NIT DE LLUNA

1. Documentació general:
Aquesta obra anomenada Nit de Lluna és una escultura de Leandre Cristòfol, creada a
principis del segle XX, concretament el 1935.

La tècnica emprada per l’autor és fusta i fusta pintada, per tant, el material emprat és la fusta.
Les dimensions de l’escultura són 71 x 40 cm de diàmetre i, en conseqüència, la seva forma
és exempta. El cromatisme de l’obra és policroma, encara que part dels elements que es
mostren en ella tenen el seu color natural, la base està pintada. Actualment es pot visitar al
MNAC de Barcelona.

2. Anàlisi formal:
En aquesta composició tan senzilla hi destaquen dos aspectes. Un d’ells és un eix de simetria
diagonal que ve determinat per la posició del fus de filar damunt de la fusta circular davant
l’ou també circular, no és simètric. L’altre aspecte és la llum natural que prové del color
marró de la fusta de l’ou de sargir i del fus de filar damunt de la peça circular blavosa.

En el ritme contrasta la rigidesa de la línia recta amb la mobilitat de la línia corba, el fust i
l’ou, col·locades sobre una fusta també corba i retallades sobre un horitzó imprecís. Hi ha un
equilibri entre el moviment i el repòs.

En relació al temps, tot això ens permet afirmar que es tracta d’una obra amb un equilibri
físic, real i atemporal, ja que representa un tema transcendent, amb un ritme de moviment
fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa,
brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.

L’estil de l’època i de l’autor és el surrealisme, les característiques del qual són l’utilització
de formes allargades, espai buits i opressius. Trenquen amb les convencions socials i fan
grans excentricitats. Per últim, propugnaven un esteticisme involuntari basat en
l’automatisme, en el grafisme instintiu en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del
pensament. Finalment, es busca representar el fet psíquic elemental i pur.

Aquest estil neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el
món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de
la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis.

3. Interpretació:
Nit de lluna és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de l'inconscient de
l’artista, que el transportava el passat més estimat en que el paisatge de la comarca li
impresionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquella il·luminació que va voler
reproduir mitjançant aquesta peça escultòrica. En aquesta escultura també hi volia reflectir
més coses, com els records de l’infantesa, al costat de la família, durant les nits d’estiu en el
mas que la família tenia i anaven per segar el cereal. La recepció de l’obra és per creació
pròpia de la iniciativa de l’artista.

Des del punt de vista del significat, es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. En canvi, la
seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en que treballava l’escultor,
Leandre Cristòfol.

Aquesta obra és una de les més destacades del moviment surrealista.

4. Conclusió:
En resum, l’obra creada per Leandre Cristòfol és una de les més representatives del
surrealisme, creada a principis del segle XX en l’època d’entreguerres.