Revista mensual i diari digital 3 - Núm.

130 - 1 d’agost de 2012

1 d’agost de 2012

Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada

22 de juliol de 2012
La tragèdia del foc, un altre cop

> Entrevista > Àlbum fotogràfic > Marxa per la Independència

Enric Ricart Incendi juliol 19 d’agost de 2012
Voluntari a l’ADF Imatges de l’incendi La Jonquera rebrà la
“Les Salines” ens de la Jonquera i nord Marxa per la Indepen-
explica com va viure de l’Alt Empordà els dència organitzant
RdR1 l’incendi dies 22 i 23 de juliol diferents actes
 1 d’agost de 2012

LABORAL, FISCAL I COMPTABLE

NOU SERVEI JURÍDIC:
Especialistes en laboral, penal
i estrangeria
(Visites concertades tots els dijous)
C/ Major, 109 baix - 17700 LA JONQUERA C/ Muntaner, 15, 1º D - 17600 FIGUERES
T. 972 555 759 T. 972 672 391 - F. 972 675 840
asserco_jonquera@hotmail.com asserco@apttcb.es

2
 1 d’agost de 2012 Editorial

CRÈDITS > La tragèdia del foc, un altre cop...

Infojonquera.cat
Diari digital de la Jonquera
Altre cop la Jonquera i pobles de l’entorn ecològic.
L’Esquerda de la Bastida
han estat víctimes d’un foc devastador. Això sí, amb el pas dels anys, tot ha de ser
Revista mensual
Vint-i-sis anys després del gran incendi de ‘més’ en el ‘guió’ d’aquesta pel·lícula
Apartat 151 - 17700 LA JONQUERA
l’Albera (19/07/1986), la tragèdia s’ha repetit tan real: mitjans d’extinció aeris i terrestres
(00.34) 972 554 105
amb tan poques diferències que sembla més moderns, més eficiència, més segui-
Disseny/impremta.
la segona part d’un mateixa pel·lícula. Co- ment, més suport, i fins i tot més crispació...
www.impremta.info
mença gairebé igual: la segona quinzena de i només en una cosa ha resultat millor en
Contractació publicitat: 972 55 41 05
juliol, amb idèntiques condicions meteoro- aquesta ‘segona’ part: menys hectàrees
Dipòsit legal. GI-1574-93
lògiques, amb un bosc castigat; i té un final cremades.
Núm. exemplars. 8 00
tràgic des del punt de vista humà, material i Sobre l’origen del foc, una burilla sense apa-
Contactar.
info@infojonquera.cat
Edita. Ivan Sanz
Consell de redacció. Koke del Campo, Judith
Nadal, Josep Ribas, Gemma Arché, Anna
Font i Clàudia Capalleras Salellas
Fonts d’informació. Agències, El Punt, Diari
de Girona Ajuntaments i entitats
Opinió. Els articles d’opinió reflecteixen
només les idees, creences o afirmacions
dels seus autors i són publicats sota la seva
responsabilitat.
Portada: imatge nocturna de la Jonquera la
nit del 22 al 23 de juliol des del serrat de la
Plaça (Falgués Fotografia)

Agermanats amb
Revista Massana
L’Albera - Argelers
de la Marenda

Infojonquera té canal propi a

Facebook, Twitter i a YouTube:
www.youtube.com/infojonquera
www.facebook.com/infojonquera
twitter.com/#!/infojonquera

Amb la col.laboració de:

Amb el suport de:

Membres de:

• La tarda del dilluns 23 de juliol l’incendi prenia una direcció de sud a nord i remontava cap a Santa Eugènia, a Agullana (Falgués Foto)

3
 Editorial 1 d’agost de 2012

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

gar (segons les investigacions), no hi ha res

a dir més enllà d’enrabiar-se i lamentar-se
per la poca educació, sensibilitat i la molta
irresponsabilitat d’una conducta encara molt
freqüent per part d’una part minoritària de la
societat.
Sobre el desenvolupament de l’incendi,
dimensions i recursos destinats a l’extinció,
gairebé tothom coincideix amb què eren els
adients, si bé incapacitats per aturar un foc
atiat per la Tramuntana que bufava a més de
100 km/h a les parts més exposades.
Pel que fa a la coordinació de tots aquests
recursos, a vegades pel desconeixement
del territori per part dels efectius forans
desplaçats, i d’altres per la submissió a les
jerarquies del ferm protocol marcat, els han
• A primer terme el casc urbà d’Agullana. Al centre el Mas Mallol i al fons la columna de fum del foc a la Jonquera (Foto: Gemma Arché) fet perdre efectivitat en moments i en llocs
puntuals. Fet que causava desconcert o
desemparament a les persones que es tro-
baven afectades. Sobretot els dies següents
a la declaració de l’incendi. I aquestes són
crítiques que cal valorin els responsables
tècnics i polítics.

Pel que fa a la biomassa acumulada, es fa

palès que al ‘86 no vam aprendre cap lliçó.
Caldria revalorar les activitats tradicionals:
afavorir el sector primari i la ramaderia,
afavorir els taps de suro, la biomassa per
energia, la carn nodrida a casa nostra.
Perquè pot ser rentable, i cal reflexionar
que el cost d’aquest incendi equivaldria a la
gestió forestal dels nostres boscos durant
cinc anys. D’aquest tema se n’ha parlat poc
o gens, un símptoma que potser tots plegats
ens passegem poc pel nostre entorn no
urbà.
Paradoxes de la nostra societat, en canvi no
ens costa res passejar-nos per les xarxes
socials el mateix dia de l’incendi per desca-
• Fase inicial de l’incendi, a tocar del Fort de Ballaguarda (Falgués Foto)
rregar-hi les primeres imatges, comentaris i

ASSESSORIA INTEGRAL
Mercantil, fiscal, comptable, laboral, gestions
administratives, assegurances, declaracions
de renda i tràmits d’estrangeria
GENOR K GRUP 2003, S.L.
C/ Nord, 5 - 1er - 17700 LA JONQUERA
T. 972 555 200 - F. 972 555 526
info@genorgrup.es • www.genorgrup.es

4
 1 d’agost de 2012 Tendències i senyals

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

opinions de tota mena sobre el foc. Des de > LES QUATRE PREGUNTES
la Jonquera cap al món i des del món
interessant-se per la Jonquera, a voltes en
positiu i d’altres interessadament en negatiu.
Aquesta deu ser ara mateix la gran diferèn-
cia amb l’incendi de fa 26 anys, deixant de
banda, com és obvi, les quatre víctimes i
els molts afectats d’un incendi que, com
diuen els experts, s’hauria d’haver apagat a
1 - Per què ningú
l’hivern. s’atreveix a trobar una
solució final per eradi-
1 d’agost de 2012
car els grans incendis
• Casa de Colònies de Canadal (Infojonquera.cat)
de l’Albera?
LES ENQUESTES D’INFOJONQUERA.CAT
2 - Per què França
s’ha abocat més que
Què opinem els jonquerencs? cap altre adminis-
tració (Generalitat a
Un total de 30 lectors van participar a Un total de 41 lectors van participar a part) en l’extinció?
l’enquesta de la primera quinzena del l’enquesta de la segona quinzena del
mes a infojonquera.cat mes a infojonquera.cat
A la pregunta de “Que els diumenges A la pregunta de “Com valores l’obertura 3 - Per què les capse-
el comerç de Figueres tambè sigui de la comissaria de Mossos a la Jon-
obert, pot perjudicar el comerç de la quera?
tes de tabac no aler-
Jonquera?” Van respondre: ten del perill d’incendi
Van respondre: 1 - Molt bè, amb més infraestructura forestal als compra-
1 - Si, busquen captar el client que com- policial i més presència al carrer hi haurà
pra a la Jonquera i el Portús (40%) més seguretat (12%) dors irresponsables?
2 - No, busquen ampliar l’oferta del 2 - Arriba tard, la situació està descon-
visitant del Museu Dalí (47%) trolada i els efectes positius trigaran a
3 - Els dos centres comercials es comple- veure’s (7%)
4 - Per què les decla-
mentaran i tots hi sortiran guanyant 3 - No servirà de res si a la vegada no racions de l’alcalde
(3%) canviem les lleis i el model de societat de Figueres, encara
4 - Tots hi sortiran perdent, ara ja hi ha (41%)
massa oferta i poca demanda (10%) 4 - Millorarà la imatge del municipi i tindrà no han rebut resposta
un efecte dissuassori sobre els delin- més enllà de la co-
qüents (39%)
marca?

5
 Informació 1 d’agost de 2012

> Una operació dels Mossos permet “desco-

brir” una tipologia d’oci genys desitjable
Els dies 7 i 8 de juliol, Mossos d’Esquadra, donar als Mossos d’Esquadra el conductor fent absolutament res relacionat amb la
efectius de la Policia Local i amb la d’una furgoneta Fiat Punto amb placa de seva professió”, ja que anava de festa per
col·laboració de membres del Cos Nacio- matrícula francesa aturat al control de la l’Alt Empordà amb dos amics. Li van requerir
nal de Policia, van organitzar un dispositiu Repsol, a qui els agents van trobar una barra que el pròxim cop deixés “tots els estris a
conjunt de trànsit i seguretat ciutadana. Amb de ferro a la part davantera del vehicle i una casa o al taller” i també van comissar una
el nom de Snoopy es va instal·lar a la zona caixa d’eines al maleter. Els efectius li van navalla plegable que el copilot duia en una
sud de la Jonquera. recordar que en aquell moment “no estava bossa.
El dispositiu tenia com a objectiu principal
establir una sèrie de controls de seguretat
ciutadana i de trànsit, en especial en zones
d’oci nocturn. En aquests controls els agents
van efectuar proves d’alcoholèmia i escor-
colls a vehicles i persones amb la finalitat de
localitzar possibles substàncies estupefaents
i objectes perillosos, armes prohibides o
algun tipus d’objecte contundent.
La principal finalitat d’aquests controls era
prevenir els accidents de trànsit, evitar el
consum i tinença de substàncies estupe-
faents i evitar l’ús d’estris contundents en
possibles baralles.
Els conductors passaven el filtre d’una
agent que els deia si podien continuar la
marxa, si havien de dirigir-se a mà dreta per
sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia o si ha-
vien de situar-se a l’altre costat de la via, on
els efectius els escorcollaven per descartar
que portessin droga o armes.
Per a la detecció d’estupefaents, tenien dos
gossos especialitzats: en Blacky, un cocker,
i un pastor belga de nom Nemo, que van
descobrir diverses peces d’haixix ocultes
sota les catifes i als seients.

LES EINES DE TREBALL AL COTXE

“Sóc mecànic.” És la justificació que va • Control de Mossos d’Esquadra, Policia local i Policia estatal a la zona sud de la Jonquera (Foto: elpuntavui.cat)

Apartat 131 • C/ Major, 93 baixos

17700 LA JONQUERA
T. 653 07 78 89 • dolorsala@hotmail.com

6
 1 d’agost de 2012
> El conseller Puig inaugura l’Oficina
d’Atenció Ciutadana dels Mossos d’Esquadra
El conseller d’Interior, Felip Puig, acompan-
yat de l’alcaldessa de la Jonquera, Sonia
Martínez, va inaugurar el 30 de juliol les
noves instal·lacions de l’Oficina d’Atenció
Ciutadana de La Jonquera. Aquestes noves
dependències permetran donar una resposta
policial més ràpida i eficient pels ciutadans
de la zona.
El conseller Puig va explicar que “aquesta
oficina, feta amb els criteris dels temps
que corren amb austeritat i sentit comú,
ha estat possible gràcies a l’exigència
• Inauguració de l’oficina de Mossos d’Esquuadra a la Jonquera el 30 de juliol (Falgués Fotografia)
7
que l’equip de Govern de La Jonquera ve-
nen fent des de fa temps però també per
una dimensió que cal destacar”. “La Po-
licia de Catalunya té una vocació integral
i els Mossos d’Esquadra més tard o més
d’hora acabaran assumint més responsa-
bilitats de les que ara tenen, i és per això
que puc dir que aquestes instal·lacions
són provisionals”.
En aquest sentit, Puig va afegir que
“adequant-nos al ritme que la situació
econòmica imposa, el que no queda
Informació
alterat és la voluntat de que La Jonquera
formi part del mapa policial de Catalunya
amb unes instal·lacions suficients com
per poder atendre no només els requeri-
ments dels ciutadans del municipi sinó
també la seva condició de pas fronterer
que necessita una atenció policial més
ferma i permanent”.
Per la seva part, l’alcaldessa Sònia Mar-
tínez va destacar que “avui és un dia
molt important perquè des de l’anterior
legislatura ja s’estava lluitant per tenir la
presència dels Mossos d’Esquadra a La
Jonquera”. “Com a municipi fronterer,
La Jonquera ja disposava de tots els
cossos i forces de seguretat però faltava
la nostra Policia”, va dir. L’Oficina té una
superfície de 146 metres quadrats i en el seu
interior hi ha diferents dependències. El cost
final d’aquesta obra, de material recuperat,
ha estat d’uns 92.000 euros.
A l’acte d’inauguració també hi van assistir la
diputada al Parlament de Catalunya, Marina
Geli, el delegat del Govern de la Generalitat
a Girona, Eudald Casadesús, el director
general de la Policia, Manel Prat, el director
territorial del Departament d’Interior a Giro-
na, Albert Ballesta, el subdirector general
de Coordinació de la Policia de Catalunya,
Joan Carles de la Monja, el cap de la Regió
d’Emergències Girona, Enric Cano, el comis-
sari cap de la Comissió Superior Coordinació
Central, Ferran López, el comissari cap de la
Regió Policial Girona, Joaquim Belenguer,i
el comissari cap de la Comissaria General
Tècnica de Planificació de la Seguretat,
Emili Quevedo, entre d’altres autoritats.
 Informació
> “Pau Casals i el món
de l’exili” al MUME fins
a l’11 de novembre
La tarda del dissabte 14 de juliol es va inau-
gurar l’exposició “De Prada a Perpinyà. Pau
Casals & el món de l’exili”. A l’exposició,
amb el nom complet “De Prada a Perpinyà.
Pau Casals & el món de l’Exili. Reportatges
del fotoperiodista Jean Ribière (1944-1956)”
s’hi pot veure una selecció de 110 fotogra-
fies, de les quals, la majoria són inèdites.
Aquesta mostra, comissariada pel documen-
talista, historiador de l’art i gestor cultural
Eric Forcada, la co-organitzen la Casa de
la Generalitat de Perpinyà, l’Ajuntament de
Prada de Conflent, el Festival Pablo Casals i
el Museu Memorial de l’Exili i, a més, compta
amb la col·laboració del Memorial Demo-
cràtic i amb el suport de la Federació Ca-
talana d’Amics de la UNESCO. L’exposició
es divideix en tres parts que s’exposaran en
paral·lel a Perpinyà, a Prada i a La Jonque-
ra. Romandrà oberta al públic fins a l’11 de
novembre de 2012.
• L’exposició al MUME el dia de a inauguració
(Falguès Fotografia)
> Campanya contra el
Topmanta a la Jonque-
ra i Portús
El dissabte 21 de juliol va començar al
Portús la campanya del top manta. A l’acte hi
van ser presents autoritats catalanes, repre-
sentants de les associacions de comerç del
municipi i diversos cossos policials.
• Posada en marxa al Portús de la campanya “Estirem de la
manta” (Falguès Fotografia)
> El Ministeri de Fo-
ment puja els peatges
El trajecte per l’AP-7 en turisme o motoci-
cleta entre la Jonquera i Barcelona, que fins
el 29 de juliol costava 13,95 euros, val avui
15,15 euros. El govern espanyol ha decidit
imposar un augment d’un 7,5% dels peatges
que depenen de Foment. Al setembre, entra
en vigor la pujada de l’IVA i els peatges
seran, sumant els dos augments, un 10,5%
més cars que fa un mes enrere.
Carrer Nord, 22
Tel. (00.34) 972 55 44 36
17700 LA JONQUERA
www.aduanerallorente.com
1 d’agost de 2012
> Les retallades faran
perdre dos regidors als
Ajuntaments
El 85% dels ajuntaments de la comarca per-
dran dos regidors a causa de les retallades
promogudes pel Govern estatal. El Consell
de Ministres va aprovar el 13 de juliol el pro-
jecte de Llei de Bases de Règim Local amb
un doble objectiu: reduir un 30% el nombre
d’edils, i que les diputacions assumeixin
serveis i tasques d’ajuntaments amb menys
de 20.000 habitants que incompleixin els ba-
rems de qualitat o que estiguin sotmesos a
plans d’ajustament. En le cas de la Jonquera
es passarà d’11 regidors a 7, i a Agullana i
Cantallops de 7 a 5, fent que la representa-
ció democràtica sigui menys plural.
> Marxa independen-
tista a la Jonquera
El 30 de juny va començar a Lleida la
Marxa per la Independència, organitzada
per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
L’Assemblea ha animat els prop de 400
alcaldes adherits a l’Associació de Municipis
per la Independència, entre els quals la
Jonquera, a convocar un referèndum el 2013
per decidir si el poble català vol tenir un
estat propi. La Marxa està previst que passi
per la Jonquera el proper 19 d’agost.
8
 1 d’agost de 2012
> La Jonquera es consolida com a
zona de vendes de torró tot l’any
El maig de 2007 la Jonquera va acollir la
primera Fira del Torró. Malgrat que la data no
era bona per les altes temperatures pròpies
de la primavera, la fira no va anar malament
del tot. El fet que a la Jonquera es vengui
torró tot l’any, sobretot a turistes francesos i
gent de pas i en quantitats molt importants,
va fer pensar als organitzadors que fer-ho al
mes de maig podria ser una bona manera
de desestacionalitzar la venda d’aquest dolç.
Però per diversos motius el 2008 el mercat
no va tenir continuïtat. Amb tot la “llavor”
d’una “nova tradició” ja estava sembrada i
la unió del dolç típic del Nadal i la Jonquera
ja era un fet que aviat esdevindria gairebè
indissociable.
Va ser el novembre de 2009 quan es va
organitzar un 2n Mercat del Torró i des
d’aleshores aquest esdeveniment ha anat
prenent consistència, tant és així que s’han
tornat a celebrar mercats del torró el 2010,
• Botiga de torrons artesanals Casa Pla, a l’avinguda Pau Casals de la Jonquera (Falguès Fotografia)
9
amb més de 5.000 visitants, el 2011, tambè
5.000 visitants, i és previst que es torni a
repetir l’esdeveniment en aquest 2012.
Si bè inicialment les vendes de torró es
realitzaven als grans supermercats de la
Jonquera i el Portús, va ser el novembre de
2010 quan el fabricant de torrons artesa-
nals Vicens d’Agramunt, va inaugurar a la
Jonquera botiga pròpia i especialitzada.
Atrets pel gran volum de vendes de torrons
que es produeix a la Jonquera al llarg dels
12 mesos, altres fabricants han començat a
posar l’ull i l’interés per tenir espai propi a la
zona. Així ha estat com la setmana passada
obria a l’avinguda Pau Casals núm. 16 una
nova botiga de torrons, la Casa Pla, fabricats
artesanalment a Xixona (Alacant). Els
interessats en aquests dolços poden visitar
aquest nou espai, molt acollidor, i gaudir de
degustacions gratuïtes.
Informació
> L’experiència de “Vi-
cens” a la Jonquera li
serveix per créixer
El novembre de 2010 el fabricant de torrons
artesanals Vicens, amb la denominació
Geogràfica Protegida “Torró d’Agramunt”, va
inaugurar a la Jonquera botiga pròpia. Des
que el seu responsable actual, Àngel Velas-
co, va comprar l’empresa l’any 2000, la seva
estratègia ha estat de lent però constant
creixement. Amb l’obertura del seu establi-
ment propi a la Jonquera i el contacte amb
el client i turista d’origen francès, Velasco ha
vist com per als turistes estrangers el torró
és un dels productes que més aprecien. Això
és que l’ha animat a ampliar la xarxa de boti-
gues pròpies, amb establiments a Barcelona,
Sitges, Figueres i Bossost, i molt aviat obrirà
a Madrid, sempre en poblacions turístiques o
indrets d’interés o pas per turistes.
Actualment ja exporta el 20% de la producció
i creu que aquesta tipologia de vendes anirà
creixent. L’experiència de la Jonquera doncs
li ha resultat positiva.
• Àngel Velasco, de Torrons Vicens (El Periódico.cat)
 Informació 1 d’agost de 2012

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

> Incendi devastador el 22 de juliol

de 2012
DIUMENGE 22 DE JULIOL DE 2012

12.50 h. - Treballadors de l’aparcament del

Portús “Correc de la Comtessa” detecten
una columa de fum a la part baixa de
l’aparcament. Casualment, una dotació de
la policia local de la Jonquera passa per la
zona i intenta apagar-lo amb un extintor.
Als 7 minuts arriben els bombers de la
Jonquera i als 10 la unitat de reserva dels
sappeurs del Portús nord-català. Però
l’incendi agafa molta embranzida. El foc es
propaga amb força pel marge en direcció al
fort de Bellaguarda.
Gairebé de forma immediata ja es mobi-
litzen una vintena de dotacions terrestres i
és que el foc ja s’escapa del control de les
primeres dotacions de bombers.

13.30 h. - El Servei Català de Trànsit

demana cautela als conductors que circu- • El foc avança amb celeritat cap al casc urbà de la Jonquera. La columna de fum ja és monumental (Falgués Fotografia)

laven per l’autopista AP-7 i la carretera N-2

a la Jonquera. De seguida s’aixeca una
gran columna de fum. El pitjor és que bufa
tramuntana molt intensa, seca i fa calor. El
foc ja s’ha enfilat cap al Fort de Bellaguarda
i avança cap al Forn del Vidre.
13.45 h. - El foc ja remonta pel còrrec del
Mas Brugat i Mas Pobre. Avança amb
gran celeritat amb un front central per la
zona del riu Llobregat. Es mobilitzen els
membres del servei de Protecció Civil de la
Jonquera. Un vehicle de protecció civil crida
pels altaveus que la gent no surti de casa i
tanqui portes i finestres.
14.00 h - La forta tramuntana impossibilita
les tasques d’extinció. Ja són cinquanta les
dotacions de Bombers que es mobilitzen.
També s’activen vuit mitjans aeris que, a
causa del vent, no poden fer descàrregues
a la zona del foc. El foc arriba, per la zona
oriental, al Mas Brugat; per l’occidental al
veïnat de Sant Julià i ja se’l veu per la zona
est del casc urbà arran de les cases.
14.30 h. - Un helicòpter sobrevola la zona
del veïnat de Canadal i masies de la zona
per avisar del desallotjament urgent.
Evacuació del restaurant i la casa de
colònies de Canadal.
Els Mossos d’Esquadra i Policia Local,
desallotgen les vivendes i empreses del
perímetre urbà més properes a la zona

10
 1 d’agost de 2012 Informació

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

> Mitjans d’extinció

TERRESTRES:
140 dotacions terrestres (500 efectius)
80 dotacions terrestres de l’Estat
francès i Catalunya del Nord (400
efectius)
8 seccions UME (Unidad Militar de
Emergencias) - 200 efectius
100 membres d’ADF amb vehicles
propis o cedits i tractors

AERIS
15 mitjans aeris de Catalunya (3 avions
de vigilància i atac i 12 helicòpters
bombarders)
8 mitjans francesos
5 mitjans aeris del Ministerio de
Agricultura (4 hidroavions i 1 helicòpter)
4 avions de vigilància i atac de la
Comunitat Valenciana
• El foc rriba al carrer Vallespir i Prat d’en malagrava. Una vivenda i el cotxe resulten greument afectats (Falgués Fotografia)
2 mitjans de Mallorca
1 helicòpter d’Andorra.

forestal. S’envia els afectats al pavelló avança en direcció a Agullana i l’Estrada.

municipal. El foc avança imparable, a la
zona oriental amenaça directament el
carrer Vallespir i la urbanització del Prat
d’en Malagrava. Per l’occidental ja arriba a
la riera dels Querols.
15.15 h - El Servei Català de Trànsit talla
el trànsit a l’autopista AP-7 i la carretera
N-II està tallada. També s’anuncia el tall de
la línia del TGV. Per la part occidental el
foc arrasa Canadal, Santa Llúcia i avança
cap a la zona dels Estanys i Costa Roja en
direcció a serra Cumanera.
Per la part occidental arriba a la zona del
serrat de la Plaça, cementiri i Mas Guerra.
15.30 h - La Jonquera ja és un caos de
fum en ple centre urbà. Es crema la casa
al carrer Sant Pere del Pla de l’arca. Es
viuen situacions de pànic en les àrees de
servei i gasolineres, que han estat tancades
per ordre policial. Comença a fallar el llum
i el telèfon en determinades zones. Caos
de trànsit amb llargues cues direcció sud.
S’informa que el vent bufa a 90 km/h i que
en aquestes condicions no es poden fer
servir mitjans aeris. A més dels 50 vehicles
de bombers ja hi treballen una vintena
de patrulles dels Mossos d’Esquadra,
ambulàncies del Sistema d’Emergències
Mèdiques, Policia Local, i voluntaris de les
> Breus
L’incendi ja és notícia a tot el món.
L’extensió i les víctimes mortals
hi contribueixen i molts mitjans de
comunicació publiquen imatges dels
jonquerencs Robin Townsend i Josep
Ribas.
El 26 de juliol es creava un grup a
Facebook per demanar a Sangtraït
un reagrupament i un concert solidari
amb els afectats del foc. La inicativa
reunia 194 suports en 24 hores.

11
 Informació 1 d’agost de 2012

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

Agrupacions de Defensa Forestal, entre

d’altres.

16.00 h - S’aplica el confinament, fet

que implica que la gent es quedi a casa i
tanqui portes i finestres. Es demana evitar
desplaçaments a la zona de l’incendi.
S’incorporen a les tasques d’extinció
més efectius dels Bombers francesos.
Es sol·licita al Ministerio de Agricultura,
Alimentación y Medio Ambiente la incor-
poració de tres mitjans aeris i es té
l’esperança que a partir de les cinc de la
tarda podran intervenir.

16.30 h. - El foc ja afecta la zona d’Els

estanys-límit del terme municipal de
Cantallops-Cumanera pel flanc oriental i la
zona de l’Estrada-Mas Mallol-Agullana per
la part occidental. L’incendi ja té connota-
cions de gran incendi amb més de 2.000
hectàrees calcinades. L’incendi és notícia a
tot Europa i el fum ja és visible fins i tot des
• El fum feia l’ambient irrespirable. En els carrers més periferics es viuen moments de pànic (Falgués Fotografia)
dels satèl-lits.

17.00 h. - El foc està “totalment descon-
trolat” per culpa del fort vent, declara el
delegat del govern de la Generalitat a la
demarcació de Girona, Albert Ballesta.
17.30 h. - El foc ja ha sortit del terme
municipal de la Jonquera i ja es troba als
termes municipals de Cantallops, Capmany
i Agullana. Un càmping queda calcinat a
Capmany.
Són 80 les dotacions terrestres que
treballen per controlar el foc, el que suposa
320 bombers i 100 efectius de protecció
civil i agents rurals.
18.30 h - El foc avança en direcció a Sant
Climent Sescebes i Masarac pel front
oriental. Per l’occidental ja afecta Darnius,
Biure i avança cap a Pont de Molins i
Boadella.
22.30 h - Queda controlat el foc de Portbou.
Es comptabilitzen tres morts (2 a Portbou i
1 a Llers). El conseller Felip Puig confirma
que el foc és incontrolable. Avança a una
velocitat insòlita de 6 quilòmetres per hora.
23.00 h - El foc arriba a Llers i Figueres
però es pot controlar en aquesta zona.
DILLUNS 23 DE JULIOL DE 2012

18.00 h - Es té coneixement que hi ha un
ferit greu a Agullana-L’Estrada, un ciutadà
francès amb el 90% del cos cremat. Es
calcula ja en 8.000 les hectàrees que han
quedat calcinades
19.00 h - S’incorporen unitats de la UME
(Unidad Militar de Emergencias) a les
tasques d’extinció. Comença un incendi a
Portbou.
06.00 H - Sis mitjans aeris comencen
a treballar en les tasques d’extinció de
l’incendi.
08.00 h - S’hi incorporen vuit nous hidroa-

12
 1 d’agost de 2012 Informació

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

> Ajuda exterior

L’Estat francès i la Catalunya del Nord
es van bolcar en ajudar a l’extinció
de l’incendi. Segons el Departament
de Governació, en el “front” aeri ho
van fer per mitjà de 5 Canadair, 1
avió Dash i 2 avions Trackers. En el
“front” terrestre van arribar combois
desplaçats des dels Departaments del
Var (Toulon), Tarn-Garonne (Montou-
ban), Herault (Montpellier) o Bouches
du Rhone (Marseille), a més de la
Catalunya del Nord. El 25 de juliol van
començar a retirar-se amb diversos
combois de fins a deu vehicles.
El País Valencià tambè va ajudar en el
camp aeri amb 4 Avions de Vigilància
i Atac (AVA), l’Aragó amb un 1 KHA-
• El foc rriba al carrer Vallespir i Prat d’en malagrava. Una vivenda i el cotxe resulten greument afectats (Falgués Fotografia) MOV, Andorra amb un 1 helicòpter i
l’Estat espanyol amb 4 FOCAS del
vions més de la Generalitat, cinc mitjans El ciutadà francès que va patir cremades de Ministerio de Agricutura.
francesos i el govern espanyol envia tres caràcter molt greu al 90% del cos, resulta
mitjans aeris per col·laborar. S’obre al mort.
trànsit l’AP7 sentit nord. L’N2 està tallada
en tots dos sentits. 10.00 h. - El Cos d’Agents Rurals estima
que el perímetre de l’incendi és, aproxi- > L’incendi a Info-
09.00 h - Noves dades de participació en madament, de 63 quilòmetres i que hauria
l’extinció: 140 dotacions terrestres, 14 afectat una superfície d’unes 13.000 jonquera.cat
mitjans aeris propis, més 8 de francesos hectàrees de 17 municipis. S’observa que
i tres del Govern espanyol. Al llarg del a l’interior del perímetre hi ha zones que no El diari digital Infojonquera.cat va
dia s’incorporaran mitjans aeris d’altres han cremat. A l’Estrada una àmplia zona començar a informar de la tragèdia
administracions. de camps, vinyes i bosc de suros queda el mateix diumenge 22. L’execessiu
El foc s’estabilitza a la zona oriental excepcionalment protegida del foc. L’N2 volum d’informació aparescuda entre
però rebroten petits focus a la zona de queda oberta de forma intermitent en tots els dies 22 i 25 de juliol va ser degu-
la Jonquera (Mas Gros) i Agullana (Mas dos sentits. Una zona de bosc del Castell dament ordenat i publicat sota el criteri
Mallol). de Rocaberti queda protegida del foc, igual de vinculació directe amb la Jonquera,
Per la part occidental el foc avança més que l’any 1986. excloent-ne per tant d’altres. Tota
lentament al voltant de l’embassament de aquesta informació es pot trobar a
Boadella, Darnius i Terrades. 11.30 h - Accident a l’AP7 que obliga a l’hemeroteca del diari digital.

13
 Informació
> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà
> Insolidaritat i
mofa amb l’incendi
L’incendi de la Jonquera va ser
comentat despectivament per lectors
de les edicions digitals d’El Mundo i
ABC. A mesura que la premsa digital
espanyola va anar difonent la notícia
de l’inici d’un incendi a la Jonquera
i la seva extensió cap a la comarca,
no van trigar en aparèixer publicats
comentaris, sovint anònims, que es
movien entre la burla, el retret i, fins i
tot, la satisfacció.
Una de les opinions més esteses con-
sistia en culpar l’incendi a la manca de
recursos d’extinció perquè la Gene-
ralitat es gasta els diners promovent
la llengua i la cultura catalanes o les
“ambaixades” a l’estranger. No eren
missatges en xarxes socials, sinó
de comentaris acceptats i publicats
en capçaleres digitals conegudes de
difusió estatal com El Mundo i l’ABC.
Sortosament també hi havia algun
comentari, tant a El Mundo com ABC,
que censuraven aquestes opinions i
posaven per davant el respecte a les
víctimes i la necessitat de ser solidaris
en la desgràcia per damunt de qualse-
vol mena de diferències.
TWITTER D’ANTENA 3
També la cadena de televisió estatal
Antena 3 va haver de donar explica-
cions en relació a unes “piulades” de
Twitter d’un suposat treballador seu.
La cadena televisiva, per mitjà del
seu perfil a twitter @antena3com, va
desmentir el 24 de juliol cap relació
laboral, present o passada, amb
Raul Ordoñez, que a través del seu
perfil de Twitter, @Raul_Ordonez,
on s’identificava com a “Periodista
editor y maquetación. Antena 3 Servic.
Digit.” que va penjar una piulada on es
preguntava si la campanya 1catala-
1arbre -iniciativa solidària en favor de
la reforestació de l’Empordà i que té
molts seguidors entre els jonquerencs
amb perfil a Facebook - significa “que
por cada arbol, un catalán colgado?”
• El foc arrasa el bosc del serrat de la plaça, a l’alçada del carrer Mateu Pla cruïlla amb l’N2 (Falgués Fotografia)
tallar el trànsit en direcció nord. Després,
una revifada de l’incendi al tram alt de
l’AP7, a prop del barranc del Llobregat
(El Guinsà) torna a fer aturar el trànsit en
ambdues direccions.
15.00 h. - El trànsit a l’AP7 s’obre i es talla
de forma intermitent segons les condicions.
15.30 h - Focus d’Agullana i la Jonquera
cremen encara sense control. Dos focus a
la Jonquera, sobre el castell de Rocaberti
i a la part baixa de la muntanya de Sant
Julià, i un focus descontrolat completa-
ment a prop del Mas Mallol a Agullana,
que avança en direcció a la part alta de la
muntanya empentat pel vent de marinada.
Revifen petits focus al veïnat de l’Estrada,
Darnius i Cantallops que de moment
són apagats pels veïns i brigades de la
Conselleria de Medi Ambient.
19.00 h - El foc continua viu a la zona de
Boadella i Darnius, apropant-se molt al
nucli urbà d’Agullana. A la Jonquera revifa
amb força un focus de Mas Brugat-El
Portús. Feina molt intensa i arriscada dels
mitjans aeris. El vent comença a afluixar i
permet intensificar l’extinció.
Es pot circular per l’AP7 i N2, no en canvi
per la majoria de carreteres locals de la
zona afectada.
20.00 h - Segons el comunicat de Bombers
de la Generalitat, hi ha 140 dotacions
1 d’agost de 2012
• del 22 al 27 de juliol de 2012
terrestres i 15 mitjans aeris propis (3 avions
de vigilància i atac i 12 helicòpters bombar-
ders). El dispositiu també compta amb el
suport de 5 mitjans aeris del Ministerio de
Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente
(4 hidroavions i 1 helicòpter); 8 mitjans
francesos; 4 avions de vigilància i atac de la
Comunitat Valenciana; 2 mitjans de Mallorca
i 1 d’Andorra.
Arriben nous combois de bombers
francesos i arriben a ser 80 dotacions.
La UME (Unidad Militar de Emergencias)
reforça la seva presència en les tasques
d’extinció.
Primeres dades dels danys forestals:
13.100 hectàrees afectades, la majoria
correspon a arbrat (51%), conreu (22%) i
matollar (19%).
20.30 h - El Cos d’Agents Rurals troba
centenars de burilles al punt on es va
originar l’incendi de la Jonquera. Se
n’identifica una com a molt possible causa
de l’inici del foc.
21.00 h - Les hores de claror s’acaben i es
retiren els mitjans aeris però la situació ja
no està fora de control.
DIMARTS 24 DE JULIOL
Nit tranquil·la. Els pobles afectats pel foc
es desperten amb una calitja de cendra en
suspensió i ambient gairebé irrespirable.
L’alcalde de Figueres i Diputat al Parlament
14
 1 d’agost de 2012 Informació

> L’incendi de la Jonquera i l’Alt Empordà • del 22 al 27 de juliol de 2012

> Llistat de danys

materials públics
D’algunes hi ha ja un pressupost real i
d’altres són valoracions basades amb
altres pressupostos, o les estimacions
dels tècnics municipals

POLICIA LOCAL
Antena exterior del sistema de repetició
de la Policia Local que es va cremar.
La centraleta electrònica del cotxe de
la Policia Local, també va espatllar-se
tal vegada per la forta temperatura
El cotxe d’un agent de la Policia Local,
que estava de festa i es va activar, se
li va cremar de camí a la Jonquera per
• El foc ha passat a gran velocitat perr la zona del cementiri deixant un rastre de fum, cendres i un bosc calcinat (Falgués Fotografia)
incorporar-se.

MOBILIARI URBÀ
de Catalunya Santi Vila inicia una polèmica Capmany 2.637 hectàrees, la Jonquera: 10 contenidor 2.950 €
al vincular el model de negoci del comerç 2.365, Agullana: 1.365, Darnius: 1.064; 6 senyals i probablement en sortiran
jonquerenc amb l’inici del foc. Boadella i les Escaules: 909; Terrades: 583; d’altres
El president de la Federació d’Hostaleria Llers: 1.591; Vilanant: 437, Avinyonet de Senyalització de la ruta dels Estanys,
de les Comarques de Girona, el jonque- Puigventós: 461; Vilafant: 25; Figueres:26; pressupost de l’empresa especilitzada
renc Antoni Escudero, les Associacions Cantallops: 430; Sant Climent Sescebes que el va fer en un primer moment:
de Comerç de la Jonquera i El Portús, :128; Masarac:483; Cabanes: 18; Biure: 7.550 €
l’alcaldessa de la Jonquera i el Partit 961; Pont de Molins: 334.
Popular rebutgen de diferent manera Vegetació afectada: sureda en un 50%, un ELEMENTS HISTÒRICS
i matisos a les acusacions del diputat. 25% de matolls seguit d’un 20% de pinedes - Tots els projectors de llum exteriors i
Activistes jonquerencs a les xarxes socials i un 5% d’altre massa forestal diversa. la reparació del cable cremat Serrat de
inicien una campanya per declarar-lo El 96 % de la superfície afectada és de la Plaça i Carmanxel 2400 €
“persona non grata” a la Jonquera. titularitat privada. - Vidres 1000 €
El jutge investiga els incendis de l’Empordà Pèrdues humanes: 1 ciutadà de Llers, 1 - Porta de fusta, restauració, i muntatge
i tres de les quatre morts que s’hi van ciutadà francès a Agullana i un pare i una 500 €
produir. filla a l’incendi de Portbou. - Pintar tubs d’acer, tanques metàlili-
ques....
15.00 h - El foc entra en fase de control, i DILLUNS 30 DE JULIOL - Bandera del Serrat de la Plaça, que
els esforços se centren sobretot a Terrades són uns 100 €, però volem restablir-la
i al voltant del pantà de Boadella. Es Els Bombers de la Generalitat donen per abans que no acabi l’estiu, fent una
produeix una revifalla al migdia a l’entorn extingit l’incendi el dilluns dia 30 a les 07.46 activitat amb els nens del Casal d’Estiu
del trull d’oli d’Agullana. El controlen en poc h. que sembla que no s’hi fixin, però ells
més de trenta minuts. van decidir que l’havien d’anar a posar.
- Cementiri, hi ha hagut molt danys:
DIJOUS 25 DE JULIOL S’han de treure els xiprers i replantar-
ne uns altres, treure tota la brossa
El foc es dóna per controlat però no generada, 6.000 €.
extingit. Apareixen petites revifalles arreu A banda de la vàlua sentimental,
de l’àrea cremada però sense perill. perquè hi ha pocs cementiris tan ben
conservats
DEL 26 AL 29 DE JULIOL Són uns 37.000 € només pel cementiri,
danys que anirem reparant conforme
Alguna revifada. Dades de l’incendi als pressupostos.
quan ja es dóna per controlat i en fase - Avituallament del centre d’acollida uns
d’extinció. Hectàrees afectades: 13.100. 500 €

15
 Informació 1 d’agost de 2012

> “Les catalans du sud” a la cursa de

> La polèmica ini-
ciada per l’alcalde Les Lucioles de Castellnou
de Figueres La cursa “Les lucioles de Castelnou” és una van demanar poder-los fotografiar a tots per
prova nocturna que impressiona a qualsevol al diari L’Independant, el rotatiu de Perpin-
El 23 de juliol que la fa per primera vegada. La població de yà, ja que la seva presència els va resultar
l’alcalde de Figueres Castellnou, situada entre Tuir i el massís del interessant per informar-ne als seus lectors.
Santi Vila va Canigó (Catalunya del Nord) acull aques- I és que sobretot els va cridar l’atenció que
declarar, als mitjans ta cursa en la qual el jonquerenc Dídac un sud-català com Dídac Quadros fes un
de comunicació, que Quadros sempre hi ha fet uns excel·lents primer lloc amb un temps que va estar a punt
l’incendi de la Jon- resultats. I així va ser en la darrera edició, de superar la seva pròpia marca en aquesta
quera venia vinculat celebrada el passat 17 de juny. Quadros nocturna, ara fa dos anys.
directament al model de negoci de la va quedar primer, amb un temps de 1 h. 29 La cursa de Les Lucioles té la peculiari-
Jonquera. Segons l’alcalde, que tambè minuts,, o quatre minuts més que en la seva tat que es fa amb frontal ja que si bé es
és Diputat al Parlament de Catalunya, participació el 2010, en la qual tambè va fer comença amb llum de dia al cap de poca
les activitats que concentren un gran podi amb un temps de 1 h. 26 minuts. A la estona la foscor de la nit acompanya als
nombre de persones a la Jonquera, prova nord-catalana el van acompanyar un corredors. L’espectacularitat ve donada per
com la prostitució i la venda d’alcohol bon nombre de corredors catalans del sud, aquest fet i és que públic i participants poden
i tabac són “dinamita pura”, al costat jonquerencs, els quals van despertar la cu- veure en la foscor de la nit un formigueix
de l’incivisme, en èpoques d’onades de riositat entre participants, organitzadors i pel de frontals que remonten el pendent. (Font:
calor, sequera i alt risc d’incendi, entre que es veu tambè periodistes. Per això els Infojonquera.cat)
altres acusacions greus.
Entre les frases destacades hi ha,
referint-se al Portús i la Jonquera,
“zona de concentració de molta
població i pràctiques incíviques els
365 dies a l’any”, o tambè “no pot
ser que la Jonquera sigui un territori
d’impunitat, on es concentren milers
de persones cada dia, en nom de
que s’hi fa negoci i es ven gran
quantitat d’alcohol, tabac i prostitu-
ció”.
Les seves declaracions han rebut dife-
rents respostes des de la Jonquera, la
primera per part del jonquerenc Antoni
Escudero que ho feia com a president
de la Federació d’Hostaleria de Girona.
Algunes de les respostes a les pàgines
21 a 23 d’aquesta edició.
• Retall del rotatiu de Perpinyà “L’Indépendant”, amb fotografies dels jonquerencs a la cursa de “Les lucioles”.

16
 1 d’agost de 2012 Informació

> L’ACEJ Natació Jonquera comença > Eloi Riera seguirà

una temporada més al
la temporada participant a la Copa CP Jonquerenc
Pirineus Eloi Riera, porter júnior,
del primer equip del
Com ja ve siguent habitual de cada estiu, d’ells, pujant així un grau en la classificació Jonquerenc, finalment
l’ACEJ Natació Jonquera ha començat les de la jornada. El primer classificat continua ha decidit continuar una
competicions de natació. Després d’haver sent el Castellfollit però la Jonquera temporada més al club
estat tot l’hivern entrenant, el dissabte 7 de va poder superar el Besalú, només per uns fronterer, malgrat les ofer-
juliol es va celebrar a Flaçà la primera prova pocs punts. Així doncs ara mateix la classifi- tes que li han arribat dels
de la Copa Pirineus. El resultat va ser molt cació general queda d’aquesta manera: clubs de Girona. Eloi no
similar al de l’any passat amb un Castellfollit C.N. CASTELLFOLLIT 1.098 ha volgut tallar la progressió que l’ha portat
intractable seguits del Besalú, la Jonquera, BESALÚ C.N. 928 ha ser un dels porters amb més futur de la
Sant Joan, Flaçà i Farners. A.C.E.J.LA JONQUERA 816 demarcació de Girona i la Junta ha aconse-
El dissabte 14, amb un temps espantós i una C.P. Santjoanenc 618 guit que es quedi un any més defensant la
temperatura poc agradable, es va celebrar C.P. FLAÇÀ 424 porteria jonquerenca.
la segona jornada a la Jonquera. Els de C.N. FARNERS 486 Actualment el jugador estudia a Ceret, i
l’Albera van donar el màxim de cadascun complementa la seva faceta de jugador amb
l’entrenament dels porters dels equips, que
tant bon rendiment està donant.

> Pre-temporada a la
UE la Jonquera
El 22 de juliol la UE la Jonquera començava
la pre-temporada amb dos partits oficials. A
les vuit del vespre s’havia de jugar contra el
Girona FC (Segona divisió), però l’incendi va
obligar a suspendre el partit.
El proper partit serà el diumenge 5 d’agost,
a les set de la tarda contra la UE Llagostera
(segona divisió B. I finalment el diumenge 18
d’agost la UE Figueres de 3a divisió visitarà
Les Forques per fer un amistós contra La
Jonquera. Els directius esportius de la UE
la Jonquera han comentat que els partits de
pretemporada son d’ajut econòmic al club.
• Piscina municipal de la Jonquera el passat dissabte 14 de juliol quan es disputava la Copa Pirineus de Natació (Foto: Acej Natació) L’entrada valdrà 10 euros.

17
 Àlbum fotogràfic 1 d’agost de 2012

> Vida esportiva, social i cultural del mes • Selecció de fotografies de Falgués Fotografia

> Un juliol de Casals...

Els mes de juliol (i agost) Empordà (CEAE), però segons

l’Ajuntament de la Jonquera ha
organitzat el Casal de Lleure i
Estiu Jove. A diferència d’altres
anys aquest estiu se n’ha fet
càrrec una empresa. L’organització
de les activitats i contracta-
ció s’havia fet sempre des de
l’Associació Cultural Esportiva
Jonquerenca (ACEJ) o bé des del
Consell Esportiu de l’Alt
uinforma l’Ajuntament una modificació
d’una llei, per aquest any ja no es per-
met contractar personal temporal per
part de les administracions. Aquesta
modificació tambè ha afectat la gestió
i la coordinació del servei de la piscina
municipal. Malgrat els canvis els
Casals s’han tirat endavant i s’ha
procurat que els canvis siguin els
mínims possibles.

Oficina 0191
Av. Miquel Mateu i Plà, 6
17700 LA JONQUERA
Tel.: 972 55 70 00 - Fax: 972 55 59 19

18
 1 d’agost de 2012 Àlbum fotogràfic

Preu tot inclòs: 15,00 € Nens: 10,00 € Diumenges i festius: 16,50 €

Polígon Mas Morató • Avda. Euskadi, 4 • 17700 LA JONQUERA
Tel. (00.34) 972 55 63 50 • Fax: 972 55 55 18 • www.buffetelmirador.com

19
 Tema central
> Resposta a les declaracions de l’alcalde de Figueres
> Carta oberta a
Santi Vila
Sr.Vila, desde l’Associació de Comer-
ciants de La Jonquera i recolzats per
l’Associació de Comerciants del Portús
volem presentar-li les nostres queixes
sobre les seves declaracions fetes als
nostres comerços el passat día 22-7-
2012. Ens sentim molt decebuts i indig-
nats pel seu comportament, considerem
que una persona com vostè, que és di-
putat del Parlament i que se suposa que
ens representa a tots, no es pot permetre
el luxe de dir les barbaritats que vostè
ha dit sobre el nostre poble, els nostres
clients i els nostres comerços.
Fins ahir volíem creure que les seves
paraules havien estat una mala inter-
pretació de la premsa degut als nervis i
l’estrés que va provocar l’incendi, però a
dia d’avui i veient que vostè no ha estat
capaç de redactar una disculpa pública,
ens ha quedat clar que realment això és
el que pensa de la nostra Vila. Els co-
merciants i gran part dels vilatans de la
Jonquera creiem que el que hauria de fer
es dedicar-se a intentar canviar les lleis
ja que és per això pel que se’l paga i si
no sap fer-ho el convidem a que dimiteixi
del seu càrrec ja que des d’aquest poble
(i ens consta que vostè ho sap de prime-
ra mà) s’ha intentat milions de vegades
d’eradicar el problema de la prostitució.
Sàpiga que trobem LAMENTABLE la
seva actitud davant l’incendi i més la-
mentable encara que aprofités aquesta
desgràcia per fer política demagògica.
Finalment i ja per acabar cal informar-lo
que a dia d’avui, una gran part d’aquesta
vila tan especial i molt orgullosa de ser
el que som, el considerem persona NON
GRATA a la Jonquera.
Sense voler allargar-nos més i deixant de
banda moltíssimes altres coses que ens
passen pel cap en aquests moments el
convido a fer bè la seva feina a partir del
dia d’avui.
Beatriu Artigas
Presidenta de l’Associació de Comer-
ciants de La Jonquera
> Santi Vila matisa des del web de
l’Ajuntament de Figueres
L’alcalde de Figueres, Santi Vila, es disculpa
per la possible malinterpretació que hagin
pogut fer alguns jonquerencs per les seves
declaracions sobre el model econòmic de La
Jonquera.
Vila explica “em sap greu que unes de-
claracions desafortunades i inoportunes
us hagin ocasionat tensions afegides a
aquest moment difícil que vivim”, arran de
l’incendi al municipi i una part important de
l’Alt Empordà.
> El PP de la Jonquera respon
Carta oberta del regidor del PP a la Jonque-
ra, Sr. Ángel Botana Penela a tots els ciuta-
dans, comerciants, empresaris, treballadors,
clients, visitants i turistes de la Jonquera.
En relació a les declaracions del tot inac-
ceptables realitzades el dia 22-07-2012 i
protagonitzades pel diputat provincial per Gi-
rona Sr. Santiago Vila Vicente, en les quals
de forma molt despectiva, molt negativa
menyspreava el model i oferta de negoci de
La Jonquera, el nostre floreixent comerç, a
comerciants, ciutadans/es del nostre poble,
treballadors, empresaris, clients, visitants,
turistes, etc., tot això en un temps de màxi-
ma angoixa per a nosaltres, atès que tots
els jonquerencs teníem foc per davant i per
darrere aquests dies.
Els informo a tots/es vostès: Que en el Ple
Ordinari de l’Ajuntament de La Jonquera
que va tenir lloc el dijous dia 26 de juliol de
2012, jo Àngel Botana Penela Regidor del
Partit Popular de La Jonquera, vaig sol·licitar
la petició de dimissió d’aquest individu i que
aquesta petició de dimissió es votés en el
ple mencionat.
CIU i ERC van manifestar que ells no dema-
narien la dimissió d’aquest subjecte, encara
que sí rebutjaven aquestes declaracions.
Per tant i davant la impossibilitat que
prosperés la petició de dimissió del Partit
Popular de La Jonquera contra el diputat Sr.
Santi Vila per l’oposició de CIU I ERC, es va
consensuar a enviar un Escrit al Parlament
de Catalunya en el qual es faria constar
el rebuig unànime d’aquesta població a
1 d’agost de 2012
• Les reaccions
L’alcalde de Figueres exposa també que
seria injust no permetre un debat serè sobre
quin model d’Empordà volem, que Vila
s’imagina sostenible i basat en la qualitat.
Finalment, l’alcalde espera que les seves pa-
raules no facin oblidar tota la feina conjunta
realitzada pel progrés dels jonquerencs i que
està disposat a continuar treballant-hi.
Ajuntament de Figueres
través dels seus representants legals de tals
manifestacions.
La Sra. Alcaldessa va indicar en el ple que el
diputat Santiago Vila ja s’havia disculpat pels
seus insults cap a la Jonquera.
Tothom sap, a data d’avui, que aquestes
disculpes són en realitat una justificació
que aquest senyor atribueix a una mala
interpretació intel·lectual de les seves
manifestacions per part de la ciutadania de
la Jonquera.
POSICIÓ DEL PARTIT POPULAR EN
RELACIÓ A AQUEST ASSUMPTE:
El Partit Popular de La Jonquera es reitera
a demanar la dimissió del diputat Santi Vila
i que per coherència democràtica i sense
estimació d’aquest senyor al seu càrrec, li
convidem a que MARXI.
Sr. Santiago Vila no ens sentim representats
en la seva persona ja que no és la primera
vegada que vostè ataca als interessos de
tota la ciutadania de La Jonquera.
Sr. Santiago Vila, és a dir li convidem a que
s’en vagi del Parlament de Catalunya. Com
a Alcalde de Figueres que decideixin els
seus veïns.
Ángel Botana Penela
Juliol de 2012
20
 1 d’agost de 2012
> Resposta a les declaracions de l’alcalde de Figueres
> Carta oberta: Resposta a Santi Vila
Degut a les declaracions fetes pel Sr. Santi
Vila en diferents mitjans de comunicació fent
referència a l’origen del foc de La Jonquera,
i malgrat ja s’hagi disculpat públicament,
tinc el dret i obligació com alcaldessa de La
Jonquera de sortir en defensa del meu poble
, de tots els jonquerencs i jonquerenques
i dels empresaris que es guanyen la vida
legalment en aquesta Vila.
Estic en total desacord amb les seves
afirmacions en el fons, en la forma i sobretot
en el temps, en un moment en que els
Alcaldes/es, regidors/es de la Comarca dels
municipis afectats , estàvem al peu del canó
, al costat dels nostres veïns, mentre que
Bombers de la Generalitat , de l’estat espan-
yol, d’Andorra, bombers també de França,
ADF, Mossos d’Esquadra i demés forces
de seguretat de l’estat espanyol i francès,
voluntaris de protecció civil, policies locals,
població civil en general (i perdonin per què
em deixo segur molts dels protagonistes) es
jugaven la vida per salvar l’Empordà. Vull
aprofitar per donar les gràcies a totes les ad-
ministracions i persones que han fet possible
que el foc ja estigui controlat.
Ara tocava anar tots a una per aconseguir
apagar el foc a la Comarca i no fer declara-
cions polèmiques, quan ja ploràvem
per quatre víctimes i per tot el que ja
s’havia cremat
No es pot culpabilitzar La Jonquera, ni la
seva activitat econòmica, davant de la irres-
ponsabilitat d’una persona, quan malaura-
dament sabem i veiem constantment que
aquestes situacions es donen arreu del país.
El Sr. Santi Vila, Alcalde de Figueres, però
també Diputat en representació de tota la co-
marca i de les comarques gironines, hauria
de conèixer el volum d’activitat econòmica
que genera LEGALMENT La Jonquera.
La gran quantitat de Figuerencs i figue-
renques que treballen al nostre poble, i
el volum de vendes que fan empreses
establertes a Figueres i a la Comarca als
negocis de La Jonquera. La gran quantitat
de camions i camionetes de venda al major
que procedents de Figueres arriben cada
dia a La Jonquera i al Portús, i té l’obligació
21
> ...li preocupa la gran concentració de compra-
dors francesos a La Jonquera i al Portús, (...) i ha
fet gestions per aconseguir que els comerços de
Figueres obrin 365 dies de l’any... <
de conèixer la quantitat de comercials de
la capital de la comarca que tenen en les
activitats econòmiques de La Jonquera els
seus millors clients.
Si vol obrir un debat públic sobre la prosti-
tució, drogues o venda ambulant, com que
ja fa anys que des de La Jonquera el tenim
encetat, m’hi apunto. Però no solament de
La Jonquera. De tota la comarca. També de
molts barris de Figueres i de moltes carrete-
res de la comarca.
Però la nostra economia no necessita debat.
Gaudim des de fa molts anys per la situació
geogràfica fronterera, pels milions de visi-
tants anuals, de 360 dies a l’any de comerç
legal, emprenedor, floreixent, actiu, inno-
vador, amb una clientela el 99% francesa,
familiar, cívica, legal.
No podem perjudicar un model que funciona,
que dona vida a la població i a la comarca,
per 1% de clients incívics, que cerquen oci
i vici, que la justícia i la política protegeix
(recordo el tema de l’obetura del Paradise), i
que els polítics parlamentaris no heu sabut
eradicar.
En definitiva, no es pot culpar a l’activitat
econòmica de La Jonquera, per què obre els
365 dies a l’any, o per què ven grans quanti-
tats de licors o de tabac al francesos que ens
visiten, i que possiblement desprès baixen
a Figueres i altres poblacions de l’Empordà
per utilitzar els serveis de restauració, o per
comprar altres productes, o visitar el Museu
Dalí, etc.
Si el preocupa la gran concentració de com-
pradors francesos a La Jonquera i al Portús,
no entenem les gestions que ha fet per acon-
seguir que els comerços de Figueres, contra
la seva voluntat, obrin els 365 dies de l’any.
És que vol acostar el perill que representen
Tema central
• L’Ajuntament respon
“aquests incívics” a la Rambla de Figueres
i als seus carrers cèntrics i comercials?.
O és senzillament un atac de gelosia i de
preocupació per la competència que repre-
senta l’activitat econòmica de la frontera,
davant el comerç de Figueres. Comerç
conservador, que la majoria no complirà les
recomanacions del sr. Alcalde i continuarà
sense obrir els diumenges ni festius. Amb
molta diferència, els comerciants de La
Jonquera son molt més actius comercialment
i sacrificats personalment, i fa molts anys
que saben què representa donar un servei
continuat als seus clients. Als seus clients,
que majoritàriament ho son a nivell familiar
que cerquen el millor preu i la millor qualitat
dels productes que compren.
Solament una minoria, molt minoritària,
cerca a la frontera productes il·legals que
majoritàriament procedeixen de centres
de distribució establerts a la capital de la
comarca.
M’ha costat fer aquest escrit de resposta a
un company Alcalde i Diputat, que en els
meus inicis de carrera política em va recolzar
, i que en el seu moment ens va ajudar molt
per l’obertura del Museu de l’Exili i pel seu
manteniment posterior. Esperava una discul-
pa mes contundent i convincent del Sr. Santi
Vila. En política no es poden cometre errors
com els que ha comès l’Alcalde de Figueres,
es podia entendre pel moment possiblement
de nervis i d’estrès. La disculpa demostra
que era una qüestió premeditada i pensada.
Com Alcaldessa de La Jonquera estaré sem-
pre al costat dels meus veïns i empresaris,
defensant els seus interessos i lluitant pel
bon nom del nostre municipi.
Sònia Martínez
Juliol de 2012
smartinez@lajonquera.cat
 Tema central
> Resposta a les declaracions de l’alcalde de Figueres
Incendi a la comarca, polèmica in-
oportuna
És una llàstima que l’incendi del mes de
juliol que ha arrasat mes de 10.000 ha de
bosc i de conreus, que s’ha emportat vides
humanes, negocis i propietats, i que ha
representat un esforç ingent pels diferents
cossos de bombers que han participat en la
seva extinció, o l’esforç policial, militar i de
grups voluntaris, ADF, guardes forestals,
alcaldes i regidors de tots els municipis, i
de molta gent que ha participat en accions
solidàries per compensar mínimament les
pèrdues ocasionades, és una llàstima volia
dir, que tota aquesta desgràcia que hem
sofert a l’Empordà, s’hagi vist esquitxada per
les desafortunades declaracions que has fet,
no sé si com Alcalde de Figueres o també
com a Diputat al Parlament de Catalunya.
Em considero amic teu, et conec i aprecio
la teva brillant carrera política, hem treballat
colze a colze en el Consell Comarcal i en el
projecte del MUME. Penso que ets un bon
Alcalde i un digne Diputat, però com tota
persona humana, aquesta vegada t’has ben
equivocat. I em dol aquest error imperdo-
nable, per inoportú, per extemporani, però
també per què, estic convençut, coneixes
de primera mà la situació econòmica de La
Jonquera i del Portús. Coneixes el brillant i
divers teixit comercial de la Vila i evident-
ment la problemàtica afegida a la situació
fronterera de la nostra població, que per in-
teressos desconeguts i cada vegada n’estic
més convençut, que dirigits. Els mitjans
de comunicació magnifiquen i consideren
el problema exclusiu de la Jonquera i de la
frontera. Evidentment parlo de la prostitució
en la carretera, de la distribució de productes
contra la salut pública, de la venda ambu-
lant i de la venda de productes de baixa
qualitat o de marques falsificades. Tothom es
conscient que la prostitució a l’espai públic
no és problema de la Jonquera, la venda de
drogues malauradament el pateix també el
teu municipi i per extensió tot el país, els
“manteros” son un problema de tots els mu-
nicipis on hi ha concentració comercial, i la
falsificació de productes de marca igualment
es una problemàtica estesa a la majoria dels
espais comercials dedicats a turistes i a per-
sones de pas. Però per una incompressible
atracció mediàtica, la Jonquera s’ha convertit
en el punt calent on totes les mirades es di-
rigeixen com a principal promotor i productor
d’aquestes mals del país i que per art de
màgia son “exclusius” de la Jonquera.
No és objecte d’aquest article demanar-te
cap rectificació, que per altra part ja ha fet
brillantment la nostra Alcaldessa Sònia Martí-
nez. Però per la meva amistat, per la meva
lluita, moltes vegades compartida, contra la
prostitució en l’espai públic, la venda am-
bulant o altres accions delictives, si que em
considero amb capacitat moral per demanar-
te, per exigir-te, que com a Diputat, com
el nostre Diputat, treballis activament amb
el Govern de la Generalitat i pressionis als
nostres Diputats a Madrid, per què conjun-
tament, i d’una vegada per totes, els nostre
País es posi a l’alçada de la majoria de
països d’Europa per eradicar aquesta lacra
que majoritàriament és exclusiva de l’Estat
Espanyol (No de la Jonquera). Ens cal una
llei, com a França, com a Suècia, com a
molts altres països democràtics del nostre
entorn, que reguli la prostitució i la prohi-
beixi a l’espai públic. Igualment cal reforçar
la legislació contra la venda ambulant i més
encara contra la venda de productes que
atempten contra la salut pública. Som un
país massa permissiu enfront d’un tipus de
delicte que a la resta d’Europa està perfec-
tament regulat o prohibit, amb sancions tant
exemplars, que fan que la frontera i els seus
entorns siguin el seu refugi i punt de negoci
delictiu per excel·lència. I d’això en sou els
veritables i únics culpables els Diputats que
no sou capaços de legislar a l’alçada d’altres
països democràtics.
Aquest és el debat, amic Santi, que neces-
sitem tancar a la Jonquera. I dic tancar, per
què, com coneixes, és un debat que fa molt
de temps que està obert. Fa molt de temps
que treballem des de la Jonquera per tancar
aquest debat. I cap dels que gaudiu del
privilegi de ser politics legislatius heu sabut o
1 d’agost de 2012
• Carta oberta al Diputat Sant Vila
volgut encetar. No és digne del nostre repre-
sentant al Parlament, aprofitar una desgràcia
com l’incendi de l’altre dia, per endossar el
mort a la Jonquera i als jonquerencs. De
veritat que em sap greu com a amic, com a
ex-alcalde, com a militant de CDC i com a
jonquerenc i empordanès.
Aquest és el debat, amic Santi, i cap altre.
L’activitat econòmica de la Jonquera no
necessita debat. Ho sentim si una part del
teixit comercial de Figueres pensa que a la
Jonquera hi té un competidor. Ben segur
que igualment una part important del teixit
econòmic de Figueres i de la comarca veu
en la Jonquera com una oportunitat de
negoci. Nosaltres fa més de 30 anys que
estem considerats com a municipi turístic i
fronterer, amb autorització per obrir els 365
dies a l’any, i com deia l’alcaldessa, això
ha creat uns comerciants sacrificats i actius
comercialment, que han consolidat un teixit
comercial reconegut a tot el sud de França,
i amb una clientela sana i familiar, que
comptem per milions anualment.
Com que he sentit molt el que considero
unes declaracions desafortunades i indignes
del meu Diputat, voldria encara que entre
tots poguéssim reconduir la situació, i que,
amic Santi, com a representant polític de
les comarques gironines, lideressis al
Parlament de Catalunya i cerquessis les
complicitats necessàries al Congreso de
los Diputados de Madrid, per aconseguir
tancar el debat que fa tant de temps tenim
entre mans. El mal està fet. La ferida està
oberta. Però una bona gestió per resoldre la
problemàtica, pot fer, a la llarga, oblidar les
conseqüències d’un error que un bon polític
no es pot permetre .
Jordi Cabezas i Llobet
Delegat local de CDC a La
Jonquera.
Juliol de 2012
jcabezas4647@gmail.com
22
 1 d’agost de 2012
“Ja l’hem tornat a tenir aquí!”
Quan em vaig assabentar que hi havia foc
al Portús, cap a quarts de dues del diumen-
ge 22, se’m va canviar la cara. Amb aquella
tramuntana, foc al Portús significa foc a
bona part de la comarca i, per la part que
ens afectava, foc a Cantallops. De seguit
se’ns va activar l’experiència traumàtica del
foc del 86, que, en aquella ocasió, si que
va travessar Cantallops de cap a cap i va
cremar el doble d’hectàrees a la comarca.
Llavors, estona després
que el fum inundés el po-
ble, quan va arribar el foc,
la gent deia, terroritzada:
Ja el tenim aquí!
Aquest diumenge, a partir
de la una del migdia, el
vent va empènyer el foc
cap avall per La Jonquera
i Capmany, Agullana i
Darnius i va tallar, aquesta
primera llambregada, a
l’alçada de la recta de Can
Forcada i als Estanys. Però
després, diumenge a la
tarda, els laterals del front
oriental van començar a
revifar, des de Santa Llúcia
cap a Cantallops, cap a
Abellars, i des dels Estanys cap al Mas
Faig i Mas Llobet, l’endemà.
Els veïns de Cantallops estàvem nerviosos
com animals que ensumen el perill, voltant
d’una banda a l’altra desordenadament.
La gent dels masos va començar a ser
evacuada cap al poble i es va treballar
de valent, per part dels bombers i dels
veïns, per preparar-se per intentar salvar
23
les cases més properes al bosc i preveure
qualsevol emergència. Diumenge a la tarda
semblava que el foc avançaria i arribaria al
poble durant la nit, per la qual cosa no va
dormir gairebé ningú més de tres o quatre
hores. Un cop va marxar el llum i el telèfon,
la sensació de caos i desinformació, junt
amb la proximitat del foc, va arribar a cotes
alarmants.
Finalment el vent no va ajudar a fer arribar
el foc, ja que se l’emportava cap a Cap-
many, però l’endemà el foc va entrar pel
sud fins a poc més d’un quilòmetre del po-
ble i va continuar cremant parcialment a la
zona d’Abellars i Terres Blanques. El foc va
poder ser aturat definitivament en aquesta
zona al llarg del dimarts 24, a un quilòmetre
del poble. Aproximadament el foc ha afectat
unes 450 ha del terme (1/4 del terme) entre
Carrer Major, 34
T. (00.34) 972 55 41 90
17700 LA JONQUERA (Alt Empordà)
Tema central
boscos, olivars, horts... però la majoria
de cases i disseminats s’han salvat. Però
l’ensurt no ha estat petit i el foc ha arribat
fins a Biure, Boadella i Llers i a les portes
de Figueres, Avinyonet i Masarac, a banda
del foc paral·lel de Portbou, les conseqüèn-
cies mortals del qual estan directament
relacionades amb el foc de La Jonquera.
Una altra vegada ens costarà adaptar-
nos a aquest dràstic i
trist paisatge socarrimat
i esperar veure verdejar
els boscos. Esperem que
aquest incendi serveixi per
reduir un xic les actituds
i accions imprudents i re-
pensar i millorar la gestió
forestal del país i que els
ramats puguin netejar i
menjar el sotabosc i no
sigui el foc que es pugui
menjar els ramats.
A hores d’ara, una
setmana després, amb el
foc recent extingit, encara
tenim la por al cos, mentre
responem a les pregun-
tes dels periodistes que
s’acosten al poble buscant testimonis, amb
el fum encara ficat al nas i mig tremolosos
del gran desastre que ha tornat a fer reviure
el trauma de fa 26 anys, un nou gran incen-
di a l’Empordà.
Miquel Serrano
Juliol de 2012
req1980@yahoo.es
 Tema central
> Quin dolor
Quin dolor el que sens dubte tenim tots .
En poc moments com un mal son, la terra
ha tornat a cremar, i sempre que ho fa, ho
fa amb ràbia, com dolguda amb nosaltres.
Calmades les flames un silenci tètric, una
realitat desoladora i poques hores desprès
del xoc emocional, les preguntes sense res-
posta: a qui cal imputar la responsabilitat?.
Matí de diumenge. La Jonquera es desperta
amb la calma de l’albada. Com sempre en
aquestes primeres hores és quasi mineral.
La humitat que dóna el riu i les muntanyes
fa sentir la natura en primera persona. És
un temps calmat, suau, reposat, diria que
dolç. L’Eusebi, dels primers, obre i prepara
la terrassa de la societat, i tot comença
de nou (el tragí del mercat, l’arribada dels
primer cotxes....) .Qui hauria dit que l’infern
ens estava cercant per fer-nos mal on més
ens dol.
Fa uns dies , escoltava un conversa televi-
siva , d’aquestes que els tertulians parlant,
amb una seguretat que fa basarda de tot,
sobre tot i de tothom, es va plantejar amb
naturalitat de qui no te res a perdre, si la
persona, l’ésser humà, restava marcat més
per la geografia en la que vivia o havia viscut
o per la història del lloc on havia viscut o
> La natura rebrotarà, més vella,
més cansada, però ho farà davant dels ulls
dels que la vulguin veure. <
• Zona de patis del darrere de les vivendes afectades pel foc als carrers Vallespir i Prat d’en Malagrava (Falgués Fotografia)
vivia. Qui havia apostat per la geografia,
va estar objecte d’increpació pels altres,
que apel·laven al valor de la història com a
formadora de la persona . En aquell moment
en el que havia acabat de llegir el curiós i
interessant llibre d’en Lluis Maria Mandado
em sentia predisposat també a considerar
una ofensa posposar a segon plànol a la
història. Ara amb el dolor a flor de pell, la
resposta seria un altre .
El passat no és nostre avui, com l’avui no ho
serà demà, però l’espai físic, tot i els canvis
que es poden produir serà aquest el d’avui i
el d’ahir.
Parlava amb un jonquerenc d’abans pels
carrers de Figueres i en confirmava la
necessitat que tenia d’anar al poble a fer la
partida o fer-la petar. I és que la realitat física
ens forma d’una manera igual a tots, i no fa
diferències d’origen. Quants jonquerencs
tenen la seva història molt lluny , en terres
d’Extremadura, Andalusia, etc i ara en llocs
inimaginables fa vint anys, però tots ells i els
més petits, els primers fan seva la natura, la
geografia pròpia i única de la Jonquera .
I sent certa aquesta afirmació, per què els
errors es repeteixen?. Fa vint-i sis anys el
foc va donar peu a una embranzida social (el
parc de bombers) i va generalitzar una cons-
1 d’agost de 2012
ciencia col·lectiva fins aleshores minoritària
de la importància de l’entorn natural per la
nostra realització com a persones. Com deia
Rossinyol, qui buscar la veritat , es mereix
el càstig de trobar-la i potser subjectiva-
ment ens és millor a tots deixar-ho estar i
descarregar les nostres culpes mitjançant el
bàlsam de la solidaritat.
En el diari Punt Avui de fa pocs dies la Sra.
Nebreda qualificava el Magistrat (d’origen
figuerenc) Pijoan com un batman per la seva
capacitat demostrada per enfrontar-se en
vigor als fets criminals, i que segons la co-
mentarista garantia uns instrucció encertada
del cas Palau. Amb els llunyans records
d’aquest Jutge, pel seu pas per Figueres
a principis dels anys 80 del segle passat, i
amb l’agraïment personal que li tinc per la
paciència i el temps que em va dedicar com
a opositor i el que conec de llur trajectòria
professional, no diria que tingui voluntat
d’heroi, ans al contrari el definiria com un
bon professional del que fa.
Doncs bé, aquesta ètica personal, que per
la seva raresa dona aquí la té, el caràcter
d’heroi, és el que que ens falta a tots.
Deixem la cosa pública per molts motius
personals als que per interessos que menys-
tenim la fan seva i els fem responsables
de les conseqüències. Però no hauríem de
demanar als altres que siguin herois per
nosaltres.
La natura rebrotarà, més vella, més cansa-
da, però ho farà davant dels ulls dels que la
vulguin veure. Ho farà sola o amb molt poca
ajuda. Mentrestant passats els anys ens
morirem i els que hem conegut aquest foc, i
nosaltres i el propi foc serem un nou episodi
de l’ahir. Potser la crisi actual confirmi la dita
atribuïda a Goethe de que les lleis manen
molt, però encara mana més la necessitat, i
per la via del que és necessari recomencem
la lluita per la nostra terra, que és feta de his-
tòries de veïns que l’han treballat i estimat,
és present dels actuals jonquerencs i ho ha
d’ésser del futur dels fills dels fills d’aquest.
Només la natura ens uneix als morts que
hem o no hem conegut i als vius amb els
que anem fem camí.
Bé, no ens aniria gens malament un batman
oi? O millor molts .... Cordialment
Josep Lluis Vázquez i
Carrera
Juliol de 2012
lluis@vazquez-lambea.cat
24
 1 d’agost de 2012
“Va! Tothom fora”
El fum no deixa respirar. Les caixeres del
supermercat segueixen treballant amb un
mocador humit a la cara. Aquells que en un
inici havien pensat que la torre de fum del
Pertús desapareixeria ràpidament s’adonen
que s’equivocaven. “El supermercat no
el podem tancar fins que no vinguin a
desallotjar-nos”, explica l’encarregada a les
treballadores amb el telèfon a la mà davant
la inquietud que mostren per l’augment de la
quantitat de fum.
Les màquines registradores no descansen
aquest diumenge 22 de juliol, ni quan el foc
està a tocar, i és que els francesos seguei-
xen comprant. Cada vegada hi ha més fum i
més clients. L’aire és irrespirable. La gent fo-
tografia des de l’exterior l’inici del devastador
incendi. L’ambient del supermercat s’inunda
de les sirenes de bombers i dels plors dels
més menuts que, agafats de la mà dels seus
pares, no paren de cridar “j’ai peur, j’ai peur”
(tinc por, tinc por).
Són les 14:00h. Fa una hora que ha
començat la muntanya de fum. La meitat
• Núvol de cendra i tramuntana sobre la Jonquera i el Serrat de la Plaça (Foto: Marta Salellas)
OFICINA LA JONQUERA
25
de la plantilla de treballadors està dinant,
tranquil·lament, aliens al que passarà immi-
nentment. El llum se’n va, però de seguida
es connecta el grup. El magatzem està ple
de cendra. De cop, dos homes amb una
armilla reflectant entren a la botiga: “Vinga,
va, va, tothom fora”, els clients es resistei-
xen a marxar, però finalment fugen obligats
pels agents civils, els mossos d’esquadra o
policia local. La veritat és que ningú sap qui
són aquells dos homes amb armilla reflectant
que els estan desallotjant, ningú es para a
mirar el dors de la seva indumentària, tots
han quedat colpits pels ulls envermellits d’un
d’ells. Una mirada espantada, que transmet
molt més que por. La irritació ocular d’aquest
personatge fa adonar de la gravetat de la
situació a aquells que encara estan tranquils,
transmetent perill i davant d’això ningú es
queda quiet. És com si la tasca de desallotjar
li hagués estat encomanada precisament per
ser l’únic que posseïa aquesta habilitat.
La tramuntana calenta bufa amb una força
titànica i la cua de cotxes tant francesos com
espanyols és quilomètrica. L’escalfor exterior
Mercè Vilalta Fuentes • Delegada MAPFRE
c/ Major 133 - 17700 La Jonquera
Tel / Fax: 972555018 - Mvl: 672972643
mervila@mapfre.com
Tema central
i les cendres dificulten el desplaçament a
peu. L’entrada nord a La Jonquera, propera
a la Duana, està tallada. No es pot entrar al
poble i un bomber explica a un dels conduc-
tors dels vehicles: “Aneu cap a avall, que
això serà greu”. “Serà greu...” dues paraules
que es claven com una espina i que posen
encara més nerviosos els ocupants del vehi-
cle. Ha fet falta mitja hora per poder arribar
al trencant de Can Quartos. A l’esquerra el
foc ja ha arribat a l’antic Mas del Pla i s’enfila
cap a Cantallops, a la dreta s’apropa cada
vegada més a Agullana. Només hi ha circu-
lació en un únic sentit de la marxa, direcció
Figueres. Cap al Nord només s’hi dirigeixen
desenes de cotxes de policia i bombers.
Són les 20.30h. Després d’haver arribat a
Figueres a les 17:00 per fi es pot anar a
Cantallops per una carretera secundària.
L’ambient al poble és inquiet. El sol rogenc
de foc es va apagant mentre arriba la foscor.
La nit porta amb ella l’extensió de l’incendi.
El foc es va estenent per les muntanyes,
com un mantell vermell que les va cobrint
poc a poc. A les cases no hi ha llum, i, el
que es pitjor, al carrer tampoc. Desenes de
cantallopencs estan reunits al carrer sense
il·luminació contemplant les enormes flama-
rades que cremen els boscos davant seu
sense poder fer-hi res. El cel és taronja, ja
que la foscor ha intensificat més la tonalitat
infernal de l’incendi. Ningú pot dormir. La nit
és molt llarga. El sentiment d’impotència és
immens. Finalment, a poc a poc, tothom se’n
va a casa, resignats. Demà serà un altre dia
i confien en què la tramuntana afluixi i els
bombers puguin fer la seva feina.
Les ferides ja tancades de l’incendi de
l’any 86 es tornen a obrir i l’horror d’aquest
diumenge 22 de juliol se suma als fantasmes
del passat que ara més que mai han tornat
a renéixer.
Anna Font Freixanet
Juliol de 2012
a1993anna@hotmail.com
 Tema central
“Marxar? Però cap a on?”
Aquest diumenge no fa sensació de gaire
calor, el vent que fa dies que dura rebaixa
la temperatura.
Sóc a l’ordinador mirant l’agenda, com a
autor novell, diuen que no em puc queixar:
el 16 agost presentació del llibre a la Uni-
versitat catalana d’estiu de Prada; l’onze de
Setembre presentació en una mostra a l’Arc
de Triomf de Barcelona. És un problema,
-Foc! Diu una veu infantil-, que també
tinc els actes a la Jonquera amb l’Orfeó
Jonquerenc.
- Ei,on és, què passa? Pregunto, i tres
menudències es posen a explicar simultà-
niament que hi ha foc al Portús, m’aixeco
i vaig al balcó, hi ha una bona columna de
foc, però no és veu el seu origen. Torno
a l’ordinador i l’apago, que electricitat,
telèfons i TV fallaran.
De seguida veiem helicòpters amb els sac
d’aigua, però no sobre el Portús, sinó cap
els Querols o el Mas Llonc. La mainada
pregunta: què hi fa allà?, en Quim -el meu
germà- els respon: es deuen preparar
per anar al Portús. També veiem un gran
avió carregat d’aigua, però la fumera ens
encega -cal treure’s brosses dels ulls-, ens
fa tancar els balcons. El vent porta el fum
i cendra, ja veurem fins on portarà el foc i
el socarrim. El record d’ara fa 26 anys és
inevitable.
Comencem el dinar familiar de diumenge,
la llum és estranya, les parets canvien de
blanc a taronja.
Però algú diu hi ha molt de fum a la mun-
tanyeta del serrat de la plaça, penso és el
fum que baixa, altres diuen: “és foc més
al darrere, això no és possible, el foc és
al Pertús ha de travessar l’autopista i el
tren”, i en Quim contesta: doncs ho ha fet.
No me’l puc creure pas.
Tornem al balcó i veiem una allau de vehi-
cles ocupant els dos sentits de circulació.
Déu meu, estan evacuant la duana! El
foc és a tocar el poble! La Maria, la meva
cunyada, que fins ara callava diu, pregunta:
preparo per marxar?
Però a on? La carretera seguint el mateix
camí que el vent serà plena de fum, hi
haurà molta gent, i el foc ens perseguirà,
pot ser el caos, a més hi a moltes gasoli-
neres. Ai las! Al costat de casa, també n’hi
tenim una! Però el foc no hi arribarà.
Comencem a especular... i una veueta
diu: “foc aquí darrera!” I tot el volt de la
torre comença a cremar, tot el vessant de
sobre l’autopista crema en deu minuts, i
fins ataca els marges de l’autopista. Com
una estufa a l’hivern ho escalfa tot. Tancats
dins de casa notem la roentor, i si s’escalfa
el carburant de la gasolinera? Veiem veïns
del nou bloc que han bastit al costat fugint
a peu. La iaia deu haver resat, i el mal no
passa d’aquí.
Ara s’entén el per què dels helicòpters cap
a ponent. On deuen estar fent els tallafocs?
Al Cementiri? No, és poc realista, a la
carretera d’Agullana? Fa vent, els motors
dels avions no ressonen, el foc és impara-
ble! Després sabrem que avançava sis km.
per hora, - calculeu d’on a on- els bombers
han d’anar cames ajudeu-me, en retirada,
abans de quedar ells també rostits!
Però el foc, passa avall i continua devas-
tant. Pel noticiari sabem que el volen parar
a Avinyonet de Puigventós, a Figueres,
a més de vint km. Sempre la Jonquera és
font de males notícies. Al vespre vull veure
què ha passat, els carrers deserts, si no
fos pels empleats dels comerços tancats
que fan rotllanes; i les fumeres per sobre
de Rocabertí, no ho havia ni volgut pensar,
mai s’havien cremat les dues vessants
de la vall; el foc ha arribat a les finestres
dels edificis; la duana deserta, algun arbre
no cremat prop d’edificis; la gent que ha
marxat de casa; l’agror al coll i al cor.
A la nit les llumeres a les soques
s’exhibeixen malastrugues. Allà on hi havia
els helicòpters, una resplendor amenaça
• Bombers i ADF actuant al carrer Vallespir (Falgués Fotografia)
1 d’agost de 2012
de cremar cap amunt si canvia el vent, el
foc s’hi està esperant, no ha saciat la seva
gana.
L’endemà, no fa vent, els avions treballen;
els bombers ataquen nius de foc que van
encetant noves fumeres, que cap no se’ls
escapi. Ara parlen de Darnius, Terrades,
de Requesens, però torna a començar al
Portús però cap amunt, avui fa sensació
de calor, el vent és lleu, la flama reposada i
sense pressa.
I penso en tantes vivències, en tanta gent
què tindrà coses dignes de ser explicades, i
que no voldrà.
El contrapunt més tràgic a la gran extensió
cremada és un foc petit, però intensament
mortífer, com el de Portbou: les imatges
dels automobilistes abandonat els vehicles,
ficant-se entre la punxant vegetació de
cactus, i lliscant pels pendents pedregosos,
no s’oblidarà. Així com que una família
caigués mortalment per un penya-segat de
trenta metres .
Els morts que ha causat uns ximples que
ni saben apagar unes burilles, és fàcil
aprendre’n, els podien apagar: prement-los
dins dels calçotets o als ulls.
Lluís Mª Mandado i Rossell
Juliol de 2012
lluismmandado@gmail.com
26
 1 d’agost de 2012
> Vivint el foc des de Port Aventura
Ja és casualitat. A voltes penses en la mala
sort de no haver estat present, per veure-ho i
per ser útil; a voltes penses que millor haver
estat lluny per no aguantar el patiment i el do-
lor dels teus, dels veïns i de la terra.
DIUMENGE 22
Ens vam llevar disposats a acabar de
treure’ns les vèrtebres de lloc, pujant a totes
les atraccions possibles, per retornar a casa
a mitja tarda. Feia vint-i-quatre hores que ha-
víem coincidit amb la Sònia Martínez i la seva
família, els quals finalment també havíem po-
gut “lligar” tres dies de vacances.
Ens vam retrobar a mig dia, a la piscina, i la
Sònia ja portava el mòbil a la mà...hi ha foc
a la Jonquera!
Deu ser difícil pensar què has de fer des de
tan lluny, amb els teus fills allà, al mig d’aquell
“viatget” tan esperat. Quan, malgrat tot, ella
va decidir tornar a la Jonquera, la sensació
de frustració, de viatge malmès, va planar per
la seva família.
La xarxa ens anava escopint informacions:
evacuats, incertesa, Portbou, la nostra Tra-
muntana...1986.
Finalment, quan vam rebre la trucada de la
Sònia, que havia arribat al centre de coman-
dament a Figueres, i ens va explicar l’escenari
de foc i cendra, vam comprendre la magnitud
de l’incendi...res comparable amb el que vau
passar tots els que hi éreu presents.
Vam decidir pujar a Port Aventura per
• L’incendi iniciat a la Jonquera s’expandia ja de nit al nord de l’Alt Empordà. Figueres a primer terme i el foc al fons (Miquel Cruañas)
27
distreure’ns i fer temps abans de retornar,
però les notícies es succeïen i cada cop sem-
blava més improbable poder dormir a casa.
Finalment cap a les 23 h del diumenge, i per
raons òbvies, vam haver d’abandonar la idea
de posar-nos en marxa; això ens va estalviar
una nit al cotxe, per que de cap manera po-
dríem haver arribat a la Jonquera.
Així que calia passar al pla B, que era dormir
a Port Aventura. Vam anar a recepció a ex-
plicar la nostra situació excepcional, esperant
que es fessin càrrec i ens oferissin, com a
mínim, un preu raonable. La nostra sorpre-
sa va ser quan ens van dir que el preu havia
de ser el mateix de sempre, amb entrada al
parc inclosa (malgrat no la volguéssim per
que pensàvem marxar a primera hora cap
a la Jonquera ), i que no podíem parlar amb
la directora de l’hotel, per que no hi era fins
l’endemà: “paga o busca’t la vida”. Davant
d’aquesta situació tant impresentable, vam
omplir l’obligat full de reclamacions, i vam ha-
ver de traslladar a tota la “tropa” fins a un altre
hotel, que ens va fer pagar el preu correspo-
nent a una nit d’hotel, i prou. Està vist que a
Port Aventura, ser client anual no et comporta
cap benefici, i que si crema casa teva, no és
el millor lloc per demanar ajut, per tant a no-
saltres ja ens han vist prou!
A tot això, aquella nit ens vam acomiadar de
l’home, i els dos petits, de la Sònia, que ha-
vien de restar un dia més al parc, sense sa-
ber encara com tornarien a l’Empordà...com
ja imagineu, tot molt il·lusionant.
Tema central
DILLUNS 23
Són les 8h. Primer de tot el 324 a veure si
aquest matí podrem retornar. Dutxa, maleta,
esmorzar, premsa i a les 10 h arranquem cap
a l’Empordà. Estem preocupats, o tristos, una
barreja de sentiments solidaris, especialment
amb els que han “llepat fort”, quan notem olor
a foc, i encara estem a l’alçada de Tarragona.
No pensem que pugui ser el nostre, però des-
prés la televisió ens confirmarà que sí, que és
olor empordanesa.
Avancem per l’AP7, sense més problemes
que els peatges, quan comencem a veure
les columnes de foc. Al cotxe es produeix
una mena de “minut de silenci” improvisat, i
la ràdio anuncia l’accident entre dos camions
i una autocaravana, que obligarà a tothom
a sortir de la via, per Figueres Sud. Costarà
d’arribar.
Ja estem veient la sortida, quan quedem
aturats. La sorpresa més gran encara ha
d’arribar: una hora llarga després de quedar
col·lapsats, divisem el peatge i, “la mare que
els va parir, estan cobrant!. Com podeu ima-
ginar dins del cotxe es produeix una energia
verbal negativa (que no reproduiré aquí),
que acaba en una claxonada, acompanya-
da d’una escridassada a un treballador del
peatge, i la negativa a pagar, per la cua, però,
sobretot, per la falta de sensibilitat, en aques-
ta situació. Davant del “ruixat”, l’operari ens
obre la barrera sense dir absolutament res.
Aquests de l’autopista s’ho han de fer mirar, i
els governants, que ho permeten, també...no
val tot per fer negoci, senyors de Port Aven-
tura!.
Arribem a la recta de les benzineres jonque-
renques. Llastimosament cap “putiferi” s’ha
cremat i podran continuar complint la Llei i
seguir pagant els impostos als diferents ajun-
taments, que no se n0aprofita només el de la
Jonquera, encara que ja va bé que es digui.
La columna de fum que surt per darrera de
la torre del Serrat de la Plaça, és impressio-
nant. Sembla la d’un volcà amagant el sol i
dóna idea del que estaran patint els veïns
d’Agullana, quan de sobte, sentim el clàxon
d’un cotxe a la rotonda...és la Sònia, que va a
Figueres: la seva família l’espera a l’estació.
Koke del Campo
Juliol de 2012
kokedc@yahoo.es
 Tema central
> Incendi als massissos de les
Salines i l’Albera
El paisatge de la zona afectada és
desolador. Està tot despullat, inert i tenyit
de negre. Aquest matí (24 de juliol 2012)
encara es veien columnes de diferents
dimensions i petits focs arreu. Hem viscut
dos dies de nerviosisme i cansament. Hem
dormit poc. En aquestes hores passades i
amb l’amenaça del foc s’engega un instint
atàvic, molt poderós, costa guardar la
calma i de manera intermitent brollen unes
emocions que contenir-les pot esdevenir
una feina titànica com impossible.
A Cantallops ha afectat a la part occidental
del terme: Abellars, Terres Blanques i part
de La Muntanya, tocant amb Santa Llúcia i
la Barbota on va entrar des del terme de la
Jonquera. El vent, però venia de nord-est
i va impedir que entrés abans. Ahir però
(23 de juliol 2012), en canviar l’aire a vent
d’avall el foc es va revifar des del sud
(Capmany) i va anar pujant per camps mig
abandonats i, per la ribera, fins arribar a
menys d’un quilòmetre del nucli urbà. Però
el que feia por era el d’Abellars i el que hi
havia més al nord, cap al camp del calze
(La Jonquera), perquè si aquest es revifava
amb component nord o nord-oest podria
prendre cap al poble i després dirigir-se cap
a Sant Climent, Espolla, Rabós, Garriguella
i ves a saber, potser el cap de Creus. Altres
zones afectades són Arnés, la Verneda,
serra Bularó i el Puig de la Costa.
L’afectació ha estat molt important a La
Jonquera, Capmany, Agullana, Darnius, la
Vajol, Terrades i Biure entre altres com Ma-
sarac i Llers. M’informen que aquest matí
(24 de juliol 2012) sis dotacions aèries han
actuat en els diferents focus de la Muntan-
ya, just sobre les fonts. A veure si podem
dormir una mica més tranquils i que el flanc
occidental del massís de les Salines-Basse-
goda quedi aviat controlat.
Aquests dies se’ns ha reviscolat el record
del gran incendi de 19 de juliol de 1986.
Aquest foc de fa vint-i-sis anys va imprimir
una petjada inesborrable i potent a molts
dels veïns de l’Albera. La impotència, la
ràbia i la consternació varen respirar-se
arreu, així com un fum que es convertí
en una mena de boira tòxica i asfixiant. A
Cantallops va ser especialment dramàtic i
> Fins que els propietaris (...) no en treguin
rendiment sembla que els boscos continuaran
abandonats... <
emotiu per l’accident aeri de La Muntanya.
En aquella ocasió es va cremar el 76% del
terme.
Després de la recent tragèdia, arreu
comencen debats i tertúlies en les quals di-
verses veus intenten exposar punts de vista
alguns encertats, altres no tant, per mitigar
els efectes del foc: ramats, treballs fores-
tals... Han aparegut iniciatives que s’han
de comprendre d’acord amb els nous codis
de la societat en xarxa. En aquest sentit cal
esmentar la campanya ‘Un català, un arbre’
que buscaria canalitzar la impotència i les
ganes de col·laborar davant dels focs de
l’Empordà i dur a terme accions comunes.
‘Un català, un arbre’ és una iniciativa
lloable i noble, solidaria i positiva, però fora
de tota realitat ecològica i que estaria en
els paràmetres i les lògiques d’una societat
‘urbanita’, lleugerament allunyada del medi,
una societat amb un cert desconeixement
de la realitat i la complexitat del país.
També sorgeixen dubtes al voltant de la
utilitat d’actuacions com les del projecte
Princalb, de prevenció d’incendis forestals
transfronterers a l’Albera i Cap de Creus.
Aquests treballs realitzats a principis d’any
foren executats en zones naturals prote-
gides sense un procés previ d’exposició
pública ni debat obert amb les entitats i
agents del territori. La Iaeden i diversos
veïns van alertar d’aquestes actuacions en
tant que no passaven els tràmits d’impacte
ambiental ni els desitjables debats socials
i de participació ciutadana. Tanmateix,
per les informacions que tenim en aquest
moment i preguntant-nos si va ser útil
l’estassada al Camp del calze, Civadera i
Auleda podem dir, provisionalment i amb
cautela, que ho va ser parcialment en tant
que feia pocs mesos que s’havia estassat.
Tot i així va entrar en el terme de Canta-
llops travessant una part de l’estassada.
1 d’agost de 2012
El factor determinant? El canvi de vent i
els hidroavions francesos. La part oriental
de l’estassada fou més efectiva perquè els
bombers a peu podien moure’s amb menys
dificultat perquè hi havia menys massa
forestal.
Paral·lelament ens trobem, en el planer
dels nostres municipis, camins públics
abandonats, deixats o deliberadament ta-
llats per particulars. En aquestes situacions
d’emergència, cal afegir alguna carretera
asfaltada il·legal, com la que volta el parat-
ge de Bell-lloc i els terrenys militars entre
Cantallops i Sant Climent, una infraestruc-
tura totalment kafkiana que empitjora la
seguretat, l’eficiència i l’estalvi de temps
per qualsevol urgència, sigui amb o sense
incendi forestal (quan el camí públic autèn-
tic és tot dret).
Aquest seria, a grans trets (i parcialment),
el panorama estructural d’una societat
cada vegada més urbana i allunyada de
les activitats tradicionals que ajudaven que
el foc fos menys poderós i destructor. El
foc seria, entre altres factors, el resultat
d’un desequilibri profund entre el model
social i econòmic imperant i un medi natural
molt abandonat. Mentre no canviïn certs
aspectes de les estructures econòmiques
sembla que no hi haurà res a fer. Fins que
els propietaris (el paradigma de la propietat
privada és un dels fonaments de la societat
actual) no en treguin rendiment sembla que
els boscos continuaran abandonats. Uns
boscos que, d’altra banda, foren privatitzats
fa més de dos segles en un procés històric
d’individualisme agrari i forestal. Caldria
debat, reflexió, modèstia i molta bona
voluntat.
Lluís Serrano
Juliol de 2012
lluis.serrano@udg.edu
28
 1 d’agost de 2012 Tema central

> Enric Ricart • Voluntari ADF Les Salines

“Impressionava sentir roncar el foc”

Enric, ens pots explicar des de quan ets
voluntari de l’ADF de Les Salines?
Ara fa uns quatre o cinc anys m’ho van
proposar, els hi faltava gent.
Quines funcions té l’ADF forestal i quanta
gent sou?
Ajudar-nos entre tots i a tothom que ho
necessiti així que es produeix un incendi
a la zona. Actualment devem ser unes 15
persones.
De quin material disposeu? Teniu forma-
ció?
Bàsicament tenim cubes d’aigua per portar a
remolc dels cotxes o tractors, motobombes
per extreure aigua i mangueres. Al principi
vam fer una mica de formació i nocions
bàsiques sobre què fer i com actuar.
Quan vas rebre l’avís per ajudar el dia 22?
Aquell diumenge era a Bàscara. A la 1.15 h.
ja em van trucar per avisar-me. Al principi no
m’ho volia creure, només de pensar amb el
vent que feia!
el foc arribava a la carretera d’Agullana, a
Can Romans. Allà vam actuar en una zona
de camps i oliveres i ens moviem en funció
de com avançava el foc, però la nostra cuba
és molt limitada, només té una autonomia de
tres minuts. Poc després arribaven les cubes
d’en Robert Baserba de Can Romans i la
d’en Josep Rigau. Ens reorganitzem com po-
dem. S’afegeixen al grup en David Ceballos
i prenem la decisió d’anar cap a la carretera
de Darnius i intentar aturar el foc en una
zona d’un còrrec. Però el foc ja ocupava els
dos costats de la carretera.
Vau passar por en algun moment?
No pots sentir por perquè ni tens temps de
pensar-hi però si que recordo que quan
passava entre els dos focs em va venir al
cap que si el meu cotxe, o el tractor d’en Ri-
gau que venia darrera meu es paraven allà,
estàvem perduts. L’escalfor del foc entrava
dins el cotxe.
Recordes algun moment especial?
Quan senties avançar el foc i ho feia molt rà-
pidament impressionava sentir com roncava.
I casa teva?
Força bè. La zona ha quedat com una illa
protegida pels camps i perquè el bosc de
l’entorn més proper era net. Vam tenir sort
perquè quan era fosc i el foc encara era a
prop no teniem llum ni grup, i no podia treure
aigua del pou.
Alguna cosa per afegir?
Sí, que els bombers que venien de fora van
fer bè la seva feina però no els seus caps,
especialment el dia 23, i notaves que no co-
neixien el territori. Me’n vaig adonar sobretot
el dia 23 quan estàvem sols amb ells davant
d’un rebrot del foc al Mas de Can Genís.

Què és el primer que fas?

De seguida vaig venir aquí al mas de Can
Salvi (Can Martí de la Burra). Vaig enganxar
aquesta cuba que veus i a les dues i quart
ja estava a la cruïlla de la N2 amb el camí
del veïnat de Sant Julià. El foc ja era als
dos costats de la carretera i autopista i ja es
veia a venir que allò seria gros. No es podia
respirar i amb prou feina t’hi veies.

I després?
Tot passava molt ràpid. A les tres de la tarda
ens donen l’avís de retirar-nos cap al parc de
bombers de la Jonquera. Quan vaig arribar
ja hi havia en Josep Rigau de l’ADF i en
Jordi Montalat i en Benet, bombers que te-
nien el dia lliure. Intentem arreglar una cuba
que té problemes i tot seguit anem cap a
l’Estrada i cap al Riberal. En aquell moment • Enric Ricart (Infojonquera.cat)

Cada dia, pots opinar sobre l’actualitat del

què passa a la Jonquera
29
 Tema central
> Enric Cano
“Tothom vol un camió al costat de
casa seu i això és impossible.”
Aquesta regió d’emergències s’ocupa
dels incendis forestals entre d’altres
actuacions.
La Direcció General de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament té tota una cartera
de serveis: ara mateix estem amb el rescat
d’un submarinista, i el salvament a un
excursionista que s’ha trencat un peu pujant
al Puigmal, però també accidents de trànsit,
focs d’habitatges, focs a indústries, forestals,
tenim un ampli ventall.
Per les condicions de sequera i les
altes temperatures, estàveu en especial
alerta de foc aquell cap de setmana de
l’incendi?
Era una de les zones que teníem presents,
perquè cada vegada que bufa la tramuntana
a l’estiu hi tenim l’ull a sobre. Però el diu-
menge 22 de juliol vam tenir un foc a Pals, i
quan ja el teníem gairebé en fase de control,
ens va sorgir una altra actuació a una urba-
nització de Massanet de la Selva, que al final
va ser una falsa alarma, perquè un veí havia
alertat de fum que al final va resultar una
barbacoa. Per tot això hi havia moviment de
vehicles, però sinó hi volíem destinar el que
nosaltres anomenem una columna mòbil,
que són tres vehicles de bombers més un
de comandament que nosaltres posem, en
funció del risc, a un costat o un altre de la
província.
Aleshores els dispositiu que hi havia dis-
ponible en el moment que es va declarar
el foc era l’habitual de la Jonquera?
Sí, era l’habitual però estava reforçat, en
el sentit que, depenent dels mapes de risc,
els dies de les festes dels agents es poden
variar, i aquell diumenge no hi havia ningú
de festa al Parc de la Jonquera, hi havia una
persona de vacances, però per la resta hi es-
tava tota la dotació de la Jonquera. I per això
de seguida van poder sortir dos camions,
amb quatre bombers i els tres auxiliars fores-
tals que es contracten per campanya, que
van ser els primers en arribar al foc.
L’avís que fem és molt ràpid perquè és per
ràdio, i en el moment en que s’ordena a
• Cap de la Regió d’emergències de Girona
• Enric Cano
Jonquera la sortida al Portús perquè hi ha
foc en un voral, alhora això ho escolten al
Parc de Llançà, de Roses, Figueres, Vilajuï-
ga, Cabanelles, St. Climent Sescebes,etc...
tots ells ho senten i per tant comencen a
preparar-se i comencen a pujar als camions
perquè saben que els activarem. En aquest
cas es va deixar en un primer moment a Ro-
ses, Llançà i Cadaqués en ‘stand-by’, per si
sorgís alguna emergència allà, però la resta
van ser cridats poc després i van sortir de
seguida perquè ja estaven preparats dins del
camió. També els voluntaris de Sant Climent
Sescebes i Portbou.
La sortida va ser ràpida, perquè us en feu
l’idea... el cap de guàrdia estava sobrevolant
la zona de Massanet de la Selva on us co-
mentava que hi va haver una falsa alarma, i
jo estava a control perquè no em podia estar
a casa, li vaig dir que anés cap a la Jonquera
>
Si la gent té la sensació de que no hi érem
és perquè estàvem apagant foc
<
1 d’agost de 2012
que havíem fet sortir els camions, doncs ja
des de Massanet el cap de guàrdia va alertar
que veia una columna de fum a la Jonquera.
En aquell moment jo vaig agafar el cotxe
per adreçar-m’hi, i en trencar a Costa Roja,
ja vaig veure també la columna de fum i ho
vaig comunicar per ràdio i que comencessin
a fer sortir camions. I el cap de guàrdia que
estava aquí a la central, escalonadament
per ordre de proximitat, va anar fent sortir els
efectius d’altres regions, procedents d’arreu
de Catalunya.
Vosaltres també sou qui demaneu la
col·laboració de bombers francesos?
La veritat és que no va caldre, ells mateixos
ja es van activar. Després si calen més
reforços o s’haguessin d’endinsar molts
quilòmetres dins l’altre estat sí que ja es
fa la petició formal. Però aquell diumenge,
quan jo arribo a la Jonquera, ells ja estaven
treballant. I ens coordinem bé, tenim molt
bona relació amb ells. Des del tema del
túnel del TGV hem estat junts a totes les
reunions, ens coneixem, i hem fet pràctiques
conjuntes per ensenyar-nos mètodes i eines.
Hi ha molt bona col·laboració, i com us deia,
hi ha un decret que estableix que en zona
fronterera podem actuar els uns a zona dels
altres sense demanar permís, després si cal
endinsar-se més a la regió aleshores ja es fa
la petició formal.
Alguna gent es queixa de la poca presèn-
cia de bombers al poble en el moment
que les flames arribaren als barris i ca-
ses. Quina va ser la prioritat d’actuació?
En els primers minuts van sortir Jonquera
i poc després, Figueres i Vilajuïga. Jo m’hi
vaig adreçar i vaig arribar dels primers. Quan
30
 1 d’agost de 2012
> Enric Cano
> Quan el foc estava a punt d’arribar al poble li
vaig dir que desallotgessin les cases més
properes al bosc i la resta confinats <
vaig veure que el foc saltava la Nacional i
cremava cap a la Jonquera, vaig anar de se-
guida al parc, on hi vaig trobar el director de
serveis territorials d’Interior, l’Albert Ballesta,
i la regidora de governació com alcaldessa
accidental Judith Carreras, i van pujar el
cotxe i els vaig ensenyar el foc i la violència
que portava. I vaig alertar a la Judith que
el foc estava a punt d’arribar al poble i li
vaig dir que es desallotgessin les cases
més properes al bosc i la resta confinats. I
nosaltres estàvem a la zona de foc intentant
d’aturar-lo. Quan vam començar a rebre
trucades que el foc ja havia afectat alguna
casa, doncs evidentment ens vam dirigir cap
allà. Però va ser tot molt ràpid. Si la gent té
la sensació de que no hi érem és perquè
estàvem apagant foc. Tothom vol un camió al
costat de casa seu i això és impossible.
Estàvem intentant aturar el foc, quan vam
veure que era inabastable, després vam des-
tinar tots els recursos a salvar gent i salvar
béns i ja ens hi vam dedicar tota la tarda a
fer com una mena de guerrilla, anar apagant,
• Camions de bombers de diferents parcs de Catalunya es dirigeixen cap al Portús (Foto: Josep Ribas)
31
• Cap de la Regió d’emergències de Girona
apagant, apagant, ja no el foc directament
sinó allà on arribava el foc i hi havia perso-
nes, cases, granges, etc...
I el de Portbou, van sortir doncs els de
Llançà i Roses que havíeu deixat a parc?
Al de Portbou s’hi va desplaçar primer el
que era de guàrdia a Llançà, i després el
de Cadaqués. Els de Roses no hi van anar
perquè en aquell moment estaven actuant a
un accident que s’havia produït. Però de tots
els vehicles que teníem a la Jonquera es van
adreçar alguns cap allà, també. De fet, dintre
de tot, va ser relativament ràpid d’extingir.
Segurament, si els de Portbou haguessin
estat a parc hagués estat molt més ràpid,
doncs sí, però ara és fàcil de dir. Però per
això precisament havíem deixat de guàrdia a
Llançà, perquè té un radi d’acció més ampli.
Les retallades de les que bombers ja fa
temps que es queixen, van notar-se en els
efectius disponibles a l’hora d’afrontar un
incendi d’aquesta magnitud?
Em sembla que no, a veure, les retallades
Tema central
ens han afectat a tots, com a tots els funcio-
naris, i una de les reivindicacions que tenim
és que necessitem més gent, perquè hi ha
agents que es jubilen, o passen a 2ª activitat.
Però precisament en aquesta campanya, a
nivell de gent permanent de guàrdia, fins i tot
es pot dir que som més gent que l’any pas-
sat. Per tant en aquest sentit no ha afectat
en l’efectivitat.
També suposo que vau tenir una gran
ajuda per part dels ADF de les zones
colindants...
Sempre, hi ha col·laboració, sempre ho
fem. Penseu que quan surt un foc, tenim els
telèfons de tots els coordinadors d’ADF i de
les primeres coses que fem es trucar-los,
encara que sigui un marge. Jo, que sóc dels
que vaig amb el ‘pinganillo’ tot el dia, i quan
sento que hi ha una sortida, de seguida truco
a l’ADF més proper i els demano si us plau
que hi enviïn efectius cap allà que nosaltres
també estem de camí. Si primer hi arribem
nosaltres i l’apaguem, els truquem que ja no
cal que hi vinguin, i al revés, si són ells els
primers en arribar i l’apaguen, també ens
avisen que ja ho han solucionat. En aquest
sentit tenim molt bona entesa i molt bona
coordinació.
Primer La Jonquera, Capmany, Canta-
llops, Agullana, Llers,.. Els dies després
Terrades, Boadella, Cistella. Quins han
estat els moments més crítics de les
vostres actuacions?
El primer dia sobretot, quan vam veure
que era un foc que nosaltres no podíem
encerclar, que és la manera que estem
acostumats a treballar-lo, actuant a tot el
perímetre, sinó que havíem de treballar a tot
arreu perquè estava tot ell encès.
Sobretot també van ser moments molt
colpidors quan comencem a sentir que hi ha
hagut ferits per cremades. Perquè quan es
crema una casa, mira l’apagues i al capda-
vall és una casa, però quan sents que hi ha
ferits i o fins i tot morts, això a nosaltres ens
afecta molt més.
I després, un cop acabada la tramuntana,
quan les previsions eren que entrés la mari-
nada i que podia conduir el foc cap a l’oest,
va ser també un moment difícil.
A la zona est de Capmany etc, hi vam deixar
menys efectius perquè la zona oest, a un
costat i a un altre del pantà, en no haver
cremat mai, comportava més risc, perquè hi
ha més massa forestal i és una zona de més
 Tema central 1 d’agost de 2012

> Enric Cano • Cap de la Regió d’emergències de Girona

difícil accés, en quan a l’orografia.

Potser ens falta una mica de cultura de

prevenció? Perquè cada vegada es cons-
trueix més prop de la massa forestal i no
es prenen mesures de seguretat....
Hi ha un Reial Decret, el codi tècnic
d’edificació, ja obliga a què tot habitatge o
tota construcció que està a tocar de massa
forestal, ha de tenir una franja perimetral de
25 metres. Això estava establert en urbanit-
zacions i fins fa poc no s’ha establert també
per nuclis urbans. Però això s’ho obliga
només a nova construcció. Jo penso que en-
cara que siguin pobles ja establerts s’hauria
de respectar aquesta franja perimetral per
tenir més seguretat. El que passa és que ara
que ja ha cremat no cal i quan hagi tornat a
créixer la gent ja no tindrà vivent el record
del risc i els semblarà que s’exigeix sense
necessitat. No tenim cultura com ara, els ja-
ponesos que fan simulacres de terratrèmols,
ens convé molta formació a nivell d’escola.
Quina altra cosa milloraríeu per poder
preveure, evitar aquest tipus d’incendi?
S’està considerant, a nivell nacional, per
> ...tot habitatge o tota construcció que està a
tocar de massa forestal, ha de tenir una franja
perimetral de 25 metres... <
part d’institucions i amb col·laboració amb
bombers, la possibilitat d’incloure algun tipus
d’assignatura, que s’inclogués en la formació
reglada, una assignatura de protecció civil o
d’autoprotecció. Perquè la gent sàpiga què
és el que s’ha de fer. Per exemple: que si
vas circulant per una via segura com una
autopista, doncs no deixis el cotxe, perquè
és una de les raons per les que veiem que
hi ha més víctimes, per deixar el cotxe,...
consells molt pràctics, què has de fer quan
tens un foc a casa teva, ... i això és un
tema que s’està treballant molt i jo crec que
s’aconseguirà.
Com pot col·laborar la ciutadania a res-
taurar el patrimoni natural perdut?
Ara el propi bosc mediterrani és molt savi i
per això tenim els tipus d’arbres que hi ha,
i s’anirà regenerant, tot el que són suros i
alzines rebrotaran.
La col·laboració ciutadana és la prevenció,
tenir aquest marge de seguretat, tenir els
voltants de les granges, el voltant de les ma-
sies, els voltants dels pobles nets. Aquesta
és la màxima que s’hauria de tenir. Aquest
any ja han estat dos focs i no ens podem
permetre un tercer, ni d’aquí a vint anys,
ni d’aquí a cinquanta, cal fer prevenció, no
podem permetre que ens arribi mai més.
Missatge als Jonquerencs...
Que tinguin present el tema de la prevenció
i de l’autoprotecció. Tot nucli habitat, casa
aïllada, urbanització, etc....ha de ser prou se-
gur per tal que la gent es confini sense que li
pugui passar res i així no haver de lamentar
pèrdues de vides humanes ni bens. La gent
ha de tenir molt al cap l’autoprotecció.
El missatge principal és el del no oblidar
aquest maleït foc i de prendre totes les
mesures necessàries per tal que no es pugui
produir mai més.

Judith Nadal
Juliol de 2012
judithnadal@yahoo.es

• Bombers al parc de bombers de la Jonquera (Foto: Josep Ribas)

IMPRESSIÓ - PUBLICITAT - DISSENY GRÀFIC I WEB

EDICIÓ - SERVEI DE PREMSA
Polígon Mas Morató - Avda. Euskadi, 10 nau 6 - 17700 LA JONQUERA
Tel. / Fax: 972 554 105 - www.impremta.info

32
 1 d’agost de 2012 Tema central

> Sònia Martínez / Judith Carreras • Alcaldessa de la Jonquera / Primera Tinent d’alcalde

“Contents per la resposta social que

hem rebut”
Quan va saber que s’havia declarat foc al
municipi?
S.M. En primer moment a mi em va alertar el
director dels serveis territorials d’Interior de
Girona, l’Albert Ballesta, que hi havia foc a la
Jonquera. Jo em trobava fora del poble amb
la meva família, però li vaig dir que telefonés
a la Judith Carreras, que ella es faria càrrec
de la situació i que jo estaria en contacte
amb ella.
Vaig esperar uns minuts perquè ells
poguessin parlar i després vaig trucar a la
Judith, i em va dir que ella s’adreçava al parc
de bombers de la Jonquera i que quan en
tingués més novetats, me n’informaria.
Al caps d’uns minuts, que van ser de molta
tensió per mi, la Judith em va trucar i em va
demanar que pugés de seguida perquè el
foc s’estava estenent molt ràpid, i a mi em • Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera, i Judith Carreras, 1ª Tinent d’alcalde i regidora de Governació (Fotos arxiu: Josep Ribas)

va venir de seguida al cap el gran incendi de

l’any ’86.
Quins dispositius es van engegar des de
l’ajuntament per afrontar la gestió d’un
estat d’emergència? I en quin moment?
SM: En un primer moment va actuar la
Policia Local amb uns extintors, però amb la
tramuntana que feia era impossible, i de se-
guida ja van arribar els Bombers. I la Judith,
amb l’Enric Cano, de la regió d’emergències
de Girona, i amb el delegat del govern de
Girona, l’Albert Ballesta, van fer un reco-
rregut de reconeixement per tota la zona.
I comencen a activar tots els dispositius
d’emergència.
Tant l’Enric Cano, com l’Albert Ballesta, ens
han felicitat per la gestió de la Judith que va
saber portar molt bé la situació i organitzar i
coordinar-ho tot. Per mi és un orgull, perquè
la tinent alcalde ha fet tant bé aquesta feina.
Però millor que ens ho expliqui ella perso-
nalment
JC. Estàvem amb el sr. Ballesta i amb el
sr. Cano que es qui coordinava els efectius
d’actuació com a cap d’emergències. En
estar aquí in situ, de seguida es va veure
la gravetat de la situació, ells van ser molt
sincers i directes i a partir d’aquí conjunta-
ment amb bombers, Mossos, CECAT vam
començar a distribuir les tasques a cadascú
en funció de les seves competències.
A nivell municipal comptem amb la Policia
Local, com a membres del cossos i forces
de seguretat de l’estat. Es van activar tots
els policies locals que es va poder, tenint en
compte que ja es preveia que aniria per llarg
i que s’hauria de fer la rotació de torns. Però
de tot això ja es van encarregar la caporal,
sra. Santos i l’agent David Sánchez. A nivell
de voluntariat de Protecció Civil, que la com-
petència també és municipal, es va contactar
amb en Rafa Medinilla que és el president
dels voluntaris. I ens vam començar a
coordinar: policia, voluntaris de protecció
civil i voluntaris de la ciutadania espontanis,
juntament també amb la Brigada.
El pavelló es va habilitar perquè la gent
que va ser evacuada pogués estar en un
> En un primer moment va actuar la
Policia Local amb extintors, però amb la tramun-
tana... era impossible. De seguida ja van arribar
els Bombers. <
lloc tranquil. També hi van acudir persones
que estaven soles i que es van estimar
més estar-se al pavelló per estar acompan-
yats i més informats dels esdeveniments i
l’evolució de l’incendi.
Però totes les decisions es van prendre
conjuntament amb els bombers, amb el Ce-
cat i amb els Mossos d’Esquadra. Val a dir
que tant la Policia Nacional, com la Guàrdia
Civil van oferir-se per col·laborar amb totes
les patrulles que tenien disponibles. Les
decisions van ser correlatives, les instruc-
cions ens arribaven des del CCA (Centre de
Comandament Avançat) i nosaltres reunits
aquí al parc els representants de cada ens,
executàvem les ordres que ens anaven
arribant, com ara el moment de l’evacuació.
Al pavelló, entre les persones evacuades,
visitants sobretot francesos que passejaven

33
 Tema central 1 d’agost de 2012

> Sònia Martínez / Judith Carreras • Alcaldessa de la Jonquera / Primera Tinent d’alcalde

pel poble, gent que va voler recollir-se al pa-

velló per por o per no estar sol... al final van
arribar a ser unes 250 persones. Després
> Tot i les múltiples reunions mantingudes
quan es van obrir les carreteres la gent va
anar marxant. Però després en tornar-les a
aquests dies encara no sabem quina mena
tallar, a la nit, es va tornar a obrir el pavelló d’ajudes habilitaran des del Ministeri <
per acollir sobretot treballadors que vivien
fora de la Jonquera i que no tenien on anar,
i al final van dormir al pavelló una cinquan-
tena de persones, i se’ls va portar el sopar i També vam rebre trucades des del Consell encara no s’ha fet un recompte total, però
l’esmorzar l’endemà. Comarcal, la Diputació i la Generalitat, des s’estan recollint perquè el Ministeri obrirà
A la sala polivalent ja teníem un grup de de diferents departaments per ajudar-nos una línia d’ajuts. La segona setmana d’agost
quaranta excursionistes que abans de amb qualsevol necessitat que tinguéssim. I està prevista una reunió amb tots aquests
l’incendi ja havien demanat una infraestruc- són molt d’agrair totes aquestes trucades de particulars perquè no hagin de presentar les
tura municipal per poder passar la nit perquè suport i ajuda, i a més són molt importants sol·licituds de manera particular sinó que es
estaven fent una Gran Ruta pel Pirineus, el perquè tot i que no les vam necessitar, saber farà de forma conjunta, donant-los un cop
diumenge al matí, la meitat d’aquest grup va que en un moment donat et pots adreçar a de mà des de l’Ajuntament, i es vehicularà a
reprendre el camí i se’ls va aturar a Reques- qualsevol de les administracions per dema- través del Consell Comarcal, que l’adreçarà
ens i se’ls va portar a la Cantina i després es nar ajuda en un moment crític. També cal al Ministeri.
van quedar a Cantallops. Al final el grup que agrair als empresaris de la Jonquera que van Tot i les múltiples reunions mantingudes
s’havia quedat a la Jonquera i que havien de oferir la seva ajuda, tant com per habituallar aquests dies encara no sabem quina mena
marxar la tarda de diumenge, en no poder la gent concentrada al pavelló. d’ajudes habilitaran des del Ministeri, perquè
fer-ho se’ls va tornar a cedir la sala poliva- La resposta d’ells i del voluntariat han estat també depèn de les propietats que haurien
lent per passar la nit. També dos ADFs que molt importants, molta gent de la Jonquera d’haver estat assegurades i no ho estaven,
havien vingut del Penedès, en un grup de s’ha ofert per col·laborar en qualsevol tasca. que no sabem si rebran subvencions o no.
cinc persones, van acabar descansant amb Aquí a la Jonquera i en general perquè Però el Consell està redactant un Pla Estra-
els monitors i els nens. també hem rebut trucades de psicòlegs, de tègic en aquest sentit.
I em sembla que va ser dimarts que van veterinaris, de particulars per si cal fer actua- Farem una reunió informativa a l’Ajuntament,
venir uns 80 sappeeurs pompiers francesos cions al bosc de neteja, de tala d’arbres, són amb tots els tècnics i tots els grups polítics,
i ens van demanar que se’ls habilités el molt d’agrair i reconforta molt. per acompanyar els afectats en aquesta
pavelló per poder dutxar-se i descansar, i gestió de les sol·licituds d’ajuts i explicant
evidentment es va cedir el pavelló. Quina ha estat l’àrea afectada i fins a quin com l’han d’omplir i com ho han de fer.
grau? La casa de Colònies de Canadal ha hagut de
També els de la Casa de colònies de Ca- S.M. Dilluns, dimarts i dimecres vam obrir cancel·lar tots els grups que tenia reservats
nadal van ser evacuats al pavelló, però en el període perquè els particulars presentes- per aquest estiu i fins l’any que ve que pugui
tenir els gerents de la casa de colònies altres sin les valoracions de les seves pèrdues, i tornar a obrir són 1.729 places perdudes.
infraestructures per hostatjar-los, al final van
dormir a l’Hostal Marfil. La casa de colònies
va quedar totalment malmesa, els ferros de
les lliteres eren doblegats. Aquests nens es
van quedar tota la setmana al poble i es van
organitzar activitats amb entitats culturals i
esportives de la Jonquera.

Creu que arran de les millores de
resposta després de la nevada del 2010
estàvem millor preparats per un incendi
d’aquestes dimensions?
S.M. Jo crec que el fet que no fallés el
telèfon ha sigut clau, hi va haver algun pro-
blema amb algunes companyies concretes
com Vodafone o Orange, però vam parlar
amb el CECAT i ho van solucionar força
aviat. La llum va faltar poques hores, de se-
guida Fecsa Endesa es va posar en contacte
amb nosaltres per si teníem necessitat que
desplacessin generadors de llum pel poble.
• Cementiri de la Jonquera (Foto: Josep Ribas)

34
 1 d’agost de 2012
> Sònia Martínez / Judith Carreras
> La resposta d’ells i del voluntariat han estat
molt importants, molta gent de la Jonquera s’ha
ofert per col·laborar en qualsevol tasca... <
També l’afectació a nivell turístic és impor-
tant. Cancel·lacions de places hoteleres: 28
places a l’Hotel Frontera, 25 al Jonquera, 10
al Nacional, 70 al Porta Catalana, el Porta
d’Espanya ha compensat les anul·lacions
amb les estades dels mitjans de comunica-
ció, el Tramuntana 76 places, la Font del Pla
10, i el Marfil 400 places.
També la Generalitat obrirà un línia
d’ajuts i per això la consellera Ortega es
va reunir amb els alcaldes.
S.M. Des de la Generalitat, els ajuts que
s’han d’habilitar són per afectacions al
patrimoni dels ajuntaments. Nosaltres farem
servir la finestreta única del Consell per tots
els danys que ha sofert el patrimoni munici-
pal. Jo vaig portar una primera valoració al
Consell, d’uns 90.000 €, però aquesta xifra
no és ben bé la que podem qualificar com
a danys, sinó que és més la despesa que
ha sofert l’ajuntament: hores extres de la
brigada, de la Policia, hores nocturnes... que
tot això nosaltres no podem presentar com a
danys però que sí representen una despesa
per l’Ajuntament.
Es va fer una valoració ràpida i ara estem
treballant amb una sèrie de fitxes per cada
actuació que s’ha de fer: una actuació
important al cementiri (vidres, xiprers a
substituir, jardineria,...), una altra fitxa per
crema de senyals, de 10 contenidors verds
35
• Alcaldessa de la Jonquera / Primera Tinent d’alcalde
d’escombraries, tota la senyalització dels
Estanys, la zona de pic-nic del camí de santa
Llúcia, l’enreixat d’acer del camp de suro, la
torre del Serrat de la Plaça, de Carmanxel,
vidres, i sempre van sortir petites cosetes.
I pel que fa a la gestió forestals dels
boscos cremats?
S.M. També es va fer una reunió entre bom-
bers i entitats defensores del territori, però
de moment no s’ha marcat les línies clares
d’un pla d’actuació. Perquè els entesos
diuen que no es qüestió de replantar sinó
d’esperar un temps a veure si el bosc rebrota
i saber llavors quines àrees seran capaces
de regenerar-se i en quines si s’haurà de
dur a terme una actuació forestal específica
per cada tipus de bosc. S’ha d’esperar a
l’acabament d’aquest Pla estratègic per
tenir clar què s’ha de fer i aleshores actuar i
anar tots a una. Tampoc a la Jonquera tenim
cap tècnic mediambiental i esperarem les
directrius del Consell.
El proper 9 d’agost hi haurà un concert
benèfic, és una iniciativa sorgida des
de l’Ajuntament o per suggeriment dels
veïns? Com hi podem col·laborar els
jonquerencs?
J.C.: Aquest concert ha estat una iniciativa
popular, però han demanat que hi hagi
algú que lideri i l’Ajuntament es va oferir,
Tema central
juntament amb l’Associació de Comerciants
que també han estat molt actius. Dimecres
a la reunió es va posar en comú que ja hi
havia una sèrie de grups que s’havien ofert i
es va fer una llista de gent que podria venir
a donar un cop de mà aquell dia. Ja que
començarà a les 6 de la tarda i no aturarà
fins a la matinada, es necessiten molts de
voluntaris, pel servei de bar, per controlar
l’entrada, que es va acordar en un import de
3 euros. I també hi haurà venta de samarre-
tes amb un ‘logo’ solidari amb la situació. Es
farà a la Plaça Nova.
També voldria esmentar que hi ha una per-
sona que va viure molts anys a la Jonquera,
que és en Juli Sala, i que ara viu a la Vall
d’Aran i que el cap de setmana passat va
organitzar un torneig per poder col·laborar
d’alguna manera i combatre els efectes del
foc, i va recaptar uns 300 € que quan s’hagi
obert un compte per recollir fons i dona-
cions per portar a terme actuacions i pal·liar
aquests danys causats per l’incendi.
També des de Sant Jordi Desvalls orga-
nitzaran una activitat de solidaritat amb la
Jonquera, i un gimnàs de Banyoles que farà
una jornada per recollir fons per la Jonque-
ra... i en aquest sentit molts contents per la
resposta social que hem rebut. Mostres de
solidaritat que en un context de crisi com el
que vivim, i en el que sembla que cadascú fa
la seva per sobreviure, tenen doncs un doble
valor afegit. Són valors que semblava que
s’estaven perdent i que en situacions difícils
com aquesta t’adones que empordanesos
i catalans, quan hem de treballar junts, ho
fem, i és d’agrair.
Judith Nadal / Juliol de 2012
 Tema central 1 d’agost de 2012

> Incendi de juliol de 2012 • Selecció de fotografies d’infojonquera.cat

> Tasques d’extinció i conseqüències

• Veïns de Cantallops concentrats als afores del poble (M. Serrano)

• L’incendi revifa al sud de la Jonquera i Agullana el 23 de juliol (Foto: Josep Ribas) • Castell de fum sobre la Jonquera en la fase inicial de l’incendi (Marta Salellas)

• El fum no deixava respirar i amb prou feina deixava veure més enllà dels 50 metres al carrer Prat d’en Malagrava. Primers ferits i intoxicats pel foc i el fum (Falgués Fotografia)

36
 1 d’agost de 2012 Tema central

> Incendi de juliol de 2012 • Selecció de fotografies d’infojonquera.cat

• A primer terme el casc urbà d’Agullana amb alguns teulats i el campanar siluetejat. Al fons la muntanya
del Puig del Corb i el paratge de Santa Llúcia amb el foc descontrolat la nit del 22 al 23 de juliol (Foto:
Gemma Arché)

• Un hidroavió descarrega aigua sobre el Mas Pobre (Falgués Fotografia) • Campanya intensa d’hidroavions a la zona de Mas Brugat el 23 de juliol (Falgués Fotografia)

• Mitjans aeris de gran capacitat van ser claus en l’extinció especialment el dilluns 23 de juliol (Falgués Fotografia)

37
 Entitats 1 d’agost de 2012

> 19/08/2012: Marxa per la indepen-

dència de Catalunya a la Jonquera
El proper diumenge 19 d’agost, l’Assemblea etc. Aquest document va ser treballat per una > DECLARACIÓ PER L’ESTAT PROPI
Nacional de Catalunya (ANC) de l’Alt Empordà, segona comissió de 200 persones, i, finalment,
en especial l’ANC la Jonquera, i l’ANC de la per una tercera de 2000, a la Conferència La Declaració,
Catalunya Nord, organitzaran un gran acte Nacional per l’Estat propi, a l’auditori del Palau
independentista, d’àmbit nacional. Aquest acte de Congressos de Barcelona, el 30 d’abril de Constata:
haurà estat precedit pels de Lleida ciutat (inici 2011. Cal tornar a remarcar la transversalitat 1-que, després de 30 anys, el model autonòmic
de la Gran Marxa), Miravet, el gran concert dels diferents àmbits d’on vénen totes aquestes espanyol demostra ser incapaç de respondre
amb més de 15.000 persones a la Devesa de persones, defugint dels representants polítics, i a les nostres expectatives d’autogovern...entre
Girona, i Montserrat. Com podeu veure, un sempre actuant a títol personal. d’altres raons, perquè no ha estat fonamentat
gran acte a cada territori, abans de la Gran en el respecte a la realitat plurinacional i plurilin-
Marxa, de l’onze de setembre, sobre Barcelo- L’ANC està organitzada, per una banda, en guística...
na, a la qual no podeu faltar. assemblees territorials comarcals, que agluti-
Però abans de res, anem a explicar qui som nen les assemblees dels pobles i ciutats, i per 2-que l’Estat no dona suport als habitants de
l’ANC: l’altre en assemblees sectorials: bombers per la Catalunya i perjudica notòriament les seves
El 13 de setembre de 2009, amb la Con- independència, docents per la independència, possibilitats de mantenir i incrementar el nivell
sulta independentista d’Arenys de Munt, i etc. La tercera pota són els municipis adscrits de vida i benestar social que la capacitat del
la onada de Consultes posteriors, arreu del al moviment, “Municipis per la independència” país permetria...
país, va donar peu a una nova manera de del qual la Jonquera en forma part.
viure l’independentisme; amb objectius més Tot aquest entramat civil està articulat per un 3-que aquesta situació, definitivament aclarida
clars, menys agressiva, sense victimismes, Secretariat (30 persones) i un Consell perma- per la sentència del Tribunal Constitucional
com la forma més pràctica, a la llarga, d’anar nent de voluntaris (5% dels 2000 participants a espanyol de 28 de juny de 2010, només porta a
rebaixant els enfrontaments, i donar pas a una la Conferència). dues sortides: la definitiva integració en un pro-
nova relació amb Espanya. A la Consulta de la jecte de construcció d’una nació espanyola...o
Jonquera, la victòria de l’independentisme va En aquesta atmosfera neix, ja fa uns mesos, l’inici d’un procés d’independència que ens porti
ser aclaparadora. l’ANC de la Jonquera, constituïda, inicialment, a la constitució d’un estat propi.
per una vintena de persones, de diferents 4-que dins la societat civil de Catalunya s’ha
D’aquesta experiència, i com a següent pas del adscripcions polítiques, amb l’únic objectiu de generat un ampli moviment de rebuig a l’actual
full de ruta, neix al país , a principis del 2010, possibilitar la independència. procés de destrucció econòmica...
l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC),
inspirada en la clandestina Assemblea de Ca- Si esteu interessats a formar part del voluntariat 5-que l’opinió pública de Catalunya es mani-
talunya dels anys 70, buscant el poder de les pel gran acte del dia 19, passeu per Can Lapor- festa majoritàriament insatisfeta amb el grau
persones i la mobilització col.lectiva, per sobre ta a apuntar-vos; i si us agradaria assistir a les d’autonomia i de capacitat de decisió de que
dels partits polítics. reunions que l’ANC està fent a la Jonquera, gaudeixen els catalans, i així mateix hi ha molts
amb motiu d’aquest acte nacional, ens trobareu valencians i balears insatisfets amb l’autonomia
El nucli fundacional van ser 40 persones, els dilluns a les 19h, també a Can Laporta. del país respectiu.
sempre a títol personal, que creen el document Per a més informació: www.assemblea.cat i 6- que el Parlament de Catalunya ha ratificat
base “DECLARACIÓ DE LA CONFERÈNCIA www.AltEmpordaxI.cat en diverses ocasions que Catalunya és una
NACIONAL PER L’ESTAT PROPI”, a banda nació i que no renuncia a l’exercici del dret
d’altres documents d’organització, aprovació, d’autodeterminació.

L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines
d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines
d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor
o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.

Web Bàsica: amb servei de correu, hosting web, disseny tot inclòs.
Primer any: 400 euros • A partir segon any: 120

38
 1 d’agost de 2012 Entitats

> Un esdeveniment independentista a la Jonquera • 19 d’agost de 2012

Considera:
1-Que la població de Catalunya està cansada i
decebuda per les mancances en representació,
participació i respecte...
2-que, malgrat això, la població de Catalunya
ha mostrat reiteradament la seva maduresa de-
mocràtica, condició necessària per a qualsevol
procés d’emancipació.
3-que ha arribat l’hora d’unir esforços per tal
que les voluntats actuals a favor de la sobirania
s’agrupin i així es multipliquin i esdevinguin
majoritàries, per vies democràtiques, com a
condició indispensable...
4-que des del Principat de Catalunya s’ha de
prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament
per donar suport als moviments que sorgeixin...
als altres països amb els quals Catalunya
comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa
nacionalitat, expressada especialment en la
comunitat de llengua,...
pacífiques i democràtiques...
4-...l’ANC no participarà, amb candidatura
pròpia ni integrant-se en cap candidatura, en
eleccions polítiques de qualsevol nivell.
5-l’ANC treballarà especialment per la interna-
cionalització del procés...
6-l’ANC es disoldrà quan s’hauran aconseguit
els objectius nacionals damunt definits.
7-Mentre no es constitueixin al País Valencià,
Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees
nacionals amb els mateixos objectius que els
de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els
compatriotes d’aquells països que vulguin
vincular-s’hi...
I finalment Crida:
“ a tots els catalans i catalanes, siguin quins
siguin l’origen i l’adscripció política o ideològica
de cadascú, a incorporar-se al procés per a la
constitució de l’Assemblea Nacional Catalana,
primer pas per a forjar una nació lliure, justa i
avançada.”.
1 d’agost de 2012

I és per tot això que Acorda:

Engegar el procés de creació, a Catalunya,

d’una organització popular, unitària, plural i
democràtica, l’Assemblea Nacaional Catala-
na (ANC) regida pels principis següents:

1-...conscienciació i mobilització de la majoria

de la població de Catalunya per...
1r-recuperar la independència política
mitjançant la constitució d’un estat de dret,
democràtic i social.
2n-accedir a la independència exercint el dret
d’autodeterminació reconegut pels Pactes In-
ternacionals dels drets humans de les Nacions
Unides del 1966...
3r-formar una majoria al Parlament de Catalun-
ya que encomani al govern de la Generalitat la
convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació
nacional sota garanties internacionals, i, si el
poble català s’hi pronuncia favorablement, o bé
si l’estat espanyol no permetia el lliure exercici
d’aquest dret, que proclami la independència
nacional i constitueixi l’Estat català sobirà.
4rt-tractar amb la Unió Europea...la permanèn-
cia de Catalunya dins la Unió, amb el nou
estatus de membre de ple dret...

2-l’ANC es defineix com a moviment basat

en la democràcia de base...constituït per
assemblees territorials i sectorials...sempre a
títol personal...

3-l’ANC promourà accions...per obtenir un su-

port social majoritari...sempre des de posicions
• Reproducció del cartell de l’esdeveniment que organitza l’Assemblea Nacional Catalana a la Jonquera el 19 d’agost

39
 Opinió 1 d’agost de 2012

> La crisi econòmica i financera

d’Espanya. Nou avenir de Catalunya
Aprovat en el Parlament de Catalunya el Pacte 5 - No es preveu el resultat del referèndum, de Nadal i les altres als funcionaris. rebaixar
Fiscal, es preveu fondes controvèrsies a Ma- atès els diversos criteris i sentiments dels l’IVA i el RPFE. S’arreglaran els problemes de
drid. Un diputat anònim m’ha informat que ha catalans. En cas positiu, Catalunya passaria a les hipoteques. S’abaixaran molts articles de
sol·licitat una audiència al Rei d’Espanya per ser durant trenta anys, provisionals, una pro- consum, especialment de primera necessitat.
exposa-li un pla per resoldre la crisi econòmica víncia alemanya. Subjecte a les lleis comunes S’acallaran les queixes dels autèntics indignats
i financera, avui plena de dificultats. No sé si es dels altres estats federals, per tant amb les i els sindicats quedaran assossegats. Esperem
tracta d’un somni d’una nit d’estiu, d’una utopia, avantatges de gaudir dels beneficis de crèdits que es reduirà l’atur. També quedaran lliures
o d’una pensada genial. El lector podrà opinar. i de crear activitats industrials com tenen les els polítics de l’estira i arronsa entre Madrid i
El pla que em va explicar la persona que em regions alemanyes. Es preveu que els per- Barcelona.
refereixo, consta dels següents punts. centatges de l’atur quedarien reduïts al mínim.
Catalunya gosaria d’una semi independència. 7 – Els catalans concediran a la senyora Mer-
1 – Espanya i Alemanya establiran un conveni Tindrà dret a un govern autonòmic, subjecte, kel el titol de “princesa de Barcelona”.
de 30 anys, prorrogables, que consistirà en naturalment, a les lleis generals alemanyes.
una permuta territorial-financera. Un conveni Es convocaran eleccions per formar un nou 8 – El conveni o permuta tindrà una durada
que no hi haurà perdedors. Totes les parts govern a Catalunya. La llengua catalana serà la de 30 anys, Una comissió formada sis mesos
contractuals hi sortiran guanyant. llengua primogènita a les escoles, al carrer i als abans del final del conveni, estudiarà el què
centres oficials. S’establirà l’ensenyament de la procedeixi aprovar en els propers anys. Si
2 - Espanya renunciarà durant 30 anys els llengua alemanya, a partir dels primers cursos Catalunya s’incorpora de nou a Espanya, si
drets polítics sobre Catalunya i els cedirà a escolars. A Catalunya li serà respectat els seus continua provisionalment a l’Alemanya Federal,
favor d’Alemanya. A canvi, Alemanya condo- costums i tradicions i tindrà dret a percebre o si queda independent. En resum; una perfec-
narà tots els deutes que Espanya té contret els beneficis econòmics federals. Catalunya ta utopia, o un somni en una nit d’estiu
amb els països i banques de la zona de l’euro. controlarà les fronteres per evitarà l’entrada de
Espanya quedarà alliberada econòmicament, i persones sense contracte de treball. Els cata- Francesc A. Picas
sense deutes. lans i no catalans que no estiguin d’acord en la Juliol de 2012
nova situació política, tindran dret a emigrar. info@pivesa.com
3 – Alemanya s’enriquirà moralment i material-
ment amb la incorporació provisional de Ca- 6 – Espanya a canvi de la dolorosa pèrdua de
talunya a la República Federal. Quedarà molt Catalunya, gaudirà d’un progrés econòmic i
beneficiada. Catalunya té un valor superior a financer, impossible avui. El govern lliure de
tots els milions d’euros d’Europa. Una permuta deutes exteriors, podrà pagar les pagues
beneficiosa per tots. Els catalans són gent
formals i treballadora,

4 – Caldrà la conformitat de Catalunya. Els > ...una comissió estudiarà si Catalunya

s’incorpora a Espanya o si continua provisional-
catalans efectuaran un referèndum per decidir
el si o el no d’aquest conveni. Tindran dret a
vot els nascuts a Catalunya i els que faci més
de deu anys que hi siguin empadronats
ment a l’Alemanya Federal, o queda independent... <

L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines
d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines
d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor
o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.

Paper
Paper A4
A4 // 80
80 grs
grs
Servim en caixes de
Servim en caixes de
5 paquets (2.500 A4)
5 paquets
Proveïm (2.500 A4)
de material
Proveïm deamb
compatible material
totes les
compatible amb
impressores, totes les
gramatges,
impressores, gramatges,
14,00 Reciclat gris 16,00 Reciclat blanc 13,50 Offset Blanc colors i formats
colorssense
i formats
A4 i A3.
€ Preu x caixa € Preu x caixa € Preu x caixa Preus IVA A4 i A3.
Preus sense IVA

40
 1 d’agost de 2012
> FELICITACIÓ PUBLICA
> Saludem la senyora alcal-
dessa de la Jonquera
Rebi l’alcaldessa Sònia Martinez, la més
sincera adhesió, recordant les hores
dures que va sofrir diumenge, 22 de
juliol, en veure enrotllada la Jonquera
d’unes flames de foc tempestuoses i
amenaçadores.
Fou com un dolorós somni apocalíptic.
Mai, però, no va torçar la voluntat ni la
enteresa dels jonquerencs, fins que el
perill va ser allunyat. Aquella huraca-
nada ígnica causà desastres materials
i llàgrimes a moltes famílies emporda-
neses. Rebin tots una forta abraçada.
La Jonquera és una vila laboriosa. Pel fet
de ser un poble fronterer, ha rebut durant
la història greus perjudicis bèl·lics, però
també beneficis comercials. Actualment
ens visiten cada dia centenars de
catalans i francesos situats darrera de
la ratlla territorial, que donen vida al
comerç, i treball a moltes famílies.
És cert que males llengües, en motiu del
foc, han retret els insectes verinosos
que s’infiltren a les carreteres i pàrquins
i també en alguns bars. Que infecten la
dignitat jonquerenca. Parlem de la prosti-
tució i de la droga. Però també contagien
altres parts de l’Empordà i a diferents
carreteres de Catalunya. La nostra
alcaldessa ha protestat amb severitat les
injúries
La prostitució pública és una ofensa a
la família i un ultratge a la joventut que
vol gaudir de l’amor de forma espontània
i sincera. El ciutadà assenyat rebutja
la prostitució. És un esquer comercial
que atreu incauts xofers i atrapa càndits
mascles, especialment de l’altra costat
de la frontera. Les lleis d’un país civilitzat
L’Esquerda de la Bastida i Infojonquera.cat informa a lectors que continuem acceptant col·laboracions sobre opinions, informacions o experiències
viscudes en els dies de l’incendi. Acceptem tambè material fotogràfic (per publicar a la galeria de fotos del diari digital) o videos per tal de ser publicats
al canal youtube d’Infojonquera.cat. Tenim coneixement que hi ha moltes històries que mereixen ser explicades i per tant agraïrem que ens ho feu
saber per posar-nos-hi en contacte i poder reflectir-les en aquestes pàgines. La manca d’espai i de temps ens ha impedit fer-ho abans.
41
han de defensar la dignitat de la família.
És imperatiu, doncs, prohibir la prosti-
tució a la via pública.
La droga és la gran culpable de la
desfeta d’alguna joventut que destrueix
l’esperit de treball i d’estudi. Denunciem
les màfies que organitzen la prosti-
tució i la droga. Que es fan rics i no
paguen impostos. Per dignitat ciutadana
demanem que hi hagi unes lleis que les
facin desaparèixer i desemmascari els
seus còmplices. Les autoritats coneixen
els promotors. El poble acusa de les
drogues a una xarxa de marroquins i
francesos de baixa estopa.
La Jonquera és una vila amant de
l’esport, de la cultura i de la sana
diversió. Dóna treball a empordanesos
de diferents pobles. Famílies de diferents
parts d’Europa i d’Amèrica s’hi han
empadronat. També de l’Àfrica, amb
creences i costums que no son les
tradicionals a Catalunya. Desitgem viure
en pau amb tothom. A través de l’escola
treballarem per catalanitzar els fills de
les noves famílies. Volem que tota la
infància jonquerenca, en el dia de demà.
se senti autènticament catalana. En la
llengua i en les tradicions. Catalunya
no pot ser invalidada ni econòmicament
ni culturalment. Aquest ideal és el que
proclama políticament i ciutadana la
nostra alcaldessa. Endavant, doncs, per
un Jonquera pròspera i feliç.
Francesc A. Picas
Juliol de 2012
info@pivesa.com
Serveis al lector
> LECTURA DE RELAX
> El comte Arnau
Ens trobem a finals del s. XI.
El Comte Arnau de Mataplana és un
cavaller molt poderós i valent. Entre els
seus servents i lacais que té, dos es
disputen el seu favor i confiança: en
Guillem i en Roderic.
Però resulta que en Roderic és envejós,
mentider i no gaire de fiar.
Tot el seu afany és eliminar en Guillem
per tal de ser l’únic preferit i sempre va
amb històries al seu amo: en Guillem
us roba de les collites, en Guillem parla
malament de vós al poble, en Guillem
se’n riu de vós”.
El Comte ja n’està tip i es dirigeix cap a
unes mines de carbó que té a les pedre-
res i ordena a dos miners que quan hi
vagi un criat seu i els pregunti: “ diu el
Senyor Comte Arnau si heu complert la
seva ordre”, l’agafin i tirin dins d’un dels
forns encesos.
Guillem, diu el comte, ves a la mina de
les pedreres i pregunta si han complert
ja l’ordre que els vaig donar.
En Guillem tranquil·lament se’n va
muntanya enllà i a mig camí sent “ning,
nag, ning, nang” d’una campana... ai!!
Quants records... recorda... recorda
quan amb la seva mare visitaven l’ermita
de la Verge de la Dolça Mirada ... i entra
dins per recordar... i pensar ... tants
records de la infància.
Mentrestant el Comte diu a en Roderic:
ves a la mina de les pedreres i confirma
si ja han complert la meva ordre.
En Roderic se’n va volant i quan arriba a
la mina i fa la pregunta, l’agafen i el tiren
al forn... uf, uf, uf.
Quan en Guillem torna al castell, feliç
i content i diu: Senyor, la seva ordre ja
està acomplida”.
Imagineu la sorpresa del comte?
I tu què hi veus en això?
Xixi Rossell.
Juny de 2012
La Jonquera
 Serveis al lector
AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS
> Política
• Últim dijous del mes
PLE MUNICIPAL
Hora: 20.30 h.
Lloc: Sala de Plens Municipal
Ajuntament de la Jonquera
> REGISTRE CIVIL
Naixements
• LÓPEZ CORPAS, Martina 09/07/2012
• MARCULESCU, Trinidad-Cristina Organitza: Museu Memorial de l’Exili
10/07/2012
• MENÉNDEZ DE ALVARÉ RUIZ, Júlia • Divendres 31 d’agost
19/07/2012
• ATOU EL KHATIB, Zakaria 21/07/2012
• BOUGUELMANE EL QAICHOURI,
Arwa 26/07/2012
Matrimonis
• LAHROSI, Khalid i
DUMITRU, Liliana 03/07/2012
Defuncions ocorregudes a la Jonque-
ra
• No consten
Inhumacions / Enterraments de defun-
cions / Enterraments fora vila
• No consten
> INTERNET
El més clicat els últims 30 dies:
1 - Carta oberta: Resposta a Santi Vila
des de l’Ajuntament de la Jonquera
Amb 1770 lectures. 26.07.2012
2 - Primera galeria de fotos de
l’incendi des de dins la Jonquera
Amb 1554 lectures. 23.07.2012
3 - Polèmica al Diari de Girona. Vila
vincula el foc al model de negoci de la
Jonquera i Escudero contesta.
Amb 1181 lectures. 24.07.2012
Si no em vols guardar, recicla’m, i envia’m a un contenidor blau. Paper lliure de clor. Tornem a sortir el proper 1 de setembre de 2012
1 d’agost de 2012
> Cultura inagurarem la tombola.
Lloc: Agullana
Hora: 12.30 H
• XIII CONCURS FOTOGRÀFIC DE
Organitza: Jovent Agullana Unit
L’ALBERA
Trobareu les bases d’aquest concurs al lloc
• Diumenge 26 d’agost
web www.lajonquera.cat
JORNADA PORTES OBERTES AL MUME
• Dissabte 4 d’agost
Entrada gratuïta de 10 a 14 h.
11 h VISITA GUIADA GRATUÏTA
CONCERT SOLIDARI AFECTATS INCENDI
Cal reservar lloc trucant al 972556533 o a
CONCÒRDIA ROCK
l’adreça info@museuexili.cat. En cas que no
Lloc: Agullana
hi hagi un mínim de 10 persones inscrites, la
Organitza: Jovent Agullana Unit
visita s’ajornarà per al proper mes.
• Dijous 9 d’agost
CONCERT SOLIDARI AFECTATS INCENDI
Pendent de confirmar els grups. Més informa-
CLUB DE FEINA
ció a Infojonquera.cat en els propers dies
Servei destinat a orientar i informar a perso-
Lloc: Plaça Nova
nes que es troben en situació d’atur o volen
Hora: 18.00 h
millorar la seva situació laboral, tot oferint
Organitza: Ajuntament Jonquera
informació d’ofertes de feina, cursos forma-
tius i elaboració de currículum amb el suport
• Diumenge 12 d’agost
d’ordinadors amb connexió a Internet.
Lloc: Can Laporta
TÒMBOLA SOLIDÀRIA A BENEFICI AFEC-
Hora: de 9 a 10.30 h
TATS INCENDI
Organitza: CCAE i Ajuntament Jonquera
Començarà amb una xerrada informativa
sobre Projecte intergeneracional per la
recuperació dels horts afectats per l’incendi
- jo t’ajudo i tu m’ensenyes”i seguidament
> Clima Dades Maig 2012
Temperatura màxima absoluta: 29,7 ºC
Temperatura mínima absoluta: 5,1 ºC
Mitjana del mes:
Cop de vent màxim en km/h: 64,1
Pluja recollida en litres: 96
> Clima Dades Juny 2012
Temperatura màxima absoluta: 34,8 ºC
Temperatura mínima absoluta: 12,5 ºC
Mitjana del mes:
Cop de vent màxim en km/h: 56,2
DADES DE LA JONQUERA EN DIRECTE A:
Pluja recollida en litres: 58,4
> Clima Dades Juliol 2012 http://meteolajonquera.webgratis.
cat/24hours.html
Temperatura màxima absoluta: 34,6 ºC
Temperatura mínima absoluta: 14,2 ºC
Mitjana del mes: • http://www.meteoclimatic.com/mapinfo/
ESCAT
Cop de vent màxim en km/h: 69,1
Pluja recollida en litres: 11,6
Dades recollides per Francesc Puigsegur
42
 1 d’agost de 2012

43
1 d’agost de 2012

44