Laura Sánchez Medrano 2BATX C

1. DEL MITE AL LOGOS

MITE (epos, poesia)
↪ forma de donar resposta als problemes mitjançant la mitologia i la imaginació.
- Hesíode: pastor que escriu una teogonía a partir de la imaginació (explicació de
l’origen dels déus - aporta cosmogonia i cosmografia).
- Damascio: orfista que proposa que la base de tot és l’aigua (com Tales) encara que
amb fragments mitològics (serps de tres caps, etc), per tant no podem dir que fa
filosofía.

LOGOS (raó, realitat)

↪ alternativa al mite que utilitza la raó per donar resposta als problemes.
Naixement de la filosofia → s. VII a.C a Milet (escola de Milet), Èfesos i Sicília (ja que eren
ciutats cosmopolites pels ports marítims).
Els primers filòsofs volen replantejar els problemes i definir-los sense utilitzar la mitologia.

● Causes del naixement del logos (insatisfacció)

○ Tolerància religiosa que permet la llibertat de pensament.
○ Creació de mapes que revelen les errades en la cartografia homèrica.
○ Ambient cosmopolita gràcies als intercanvis comercials que afavoreixen el
coneixement d’altres cultures i altres explicaciones per als mateixos
problemes.
○ Creació de legislacions que volen deixar de banda el pensament mitològic.
○ Temps d’oci provocat per les ganàncies del comerç, que permetia raonar.

● Inicis del logos

Perspectiva òrfica: concepció de l'ésser humà en que l’ànima té components divins,
sobreviu a la mort i es reencarna (transmigració).
↪ Vida amb transcendència moral: han de mantenir-se purs per a no tenir conseqüències en
l’ànima - control social basat en la transmigració.

Perspectiva homèrica: a partir de l’alévital, concepció materialista de l’ànima en que aquesta

impregna el cos i, quan aquest mor, es separa i viatja a l’Hades.
↪ Vida sense transcendència moral: no hi han ni premis ni càstigs després de la mort, han
d’aprofitar l’existència abans de caure en l’Hades - vitalisme grec - control social basat en la
vergonya.

● Diferències mite-logos

Mite Logos

- Arbitrarietat de la imaginació - Arbitrarietat de la raó (imaginació

- Explicació sobrenatural per a amb lógica/coherència)
problemes naturals - Explicació natural per a problemes
naturals (immanència en la natura)
Laura Sánchez Medrano 2BATX C

● Perquè a la filosofia li costa desprendre’s del logos?

El pas del mite al logos es un procés lent ja que els mites grecs hi han aspectes propers a
les respostes immanents que dóna la filosofia, per tant el logos filosòfic en conserva algunes
idees del mite.

● Connexió logica-ontològica: idea de connexió entre el llenguatge i la realitat.

La lògica del logos es binaria, és a dir, defensa que qualsevol alteració de l’objecte en la
realitat comporta la negació d’aquell objecte. Com que captem la realitat des de la raó,
parlem d’una connexió lògica-ontológica: si alguna cosa és, des de la raó/lògica binària,
absurda, vol dir que es una falsedat i, per tant, no és la realitat - no es logos. “El que pot
pensar-se i dir-se, ha de ser; el que no és, no pot pensar-se ni dir-se.”

2. ELS PRESOCRÀTICS
Els naturalistes de Milet es preguntaren de què està fet
el món i com canvia, una pregunta semblant a la que
intenta respondre la mitologia, però des de la
immanència en la natura.
Observen la natura i busquen algun tipus de
permanència que doni raó d’una unitat (essència) i el
principi generador i rector dels canvis que pateixen les
coses (arkhé) per poder explicar el perquè de les coses
sense haver de recórrer a elements mitològics ⇒
problema del canvi.
Tenen la creença que hi havia una matèria primària,
que era l'origen de tots els canvis. D'aquesta manera,
la filosofia es va independitzar de la religió i mitologia.

Aparença (canvis amb regularitat, arkhé) ≠ Realitat (permanència, essència)

➔ Essència: allò de la cosa que no canvia, s’identifica amb la realitat.
➔ Arkhé: lleis de la natura que expliquen com canvien les coses.

Pensadors de l’escola de Milet: problema de l'essència de les coses (stofa)

● Tales de Milet
El món està fet d'aigua, encara que de vegades no es vegi. L'aigua es troba per tot arreu, i
en els seus tres estats observables: sòlid, líquid, vapor. Els altres elements són variacions
produïdes en l'element essencial, l’aigua.

● Anaxímenes de Milet
Les variacions naturals es produeixen per la condensació o la rarefacció de l'aire.
L'estructura de les coses depèn de l'estat de l'aire que contenen: l’aire condensat és sòlid,
terra; l’aire menys condensat és líquid, aigua; l’aire és aire; i l'aire enrarit és el foc.

● Anaximandre de Milet
Els canvis són el resultat del predomini d'un dels 4 elements sobre els altres, que es regula
per la força entre els elements (cicles naturals: estacions…).
Elements com a qualitats, no com a substàncies
Foc (allò calent) vs Aire (allò fred) / Terra (allò sec) vs Aigua (allò humit)
Laura Sánchez Medrano 2BATX C

L’apeiron, una massa indefinida on hi són els 4 elements pero no estan definits, és
l’essència del món.
La justícia per compensació, la diké, es la manifestació dels elements dins l’apeiron on cap
pot excedir-se i eliminar als altres, ja que l'excés d'un és compensat per un altre (arkhé).

Parmènides i Heràclit: problema del canvi (arkhé)

Heràclit afirma el canvi i proposa que el ser i el no-ser, són la mateixa cosa que
esdevé el moviment i unitat, harmonia. Ens pot semblar una contradicció aplegar
totes dues coses en una però la raó dialèctica pot unir les idees al marge de les
regles de la lògica.

Parmènides, al contrari que Heràclit, no admet l’oposició dialèctica entre contraris,

per tant, nega el canvi.

● Parmènides d’Elea
Proposa l’ésser, allò immutable, material, que no canvia i que sempre és.
Utiliza de forma radical la lógica binaria: quan es diu d'alguna cosa que no és, equival a dir
que no existeix. Si la fulla no és verda, estem dient també que la fulla no és, que no existeix.
Per tant, no existeix el canvi, ja que admetre la seva existència ens condueix a admetre la
contradicció de que ser és el mateix que no ser, que és una falsedat en la lògica binària del
logos. Atès que el canvi no existeix, l'experiència no es fiable perquè ens mostra el canvi,
per tant, el coneixement basat en l'experiència és l'opinió (doxa) - la realitat no es sensible
sinó intel·ligible.

● Heràclit d’Èfesos
Proposa el foc, com a metàfora del moviment constant (essència).
Malgrat el moviment constant, el món és una unitat ordenada: totes les coses són una, però
en constant canvi. ex. el riu mai és el mateix, però no deixa de ser riu.
L'univers és ordre perquè impera l'oposició entre contraris, la dialèctica, que permet que el
canvi sigui tangible i mesurable, és a dir, accessible mitjançant la raó (arkhé - raó dialèctica)
⇒ Món ple d'oposicions on la permanència és el resultat d'una tensió constant, no una
quietud (no canvis).

Pitàgores: estructura matemàtica com a explicació per a la realitat

● Pitàgores
Els números són l'estructura i principi rector de la realitat (essència), a partir de la tensió
matemàtica dels contraris (par-senar) (arkhé). Les relacions numèriques permeten construir
la matèria, que es una síntesi d’elements contraris (limitat-ilimitat, positiu-negatiu…).

Els pluralistes
↳ mantenen l’ésser de parmènides i el fragmenten en trossos més petits, que
conserven les mateixes propietats. Aquestes partícules es poden combinar o separar:
el canvi respon a les diferents combinacions de partícules, però les partícules, l'ésser,
no canvia. El canvi ja no ha de descriure's com un pas de l'ésser al no-ésser, atès que
l'ésser no canvia, només les seves combinacions. Entre partícula i partícula hi ha el
buit (el no-ésser).
Laura Sánchez Medrano 2BATX C

● Empedocles
Divideix l'ésser de Parmènides en quatre elements naturals - 4 éssers (essència), que es
combinen seguint la llei de l’Eros-Eris (amor-discòrdia) (arkhé), per explicar els processos
de canvi. La llei d’Eros-Eris diu que els elements s’atrauen o es repelen entre ells i que,
d’aquest procés, sorgeixen combinacions o reaccions possibles que donen lloc al canvi.

● Anaxàgores
Divideix l’ésser de Parmènides en porcions (homeomeries - essència). Hi ha una porció de
tot en cada cosa (cada cosa és l'ésser), però només predomina i se'n manifesta una, fins
que esdevé un canvi, que fa que predomini i es manifesti una altra. Tanmateix, no ha canviat
res en la cosa, sinó només allò que es manifesta. El principi que governa el món és el
noús (ment o raó cósmica), que regula el que les coses són i com se’ns apareixen i fa que
es preservi l’ordre natural.

● Demòcrit
Divideix l’ésser en àtoms diferents i invisibles, la combinació i quantitat dels quals forma les
coses (essència). Els àtoms estan en continu moviment i xoquen entre ells: els semblants
s’enganxen, formen la mateixa cosa i es desvien per trobar a més semblants (clinàment),
mentre que els massa diferents es repel·len. El canvi es produeix pel moviment dels àtoms
a l’atzar (arkhé).

Nom Essència Arkhé

Tales de Milet Aigua (com a líquid) Proporció de l’aigua (forma

els altres elements)

Anaxímenes de Milet Aire Condensació i rarefacció de

l’aire

Anaximandre de Milet Apeiron (allò indefinit) Manifestació dels elements

dins l’apeiron seguint la diké
(justícia per compensació)

Parmènides d’Elea L’ésser (immòbil, és i no pot NO TÉ ARKHÉ, el canvi és

no ser) una contradicció = falsedat,
no existeix

Heràclit d’Èfesos Foc (com a metàfora del Raó dialèctica (com a

moviment constant dins una oposició de contraris)
unitat)

Pitàgores Números (relacions Tensió matemàtica entre

numèriques formen la elements contraris
matèria) (parell-senar)

Empedocles 4 elements (com a 4 éssers Llei d’Eros-Eris

que es combinen entre ells) (amor-discordia, atracció)
Laura Sánchez Medrano 2BATX C

Anaxàgores Homeomeries (porcions Noús (raó còsmica regula

d’ésser on es troba la seva que son i com se’ns
totalitat i que es manifesten apareixen les coses)
de forma diversa)

Demòcrit Àtoms (la combinació Atzar (els canvis es donen

d’aquests forma les coses) pel moviment constant dels
àtoms)