Bélgica, el 5 de maig de 1915.

El divendres per el matí marxem de les trinxeres i passarem per la costa directament
cap a Bèlgica, suposo que no et puc explicar això. Tots els soldats ara mateix estem
escrivint cartes a familiars o amics amb un silenci que es poden sentir les llàgrimes
mullar el paper.

Per això sabràs que ja no estic en aquest cruel món ja que guardarè la carta a la
meva butxaca on quan t'entreguin el meu cos, ja l'haureu llegit.
Si s'hagués enviat aquesta carta d’alguna forma, els alemans es podrien haver
apoderat d’aquesta informació ja que per lo que s’escolta en aquestes coves en les
que ens refugiem, hi han molts soborns amb les nostres cartes de part dels soldats
alemanys, per averiguar saber on hi ha cada unitat i els moviments de les tropes.
M.Rosa, no sé com moriré, no sé si ha sigut per una bomba, si he acabat en una
fosa, no tinc idea. Només sé que tot és molt bèl·lic i que t’enyoro des de l'últim petó
que em vas donar quan et vas emparrar per arribar a la finestra del vagó on es
destinava al meu final. Tu ho sabies, i jo et deia que no, i jo ho sabia però, com t’ho
anava a dir? I de tot el que he viscut, el patiment, la gana, la son, els plors… Durant
tot el patiment només he pogut pensar en tu. De tota la bogeria d’aquest món gris tu
ets el color en tot, la meva llum.

Cuida al petit, sé que et vaig prometre estar al part. Però com totes les altres
promeses es quedaran en l’aire, cosa que no hem perdonaré mai. Espero que tu si.
Bona sort i bona vida M.Rosa,has sigut la causa per la que he viscut i per la que he
mort. Dona-li la vida digna al nostre futur que tens en ventre.
Amb tot l’amor,
Adrià Bellet.