Kika Mírez

LA STAGIONE DELL’AMORE

El fascinaven les estacions ferroviàries, com més antigues, humides i brutes del vapor i
del greix de les locomotores, millor. A les estacions sempre prenia grans decisions o
s’enfrontava a grans problemes. A la bellíssima estació de Bolonya es va enamorar d’una
rossa que estava a punt d’agafar l’exprés cap a Barcelona. A la Gare d’Austerlitz
parisenca va decidir que quan es retirés aniria a viure a una caseta al peu del Canigó i
escriuria tot el que li havia passat a les estacions de tren al llarg de la seva vida. A la
moderna i freda estació de Girona es va haver d’enfrontar amb el dilema d’anar a passar
un any a Melilla o encadenar-se davant del Govern militar. Una vegada que va haver de
dormir unes hores a l’estació d’Atocha esperant que sortís el Talgo cap a Barcelona, va
somiar que es feia monjo de Montserrat i levitava per sobre de la muntanya rocallosa...

A l'Estació del Nord el tren es va aturar per uns quants minuts. Va sortir a comprar un cafè
i es va entretenir tant amb les compres que va oblidar completament que el tren estava a
punt d'anar-se'n. Va començar a agafar velocitat i va córrer el més ràpid que va poder.
Amb el seu cafè a la mà, va arribar al vagó, però a prop de l'esglaó va estar a punt de
caure a les vies, va llençar el cafè per intentar estabilitzar-se encara que no va poder
pujar-s e'n al tren. Quan va parar de córrer es va quedar mirant el cafè vessat a terra
pensant en què acabava de fer, ja que trens n’hi havia molts però cafès tan bons com
aquell…

En una altra ocasió bé estava a punt d'adormir-se, perquè feia moltes hores que era de
viatge, quan en una parada va pujar un detectiu cridant l'atenció de tothom al vagó. Els hi
va comunicar que eren sospitosos d'un assassinat i que necessitava les dades de tots els
presents. Va causar molt revolt sobretot perquè tot semblava tranquil fins que aquest
home va començar a cridar. El detectiu es va apropar i, en comptes de demanar-li les
seves dades, va començar a dir que ell era el culpable, insistint repetidament en allò.
Realment seria una situació molt estranya sí no fos perquè aquesta era la història de
l'audiollibre que estava escoltant, i amb què estava a punt de somiar profundament.

An pujar al tren en l'estació de Sant Andreu, va conèixer un home molt agradable que va
seure al seu costat. Aquell home transmetia molta tranquil·litat en establir una conversa, a
l'estona d'estar parlant, l'home es va començar a posar nerviós, de cop hi havia molta
tensió en aquella situació i, per alguna raó, li va demanar que si us plau baixes del tren a
la següent parada. Com que no tenia una parada fixe, li va fer cas i és va baixar. Quan
estava esperant el següent tren, va escoltar una notícia; el tren del qual s'acabava de
baixar havia tingut un accident. Va sentir un calfred en tot en cos i mentre no parava de
pensar en aquell home va decidir tornar a casa... aquest cop en autobús...