Professional Documents
Culture Documents
EXÁMEN 2 FILOSOFÍA - 1ºbachillerato
EXÁMEN 2 FILOSOFÍA - 1ºbachillerato
EXÁMEN 2 FILOSOFÍA - 1ºbachillerato
TEMA 6:
1. EL MÓN:
● El sistema geocèntric:
● El sistema heliocèntric:
● El big bang:
• Tota la matèria actual estava concentrada en un punt.
• L'explosió d'aquesta matèria donà lloc a l'univers actual.
• L'explosió explica l'expansió constant de les galàxies.
• L'univers, però, és: uniforme (la mateixa matèria en tot lloc), homogeni (el mateix en totes
parts) isotròpic (igual en qualsevol direcció).
• Les mateixes lleis naturals regeixen en tot ell.
• Einstein: finit però il·limitat.
Al segle XIX es va eliminar hipòtesi metafísica o teológica de les explicacions sobre el món i
la natura física i filosofia van prendre camins divergents.
El segle XX els estudis de hubble van permetre confirmar experimentalment la teoria d’un
univers en expansió contínua, d’ ací es va concloure que l’univers s’expandeix aleshores no
és etern ha tingut començament.
• Espai i temps, són categories absolutes o depenen de la velocitat relativa entre dos
cossos? • Principi d'indeterminació de Heisenberg: hi ha procesos indeterminats dels quals
no en podem conèixer les causes, ni predir les conseqüències?
• La física, està només al servei de la tecnologia o al servei del progrés humà: tot
descobriment durà associat necessàriament el progrés? Cal reflexionar sobre el sentit i les
implicacions humanes i socials de la investigació científica.
• La ciencia es limita a aplicar els seus mètodes sense plantejar-se les implicacions
humanes d’allò que fa.
2. LA VIDA:
● Matèria:
Allò inert i informe durant molts segles ha sigut e constituent últim de la natura, actualment
cada vegada té una imatge més abstracta per a la física moderna el concepte de matèria ha
quedat reduït al de densitat de cap, no és més que certa concentració d’energia en un espai
relativament limitat.
● Vida:
• Allò animat i es desenvolupa.
• Ésser organitzat amb parts heterogènies que funcionen coordinadament en pro del
conjunt.
• L’organització ve determinada pel codi genètic (morfogènesi autònoma)
• Antiguitat: l’ànima: causa de la vitalitat, el calor i el moviment de l’ésser viu (animistes o
vitalistes).
• La matèria viva i el seu moviment és fruit de l’organització de la matèria sotmesa a lleis
fisicoquímiques (materialistes) i la matèria estava impulsada per una força metafísica
(vitalistes)
● Esperit:
• Teologia cristiana: entitats incorpòries (Déu, àngels, esperit humà) contraposades a les
entitats corpòries.
• Descartes (modernitat) se la defineix com la facultat de pensar, front a la sensibilitat i la
voluntat.
• Es diferència de l’ànima com a motor del moviment.
Biología cntemporània:
• No s’accepta la idea d’esperit ni d’ànima.
• La vida és matèria organitzada (elements fisicoquímics idèntics als de la matèria inert) que
produeix el fenomen del moviment i la consciència.
• Materialisme: no existeix res a banda del substracte material i la seva estructura que causa
les funcions de la vida.
Altres trets:
• Unitat estructural a escala molecular
• Proteïnes, àcids nucleics compostos per vint aminoàcids i cinc nucleòtids basats en el
carboni.
• Transcripció del codi genètic el qual és estructuralment similar en les diferents espècies.
3. DÉU:
En llatí la religió significa vincular, açò fa referència al vincle de l’home amb déu.
● En la religió hi ha dos aspectes relacionats pero que no es confonen:
-Com a cedo, com a conjunt de veritats transcendents i indemostrable.
-Com a pràctica social i cultural remet a ritus i cerimònies de caràcter públic.
-Allò natural: Tot el que és humà i terrenal està per tant dins de la capacitat comuna de ser
experimentat.
-Allò sobrenatural: Tot el que esta me enlla i sols podem accedir mitjançant una revelació
divina.
TEMA 7:
1. L’HOME PROVÉ DEL HOME:
• No es pot dir que l’evolució indique una tendència lineal de perfeccionament en que l’ésser
humà represente el punt més avançat.
• Els avantpassats directes de l’home actual es troben a l’època glacial (Homo sapiens)
• S’han descobert altres tipus d’hominids que no han tingut relació amb la branca Homo
sapiens (Neandertals, Sinantrop, Home de Pekín, Pitecantrop, etc).
• No provenim ni de les mones, ni del Neandertal
• Procedim de l’Homo sapiens, qui va coexistir amb altres (neandertals, homo erectus, homo
floresiensis, etc), els quals es van extingir.
• L’homo sapiens apareix a Àfrica i descendeix de la línia dels australopitecs, els que
baixaren dels arbres dels boscos africans per adaptar-se a la sabana.
•El món pel qual l’home és mostra home és la cultura, un ésser que transforma el seu món.
● Causes de l’hominització
• El mecanisme de l’evolució darwiniana
• La necessària adaptació al medi selecciona les mutacions que alteren els òrgans i
les funcions dels éssers vius que suposen un avantatge que els permet sobreviure i
reproduir-se millor.
• Aquestes mutacions i canvis orgànics, seleccionades de forma natural, són
transmeses a la descendència.
● Factors de l’hominització:
• Posició erecta: bipedisme
• Alliberament de les mans
• Reducció de les mandíbules-> facilita l’evolució del crani i del cervell.
• Nou ús de les mans: manipular i elaborar objectes
• Increment de la capacitat cranial-> desenvolupament de la intel·ligència com a
instrument per la lluita per la supervivència.
• Morfologia de la boca, la gola i el cervell-> aparició del llenguatge.
• Socialització i racionalització (capacitat lingüística) -> Cultura i sentit.
TEMA 8:
1. EL CERVELL:
● Teories de la ment:
-Teoria de la identitat: l’activitat mental es pot reduir a l’activitat física del cervell —->
Un estat mental es sustituible per un estat físic.
-Teoria materialista (eliminativa): no existeixen els estats mentals, només existeixen
estats físics neuronals dels nostres cervells.
-Teoria materialista (ocasionalista): els estats mentals existeixen i són distints dels
estats físics i no es poden reduir els uns als altres, tot i haver-hi una relació o
connexió.
El problema de aquestes teories es que redueixen els estats mentals a algo purament
neurològic i que no expliquen les sensacions.
Es considera que la descripció dels fenòmens mentals no es pot quedar reduïda a una
simple descripció dels estats del cervell.
● Funcionalisme:
• Funcionalisme: la ment seria una funció que emana d’una estructura material subjacent,
com un ordinador (distinció entre software hardware).
• El suport físic possibilita les funcions de la ment, però aquesta és quelcom diferent a
aquest suport físic: consta de funcions que emanen de sí mateix.
• Problema: com justificar o explicar els aspectes subjectius i personals que tenen els actes
mentals de les persones?
● La consciència:
La facultat de algú que mentre fa alguna cosa es conscient.
La conciencia es el lloc on s'expressa el jo.
• La consciència: és el que fa de l’individu un subjecte moral.
• Espai en que s’expressa el jo
• Espai de la reflexió deliberada
• Espai de l’autoconsciència i la llibertat
• Origen de l’acció
• Origen de la valoració moral (el que és bo o dolent).
● Inconscient:
• Exemples: Tot el que ens ocorre i que s’escapa a la nostra consciència, reaccions
automàtiques instintives o reflexes, funcionament fisiològic, somni o falta de coneixement.
• Definició: estats en que l’individu no és amo de si mateix i es desconeix a sí mateixa.
• Descubridor: Sigmund Freud (psiquiatra vienés del segle XX).
El nostre inconscient té un funcionament autònom que mao arriba a fer-se conscient pero
que açò influeix en el nostre comportament sense que ens adonem
● Impulsos:
Freud defineix l'inconscient com l'àmbit dels impulsos psicofísics primaris, lligats a la
naturalesa corporal del ésser humà.per lo tant la paraula inconscient designa una activitat
més profunda que la activitat conscient, es regeixen per el principi de plaer enfront a la
pressió del principi de realitat.
Freud va agrupar junt amb la libido els impulsos de conservació.
• EROS: pulsió sexual o de plaer
• THANATOS: pulsió d’autoconservació i agressivitat
PARADIGMES:
Ideal comú explicació i una serie de mètodes per a la solució de problemes en la práctica
científica en un moment históric determinat.
Període de ciencia normal (acceptació general d’un paradigma), la revolució es lo contrari, l’
elecció d’un o un altre depèn del conjunt de valors del grup social al qual el científic pertany.