EViN1-Tema 2 Embaras I Alletament

EViN·1
1a edició
maig
2021
Etapes de la Vida i Nutrició

Període dels 0 als 20 anys
Te ma 2 :
Embaràs i Alletament
Consell Alimentari de la Mediterrània
Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 1 de 60

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Viid uttrriicciióó maa 2
Teem
T 2
CONTINGUT Pàg.:
Tema 2- Embaràs i Alletament 3

Recomanacions sobre el pes gestacional 5
2.1 Saber els requeriments...dobles? 9
Energia 11
Nutrients 18
Proteïnes 19
Aigua 20
Calci 20
Ferro 22
Zinc 24
Iode 24
Vitamina A 25
Vitamines Tiamina, Riboflavina I Niacina 26
Vitamina B6 26
Vitamina Àcid Fòlic 26
Vitamina C 29
2.2 Quins són els principals riscos nutricionals en
aquestes etapes? 33
Diabetis i Embaràs 33
Diabetis gestacional 36
Anèmia en la dona embarassada 38
Anèmia ferropènica 40
Biodisponibilitat del ferro en la dieta 41
Anèmia megaloblàstica 42
Defectes del tub neural 44
2.3 Quins aliments caldria prioritzar? 47
La distribució calòrica i el repartiment dels àpats 48
Aconseguir l’equilibri hídric adequat 49
Aliments d’interès nutricional 50
Aspectes culinaris 52
Condimentació 52
Les begudes alcohòliques 54
Dieta vegetariana 55
Recomanacions en cas d’alteracions digestives 55
Vòmits i nausees 55
Pirosi o acidesa postprandial 56
Restrenyiment 56
La programació nutricional 57
Efectes dels àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga 59

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Tema 2- Embaràs i Alletament

L’embaràs i l’alletament, són dues de les etapes de la vida més
exigents des del punt de vista nutricional, i a més són etapes que
condicionen de manera molt important, la salut i el desenvolupament
físic i neurològic del nadó i el seu estat de salut en el futur, és a dir,
la morbiditat i la mortalitat de la persona quan sigui adulta.
Avui dia moltes evidències científiques, demostren l’estreta relació

que hi ha entre el nivell de salut i de nutrició de
la mare gestant i els resultats de l’embaràs, tant
per al nadó com per a la mare:
 El grau de creixement i la maduració

intrauterina.
 Les complicacions de l’embaràs.
 El part.
 La salut del nadó.
 El seu pes en néixer.
Una mare amb una alimentació deficient durant la gestació, és a dir,

amb una ingesta inadequada d’energia i/o de nutrients essencials,
que no aconsegueix arribar a valors de normopes saludables en
aquest període, s’associa a nadons de baix pes, amb el conseqüent
augment del risc de complicacions i d’alteracions en el creixement i el
desenvolupament de l’infant.
Per altra banda, molts estudis han comprovat que els nadons amb
baix pes en néixer i durant el primer any de vida, pot ser per la
sobrecàrrega alimentària que necessiten per arribar a un normopes,
tenen més risc de desenvolupar posteriorment diverses malalties
cròniques, com ara l’obesitat, les malalties coronàries i vasculars, la
hipertensió arterial i la diabetis.
Durant l’embaràs i l’alletament, l’organisme de la dona experimenta

una sèrie de canvis fisiològics a conseqüència de l’activitat hormonal
pròpia d’aquesta etapa, en la que s’incrementen les concentracions
d’estrògens, de progesterona, de lactogen placentari humà i de
gonadotropina coriònica humana, entre d’altres.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Aquestes modificacions fisiològiques, tant físiques com metabòliques,

tenen com a finalitat garantir l’òptim desenvolupament de l’embrió i
del fetus i el manteniment de la salut de la mare. Les modificacions
que més impacte tenen a nivell nutricional són, entre d’altres:
 L’augment de la massa corporal, orientat a la preparació de

reserves de teixit greixós i de proteïnes, que permetran atendre
la gran demanda energètica i de nitrogen del segon i el tercer
trimestre de gestació, així com per a la futura producció de llet.
 Augment de la freqüència i la despesa cardíaca, el volum

sanguini i la disminució de la tensió arterial.
 Alteracions de la funció renal, la qual s’incrementa notablement.
 Augment de la pressió intra abdominal, pel creixement de l’úter

i la conseqüent elevació del diafragma, que augmenten la
funció respiratòria.
 Creixement dels pits i la seva preparació per a l’alletament.
 Alteracions del trànsit gastrointestinal. A conseqüència de

l’increment dels nivells de progesterona, disminueix el to de la
musculatura llisa, provocant l’augment del temps de buidat
gàstric i de trànsit intestinal i una reducció del peristaltisme.
Les reserves de greix i els canvis metabòlics abans esmentats són

responsables de la major part de la despesa energètica durant
l’embaràs i, en conseqüència, de l’augment de les necessitats
d’energia en aquesta etapa de la vida.
També, l’activitat hormonal és responsable de bona part de les

alteracions a nivell gastrointestinal, que es presenten durant
l’embaràs i que s’inicien gairebé des del començament de la gestació,
per exemple:
• Genives sensibles: Els estrògens i la progesterona provoquen

hiperplàsia, edema i hipersensibilitat de les genives, que pot provocar
que sagnin i que, a més, afavoreix la colonització de gèrmens.
• Restrenyiment: L’augment del temps de buidat gàstric i

l’alentiment del trànsit intestinal, són deguts als elevats nivells de

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
progesterona, situació que es fa més accentuada a mesura que

avança l’embaràs, per l’efecte mecànic que produeix el creixement
uterí i que modifica la posició dels intestins.
• Nàusees i vòmits: S’inicien durant el primer trimestre de

l’embaràs en general, són més freqüents al matí i, tot i que, les
nàusees es poden mantenir fins al final de la gestació, els vòmits
s’aturen cap al quart mes. En alguns casos, els símptomes són
exacerbats i poden provocar diversos trastorns metabòlics, com ara la
deshidratació, pèrdua de pes, acidosi
metabòlica per inanició...
• Pirosi o cremor d’estómac: Causat

per la regurgitació del contingut gàstric cap
a l’esòfag, els efectes de la progesterona
sobre l’aparell gastrointestinal i a les
modificacions anatòmiques de l’estómac.
En general, aquestes alteracions

fisiològiques tenen poca repercussió en la
modificació de la dieta, llevat dels casos més greus de vòmits i
restrenyiment que provoquen pèrdua de la gana. Però en canvi, les
modificacions de les funcions metabòliques, principalment a nivell
gastrointestinal, poden condicionar la ingesta i l’aportació d’energia i
de nutrients essencials.
Recomanacions sobre el pes gestacional
En la consulta de FAO/OMS, publicada en 2004, sobre els

requeriments d’energia, els experts recolzen les recomanacions fetes
per l’OMS en l’any 1995, en la que s’indica que:
“Les dones sanes i ben alimentades,
cal que guanyin de 10 a 14 kg durant l’embaràs,
amb una mitjana de 12 kg,
a fi d’augmentar la probabilitat de tenir nadons nascuts a
termini, amb un pes mitjà en néixer de 3,3 kg
i per tal de reduir el risc de complicacions maternes i fetals”

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Les recomanacions d’increment de pes durant l’embaràs, estan

basades en el pes de la dona abans de la gestació i els òptims
resultats de l’embaràs:
Tant per la dona:

• Per prevenir la mortalitat materna i les complicacions de
l’embaràs, el treball de part, un adequat pes post part i bon
rendiment en la producció de llet.
Com pel infant:
• Que permeti un creixement i maduració fetal adequat,
naixements a termini amb pes adequat i prevenir la morbiditat i
mortalitat.
L’increment de pes gestacional és el resultat, principalment de:

 El pes del fetus, la placenta i el líquid amniòtic.
 El creixement de diversos teixits materns, com l’úter i els pits.
 L’augment del volum sanguini i el líquid extracel·lular.
 Els dipòsits de greix de la mare.
Fa dècades es recomanava una limitació de pes en l’embarassada al

voltant de 7 a 8 kg, per tal de prevenir complicacions com la
preeclàmpsia–eclàmpsia. Aquestes malalties, d’origen desconegut i
multifactorial, conformen síndromes hipertensius de l’embaràs,
importants responsables de mortalitat materna i de morbiditat i
mortalitat fetal arreu del món.
La preeclàmpsia és la hipertensió arterial-HTA pròpia de l’embaràs,

que a més es caracteritza per proteïnúria, és a dir, excreció de
proteïnes en orina i s’associa o no a edema generalitzat. Pot
aparèixer després de la setmana 24 de gestació i, en general,
reverteix immediatament després del part.
L’eclàmpsia és la forma més greu de la HTA, que es complica amb

alteracions cerebrals i vasculars que poden induir a convulsions de
tipus epilèptiques, causades per la hipòxia cerebral que segueix a
l’edema cerebral, sense que hi hagi hagut cap patologia neurològica
prèvia.
Actualment, hi ha prou evidència que és l’eclàmpsia la que provoca

l’augment de pes en forma d’edema i no que l’augment de pes

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
provoca l’eclàmpsia, la qual cosa no justifica la limitació de pes com a

mesura preventiva d’aquests problemes.
La consulta FAO/OMS recomana tenir en compte els casos especials,

com ara, les dones amb pes prenatal per sota del normopes i les
dones obeses. Suggereix, per les dones amb baix pes, un increment
en la ingesta alimentària en funció a la seva alçada, per tal d’assolir
les recomanacions de guany de pes entre 10 i 14 kg.
Això vol dir que, les dones amb baix pes i baixa alçada haurien
d’augmentar 10 kg, mentre que les dones més altes haurien de
guanyar 14 kg.
Pel que fa a les dones obeses, es recomana un augment de pes una

mica per sota dels 10 kg.
Recentment, l’Institut of Medicine ha publicat els resultats de la

revisió de les recomanacions d’increment de pes durant l’embaràs
que varen publicar en 1990 per a les dones nord-americanes.
Aquestes dades s’ajusten als diversos canvis que ha

experimentat la població de dones en la societat actual,
molts dels quals incrementen el risc de malaltia de la mare i
dels infants, com ara:
 L’augment d’embarassos múltiples.

 L’elevat percentatge de dones en edat fèrtil amb
sobrepès i obesitat.
 El major nombre de dones que inicien la maternitat a
edats més avançades.
 La tendència en moltes dones a guanyar molt de
pes durant l’embaràs.
Aquestes recomanacions s’estableixen en funció del

pes de la dona al inici de la gestació i estan basades
en la classificació segons l’índex de massa corporal-
IMC que fa l’OMS:

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
MITJANA
GUANY
ÍNDEX DE D’INCREMENT DE
PES PONDERAL
MASSA PES
PRE TOTAL
CORPORAL 2N I 3R
GESTACIONAL RECOMANAT
kg/m2 TRIMESTRE*
kg
g/setmana
Baix pes o <18,5 12,7-18,2 450
primor (450 – 590)
Normopes o 18,5 - 25 11,4 – 15,9 450
Pes saludable (360 – 450)
>25 – 29,9 6,8 – 11,4 270
Sobrepès
(250 – 270)
≥30 5a9 250
Obesitat
(180 – 270)
*L’increment de pes durant el primer trimestre s’ha assumit entre 0,5 i 2 kg.
Font: Weight Gain During Pregnancy: Reexamining the Guidelines. Tables and figure
resources page. Institut of Medicine of The National Academies. May 2009.
Per saber-ne més:

Human Energy Requirements. FAO/WHO/UNU. Rome, 2004.
Weight Gain During Pregnancy: Reexamining the Guidelines. Institut of

Medicine of The National Academies. May 2009.
Resum en power point

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
2.1 Saber els

requeriments...dobles?
Com ja s’ha dit, l’embaràs i l’alletament són dues situacions
fisiològiques especials de la dona en edat fèrtil, que es caracteritzen
per un important increment de les necessitats d’energia i d’alguns
nutrients essencials. És a dir, a més de les necessitats pròpies de
la dona segons el seu biotipus, s’afegeix una necessitat extra,
donat l’increment de la despesa energètica i de la demanda de
nutrients resultants de l’activitat anabòlica de la gestació.
La situació ideal és aquella en la que la dona, prèviament a l’inici del

període de gestació, té un normopes d’acord al seu biotipus i un bon
estat nutricional. Per tant, les necessitats extres d’energia i de
nutrients, són les corresponents amb un òptim desenvolupament fetal
i per conservar la salut materna.
Un cop finalitzat l’embaràs, l’estat nutricional matern, les seves

reserves de nutrients i l’alimentació que tingui la mare durant
l’alletament, seran determinants de la qualitat i la duració de la
producció de llet. En aquesta etapa, la mare també té incrementades
les necessitats d’energia i de nutrients, principalment les relacionades
amb la producció làctica.
Cal conèixer quins són els requeriments nutricionals (PDR) de la dona

embarassada i de la dona que alleta i quines mesures dietètiques
permeten cobrir aquestes necessitats incrementades, per tal

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
d’assegurar la cobertura d’energia i de nutrients requerits i evitar

vulnerabilitats:
Per mantenir l’equilibri nutricional de la mare.

Pel fetus, durant el període prenatal
Pel nadó, després del part i durant
l’alletament.
Les recomanacions dietètiques que els experts

consideren adequades per garantir les necessitats
d’energia i de nutrients essencials, s’estableixen amb
l’objectiu de:
Assegurar la ingesta calòrica suficient per garantir l’òptim

creixement i desenvolupament del fetus i la salut de la mare.
Mantenir l’equilibri entre els nutrients ingerits i els utilitzats per
la mare i el fetus.
Garantir la qualitat i la duració de la producció de llet en el
període d’alletament, per tal que la llet materna pugui aportar
tots els nutrients pel creixement del nadó.
Per la dona, en aquestes situacions fisiològiques especials i per

determinats nutrients, cal afegir a la PDR establerta, una quantitat
extra d’energia i de nutrients que permeti assolir els objectius
nutricionals.
Les PDR en aquestes etapes de la vida, s’han establert amb prou

marge de seguretat tenint en compte:
Les necessitats nutricionals de la dona i del fetus durant

l’embaràs.
Les necessitats de la dona i del nadó durant el període
d’alletament.
La biodisponibilitat dels nutrients.
Els canvis en l’eficiència d’aprofitament de l’energia i dels
nutrients.
Cal tenir molt en compte que, encara que una mare no rebi tots els
nutrients en les quantitats òptimes a través de l’alimentació, el nadó

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
obtindrà molts d’aquests nutrients a partir de les reserves de la mare,

com per exemple: calci, ferro, iode i àcid fòlic.
Donat que les necessitats d’energia i de nutrients, tant en la dona

embarassada com en la mare que alleta, són variables entre les
diferents poblacions i grups dins d’una mateixa població, cal utilitzar
les pautes dietètiques generals de manera orientativa i adaptar-les a
cada biotipus, doncs, caldria adequar la dieta de les dones gestants i
de les dones que alleten, en funció de la població a la qual pertanyen,
el seu biotipus i les condicions personals particulars.
Energia
La major despesa energètica durant l’embaràs i l’alletament
constitueix el primer requeriment a atendre, per tal de:
Garantir el creixement fetal, de la placenta i dels teixits
materns com l’úter i els pits.
Complir amb l’augment de les demandes energètiques que
provoquen els canvis del metabolisme.
Mantenir, durant tot el període gestacional, l’energia suficient
que asseguri el pes prenatal adequat, la composició corporal i la
realització d’activitat física de la dona.
Preparar una bona reserva de greix, necessària per a la
producció de llet durant els primers mesos d’alletament.
L’Organització Mundial de la Salut - OMS reconeix que la determinació

de les necessitats energètiques, així com de les pautes dietètiques
que poden satisfer aquestes necessitats, estan molt influenciades per
les diferències socioeconòmiques i culturals entre els diversos països i
dins d’una mateixa població. Per tant, es recomana que siguin
específiques per cada grup poblacional, donada la variabilitat
individual en l’estat nutricional, la composició corporal i l’estil de vida.
La contribució dels diversos factors que determinen la despesa
energètica, ha estat analitzada en diferents consultes d’experts de la
FAO/OMS, i s’ha calculat de forma general, en base a:
Un model teòric que suposa un increment mitjà de pes de la
dona durant l’embaràs de 12 kg,
i un pes mitjà del nadó, en néixer de 3,4 kg.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Els principals factors responsables de la despesa energètica extra

durant aquesta etapa, que indica la FAO/OMS en la consulta d’experts
sobre les necessitats d’energia en humans 2004, són:
Els dipòsits de proteïnes

L’estimació teòrica d’acumulació de proteïnes que es produeix de
manera no uniforme durant l’embaràs, gira al voltant de 925 g
(FAO/OMS 1973, OMS 1985).
Posteriorment, en un estudi experimental més recent realitzat per

col·laboradors de la OMS (2002), en un grup de països
desenvolupats, les estimacions de proteïnes observades,
associades a un guany mitjà de 12 Kg de pes corporal, varien
entre 497 i 696 g., amb una mitjana de 597 g. Els dipòsits més
importants estan distribuïts en:
Els depòsits de greix

Es calcula una mitjana de 3,5 kg de greix acumulats en els tres
trimestres, repartits entre els teixits fetals i materns. Aquests
dipòsits són els que més contribueixen a la despesa energètica de
l’embaràs. La taxa d’acumulació de greix en els tres trimestres,
tenen com a mitjana:
o 1r trimestre: 8 g/dia
o 2n trimestre: 26 g/dia
o 3r trimestre: 8 g/dia, els resultats d’aquest trimestre
presentaven la major variabilitat individual.
Taxa de metabolisme basal –TMB
L’augment de la despesa metabòlica basal és el resultat de
l’augment de l’activitat anabòlica, és a dir, de la síntesi de teixits,
l’increment de la massa de teixit actiu i, a més, de la major funció
respiratòria i cardíaca. Aquest augment de la TMB és especialment
significatiu en el 2n i 3r trimestre de l’embaràs.
El resultats del càlcul de la despesa energètica, segons FAO/OMS

2004 a partir de dades experimentals, reflecteixen una necessitat
energètica extra mitjana de 77.000 kcal durant el període de
gestació, un 4% menys que la estimada sobre dades teòriques,
FAO/OMS/UNU en 1981, que eren de 80.000 kcal.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
DESPESA ADDICIONAL D'ENERGIA DE L'EMBARÀS EN DONES

AMB UNA MITJANA DE GUANY DE PES GESTACIONAL DE 12 KG
Cost energètic Kcal
Dipòsits de proteïnes 3.370
Dipòsits de greix 34.600
Eficiència de conversió de l’energia 3.800
alimentària per la síntesi de proteïnes i greix
de dipòsit.
Taxa metabòlica basal 35.130
Total 77.100
Font: Human Energy Requirements. FAO/WHO/UNU. Rome, 2004.
Aquesta necessitat energètica és variable segons el període de

gestació. S’observa un mínim increment durant la major part del
primer trimestre d’embaràs que, cap al final d’aquest període, s’eleva
molt ràpidament i es manté fins després del part.
Les necessitats d’energia de les dones embarassades s’estimen en

dones sanes, amb bon estat nutricional, amb un guany de pes
adequat durant el període de gestació i que, a més, hagin tingut
nadons amb bon pes en néixer.
Pel que fa al període d’alletament, els factors que determinen la

despesa energètica, són
La quantitat de llet produïda i secretada

La producció i secreció mitjana de llet, en dones que fan
alletament exclusiu durant els 6 primers mesos, és gairebé
constant entre diferents poblacions, independentment del grau de
desenvolupament del seus països.
La quantitat de llet produïda es calculava, de manera freqüent,

per la quantitat de llet materna ingerida per l’infant, determinada
per la diferència de pes abans i després de les presses de llet, i
s’estimava al voltant de 750 ml/dia. En la consulta FAO/OMS
publicada en 2004, es fa una correcció sobre aquest procediment,
degut al percentatge d’aigua que es perd durant el procés
d’alimentació.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Per tant, en dones que fan alletament exclusiu durant els

primers 6 mesos, el valor mitjà corregit de quantitat de llet
produïda i secretada és de 807 ml/dia.
Després dels 6 mesos, la variabilitat individual en la producció

làctia és important, ja que depèn del tipus i la quantitat de
l’alimentació complementaria de l’infant. S’estima que la
producció de llet, a partir del 6 mesos, és de prop de 550 ml/dia.
El contingut d’energia de la llet

Depèn principalment de la quantitat de lípids que conté la llet.
L’eficiència de la conversió de l’energia

La FAO/OMS estima que l’eficiència de conversió de l’energia és
de 80 a 85%, és a dir, que per produir 100 ml de llet, que aporten
aprox. 70 kcal, es requereixen unes 85 Kcal.
Durant l’alletament no es produeixen canvis significatius en la taxa

metabòlica basal ni en l’activitat física. Per això la despesa energètica
mitjana per a les dones, associada a la producció de llet, s’ha estimat
en:
DESPESA
PRODUCCIÓ
ENERGÈTICA DE LA
MESOS POST PART MITJANA DE LLET
PRODUCCIÓ DE LLET
g/dia
kcal/dia
De 0 a 6 mesos 807 675
A partir dels 6 mesos 550 460

Font: Human Energy Requirements. FAO/WHO/UNU. Rome, 2004.
Durant els primers mesos d’alletament, part de l’energia s’obté de les

reserves de greix acumulades per la dona al llarg de la gestació, això
explica la pèrdua de pes, que és més elevada en les dones que
alleten de forma exclusiva els sis primers mesos.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Ajustament de la PDR d’energia
Tenint en compte els resultats dels càlculs de la despesa energètica

reportats per FAO/OMS i la seva distribució al llarg de la gestació, es
recomana una ingesta energètica addicional aproximada,
associada amb un guany ponderal gestacional mitjà de 12 kg, per a
la dona sana i que manté una activitat física saludable de:
PDR D’ENERGIA ADDICIONAL DURANT L’EMBARÀS

1r trimestre 85 kcal/dia
2n trimestre 285 kcal/dia
3r trimestre 475 kcal/dia
Aquestes dades demostren que la creença popular que les

dones han de menjar per dos, és del tot injustificable i, al
contrari, poden afavorir un augment inadequat de pes
que comporta un major risc de complicacions en l’embaràs.
Pel que fa a la pauta dietètica recomanada durant els 6 primers

mesos d’alletament, aquesta ha de permetre cobrir la diferència
d’energia extra per la producció de llet.
Part d’aquesta necessitat energètica es cobreix amb els dipòsits de

greix acumulats durant l’embaràs. Però, la capacitat per a mobilitzar
aquesta energia durant l’alletament, dependrà del pes guanyat durant
la gestació i de l’estat nutricional de la mare.
Així doncs, en el cas de les dones desnodrides i les que no guanyen el

pes adequat durant l’embaràs, les reserves de greix són pobres, i per
cobrir la demanda d’energia de la producció de llet, caldrà augmentar
encara més la ingesta calòrica alimentària.
La PDR s’estableix de manera diferenciada per a dones segons el seu

estat nutricional i el guany de pes durant l’embaràs.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
PDR D’ENERGIA ADDICIONAL PER L’ALLETAMENT

1r semestre d’embaràs
BIOTIPUS Kcal/dia
Dona ben alimentada, amb guany 505
de pes gestacional adequat
Dones malnodrides i amb guany de 675
pes gestacional insuficient
Després dels 6 mesos, les necessitats d’energia depenen de la taxa

de producció de llet, que són molt variables per a cada dona i segons
la població, ja que estan condicionades per l’alimentació
complementària que rebi el nadó i per l’activitat física de la mare.
Caldria evitar la pràctica de restringir les calories de

la dieta durant l’alletament, com a mètode per
recuperar el pes habitual de la dona previ a
l’embaràs.
L’alletament adequat permet la utilització de les reserves de
greix i en conseqüència una reducció gradual de pes.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Exemple de càlcul de la necessitat energètica
Una dona adulta no gestant de 35 anys, amb normopes de 58,5

kg i un estil de vida sedentari: treballa en un despatx,
principalment asseguda, va i torna de la feina conduint el seu propi
cotxe, no realitza exercici físic de manera regular i durant el temps de
lleure, alterna veure la TV i xatejar a internet.
La seva PDR prèvia a l’embaràs i segons el seu biotip és:

58,5 Kg x 34 Kcal/ Kg /dia = 1.989 Kcal/dia
La mateixa dona adulta de 35 anys, amb normopes de 58,5 kg i un

estil de vida sedentari, inicia amb un bon estat nutricional i de
salut les situacions fisiològiques especials d’embaràs i
alletament. Per garantir un guany de pes gestacional adequat i una
òptima producció de llet, la PDR total s’hauria d’incrementar a:
ADULTA
PDR TOTAL SANA
ADULTA ADULTA SANA GESTANT
D’ENERGIA QUE
SANA NO
Dona, major de 30 ALLETA
GESTANT
anys, amb activitat 1r 2n 3r 0a6
sedentària trimestre trimestre trimestre mesos
Normopes corporal
58.5 58.5 63.4 68.2 62.8
kg
Total despesa
energètica 1.989 2.074 2.464 2.873 2.667
kcal/dia
Índex d’energia
34,0 35,5 38,9 42,1 42,6
(Kcal/kg/dia)
Les PDR totals, per a cada etapa resulten d’afegir a la PDR de l’adulta
sana no gestant, les PDR addicional establertes per a cada període.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Nutrients
L’augment dels requeriments de diversos nutrients essencials en
aquestes situacions fisiològiques estan determinats per:
Els múltiples canvis que es produeixen en el metabolisme.

L’increment del pes de la dona i del fetus.
La preparació a la lactància.
La transferència de nutrients a través de la llet.
Les necessitats d’alguns dels nutrients estan especialment

augmentades en determinats moments específics d’aquestes etapes,
és a dir, no són uniformes al llarg del període de gestació i de
l’alletament i, a més, en situacions de dèficit poden resultar crítics
tant per a la salut de la mare com per la del fetus. Com per exemple:
L’àcid fòlic en el moment de la concepció i durant les primeres

setmanes de gestació.
El ferro a partir del segon trimestre de gestació.
El calci durant el tercer trimestre de gestació i durant
l’alletament.
En alguns casos i depenent de l’estat nutricional de la dona a l’inici de

la gestació, aquestes necessitats poden ser difícils d’assolir amb una
ingesta dietètica habitual, la qual cosa fa imprescindible la cerca
d’aliments amb una alta densitat del nutrient en qüestió i, si cal,
complementar la ingesta amb dosis farmacològiques, en funció de la
prescripció facultativa.
Tal i com ja s’ha analitzat abans, durant

l’embaràs i l’alletament, hi ha un augment
generalitzat dels requeriments de molts
nutrients essencials. Moltes de les necessitats
extres de nutrients, poden quedar
perfectament cobertes amb una dieta
suficient, equilibrada i variada, que inclogui
aliments amb una alta densitat nutricional.
La major demanda de nutrients també s’acompanya d’un major

rendiment dels processos d’absorció i aprofitament d’alguns nutrients.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
A més, en la dona sana amb un bon estat nutricional previ a

l’embaràs, hi ha uns adequats nivells de reserva de diversos nutrients
essencials.
En canvi, hi ha altres nutrients essencials que tenen uns

requeriments molt augmentats, especialment en la dona
embarassada, i en general, són deficitaris en les dietes habituals.
Això fa que el risc nutricional per a la dona i pel fetus en l’embaràs i

pel infant durant el període d’alletament, sigui molt elevat.
A continuación detallem els nutrients que requereixen un ajustament

més important en relació a la PDR habitual.
Proteïnes
Per tal de cobrir les necessitats addicionals de proteïnes relacionades
amb els dipòsits acumulats en el fetus, la placenta i els teixits
materns que no són uniformes durant tot l‘embaràs. La PDR de la
dona adulta és d’uns de 50g/dia, més exactament 0,8 g/kg/dia. Al
total diari, cal afegir-hi una quantitat extra de proteïnes de:
PDR DE PROTEÏNA ADDICIONAL DURANT

L’EMBARÀS
1r trimestre 1,3 g/dia
2n trimestre 6,1 g/dia
3r trimestre 10,7 g/dia
O incrementar la PDR de manera uniforme per a tota la gestació. La

FAO/OMS, en el 1985, van recomanar una ingesta addicional de
proteïnes de: 6 g/dia durant tot l’embaràs
Cal tenir en compte, però, que en general, la ingesta de proteïnes en

molts grups de la població pot ser excessiva, la qual cosa fa que
quedin cobertes amb escreix aquestes necessitats i que no calgui
incrementar-les.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Aigua
Els requeriments d’aigua augmenten, com a resultat de:
• Les necessitats del fetus.
• El contingut d’aigua de la placenta.
• L’expansió del volum extracel·lular en la dona
embarassada.
• Pel que fa a la mare que alleta, la producció
de llet incrementa substancialment les necessitats hídriques.
L’aigua és el principal component de la llet, de fet la llet
materna té un contingut d’aigua entre 85 i 90%.
Aquestes necessitats es poden cobrir gràcies a l’adaptació fisiològica
que es produeix:
• De la funció renal durant l’embaràs.
• Del mecanisme regulador de la set, que fa augmentar la ingesta
espontània d’aigua durant l’alletament.
La major o menor ingesta d’aigua

no produeix canvis significatius en la producció de llet.
S’aconsella incrementar la ingesta d’aigua
per tal de mantenir el bon equilibri hídric de la dona.
Calci
Durant l’embaràs hi ha un ajustament del metabolisme del calci
regulat per l’activitat hormonal, que afavoreix el recanvi ossi i
incrementa l’absorció intestinal del mineral. Tot plegat, permet la
captació i acumulació de calci per part del fetus, durant l’últim
trimestre de gestació, fet que incrementa les necessitats de calci en
la dona.
Durant l’alletament, les necessitats de calci i les de fòsfor, són

especialment elevades, degut a la producció làctia, 100 ml de llet
materna contenen 36 mg de calci, cosa que totalitza uns 280 mg de
calci/dia.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Tanmateix, la necessitat de calci es pot cobrir amb una adequada

ingesta d’aliments, sense que calgui augmentar la PDR per sobre de
la que s’estableix per les dones sense embaràs.
A diferència del ferro, les reserves maternes de calci són abundants i,

a més, hi ha una major absorció intestinal d’aquest mineral. Per tant,
les necessitats poden quedar cobertes a partir de la dieta mitjançant
la ingesta adequada d’aliments rics en calci, sense que calgui
complementació addicional.
Durant l’alletament i els dos primers trimestres de l’embaràs, la PDR

de calci és la mateixa que en la dona no embarassada.
PDR de calci = 1.000 mg/dia durant el primer semestre

d’embaràs i l’alletament
Hi ha una pèrdua fisiològica de calci ossi en la dona que alleta, entre

el 3% i el 7%, que es restaura després del deslletament i que és del
tot independent de la ingesta de calci de la mare.
Els estudis atribueixen aquest fet a l’activitat hormonal relacionada

amb la secreció de llet, i no com a conseqüència de problemes
nutricionals. A més, no hi ha evidències que una ingesta addicional de
calci i/o la complementació puguin evitar aquest efecte
L’increment de la PDR de calci, s’estableix principalment per

cobrir les necessitats del tercer trimestre d’embaràs en
la que el fetus capta una mitjana de 300 mg/dia,
cosa que fa que calgui un aportació addicional del
mineral i que la PDR total de calci sigui de:
PDR de calci = 1.200 mg/dia

durant el tercer trimestre

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Ferro
L’augment de la massa d’eritròcits i d’hemoglobina de la dona
embarassada incrementa exponencialment les necessitats de ferro, a
mesura que es produeix el creixement fetal al llarg de la gestació.
Aquesta activitat d’eritropoesi augmentada respon a:
• L’increment en la necessitat de transport d’oxigen,

principalment.
• La transferència del mineral a la placenta i al fetus.
L’augment de les necessitats de ferro és mínim durant el primer

trimestre d’embaràs (0,8 mg/dia) i augmenta ràpidament a partir del
segon trimestre, assolint valors màxims durant les últimes 6
setmanes de gestació, al voltant de 10 mg/dia.
També s’incrementa l’eficiència d’absorció de ferro al llarg de

l’embaràs. Això fa que les dones sanes, amb bones reserves de
ferro abans de l’embaràs i amb una alimentació saludable, poden
cobrir els increments de les necessitats tant d’aquest període, com
després del part i durant l’alletament, amb una dieta equilibrada que
inclogui aliments amb alta densitat de ferro.
A més de les necessitat de ferro, durant la gestació, s’incrementa

també l’eficàcia d’absorció, de forma que, d’una absorció aproximada
d’un 10% en les dones no gestants i durant el primer trimestre
d’embaràs, en els casos de ferropènia i cap al tercer trimestre,
l’absorció de ferro pot arribar al 50%.
L’absorció de ferro en l‘embaràs depèn, doncs, de:
• Els canvis que afavoreixen la major eficiència en l’absorció.

• El tipus d’alimentació i la biodisponibilitat de ferro en la dieta.
Donat que no hi ha pèrdues de ferro per la menstruació, es produeix

una major eficiència d’absorció del mineral i si hi ha unes bones
reserves de ferro abans de la gestació, seguint una alimentació
saludable amb aliments amb elevada densitat nutricional en ferro,

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
teòricament, es compensarien les necessitats incrementades en la

dona embarassada.
A la pràctica, però, la majoria de les dones fins i tot en els països

industrialitzats, tenen uns nivells de dipòsits de ferro per sota dels
valors òptims, la qual cosa fa que cobrir les necessitats només amb la
dieta, sigui una tasca difícil i implica que pugui conduir a una ingesta
calòrica excessiva.
Aquesta és la raó per la qual, la FAO/OMS; no dona xifres relatives a

les PDR de ferro en dones embarassades, degut a que l’equilibri
d’aquest mineral, depèn de:
• El contingut de ferro emmagatzemat.

• Les característiques de la dieta, en menor proporció, encara que
aquesta inclogui aliments rics en ferro.
En qualsevol cas, convé assegurar una bona ingesta de ferro hemo

contingut de manera natural en els aliments d’origen animal. Això i
les adaptacions fisiològiques que optimitzen l’aprofitament del
mineral, seria suficient per atendre l’augment de les necessitats
durant la gestació.
Durant l’alletament, els requeriments de ferro disminueixen gairebé

en un 50% en relació a la dona adulta en edat fèrtil, això es degut a
l’amenorrea, és a dir, manca de menstruació que es produeix en la
dona que alleta. Això es reflecteix en la disminució de la PDR de ferro
per a aquesta etapa de la vida.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Zinc
Durant l’embaràs els requeriments d’aquest mineral s’incrementen
fins a dues vegades més que en les dones no embarassades. En
l’alletament primerenc, és a dir, durant els tres primers mesos,
s’estima que les necessitats de la dona són tres vegades superiors a
les de la dona que no alleta i a la dona embarassada. Això,
s’evidencia pels elevats nivells de zinc en la llet materna dels primers
mesos.
Aquests requeriments es compensen gràcies a les adaptacions

fisiològiques de l’organisme després del part. El zinc juga un paper
molt important en: La divisió cel·lular, la síntesi de proteïnes i el
creixement. La deficiència de zinc, s’associa a retard en el creixement
intrauterí, malformacions, nadons amb baix pes en néixer i parts
prematurs.
Iode
Les necessitats s’incrementen de manera important amb l’objectiu de
cobrir les necessitats del fetus, per una banda i, per altra, per
compensar les pèrdues d’aquest mineral en l’orina de la dona a
conseqüència de modificacions en la funció renal. Durant l’embaràs hi
ha una major capacitat de “neteja” de la sang, allò que s’anomena
aclariment renal.
La funció tiroïdal durant l’embaràs es

caracteritza per una disminució
progressiva de les concentracions
sèriques d’hormones tiroidees i un
augment de TSH i de tiroglobulina en
sèrum. L’augment progressiu del
volum de la glàndula tiroide, pot
superar el límit superior de la
normalitat al final de la gestació, en
un percentatge important de dones.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Vitamina A
Hi ha un increment de les necessitats d’aquesta vitamina, donat que
és imprescindible pel creixement, la diferenciació cel·lular i el
desenvolupament del fetus. A més, després del part, les necessitats
de la vitamina en l’infant es cobreixen a partir de la llet materna. Això
justifica l’augment de les necessitats de la vitamina en la mare, per
tal de compensar les pèrdues en transferir el nutrient a la llet.
Per tal de cobrir les importants necessitats d’aquesta vitamina durant

la gestació i l’alletament, s’ha establert un nivell segur d’ingesta
com a PDR de vitamina A en equivalents de retinol (equivalents de
RE) per dia.
Aquesta PDR, correspon al nivell requerit d’ingesta per tal de prevenir

signes i símptomes de deficiència, sense que hi hagi risc de toxicitat.
Cal recordar que la vitamina A és una vitamina liposoluble, és a dir,

soluble en greix, raó per la qual es pot emmagatzemar en el fetge.
El quadre següent mostra la mitjana de les necessitats estimades

durant l’embaràs i l’alletament i la PDR que s’ha establert, per tal de
cobrir aquestes necessitats de manera segura.
Etapa de la vida Necessitats PDR

estimades mitjanes µg RE/dia
µg RE/dia
Embaràs 370 800
Alletament 450 850
Aquesta PDR, s’ha d’assolir a partir de la ingesta de vitamina A

preformada, present en forma natural en aliments d’origen animal i
aliments enriquits, com ara els derivats làctics sencers, l’ou, el fetge
o els cereals enriquits.
El consum habitual de quantitats elevades d’aquesta vitamina durant

un cert període de temps, pot ocasionar la presentació de símptomes
tòxics, com ara, dany hepàtic, alteracions òssies, mal de cap, vòmits,
etc.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Donada la seva toxicitat a dosis elevades, la FAO/OMS no recomana

la utilització de complements farmacològics de la vitamina A, en cap
dels períodes de la gestació, llevat de casos especials i sota vigilància
mèdica.
Vitamines Tiamina, Riboflavina I Niacina

En augmentar la despesa energètica relacionada amb el creixement
dels teixits materns i fetals i amb l’alletament, aquests nutrients que
participen en la utilització d’aquesta energia, també incrementen les
seves necessitats a partir del segon i el tercer trimestre d’embaràs i
durant l’alletament.
Vitamina B6
També es produeix un lleuger augment de les necessitats d’aquesta
vitamina, principalment cap a el tercer trimestre d’embaràs, que en
les dones amb una ingesta adequada d’aliments queden cobertes. En
canvi, aquelles dones que tinguin ingestes baixes del nutrient durant
l’embaràs i durant el període d’alletament, poden veure compromesos
els nivells de vitamina B6 del infant.
Vitamina Àcid Fòlic

Durant l’embaràs, les necessitats d’aquesta vitamina augmenten
considerablement, degut sobretot a l’augment de la massa de glòbuls
vermells o eritròcits, és a dir, a l’eritropoesi, que augmenta entre el
20% i el 30% durant el 2n i 3r trimestre d’embaràs, períodes de ràpid
creixement fetal.
A més, durant les primeres setmanes de desenvolupament

embrionari i específicament entre els dies 21 i 27 després de la
concepció, es produeix el tancament de la placa neural de l’embrió
per formar la medul·la espinal i el crani.
La deficiència d’àcid fòlic en aquest període de creixement

embrionari, incrementa el risc de les malformacions congènites més
comuns. De fet, un dèficit d’àcid fòlic és causa freqüent d’un grup de

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
greus malformacions conegudes com a defectes del tub neural, com

per exemple, l’anencefàlia i l’espina bífida.
Pel que fa a l’etapa d’alletament, les pèrdues d’àcid fòlic en la dona

per transferències d’aquest nutrient a través de la llet, incrementen
també les seves necessitats del nutrient.
L’elevada necessitat d’àcid fòlic en les primeres setmanes de

gestació, les conseqüències que en el desenvolupament fetal té la
seva deficiència i la baixa biodisponibilitat d’aquesta vitamina en les
seves fonts alimentàries naturals, condicionen la pauta dietètica que
es recomana en aquestes etapes de la vida.
La majoria de la població obté aquesta vitamina de les fonts naturals

que tenen una biodisponibilitat de prop un 50%. En els aliments
enriquits la biodisponibilitat és del 85%.
El quadre següent indica les PDR en les etapes especials de la dona,

que permeten cobrir a partir de la ingesta, aquest increment en les
necessitats mitjanes estimades:
Etapa de la vida Necessitats PDR

estimades mitjanes µg/dia
µg/dia
Embaràs 520 600
Alletament 450 500
Font: Necesidades de vitamina y minerales en humanos. Report conjunt

FAO/OMS. Roma, 2002.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Tot i que l’àcid fòlic, està present de forma natural en gran varietat
d’aliments, la seva densitat nutricional, llevat en el fetge, és
relativament baixa, degut a dos factors:
• La baixa biodisponibilitat de la forma conjugada en la que es

troba la vitamina de manera natural en els aliments.
• L’elevada labilitat de l’àcid fòlic: tant en les seves fonts vegetals
com en les animals. En els vegetals, l’activitat química de la
vitamina pateix una important reducció, al voltant del 50% i
fins al 75%, degut a l’efecte dels processos de recol·lecció,
d’emmagatzematge, processament i cocció dels aliments. I en
les fonts animals, la cocció seria la causa principal de la
davallada de l’activitat de la vitamina.
En contrast amb aquesta situació, la forma sintètica d’àcid fòlic afegit

a productes alimentaris, com ara, els cereals per esmorzar, farines i
d’altres aliments enriquits, és estable durant mesos i, fins i tot, anys.
Donada la labilitat i la baixa biodisponibilitat de l’àcid fòlic present de

forma natural en els aliments i, tot i el seguiment d’una alimentació
equilibrada i variada que inclogui aliments rics en àcid fòlic (ja sigui
en les seves formes naturals o en aliments enriquits), cal
complementar la ingesta d’aquesta vitamina amb dosis
farmacològiques durant l’embaràs, principalment en les etapes
prèvies a la concepció i/o en les primeres setmanes.
En la següent taula de Comparativa Aportació d’un Nutrient, es

relaciones alguns dels aliments més rics en àcid fòlic, en funció de la
Pauta Dietètica Recomanada del nutrient i el seu Índex de Qualitat
Nutricional-IQN, recordeu <1=dèficit; 1=equilibri; >1=elevada
aportació. Com podeu observar alguns alimenta amb índex força
elevat, o sigui “molt rics”.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Vitamina C
Hi ha un moderat augment en les necessitats a conseqüència del
descens dels nivells en sang de la vitamina en la dona embarassada i
la transferència de la vitamina al fetus, principalment en l’últim
trimestre de la gestació.
En canvi, durant l’alletament es secreten a través de la llet uns 20

mg/dia d’aquesta vitamina, la qual cosa explica l’important augment
de les necessitats de vitamina C en la dona que alleta.
Per saber-ne més:

Human Energy Requirements. FAO/WHO/UNU. Rome, 2004.
Necesidades de vitamina y minerales en humanos. Report conjunt

FAO/OMS. Roma, 2002.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
PDR DE VITAMINES I MINERALS FAO/OMS 2002
DONA
19-50 EMBARÀS
NUTRIENTS UNITATS anys
SENSE 1r 2n 3r
EMBARÀS TRIMESTRE TRIMESTRE TRIMESTRE
Minerals +. En el cas de dones que no presenten anèmia, es recomana una dosis de
100 mg de ferro durant la segona meitat de l’embaràs i una dosis més alta per a dones amb anèmia.
Calci mg/ dia 1.000 1.000 1.000 1.200

Ferro
Mínim
mg/ dia 20 20+ 20+ 20+
Ferro
Màxim
mg/ dia 59 59+ 59+ 59+
Magnesi mg/dia 220 220 220 220
Iode µg/dia 110 200 200 200
Zinc mg/ dia 4.9 5.5 7.0 10.0

Vitamines liposolubles
vitamina A µg/dia 500 800 800 800
vitamina D µg/dia 5 5 5 5
Vitamina E µg/dia 7.500 7.500 7.500 7.500

Vitamines hidrosolubles
Tiamina µg/dia 1.100 1.400 1.400 1.400
Riboflavina µg/dia 1.100 1.400 1.400 1.400
Niacina µg/dia 14.000 18.000 18.000 18.000
vitamina B6 µg/dia 1.300 1.900 1.900 1.900
Àcid Fòlic µg/dia 400 600 600 600
vitamina B12 µg/dia 2.4 2.6 2.6 2.6
vitamina C mg/dia 45 55 55 55
Font: Necesidades de vitamina y minerales en humanos. Report
conjunt FAO/OMS. Roma, 2002

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
PDR DE VITAMINES I MINERALS FAO/OMS 2002
ALLETAMENT
NUTRIENTS UNITATS 0-3 4-6 7-12
mesos mesos mesos
Minerals
Calci mg/ dia 1.000 1.000 1.000
Ferro
mg/ dia 10 10 10
Mínim
Ferro
mg/ dia 30 30 30
Màxim
Magnesi mg/dia 270 270 270
Iode µg/dia 200 200 200

Zinc
mg/dia 9.5 8.8 7.2
Vitamines liposolubles
vitamina A µg/dia 850 850 850
vitamina D µg/dia 5 5 5
Vitamina E µg/dia 7.500 7.500 7.500
Vitamines hidrosolubles
Tiamina µg/dia 1.500 1.500 1.500
Riboflavina µg/dia 1.600 1.600 1.600
Niacina µg/dia 17.000 17.000 17.000
vitamina B6 µg/dia 2.000 2.000 2.000
Àcid Fòlic µg/dia 500 500 500
vitamina B12 µg/dia 2.8 2.8 2.8
vitamina C µg/dia 70 70 70
Font: Necesidades de vitamina y minerales en humanos. Report
conjunt FAO/OMS. Roma, 2002

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
2.2 Quins són els principals

riscos nutricionals en aquestes
etapes?
Diabetis i Embaràs
Durant la primera meitat de la gestació l’activitat hormonal

condiciona el desenvolupament d’un estat d’hiperinsulinisme, i això
augmenta el risc de hipoglucèmia i afavoreix els dipòsits d’àcids
grassos en els teixits.
Després de la setmana 24 de gestació es produeix una resistència a

la insulina, que alhora augmenta l’activitat lipolítica, és a dir, la
mobilització dels àcids grassos per tal de cobrir les necessitats
d’energia.
Tot plegat, fa que l’embaràs tingui un efecte diabetogènic que, per

una banda pot agreujar la situació de les dones diabètiques, i per
altra pot generar en dones sense antecedents de diabetis, el que es
coneix com a diabetis gestacional.
El fetus no pateix la diabetis, però davant la presència d’elevats

nivells de glucosa utilitzarà tota la que rebi a través de la placenta.
Això estimula la secreció d’insulina fetal i en conseqüència hi ha un
creixement exacerbat, assolint un pes en néixer superior a 4 Kg, el

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
que es coneix com a macrosomia que, generalment, requereix

intervenció de tipus cesària.
En les dones diabètiques, principalment en les insulinodepenents,

l’embaràs incrementa la situació de risc, ja que el control de la
glucèmia és més difícil i es pot provocar intolerància a la glucosa en
dones que, prèviament a l’embaràs, presentaven controls de
glicèmies normals.
Uns nivells de glucèmia elevats provoquen hiperglucèmies i l’aparició

de cossos cetònics com a resultat de la utilització de les reserves de
greix per produir energia. Un nivell elevat de cossos cetònics en sang
es coneix com cetosis.
També els elevats nivells de glucosa en la mare poden provocar

alteracions en el desenvolupament de l’embrió i l’augment de risc de
malformacions congènites.
El risc de malformacions és directament proporcional al nivell de

control de la glucèmia durant el primer trimestre d’embaràs, com
s’evidencia en la següent taula:
ESTAT NUTRICIONAL EN EL PERCENTATGE DE RISC DE

MOMENT DE LA CONCEPCIÓ MALFORMACIONS CONGÈNITES
2%
Dones no diabètiques
Dones diabètiques amb valors de 3%
hemoglobina glicosilada de 6%
Font: Entrevist@s FD. Entrevista a la Dra. Lucrecia Herranz de La Morena.

Facultativa especialista de Endocrinología y Nutrición en la Unidad de Diabetes del
Hospital Universitario la Paz. Madrid. Fundació para la Diabetes. Maig 2009

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Per tant, és determinant aconseguir que la mare tingui un bon control

de glucèmia abans de l’embaràs, amb valors de hemoglobina
glicosilada (HbA1c) del 6%.
La necessitat d’insulina disminueix durant el primer trimestre,

augmentant el risc d’hipoglucèmia. I s’incrementa a partir del segon i
el tercer trimestre, cosa que pot requerir modificacions en les pautes
dietètiques, per compensar les variacions en els nivells de glucosa i
de insulina en sang.
Immediatament després del part, les necessitats d’insulina tornen a

disminuir i es poden presentar hipoglucèmies.
Un altre problema que es presenta en les dones diabètiques durant
l’embaràs és l’augment excessiu de pes, que freqüentment
s’acompanya amb el naixement de nens amb major pes del normal.
En principi, una embarassada diabètica ha de guanyar el

mateix pes que una embarassada no diabètica.
Tot plegat fa que sigui recomanable la planificació de

l’embaràs en la dona diabètica, que impliqui
l’estabilitat dels nivells de glucosa en sang i un cop
embarassada, cal control dietètic i vigilar l’increment
de pes.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Diabetis gestacional
Tal i com ja s’ha esmentat, a partir de la setmana 24 de gestació,

s’observa una resistència materna a la insulina, com a resultat de
l’augment de les hormones placentàries, necessàries pel
desenvolupament del nadó però que, per altra banda, impedeixen
l’acció de la insulina en els teixits de la mare.
Aquest efecte diabetogènic de l’embaràs pot provocar que algunes

dones amb antecedents de diabetis o sense, dones amb sobrepès o
obeses, etc., presentin nivells de glucosa elevats en sang, que en
alguns casos poden arribar a ser molt alts, el que es coneix com a
hiperglucèmia.
En tant que la diabetis gestacional es pot manifestar en les dones

sense antecedents de diabetis, durant els últims mesos de gestació
quan el fetus ja està format, no hi ha risc de malformacions
congènites, a diferència del que pot passar en els fetus de dones que
ja són diabètiques abans de l’embaràs.
Però, una diabetis gestacional sense tractament o mal controlada, té

altres efectes que poden afectar a la mare i al fetus, com ara:
• Augment de la funció pancreàtica en la dona per produir majors

nivells d’insulina.
• Nivells elevats de glucosa en el fetus, el que provoca una
hiperproducció d’insulina del pàncrees fetal per eliminar l’excés
de glucosa circulant. La major quantitat d’insulina en el fetus
pot provocar hipoglucèmia en la sang del nadó i incrementa el
risc de complicacions respiratòries.
• Excés d’energia que es converteix en greix i que afavoreix la
macrosomia.
A més, hi ha prou evidències, que l’excés d’insulina produïda pel

fetus, augmenta el risc d’obesitat infantil i el desenvolupament de
diabetis tipus 2 en el futur adult.
La diabetis gestacional generalment desapareix amb l’embaràs El
tractament de la diabetis gestacional inclou el control dietètic i un pla

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
d’activitat física adequat. Els casos en que cal administrar insulina

són molt rars.
Tanmateix, en aquestes dones hi ha un major risc de repetir la

diabetis gestacional en embarassos posteriors i de desenvolupar
diabetis tipus 2 en etapes posteriors de la vida.
Per tal de reduir aquest risc, els especialistes recomanen modificar
l’estil de vida després de l’embaràs, amb habituds alimentàries
saludables i l’augment de l’activitat física, per tal de reduir el pes de
la mare.
L’alletament, tant en dones diabètiques com en les dones amb

diabetis gestacional, és del tot recomanable. En les primeres, el
consum d’energia en la producció de llet fa que les necessitats
d’insulina siguin menors. En alguns casos, hi poden haver
fluctuacions en els nivells de glucosa en sang mentre alleten als seus
fills, que es poden controlar amb la ingesta d’un àpat amb glúcids
abans o durant la sessió d’alletament.
En qualsevol dels casos, les recomanacions dietètiques s’han

d’individualitzar per tal d’optimitzar el control de la glucosa en sang,
tenint en compte, les habituds alimentàries de la dona, el seu estil de
vida i els seus valors de glucèmia. En general cal:
• Una ingesta d’energia que afavoreixi aconseguir el pes adequat.

• La distribució de la ingesta calòrica i de glúcids al llarg del dia,
per assolir i mantenir nivells normals de glicèmia i evitar la
cetosis.
• En les dones obeses, una restricció calòrica que no superi el
30% de les necessitats estimades d’energia poden contribuir a
controlar la glicèmia sense produir cetonèmia materna, a més
contribueix a controlar el guany de pes.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
En cap cas, es recomana una ingesta de glúcids per sota dels 175
g/dia i la quantitat i la distribució dels glúcids s’ha de basar en els
resultats clínics, és a dir, en :
• La gana que tingui la dona.

• Els nivells de glucosa en sang.
• L’augment de pes.
• Els nivells de cetones en sang.
Per saber-ne més:

Entrevist@s FD. Entrevista a la Dra. Lucrecia Herranz de La Morena. Facultativa
especialista de Endocrinología y Nutrición en la Unidad de Diabetes del Hospital
Universitario la Paz. Madrid. Fundació para la Diabetes. Maig 2009
Nutrition Recommendations and Interventions for Diabetes.

A position statement of the American Diabetes Association.
Article de Diabetes Care. Gener 2008

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Anèmia en la dona embarassada
Tal i com s’ha indicat en apartats anteriors, els canvis fisiològics que
pateix l’organisme de la dona embarassada en relació a la funció
hematològica, principalment l’augment del volum de la massa
d’eritròcits i d’hemoglobina, expliquen les elevades necessitats
nutricionals de ferro d’aquesta etapa de la vida.
La deficiència de ferro és un dels problemes més freqüents de les

dones embarassades, fins i tot, en aquelles que tenen uns bons
dipòsits de ferro. En general però, no representen problemes greus.
Hom creu que la principal causa de la deficiència és l’augment de la
capacitat de l’hemoglobina de transportar oxigen als teixits fetals, és
per això que les necessitats del mineral s’incrementen a mesura que
avança la gestació.
Ara bé, l’increment del volum sanguini en la dona és molt superior a

l’augment del volum de la massa d’eritròcits o glòbuls vermells i, a
més, es presenta uns tres mesos abans. Això, provoca el que
s’anomena “anèmia per dilució”, que es caracteritza per uns valors
d’hemoglobina i d’hematòcrit per sota dels normals.
Aquest tipus d’anèmia fisiològica, s’inicia entre el

tercer i el cinquè mes de gestació, es manté fins al
vuitè més, i a partir d’aquí, els valors van
augmentant fins que es normalitzen unes setmanes
després del part.
El problema nutricional esdevé, en moltes dones,

quan juntament amb “l’anèmia normal per dilució” es
presenten altres tipus d’anèmies relacionades amb un
aportació insuficient de nutrients en la dieta. Les més
freqüents són:
• L’anèmia per deficiència de ferro, anèmia

ferropènica.
• L’anèmia per deficiència d’àcid fòlic, principal causa d’anèmia
megaloblàstica en dones embarassades.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Anèmia ferropènica
Les dones en edat fèrtil i principalment les embarassades, es troben
entre els grups de la població de major risc per desenvolupar aquest
tipus d’anèmia.
La principal causa és l’esgotament dels dipòsits de ferro a

conseqüència d’un aportació insuficient del mineral, que no permet
cobrir les necessitats durant l’embaràs.
La deficiència de ferro té importants implicacions en:
• El desenvolupament del cervell i en la seva funcionalitat

• La resposta immunològica davant els processos infecciosos.
• L’assoliment del pes adequat del nadó en néixer.
Hi ha evidències de la relació que s’estableix entre un estat deficitari

de ferro i el comportament dels infants relacionats amb l’atenció, la
memòria i la capacitat d’aprenentatge.
Estudis recents demostren que, la deficiència de ferro, encara que

sigui lleu, afecta al desenvolupament del cervell i que els defectes en
la funció, que tenen a veure amb el comportament i l’aprenentatge,
no són reversibles amb una administració de ferro més endavant.
A més, els estudis realitzats pels experts de la FAO/OMS, evidencien

la dificultat d’assolir les necessitats de ferro a partir de la dieta actual
i per tant, el risc d’anèmia per deficiència en les embarassades és
molt alt, tot i els canvis fisiològics d’adaptació que experimenten i
que afavoreixen l’absorció del mineral.
Per tot això, actualment els experts FAO/OMS justifiquen les següents
mesures:
• L’administració de complements de ferro en grups de risc de la

població, com ara les dones embarassades i els nens en edat
preescolar amb risc.
• L’addició a alguns aliments, com ara els cereals i les seves
farines.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
• Els estudis i programes que millorin la quantitat de ferro

absorbit en la dieta, a partir d’un major coneixement dels
aliments, d’incentivar la ingesta de les fonts alimentàries del
mineral i de les fórmules per millorar la seva biodisponibilitat.
Biodisponibilitat del ferro en la dieta

Un factor que cal tenir en compte, és la biodisponibilitat de ferro en la
dieta. Com ja se sap, el ferro de millor absorció és el que procedeix
d’aliments d’origen animal, ferro de tipus “hemo”. Però, la principal
forma de ferro en la dieta és de tipus “no hemo” i la seva absorció, es
veu influenciada per diversos factors nutricionals, entre els quals:
• L’elevada presència de fitats en la dieta, que a Europa

procedeix en un 90% dels cereals del tipus integral i en menor
proporció d’altres aliments com ara: cereals refinats, llegums,
fruits secs, hortalisses, tubercles i fruites, que inhibeixen
l’absorció de ferro no hemo.
• Alguns compostos fenòlics, presents en el té, el cafè i el cacau,
així com en vegetals de fulla verda com per exemple: els
espinacs, les herbes aromàtiques i espècies com ara per
l’exemple l’orenga, inhibeixen l’absorció del ferro no hemo.
El calci també interfereix amb l’absorció del ferro, però, atès que tots
dos són nutrients essencials, el calci no pot ser considerat un
inhibidor de l’absorció de ferro, com els abans esmentats i la
recomanació s’orienta només a evitar el consum d’aliments rics en
calci i en ferro en el mateix àpat.
Tanmateix l’absorció de ferro es veu afavorida per:

• L’àcid ascòrbic present en fruites i verdures, així com les formes
sintètiques de la vitamina C, que afavoreixen una marcada
absorció de ferro no hemo. Es recomana que, com a mínim
cada àpat contingui uns 25 mg d’àcid ascòrbic.
• La presència de carn, peixos i mariscs conjuntament amb
aliments rics en ferro no hemo, també milloren l’absorció del
mineral.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
• La carn augmenta l’absorció de ferro per diferents vies, ja que

per una banda és una font important de ferro de tipus hemo, i
per altra, afavoreix l’absorció de ferro de tipus hemo i no hemo,
present en altres aliments.
Per saber-ne més:
Necesidades de vitamina y minerales en humanos. Report conjunt FAO/OMS.

Roma, 2002.
El hierro. Consell Europeo d’Informació sobre l’Alimentació (EUFIC).
La anémia ferropénica. Salud y Alimentación. Guia Pràctica. Revista Consumer

Eroski
Anèmia megaloblàstica
L’anèmia megaloblàstica pot ser deguda a una deficiència de vitamina
B12 o a una deficiència d’àcid fòlic. En els països desenvolupats, la
causa principal d’anèmia megaloblàstica durant l’embaràs és la
deficiència d’àcid fòlic.
La incidència és variable i depèn de múltiples factors, com ara: l’edat,

el nombre d’embarassos, els embarassos múltiples, la prevalença de
dèficit de ferro, el nivell socioeconòmic, entre d’altres.
En general, la deficiència d’àcid fòlic és deguda a:
• Deficient aportació dietètic de la vitamina.

• Augment en els requeriments.
• Defectes en l’absorció.
• Interacció amb fàrmacs.
En l’embaràs, constitueix la carència vitamínica més freqüent a

conseqüència dels importants requeriments necessaris per cobrir
l’increment de l’eritropoesi materna, és a dir, de la formació
d’eritròcits.
L’increment dels requeriments, juntament amb una ingesta

deficitària, provoca el ràpid esgotament de les reserves maternes de
la vitamina. La manifestació clínica més greu de la deficiència en la

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
mare és l’anèmia megaloblàstica, que es caracteritza per un baix

nombre de glòbuls vermells i baixes concentracions d’hemoglobina.
Els fills de mares amb anèmia megaloblàstica també poden presentar

aquesta malaltia, que es corregeix en resoldre la deficiència en la
mare, de manera que aquesta aporti la vitamina a través de la llet
materna.
L’administració farmacològica d’àcid fòlic abans de la gestació i durant

els primers mesos d’embaràs, juntament amb una alimentació rica en
aliments amb alta densitat de la vitamina, constitueixen el tractament
preventiu d’elecció.
Pel que fa a les seves fonts alimentàries es recomana preferentment

el consum de productes frescos i crus i els aliments enriquits, per tal
d’evitar les pèrdues durant la conservació, el processament i la cocció
dels aliments a conseqüència de la labilitat de la vitamina.
La deficiència d’àcid fòlic durant l’embaràs, a més de amb l’anèmia

megaloblàstica, també està relacionada amb una major incidència
d’avortaments, parts prematurs, nadons amb baix pes en néixer i els
defectes del tub neural.
Per saber-ne més:
Manejo, prevención y control de la anemia megaloblástica secundaria a

déficit de ácido fólico. Paz R i Hernández Navarro F. Hospital Universitario La Paz.
Madrid. Nutrició Hospitalaria. 2006
Lo que hay que saber sobre el folato. Consell Europeo d’Informació sobre
l’Alimentació (EUFIC).

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Defectes del tub neural

La formació i el tancament del tub neural per formar la medul·la
espinal i el crani, es produeixen durant les primeres setmanes
després de la concepció. Les alteracions en aquest tancament
provoquen una sèrie d’anomalies congènites que es coneixen com a
defectes del tub neural, de gravetat variable.
Les anomalies més comunes són:
• L’anencefalia: que correspon a l’absència o deficiència en el

tancament d’una part del crani, que és incompatible amb la
vida.
• L’espina bífida: que es produeix a nivell de l’espina dorsal i pot
causar paràlisi en les extremitats inferiors i problemes
d’aprenentatge.
Aquests defectes tenen una taxa d’incidència molt alta, dintre de

totes les malformacions congènites. Estan associats a diversos factors
de risc de tipus genètics i ambientals. Però sembla que el major
nombre de casos són d’origen multifactorial, això vol dir, que hi ha
una predisposició genètica que es desencadena per efectes dels
factors ambientals.
Entre els factors ambientals relacionats, s’indiquen:
• Condició socioeconòmica.
• Presència de plom en l’aigua potable.
• Exposició materna a la calor.
• Obesitat materna.
• Estat nutricional de la mare.
S’ha demostrat que entre els factors nutricionals, hi juga un paper

determinant la deficiència d’àcid fòlic en les primeres fases de la
gestació. La deficiència d’aquesta vitamina és una causa freqüent de
les anomalies abans esmentades, augmentant en un 10% el risc de
presentació.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
A més, la incidència dels defectes del tub neural es redueixen molt en

dones que reben complements d’àcid fòlic abans de la gestació i/o
durant les primeres quatre setmanes després de la concepció.
S’estima que aquesta pauta pot prevenir del 50 al 70%, dels casos
d’espina bífida i anencefàlia.
De fet, s’ha acordat que un suplement de 400 µg/dia en dones fèrtils,

prop del moment de la concepció, protegeix d’aquests efectes. Tenint
en compte, que un 5% dels defectes del tub neural són recurrents, la
dosis preventiva en dones amb antecedents és de 4,0 mg/dia.
Tal com hem explicat en apartats anteriors, l’àcid fòlic en forma

natural en aliments com els vegetals de fulla verda, les fruites i els
cereals és, en general, de baixa biodisponibilitat i poc estable, per
això la dieta amb aliments rics en àcid fòlic de forma natural sense la
complementació farmacològica, no es considera un tractament
preventiu d’aquests defectes.
Per altra banda, l’estabilitat i l’elevada biodisponibilitat de la forma

d’àcid fòlic present en els aliments enriquits, explica l’aplicació d’una
altra mesura preventiva complementària, com és l’addició en alguns
aliments, per exemple: els cereals i les seves farines. Mesura
obligatòria en alguns països.
El problema que es planteja amb l’addició, és que aquesta no es pot

fer en les quantitats suficientment elevades, per cobrir les necessitats
nutricionals sense suplements, doncs això pot emmascarar els
símptomes d’anèmia perniciosa deguda a deficiència de vitamina B12.
Això provocaria, que persones de risc, que consumeixen grans

quantitats de cereals per esmorzar i farines, com per exemple
els ancians, tinguin uns alts nivells d’àcid fòlic que poden
corregir l’anèmia, emmascarant els símptomes de
deficiència de vitamina B12 i afavorint la progressió de la
neuropatia.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Tenint en compte que l’efecte de l’àcid fòlic suplementari és durant el

primer mes de la gestació, període crític del tancament del tub
neural, i que la majoria de les dones que no planifiquen l’embaràs
s’assabenten un cop han passat les primeres setmanes després de la
concepció, l’estratègia per augmentar els nivells d’àcid fòlic és:
• Alimentació suficient i variada, rica en aliments amb alta

densitat energètica de la vitamina.
• Complementació amb suplements de la vitamina.
• Enriquiments d’aliments, com ara: cereals (blat, arròs, pastes) i
farines, com per exemple: farina de blat i de blat de moro,
depenent de les habituds alimentàries de la població i dintre
dels nivells màxims tolerables, establerts per l’OMS
La prevención de los defectos del tubo neural con ácido fólico. Centros para
el control y la prevención de enfermedades – CDC. Organización Panamericana de
la Salud.
La fortificación de las harinas y cereales con ácido fólico disminuye la

prevalencia de defectos del tubo neural. Evidencias en Pediatria 2007;3:94.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
2.3 Quins aliments caldria

prioritzar?
L’embaràs i l’alletament són dues etapes fisiològiques especials de la
dona adulta en edat fèrtil, per tant, les recomanacions dietètiques, en
general, tenen com a base les que estan establertes per a la dona en
aquesta etapa de la vida i segons el seu biotipus.
Partint d’aquestes premisses, cal establir les modificacions pertinents

que ajudin a complir amb les necessitats nutricionals i, a més, que
permetin controlar les molèsties gastrointestinals associades a
aquests períodes.
Els principals objectius nutricionals a assolir, en aquestes etapes són:

• Assegurar la ingesta suficient d’energia i de nutrients, a partir
d’aliments amb alta densitat nutricional, especialment en
aquells que tenen més risc de deficiència, per exemple: àcid
fòlic, ferro i calci.
• Evitar el consum d’aliments i begudes excitants i de substàncies
amb potencial teratogènic o de substàncies que poden passar a
la llet materna i afectar al nadó.
• Aconseguir un increment de pes matern saludable, que permeti
emmagatzemar reserves suficients i afavorir així l’alletament.
• Fomentar habituds alimentàries saludables, per afavorir una
alimentació suficient, variada i equilibrada.
Per tal d’optimitzar la dieta, tant en l’embaràs com durant el període

d’alletament, cal tenir en compte els següents aspectes.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
La distribució calòrica i el repartiment dels

àpats
L’increment de calories es realitza de forma gradual en el transcurs
de l’embaràs, seguint les PDR per a cada trimestre. A més,
s’aconsella fraccionar la dieta en un major nombre d’àpats, entre
5 i 6, i reduir el volum de la ració.
Aquest repartiment contribuirà a :
• Evitar la ràpida sensació de sacietat, sobretot en casos

d’inapetència.
• Evitar la sobrecàrrega de l’estómac i afavorir una millor
digestió.
• Prevenir les nàusees i els vòmits dels primers mesos de
gestació.
DISTRIBUCIÓ DE LA DIETA
L’ENERGIA, • DESDEJUNI • 20 %
EL VOLUM, • MIG MATÍ • 10 %
LA DENSITAT
• DINAR • 30 %
• BERENAR • 10 %
• SOPAR • 25 %
• RESSOPÓ • 5%
Evitar picar entre hores ajudarà a controlar que l’augment de pes no

estigui per sobre dels límits aconsellats per a cada biotipus.
La dona embarassada i la mare que alleta,

no han de menjar per dos,
però si que cal que multipliquin per dos
la qualitat de la seva alimentació.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Aconseguir l’equilibri hídric adequat
Es aconsellable mantenir un bon equilibri hídric, especialment en

situacions d’altes temperatures i/o sudoració intensa, per això cal:
AFAVORIR EVITAR
El consum d’aigua com a El consum de begudes gasificades,

beguda d’elecció, refrescos i begudes ensucrades.
preferentment fora dels àpats,
segons la tolerància individual i
El consum de begudes alcohòliques.
en funció de les calories de la
dieta.
El consum de begudes estimulants,

La ingesta de fruites fresques,
com ara: te, cafè i begudes de cola.
verdures, hortalisses, sucs de
Cal recordar que alguns compostos
fruita natural, recent espremut
fenòlics, presents en el té i el cafè
i sense sucre afegit.
són inhibidors de l’absorció de ferro.
La major ingesta d’aigua i de líquids, en general,

no augmenta la producció de llet.
El mite que la dona que beu una major quantitat de líquids,
com ara la cervesa, la mal anomenada “llet d’ametlles” i
d’altres begudes, “tindrà més llet” no té cap justificació
científica.
A més, pot condicionar un major consum de calories i un ràpid
increment del pes corporal.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Aliments d’interès nutricional
La selecció d’aliments seguint criteris de qualitat nutricional, és a dir,

d’alta densitat de nutrients, principalment en aquells que tenen uns
requeriments més elevats, afavorirà un guany de pes adequat i
permetrà satisfer la major part de les necessitats nutricionals de la
gestació i l’alletament.
Pel que fa al nombre de racions, en comparació amb la dona adulta

sense embaràs, l’increment d’energia i de nutrients s’aconsegueix
amb racions extres de làctics, verdures, hortalisses, fruites i aliments
del grup dels cereals.
L’alimentació ha d’incloure cada dia, una varietat d’aliments dels

diferents grups, cuidant sobretot d’aquells que fan un millor aportació
de nutrients amb risc de deficiència, per exemple: àcid fòlic, ferro i
calci. És important evitar el consum d’aliments amb potencials
inhibidors d’aquests nutrients en el mateix àpat, per exemple:
• Consum de té i cafè.
• Aliments rics en calci i aliments rics en ferro, simultàniament.
Doncs mentre el calci necessita un medi alcalí per millorar la
seva biodisponibilitat, al ferro li cal un medi àcid.
• Aliments rics en fitats, com ara els cereals integrals, doncs
interfereixen en l’aborció de diversos minerals, especialment del
calci
Per altra banda, cal millorar la biodisponibilitat d’alguns nutrients,

mitjançant la combinació d’aliments que afavoreixin la seva absorció,
per exemple:
• Aliments rics en vitamina C, com ara el kiwi, la taronja o el
pebrot vermell, amb aliments amb alt contingut de ferro.
• Productes làctics sencers o enriquits amb vitamina D, per
afavorir l’aprofitament de calci.
Cal evitar el consum de sucres d’absorció ràpida com refrescos i

begudes ensucrades, pastissos, brioixeria..., que suposen una
aportació de excessiva de calories buides.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
FREQÜÈNCIA
ALIMENTS OBSERVACIONS
RECOMANADA
Làctics i derivats làctics: Rics en calci i proteïnes d’alt valor biològic (AVB),
vitamines A i D en els làctics sencers, i del grup B, especialment B2 i B12
Al menys una ració en forma de làctics sencers i la
resta baixos en greix, formatges amb menys de 5%
Llet, de MG.
4 a 5 racions
formatge i Enriquir els purés i les cremes amb llet
per dia
iogurts semidescremada.
En dones intolerants a la lactosa, es recomana
iogurts i llets fermentades.
Carnis: Rics en proteïnes d’alt valor biològic, àcids grassos essencials, minerals
com ferro, iode, fòsfor i vitamines A, D. Niacina i B12.
Moderar o evitar el consum d’embotits i carns
Carns
grasses.
magres,
2-3 racions per Incloure el peixos blaus per garantir la font d’AGP i
ous,
dia evitar el consum de conserves, fumats i salaons.
peixos i
Controlar la ingesta de mariscos pels nivells de
mariscos.
colesterol.
Vegetals: Font d’àcid fòlic, carotens, vitamina C i E, ferro no hemo i d’altres
minerals,, glúcids complexos, fibra, proteïnes de baix valor biològic, aigua i
antioxidants naturals.
Almenys una ració en forma cuita i una altre crua, en
Verdures i 2-4 racions per
forma d’amanides. Mastegar bé les verdures cuites
hortalisses dia
per a facilitar la seva digestió
4 a 5 racions
Patates Evitar les patates fregides com a guarniment.
per setmana
3 a 4 per Ben cuits i, en cas de molèsties gastrointestinals,

Llegums
setmana passar-les pel passa puré.
Preferentment, fresques senceres, trossejades i en

sucs recentment espremuts.
≥ 3 racions per
Fruites Limitar el consum de fruites seques, i especialment
dia
de les fruites en almívar i les confitades.
Incloure una ració de fruits secs.
Cereals: Font d’energia i glúcids d’absorció lenta, proteïnes de baix valor biològic,
vitamines del grup B i minerals, en el cas dels cereals integrals, contribueixen amb
l’aportació de fibra.
Arròs, pa Cereals (p.e. pa) en cada àpat.
4-6 racions per
pasta i Si es prenen cereals per esmorzar, millor que siguin
cereals dia
esmorzar enriquits amb àcid fòlic i ferro.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Aspectes culinaris
En aquestes etapes de la vida totes les tècniques culinàries són

acceptables, però, cal prioritzar aquelles que incorporin menys
quantitat de greix a les preparacions.
TÈCNIQUES CULINÀRIES
ACONSELLABLES ÚS MODERAT
• Cocció al vapor • Fregitel·les
• Cocció amb aigua: bullits o • Arrebossats

escalfats • Empanats
• Cocció al forn • Estofats
• Cocció a la planxa • Guisats
• Cocció en papillote • Ofegats
L’oli d’oliva és el greix de consum preferent,

tant en cru, en amanides, com per a la cocció, donada la
seva riquesa en àcids grassos monoinsaturats i
compostos fenòlics.
Els olis de llavors com per exemple: de gira-sol, de blat,
de soja, etc., també són aconsellables.
Condimentació
Es recomana utilitzar preferentment

condiments suaus i aromàtics. Limitar
aquells que es consideren excitants de la
gana i els irritants de la mucosa gàstrica.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
CONDIMENTS
ACONSELLABLES ÚS MODERAT
• Picants
• Àcids
• Agres
• Suaus
• Edulcorants
• El consum de sal cal que sigui moderat i
• Espècies
s’aconsella que la sal d’addicció sigui
aromàtiques
iodada, per afavorir l’aportació de iode. La
“sal marina” només és iodada si així ho
especifica l’etiqueta.
Està molt estesa la pràctica de limitar l’ús de condiments, com ara

l’all i la ceba, i d’altres condiments amb sabors i olors fortes. Aquesta
pràctica, del tot injustificada, es relaciona amb la suposada
transferència de les característiques organolèptiques de l’aliment a la
llet materna i el conseqüent rebuig del nadó.
Un rebuig puntual a la llet materna es pot donar per causa d’un canvi
de sabor i/o olor en la llet, degut al consum elevat d’aliments poc
habituals en la dieta de la mare durant l’embaràs. En tot cas, aquest
rebuig no perdura en el temps i en unes hores el nen tornarà a
menjar sense problemes.
En principi, les mares poden consumir qualsevol tipus

d’aliments, donat que el nadó ja s’ha acostumat a les olors i
als sabors de l’alimentació habitual de la mare, transferits al
líquid amniòtic.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Les begudes alcohòliques
L’alcohol i d’altres substàncies tòxiques com per exemple, el tabac i

les drogues, són nocives per a la salut de la mare i del fetus, per tant
cal evitar el seu consum.
El consum de begudes alcohòliques està contraindicat en l’embaràs

pel risc que suposa pel desenvolupament físic i mental del fetus, en
qualsevol de les etapes de la gestació. L’alcohol és una de les
primeres causes no genètiques de retard mental, també s’associa a
nadons de baix pes en néixer, retard en el creixement, etc.
Durant l’alletament, l’alcohol s’excreta a través de la llet materna. La

concentració d’alcohol en la llet serà gairebé la mateixa que en el
plasma. Aquesta no hauria de superar els 0,55 g/100ml.
Cal doncs vigilar el grau alcohòlic de les begudes i fer un consum

reduït de begudes amb baixa graduació, preferentment fermentades
(cervesa, vi, sidra). L’ideal seria aconseguir un consum zero.
Les cerveses sense alcohol tenen un baix contingut alcohòlic, de fins

a 1 g d’alcohol/100 ml. Ja hem comentat que ingerir una cervesa
abans de la pressa de llet, no augmenta la quantitat de llet que es
produeix.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Dieta vegetariana
Es arriscat per a la salut de la mare i la del fetus, seguir una dieta

vegetariana durant l’embaràs i l’alletament. El nivell de risc dependrà
del tipus de dieta, essent menor en dietes ovolactovegetarianes i
major en dietes veganes estrictes, per les carències de vitamina B12,
calci, ferro i lisina.
La dieta macrobiòtica, no s’aconsella en absolut fer-la pel risc evident

de dèficits nutricionals, especialment durant aquests períodes de
màxim requeriments de nutrients essencials.
Recomanacions en cas d’alteracions digestives
Per tal d’ajudar a minimitzar les molèsties gastrointestinals durant

l’embaràs, hi ha algunes pautes de la dieta que caldria seguir en
aquests casos específics, tot restablint l’alimentació un cop
desapareguin els símptomes:
Vòmits i nausees
• Respectar les hores dels àpats, realitzant petites presses
d’aliments, i un major nombre d’àpats.
• Realitzar preparacions senzilles, com per exemple vapor,
planxa, papillote, i consumir les racions d’oli d’oliva en cru.
• Evitar beure líquids i sucs àcids en dejú, el cafè i el te.
• Evitar beure grans quantitats de líquids entre àpats.
• Menjar unes torrades, galetes o cereals secs abans de llevar-se,
és a dir estirada al llit.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Pirosi o acidesa postprandial

• Realitzar petites presses d’aliments i àpats més freqüents,
mastegant lentament, per reduir les secrecions gàstriques.
• Evitar els greixos, els aliments picants i preparacions amb
condiments irritants de la mucosa (pebre, mostassa, nou
moscada, xili, etc).
• Beure líquids, principalment entre els àpats principals.
• Fer l’última ingesta almenys 2 a 3 hores abans d’estirar-se al
llit.
Restrenyiment
• Ingerir aliments rics en fibra, llegums, verdures, fruites i
hortalisses, segons la tolerància individual.
• Complementar l’aportació de fibra amb aliments integrals,
afegint una cullerada de segó de blat o de llavors de lli als sucs
i amanides.
• Consumir les racions recomanades d’oli d’oliva, preferentment
cru.
• Ingerir abundant quantitat de líquids al llarg del dia.
• Evitar el consum de laxants, llevat indicació mèdica.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
La programació nutricional
Segons la teoria Baker, les adaptacions fetals són la causa dels canvis
permanents en l'estructura i fisiologia de l'organisme, que en última
instància poden conduir al desenvolupament de malalties en la vida
adulta.
David Baker, director de la Unitat d'Epidemiologia Ambiental de MRC

a la Universitat de Southampton, Regne Unit i el seu company
d'investigació al llarg de la vida, Clive Osmond, van elaborar una
cartografia detallada de les tendències de mortalitat a Anglaterra i
Gal·les. Van observar que les àrees amb més mortalitat infantil el
1910 tenien la taxa més alta de morts cardiovasculars en la dècada
de 1970. I van desenvolupar la seva hipòtesi que un entorn advers a
l'úter, i durant la infància, es va relacionar causalment amb el risc de
malaltia crònica més tard a la vida.
Va dedicar les següents tres dècades de la seva vida a la recerca

d'aquesta idea. I a través de diverses col·laboracions, Barker va fer
molts avenços significatius. Amb col·legues de la seva Unitat MRC i a
Cambridge, va demostrar que les persones de menor pes en néixer i
en la infància eren més propenses a malalties cardiovasculars,
hipertensió i diabetis a l'edat mitjana.
El seu treball també va formar la base per vincular els mons fins
llavors separats de la fisiologia fetal i l'epidemiologia, reunint fisiòlegs
d'Austràlia, Nova Zelanda i Canadà que estudiaven el
desenvolupament fetal en animals.
Són moltes les evidències, principalment en països desenvolupats,

que demostren que el retard en el creixement intrauterí (RCIU)
s’associa amb un major risc de malaltia coronària i vascular (MCV),
hipertensió arterial i diabetis, en l’adult futur.
Recentment s’ha demostrat que les persones que durant el

desenvolupament neonatal, van estar exposades a situacions de
restricció calòrica i nutricional important, per exemple els fills dels

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
supervivents de la fam holandesa de 1944-45, tenien un major risc

de desenvolupar diabetis de tipus 2, obesitat, hipertensió i MCV.
Una de les teories que s’expliquen com a desencadenats d’aquestes

malalties, pot ser la pauta de creixement postnatal accelerada
després d’un creixement fetal restringit.
També es va demostrar que en les persones que van patir la fam en

etapes específiques de l’embaràs, com per exemple durant les
primeres mesos del desenvolupament prenatal, tenien major
preferència pel consum de greixos i una major tendència a la
inactivitat física.
Si bé, ja es va indicar que la macrosomia o gran pes en néixer,

s’associava a diabetis i a MCV, altres estudis també relacionen l’elevat
pes amb diversos tipus de càncer.
Per altra banda, l’alletament amb llet materna s’associa a menors

probabilitats de desenvolupar diabetis, principalment amb períodes
d’alletament exclusiu de 6 mesos.
El temps d’alletament exclusiu també s’associa a menor risc

d’obesitat, mentre que les dades, mostren indicis d’efectes negatius
de la llet maternitzada sobre els factors de risc de MCV.
La importància d’aquests fets, fan que avui dia hi hagi una important
aposta per la realització de diversos projectes per a l’estudi de la
programació nutricional. A nivell europeu, actualment estan en marxa
els projectes següents:
• EDEN - Estudi dels determinants prenatals i postnatals en el
desenvolupament i la salut dels nens.
• EARNEST– Projecte de programació de nutrició del lactant.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Efectes dels àcids grassos poliinsaturats de cadena

llarga
En els projectes abans esmentats, hi ha diversos estudis que

relacionen el consum d’àcids grassos omega 3 durant l’embaràs amb
el creixement prenatal i la protecció enfront algunes malalties
cròniques.
Un estudi realitzat en dones franceses amb sobrepès, suggereix que

un major consum d’àcids grassos omega 3, en relació amb el total de
grasses poliinsaturades, abans i durant l’embaràs, s’associa amb una
millora del creixement fetal.
També s’ha demostrat que un consum adequat d’omega 3 en la

gestació redueix el risc de part prematur.
Una de les propietats més importants i exclusives

de l’àcid docosahexanoic - DHA, també
anomenat àcid alfa-linolènic, és la de ser
nutrient essencial en la formació del
cervell, del sistema nerviós i dels ulls del
fetus i del lactant durant l'embaràs i la
lactància.
Aquesta propietat no és pot atribuir a la resta dels omega 3.
El DHA forma part de les membranes cel·lulars i es troba en elevada

concentració en el nostre cervell, on té la funció fonamental de donar
fluïdesa a les membranes cel·lulars en les funcions de sinapsi.
EL DHA, és un àcid gras poliinsaturat de tipus omega 3, molt

abundant en els peixos blaus: sardines, tonyina, salmó, sorell,
anxoves ... i olis de peix.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 2
Entre les conclusions de l’estudi realitzat pel Projecte Perinatal de

Nutrició Lipídica (PeriLip) i el Projecte de Programació de la Nutrició
del Lactant (EARNEST), destaquen:
• El fetus i el nounat han de rebre prou àcids grassos

poliinsaturats de cadena llarga (AGPI-CL) per optimitzar el
desenvolupament cognitiu i visual.
• El consum d'olis rics en AGPI-CL omega 3, durant l'embaràs
redueix el risc de part prematur.
• Les embarassades i les mares lactants han d'ingerir un mínim
de 200 mg de DHA de mitjana al dia.
• Per a lactants nascuts a terme es recomana l’alletament
matern. En el cas que no sigui possible, es recomana l'ús d'un
preparat per a lactants amb 0,2-0,5% de DHA sobre el total de
lípids i una quantitat igual o superior d'àcid araquidònic (omega
6).
Per saber-ne més:

• EDEN - Etude des Déterminants pré et postnatals du
développement et de la santé de l'ENfant (EDEN)
• EARNEST –Projecte de programació de nutrició primerenca.
• La programación nutricional: relación entre la dieta de la
madre y la salud del bebè (EUFIC).
• Maternal fatty acid intake and fetal growth: evidence for an
association in overweight women. Drouillet P, Forhan A, De
Lauzon-Guillain B i cols. The British Journal of Nutrition, 2009
Feb;101(4):583-91. Epub 2008 Jul 17
En els temes d’aquest curs, treballem amb quantitat de dades i

referències a efectes d’aprenentatge. L’aplicació pràctica sempre
requereix la supervisió i criteris mèdics en cada cas.
Si observeu errors, contradiccions o senzillament algun dubte,

preguem en ho digueu per poder revisar-ho i esmenar-ho, si cal.
També agrairem aportacions d’actualització o ampliació. Aquests
cursos es van optimitzant gràcies a nombroses indicacions vostres.
Gràcies!

EViN1-Tema 2 Embaras I Alletament

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

EViN1-Tema 2 Embaras I Alletament

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EViN1-Tema 2 Embaras I Alletament

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EViN·1

Etapes de la Vida i Nutrició

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 1 de 60

Tema 2- Embaràs i Alletament 3

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 2 de 60

Tema 2- Embaràs i Alletament

Avui dia moltes evidències científiques, demostren l’estreta relació

 El grau de creixement i la maduració

Una mare amb una alimentació deficient durant la gestació, és a dir,

Durant l’embaràs i l’alletament, l’organisme de la dona experimenta

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 3 de 60

Aquestes modificacions fisiològiques, tant físiques com metabòliques,

 L’augment de la massa corporal, orientat a la preparació de

 Augment de la freqüència i la despesa cardíaca, el volum

 Alteracions de la funció renal, la qual s’incrementa notablement.

 Augment de la pressió intra abdominal, pel creixement de l’úter

 Creixement dels pits i la seva preparació per a l’alletament.

 Alteracions del trànsit gastrointestinal. A conseqüència de

Les reserves de greix i els canvis metabòlics abans esmentats són

També, l’activitat hormonal és responsable de bona part de les

• Genives sensibles: Els estrògens i la progesterona provoquen

• Restrenyiment: L’augment del temps de buidat gàstric i

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 4 de 60

progesterona, situació que es fa més accentuada a mesura que

• Nàusees i vòmits: S’inicien durant el primer trimestre de

• Pirosi o cremor d’estómac: Causat

En general, aquestes alteracions

Recomanacions sobre el pes gestacional

En la consulta de FAO/OMS, publicada en 2004, sobre els

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 5 de 60

Les recomanacions d’increment de pes durant l’embaràs, estan

Tant per la dona:

L’increment de pes gestacional és el resultat, principalment de:

Fa dècades es recomanava una limitació de pes en l’embarassada al

La preeclàmpsia és la hipertensió arterial-HTA pròpia de l’embaràs,

L’eclàmpsia és la forma més greu de la HTA, que es complica amb

Actualment, hi ha prou evidència que és l’eclàmpsia la que provoca

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 6 de 60

provoca l’eclàmpsia, la qual cosa no justifica la limitació de pes com a

La consulta FAO/OMS recomana tenir en compte els casos especials,

Pel que fa a les dones obeses, es recomana un augment de pes una

Recentment, l’Institut of Medicine ha publicat els resultats de la

Aquestes dades s’ajusten als diversos canvis que ha

 L’augment d’embarassos múltiples.

Aquestes recomanacions s’estableixen en funció del

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 7 de 60

Per saber-ne més:

Weight Gain During Pregnancy: Reexamining the Guidelines. Institut of

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 2 – Pàg. 8 de 60

2.1 Saber els