FITXA DE LECTURA

1. DADES SOBRE EL LLIBRE

a) Títol: La plaça del Diamant
b) Autora: Mercè Rodoreda
c) Editorial: Club Editor Jove
d) Nombre de pàgines: 309

2. GÈNERE (Escriu un X on correspongui)

Conte Novel·la X Faula

Epístola Crítica Apologia
Libel Pamflet Panegíric
Paròdia
Realista X Històrica Naturalista
Psicològica X Ciència-ficció Misteri

3. TEMA PRINCIPAL
Tracta d’una primera opressió cap, en aquest cas, la protagonista Natalia. I al llarg de l’historia
es va veient com, amb metàfores, s’explica l’alliberament que pateix i per totes les fases que
passa. En aquesta història es pot veure com la protagonista perd la seva identitat per culpa d'en
Quimet, un personatge amb molta importància a la seva vida.

4. ANÀLISI DEL CONTEXT DE LA HISTÒRIA

La història es desenvolupa en el període de la Segona República Espanyola (Quimet mostra la
bandera de la segona república amb la moto) ,la història passa per la Guerra Civil i la
Postguerra (caracteritzada per la fam i les males condicions de vida). La novel·la passa a
Barcelona, en el barri de Gràcia.

5. ARGUMENT I RESUM PER CAPÍTOLS 

La novel·la narra la història d’un procés de pèrdua i recuperació d’identitat. La Natàlia, òrfena
de mare i que treballava en una pastisseria, va conèixer en Quimet en un ball de la Festa Major
de Gràcia a La Plaça del Diamant, i s’hi va casar. La relació significa la pèrdua d’identitat de la
Natàlia: el seu marit passa a anomenar-la com a “Colometa” perquè en el pis on vivien hi van
instal·lar un colomar. En Quimet se’n va al front a lluitar durant la Guerra Civil i mor, deixant a
la Colometa i els seus dos fills en una situació molt precària, fins al punt que la mare decideix
anar a comprar salfumant per acabar amb la seva vida i la dels seus fills. A l’adrogueria on va a
comprar salfumant, la Colometa coneix l’Antoni, que li ofereix treballar amb ell i li permet
recuperar la seva identitat. Va passar de ser la Colometa a ser la “Senyora Natàlia”.
CAPÍTOL I
La Natalia acudeix a un ball que es fa a la Plaça del Diamant, on coneix a en Quimet, en
aquest moment, ella estava amb en Pere, el seu promès. Raó per la qual en un inici
rebutja a en Quimet, però després parlen i ell li diu que serà la seva dona. A més, li posa
el nom de Colometa.
CAPÍTOL II
La Natalia finalment deixa a en Pere per estar amb el Quimet.
Ella va amb el Quimet al Parc Güell, on ell li deixa clar que ella no sap res i que es ell qui
té la raó de tot i ho sap tot. A partir d’ara ella pensará el que ell pensi.
A més, ell utilitza la frase “Pobre Maria…” per poder manipular la “Colometa”.
CAPÍTOL III
En Quimet es posa gelós del pastisser i per aquest motiu están 3 setmanes sense
veure’s. La Natalia coneix a la mare d'en Quimet, a la mare no li agrada que ella treballi,
prefereix que estigui a casa.
CAPÍTOL IV
Quan comencen a reformar el pis, en Quimet desapareix i no ayuda en res. La Natalia
parla amb l’Enriqueta i ella li diu que és millor en Quimet perquè té un establiment.
En Quimet assegura haver vist a la colometa parlar amb el Pere, ella en canvi ho nega.
Encara i així, ell la fa que s’agenolli per dins.
CAPÍTOL V
Després de beneir la Palma van a dinar a casa de la mare d’en Quimet, on ell, fa una
discussió perquè al menjar li falta sal, que habia sigut perquè estava al gust de la veïna.
El diumenge van a menjar amb el pare de la Natalia, en Quimet li regala un puro.
Quan continuen amb la reforma veuen una taca a la paret del menjador, en Quimet
pregunta al propietari i als veïns i ningú vol saber res. La solució que troben es posar el
buffet davant.
CAPÍTOL VI
La colometa i en Quimet es volen casar, munten una celebració gran, encara que en
Quimet volia una cosa curta. Els casa Mossèn Joan fent ell la misa. Després es fan
fotografies i ve el moment del ball, on s’uneixen homes d’uns 40 anys dient que un d’ells
vol ballar amb la novia, que es el que fa a totes les bodes apuntant el nom de les novies.
CAPÍTOL VII
En Quimet compra una moto de segona mà amb els diners de la restauració dels mobles
de tres pisos. Cada diumenge intentaven tenir un fill, per això quan anaven a casa sa
mare, cada vegada preguntava si s’havia quedat embarassada.
En Quimet diu més “Pobre Maria…”, llavors la colometa intenta fer-lo feliç i fer-li cas en
tot.
CAPÍTOL VIII
Ells no fan nit de nuvis, sino una setmana. La colometa no viu el sexe com una cosa
plaent, sinó que ho viu les primeres vegades amb por i desconfiant. En Quimet sembla
no importar-li el que ella sent. Després no li vol explicar a la senyora Enriqueta.
CAPÍTOL IX
Una nit perden la clau de casa i en Quimet ha de fer un forat petit a la porta per poder
obrir. Més tard, passen la festa major a casa perquè en Quimet ha cobrat molt poc per
una restauració que ha fet. Li sorgeix mal a la cama i cada cop exigeix més feines a la
Colometa, aprofitant l’excusa perquè ella li fes cas.
CAPÍTOL X
La Colometa està embarassada i cada cop fer les tasques li costa més. Li agafa la mania
a netejar i a planxar, no dormia i tot li feia nosa. Al final expressa: “era com si
m’haguéssin buidat de mi per omplir-me d’una cosa molt estranya”, no es reconeix a ella
mateixa.
CAPÍTOL XI
Durant el part en Quimet sí que está present, está per la sala d'amunt avall molt nerviós.
Després del part el nen no menjava i es va anar aprimant fins que a la Colometa se li
van curar els pits i va poder alimentar al seu fill correctament. Li posen el nom d’Antoni.
CAPÍTOL XII
A en Quimet no li agrada que la seva mare cuidi el nen els dilluns perquè és molt
despistada. En Quimet compra un embut per abocar vi a les garrafes i l’endemà apareix
amb un Colom ferit, al que anomenem Cafè. Més tard porten a la Maringa, una nova
colom. Comencen el seu colomar.
CAPÍTOL XIII
Es construeixen i pinten el colomar, perquè els coloms puguin fer-ne ús. En Quimet porta
una parella de Coloms monja, anomenats el Monjo i la Monja. També una parella de
coloms de cua de gall d’indi. Els antics ja feien ous.
CAPÍTOL XIV
Els temes de conversa eren sempre els mateixos; la república i els coloms, que cada cop
eren més. Un dia, els van deixar sortir a volar i a partir d’aquell moment empastifaven el
terrat. En Quimet els compara com si fossin fills, perquè quan els crien i alimenten són
els mateixos procediments.
CAPÍTOL XV
Després d’un any i mig de l’Antoni, la Colometa es torna a quedar embarassada, però té
un mal embaràs i quasi mor dessagnada en donar llum. Van tenir una nena i es la van dir
Rita. L’Antoni estava molt gelós de la seva germana. Imitava el pare amb el mal de cama
i llençava el menjar pels aires quan no tenia gana.
CAPÍTOL XVI
En Quimet té un cuc a l'estomac que li provoca angúnies. Finalment, el treu i el deixa on
l’Antoni pot accedir, no en un prestatge alt, llavors l’Antoni posa el cuc sobre la seva
germana.
CAPÍTOL XVII
La feina cada vegada anava pitjor perquè amb la República i la gent alterada tot era molt
inestable. A més, la casa ja no era com abans, havia de cuidar els nens i els coloms.
La Colometa busca feina i en troba una de dona de la neteja a casa d’uns rics on hi viuen
una parella i els sogres.
CAPÍTOL XVIII
La Colometa descriu com és tota la casa que neteja dels rics i la veu com un
trencaclosques.
CAPÍTOL XIX
El dia que comença a treballar a la casa es queda sense aigua per rentar els plats i la fan
baixar a buscar-la al pou. També li fan fer els llits, li fan penjar un rètol perquè l’home
que vingués a arreglar l’aigua sabés per on havia d’entrar i també netejar els vidres.
CAPÍTOL XX
Després de que vingués l’home a arreglar l’aigua apareix amb un ull de vellut. Va ser
degut a que quan el llogater li va voler apujar el preu van tenir una discussió.
CAPÍTOL XXI
La colometa descobreix que quan ella no es a casa, els fills deixen els coloms per casa. A
en Quimet li sembla bé i obre una trapa i posa covadors en una habitació petita de la
casa que connecta amb la golfa del terrat.
En Quimet, volia guanyar diners venent coloms, però per cada un que en venia, en
regala dos. La Natàlia li diu que això de la trapa no és bona idea.
CAPÍTOL XXII
La Colometa està farta dels coloms, i de la pudor que no es podia treure de sobre. Està
cansada de treballar i de què els coloms s’hagin apoderat de la seva casa i de la seva
vida.
CAPÍTOL XXIII
Mor la mare d’en Quimet. Amb la veïna havien baixat a la nit a veure-la i com es trobava
tan malament, ja sabien que li estava arribant l’hora. L'havien ficat al llit, l’havien canviat
i li havien fet la Santa Creu. I com ella volia, amb una corona de fulles.
CAPÍTOL XXIV
La Colometa està esgotada a la feina i sembla que ningú l'entengui. Va rebre la visita
d'en Mateu, que li va dir que entenia la seva situació. Però la Colometa diu que els
coloms i el nadó són la seva família.
CAPÍTOL XXV
Va començar a espantar els coloms quan dormien a la nit, i després va començar a
agafar els seus ous i a sacsejar-los. Ho va fer durant uns quants mesos fins que en
Quimet va dir que els coloms no servien per res.
CAPÍTOL XXVI
Tres vegades la milícia es va presentar a casa del ric: la primera vegada van voler
detenir l'home perquè deien que era capellà. En segon lloc, perquè el senyor del
Guardapols va hipotecar un pis al carrer Provença, els propietaris van dir que es queden
amb la casa. En tercer, va ser registrat ​el garatge llogat després que alguns inquilins els
acusessin de pintar mocadors de seda.
CAPÍTOL XXVII
El mossèn Joan s’exilia passant la frontera amb camió. En Quimet, en Cintet i en Mateu
marxen al front d’Aragó. A més, a la Colometa la fan fora de casa els rics perquè ja no
poden pagar-la. Descobreix que en Quimet no coneix cap Maria. Finalment la Colometa
troba feina netejant a l’ajuntament.
CAPÍTOL XXVIII
Quan en Quimet torna del front els explica històries als seus fills.
CAPÍTOL XXIX
En Cintet visita a la colometa per donar-li unes taronges, li diu que el que més li ha
impressionat va ser el viatge en avioneta a Cartagena.
CAPÍTOL XXX
La Julieta conta la nit tan romàntica que ha passat amb el seu promès en una torre i diu
que no sabria que fe si li el mataven. Enriqueta considerava desvergonyit que les joves
revolucionàries passessin la nit en una casa on potser haguessin matat als propietaris.
CAPÍTOL XXXI
El pare de la Colometa va morir en un atemptat a Barcelona perquè se li va aturar el cor
de terror. Tres dies després que Quimet tornés de la guerra, va dir que tenia tuberculosi i
que empitjorava. La Julieta visita la Natàlia i li aconsella que enviï el nen a la colònia per
falta de menjar.
CAPÍTOL XXXII
Anuncian a la Natàlia que Cintet i Quimet són morts en batalla, i li donen l'únic que
poden salvar: un rellotge. La seva mort va coincidir amb la del darrer colom.
CAPÍTOL XXXIII
La Natalia torna a buscar el nen a la colònia, l’Antoni estava irreconeixible. La Rita li va
contar que el pare va morir a la guerra. Comença a vendre coses de casa per poder
menjar.
Va explicar que Mateu va ser assassinat a trets en una plaça. Una tristesa il·limitada va
embolicar la Natàlia.
CAPÍTOL XXXIV
La Natàlia entén que és una persona de suro, ella s’hi converteix per passar per aquest
mal tràngol. La Natàlia es dirigeix a la casa dels senyors. Li obre el senyor, però de
seguida és la senyora qui comença a parlar amb ella. Ella li demana feina. Però la fan
fora, no la volen.Els nens estan famèlics i pensa matar-los. Té al·lucinacions: unes mans
l'aixequen a ella i els nens del llit, que han esdevingut ous. Busca l'embut, amb ell vol
matar els nens donant-lis aiguafort per la boca i després suïcidar-se.
CAPÍTOL XXXV
S'admira la bellesa de l'església. Molta gent a dins agenollada, i en això la Natalia
comença a veure una mena d'al·lucinació, un munt de boletes de llum que pugen per
l'interior de l'església. No està segura que sigui real i tanca els ulls un instant, però
després encara hi són. Tots són morts, pensa. Arriba a casa estant frenètica.
CAPÍTOL XXXVI
Pensa demanar almoina.
Arriba a la botiga de les garrofes i quan se'n van la resta de clients demana que li ompli
l'ampolla d'aiguafort.
Quan ja ha sortit al carrer, l’adroguer li crida perquè torni a la botiga. I allà, li diu a veure
si vol treballar a casa seva netejant. La Natàlia accepta. L’adroguer content, li regala
alguns productes. I quan ella arriba a casa comença a plorar.
CAPÍTOL XXXVII
L’adroguer és molt agradable,es diu Antoni i li pregunta sempre si està cansada. Veu com
es distribueix la casa.
CAPÍTOL XXXVIII
Va a casa amb tot i obren les bosses amb alegria. Els nens s'engreixen una mica.
Dormen junts amb només una manta.
El botiguer ja té confiança amb Colometa. Li proposa venir diumenge a les tres, per estar
junts, ja que suposa que ja no li fa por estar-hi.
CAPÍTOL XXXIX
L’adroguer li explica a la colometa que está sol i vol una familia, però es estéril, llavors
no podía ser. Li demana matrimoni, així a ella i als seus fills no els hi faltarà de res i ell
tindria aquesta família.
CAPÍTOL XL
La Natalia arriba a casa, agafa els nens i el primer que fa és anar a on es l’Enriqueta, a
demanar consell. Enriqueta li diu sense dubtar que es casi amb ell. Als tres mesos es
casa amb l'Antoni.
CAPÍTOL XLI
L’ Antoni contracta a una interina perquè la Natàlia no treballi més. L’ Enriqueta ve de
visita i queda sorpresa de la riquesa que es veu a la casa. El botiguer dóna galetes a
l'Enriqueta cada vegada que surt, i així se la guanya.
CAPÍTOL XLII
Els nens fan la primera comunió. La Rita diu de sobte que una amiga seva creia que el
seu pare havia mort a la guerra i que va tornar viu.
La Natàlia, nerviosa per si torna el Quimet, no vol sortir de casa de la por i es reclou dos
o tres anys.
CAPÍTOL XLIII
La Rita ha crescut. I diu que vol estudiar idiomes, per arribar a ser hostessa d'avió.
L’Antoni li diu que mai no ha estat tan feliç com amb ells tres, i que han de deixar als
joves créixer i fer el que desitgin.
La Colometa comença a veure coloms i li explica a una senyora del parc, que li explica a
una i a altre i al final la Natalia es converteix en la dona que només parla de coloms, és a
dir, la senyora dels coloms.
CAPÍTOL XLIV
L'Antoni li pregunta al Toni que que vol estudiar. En Toni li diu que ho té clar, que vol ser
botiguer com ell. L'Antoni queda decebut, li hauria agradat metge o arquitecte.
CAPÍTOL LXV
A casa reben la visita d’en Vicenç. Ve a demanar la mà de la Rita, de la qual s'ha
enamorat. La Rita no en sap res, de fet no es coneixen. No vol ser la seva dona.
CAPÍTOL LXVI
La Rita li ha dit que així no es conquereix a una noia. Ell li ha contestat que està molt
enamorat i que no valia per conquerir.
CAPÍTOL LXVII
Finalment hi haurà casament. La colometa ja ha deixat les senyores, ja no té l'obsessió
pels coloms.
CAPÍTOL LXVIII
La celebració del casament és a la sala de festes al costat del bar, que també és de
Vicenç.
Després la Rita diu a l'oïda de l’Antoni que sempre havia estat enamorada de Vicenç,
però que no ho volia demostrar.
 CAPÍTOL LXIX
Va a la cuina i agafa un ganivet. Surt al carrer per la matinada. Arriba a casa seva i
escriu la Colometa amb la punta del ganivet a la porta. Després, va a la Plaça del
Diamant. Veu en Mateu amb un colom a l'espatlla.
Quan es fa de día torna a casa amb l’Antoni, que estava preocupat i es tornen a adormir.
6. ANÀLISI DELS PERSONATGES
a) Principals
Nom Descripció física
Natàlia En la part física, poc es preocupa Natàlia de
sí mateixa, ja que en cap moment tenim
una autodescripció. Dedueixo que la Natalia
es una dona atractiva, ja que molts xicots
es fixen en ella.
Quimet Al llibre diuen que té ulls de mico, és a dir,
saltons i petits. Els seus cabells eren molt
densos i brillants com explica el llibre amb
una metàfora.
Antoni És adroguer i el segon marit de la Natàlia.
Com a conseqüència de la guerra civil, es
va quedar en cadira de rodes, amb el
membre del mig incapacitat. Per això, no
pot tenir fills.
Toni Toni és un any i mig més gran que la Rita.
Rita Rita es sembla molt al seu pare, amb uns
ulls de mico com diu la Natàlia i molt
atractiva en la seva joventut
Descripció psicològica
És una noia tímida i bastant influenciable.
També és molt treballadora i bona persona.
A més, degut a les seves circumstàncies,
també es una noia una mica ingènua i
inexperta.
És un noi egoista i dominant. També era molt
gelós amb Natalia.
És un home molt bó i que es comporta molt bé
amb la Natàlia, de manera comprensiva,
després de la mort d’en Quimet.
Toni de petit era molt mogut, nerviós i tossut.
A més plorava molt i presentava
comportaments de gelosia davant la Rita. A
mesura que passava el temps, amb la guerra i
la convivència amb l’Antoni, el fan madurar i
presenta una actitud més racional i tranquil·la
La Rita presenta una actitud revolucionaria
com diu la Natàlia. De petita era molt innocent
pero en la seva joventut va adquirir un
comportament tossut i sense interès pel
matrimoni.
b) Secundaris
Nom Descripció física
Senyora Enriqueta Físicament només sabem que es
tractava d'una dona normal i
corrent, amb una estatura bona, i
un cos ben net.
Julieta És molt prima i blanca de cara,
amb els ulls plens de febre i
cansats
Mateu i Cintet En Mateu era ros i amb ulls blaus.
En Cintet tenía els ulls molt
grossos i una boca mig torta.
Pere És un noi atractiu segons dona a
entendre l’autora.
Vicenç Només es diu que físicament feia
goig, i què era conegut per les
dones
Mare d’en Quimet Era una senyora menuda, amb un
pentinat de perruqueria i amb
moltes ones.
Pare de la Natàlia Es va distanciar la Natàlia del seu
pare en la mort de la seva mare.
No dóna moltes característiques
físiques.
Descripció psicològica
És la veïna i confident de la Natàlia,és
una dona vella i una mica tafanera.
És l’única que mostra una mica de
preocupació per la Natàlia durant el
transcurs de l’obra.
Només apareix en 4 ocasions.
Quan la protagonista es troba
totalment a la misèria, la Julieta torna
a aparèixer i li explica una aventura
que va tenir amb un soldat. És la que
convenç a la Natàlia a dur al seu fill
Toni a una colònia per tal de poder
sobreviure.
En Mateu era molt treballador, els va
ajudar amb la reforma y estava casat
amb la Griselda. En Cintet, molt amic
d’en Quimet, treballa al garatge amb
el seu oncle.
En Pere és un xic bo, amable, que mai
li ha donat problemes. Es preocupa per
ella i pel seu treball, ja que és un bon
treballador.
Està molt enamorat de Rita i
insisteix fins que es casen. Es un
xic molt bo que tenia molta
paciència i patia pels altres.
És una dona vella que es troba sola, ja
que està vídua. Té una obsessió pels
llaços i té la seva casa plena. Es pot
deduir que es una persona intel.ligent,
ya que actua com una persona
innocent pero en realitat és una
persona falsa.
És un home que de petita la Natàlia
deia que segurament l’estimava molt.
Quan va morir la seva dona, se’n va
anar amb una altra dona.
Senyor i senyora de la
casa on fa feines
Aprenent d’ebenista
El senyor de la casa és un home
alt. Són una família adinerada. No
específica res en el llibre.
Durant la Guerra, l’aprenent es
mostra sense una cama. No es
dóna molta informació del físic.
Aquests senyors són una mica
autoritaris. A més són molt egoistes, i
es guien per els prejudicis, rebutjant a
la Natàlia perque en Quimet era milicia
És un home agraït, que es preocupa
pel Quimet, ja que li pregunta durant
la guerra a la Natàlia com es trobava
en Quimet.

7. SIMBOLOGIA
Objecte Simbologia
Els coloms Els coloms estan vigents a tota l'obra, d'aquesta manera trobem el pseudònim
(leitmotiv de la de la Natàlia, Colometa. Amb ells comencen les desgràcies i finalment al morir
novel·la) el Quimet l'últim colom mor.
L’embut L'embut representa l'angoixa de la Natàlia. En un moment arriba a plantejar-se
el suïcidi.
Les balances Les balances representen la justicia i l'equilibri de la vida que mai va tenir la
Natàlia.
El ganivet i el crit El ganivet té un símbol de venjança. Va a la seva anterior casa a gravar el nom
de ''Colometa'', deixant-lo allà, amb la seva anterior vida.
El crit es un crit d’alliberació, l’acte definitiu per dir adéu a la colometa i a
tornar a ser Natalia.
El quadre de les Aquest quadre indica una inestabilitat sexual.
llagostes
El cargol de mar S’abandona el somni i la inestabilitat, i s’arriba a un món harmònic. La Natàlia
sempre l’escolta amb molta atenció
Flors, colors i jardins Aquesta obsessió per les flors prové de l'autora la qual tenia un gran jardí de
petita i sempre són objecte de les seves obres.
Les nines dels És el símbol de la infantesa. La Colometa el mirava durant la seva vida plena de
aparadors maldecaps al carrer Gran.
El melic La Natàlia esmenta el melic, com a símbol de vida, és el principi de la vida i la
mort i el fa tapar diverses vegades als seus ésser estimats dient “ningú no se'm
buidés tot per alli..”

8. LÈXIC
- Llessamí: Arbust de flors blanques molt oloroses.
- Gatzara: Cridòria i xivarri amb què una colla manifesta la seva alegria.
- Freixura: Entranyes.
- Femer: Lloc on hom amuntega i guarda els fems perquè fermentin.
- Faluga: Persona petita i bellugadissa.
- Estireganyar: Deformar estirant.
 - Estarrufament: Acció de fer dreçar el pèl, les plomes d'un ocell.
- Espurna: Partícula incandescent que es desprèn d'un cos en combustió o de dos cossos
durs fregats fortament.
- Nacre: Substància dura, blanca, amb reflexos iridescents, de la capa interior de certes
conquilles.
- Nanseta: Part sortint d’un objecte, en forma d’arc, d’anell, etc., que serveix per a

agafar-lo

9. OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre representa molt bé la historia de la Guerra Civil, la Segona República Espanyola i la
fam de la Postguerra. Transmet perfectament els sentiments d’angoixa, fam, tristessa, etc…
durant tota la novel·la. Presenta una trama molt interessant que t’incentiva a continuar llegint.
La historia de la Natàlia superant les diferents adversitats del camí i aconseguint la tranquilitat
amb l’Antoni al final és molt disfrutable.