LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

1. Documentació general o catalogació:

La Llibertat Guiant el Poble és una pintura del francés Eugène Delacroix, pintada l’any 1830,
a principis del segle XIX.

La tècnica que empra l’autor per aquesta obra és pintura a l’oli sobre tela. La localització
original i actual d’aquest quadre és el Museu del Louvre de París, la capital francesa. És una
pintura figurativa que pertany al romanticisme.

2. Anàlisi formal:
La composició d’aquesta obra és asimètrica, oberta, superficial i les seves línies principals
són en forma de piràmide, sent la bandera francesa el vèrtex d’aquesta. La base de la
piràmide serien els cossos dels difunts al terra.

Està produïda amb un predomini d’una línia corba que eleva lleugerament la figura principal,
la llibertat. Els colors predominants són càlids, on hi predomina, sobretot, l’ocre. En canvi,
també hi veiem el vermell, blau i blanc en la bandera gal·la. També destaquen el vermell i el
blau del ferit que s’arrossega i la polaina del mort del primer terme. La llum en aquesta
pintura és simbòlica, ja que el personatge il·luminat és el principal, la Llibertat. Hi ha dos
focus lumínics, un lateral que il·lumina les figures i l’altre darrera del paisatge. El fons és
il·luminat, sobre el qual es retallen les figures a contrallum.

El temps d’aquesta obra és referencial, perquè vol donar importància a un fet històric com va
ser la Revolució del 1830, i dinàmica, ja que la Llibertat fa un gest de seguiment. Veiem que
el ritme és en moviment per com estan pintats els personatges, les seves expressions facials i
la disposició dels seus cossos.

L’estil de l’època i de l’autor és el Romanticisme. El context històric és la Revolució Burgesa

a França del 1830, on es suprimí la monarquia del rei Carles X i s’instaurà el seu cosí, Louis
Philippe d’Orleans, com a nou monarca.
El Romanticisme és un estil que es caracteritza pictòricament per la utilització de la llum i el
joc d’ella amb les ombres, les composicions dinàmiques i es centra en temes com revolucions
polítiques o desastres, on hi ha un enfrontament entre el poble amb els seus opressors. En
aquest estil hi ha una exaltació de la sensibilitat, imaginació, passions en contraposició a
l'harmonia i càlcul de les normes neoclàssiques. Un culte al paisatge salvatge, indòmit; que
reflecteix el poder de la creació i la petitesa de l’home.

3. Interpretació:
El gènere de La Llibertat Guiant el Poble és històric que, com ja s’ha comentat prèviament, fa
referència a la Revolució Francesa de principis del segle XIX. També està expressada de
manera al·legòrica.

Aquesta obra no fou un encàrrec, sinó una iniciativa del pintor, Eugène Delacroix, per
convicció política i per representar el poble, encara que s’exposà al Saló de París el 1831.
Després el van adquirir uns revolucionaris francesos.

La funció del quadre és propagandística, ja que ningú no havia de restar indiferent davant la
revolució. Amb el pas del temps, la pintura ha anat adquirint un sentit més commemoratiu.

En l’obra hi ha representats tots els grups socials que van participar a la revolució: d’esquerra
a dreta, el proletariat, la burgesia, els camperols, que representen l’esperança de la llibertat i
la joventut. En el fons de la pintura hi veiem el paisatge, on es veu París envoltada de fum per
la guerra. Finalment, la bandera francesa, que ens permet identificar el país on van ocórrer els
fets.

Ja que es pintà en l’època de les revolucions liberals, la pintura és propagandística i fa una

crida a la llibertat i a una millor societat, una nova França. És la primera pintura política
moderna després de Goya.

4. Conclusions:
En resum, l’obra de Eugène Delacroix representa un moment històric per França com fou la
Revolució del 1830. Per iniciativa pròpia creà la pintura de funció propagandística on utilitzà
una gama de colors càlids i amb una composició piramidal, on el vèrtex és la bandera,
agafada per una dona que representa la Llibertat. Actualment, es pot veure al museu del
Louvre, a París.