Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Untitled

    Uploaded by

    Youyou Chen
    5 views7 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    5 views7 pages

    Untitled

    Uploaded by

    Youyou Chen

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    of 7
    * a uaa DEL DIAMANT ‘mac. No el odin ina Marat que ja hava ence ec. ‘ura ota una prdsposii molt favorable} lt meva sorpees catia de pga en gina. quest cscendo no ha atuat fina nt nl del ibe [Natalia Colometa-Natli, Prdua i recuperacis na identi Dental protagonista de La placa del Diamant 2amb un tarann de candidesa paral al qu Personatgesantriors de Mert Rodoreda:Aloma, per exemple En aquest cs, perd el personage viu i pateix una profund, «volucisinterioc que el porta des de a ingenuitat intial fine 5 esta de madures amb qué do la novel. ‘a hits iniia amb una pérdua d'identtat, Nata, la Protagonist, és una noi rfena de mare, que trebala de det Pendenta en una pstseri, que tun promis diguem:ne fon, arrengle caracterta els ese e pt ded de dees cee evi eat baleen ndpumas levee aoe Simi era Cone el pe nt em di Nag tg dc [Natalia encara ru iva dir 0 nor as ta tt ion on pnd once Moc Rods pga dy AEP Een ca ne ah in 6 Se. can gu ea, 018 ve tecruxa ” [Natlia-Colometa 6s, en la primera part de la novella, una noi ingtnua, bondadoss,pasiva, un punt abilica, que no sap fire que és el mén i patex sii demanen una cosa iha de dit fgue no. Casada amb Quimet i aviat mare de dos fl entra en {ona progress espral ’angoixes i opressions ha de suportar les areses de Quimet, ha de treballar fora de cas, no pot aten- dre correctament es fills Ii toca de viure en uns moments bistriesdlicats. La més significativa¢’aquestes opressons és a progressvainvasi dela prOpiallar que fan el oloms que cra fl marit. [4s contra aquesta opresié que es rebella Colometa el dia que nica el cart cap ala maduresajaprén a di no: Iva ser aquell dia que vig dr-me que sav acaba. Que shaven acabat els coloms. Coloms, veces abeuradors, covadorscaomari ‘scala de pale, tot a pass! [pi 138-139].Comens a marcar {a turmentar els coloms mente covaven ce coloms ovaven ria dvi diss quan eren a mig scsjava el ous. Com mes avangts ‘stave en a fena de cova, més senvernaven, Mes ere. és ‘anes de voler pica. Va ser una temporada de dori negu- ‘6s, Dormia amb sobresls al cor com quan era petit ils meus pares es barallaven [..] Va durar mesos. Mesos i mesos de mal ‘dormir ide fer malbé els ous dels cloms. (Pag. 139-140) El personatge ha madurat iha pres una decisis es rebeHla contra alld que considera injust i inicia un larg cami de re- cuperaci6 cap a a propia identita, 'accié conta els coloms 6 una rebettia contra el marit perque els coloms son d'en Quimet. Per gf altre costa, la revolt interior i casolana es rodueix de manera parallel la revoluci exterior amb V'- nici de la Guerta Civil Espanyola. Quimet es converteix en un milla primerene que és destina, més tard al front d'Arags mi LA PLAGA DEL DIAMAWT eee «Només em calia comprar el slfumant. Quan dormirien mer un i desprs Vat, el fara Pembut ala boca” duel salumanta dis. despre me'n aia jo asa ee {ining no ens estimava.» (Pag. 182.) mas lifeina i, mesos més tard, la possibilitat de refer la: ‘vida amb wr | Tear See pea ccceeneeete names lipel seu nom: Natalia. ay ae oe orl tl ae Rein i la Guerra Civil Espanyola, mentre que la restaura- Posigueer quan othom cana, an othom mira de refer-se com pot de enorme stuns nse ie ara mal vsti. Tt ety lai (aga) amb reixats de mosguit. La gent ot cansat,encara, de a gran ms Mote ee a ER sea asc com fied depen aa wala tot el pes dela malalta i, per aquesta ‘outa pe ascruRa » a6, els seus problemes i angoixes no s'acaben pas amb la mi- ora econdmica ni pel fet d'assor un estatus social més elevat cemifasitzat amb el tractament que rep de senyora Natiia. El temps passa perd el dolor roman i com a convalescent mode- lic viu prcticament tanceda dns de a nova llr: EL carrer em feia por. Ad que tea el nasa fora mesverava la gent els automdbil, ls autabusos les motos... Tenia el cor pet. [Només estava bé a cas. (Pag. 217.) ‘A-casa, per, acaben visitant-la vells fantasmes que es con- creten en V'angoixa de pensar que Quimet, el primer marit, pugui ser viu i que la noticia de la seva mort al front hagués estat un error. Bs llvors que ténecessitat de sotir de asa, de tranquilitzar-se progressivament i d’anar construnt, a mida, ‘un mén personal que, a poc a poc, edevé mitic. Embaleix el ‘propi passat irecupera oniricament els topants més signfica- tus de la seva vida anterior: els coloms ie colomar, pe exem- ple, Viu un estat que no diferencia la realitat del somni on tot csdeve igual perd més bonic: ren uns coloms que no empastfiven, que no stespuyaven, que ‘nomésvolaven aie amunt com angels de Déu. (Pag. 222.) La novella entra en el darrer retomb i som a les acaballs, <'un procés que la dura, finalment,a tat, Succeeix en acabar el viatge cat ‘meta per la nit del seu passat després que se'n pugui despren- dre amb un ganivet ala ma jen forma d'un gran crit El ganivet simbolitaa Vassassinat del passat el rit 5 esforg que canalit- zalasortida de 'angoixa acumulada: LA PLAGA DEL DIAMANT {nest infer. Un rt que devi fer molt any que dui, Aine ab uel ran pe que havi oma de pe plc vot de boca a mica decode calmanrbedeedin inci miadeane dese tava vat ute tenps taeda dnt eala mers jo coe fag abun rt qu no sabia ben Butea Pp 0) luc interior /histvia externa Des duna perspectiva de snts, a vida de Natilia-Colomes pas fot alla dea novella, per tres moments proudierss its. El primer comenga quan la nia fala coneienga de Qu mt pate Ia coneguda perdua @identitat amb el canv de Nati per Colometa es casa amb el xcot,tenen els ds fils ‘ssn ls primers anys de matrimoni. fs una etapa que valar ‘cls primers dvi capitol ies caractertea per laseva sin. cit ratin i abséncia de gransproblemes etiam es pat i gu ve ‘lia en Quimet se'm va engrescar i ana 5 cee ava pls carrer ent oar oa bandera que mai no vag poder saber dn 1 sorta i poder saber d'on Mhavia trea (ig ome hie Colometsa er feines fora de casa. Bs Havors quan ' e projecte economic dels coloms iel colomar: i (OUIA DE LuctURA 101 ‘Comenga aixi una segona etapa (que comprén catorze capt tols de la novela, del XVII al XXXII), earacteriteada pel pre- ddomini de problemes molt més grossos i importants: la pro- _gressiva invasié des coloms, la manca de recursos economics, la dificultat de pujar els fils, a revolta interior de Colometa, la guerra civil ila mort de Quimet. I sembla oporti de remar- ‘ar que la revolta de la protagonist ila baralla particular que Iliura al colomar, es produeix en parallel amb la radicalitzacio de les tensions politiques i escat de la guerra on morir’ Qui- ‘met. El mateix dia que Colometa rep la noticia dela mort del ‘seu mart, mor també el darrer colom del colomar. El tercer moment &s una corba sinuosa i ascendent des det pou de la desesperacié fins ala intucis del felicitat. El pano- rama de desolacié dela postguerra coincideix amb el projecte de sucidi colectiu que noes consuma perqué, des de a negror més fosca de la nit sobre una porta a Pesperanga en el gest de YPadroguer. Ait sinicia la lenta conquesta d'un espai de tran- ‘quiblitat que es recolza en el record i en el som Es el tercer moment de la novela, des del capitol XXXII fins al darcer. Cronoldgicament s6n els anys de la postguerra, la llarga con- valescencia després de la malaltia. Lesforg de refer-se a poc @ ‘poc quan tot semblava perdut La historia exterior il'evoluci interior del personatge van de ‘ract i avancen en parael tot al llarg de la novela. Els tres es- tadis evolutius de la protagonista es corresponen, amb una certanitidesa, als tres etapes dela historia ) abans dela Re~ iblica © la ingenuitat en el personatge, b) Repiblica i Guerra Civil 0 la revolta interior i el despertar de la conscitnca, ¢) postguerra o la larga convalescéncia d'un pais iun personatge ‘malals,escapcats tots dos perl contesa. ene desis api Dane eect tps simbols, el més important dels quals gira entorn dels coloms Carme Arnau, que a estudiat amb detall univers simbic de la novella, escriu que els coloms hi actuen com un autinte ini ere envi queepeimenn eee cell 6 un deedoblamentsimbic de la vida de la protagy tit ment ol ales peooags impor es eee, ‘una o ata forma amb aquest simbol Signficativament, Is sm pti i Caomet pet eam mee tb Quine ie el einer de coms unseat Groans dr eat de gun el sinboldelceae ‘nlp mao? Enleront Bada del clos s roduc en os tec dein gran robles htc ipeominenEooesens popes sie sapere sds mer oupevceg ind edt cmenen seater ean Bsns sa mucha ft Quine el clone ee ‘imposen la seva voluntat arrauxada. sin deNiilCoomen decreed Sd ein dap dl cols pe- Speer er Span ore area " sotracs dela guerra, Casada de nou i convertida en ‘Sms Nas pd dtclomses tamiarnes ont ‘Seeembelln magica onricament Suceeix quan Na- <— aoe be See ‘lt nes net nd tn UIA be Lecruna 103 lia esdevé, per ales dones del parc on va a passer, a senyora dels coloms, i els explica una historia idealitzada que no té res ‘a veure amb la realitat (pag. 22-223), ‘També el segon maritté una relacié simblica significatva amb els coloms. Antoni és 'adroguer de es veces, el botiguer a ‘quis des de bon comencament, compren el menjar dels ocellsi ‘que, acabada la guerra, es facdrrec de Colometa iels seus fills. El mateix adroguer que peixavaelscoloms és ara qui els peixa, dla ials seus fills. ls coloms, perd, no s6n I'inic element d’aquest univers simbolic, Prop dels ocellsprenrelleu !embut, un estri que arr- ‘baa la casa al mateix temps que el primer colom: Em recordo del colom i de'embut,perqué en Quimet va comprar Vembut el dia abans ’havervingut el colom. (Pag. 82.) La forma conica de 'embut i la seva progressi6 de broc ample a més estretsimbolitza el cami cada cop més angoixat de la vida dela protagonist el fet que viure se i present, dia rere dia, com una opci6 cada vegada més dificil i més estreta.Aques- ta sensacié que la vida és un cami que se I estreny progres vament es reforca amb altres imatges poco molt paraHees deVembut, Per exemple, quan surt a treballar fora de casa ies, carrers de sempre li semblen més estrets que mai. O quan afir- ma que és de suro (pag. 173-174) iho jusifica dient que si ha- {guts estat de carn com la resta dels mortals «no hauria pogut ‘Passar per tun pont tan alti tan estret i tan largo. Lembut, ddoncs, exdevé un simbol d aquest vida de dificultats, cada cop més angoixada. El punt més confictiu de tot el procés arriba amb el projecte de suicdishomicidi colectiu i 'embut esp senta com Peina que servira per a donar elsalfumant als fills quan dormin. 108 LA PLAGA DEL DIAMANT ‘Lembut ils coloms entren plegats a la vida de NataliaCy Jometai tots dos marquen, com ja sha di el tombant cap sgransproblemes en lexisténcia dela protagonista, Ambdés ele, ‘ments també apareixen plegats en el desenllag de la nove, ppoques rales abans del crt definitiu de catarsi que Pallibera, Elcolom, mica, esconcreta en una imatge onitica ie vey 4 Tespatla de Mateu, Pamic de Quimet. Lembut, pe la seve banda, dexa de ser un esr de cuina amb connotacions smb. liques per convertt-e en una metifora interior. Per axd diy ‘que és gairebé tancat. El crit que allibera i el ganivet de cuine ‘que porta liquide aquests dos simbols opressius. Enel darer capitol ala matinads, el personatge canvia destadi vital: mata una primera vida d'angoixes i neguits per encararse a una ma.

    You might also like