Endorfines

No vull entrar allà dins,

no vull no m’agrada,

però m’he promès que el meu esforç

mai serà inferior al de l’última vegada.

Estic dins,

sé el que m’espera,

jo mateix m’ho he imposat,

i no em penso tirar enrere.

Tanco els ulls i començo a nadar

nado i nado fins que els meus braços deixen d’actuar.

No m’aturo,

no puc parar,

de motivació vaig escàs,

però tinc ben clar el motiu pel que ho faig.

No estic en cap cursa,

no estic en cap competició,

tan sols m’he compromès

a cada dia ser una mica millor.

 Vull sortir,

vull sentir-ho,

vull deixar d’ofegar-me en aquest oceà turmentat,

que jo mateix he provocat.

És l’última,

l’última piscina que faig,

i no penso sortir

fins que el meu cos m’hagi obligat.

S’ha acabat,

m’aixeco marejat,

i de cop començo a sentir,

el que tant temps portava esperant.

Orgull,

felicitat,

sento un cop més,

com el meu cos m’ha recompensat.

Una ment lúcida m’acompanya,

un cos més fort he creat,

mai podré expressar en paraules,

la sensació que sento després de nadar.

Pororo