MARINA

Tot comença quan una xiqueta de 16 anys anomenada Marina es

muda d´un poble que es diu Oliva fins a València.
Poc a poc es va adaptant a l´institut i a la ciutat en general, encara
que, Marina té la sensació de que tot el món la tracta de manera
estranya. Un dia, es va donar compte de que la raó de totes
aquelles mirades eren pel seu color de pell, Marina era negra, però
mai s´havia fixat.
A l´institut va fer nous amics: l´Enric i l´Anna. Gràcies a la seva
ajuda es va oblidar de la resta de problemes.
A València estava molt present el feixisme i feien manifestacions
molt seguides. Marina va assistir a dues d´elles. En totes estava
present el Santiago, un feixista de la classe de Marina que sempre
la tractava mal.
Un dia, Marina i els seus amics van quedar per anar al cine i a la
tornada, a ella li va parar la policia pel seu color de pell i la van
empresonar. Ella ja estava cansada del mateix sofriment dia per
dia. Necessitava algun amic negre com ella. I així ho va fer, es va
fer amiga d´un xic que no sabia ni el seu nom, però tenien una
cosa en comú; la discriminació que sofrien per ser negres. La
Marina veia al seu nou amic molt poc ja que no sabia res d´ell,
però ella li va regalar un casquet de llana que ella mateixa va cosir.
Portava ja uns mesos vivint a València i la va visitar l´àvia. La
persona amb la que podia comptar en ella amb tot.
La Marina i els seus amics seguien anant a manifestacions, però,
una vegada, l´àvia de Marina va pagar les conseqüències; la van
colpejar uns quants feixistes pel fet de ser negra.
El temps passava i la Marina tenia més problemes amb el Santiago
i els seus amics, però va quedar amb el seu amic, que, un dia que
van quedar junts, de sobte el van segrestar sense haver fet res. Van
iniciar una investigació els seus pares per buscar-li, però ella mai
va saber cap novetat d´ell.
Estava tan trista que va decidir anar-se´n a viure a Oliva amb
l´àvia i van estar uns mesos.
Un dia corrent com sempre, es van presentar els seus amics Anna i
Enric. Aquest últim i Marina eixien junts després d´alguns que
altres petons. Ella es va posar molt feliç i van passar el cap de
setmana junts, convencent-la per tornar a València amb ells. I ho
van aconseguir.
Al tornar a València, la investigació del seu amic seguia en peu i,
gràcies als seus amics, la Marina s´anava trobant cada vegada
millor.
Un dia, caminava per un carrer com tota la gent quan es va trobar
al Santiago i als seus amics, que per sorpresa la van començar a
torturar cruelment pegant-li colps fins deixar-la inconscient.
Marina es va despertar a l´hospital i allí es trobava la seua família
i l´Enric que, súper cabrejat, es va dirigir cap a l´institut a venjar-
se del Santiago.
Una vegada allí, van convèncer a tot l´institut del que
verdaderament era Santiago i tots es van posar en contra seua.
Quan tenia a tot l´institut perseguint-lo per venjar-se, va agafar un
arma de defensa i va atacar a la primera persona que va vore:
l´Anna, qui sols buscava la justícia per Marina, llevant-li la vida.

La Marina i l´Enric estaven devastats al seu funeral.

Mentrestant, a una ciutat molt petita, en un paràgraf molt petit
d´un article, es donava la notícia que es va trobar el cos d´un xic
amb un casquet de llana, l´amic de Marina, però ella mai el sabria.

FI