1.

EL MERCAT I LA COMPETÈNCIA
Competència perfecta: Empreses preuacceptants i funcionen amb el lliure joc de la O i D.
Competència imperfecta, no compleixen en igualtat de condicions, sinó que una o algunes
exerceixen una influència significativa sobre el preu.
2. EL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA
Perquè es pugui arribar a aquesta situació s'han de complir uns supòsits.
1. Moltes empreses: Moltes empreses competeixen i hi ha molts competidors directes. Cada
empresa té una proporció molt petita de la producció total del mercat.
2. Empreses preuacceptants : Empreses no influeixen en el preu del mercat
3. Mercat no diferenciat/ Forta competència: Productes homogenis/ fàcil d’entrar al mercat i
fàcil de sortir.
4. Transparència de preus: Ple coneixement del mercat
5. 5. Llibertat d’entrada i sortida: No hi ha problemes per entrar ni sortir del mercat.
EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA:
1. creixement:entren noves empreses
2. Saturació: massa oferta= excés d’oferta= menys preus i menys beneficis
3. Estancament: empreses abandonen perquè perden beneficis
4. Estabilització: empreses abandonen el mercat i supervivents recuperen beneficis

3. EL MERCAT DE COMPETÈNCIA IMPERFECTA

• Les empreses productores tenen una certa capacitat per a influir en el preu de mercat.
Empreses són gran part de l’oferta, menys empreses (creen abundància o escassetat), productes
diferenciats (heterogenis)
Perquè hi ha menys empreses i hi ha aquesta imperfecció dels mercats?
• 2 factors que impedeixen que entrin empreses en un mercat: LES BARRERES D’ENTRADA: Més
barreres=menys rivals.
● Restriccions legals. Governs el que restringeixen l'entrada de competidors.
● La diferenciació i la publicitat. Utilitzen la publicitat per a crear fidelitat dels clients.
● Els elevats costos per a iniciar l'empresa. Costos per a produir són molt elevats.
LES DIFERÈNCIES EN ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ: Empreses més grans=especialitzar-se i dividir millor el
treball, comprar més i millors màquines i els costos comencen a ser decreixents.
3. LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA (heterogeni)
MOLTES EMPRESES: Molts competidors. No hi ha cap empresa que tingui un gran domi.
DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTES:Productes similars però no són substitutius perfectes, ja que hi ha
diferents estils, qualitats, dissenys.
LLIBERTAT D'ENTRADA I DE SORTIDA: no hi ha barreres d’entrada ni de sortida
CAPACITAT PER A INFLUIR EN EL PREU: més diferenciació del producte= més preu.
• Molta competència x diferenciar el seu producte. Hi ha tres tipus de diferenciació:
● Estil: Preferències de les persones (Hàbits, moda, gustos, preferències...)
● Localització: Bona localització = preus més alts
● Qualitat:més qualitat= més preu.
4. L’OLIGOPOLI (producte homogeni)
Pocs venedors: poques empreses que dominen del mercat.
La influència en el preu:Totes les empreses de l'oligopoli poden influir sobre el preu.
Barreres d’entrada: La producció de béns solen requerir fortes inversions només a l'abast de les
grans empreses.
Avantatges en costos: Empresa es fa gran= especialització= reducció de costos i venda més barata.
La interdependència de les decisions: Les decisions d'una d'elles afecten les altres.
Funcionament de l'oligopoli:
Cooperar. UN CÀRTEL(il.legal) és un acord entre empreses on les dues fixen el mateix preu i es
reparteixen així els beneficis.
Competir: Guerra de preus: Si una empresa redueix el preu i les altres no ho fan, la quota de mercat
i els ingressos augmentaran a costa de l’altra. Únics beneficiats seran els consumidors.
4. MONOPOLI
EL MONOPOLI una empresa proveeix tot el mercat d'un producte. No té substitutius pròxims.
Hi ha barreres d’entrada:
Accés en exclusiu a un recurs:
Existència de drets legals:
Naturalesa del servei prestat
Avantatges en costos:Millor tecnologia= produir a un cost inferior i dominar el mercat.

1. EL MERCAT DE TREBALL
Oferta de treball: és la quantitat de treball que les famílies ofereixen a les empreses.
Dependrà de 3 factors principalment:
Salari:Treballadors ofereixen el seu treball a les empreses a canvi d'un salari i, mentre treballen
renuncien a realitzar altres activitats (oci, estudiar, cuidat de familiars etc).
2. Característiques de la població:més gran la població activa, major l'oferta de treball.
3. El volum de la població: més gran volum de la població en un país, més treballadors disponibles.
Demanda del mercat: Quantitat de treballadors que les empreses volen contractar per a poder així
produir béns i serveis. Depèn de 3 factors:
● Salari: Mes salaris= menys rendibilitat al contractar treballadors.
● La productivitat dels treballadors:més productivitat= més demanda de treball.
● Preu del bé o servei produït: Preus d'un producte pugen=+ benefici= + demanda.

EQUILIBRI:On el nivell de salaris i la quantitat de treballadors disposats a treballar coincideix amb la

quantitat que els empresaris desitgen contractar. No hi ha desocupació.
EL MERCAT DE TREBALL és el mercat on s'intercanvia el factor productiu treball.
L’imperfecte mercat de treball: El mercat de treball té una sèrie d'imperfeccions que impedeix que
s'arribi a un punt d'equilibri com el que hem descrit anteriorment
2. PRODUCTIVITAT I SALARIS
Productivitat del treball = relació entre la producció obtinguda i la quantitat de treball aplicat
Factors:
A.El CAPITAL HUMÀ: Formació i experiència que tenen els treballadors.És el conjunt de
coneixements, capacitats i actituds que acumulen les persones gràcies a la formació o l’experiència
que tenen. Major productivitat→ Majors salaris→Més educació
B. BÉNS DE PRODUCCIÓ EMPRATS
Certes màquines, mitjans de transport, instal·lacions són més productius que altres i provoquen que
els treballadors també ho siguin.
C. AVENÇOS TECNOLÒGICS I SALARIS
Els avenços tecnològics provoquen un cercle viciós sobre els treballadors no qualificats:
Salaris menors per la baixa productivitat, Es redueix la demanda
3. LA DESOCUPACIÓ
4 TIPUS DE DESOCUPACIÓ:
● LA DESOCUPACIÓ FRICCIONAL Situació temporal en les quals els treballadors estan
transitòriament desocupats fins a trobar un treball que s'ajusti a les seves característiques.
→ És inevitable, No és preocupant.
● LA DESOCUPACIÓ ESTRUCTURAL ocorre quan hi ha més gent que vol treballar en un país que
els llocs de treball disponibles. Problema a llarg termini: La desocupació estructural es
produeix a causa de dues raons: desajustaments en el mercat de treball i rigideses en el
salari
● LA DESOCUPACIÓ ESTACIONAL es genera en determinades èpoques de l'any quan una
quantitat important de negocis té menys producció en aquestes dates.
● LA DESOCUPACIÓ CÍCLICA es produeix en èpoques que el país entra en crisi.
Grups de població:
LA POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR +16 anys
LA POBLACIÓ ACTIVA + 16 i que volen treballar.
Inclou als quals troben treball i als quals no.
LA POBLACIÓ INACTIVA +16 que per diferents
motius no busquen treball
TAXES D’OCUPACIÓ:
LA TAXA D'ACTIVITAT = (POBLACIÓ ACTIVA/ POBLACIÓ+16) *100
LA TAXA D‘OCUPACIÓ = (POBLACIÓ OCUPADA/ POBLACIÓ +16) *100
LA TAXA D‘ATUR = (POBLACIÓ DESOCUPADA/ POBLACIÓ ACTIVA) *100
LES ESTADÍSTIQUES D’OCUPACIÓ. MEDICIÓ DE LA DESOCUPACIÓ:
Xifres d’afiliació a la seguretat social: S’obté informació a partir del número i de les característiques
dels contractes registrats.
L'enquesta de població activa (EPA): Recerca que es publica cada 3 mesos. Finalitat principal: obtenir
dades de la població en relació amb el mercat de treball: actius, ocupats, aturats i inactius.
Dades del SEPE: Organisme autònom adscrit al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, que,
juntament amb els Serveis Públics d'Ocupació de les Comunitats Autònomes, forma el Sistema
Nacional d'Ocupació.

El SEPE no comptabilitza com a aturats les següents persones:

● Als majors de 25 anys que sol·liciten la seva primera ocupació.
● Aquells que per petició pròpia decideixen desactivar-se del SEPE.
● Els que realitzen cursos de formació.
● Als qui perceben un subsidi agrari.
TEMA 7
ELS ERRORS DEL MERCAT
Es produeix quan aquest no és eficient en l’assignació dels recursos disponibles
L'Estat intervé per a corregir aquestes 6 errors de mercat amb 4 funcions de l'Estat.
● Proveïdora: L’ estat ha de proveir a la societat d’uns béns i serveis
● Reguladora:Fomentar l'eficiencia econòmica perquè es produeixin els béns en les quantitats
 que desitja la societat.
● Redistributiva:Procurar l'equitat millorant la distribució de la renda i assegurant un mínim de
benestar a tots els ciutadans per a solucionar el problema de la desigualtat de la renda
● Estabilitzadora:Estabilitzar l'economia i propiciar el desenvolupament econòmic, per a
disminuir els efectes dels cicles econòmics

TIPUS D’ERRORS DE MERCAT:

1. L’ESCASSETAT DE BÉNS NO RENDIBLES (proveïdora)
El mercat no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de tipus social.Els tipus de béns
que no són rendibles per a inversors particulars, però que són necessaris per al país, es denominen
béns no rendibles.Què fa l’estat?🡪 Subministrar béns públics

2. LES EXTERNALITATS (NEGATIVES) DE LA PRODUCCIÓ (reguladora)

Quan l'activitat d'una persona o empresa produeix efectes externs en uns altres que no participen en
la compra o venda del producte.
Negatives:Empresa o una persona produeixen efectes
externs negatius en uns altres i no paguen per aquests
costos.
Positives:Empresa o una persona produeixen efectes
externs positius en uns altres i no reben compensació per
tots aquests beneficis.

3. LA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RENDA(redistributiva)

Com reparteix el mercat la renda?
Reparteix la renda segons la quantitat de factors
productius que posseïm, segons com siguin escassos i la
seva contribució a la producció. 2 problemes:
1. Hi ha persones que el mercat exclou i no reben gens de renda.
2. No tots naixem amb mateixes oportunitats per a aconseguir una bona qualificació que ens doni un
bon nivell de renda.

INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC

L'Estat disposa principalment 3 POLÍTIQUES DISTRIBUTIVES buscant l'equitat:
1. IMPOSTOS
a. Indirectes. Els paguen les persones per consumir, ex: l'IVA
b. Directes. Els paguen les persones i les empreses pels diners que guanyen.
2. DESPESA PÚBLICA I TRANSFERÈNCIES
Reduir desigualtats i assegurar un nivell de benestar a tots els ciutadans.
• Destaquem: despesa igualtat d’oportunitats, programacions SS i polítiques d'habitatge.
3. INTERVENCIÓ DIRECTA EN EL MERCAT
4. Competència imperfecta (reguladora)
5. La inestabilitat dels cicles econòmics(estabilitzadora)
Expansió:És la fase ascendent del cicle.
LES BOMBOLLES EN LES EXPANSIONS
Una bombolla ocorre quan moltes persones i empreses fan inversions en actius no per a produir, sinó
simplement per a vendre'ls més cars.

Auge o cim:És el punt màxim del cicle.

• Tots els recursos estiguin utilitzats, ens farà arribar a la nostra producció potencial.
• Desocupació friccional ja que tothom estarà treballant.

Recessió: És la fase descendent del cicle.

• La demanda s'ha saturat i ja no es pot produir més.
• La punxada d'una bombolla generat en l'expansió.

En època de recessió, el sector públic pot adoptar dues postures:

1. No intervenir, confiant que el mercat sortirà per si mateix de la crisi i l’activitat econòmica tornarà
a expandir-se.
2. Intervenir, consumint o produint béns i serveis mitjançant la política macroeconòmica
2. LA POLÍTICA MACROECONÒMICA
S'ocupa del règim monetari, fiscal, exterior i de rendes, així com del creixement econòmic, la inflació
i les taxes nacionals d'ocupació i desocupació.
1. La conjuntural, que actua a curt termini:
Són aquelles mesures del govern que busquen reduir els efectes negatius de les crisis i frenar les
expansions massa fortes:
Política Fiscal: Estat pot influir en la D a través de despesa pública, transfers i impostos.
Política Monetaria:El BCE pot influir en la D variant tipus d'interès i diners en circulació.
Política exterior:Regular les transaccions amb altres països.
Política de Rendes: Estabilitat de preus controlant la inflació, els salaris dels funcionaris o recomanar
salaris màxims i mínims a les empreses.
2. L’estructural, que ho fa a llarg termini.
Afavoreixen el creixement de població a llarg termini, sense ser estrictament econòmiques.
Mesures més importants:

1. La modernització o reorganització d’un sector econòmic :

2. Creació de condicions per al desenvolupament d’un territori

3. Nacionalització o privatització d’empreses

4. Reformes bàsiques

5. La planificació indicativa

3. LA PERSPECTIVA MACROECONÒMICA
LA MACROECONOMIA estudia el comportament de l’economia en conjunt, el resultat de la
interacció de famílies, empreses i sector públic
VARIABLES MACROECONÒMIQUES
Obj: mesurar la marxa de l’economia i reduir les conseqüències negatives de les males ratxes. Són:
1. La producció. (PIB)
2. Els preus (d’anar a comprar) (IPC)
3. El preu del diner (que es demana prestat). (IPC)
4. Els nivells d’ocupació. (taxes d’ocupació)
INDICADORS MACROECONÒMICS
Mesuren les variables macroeconòmiques i són de gran utilitat, perquè permeten:
1. Quantificar numèricament el comportament de famílies, empreses i sector públic.
2. Comparar la situació de diverses comunitats o països.
3. Orientar la política macroeconòmica dels Governs.
4. Analitzar l’evolució dels indicadors en el temps
UNITAT 9: ELS COMPTES DE L’ESTAT
1. LA POLÍTICA FISCAL
LA POLÍTICA FISCAL: és l’actuació del sector públic, mitjançant la recaptació i la distribució posterior
dels ingressos públics per a aconseguir els objectius perseguits per l’Estat.
Està en mans dels governs del país, controla el nivell de despeses i ingressos mitjançant variables
com els impostos i la despesa pública per aconseguir objectius com:
• Mantenir uns nivells d’estabilitat als països
• Promoure el creixement econòmic
• Afavorir una major equitat en la distribució de la renda
Els instruments que disposen els Governs per a aconseguir els objectius econòmics són:

1. Polítiques fiscals discrecionals:

Influir intencionadament en els Ingressos o Despeses

2. Estabilitzadors automàtics: ingresos o despeses públiques pugen o baixen alhora que al nivell de
la producció.

Dos tipus de política fiscal

1. Política fiscal expansiva:S’aplica quan la DA és insuficient i, per tant, hi ha capacitat productiva
sense utilitzar, generant desocupació
Objectiu: estimular l’economia per augmentar la DA→Augmentat la despesa pública/ Reduint els
impostos:

2. Política fiscal restrictiva: S’aplica quan la DA és excessiva i hi ha una elevació de la inflació

Objectiu: estabilitzar els preus→Reducció de la despesa pública/ Augmentat els impostos:

2. ELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Previsions de despeses i ingressos d'un país d'acord amb les actuacions, plans i fonts i finançament
de l’ESTAT.
Despeses públiques dels PGE Conjunt de despeses fetes per l'administració pública.

Els Ingressos Públics conjunts de mitjans financers que precisa el Sector Públic per a subministrar els
béns i serveis.
COTITZACIONS SOCIALS :Quantitats que les persones afiliades a la Seguretat Social paguen, en
situacions de necessitats, tindran dret a cobertura
TRIBUTS:Ingressos + importants, perquè suposen pràcticament la meitat del q es recapta.
• Pagaments obligatoris que per llei han de fer les famílies i les empreses.

ALTRES INGRESSOS:Recaptació és menor, importància menor:

Els més rellevants són:
1. Transferències corrents: Procedeixen d’entitats com Trànsit, la SS, Fons Social Eu.
2. Ingressos patrimonials: rendes que proporcionen els béns de l’Estat.
3. Alineació i inversions: Ingressos per venda del béns propietat de l’estat. Ex: Repsol, Telefònica
4. Transferències de Capital: Fons estructurals de la UE i el seu destí és finançar projectes d’inversió.
2.3 LA REDISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
Transfers i subvencions es comptabilitzen com a despeses, però són diners que el SP:
1. Recapta a través d’impostos.
2. Transfereix directament a les persones i empreses més necessitades.
L’estat assumeix el principi d'equitat (El sosteniment de les despeses correctores han de ser finançats
per tots els ciutadans d’acord amb la capacitat financera que tenen) per reduir aquestes diferències
LA FUNCIÓ DE REDISTRIBUCIÓ DE LA RENDA Procés mitjançant el qual l’Estat torna a distribuir, amb
el principi d’equitat, fons que van ser assignats pel mercat a ciutadans amb capacitat econòmica alta.
Indicador de la desigualtat: índex Gini
L’ÍNDEX GINI mesura econòmica que serveix per a calcular la desigualtat
d'ingressos que existeix entre els ciutadans d'un territori.Valor de l'índex de Gini
es troba entre 0 i 1. 0 la màxima igualtat (tots els ciutadans tenen els mateixos
ingressos).1 la màxima desigualtat (tots els ingressos els té un sol
ciutadà).Aquest mateix concepte de desigualtat es pot entendre gràficament a
través de la corba de Lorenz.
DÈFICIT PÚBLIC sorgeix al gastar + del que s’ingressa i suposa l’increment de la
quantitat de diners en circulació
1.DÈFICIT CÍCLIC :
Fases de recessió dels cicle econòmic. Dura el temps que tarda l’Estat en:
a. Recuperar l’economia
b. Recuperar la confiança en els agents econòmics
2.DÈFICIT ESTRUCTURAL
● És permanent que es manté fins i tot en situacions de plena ocupació.
● Problema per al desenvolupament econòmic pels costos del deute que ha d’assumir
l’Estat
2.5. FINANÇAMENT DEL DEUTE PÚBLIC
Quan els ingressos no són suficients per cobrir les despeses.
Per finançar el dèficit: