TEMA 8: DARWIN

INTRODUCCIÓ
Tot i que l’obra de Newton s’associa amb la física i l’òptica, és un autor molt
important a l’hora d’entendre quin és el marc intel·lectual en què Darwin
desenvolupa la seva obra. Els anglesos diuen que dins la història de la ciència
occidental només hi ha 2 científics transcendents: Newton i Darwin i, potser
també Einstein. El pensament d’aquests autors no afecta únicament la seva
pròpia disciplina sinó que tenen una forta influència a la resta de disciplines. Per
exemple, l’obra de Newton (en especial, la idea entre l’equilibri entre forces)
determina l’obra de Darwin, el pensament econòmic i la constitució dels EUA
(preveu una sèrie d’ens que excerceixin de contrapoder). Darwin i Einstein també
tenen una influència semblant. L’obra de Darwin segueix essent actual i analitzada.

Dins del pensament biològic (de la història natural), hi ha 3 problemes o qüestions presents a cada època i
que formen part de l’anàlisi del pensament sobre la natura. (Per condicionants culturals o per influència
d’altres disciplines científiques, una pregunta adquirirà més o menys rellevància en una època o altra):

1. Què és la vida?

2. Quants tipus d’éssers existeixen i com es poden ordenar? (Classificació dels éssers vius).

3. El problema de la transmissió dels caràcters hereditaris.

Aquestes 3 preguntes apareixen en l’obra de Darwin. Mendel (contemporani de Darwin) s’ocuparà en

específic dels caràcters hereditaris

. Dins el pensament biològic de la nostra tradició segueix essent vàlida la idea del genetista rus Theodosius
Bobzhansky (1900-1975): “Nada en la biología tiene sentido si no es bajo la luz de la evolución”. Els
conceptes fonamentals i la manera de tractar el problema continuen essent vàlides.

Darwin no era biòleg en el sentit en que l’entenem avui, ja que la disciplina no existia com a tal: era un
historiador natural, un naturalista. Darwin va estudiar teologia, és a dir l’estudi de l’obra de Déu (la
tradició cristiana), segons la qual s’entén que Déu és el creador; per tant, els teòlegs també estudiaven la
natura (biologia, zoologia, botànica, geologia…).

• Con la figura de Charles Darwin entramos en un contexto cultural diferente: la Inglaterra

Victoriana. Es un mundo en el qual hay sociedades literarias y científicas que organizan
conferencias, hay una esfera de la opinión pública burguesa que discute de temas del momento.
Así el debate sobre el darwinismo será un debate que transcenderá las publicaciones académicas.
Quin ha estat el transcurs del pensament evolutiu?
El pensament evolutiu va lligat a la idea que determinava bona part del pensament natural de la nostra
tradició científica: com estan ordenats els éssers vius?

Aristòtil és fonamental per entedre la nostra tradició científica. De fet, Darwin té molts problemes perquè
qüestiona Aristòtil. Aristòtil ordena les diferents manifestacions que es troben a la natura, no en un sentit
evolutiu.

Explica perquè, de tots els éssers vius, l’humà està a dalt de tot: perquè li atribueix la capacitat de
raciocini. Aquesta ordenació i bona part del pensament d’Aristòtil (com la divisió entre un món supra i infra
lunar), s’incorpora al cristianisme. Per tant, cada vegada que apareguin noves teories qüestionin Aristòtil,
suposarà qüestionar la doctrina de l’Església catòlica (la seva estructura intel·lectual o corpus del
coneixement) i la tradició del pensament cristià.

Aquesta manera d’entendre la organització de les diferents manifestacions de la vida va lligada a la

concepció de l’origen, que és vist com un acte magnífic. Els éssers que són resultat de la creació divina es
mantenen igual des del moment de la seva creació, amb les mateixes característiques.

Aquest problema ha estat present en tota la nostra història del pensament. En aquestes ordenacions, l’ésser
humà sempre està a dalt de totes les manifestacions de vida que no siguin espirituals. Aquesta idea que
l’humà gaudeix d’una posició de privilegi dins la categorització es mantindrà fins a Darwin. És una idea
intocable. Ordenacions d’aquest tipus, que pretenen tenir un caràcter científic i fugir de l’especulació
filosòfica i religiosa, s’esforcen per mantenir l’humà dalt de tot.

• Per exemple, Ramon Llull determina el pensament de la seva època, que també s’ocupa de l’organització
de les diferents manifestacions de vida [Ramon Llull, Escala de la Creació de “Logica Nova” (1304)]

• Malphigi (Anatomia vegetal) és dels primers microscopistes que proposa una ordenació dels diferents
éssers vius i també privilegia l’humà. Estudia el sistema respiratori de plantes, insectes i l’humà. El lloc
d’ordre dels individus és inversament proporcional a la complexitat del seu sistema respiratori: el sistema
dels humans és el més simple i el dels vegetals és molt més complex, per això ocupen la darrera posició.

• Per Ralph Cudworth, Déu és l’única possibilitat d’explicació de la meravella de la natura perquè és
totalment inversemblant pensar que aquesta meravella s’hagi generat d’una cosa imperfecta.

Acceptar que Darwin acabarà transformant aquest edifici de la tradició, no vol dir que hagi estat el primer ni
l’únic en fer-ho. Hi ha altres autors que plantegen teories alternatives, que influiran en Darwin. Darwin recull
una tradició de pensament molt sofisticada, tot i que la majoria de discussions són errònies.

En el fons, tots els arguments pretenen donar validesa a qüestions controvertides com l’origen o el pecat
original. Ara bé, la manera d’entendre el món segueix estant molt lligada a la concepció de l’Església,
malgrat que Galileu s’hi hagués posicionat en contra.

Precedents a Darwin
1. Charles Bonnet, Oeuvres d’histoire naturelles et de philosophie, 1781.

• Primer gran exponent de la idea de la Scala Naturae (Traité d'Insectologie, 1745; Contemplation de la
Nature, 1764).
 • Segueix a Leibniz (gran filòsof de l’època); proposta d’una gradació contínua des de l’àtom fins els àngels.
La successió dels éssers és completa (inclou tots els éssers), continua (la natura no salta, no hi ha una
diferència de qualitat entre els nivells d’ordenació) i ascendent (amb l’ésser humà en posició privilegiada).
No hi ha res nou respecte Aristòtil.

• Defensa el fixisme: tots els éssers vius han estat creats per Déu una única vegada, que es mantenen
invariables.

• L’essència de les espècies no és la seva forma actual, sinó un gèrmen interior (invisible i indestructible)
que paramaneix idèntic al llarg de la història, malgrat les variacions exteriors patides per les espècies durant
les “revolucions” periòdiques de la història de la Terra.

• Teoria preformacionista del desenvolupament embrionari: tot i que l’embrió és perfecte des de la seva
concepció, les característiques que permeten situar-lo a l’escala dels éssers únicament apareixen
progressivament.

• Teoria de la recapitulació: totes les generacions ja estan contingudes en un òvul primigeni (qüestió del
baptisme). L’òvul primigeni correspon al pecat original , que correspon a les generacions futures. Bonnet va
descobrir uns insectes determinats que tenen una sèrie de cries que corresponien a generacions
determinades.

2. Isaac Newton (1643-1727), autor dels Principia Mathematica.

• Cuestiones de La Óptica, cuestión 28: “¿Cómo es que los cuerpos de los animales están ingeniados con
tanto arte y qué finalidad tienen sus diversas partes?” Aquesta qüestió serà motiu de reflexió de Darwin,
però el primer en haver-s’ho plantejat va ser Aristòtil.

3. Carl Von Linee (1707-177).

• De les 3 qüestions, Linnee exemplifica la 2a: quants éssers vius existeixen i com els podem ordenar? És el
gran sistematitzador o ordenador de la natura.

Cal entendre el context de l’època: Colom arriba a les Amèriques i es troba amb gran varietat d’espècies de
flora i fauna, que trasllada a Castella. Així, sorgeixen diverses qüestions: Com es poden relacionar aquests
nous especímens amb els que ja es coneixien? Com és que plantes que es desenvolupen en altres indrets
no es poden desenvolupar aquí?

Això condueix a la construcció dels jardins botànics, llocs on es van incorporant les noves plantes per ser
estudiades, analitzades i veure quin profit se’n pot treure (nutrició, medicina). Cal pensar que hi ha un gran
mercadeig, ja que tenen un gran valor tant en nutrició com en farmàcia. Amb l’aparició dels jardins botànics,
sorgeix per primera vegada la figura professional del botànic, el qual s’ocupa de l’estudi sistemàtic de les
plantes.

La següent qüestió és veure com s’han d’ordenar totes aquestes espècies, obra que durà a terme Linee,
botànic major del jardí en el qual treballava.

• Defensor del fixisme o creacionisme (els éssers vius han estat creats per un ésser sobrenatural, Déu, i són
immutables a través del temps). És lògic: només es podrà sistematitzar allò que no canvia. Tanmateix, al
final de la seva carrera, no descarta altres possibilitats a banda del fixisme.

• Proposta de sistema de classificació dels éssers vius. Desenvolupa un sistema de nomenclatura binomial
(nom llatí per indicar el gènere, i un altre nom abreviat per a l’espècie); inici de l’axonomia.
 • Proposta d’un sistema de classificació d’éssers vius per caracters observables (ex: plantes amb / sense
flor, etc.) i establiment de relacions entre espècies per les seves semblances morfològiques.

• Estableix la classificació jeràrquica dels organismes: Ordre - Família - Gènere.

• Concepció filosòfica d’espècie: els individus d’una espècie tendeixen a assemblar-se a un organisme
tipus o gerènic.

4. James Hutton

• La descripció que Newton fa del comportament dels planetes és vàlida en el futur, en el passat i en el
present: és una descripció atemporal. Les forces que avui actuen són les que sempre han actuat i actuaran.
James Hutton, pare de l’uniformisme que seguirà Charles Lyell, té un problema semblant al de Newton: “El
present és la clau del passat”. Això és el que s’anomena uniformisme. ≈ Darwin: les forces que atuen sobre
l’evolució de les espècies sempre han estat i seran les mateixes.

L’uniformisme s’oposa al catastrofisme, segons el qual els caràcters geològics actuals s’originaren
sobtadament en el passat per processos geològics radicalment distints al del present. La primera gran
catàstrofe, segons la Bíblia, és el diluvi universal, però pels catastrofistes la primera gran catàstrofe serà
biològica (no religiosa).

James Hutton, Theory of the Earth or an investiagation of the Laws observable in the Composition,
Dissolution, and Resotiration of Land upon de Globe, 1758. Quines són les lleis observables (no
especulatives) que són responsables de la composició de la dissolució i restauració de l’espai geològic de la
terra? ≈ Darwin buscarà lleis que expliquin la consecució de diversos fenòmens.

5. Charles Lyell (1797-1875)

• Sistematitza les idees geològiques de Hutton: Principles of Geology, vol. 1, 1866, p. 68. Citant un passatge
de John Playfair, Illustrations of the Huttonian Theory of the Earth (Edinburgh, 1802): “En medio de todas las
revoluciones del globo la economía de la naturalexa ha permanecido uniforme, y sus leyes son la única cosa
que ha resistido el movimiento general. Los ríos, las rocas, los mares y los continentes han sufrida
alteraciones en todas sus partes; pero las leyes que dirigen estos cambios, y las reglas a que se hallan
sometidos, han continuada siendo las mismas”. Atenció: aquest pensament no s’ha de titllar d’anti-cristià.

Com es construeix l’uniformisme

L’uniformisme (S. J Gould, 1978) influirà notablement l’obra de Darwin.

1. Uniformitat de les lleis de la Natura (Newton, 1687).

2. Uniformitat dels processos:

• “Si acceptéssim que les pedres que ara cauen de dalt a baix en algun altre moment
haguessin pogut pujar de baix a dalt per si soles, tota Ciència seria impossible” (Hutton,
1788)”

• “El present és la clau del passat” (Lyell, 1830)

3. Uniformitat de la intensitat dels processos:

• Les catàstrofes de Cuvier

• El temps profund de Hutton

• La geologia descobreix la quarta dimensió: el temps

• La termodinàmica i els càlculs de Lord Kelwin (1862)

4. Uniformitat d’estat o antiprogressisme

: • “La Terra es troba en estat dinàmic uniforme” (Lyell, 1829-30)

• “La situació dels mars, continents i climes s’ha modificat al llarg de la història de la Terra, també han
canviat les espècies vivents” (Lyell 1868,10a ed. Principis).

=> Tensió entre uniformistes i catastrofistes (sempre parlant de processos geològics). La geologia sempre
ha anat enrere respecte la botànica i els estudis de la fauna perquè el nostre temps biològic no correspon
al temps geològic. Els alquimistes eren conscients d’aquests problemes. Cercaven l’ acceleració del temps
geològic a través del foc.

Què és el temps geològic? Quina és l’edat de la terra?

• James Ussher, arquebisbe irlandès que a mitjan s. XVII, calculà l’edat de la terra basant-se en la
genealogia d’Adam i Eva d’acord amb el llibre bíblic del Gènesi. Progressà enrere des de la Crucifixió de
Jesús, atribuint la formació de la Terra el 22/10/4004 aC. Aquests càlculs foren generalment acceptats

. • Leonardo da Vinci calculà l’edat de la terra basant-se en els sediments del riu italià Po; calculà que
necessità uns 200.000 anys per formar els seus dipòsits.

• Segons James Hutton, moltes estructures geològiques no poden explicar-se amb una Terra d’únicament
5.000 anys. Aquest serà un dels problemes amb què es trobarà Darwin.

• La datació radioactiva (explicació actual) proposa una edat de més de 4,5 mil milions d’anys. El misteri
dels misteris és el temps

F. John Frederick William Herschel (1792-1871), astrònom britànic. Carta a Charles Lyell: “Cercar el ‘misteri
dels misteris’ de com es van crear les espècies. Aquell que s’endinsi en tal pregunta no ha de sentir por ni
defalliment —per l’ànima covarda o el cor sense la recerca va ser inútil. Temps! Temps! Temps! —no hem
d’impugnar la Cronologia de les Sagrades Escriptures, però hem d’interpretar-les d’acord amb el que sigui
que sembli la eritat segons les investiacions objectiuves, ja que no hi poden haver dues veritats. I realment hi
ha un marge suficient: la vida dels Patriarques poden ser raonablement esteses entre 5000 i els 50000 anys
cadascun i els dies de la Creació com a mil millions d’anys” [≈ Galileu: les sagrades escriptures s’han
d’interpretar en clau metafòrica].
G. Buffon

• Un dels primers defensors del transformisme davant del fixisme. Cada espècie s’origina en el seu lloc per
Déu.

• Accepta la transformació de les espècies, però eren modificacions que no podien “generar” noves
espècies.

• Rebutja la idea linneana d’espècie, diferenciant espècies per aillament sexual (impossibilitat d'obtenir un
híbrid fèrtil a l’ajuntar 2 espècies distintes); idea d’espècie bastant moderna.

H. Cuvier

• Partidari del fixisme

• Reconeix l’extinció d’espècies (resultat de l’estudi de fòssils)

• Catastrofisme com mecanisme de l’extinció de les espècies.

• Determina les lleis de l’anatomia comparada:

- Correlació de les parts: la forma anatòmica d'una part d'un organisme està relacionada amb la funció
que exercita.

- Subordinació dels caracters: hi ha òrgans més importants i imprescindibles que d'altres (cor i cervell).
• Postula el catastrofisme: teoria segons la qual diverses variacions d’éssers vius que han habitat a la
terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el paneta i que després de les quals les
espècies han tornat a ser creades de nou. Postula el catastrofisme per reduir el conflicte que es
plantejaren els científics de l'època quan aparegueren el primers fòssils d'espècies, fins i tot,
desconegudes.

La discussió que es dóna a Europa ve recolzada per una sèrie d’expedicions científiques de les quals Linee
n’era un pioner. Va estudiar la fauna i vegetació d’indrets desconeguts. Alexander von Humboldt va ser un
dels grans expedicionistes (Canàries, Sud-Amèrica). Aimé Bonpland l’acompanyava a les seves expedicions,
que tenien una aspiració científica. Aquestes expedicions generaven un material: il·lustracions fetes per
professionals especialitzats. Quan Darwin faci una pseudo-expedició també tindrà un il·lustrador.

I.Lamark

• La seva teoria explica el procés que pateixen les espècies durant el temps geològic. Proposa una
explicació que exclou explícitament una referència a un ésser creador. No li interessa la pregunta de
l’origen, simplement com es desenvolupen les espècies. Entén que els diferents components del cos d’un
ésser viu s’adapten a determinades circumstàncies del medi [Ex: Les plantes segueixen el focus de llum].
Només els éssers vius que disposin els òrgans més adaptats al seu entorn seran capaços de sobreviure, els
únics que tindran descendència, ja més adaptada a l’entorn. Si es dóna una catàstrofe que canviï el medi,
les espècies probablement moriran.

1. Todos los cuerpos organizados (organismos) de la Tierra han sido producidos por la naturaleza
sucesivamente y después de una enorme sucesión de tiempo.
2. La naturalesa sempre actua de la mateixa manera (≈ Newton): del senzill al complex. En su marcha
constante la naturaleza ha comenzado…

3. Estando formados los primeros bosquejos del animal y del vegetal han desarrollado poco a poco los
órganos y con el tiempo se han diversificado.

ATENCIÓ. No cal confondre Lamarck amb Darwin. Tanmateix, hi ha certes idees molt importants:

• Ja ha incorporat nou temps geològic

• Accepta que hi ha un procés

• Ja no hi ha un ésser superior responsable de la creació

Lleis de Lamark

Lamarck proposa una sèrie de lleis. Entén que la natura d’alguna manera explica el “com”. Tanmateix,
Lamark no és precís (és una idea intuïtiva).

I. Primera llei: “En todo animal que no ha traspasado el término de sus desarrollos, el uso
frecuente y sostenido de un órgano cualquiera lo fortifica poco a poco, dándole una potencia
proporcionada a la duración de este uso, mientras que el desuso constante de tal órgano lo
debilita y hasta le hace desaparecer”.

II. Segona llei: “Todo lo que la Naturaleza hizo adquirir o perder a los individuos por la influencia
de las circunstancias en que su raza se ha encontrado colocada durante largo tiempo y
consecuentemente por la influencia del empleo predominante de tal órgano, o por la de su
desuso, la Naturaleza lo conserva por la generación en los nuevos individuos, con tal de que
los cambios adquiridos sean comunes a los dos sexos, ó a los que han producido estos nuevos
individuos”.

Darwin coneix les teories de Lamark però incorporarà més coses. Però sí que hi ha autors creuen en la
segona llei de Lamark, creuen haver descobert les espècies i la manera amb la que ho fan.

O sigui, tenim un model explicatiu que s’enfronta a unes qüestions fonamentals. El problema és “com
s’explica”; és aquí on la gran contribució de Darwin ordena la qüestió que avui ens sembla plausible (en
aquella època no l’accepten).

L’originalitat d’individus com Copèrnic, Galileu, Darwin o Einstein és ser capaç d’entendre del què s’està
parlant (esperit del temps) i reordenar la discussió, relacionar tot el debat i entendre del que s’està
parlant. Newton no només el tema, sinó que inventa una nova eina matemàtica (les derivades).

=> Totes aquestes idees conformen el debat intelectual del moment (l’esperit del temps) en què Darwin es
formarà.

BIOGRAFIA DE DARWIN
Darwin és de família benestant: el seu pare, Rober Waring Darwing, era una persona il·lustrada, un metge
molt reconegut i molt obert a totes les tendències culturals que s’han produit amb la Revolució Francesa.

L’impacte de la Revolució Francesa és molt important: canvia l’estatus social. La societat francesa que
pateix la revolució és semblant a la societat britànica de l’època i, per tant, és probable que tingui una
repercussió a Anglaterra. És un tema de debat en el qual el pare de Darwin hi participa.

• El seu avi, Erasmus Darwin, també metge, ja tenia llibres amb pensaments evolucionistes (encara que en
parli de manera poc científica).

• Lunar Society és un grup que debat sobre les innovacions científiques i sobre qüestions religioses i
polítiques. El seu fundador és el pare de Darwin i un dels membres n’és Matthew Boulton, inventor de la
màquina del vapor, un industrial de Brinmingham membre de Lunar Society juntament amb James Watt.

• No tenen por de considerar críticament la innovació.

• Eren anti esclavistes. Moralment, l’home blanc, no té dret a imposar-se a individus d’altres ‘races’. ≈
Darwin: no farà cap distinció.

• La seva mare era filla d’un industrial que tenia prodcció de porcellana: Darwin era capaç d’observar com
es fan les coses manualment.

• També tindrà una connexió molt propera amb els ramaders i els criadors d’aus, els quals li explicaran
quins mecanismes empren per modificar el comportament de les espècies (segons interessos econòmics:
aconseguir més llet, mes carn…). Veu com elements d’externs, del medi, poden modificar les
característiques de les generacions següents.

• Degut a la tradició familiar, és enviat a Edimburg a cursar Medicina, però acaba rebutjant la idea. La
decisió és que es pugui incorporar a l’administració de l’estat (serà un funcionari), per això va a Cambridge a
cursar Teologia.

Els funcionaris anglesos són gent culta, formada a les facultats de Teologia. En aquella època, els teòlegs
estudien el que és la creació divina, a través de l’estudi de textos i a través de l’estudi empíric. => Els
estudiants de la facultat de Teologia seran els millors geòlegs, botànics i historiadors naturals.

Charles Darwin, Autobiografía: “Mi mente parece haberse convertido en una especie de máquina para
confeccionar leyes generales a partir de grandes colecciones de hechos”.

Alfred Wallace sobre Darwin: “Carezco del amor al trabajo, al experimento y al detalle que caracterizaba a
Darwin y sin el que nada de lo que yo hubiera podido sescribir habría convencido nunca al mundo”. =>
Definició clara del tarannà de Darwin envers la investigació: un treball extraordinàriament gran i detallat.
Galileu fa una sèrie d’experiments i pot determinar la relació entre temps, distància i velocitat; la seva
manera de treballar consisteix en reproduir l’essència d’aquesta classe de moviment: treballa de manera
experimental. Darwin, en canvi, treballa a partir d’observació amb molt de detall, generant una gran
quantitat d’informació. Això li portarà molts problemes.

INFLUÈNCIES
A. Figures influents per a Darwin

En la seva època, Darwin té l’estatus d’estudiant brillant i té una particularitat: és conegut per l’staff de
professors i gent de fora. Aquests individus faran costat a Darwin quan sigui criticat.
• Un dels professors importants de l’època i molt proper a Darwin era Adam Sedgwick, professor de
geologia a Cambridge.

• Richard Owen, biòleg anatomista, comparatiu i paleontòleg. Proposà el terme ‘dinosauri’ i discutí les
teories evolutives de Darwin, afirmant que si bé hi ha l’evolució proposada per Darwin, aquesta respon a
un procés molt més complex. Segons Owen, Darwin es queda curt.

• Robert Grant, professor de zoologia i mentor més important de Darwin a Edimburg. “Darwins
observations about the ability of the sea mat a larvae to swim by the means of cilia and also the
presence of leech eggs in old oyster shells. It was these findings that he presented when he first spoke at
the Plinian Society in March 1827”

• Un altre dels importants de l’època és Thomas Robert Malthus, economista i teòleg. Es planteja per
què hi ha tensions a la societat? Entén que aquestes tensions es generen per la manca de recursos
suficients per a tots els elements que composen la societat, és a dir, no hi ha menjar per a tothom. Per
això els individus estan en lluita: els més forts són els que s’imposen. Creu que l’augment de recursos
augmenta artimèticament, mentre que la població augmenta geomètricament: per això mai no podrem
disposar de recursos.

• Adam Smith, un dels primers economistes i el pare del liberalisme. Treballa l’economia amb
aspiracions científiques. És un autor posterior a Newton; aplica el newtonianisme a l’economia. A part
d’això, estudia les concentracions manufactureres d’Anglaterra i els processos de treball. Conclou que hi
ha lleis que determinen la macroeconomia, però l’activitat particular de cadascun dels individus que
conformen la societat, en conjunt té influència. És a dir, no únicament els grans fets, sinó també el
col·lectiu d’individus. ≈ Darwin: la selecció natural és un procés continu conformat per la unió de
nombrosos fets puntuals. Alhora, això dignifica l’individu.

• Augusitn-Pyramus De Candolle, botànic suís encunyador del concepte de la “guerra a la natura”. Es

limita a parlar de la vegetació, constata que hi ha una tensió a l’hora de captar els nutrients de la terra i
que el més fort s’imposa.

Darwin és capaç d’ordenar tota aquesta informació i entén com es pot muntar aquest trecaclosques.

B. Factors culturals

• Una moda de l’època és veure animals que estan arribant d’Àfrica ja que els jardins botànics s’estan
convertint en zoològics. Fins i tot en el camp de l’art, hi ha representacions d’animals caracteritzats com
a éssers hmans. (The travelled Monkey / De monstris).

• Jenny va ser el primer orangutà mostrat al zoo de Londres. Darwin la va visitar l’any 1838. Considera
que és sorprenent la similitud aparent entre els humans i molts animals.

• Prèviament, Darwin ha fet un viatge d’una durada de 5 anys. Darwin emprèn una expedició
cartogràfica, no una expedició científica com sí feia Linee.

Importància de les expedicions en l’època

Nota de monsieur Phélypeaux, conde de Pontchartain, al abbé Bignon, secretario de la Academia de

Ciencias (1700): “He dado cuenta al rey de la propuesta realizada contemplando la posibilidad de enviar
a M. Tournefort, botánico de la Academia de las ciencias, a Grecia, Constantinopla, Arabia, Egipto y a las
costas de Barbaria, para dedicarse a la búsqueda de plantas, metales y minerales, instruirse acerca de las
enfermedades de esos países y de los remedios aplicados, así como acerca de todo aquello relacionado
con la medicina y con la historia natural; Su Majestad ha aprobado fervientemente la idea, desea que se
lleve a cabo y no duda que resultará de gran utilidad para el perfeccionamiento de la medicina y el
progreso de las ciencias; por ello, Su Majestad me ordena escribiros para que le comuniquéis su pronta
partida, en compañía de un hombre competente que la Academia elegirá para trabajar con él, así como
de un dibujante”

• Considera important saber quines són les malalties que afecten els nadius, així com quins
medicaments usen per a curarles. => Les expedicions i la ciència en general tenen un sentit utilitarista,
és a dir, generar coneixement per al benestar de la societat.

• Una figura important era la de l’il·lustrador, que s’encarregava de dibuixar i recollir les noves
espècies.

Pringge Stokesan, el capità anterior al vaixell Beagles (en el qual va viatjar Darwin) se suïcida a causa de
la depressió i la soledat. Arrel d’això, l’almirallat britànic va concedir la possibilitat que els capitans
poguessin incorporar algú que els donés conversa: aquest és Darwin, que s’incorporarà d’assistent (no
criat).

Robert FitzRoy fou el gran oficial de la Marina britànica, una persona molt culta que representa la
seva civilització. Estava fent un experiment quan Darwin s’incorporà al vaixell. Agafa un grup de
nadius (un d’ells, Jeremmy Button) i se’ls enduu a Londres per ensenyar-los la llengua i els valors de la
cultura victoriana, de tal manera que, quan hagin adquirit aquest coneixement, tornin a la seva terra i
facin proselitisme.

Es considera que la societat victoriana és la més sofisticada de la civilització occidentaL. Per tant, es
pretén que els valors que aquesta societat representa siguin incorporats per altres civilitzacions.

Darwin queda sorprès com individus són capaços d’incorporar i aprendre una nova manera de pensar i
un nou idioma.

[MAPA. The Voyage of the Beagle (1831-6)]. Durant els 5 anys que dura l’expedició, Darwin va enviant
a Londres (als seus professors) exemplars de minerals, de fauna o animals dissecats, juntament amb
informes. Això és molt important, ja que aquests materials s’estan discutint en les soscietats angleses,
sobretot en les societats linneeanes.
 El prestigi de Darwin augmenta de tal manera que quan retorna, és una persona esperada. Serà un
naturalista reconegut, molt jove amb molta trajectòria potencial, però encara no serà considerat un
geni.

Cedeix tot el material a la societat lineeana amb la condició que l’ajudin a ordenar-ho tot. grans
geòlegs, grans botànics i grans especialistes.

En la seva estada a les Galàpagos, havia recollit diverses espècies com els pinsans. Observa que hi ha
varacions però es pensa que són exemplars de la mateixa espècie amb diferents variacions. Però un dels
experts que l’ajuden a sistematitzar la informació l’adverteix que són espècies diferents. Això canvia
molt el plantejament de Darwin: on és l’origen d’aquestes espècies? Després d’un treball molt
sistematitzat i rigorós, conclou que l’origen primari no està localitzat a les illes Galàpagos, sinó al
continent.

Els col·legues Quan està a punt d’acabar el seu estudi, rep una carta d’un tal Wallace que indica que les
espècies varien amb un sistema de selecció natural. Es troba en un compromís, ja que si publica la
seva obra, el mèrit serà per Wallace. Per tal de solucionar el problema, els seus col·legues (Lyell i
Hooker), que confien en Darwin ja que saben que està treballant en una teoria que veuen plausible,
organitzen una conferènca a l’associació lineana per tal de donar fe que ja fa molts anys que Darwin
treballa en la seva teoria. Això significa que el tema de l’evolució de les espècies és molt present en
l’època i que, per tant, hi ha altres científics que es podrien avançar a Darwin. Finalment, acaba
publicant l’obra l’any 1859.

Darwin llevó consigo en su viaje en el Beagle, el primer volumen de los Principios de

Geología de Lyell, que, sin embargo, nunca aceptará el evolucionismo de Darwin

Además el estudio de la naturaleza se veía como un estudio del proyecto divino.

“Para aprobar el examen del B.A. había que conocer también Evidences of Christianity
de Paley, y la Moral Philosophy del mismo autor. Los estudié a fondo, y estoy seguro de
que podía haber transcrito el Evidences entero con perfecta corrección, aunque, por
supuesto, sin el claro estilo de Paley. La lógica de este libro y, puedo añadir, la de su
Natural Theology, me procuró tanto deleite como Euclides.”

OBRA
Les variacions dels animals i les plantes en l’àmbit de la domesticació. Darwin parla de l’experiència
dels ramaders i criadors d’aus, sobre com mitjançant diferents mètodes són capaços de modificar les
espècies.

Darwin forma part de l’excel·lència de la ciència occidental gràcies a tota la seva obra. Ara bé, Sobre
l’origen de les espècies (1859)- ATENCIÓ: El títol és SOBRE l’origen de les espècies, que no és el mateix
que L’ORIGEN de les espècies - és el que ha causat més impacte.

Joseph Hooker, botànic anglès, juntament amb Thomas Huxley va defensar l’obra de Darwin el 30 de
juny del 1860 a la universitat d’Oxford. => Existencia dels darwinians, defensors de Darwin. És la
 primera vegada que, amb pretensions científiques, es constata com tots tenim el mateix origen.
[Caricatura a la revista The Hornet: “A venerable Orang-Gutang”].

El debat que es genera és molt polifacètic:

• Qüestionament de l’existència de Déu.

• Debat de reconeixement epistèmic: l’obra de Darwin és ciència o no? La idea de Galileu, acceptada
fins Newton, és que el coneixement que es genera només és vàlid segons l’ús de la matemàtica i
l’experimentació, l’Església tan sols interpreta. Darwin, amb la pretensió de ser científic, vol explicar
comevolucionen les espècies, però sense cap càlcul matemàtic. Per això és difícil d’acceptar pels
científics de l’època. [Henry Marks, Science is Measurement, 1878].

William Thomson, un dels pares del mesurament mètric de la temperatura i gran físic de l’època: “Con
frecuencia digo que al medir usted aquello de lo que está hablando y expresarlo en números, usted sabe
algo acerca de ello; pero cuando no puede expresarlo en numeros, su conocimiento es pobre y de una
calidad poco satisfactoria; puede ser el principio del conocimiento, pero en el fondo, no se puede decir
que haya usted penetrado a la etapa de Ciencia cualquiera que sea el asunto de que se trate”.

Darwin no pot mesurar ja que pensa en el conjunt imaginari d’una població que desenvolupa
inconscientment un procés.

Finalment, el darwinisme s’acaba imposant a la manera d’entendre la història natural i posteriorment,

la biologia es constitueix com a ciència: l’estudi dels éssers vius. Les Facultats de biologia acabaran
essent darwinistes.

Darwin és conscient que les lleis que regeixen l’herència són, en gran part, desconegudes. Això serà un
altre argument pels seus detractors, que consideraran la teoria de Darwin incompleta.

Una de les contradiccions que es genera al voltant de la ciència. Entenem que l’evolució és un procés
continu. Mendel serà l’únic que entén de què va la teoria de Darwin. Però, en tant que físic, pretén
quantificar la teoria. A la seva època només es poden quantificar coses individuals, és a dir, aquestes
lleis que regeixen l’herència, no són enteses com un procés continu, sinó en base a elements
individuals (discrets). Això va en contra de la natura, ja que és un procés continu.Els primers detractors
de Mendel són els darwinistes. => Paradoxa: individus molt avançats en un àmbit de la ciència (els
darwinistes) són incapaços d’entendre propostes que s’estan generant dins la seva mateixa disciplina;
no són capaços d’entendre que Mendel té raó.

El mateix passarà amb Einstein: tot i ser molt intel·ligent, serà incapaç d’entendre la física quàntica
d’Eisenberg. Per què? Tots treballem amb un paradigma de coneixement que té uns límits, que
provoquen que excloguem segons quin tipus de solucions per resoldre problemes que nosaltres
mateixos hem generat.

En 1844, Robert Chambers, un periodista publicó un libro, Vestiges of the Natural History of Creation,
donde se hablaba de la transmutación de las especies.

El libro fue duramente criticado y esto, por un lado dio a Darwin la posibilidad de conocer posibles críticas
a su teoría, por el otro lado le impulsó a no publicar sus ideas
Darwin recibió una carta de Wallace, en la cual, sustancialmente, había llegado a las mismas conclusiones
de Darwin.

Wallace era un tipo de investigador muy diferente, vendía animales exóticos

embalsamados para financiar sus investigaciones. Un explorador victoriano.

La carta de Wallace y el Origen de las especies de Darwin se publicaron al mismo tiempo,

pero nos recordamos solo de Darwin.

Sin embargo a Darwin le faltaba algo para formular su teoría.

Darwin había observado la selección artificial y había estudiado como los criadores
de perros seleccionaban artificialmente los elementos con las características
deseadas. Sin embargo esta analogía no podía funcionar.

¿Por qué? Porqué cuando el intervento artificial del hombre acababa, la selección
también acababa. Entonces la selección natural debía ser diferente.

Fue la lectura del Ensayo sobre el principio de población de Malthus que dio a
Darwin la solución.

Malthus decía que la población aumenta en progresión geometrica, mientras que los
recursos aumentan en progresión aritmetica

Se producía una lucha por la vida.

Darwin llegó a la conclusión: los individuos mutaban, las mutaciones eran casuales,
el medio ambiente seleccionaba los más adaptes “the fittest” .

Darwin fu criticado duramente.

En 1876 publicó The descent of Man, donde explicaba que el hombre había
evolucionado de los monos.

Gladstone: no sé si Mr Darwin tiene razón, pero me gusta mas pensarme como

un ángel caído que como un mono evolucionado.

“En octubre de 1838, esto es, quince meses después de haber emprendido mi
estudio sistemático, se me ocurrió leer por entretenimiento el ensayo de
Malthus sobre la población y, como estaba bien preparado para apreciar la
lucha por l existencia que por doquier se deduce de una observación larga y
constante de los hábitos de los animales y plantas, descubrí en seguida que
bajo estas condiciones las variaciones favorables tenderían a preservarse, y las
desfavorables a ser destruidas. El resultado de ello sería la formación de especies nuevas.
Aquí había conseguido por fin una teoría sobre la que trabajar; sin embargo, estaba tan
deseoso de evitar los prejuicios que decidí no escribir durante algún tiempo ni siquiera el
más breve esbozo.”

• Evolución de las especies

• Origen común

• Gradualismo

• Selección natural
 • Diversificación de las especies

¿Cuales son las pruebas de la evolución?

- Pruebas embriológicas:  pruebas de la evolución van a apuntar hacia

la relación de parentesco que hay entre los seres vivos.
- Pruebas anatómicas: Las pruebas anatómicas están basadas en la
comparación de la anatomía de distintas especies, tanto su
estructura como su función.

Esta imagen de la evolución darwinista es errónea ¿Por qué?

Implican una idea de evolución como progreso lineal, directo y unidireccional, así como la idea que la
especia madre siempre se extingue e incorporan prejuicios de raza, sexo, etc.

La vida en la tierra es el resultado de unas concatenaciones de acontecimientos altamente improbables

La historia de la tierra es única, es una historia de catástrofes. Los dinosaurios estaban bien adaptados
hasta que un asteroide chocó con la tierra y produzco un invierno nuclear. En caso de guerra nuclear, las
cucarachas son las que sobrevivirán.

La evolución de Darwin nos dice que the fittest, el más adapto sobrevivió. Es una tautología: el que
sobrevivió era el más adapto. No el mejor, el más adapto.

Richard Dawkins observa que en la Chicago de los años 30 los gangster eran los más adaptados.