OTEL·LO de William Shakespeare

GUIA DE LECTURA

Busca al diccionari el significat de les següents paraules:

lloctinent Oficial segon prop d’un cap, d’un superior, que pot ocupar-ne el lloc i
exercir-ne l’autoritat, en cas d’absència d’aquest.

alferes Militar que té el grau inferior entre els oficials de l’exèrcit.

dux Títol que tenia el cap de la república de Venècia i de la de Gènova.

capità Cap, principal, persona que té el comandament damunt un exèrcit o

un grup de gent.

senador Membre de l’assemblea del cos polític d’un estat.

Situació geogràfica i política de Venècia i Xipre al segle XVI:

Durant el segle XVI Venècia era la capital de l’anomenada Sereníssima

República de Venècia, que va existir des del segle IX fins al 1797. En el segle
XV, Venècia era el centre del comerç mundial i la ciutat portuària més gran del
món. Els seus palaus, de model oriental, eren cada cop més luxosos i la vida
social i artística era cada cop més sofisticada i florent. Al segle XVI, però, es
va iniciar el seu declivi a causa de l’expansió de l’imperi otomà. Aquesta
república era governada pel dux o dogo i l’aristocràcia veneciana, que no
permetia mai que tot el poder es concentrés en un sol individu. L’esperit
comercial de la ciutat i el poder dels seus mercaders la van convertir en una
ciutat molt cosmopolita, un centre d’intercanvi cultural molt important (era punt
de trobada de grecs, armenis, albanesos, alemanys, hongaresos, etc.) i,
gràcies al mecenatge, va atraure també a molts artistes com Tiziano,
Canaletto, Durero, Giorgione o Bellini. El món científic i humanístic també s’hi
sentia atret gràcies a la gran activitat de la impremta i a l’Escola de Rialto o
l’Estudi de Pàdua. Se celebraven grans festes públiques de signe polític o
religiós, en les quals participava tot el poble, nobles i plebeus.

L’imperi otomà i la República de Venècia van estar en conflicte durant segles

pel control del Mediterrani. Durant el segle XVI (1570-1573) es va esdevenir la
quarta guerra entre aquestes dues grans potències, que també es coneix com
la guerra de Xipre. Aquesta illa, que estava en mans venecianes, va ser
assaltada per la flota de Selim II, provocant una guerra oberta i
esdeveniments crucials com la batalla naval de Lepant. Els cristians es van
aliar creant la Lliga Santa, però els interessos divergents dels seus
components van fer que no perdurés en el temps. L’enfrontament entre
Venècia i els otomans va acabar en un tractat de pau el 1573. Xipre va
esdevenir província otomana i Venècia va haver de pagar una indemnització.
L’imperi otomà i Venècia volien el domini del mar Mediterrani, situat entre tres
grans continents (Àfrica, Europa i Àsia) i clau per la formació de grans imperis.
L’illa de Xipre és una plataforma dominant de diverses regions de gran interès
estratègic.
 ACTE I
Escena I

1. Escriu les paraules que fan servir els personatges per referir-se a
Otel·lo.
- Pel seu propi nom (Otel·lo)
- Per “mots”: moro, llavis gros, cabró negre, dimoni, moro, lladre
repugnant (valent Otel·lo)…
2. Com es presenta Iago a si mateix?
Iago es presenta a si mateix com un lleial i servicial tinent de l'exèrcit venecià

3. Comenta el següent vers: “Si el serveixo, és només per poder-me’n

servir”.
Aquesta declaració mostra que Iago no té lleialtat ni respecte per Otel·lo, sinó que
ho veu com un mitjà per assolir els seus propis objectius. A més, demostra la manca
d'ètica i moral de Iago, que està disposat a utilitzar els altres per aconseguir els seus
propòsits, sense importar-ne el cost.

4. Què en sabem de Roderigo en aquesta primera escena?

Roderigo és presentat com un personatge insegur, obsessionat amb Desdémona i
disposat a fer qualsevol cosa per guanyar el seu amor.

5. Qui és Cassio?
És un tinent de l'exèrcit venecià i amic proper d'Otel·lo. Cassio és descrit com un
home jove, noble i valent, i és molt respectat pels seus companys soldats.

6. Per què està molest Iago?

Iago està molest perquè Otel·lo ha nomenat Cassio com a tinent en lloc d'ell. Iago
esperava que Otel·lo ho triés com el seu tinent, i se sent desairat i ressentit perquè
Cassio ha estat elegit al seu lloc.
Escena II

1. Què diu Otel·lo d’ell mateix?

Otel·lo parla sobre si mateix en un monòleg que revela alguns detalls importants de
la seva personalitat. Al monòleg, Otel·lo es descriu a si mateix com un home
orgullós i segur de si mateix, que ha guanyat moltes batalles i ha viatjat per tot el
món. També diu que és un home de poques paraules i que no sap com parlar-ne
elegantment, però que és sincer i directe.

2. Per què creu Brabantio que Otel·lo ha embruixat la seva filla?

Brabantio creu que Otel·lo ha embruixat la seva filla perquè no pot acceptar que ella
hagi triat un home negre i estranger, en lloc dels pretendents nobles que ell havia
triat per a ella.

3. Què vol fer amb ell?

Brabantio vol portar Otel·lo davant les autoritats perquè es faci justícia. Ell creu que
Otel·lo ha robat la seva filla i ha violat la seva voluntat, i exigeix que se'l torni a
Desdèmona. A més, Brabantio vol que es castigui Otel·lo pel que considera un acte
de màgia o bruixeria.

4. Què li diu Otel·lo a Brabantio perquè no el detingui?

Otel·lo diu a Brabantio que no ha embruixat Desdèmona, sinó que ella se n'ha
enamorat per la seva valentia i per les seves històries d'aventures i batalles. Otel·lo
assegura a Brabantio que ha estat honest i sincer amb la seva filla en tot moment i
que ha guanyat el seu amor de manera legítima.

5. Què et fa pensar que Iago juri pels deu Janus?

Al jura pels deus Janus, Iago està insinuant que és capaç de veure i entendre les
motivacions i les intencions de tothom, així com de manipular les situacions per als
seus propis fins. També suggereix que ell té accés a informació oculta o secrets que
els altres no poden veure, el que li dona una posició de poder i control.

Escena III
 1. Per què es reuneix el consell?
Per discutir la situació a Venècia, on una flota turca està amenaçant l'illa de Xipre,
que era una colònia veneciana en aquella època. El duc de Venècia, que presideix
la reunió, està preocupat per la possibilitat que els turcs puguin envair l'illa, i demana
als seus consellers que debatin les diferents opcions per protegir Xipre i derrotar els
turcs.
2. Què pensa el dux d’Otel·lo?
El dux de Venècia expressa una gran estima i respecte cap a Otel·lo, el general
venecià que ha estat convocat per discutir la defensa de l'illa de Xipre. El dux es
refereix a Otel·lo com "l'home valent" i "el noble general", i destaca la seva reputació
com a gran líder militar.

3. Et sembla que el procediment del judici d’Otel·lo és just? Per què ho

penses?
Durant el judici, Otel·lo no té l'oportunitat de defensar-se adequadament, ja que
s'enfronta a acusacions sense fonament i a testimonis falsos que han estat fabricats
per Iago. Això fa que Otel·lo sigui condemnat sense haver tingut la possibilitat de
presentar la seva versió dels fets.

4. Què va enamorar Desdèmona d’Otel·lo? I Otel·lo de Desdèmona?

Desdèmona s'enamora d'Otel·lo per diverses raons. En primer lloc, Otel·lo és descrit
com un home honorable, valent i carismàtic, que té una gran reputació com a líder
militar i que ha demostrat ser un guerrer formidable.
Otel·lo s'enamora de Desdèmona per la seva bellesa, intel·ligència i gràcia. Ell la
veu com una dona pura i casta, una joia rara en el món corrupte i violent en què viu.

5. Comenta la reacció de Brabantio a les paraules de Desdèmona, per una

banda, i a les del Dux per una altra. Hi estàs d’acord?
La reacció de Brabantio a les paraules de Desdèmona i del Dux és força diferent.
Quan Desdèmona li explica que ella s'ha enamorat d'Otel·lo per la seva valentia i
per la seva història, Brabantio es mostra incrèdul i sorprès, i ho interpreta com un
embruix.
En canvi, quan el Dux parla de les virtuts d'Otel·lo i de la seva reputació com a
soldat i líder, Brabantio sembla acceptar les seves paraules i decideix acompanyar
el Dux per ajudar Otel·lo en la seva missió militar.

6. Desdèmona no vol viure a casa del seu pare i demana estar amb Otel·lo
durant el seu viatge a Xipre. Per quines raons? Per què accepta Otel·lo?
Desdèmona no vol viure a casa del seu pare perquè vol ser amb Otel·lo durant el
seu viatge a Xipre per demostrar-li el seu amor i suport en la seva tasca militar. A
més a més, Desdèmona vol viure la seva pròpia vida i prendre les seves pròpies
decisions, sense que el seu pare li dicti el que ha de fer.
Otel·lo accepta la proposta de Desdèmona perquè també l'estima i vol tenir-la a prop
seu durant el viatge.

7. Què encomana Otel·lo a Iago?

→ Supervisar l'arribada dels vaixells a Xipre.
→ Garantir la seguretat de la ciutat i dels seus habitants.
→ Assegurar-se que els soldats estiguin ben equipats i preparats per a la batalla.
→ Vigilar les activitats de Cassio i informar Otel·lo de qualsevol cosa sospitosa que
pugui fer.

8. Com creu Otel·lo que és Iago?

Otel·lo creu que Iago és un home honest i fiable, un soldat lleial i un bon amic. De
fet, Otel·lo confia en Iago fins al punt que li confia les tasques més importants i
secretes.
9. Comenta aquestes frases de Iago:

El nostre cos ens fa de jardí i la nostra voluntat de jardinera (p. 34)

Fa referència a la naturalesa humana i al fet que la ment humana és capaç de

controlar les emocions i impulsos del cos. Iago compara el cos humà amb un jardí
que pot ser ben cuidat o descuidat, depenent de la voluntat de la persona que el
cultiva. D'aquesta manera, Iago està suggerint que les accions d'una persona són
determinades per la seva voluntat i que és la ment la que controla el cos.
Val més que prefereixis que et pengin abraçant la felicitat, més que no pas
que t’ofeguis i et quedis sense (p. 35)
Iago està dient que és millor morir feliç i satisfer els teus desitjos que no pas deixar
que la vida et destrueixi sense aconseguir el que vols.

10. Comenta les paraules de l’última intervenció de Iago.

ACTE II
Escena I

1. Quin retrat fa Cassio d’Otel·lo? I de Desdèmona?

Cassio diu que Otel·lo té una ment clara i una capacitat excepcional per pensar amb
rapidesa i prendre decisions sàvies.
Cassio diu que Desdèmona és una dona de gran bellesa i encant, amb una
personalitat amable i gentil.
2. Què pensa Iago de les dones en general? I de la seva esposa? I de
Desdèmona?
Durant l'obra, Iago expressa una actitud misògina cap a les dones en general. Creu
que les dones són enganyadores i infidels per naturalesa, i que sempre estan
buscant maneres de manipular els homes per obtenir el que volen. Iago també
sembla tenir una opinió molt baixa de la seva pròpia esposa, Emilià, i la tracta amb
desinterès. Pel que fa a Desdèmona, Iago sembla estar obsessionat amb la idea
d'arruïnar la seva reputació i portar a Otel·lo a la desesperació.

3. Quines són les primeres paraules que Desdèmona li diu a Iago?

Ui quantes mentides´!!
4. Quina conclusió en treu Cassio dels “elogis” de Iago a les dones i que li
diu a Desdèmona?
Cassio en treu la conclusió que Iago no té en alta estima les dones, i que les
considera infidels, enganyadores i promíscues.
 5. Busca exemples que justifiquin el sentit del refrany castellà següent:
“Cree el ladrón que todos son de su condición”.
Un exemple comú seria el de les persones deshonestes que sospiten de tothom i
creuen que els altres també són deshonestos. Si un lladre creu que tothom és un
lladre com ell, és més probable que sospiti dels altres i intenti robar-los.
6. Quin és el pla de Iago?
El pla de Iago és fer que Cassio begui excessivament i acabi fent alguna cosa que
deshonori el seu càrrec de lloc tinent i la seva reputació. Això farà que Otel·lo el
desptidi i Iago pugui ocupar el lloc que ell desitja. A més, també vol fer que Otel·lo
cregui que Desdèmona i Cassio tenen una relació amorosa per així augmentar la
seva ira i gelosia. Per fer això, Iago manipula i enganya a diferents personatges,
com Roderigo i Cassio, i manipula les situacions per fer que els seus plans tinguin
èxit.
7. Comenta els versos: “La veritable cara de la perversitat / es veu quan la
maldat ja s’ha realitzat” (p.53).
Aquests versos suggerixen que la veritable naturalesa malvada d'una persona no es
mostra fins que ha actuat malament o ha fet alguna cosa dolenta. És fàcil disfressar
la intenció malvada fins que s'ha dut a terme, moment en el qual es revela la
veritable naturalesa de la persona.

Escena II

1. Quines dues celebracions anuncia l’herald?

L'herald anuncia dues celebracions: la derrota de la flota turca per part de les forces
venecianes i la celebració del casament d'Otel·lo i Desdèmona.

Escena III

1. Contrast entre Iago i Cassio quan parlen de Desdèmona.

Iago intenta convèncer Cassio que intenta seduir Desdèmona i insinua que és una
dona fàcil de seduir. Cassio, per contra, la presenta com una dona de gran bellesa i
virtut, i li diu a Iago que ell no s'atreviria mai a intentar seduir-la perquè estima el seu
amic Otel·lo i el respecta massa per fer-li això
2. Iago acusa Cassio de ………………………… a Montano.
Iago acusa Cassio d'haver ferit Montano.
 3. Per què apareix Otel·lo? Fixa’t que vol explicacions perquè “com que
tinc el seny més ofuscat / em guia la passió”
Otel·lo apareix després de la baralla que ha tingut lloc entre Cassio i Montano, i vol
explicacions per saber què ha passat i perquè hi ha hagut una baralla a l'illa. També
és conscient que la seva pròpia passió està afectant el seu judici, ja que està
encegat per la gelosia i la sospita envers Desdèmona i Cassio.

4. Et sembla que Iago menteix a Otel·lo en les explicacions sobre els afers
de la nit?
Sí, Iago està mentint a Otel·lo en les explicacions sobre els afers de la nit. En
realitat, ell ha maquinat aquesta situació per aprofitar-se de la confiança que Otel·lo
té en ell i manipular-lo per aconseguir els seus propis objectius. La informació que
Iago dóna a Otel·lo està distorsionada i es presenta de tal manera que el fa veure a
Cassio com un amic traïdor i Desdèmona com una infidel.

5. En té prou Iago que Otel·lo hagi destituït Cassio de lloctinent? Per què li
servirà?
No, per a Iago no és suficient que Otel·lo hagi destituït Cassio de lloctinent. El seu
pla és portar Otel·lo a creure que Cassio i Desdèmona tenen una relació amorosa.
Així, la destitució de Cassio només és una part del seu pla per acostar-se al seu
objectiu final.

6. Comenta els següents versos: “Teologia de l’Infern! Quan els dimonis /

ens inciten a fer els pecats més negres, / primer parteixen dels
suggeriments / que semblen celestials, tal com ara faig jo”. (p. 71)
Aquests versos reflecteixen la manipulació psicològica que Iago està fent amb
Otel·lo. Utilitza la imatge de la teologia de l'infern per suggerir que els dimonis són
astuts i que utilitzen les mateixes tàctiques que utilitzen les forces celestials per
persuadir les persones a fer el que volen

7. Quin és el verí que Iago li vessarà a l’orella d’Otel·lo?

El verí que Iago li vessarà a l'orella d'Otel·lo és la sospita infundada que Desdèmona
té un casament il·lícit amb Cassio.
 8. En què s’assembla el final d’aquest acte amb l’anterior?
Tant l'acte III com l'acte IV de l'obra de Shakespeare "Otel·lo" acaben amb la decisió
d'Otel·lo d'actuar impulsivament basant-se en les mentides de Iago. A l'acte III,
Otel·lo decideix destituir Cassio del seu càrrec de lloctinent després que Iago l'hagi
convençut que Cassio ha tingut una aventura amb Desdèmona. En l'acte IV, Otel·lo
decideix matar Desdèmona després que Iago l'hagi convençut que ella és infidel. En
ambdós casos, Otel·lo pren una decisió greu basant-se en les falsedats de Iago i
sense verificar la veracitat de la seva informació. Això demostra el poder
manipulador de Iago sobre Otel·lo i com la seva confiança cega en ell li porta a
actuar de forma precipitada i desastrosa.