Literatura catalana

Recursos retòrics

Agnès Toda i Bonet

Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

Tòpics literaris

Un tòpic literari és una idea o un procediment estilístic que, de tant

repetir-se, s’ha convertit en una fórmula tipificada usada de manera
recurrent pels escriptors. La major part dels tòpics procedeixen de la
literatura clàssica, i per això sovint s’identifiquen amb una expressió
llatina.

Amor Amor post mortem L’amor perdura

després de la mort.
Pas del temps Carpe diem Aprofita el moment,
no et preocupis pel
futur.
Tempus fugit El temps passa sense
remei.
Mort igualitària Omnia mors aequat La mort no respecta
jerarquies ni classes
socials.
Enyorança del Ubi sunt On són les persones i
passat allò que varen viure
un dia?
Descripció de la Descriptio puellae Descripció idealitzada
bellesa ideal de la dona, tot seguint
la moda de cada
època.
Menyspreu d’un Contemptus mundi Menyspreu de la vida
món ple de dolor terrenal, que no és
més que una vall de
llàgrimes i de dolor.
Amor per la natura i Beatus ille Feliç aquell que viu
la vida senzilla relaxadament al
camp, lluny de les
preocupacions de la
ciutat.
Locus amoenus Lloc ideal, paradisíac,
on l’home entra en
harmonia amb la
natura.
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

Fònics
Addició o supressió: Afèresi / Apòcope / Epèntesi / Delisió /
Paragoge / Pròtesi Repetició: Al·literació / Onomatopeia /
Paronomàsia / Similicadència
Permutació: Anagrama / Palíndrom / Metàtesi

Morfosintàctics
Addició o supressió: Asíndeton / El·lipsi / Enumeració / Epítet /
Gradació / Juxtaposició / Parèntesi / Pleonasme / Polisíndeton /
Redundància
Repetició: Anàfora / Anadiplosi / Epanadiplosi / Concatenació /
Paral·lelisme / Políptoton
Substitució / permutació: Anacolut / Calambur / Habilitació /
Hipèrbaton / Inversió sint. / Quiasma / Sil·lepsi

Lexicosemàntics
Addició o supressió: Al·lusió / Antítesi / Antonomàsia / Apòstrofe /
Comparació / Epífrasi / Epímone / Etopeia / Hipèrbole / Lítote /
Prosopografia / Reticència / Retrat / Sinestèsia / Símil / Suspensió /
Tautologia
Substitució: Al·legoria / Dilogia / Disfemisme / Equívoc / Eufemisme /
Ironia / Interrogació / Metàfora / Metonímia / Mite / Oxímoron /
Paràbola / Paradoxa / Paràfrasi/ Perífrasi / Personificació / Preterició /
Prosopopeia / Paràfrasi / Sinècdoque / Símbol
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

ADAGI .- Formulació que resumeix breument un principi moral o una

observació de caràcter general. També s'anomena màxima o
sentència.

AFÈRESI .- Supressió de fonemes o síl·labes inicials de mot. [Quim,

per Joaquim]

AFORISME .- Frase breu que resumeix un principi filosòfic o moral,

sense argumentar-lo. Màxima. Dita popular.

AL·LEGORIA .- Expressió paral·lela d'idees reals, de sentit directe, i

d'imatges, de sentit figurat, que es corresponen entre elles, i fan
referència a una mateixa significació. Metàfora continuada.

AL·LITERACIÓ .- Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició.

[Un ruc arrossega un carro]

AL·LUSIÓ (PERIFRÀSTICA) .- Expressió que s'utilitza per referir-se a

algú o a alguna situació o fet, sense anomenar-lo directament.

AMFIBOLOGIA .- Ambigüitat de significat, provocada per l'ús d'una

construcció gramatical o d'una paraula polisèmica.

ANACOLUT .- Substitució de la construcció gramatical que

correspondria lògicament, per una altra, per raons estilístiques. [Els
homes que defensen uns principis, totes les conseqüències són
acceptades]

ANADIPLOSI .- Repetició d'una o diverses paraules del final d'un vers

en el principi del següent.

ANÀFORA .- Repetició d'una o diverses paraules al començament

d'una sèrie d'oracions per emfasitzar-les.

ANAGRAMA .- Paraula formada a partir de les lletres d'una altra

paraula, ordenades de diferent manera. [la Sinera d'Espriu, a partir
d'Arenys]

ANTÍFRASI .- Expressió que significa just el contrari del que sembla.

Generalment té una intenció irònica. Veg. ironia.

ANTÍTESI .- Figura que consisteix a contraposar dues expressions

que tenen significats contraris.

ANTÒNIM .- Mot que significa el contrari d'un altre.

Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

ANTONOMÀSIA .- Figura que consisteix en la substitució d'un nom

propi per un de comú, o viceversa, o per una perífrasi. [és un judes =
traïdor; L'inventor de la penicil·lina = Flemming].

APÒCOPE .- Supressió de fonemes finals d'una paraula. [Anton, per

Antoni; Montse, per Montserrat].

APOSICIÓ .- Juxtaposició d'una o diverses paraules, a unes altres de

la mateixa categoria gramatical, amb funció explicativa o especificativa.
[El futbol, l'esport rei,...]

APÒSTROFE .- Invocació o interpel·lació vehement a algú, ja sigui

real o imaginari.

ARCAISME .- Mot que, malgrat pertànyer al sistema lingüístic, ha

deixat d'usar-se.

ASÍNDETON .- Omissió de la conjunció de coordinació entre els

diversos elements que podrien anar units per ella.

BARBARISME .- Mot, l'ús del qual és impropi de la llengua que s'està

usant.

CACOFONIA .- Efecte acústic desagradable, provocat per la repetició

de sons. Contrari d'eufonia.

CALAMBUR .- Fenomen que es produeix quan les síl·labes d'una a o

més paraules contigües, agrupades de manera diferent al que els és
propi, gràcies a una altra partició de la tira fònica, produeixen un sentit
nou. [Si bada no menjarà el cavall = civada no...]

CARACTERITZACIÓ .- Atribució de trets, tant físics com psicològics, a

un personatge. és directa si és feta explícitament, i indirecta si és el
lector qui l'ha de deduir. Si la caracterització és dels trets físics, parlem
de prosopografia, si es refereix als trets caracterològics, d'etopeia, i de
retrat, si la caracterització és completa.

COMPARACIÓ .- Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees,

en base a una semblança real o imaginària entre ells, amb la intenció
de fer més comprensible el primer.

CONCATENACIÓ .- Repetició d'un mot d'una frase o d'un vers, en el

següent, a la qual segueix una successió de repeticions. Es tracta
d'una seqüència d'anadiplosis, relacionades.
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

CONNOTACIÓ .- Significació figurada, gràcies a procediments

diversos, que adquireixen els mots d'una llengua. és el fonament de la
llengua literària. (Veg. denotació).

CULTISME .- Mot que ha estat incorporat al sistema lingüístic, en

època recent, a partir de la seva forma llatina o grega i que, doncs, no
ha sofert les transformacions pròpies de l'evolució lògica de la llengua.

DELISIÓ .- Supressió d'un mot que pot ser deduït pel context.

DENOTACIÓ .- Significació lèxica dels mots d'una llengua. (Veg.

connotació.)

DILOGIA .- Ambigüitat de significat, provocada per l’ús d'una

construcció gramatical o d'una paraula que, en un mateix enunciat, vol
dir coses diferents. Veg. amfibologia i equívoc.

DISFEMISME .- Substitució d'un mot o d'una expressió pertanyent al

registre estàndard de la llengua per altres del registre vulgar. és el
contrari d’eufemisme.

EL·LIPSI .- Figura que consisteix a suprimir una o més paraules d’una

construcció gramatical, que s'han de sobreentendre pel context.

ÈMFASI .- Figura que consisteix a donar entendre més del que es diu,
o, fins i tot, el que no és diu.

ENUMERACIÓ .- Acumulació successiva d’idees, fets, atributs,

conceptes o imatges referits a una mateixa cosa.

EPANADIPLOSI .- Repetició d'una mateixa paraula al principi i al final

d'una frase.

EPÈNTESI .- Addició de fonemes o síl·labes al mig d'un mot. [la

infixació, p. ex.]

EPIFONEMA .- Exclamació o comentari al final d’un text, en què l'autor

reflexiona sobre el que acaba de dir.

EPÍMONE .- Repetició d'una paraula, d'una expressió o d’un vers en

un text.

EPÍTET .- Adjectiu que remarca una qualitat que és inherent al

substantiu.
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

EQUÍVOC .- Paraula o expressió que té un doble sentit. Veg.

amfibologia i dilogia.

ETOPEIA .- Descripció dels trets de caràcter d'un personatge. Si la

descripció és física, parlem de prosopografia. Si és tant física com de
caràcter, parlem de retrat.

EUFEMISME .- Substitució d'una paraula o expressió considerada

vulgar, malsonant, desplaent o inconvenient per una altra,
pretesament més adequada.

EUFONIA .- Efecte acústic agradable, provocat per la repetició de

sons. Contrari de cacofonia.

EXCLAMACIÓ RETÒRICA .- Figura que consisteix a expressar amb

certa vehemència l'alegria, la tristesa, el dolor, i, en general, els
sentiments i les emocions.

GRADACIÓ .- Exposició successiva i en ordre progressiu,

generalment ascendent, de mots que precisen o amplifiquen la
significació dels anteriors.

HABILITACIÓ .- Substitució d'un element per un altre de classe

gramatical diferent, que, no obstant això, exerceix la mateixa funció,
en aquell context.

HIPÈRBATON .- Alteració de l'ordre logicogramatical de les paraules o

les frases.

HIPÈRBOLE .- Exageració retòrica, que , interpretada literalment,

deforma la realitat.

HOMOFONIA .- Identitat fonètica entre paraules que tenen significats

diferents.

IMATGE .- Relació explícita, de tipus comparatiu, que s'estableix entre

elements reals i imaginaris. Diferent de la metàfora en el fet que en
aquesta no hi ha nexos comparatius. De vegades s'utilitza també per
englobar, conceptualment, el símbol, la metàfora i la comparació.

INTERROGACIÓ RETÒRICA .- Figura que consisteix a formular,

emfàticament, una pregunta que no espera resposta, perquè se
suposa òbvia.

INVERSIÓ SINTÀCTICA .- Es produeix quan una part de l'oració, o

tota ella, capgira el seu ordre lògic. [Fuig l'enemic espaordit].
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

IRONIA .- Figura que consisteix a considerar, aparentment, vertadera i

certa una afirmació evidentment falsa. El que es diu és el contrari del
que es vol dir. Veg. antífrasi.

JUXTAPOSICIÓ .- Supressió dels nexes de subordinació.

LÍTOTE .- Figura que consisteix a negar el contrari del que es vol

afirmar. [No és bo que... = és dolent].

METÀFORA .- Identificació entre dos elements, inicialment, diferents,

de manera que l'un substitueix efectivament l'altre en el context. és
possible gràcies a una comparació implícita. Veg. imatge.

METÀTESI .- Alteració en l'ordre dels sons en un mateix mot.

[ catredal, per catedral]

METONÍMIA .- Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro parte

(una part en lloc d'una altra part). Consisteix a designar una cosa amb
el nom d'una altra amb la qual guarda una relació de: causa a efecte,
continent a contingut, lloc de procedència a cosa que procedeix d'allí,
símbol a cosa significada, etc. [Llegir Espriu = un llibre/poema d'Espriu;
beure un priorat = un vi del priorat; respectar els cabells blancs = la
gent gran].

MITE .- Fet, personatge, idea que, més enllà del temps i de l'espai,
assoleix un valor universal en un context cultural, independentment de
la seva inclusió en una obra literària, i es converteix en un referent per
a la conducta humana de la col·lectivitat.

NEOLOGISME .- Mot de nova creació.

ONOMATOPEIA .- Imitació lingüística de sons reals.

OXÍMORON .- Contradicció excloent entre el significat de dues

paraules que, en el text, estan en contacte. [alegres plors; foscor clara].

PALÍNDROM .- Mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra

que d'esquerra a dreta. [Roma / amor].

PARÀBOLA .- Al·legoria que conté un ensenyament moral.

PARADOXA .- Expressió d'una idea, aparentment, contrària a la que

s'expressa com a vertadera. S'afirma alguna cosa que sembla absurda
en relació amb el text en què apareix.
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

PARÀFRASI .- Reproducció amplificadora d'un text. Per extensió,

qualsevol reproducció lliure (amb modificació, supressió o amplificació).

PARAGOGE .- Addició de fonemes o síl·labes a fi de mot. [La

sufixació, p. ex.].

PARAL·LELISME SINTÀCTIC .- Repetició d’una mateixa estructura

sintàctica en diverses frases seguides.

PARÈNTESI .- Comentari que s’insereix en una frase. De llargada

diversa, té entonació pròpia.

PARONOMÀSIA .- Joc de paraules que s’estableix entre mots de

fonètica semblant. També és l'ús d'un mateix mot amb sentits diferents.

PERÍFRASI .- Figura que consisteix a expressar alguna realitat o

imatge amb més paraules de les precises.

PERSONIFICACIÓ .- Figura que consisteix a atribuir qualitats

humanes a animals, plantes o éssers inanimats. Si l'element
personificat parla, la figura retòrica l'anomenem prosopopeia. No
obstant això, personificació i prosopopeia sovint són usades amb
significació sinònima.

PLEONASME .- Repetició d'una paraula o d'una idea. Expressió

redundant.

POLÍPTOTON .- Repetició de la part invariable d'un mot (el lexema),

mentre es canvia la part gramaticalment variable.

POLISÍNDETON .- Repetició de les conjuncions de coordinació, amb

la finalitat de remarcar algunes paraules o de donar més vivacitat al
text.

PRETERICIÓ .- Figura que consisteix a fer veure que no es diu allò

que de fet interessa dir i es diu.

PROSOPOGRAFIA .- Descripció dels trets físics d'un personatge. Si la

descripció és del caràcter, parlem d'etopeia. Si és tant física com de
caràcter, parlem de retrat.

PROSOPOPEIA .- Figura que consisteix a donar veu humana, i doncs,

les seves qualitats, a animals, plantes o éssers inanimats. Si no parla i
només li són atribuïdes qualitats humanes, la figura retòrica
l'anomenem personificació. No obstant això, personificació i
prosopopeia sovint són usades amb significació sinònima.
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

PRÒTESI .- Addició de fonemes o síl·labes a principi de mot. [la

prefixació, p.ex.].

QUIASMA .- Canvi d'inversió de l'ordre de les paraules d'un grup

sintàctic, en el següent, de manera que entre ells presenten un ordre
simètric, però creuat (SN+V/V+SN). [Els homes passen, roman la
terra].

REDUNDÀNCIA .- ús de paraules inútils per expressar un idea,

perquè ja està prou ben expressada; i, en general, repetició.

RETICÈNCIA .- Interrupció de l'oració, a fi de deixar suspesa la seva

exposició, que, no obstant això, deixa entendre el que es calla.

RETRAT .- Descripció dels trets físics i de caràcter d'un personatge. Si

la descripció és només del caràcter, parlem d'etopeia. Si és física, de
prosopografia.

SEMICULTISME .- Mot que va ser incorporat al sistema lingüístic en

una determinada època, a partir de la seva forma llatina o grega i que,
doncs, només ha sofert les transformacions pròpies de l'evolució
lògica de la llengua, des d'aquell moment.

SENTIT FIGURAT .- Significat nou que prenen les paraules en un text,

distint a l'habitual.

SIL·LEPSI .- Alteració de la concordança morfosintàctica.

SÍMBOL .- Representació d'un concepte per un altre amb el qual

manté una relació d'analogia merament convencional. Sovint,
determinats símbols van lligats a concrets àmbits culturals.

SÍMIL .- Comparació que no té com a objectiu expressar la superioritat,

la inferioritat o la igualtat, sinó un judici qualitatiu.

SIMILICADÈNCIA .- Repetició d'un mateix conjunt fònic, o molt

semblant, al final de frases o de sintagmes consecutius.

SÍNCOPE .- Supressió de fonemes al mig d'un mot. Generalment, té

un caràcter col·loquial. [Pro, per però].

SINÈCDOQUE .- Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro toto

(una part en lloc de la totalitat), o totum pro parte (la totalitat en lloc
d'una part"). Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra
amb la qual guarda una relació de: gènere per l'espècie, el singular pel
Literatura catalana Agnès Toda i Bonet
1r BAT toda.agnes@iesjaume1.cat

plural, o viceversa. [bordava l'animal = el gos; el cavall és... = els

cavalls].

SINESTÈSIA .- Figura que consisteix a associar dos elements, un de

real i l'altre imaginari, provinents de dos camps sensorials diferents.
[Un vi d'aroma d'àngel].

SINÒNIM .- Mot que té un significat equivalent al d'un altre.

SUSPENSIÓ .- Interrupció momentània de l'oració que l'autor acaba

per finalitzar.

TAUTOLOGIA .- Repetició d'una mateixa idea o pensament, expressat

de manera diferent.

TROP .- Figura que consisteix a canviar la significació ordinària d'un

mot per una de sentit figurat, que s'entén pel context. Són trops la
metàfora, la metonímia i la sinècdoque.