Ins Vila de Gràcia

Seminari de Física i química

Curs: 1r Batxillerat

La llum Problemes extres- SOLUCIONARI

Problema 1

Per resoldre el problema necessitem poder conèixer el valor de la longitud d’ona de

l’ona que es propaga. Per trobar-la farem servir les dades que ens donen al
començament (primer calculem la velocitat i després la longitud d’ona). Per calcular la
velocitat fem servir la dada que ens diu que les dues fonts que emeten ones estan
separades una distància de 25 cm (vigileu amb les unitats) i que una ona generada a
un dels focus triga 5 segons a arribar a l’altre:

∆ x 0,25 m
v= = =0,05
∆t 5 s

La longitud d’ona val:

v 0,05 −2
λ= = =2,5 ·10 m
f 2

a) Busquem el valor de la diferència de camins i estudiem quin tipus d’interferència

tenim:

⌈ r 1−r 2 ⌉ =|0,3252−0,1443|=0,1809 m

−2
⌈ r 1−r 2 ⌉ =kλ →0,1809=k· 2,5 ·10 → K =7,2

K no és un valor ni enter ni semi enter. Per tant, en aquest punt del medi, hi ha una
interferència parcialment constructiva

b)

⌈ r 1−r 2 ⌉ =|0 ,1752−0 , 0627|=0,1125 m

−2
⌈ r 1−r 2 ⌉ =kλ →0,1 125=k·2,5 · 10 → K =4,5

K no és un valor semienter. Per tant, en aquest punt del medi, hi ha una interferència
destructiva.
Problema 2

1 1
a) P= = =10 D
f 0,1

b) Ens donen la distància de la imatge a la lent (s’) i ens demanen la distància a la que
pot estar l’objecte (s). Per tant, hem de fer servir l’equació de les lents:

1 1 1
=+ =
s s' f

Quan s’ val 100 mm

1 1 1
=+ = → s=∞
s 100 100

Quan s’ val 125 mm

1 1 1
=+ = → s=500 mm=0,5 m
s 125 100

Per tant aquesta càmera produeix imatges nítides d’objectes que es troben molt lluny
(infinit) i 0,5 m

Problema 3

a) Ens demanen a quina distància del projector podem posar la pantalla perquè la
imatge es projecti enfocada.

1 1 1
=+ =
s s' f

Quan s val 30 cm

1 1 1
=+ = → s ' =70 cm
30 s ' 21

Quan s val 22 cm

1 1 1 '
=+ = → s =462 cm=4,62 m
22 s ' 21

La pantalla es podrà posar a qualsevol distància entre 0,7 m i 4,62 m respecte la lent
del projector (movent la lent la distància adequada).
b) La alçada de la imatge la calculem a partir de l’expressió de l’ampliació . Sabem que
l’objecte (diapositiva ) té una mida de 35 mm

Si posem la pantalla a 70 cm:

−s ' y ' −70 y ' '

A= = → = → y =−8 cm
s y 30 35

La imatge es veu invertida. Les diapositives les hem de posar del revés per veure bé la
imatge a la pantalla.

Si posem la pantalla a 4,62 m

−s ' y ' −462 y '

A= = → = → y ' =−73,5 cm
s y 22 35

Problema 4

a) Es tracta de la difracció. Per a que sigui perceptible cal que la mida de l’orifici sigui
comparable o menor a la longitud d’ona
Exemples:
Un conversa que sentim per una finestra una mica oberta.
La llum que passa per una petita escletxa ens pot arribar a il·luminar lleugerament tota
una habitació.
b)Per a que estigui considerat correcte cal que el fronts d’ona estiguin més separats en
el segon medi, que en el primer que l’angle d’incidència sigui menor que el de refracció
i que ambdós siguin mesurats a partir de la normal.
Canvia la velocitat de propagació (enunciat) i augmenta la longitud d’ona, però no
canvia la freqüència

2. Cal que els fronts d’ona no siguin concèntrics i que la distància entre fronts sigui
clarament menor pel costat de l’observador, que ha d’estar indicat d’alguna manera,
que pel costat contrari
Problema 5

a) La longitud d’ona és la distància que hi ha entre dos punts que es troben en el

mateix estat de vibració. Mirant el gràfic (per exemple distància entre dues crestes)
veiem que és e 0,80 m

Per calcular el període :

λ λ 0,8
v= → T = = =0,16 s
T v 5

b)

Problema 6

El fenomen que experimentem és l’efecte Doppler, que consisteix en una variació de la

freqüència de recepció respecte de la d’emissió quan hi ha una velocitat relativa de la
font respecte el receptor

a) No varien

b) la f augmenta i la λ disminueix.

c) la f disminueix i la λ augmenta

d) la f augmenta i la λ disminueix més ràpidament.

Problema 7

Han de tenir diferències de fase properes a 180º respecte dels sons originals per tal
d’aconseguir interferències destructives.

Informació que podeu trobar a la vikipedia

El control actiu de soroll o cancel·lació activa de soroll és un sistema que permet

anul·lar el soroll no desitjat. El so es transmet en forma d'ones sonores. Diferents sons
provoquen diferents ones sonores que se sumen entre elles per donar lloc a una sola
ona (que és el que és capaç de percebre la nostra oïda). Quan tenim ones sonores de
la mateixa freqüència en un mateix espai parlem d'interferències. Aquestes
interferències poden ser constructives o destructives, segons si l'ona resultant resulta
en una amplitud major o menor. Aquesta característica de les ones sonores és la que
es fa servir a l'hora de fer la cancel·lació activa de soroll.

Algunes de les aplicacions més conegudes per als sistemes de cancel·lació de soroll
actius són:

 En altaveus: altaveus que porten incorporat un sistema de cancel·lació a cada

auricular per tal d'eliminar el soroll que arriba a cada orella. Aquests altaveus
s'ajuden generalment

 d'aïllants passius per treballar. A més a més, els micròfons no són
omnidireccionals, ja que es té en compte que el mateix cap de la persona elimina
gairebé tots els sorolls que provenen de l'altra banda. També tenen la peculiaritat
que es reprodueix pel mateix altaveu el soroll i la informació útil (música).
 En motors: els sorolls dels motors són periòdics i això fa que siguin més fàcil de
cancel·lar. En la indústria i en el món de l'automòbil més recentment s'estan
aplicant solucions de cancel·lació de soroll cada vegada més. S'està estudiant
l'impacte que poden tenir aquests sistemes en el consum de combustible: per
exemple, en els cotxes la gent acostuma a fer anar el cotxe a més de 1500
revolucions, ja que entre 1000 i 1500 el motor treballa bé però fa massa soroll, per
tant si es cancel·lés faria que la gent conduís a menys revolucions.
 En sistemes de captació de veu: per exemple en videoconferències, on el que es
fa és cancel·lar el senyal que capta el micròfon provinent de l'altaveu per tal
d'evitar que el sistema es retro-alimenti. O en sistemes de reconeixement, on és
important tenir un senyal net per poder reconèixer les paraules.
 En aïllament acústic: en edificació, encara que encara sigui molt car, ja es veuen
aplicacions. És útil sobretot en entorns urbans per eliminar sorolls concrets com
ara el trànsit i les botzines, o per exemple en zones properes als aeroports.

Problema 8

Mostra la variació de la freqüència amb la velocitat de la font.

Efecte Doppler

Segons la gràfica, una font amb v=+100m/s la sentim amb f=240 Hz i una font amb v=-
100m/s amb f=130 Hz. La freqüència més alta ha de correspondre a la font acostant-
se a nosaltres, per tant el canvi serà: ffinal–finicial = 130 240 = 110 Hz,
La freqüència disminuirà.
Si la font estigués en repòs respecte a nosaltres la freqüència amb la que rebrien el so
seria de 170 Hz.
Problema 14

La difracció és el fenomen ondulatori que s’observa quan les ones passen a través de
petites obertures o es troben obstacles en el seu camí de propagació de les dimensions de
la seva longitud d’ona (condició necessària per observar el fenomen)