Hola a tots i a totes, per començar, volem agrair-vos per assistir en un dia tan especial

com aquest per als alumnes de sise i perque es puga celebrar una graduació a banda
de hi haja una pandemia mundial.

Aprofitem aquest moment per a dir-vos a tots els mestres,

Gràcies per ajudar-nos a superar les dificultats que ens hem trobat en el camí
aquestos anys inclosos los mesos a casa per les circumstàncies del Covid-19.

Qui no s'enrecorda del primer dia de col-legi?

Quan tots els xiquets erem una bomba d’emocions i no sabiem el que ens esperava,
nervis, curiositat, alegria... Tot per la nova etapa que arribava a les nostres vides.

Quina emoció, la nostra primera clase! On vam conèixer a Maria, que amb les seves
primeres paraules va transmetre tranquilitat i confiança. Amb ella vam aprendre que
no tot es basa a jugar amb plastilina, pintar amb ceres i que tocava una miqueta de
disciplina. Maria ens a obert el seu cor calent, em conegut el seu esperit graciós i a
voltes una actitud autoritaria, quan ens comportaven com uns xiquets rebels.

El pas de primer a segon va arribar amb una sabor agredolç per la partida de la
nostra primera mestra i la benvinguda de Adriana. Que ho va fer lo millor possible per
a que no tingam que eixir de la nostra zona de confort donanmos la mateixa estima
que ens aporta Maria. Les dos sempre intentaven ensenyar-mos que per a resoldre
conflictes mai s’alçava el to de veu ni teníem que barallar-mos, si no que sempre
arribariem a una conclusió dialogant.

Adriana, vull donar-te les gràcies perquè amb tu vaig descobrir la afició a dibuixar.
Encara m'enrecorde dels dibuixos que et feia i els portava casi tots els dies al cole, tu
els guardaves i penjaves a la porta de l’armari de clase. Sempre m’has recolzat i
animat que seguira pracricant lo que hui en dia es un dels meus passatemps.

Maria, Adriana, encara que no hem passat molt de temps amb vosaltres, sempre vos
recordarem.

A les persones a qui també tenim que agrair són els nostres tutors Silvia i Josep. Ells
ens demostraren que el millor mestre no és aquell que sap molt, si no aquell que fa
que l’alumne aprenga més. També ens van obrir l'horitzó i ens van ensenyar a no
complaure-mos amb el posible, mirar les coses més enllà de seu aspecte monòton i
començar a fer el imposible i superar-mos a nosaltres mateixa. I així poc a poc, somiar
amb la perfecció.

Hui acabem l'etapa de l’escola, un nou repte superat que ha costat molt d’esforç. En
tot aquest camí ens hem trobat amb moltes dificultats, desil-lusions, sots en general.
De vegades vam pensar en tirar la toalla, pero no ho vam fer i els que estem açi som
uns triunfadors.

Pot ser que este curs tinga la festa de graduació més rara de la història del col·legi,
pero som una generació resistent i adaptable.

GRACIES PER TOT