El meu pas pel sistema educatiu

Bon dia, el meu nom és Héctor Zarzuelo González i en aquest treball explicaré les diferents
etapes que he hagut de passar per estar cursant actualment aquest grau d'educació,
abordaré temes com la meva etapa infantil, la meva adolescència i la meva etapa una mica
més adulta. Intentaré explicar-ho de la manera més honesta i veraç possible, aportant una
sèrie de reflexions i aprenentatges adquirits a cada moment.

En primer lloc ens hem de situar a Magaluf, que des de que era petit sempre ha estat el meu
lloc de residència. En parlar amb persones d'altres localitats, tenen una concepció molt
negativa de Magaluf, realment és comprensible ja que ho veuen des d'un prisma totalment
diferent al meu. El que és cert és que, tant a Magaluf com en altres localitats, hi ha tota
mena de persones, és per això que no hem de jutjar un llibre per la seva portada. Ja
centrant-nos en la meva etapa educativa, jo vaig anar a la guarderia de Magaluf, just al
costat del col·legi CEIP Ca's Saboners. Com és lògic no tinc gaires nocions sobre com era la
guarderia en aquell moment, però m'expliquen que apreníem mitjançant jocs i sobretot
realitzant activitats pràctiques. En aquesta etapa vaig aprendre a relacionar-me amb els nens
i nenes on molts s'han convertit en amics i amigues que conservo actualment.

Als 6 anys es va produir el meu primer gran canvi, ja passaria a ser un alumne de primària
concretament del CEIP Ca's Saboners, allà ens ajudarien a llegir, escriure i moltes coses més
que són essencials per a la vida. Aquesta etapa la considero com possiblement la millor
etapa de la meva vida, ja que anar a classe era molt divertit. Sobretot m'agradaven les
classes pràctiques en què havia d'interactuar amb els meus companys i treballar en equip.
En el meu cas passava molt de temps a l'escola, ja que els meus pares, a causa de la seva
feina, em recollien a dos quarts de quatre de la tarda i havia de dinar al menjador del centre
al costat dels altres nens i nenes. Per sort, no guardo cap mal record dels meus professors en
aquesta etapa educativa. En aquella època alguns es van enfadar i castigaven els alumnes,
però vist des d'una perspectiva molt més racional m'adono que era el millor per a nosaltres.
Sí que és cert que a mi des de ben petit no m'han agradat mai les injustícies i sobretot
recordo moments on alguns alumnes assetjaven el nou o nova que venia d'un altre país i
que potser li costava més aprendre l'idioma. Sempre he intentat tallar d'arrel aquest tipus de
situacions i quan un company o companya nova arribava a classe he intentat preocupar-me
per integrar-los dins del grup. Pel que fa dels grups dins les aules, sempre vaig anar al B de
primer a sisè de primària, per la qual cosa, sempre vaig tenir els mateixos companys.
A l'edat dels 12 anys, vaig entrar a l'institut en concret a l'IES SON FERRER, aquesta va ser
també una etapa que em va marcar molt personal, per sort tenia molts amics i amigues des
d'un inici de manera que l'adaptació va resultar molt més fàcil del que esperava. Allà els
docents eren molt més exigents amb nosaltres i vaig notar sobretot un canvi radical a l'hora
d'impartir classes, moltes ja no eren pràctiques sinó que es basaven únicament en la teoria
buscant preparar-nos de la millor manera possible per a les proves escrites. Primer i segon
de l'ESO van ser anys d'adaptació al centre, en canvi tercer i quart van ser anys de molta més
feina i preparació per aconseguir el títol. A meitat del quart any, les classes es van veure
frenades per complet a causa del COVID. Van ser temps molt difícils en què si no disposes de
grans recursos electrònics, pràcticament quedaves exclòs dins del sistema educatiu. La
veritat és que això em va perjudicar l'any posterior el qual seria el meu començament en
batxillerat, ja que molts conceptes que s'havien d'impartir a quart no es van donar.

Batxillerat sí que va ser una etapa molt més dura per a mi, haver de compaginar el futbol
amb els estudis es va fer molt difícil, ja que en aquests dos cursos hi havia exàmens
constantment. En el cas de segon no vaig tenir aquest problema ja que vaig tenir una lesió
que em va impedir seguir jugant en tots aquests anys. A primer de batxillerat van arribar els
primers suspensos, això va ser una cosa molt difícil de gestionar ja que en el meu cas mai
havia hagut d'anar a recuperar una assignatura. En certa manera, molts companys també els
va passar el mateix que a mi pel fet que, com he comentat anteriorment, la pandèmia va
perjudicar molt el sistema educatiu. En el cas de segon de batxiller, va ser l'any sens dubte
de més feina, però no obstant vaig treure molta millor nota que en primer i mai vaig tenir
cap problema amb cap assignatura. Sento que ens van preparar molt bé per a les proves
d'accés a la universitat o també coneguda com la selectivitat. La vaig afrontar amb calma i
tot va sortir segons el previst. En entrar a batxillerat no sabia molt bé quin era el meu camí,
el que m'agradava, el que volia ser de gran, però vaig tenir un professor que em va marcar
molt sobretot per l'interès que tenia per educar. Es notava que era una persona que li
agradava realitzar la seva feina i que no li suposava un inconvenient sinó que tot al contrari,
aquest em va recomanar escollir magisteri en diverses ocasions i analitzant vaig comprendre
que era la millor carrera que podia escollir. Sempre m'ha agradat ajudar els altres i és per
aquest motiu pel qual em vaig decantar a l'hora de triar aquest grau.

Actualment no em penedeixo de la desició que he pres,crec que aquesta carrera m’està

aportant moltes coses bones en la meva vida i realment l’educació,és una cosa que
m’encanta estudiar.