L’altra banda

Alguna vegada has tingut la sensació de deixar-ho tot per alguna cosa, lluitar fins al
final per allò, esforçar-te al màxim pel que volies fer i que quan estàs a punt
d'aconseguir o inclús quan ja has arribat a on volies, que algú t'ho tregui tot i et deixi
buit, com si estiguessis en un pou sense sortida. Segur que molts de vosaltres us heu
sentit així alguna vegada, quan els teus amics et deixen de costat o t'aparten. En aquell
moment penses que ets tu el culpable, que ho faran per algun motiu i fins que arribes
el dia en què te n'adones que els culpables són ells i no tu, t'has estat menyspreant i
acceptant tots els insults que et deien, i és allà d’on és molt difícil sortir del teu propi
menyspreu.
Ara imagina't que a part de sentir te malament amb tu mateix i sense ningú amb qui
recolzar-te, ets un personatge públic i tothom pot opinar del que fas i del que no, et
poden criticar i ferir, i el problema és que moltes d'aquelles persones es pensen que no
ens fa mal i que som nosaltres els que hem decidit ser famosos i que, per tant, ells
tenen el dret d’opinar de nosaltres, però això no és així, o no ho hauria de ser. És per
això que molts de nosaltres comencem desapareixent de les xarxes socials i acabem
renunciant el nostre somni. Després de ser l'artista més escoltada de l'any passat, amb
cançons virals arreu del món, tens molta pressió, perquè el difícil no és arribar allà
dalt, el difícil és mantenir se i no baixar les expectatives, i amb això, no només em
refereixo als fans, sinó que també a les discografies, que et demanen dies rere dia
noves cançons, discos o llibres, els és igual, ells només volen vendre, però no entenen
que hi ha dies que no saps què escriure, que tens la ment en blanc, o simplement vols
dedicar el teu temps lliure o una altra cosa. La fama és efímera, només un 2% dels
famosos ho són eternament, però la resta, l'únic que els hi queda és gaudir dels seus
anys de esplendor. Són moltes coses les que s'ajunten al teu cap, en el moment de
passar de no ser res a ser-ho tot, al principi ve l'ego, cosa que pot acabar destruint els
teus amics i familiars, després la solitud, l'estrès, la pressió... i quan ja no tens ningú i
sents que no pots més, és quan acabes els psicòlegs, on t'adones que voldries tornar al
passat i triar una altra professió. Quan som petits, pensem que la fama només aporta
felicitat i diners, però mai ens ensenyen el perjudicial que pot arribar a ser, perquè qui
no ha somiat alguna vegada sortir en la gran pantalla, treure el hit de l'estiu, o fer el
quadre de la història, òbviament tots ho hem pensat, perquè ho veiem com la
professió perfecta, però no és així. Per això, després d'aquesta reflexió, m'agradaria
que penséssiu abans d'escriure un comentari a les xarxes socials, encara que no
conegueu la persona que el rep, aquesta ho pot mal interpretar i acabar fent-se mal, i
és això el que m'ha passat a mi, per això vinc a anunciar que temporalment deixaré la
música i el món de la fama, per poder dedicar-me temps a mi mateixa i a la meva salut
mental. Gràcies a totes les persones que heu fet el meu somni possible i m’heu
defensat davant de tot. Gràcies.