relaciona amb els centres urbans d’altres països amb les seves
ciutats. Està integrat dins del sistema urbà Europeu occidental, el qual es connecta a través
de l’eix de comunicació mediterrani i l’eix de comunicació atlàntic.

Per començar, el sistema urbà Mediterrani és el més important de la Península, ja que és el

que té més habitants, nombre de ciutats, i densitat de població. Per exemple, la ciutat de
Barcelona l’any 2022 hi vivia 1.636.193 habitants. És el primer sistema urbà espanyol que té
connexió amb la resta d’Europa, i està integrat a l’arc mediterrani.

Seguidament, hi trobem el sistema urbà Central, que està integrat per l’àrea metropolitana
de Madrid, la qual és la més important de la Península. De tots els sistemes urbans, aquest
és l’únic important i ben estructurat. Està molt ben situat, ja que connecta amb la resta
d’Espanya, té un important desenvolupament econòmic i hi ha la concentració del poder
polític i financer.

Tot seguit, tenim el sistema urbà Meridional que presenta dos eixos urbans: l’eix de la vall
del Guadalquivir i l’eix litoral. S’hi troben bastants ciutats petites i mitjanes i estan ben
integrades.

El sistema urbà Cantàbric se situa al nord d’Espanya. Presenta una articulació interna feble
perquè el principal centre econòmic, Bilbao, no arriba a articular tot el sistema.

Després, el sistema urbà Atlàntic se situa al nord-oest de la Península. Hi abunden les

petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès, ja que està a la vora de la ciutat de
Porto.

Per últim, el sistema urbà Canari, situat enfront de la costa africana, és propi a causa del
seu aïllament territorial. A causa d’això, les seves relacions econòmiques són dificultoses
amb comparació de la resta de sistemes urbans d’Espanya.

Dins d’aquest sistema urbà, hi podem descriure la seva jerarquia. Aquesta, es divideix en
cinc categories.
La primera és àrees metropolitanes europees que s’especialitzen en el sector primari.
Situaríem les ciutats de Madrid i Barcelona , l’àrea metropolitana de les quals supera els
4.000.000 d’habitants.

La segona és àrees metropolitanes estatals que s’especialitzen sobretot a la indústria o a

construcció. Serien les ciutats de València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Saragossa, les quals la
seva àrea metropolitana rondaria entre 700.000 i 1.500.000 habitants.

La tercera és àrees metropolitanes regionals, especialitzades en els serveis que són les
activitats que millor defineixen el rang de ciutat i el seu paper organitzador de l’espai.
Ronden els 300.000 fins a 700.000 habitants. Situaríem la Corunya, Vigo, Oviedo-Gijón,
Valladolid, Tarragona-Reus, Còrdova, etc.

6
La quarta és ciutats mitjanes, com capitals provincials i altres ciutats que ronden entre els
50.000 a 300.000 habitants.

Per últim, la cinquena és ciutats petites provincials o centres d’àrees comarcals. Entre
10.000 a 50.000 habitants.

ACTIVITAT: El continu rural-urbà

1. Omple la graella

Nombre Extensió Densitat de

d’habitants territorial població

La teva població: Golmés 1.893 16,62 km² 113,9 hab/km

(2022)

Mollerussa (2022) 14.730 7,1 km² 2.080,5 hab/km²

Lleida (2022) 140.797 211,7 km² 663,2 hab/km²

Barcelona (2022) 1.636.193 101,9 km² 16.144 hab/km²

Madrid 3,2 milions 604,3 km² 5.265,hab/km²

Londres (2020) 9.002.000 (2020) 1.572 km² 5666 hab/km²

Moscou (2021) 12,4 milions 2.511 km² 4.861 hab/km²

Ciutat de Mèxic (2020) 9.209.944 1.485 km² 6.201 hab/km²

Pequín 20.463.000 16.411 km² 1334,09 hab/km²

Nova Delhi (2020) 14.100.000 6.037 km² 5854,75 hab/km²

Tòquio (2022) 14.215.906 2.194 km² 6402,59 hab/km²

París 2.243.833 105 km² 21.423 hab/km²

Bombai 20.600.000 603,4 km² 20.694 hab/km²

1- Bombai 2- París 3- Caire, 4- Barcelona, 5- Nova York

7
2. Cerca imatges que corresponguin als següents tipus de poblament i

justifica la teva elecció:

Ciutat compacta:

He seleccionat aquesta imatge perquè s’observa

una ciutat d’una estructura compacta i en un

mateix lloc podrem trobar el màxim d’usos

possibles amb un mínim de recursos, energia i

cultura.

Ciutat difusa:

He triat aquesta imatge perquè es pot observar

que la ciutat s’ha expandit més del que ve a ser el

nucli de la ciutat. Es pot veure que només són un

conjunt d’àrees separades, que s’especialitza

amb l’habitatge, comerç o indústria. En aquest

cas, només es pot considerar una extensió

d’habitatges.

Les ciutats difuses són típiques dels països anglosaxons i que s’han anat

expandint a partir del segle XX.

Espai rururbà:

En aquesta imatge es pot deduir que aquest

paisatge era espai verd, rural, però actualment,

s’usa per a la indústria o usos urbans. Són

espais no urbans en els quals s’ubiquen

magatzems, autopistes, depurades d’aigües,

entre d’altres, que estan rodejats de camps de

cultiu.

8
Àrea suburbana:

He triat aquesta imatge perquè es pot veure un

conjunt de propietats residencials, espaioses

entre elles, però ubicades molt a prop d’una àrea

urbana. Cada cop, es poden anar expandint.

Àrea periurbana:

Aquesta imatge mostra una àrea periurbana

perquè no està ni dins en el nucli de la ciutat ni a

la zona rural. Aquí podem veure una carretera

que és una zona capitalista de l’espai, el mateix

seria si hi hagués un aeroport.

Espai agrari periurbà:

Es pot observar una àrea d’agricultura que es

localitza al voltant de la ciutat i la regió

metropolitana i entre l’espai rural. Hi ha petites

parcel·les de sòl agrícola molt fragmentades per

les infraestructures urbanes, per això, aquesta

imatge l’he associat a l’agricultura periurbana.

Poblament rural concentrat:

He triat aquesta imatge perquè es pot veure un

poblat envoltat d’espais rurals i està agrupat en

un nucli, d’aquesta manera, es pot disposar de

més serveis.

9
 Poblament rural dispers:

Aquesta imatge mostra perfectament un

poblament rural dispers perquè és un paisatge

rural on els habitatges estan dispersos pel

territori. És una zona muntanyosa i verda, això

significa que l’aigua deu ser abundant. Cada

casa normalment, té la seva finca privada.

ONU-Habitat llança l’Informe Mundial de les Ciutats 2022

1. Va influir la pandèmia de COVID-19 en el creixement de la població global

urbana?
No, perquè tot i que a principi de la pandèmia hi va haver molta migració des de les
grans ciutats a pobles petits, no va alterar el curs de la urbanització mundial, d’acord
amb l’Informe Mundial de Ciutats 2022 d’ONU-Habitat.

2. Va disminuir el ritme d’urbanització durant la pandèmia?

Sí, tot i que només va afectar les primeres fases de la pandèmia perquè va haver-hi
migració. Avui en dia, continua creixent gràcies a l’augment de taxes de natalitat.

3. En quins aspectes han de canviar les ciutats actuals?

Ha d’haver-hi unes polítiques correctes i un compromís adequat amb els governs.
D’aquesta manera, els infants en un futur urbà més inclusiu, més verd, més segur i
més saludable. També s'haurà de prendre mesures adequades després de la
COVID-19 i per la crisi climàtica.

4. Quins són els reptes de les ciutats actuals?

Un major compromís per part dels governs nacionals, regionals i locals per poder
adoptar més tecnologies innovadores i costums de vida com la de “ciutat de 15
minuts”.

5. Què significa el concepte la “ciutat de 15 minuts”?

És un concepte urbà que significa que els habitants d’una ciutat poden satisfer les
seves necessitats caminant o anant amb bicicleta amb només uns 15 minuts.

6. Completa la frase: Per aconseguir ciutats equitatives i inclusives caldrà…

Un nou contracte social en forma de renda bàsica universal, cobertura sanitària, així
com habitatge i serveis bàsics per a totes les persones.

10