Departament Didàctic de Biologia I Geologia: 46023547@gva - Es

Dr.
Nicasio Benlloch, 130

46015-Benicalap-València
T. 961206304 Fax:961206306
e-mail: 46023547@gva.es
http://mestreacasa.gva.es/web/iesbenicalap
Departament Didàctic de
Biologia i Geologia
Programació didàctica
del curs 2021/2022
Departament Biologia i Geologia IES Benicalap
ÍNDEX:
I. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT ...................................................................................................................... 5

A. COMPONENTS DEL DEPARTAMENT ................................................................................................................................. 5
B. MATÈRIES I GRUPS IMPARTITS....................................................................................................................................... 5
II. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................... 6
A. JUSTIFICACIÓ ............................................................................................................................................................. 6
B. CONTEXTUALITZACIÓ ................................................................................................................................................... 6
C. PARTICIPACIÓ EN PROJECTES: WOMEN’S LEGACY I MICROMON .......................................................................................... 7
D. INCLUSIÓ: AULA ESPECÍFICA I PLA DE REFORÇ INDIVIDUALITZAT ............................................................................................. 7
E. ADAPTACIÓ A LES CIRCUMSTÀNCIES D’ALERTA SANITÀRIA .................................................................................................... 7
III. OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA .......................................................................................................................... 9
A. OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO..................................................................................................................................... 9
B. OBJECTIUS GENERALS DE BATXILLERAT .......................................................................................................................... 10
IV. COMPETÈNCIES .................................................................................................................................................11
V. 1R ESO. ÀMBIT CIENTÍFIC-TECNOLÒGIC .............................................................................................................15
A. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................................... 15
B. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA.......................................................................................................................................... 15
C. ELEMENTS CURRICULARS ............................................................................................................................................ 18
D. UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................... 37
E. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES ................................................................................................................................. 37
F. RECURSOS ............................................................................................................................................................... 40
G. EINES D’AVALUACIÓ .................................................................................................................................................. 41
H. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ .......................................................................................................................................... 41
I. RECUPERACIÓ .......................................................................................................................................................... 43
J. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ................................................................................................ 43
VI. 3R ESO. BIOLOGIA I GEOLOGIA ..........................................................................................................................44
A. OBJECTIUS D’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA............................................................................................................ 44
B. ELEMENTS CURRICULARS ............................................................................................................................................ 44
C. TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................................................... 65
D. METODOLOGIA ........................................................................................................................................................ 65
E. RECURSOS ............................................................................................................................................................... 66
F. EINES D’AVALUACIÓ I CRITERIS D’AVALUACIÓ .................................................................................................................. 67
G. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ .......................................................................................................................................... 70
H. RECUPERACIÓ .......................................................................................................................................................... 71
I. INCLUSIÓ, DETECCIÓ DE BARRERES I MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NEE................................................................. 71
VII. 4T ESO. ÀMBIT PR4 ............................................................................................................................................73
A. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................................... 73
B. CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL: METODOLOGIA, ELEMENT CURRICULARS, AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ .................. 73
C. MATEMÀTIQUES ORIENTADES ALS ENSENYAMENTS APLICATS: METODOLOGIA, ELEMENT CURRICULARS, AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ... 130
D. DETECCIÓ DE BARRERES, MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ. ............................................................................. 181
VIII. 4T ESO. BIOLOGIA I GEOLOGIA ........................................................................................................................184
A. BIOLOGY AND GEOLOGY: ENFOCAMENT CLIL ............................................................................................................... 184
B. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA........................................................................................................................................ 185
C. ELEMENTS CURRICULARS .......................................................................................................................................... 185
D. TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................................................. 206
E. METODOLOGIA ...................................................................................................................................................... 206
F. RECURSOS ............................................................................................................................................................. 208
G. EINES I CRITERIS D’AVALUACIÓ ................................................................................................................................... 208
H. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ........................................................................................................................................ 212
I. RECUPERACIÓ ........................................................................................................................................................ 212
J. INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................................................................... 213
2
Programació 2021/22
IX. FPB. MÒDUL CIÈNCIES APLICADES II ................................................................................................................215

A. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................................ 215
B. OBJECTIUS ............................................................................................................................................................ 215
C. COMPETÈNCIES ...................................................................................................................................................... 219
D. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ......................................................................................................................... 224
E. UNITATS DIDÀCTIQUES ............................................................................................................................................. 224
F. METODOLOGIA ...................................................................................................................................................... 236
G. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ .............................................................................................. 237
H. CONTINGUTS DE CARÀCTER TRANSVERSAL .................................................................................................................... 241
I. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ........................................................................................................................ 242
X. 1R BATXILLERAT. BIOLOGIA I GEOLOGIA ........................................................................................................243
A. OBJECTIUS ............................................................................................................................................................ 243
B. ELEMENTS CURRICULARS .......................................................................................................................................... 243
C. TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................................................. 254
D. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES ............................................................................................................................... 254
E. RECURSOS DIDÀCTICS .............................................................................................................................................. 255
F. EINES D’AVALUACIÓ ................................................................................................................................................ 255
G. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ........................................................................................................................................ 256
H. RECUPERACIÓ ........................................................................................................................................................ 257
I. INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................................................................... 257
XI. 1R BATXILLERAT. ANATOMIA APLICADA .........................................................................................................259
A. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA........................................................................................................................................ 259
B. COMPETÈNCIES CLAU DE LA MATÈRIA .......................................................................................................................... 260
D. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES .......................................................................................................... 267
E. RECURSOS ............................................................................................................................................................. 267
F. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES .............................................................................................................. 267
G. EINES D’AVALUACIÓ ................................................................................................................................................ 268
I. RECUPERACIÓ ........................................................................................................................................................ 268
J. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ......................................................................................................................................... 269
XII. 2N BATXILLERAT. BIOLOGIA ........................................................................................................................270
A. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES .......................................................... 270
B. ELEMENTS CURRICULARS .......................................................................................................................................... 273
C. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES .......................................................................................................... 286
D. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES I ESPECÍFICA.............................................................................................. 287
E. RECURSOS ............................................................................................................................................................. 289
F. EINES D’AVALUACIÓ ................................................................................................................................................ 293
G. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ........................................................................................................................................ 294
H. RECUPERACIÓ ........................................................................................................................................................ 294
I. INCLUSIÓ, MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I A L’ALUMNAT AMB NEE ........................................................................ 294
XIII. 2N BATXILLERAT. GEOLOGIA .......................................................................................................................297
A. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS DE LA MATÈRIA ................................................................................................................... 297
B. COMPETÈNCIES ...................................................................................................................................................... 297
D. TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................................................. 312
E. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES GENERALS I ESPECÍFIQUES ............................................................................................. 312
F. RECURSOS ............................................................................................................................................................. 313
G. EINES D’AVALUACIÓ ................................................................................................................................................ 313
I. RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA ................................................................................................................................... 314
J. INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................................................................... 314
XIV. 2N BATXILLERAT. CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT ...................................................................315
A. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA ..................................................................................................................... 315
3
B. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU ....................................................................... 315

C. CONTINGUTS I ELS SEUS CRITERIS D’AVALUACIÓ ............................................................................................................ 317
D. ORGANITZACIÓ EN UNITATS DIDÀCTIQUES................................................................................................................... 323
E. METODOLOGIA ...................................................................................................................................................... 350
F. RECURSOS DIDÀCTICS .............................................................................................................................................. 351
G. TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................................................. 351
H. AVALUACIÓ: CRITERIS, EINES I QUALIFICACIÓ ................................................................................................................ 352
I. INCLUSIÓ, DETECCIÓ DE BARRERES I ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ ............................................................................ 353
XV. RECUPERACIÓ DE MATÈRIES PENDENTS......................................................................................................354
XVI. ELEMENTS TRANSVERSALS ..........................................................................................................................355
A. FOMENT DE LA LECTURA........................................................................................................................................... 355
B. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I TICS............................................................................................................................. 355
C. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL: MESURES DIRIGIDES A LA SENSIBILITZACIÓ, PREVENCIÓ I ERADICACIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE
VIOLÈNCIA I DISCRIMINACIÓ ............................................................................................................................................... 356
D. EMPRENIMENT....................................................................................................................................................... 357
XVII. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS....................................................................................358
XVIII. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT ........................................................360
4
I. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

A. Components del departament
El departament de Biologia i Geologia del curs 2021/22 queda constituït així:
Na Villar García, mestra definitiva al centre
En Vicente Nácher, professor definitiu al centre i coordinador Covid
Na Stela Pérez, professora definitiva al centre
Na Clara Colomar, professora en comissió de serveis
En Aitor Bereber, professor funcionari en pràctiques
En Mariano Sánchez, professor definitiu al centre i Cap de departament
B. Matèries i Grups Impartits

La distribució de la càrrega horària per al curs 2021/22 s’ha vist afectada respecte d’altres
cursos per el cessament com càrrecs de Villar García i Vicent Nácher. A més, l’implementació del
PLC ha fet que amb el mateix nombre d’alumnes, en nivells com 4t perdem un grup. A més hem
perdut dos grups d’anatomia respecte de l’any passat, però ha eixit grup de Ciències de la Terra.
El professor Aitor Bereber imparteix Física i química de 2n d’ESO, per a la qual cosa seguirà la
programació d’eixe departament. Com que Villar García imparteix 3 àmbits, a soles rep una hora
de coordinació, de les 3 que tenim disponibles. La distribució queda com es mostra a la taula:
Hores Aitor Clara Villar Vicente Mariano

NIVELL Matèria Curs Grups Stela Pérez
Bereber Colomar García Nácher Sánchez
H/G To.
Àmbit 1r 5 5 25 5 15 5
FYQ 2n 2 2 4 4
ESO BiG 3r 5 2 10 4 6
Àmbits PR4 1 7 7 7
BiG 4t 2 3 6 6
BiG 1r 2 4 8 4 4
A.A. 1r 1 3 3 3
BAT. BIO 2n 2 4 8 4 4
GEO 2n 1 4 4 4
CTM 2n 1 4 4 4
Codocència 3 1 3 2 1
Tutoria 4 2 8 2 2 3 2
Coordinació Àmbits 6 6 4 1 1 1 1
FPB 2 5 10 10
Caporalia Departament 3 3
Coordinació Covid 2 2
Hores lectives totals 110 18 18 18 18 19 19
5
II. INTRODUCCIÓ
A. Justificació
Programar en el context educatiu i pedagògic significa concretar i organitzar les intencions
educatives generals en propostes didàctiques específiques que permeten als alumnes assolir els
objectius previstos: amb açò es pretén facilitar la planificació, el desenvolupament i l‘avaluació del
procés d‘ensenyament-aprenentatge. La necessitat d‘elaborar una programació s‘explica pel fet de
que suprimeix l‘atzar i la improvisació. A més a més, ajuda a eliminar programes incomplets i evita
pèrdues de temps, a la vegada que permet adaptar el treball pedagògic al context del centre i de
l‘aula, i assegura la coherència entre les intencions educatives del centre i la pràctica docent.
Aquesta programació s’ajusta al marc legal segons el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del
Consell, pel qual establix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària
Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
B. Contextualització
La següent programació és per a l’IES Benicalap, un centre públic situat a la ciutat de
València. El centre inclou en aquest curs 8 unitats de 1r d’ESO, set de 2n d’ESO, sis de tercer
(incloent un PMAR) i cinc de 4t d’ESO (incloent un PR4). Pel que fa al Batxillerat, n’hi ha tres
unitats de 1r (un científic, un humanístic i un mixte) i quatre de 2n (dos científics i dos
humanístics). A més, hi ha diversos cicles formatius de FP, incloent dos FP Bàsiques.
En les línies de secundària, ja no existeixen PIP i PEV, per la incorporació del PLC. La
matèria de biologia i geologia de 1r i 3r d’ESO s’impartirà en valencià, la de 4t en anglès. En
Batxillerat es farà en valencià la biologia i geologia de 1r, i en castellà tota la resta de matèries.
L’alumnat que rep el centre és molt variat: d’una banda rebem alumnat provinent de certes
pedanies de les rodalies nord de la ciutat de València, així com el alumnat del barri de Benicalap.
L’alumnat és molt heterogeni: dins dels col·legis adscrits s’inclou un centre CAES, el percentatge
d’alumnat estranger també és considerable, i amb una gran quantitat de nacionalitats diferents.
Aquesta varietat a l’alumnat fa que el nostre centre siga molt divers i inclusiu, i és un fet que marca
prou la nostra programació, que ha d’arribar a un gran alumnat amb interessos, competències i
possibilitats molt variades.
Cal fer especial menció a que segons el calendari d’aplicació de la nova llei d’educació
(LOMLOE) durant aquest curs s’implantarà l’avaluació i promoció que establirà dita llei. Com al
moment de fer aquesta programació no tenim desenvolupada aquesta part de la llei, estem
programant sobre la llei anterior però amb molta probabilitat caldrà modificar aquestos aspectes al
llarg del curs, amb la conseqüent desestabilització de l’alumnat, que comença el curs amb unes
normes d’avaluació i promoció i segurament l’acabarà amb altres. Creiem que aquest canvi, en
cas de fer-se realitat, és totalment antipedagògic i una manca total de respecte per tota la
comunitat educativa, ja s’ha de conèixer amb seguretat, des del començament del curs els criteris
de promoció i avaluació, i canviar-los durant el curs sembla poc seriòs.
6
C. Participació en projectes: Women’s Legacy i MicroMon

Cal fer referència a dos projectes als que participa el nostre centre de forma activa, i més
particularment el nostre departament, el Erasmus Women’s Legacy i la iniciativa MicroMon. El
projecte Women’s Legacy és un programa europeu que busca fer justícia a totes aquelles dones
oblidades que no apareixen als currículums de les diferents matèries, per la qual cosa treballem
per a incloure-les en els nostres temaris en un grup internacional i interdisciplinari. Els membres
del departament Aitor Bereber i Mariano Sánchez participen a l’elaboració de materials de forma
activa, però, a més d’això, tot el departament està implicat i podrem participar emprant aquestos
materials elaborats a les nostres aules, per ficar en relleu el important paper d’aquestes dones i
també per testar aquestos materials, especialment als nivells d’ESO, encara que podrem fer-ho
també en batxillerat.
D’altra banda, participen en la iniciativa MicroMon amb la Universitat de València, dins del
projecte internacional SWI, un projecte d’aprenentatge per serveis (ApS) l’objectiu del qual és fer
divulgació del perill del mal ús dels antibiòtics i l’aparició dels bacteris superresistents. Dins
d’aquest projecte també participem en la recerca de nous antibiòtics per crowsourcing, on
participaran els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat, com a activitat complementària.
D. Inclusió: aula específica i pla de reforç individualitzat

Com s’ha comentat, al nostre centre hi ha un aula específica per a la inclusió d’alumnat amb
diversitat funcional. Si bé cap del nostre professorat imparteix classe a aquest grup directament, si
els podem fer partícips de certes tasques que realitzem, com ara pràctiques senzilles de laboratori
o eixides extraescolars. El curs passat aquest alumnat ja va realitzar algunes pràctiques molt
senzilles i la valoració va ser prou bona. Es tindrà en compte la valoració de les professores
d’aquesta aula, i en cas de que conjuntament el considerem apropiat l’alumnat de l’aula específica
es podrà incorporar a algun grup o es podrà impartir directament i a ells les tasques.
Pel que fa a l’alumnat d’ESO repetidor o amb la nostra matèria pendent caldrà realitzar un
pla de reforç individualitzat per tal d’ajudar-les a superar la matèria. Si bé la casuística d’alumnat
amb la matèria pendent sol ser escassa a la nostra matèria (en 4t no solen triar la matèria
l’alumnat que la té pendent, i a tercer no sol arribar alumnat amb la de primer pendent, ja que la
recupera al llarg de segon), sí hi casos excepcionals de repetició de curs, en primer i tercer d’ESO
(aquest curs no hi ha cap alumne repetidor en Biologia de 4t). En el cas d’aquest alumnat, caldrà
prendre les mesures, conjuntament amb el departament d’orientació i coordinat amb les tutories,
que permetan reforçar aquest alumnat. Per fer aquest PRI serà prou important consultar el
document que es va fer el curs passat de detecció de barreres, que ens pot ajudar a actuar el més
aviat possible, i tractar aquestos casos a l’avaluació inicial de curs.
E. Adaptació a les circumstàncies d’alerta sanitària

El fet d’haver aconseguit presencialitat total al curs passat, amb una incidència prou baixa al
centre de Covid, fa que aquesta programació estiga molt normalitzada, (llevat dels protocols
7
Covid), per la qual cosa no cal tenir en compte mesures extraordinàries d’atenció a la diversitat
derivades de la situació d’emergència sanitària produïda durant el curs 19/20.
Durant aquest curs, encara que es mantenen moltes mesures de prevenció davant la covid-
19, hi ha certa relaxació en altres. La distància entre l’alumnat es redueix a 1,2 m, arribant a unes
ràtios molt semblants a les prèvies a la pandèmia. En aquesta situació, si bé encara cal mantindre
certes mesures de prevenció, podrem recuperar paulatinament l’ús del laboratori, així com la
realització de certes activitats extraescolars.
Com el curs passat, l’organització en àmbits de primer d’ESO, que es farà conjuntament
amb el departament de tecnologia, degut a la imposició de la Conselleria d’educació en aquest
aspecte, i en contra (o al menys sense contar) amb el professorat que hem d’impartir aquestos
àmbits. Aquest curs aquesta organització serà especialment difícil pel fet de recuperar l’ús de
laboratoris en biologia i tallers en tecnologia, amb a soles una hora setmanal de codocència, sent
que prèviament als àmbits cada matèria tenia una hora setmanal de reforç, per la qual cosa hem
empitjorat en els recursos destinats a aquest àmbit del coneixement.
En tot els nivells, en els casos que es necessita aprofundir en algun aspecte que no es va
desenvolupar o aconseguir en part de l’alumnat, serà en l’últim nivell de concreció curricular
(programació d’aula) on es valorarà si cal aprofundir o recolzar especialment algun contingut.
Pel que fa a la FPB de segon, aquest nivell d’ensenyament normalment ja suposa una
disposició curricular especial, i moltes vegades cal adaptar la dificultat a l’alumnat: es valorarà el
nivell i carències als continguts mínims de l’alumnat per tal de treballar-los amb més profunditat,
per la qual cosa és prou probable que hi hagen adaptacions a la programació al llarg del curs.
Pel que fa a tots els nivells (especialment als àmbits), cal entendre les seqüències i
continguts arreplegats en aquesta programació com un punt de partida i una situació ideal,
entenent que aquest curs serà necessari anar fent les adaptacions que considerem necessàries al
llarg del mateix, i que és possible que part de l’alumnat hagi d’estar confinat en algun moment, i en
aquest cas, i malgrat que la programació està planificada sobre el suposat de la presencialitat
total, que és també la directriu principal donada per Conselleria d’Educació de la Generalitat de
Valencia, haurem de contemplar les eines d’AULES i WebEx, per poder atendre situacions
especials. Caldrà assegurar que tot l’alumnat te accessibilitat a eines per tal d’accedir als recursos
d’ensenyament a distància.
8
III. OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

A. Objectius generals de l’ESO
a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el
respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups;
exercitar-se en el diàleg consolidant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre
dones i homes, com valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la
ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip
com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a
medi de desenvolupament personal.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.
Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o
circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i
dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.
d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la violència,
els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.
e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb
sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents
disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos
camps del coneixement i de l’experiència.
g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el
sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats.
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, a la llengua castellana i,
si n’hi haguera, a la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges complexos, i
iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i
dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
k) Conèixer i acceptar el funcionament del mateix cos i el dels altres, respectar les
diferències, reforçar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de
l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana
de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la
salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i
millora.
9
l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions

artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.
B. Objectius generals de Batxillerat

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els
permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència
cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets
humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i
equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i
autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els
conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar
críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la
dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició
o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.
d) Afermar hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'eficaç
aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com a escrita, la llengua castellana i, si escau, la
llengua cooficial de la seua Comunitat Autònoma.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les TIC.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents
històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el
desenvolupament i millora del seu entorn social.
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats
bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes
científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el
canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al medi
ambient.
k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en
equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de
formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat.
10
IV. COMPETÈNCIES
Les competències generals que pretenem desenvolupar als nostres alumnes en secundària,
tant a l’ESO com a Batxillerat, són:
Competència Descriptor Acompliment
Competència en Utilitzar el vocabulari adequat, les Defineix i fa servir correctament
Comunicació lingüística. estructures lingüístiques i les conceptes relacionats amb els
normes ortogràfiques i coneixements adquirits com:
gramaticals per a elaborar textos àtom, molècula, cèl·lula, tàxon,
escrits i orals. sintetitzar, estímul, espècie,
unicel·lular, etc.
Descriu les característiques dels
éssers vius, dels tipus de
cèl·lules, dels fonaments de la
taxonomia i dels nivells
d’organització dels éssers vius.
Expressar-se oralment amb Expressa opinions sobre les
correcció, adequació i coherència. característiques de la Terra.
Compondre diferents tipus de Prepara un discurs, que explica

textos creativament amb sentit una troballa imaginària, a la
literari. comunitat científica.
Mantindre una actitud favorable Lleig els textos proposats.
cap a la lectura.
Competència matemàtica i Conèixer i utilitzar els elements Reconeix la micra com la unitat
competències bàsiques en matemàtics bàsics: operacions, de mesura de les cèl·lules.
ciència i tecnologia. magnituds, percentatges, Resol problemes de canvi
proporcions, formes d’unitats.
geomètriques, criteris de
mesurament i codificació
numèrica.
Comprendre i interpretar la Interpreta la informació de les
informació presentada en format il·lustracions dels diferents tipus
gràfic. cel·lulars i realitza correctament
l’activitat.
Utilitza dibuixos per a
representar i distingir les
cèl·lules.
Prendre consciència dels canvis Coneix les condicions de la
produïts per l’home en l’entorn Terra que possibiliten el
natural i les repercussions per a desenvolupament de la vida i la
la vida futura. contribució de l’atmosfera per al
desenvolupament de la vida, i
ho descriu al seu quadern.
Manejar els coneixements sobre Utilitza correctament el
ciència i tecnologia per a microscopi.
solucionar problemes, Utilitza els seus coneixements
comprendre el que ocorre al sobre els éssers vius per a
nostre voltant i respondre a valorar si els virus poden
preguntes. considerar-se com a tal o no.
Competència digital. Manejar eines digitals per a la Utilitza els recursos inclosos al
construcció de coneixement. web per a obtindre informació
de caràcter científic i donar
resposta a les qüestions
plantejades.
Fer servir diferents fonts per a la Cerca informació sobre el nom
recerca d’informació. científic d’algunes espècies
comunes.
11
Competència per Aprendre Generar estratègies per a Organitza la informació en

a aprendre. aprendre en diferents contextos taules per a comparar
d’aprenentatge. l’estructura dels diferents tipus
cel·lulars.
Completa un mapa conceptual
de la unitat a partir dels
coneixements adquirits.
Resumeix les idees principals
de la unitat al seu quadern.
Desenvolupar estratègies que Interpreta i distingeix diferents
afavorisquen la comprensió tipus de cèl·lules a partir de
rigorosa dels continguts. microfotografies.
Aplicar estratègies per a la millora Reflexiona per a diferenciar el
del pensament creatiu, crític, procés de respiració cel·lular i la
emocional, interdependent... respiració pulmonar.
Avaluar la consecució d’objectius Realitza les activitats finals de la
d’aprenentatge. unitat i els test interactius
d’avaluació per a autoavaluar
els coneixements adquirits.
Competències socials i Aprendre a comportar-se des del Valora la importància del
cíviques. coneixement dels diferents valors. desenvolupament del
microscopi en el coneixement
de la cèl·lula i reconeix la tasca
de les persones dedicades a la
investigació científica per la
seua aportació al
desenvolupament de la
humanitat, i escriu una redacció
sobre això.
Reconèixer riquesa en la Respecta les opinions
diversitat d’opinions i idees. expressades pels companys
davant de la pregunta: per què
creus que no hi ha vida en altres
planetes del sistema solar?
Sentit d’iniciativa i esperit Assumir les responsabilitats Realitza les activitats
emprenedor. encomanades i donar compte proposades en la unitat.
d’elles.
Mostrar iniciativa personal per a Inventa la composició química
iniciar o promoure accions noves. d’un organisme unicel·lular
imaginari.
Consciència i expressions Apreciar la bellesa de les Reconeix la bellesa i la

culturals. expressions artístiques i de les importància de les il·lustracions
manifestacions de creativitat, i per a l’estudi de les cèl·lules i
mostrar gust per l’estètica en manifesta la seua estima
l’àmbit quotidià. oralment.
Elaborar treballs i presentacions Realitza un dibuix d’un

amb sentit estètic. «hipotètic» organisme
unicel·lular.
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC),
sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
La programació del nostre departament, seguint la Recomanació 2006/962/CE, del

Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a
l’aprenentatge permanent, i el decret 84/2015 de 5 juny, es basa en la potenciació de
l’aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per a propiciar una
renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. S’hi proposen nous
12
enfocaments en l’aprenentatge i l’avaluació, que han de suposar un canvi important en les tasques
que han de resoldre els alumnes, i plantejaments metodològics innovadors. La competència és
una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i
altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir
una acció eficaç. Es considera, doncs, com a coneixement en la pràctica un coneixement adquirit
a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant
en el context educatiu formal, per mitjà del currículum, com en els contextos educatius no formals i
informals.
S’hi adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es
considera que “les competències clau són aquelles que totes les persones necessiten per a la
seua realització i desenvolupament personal, i també per a la ciutadania activa, la inclusió social i
l’ocupació”. S’hi distingeixen set competències clau essencials per al benestar de les societats
europees, el creixement econòmic i la innovació, i s’hi descriuen els coneixements, les capacitats i
les actituds essencials vinculades a cada una.
Les competències bàsiques en les que participa principalment les nostres matèries són:
– Competència comunicació lingüística. (CCLI)

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. (CMCT)
– Competència digital. (CD)
– Competència aprendre a aprendre. (CAA)
– Competències socials i cíviques. (CSC)
– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. (SIEE)
– Consciència i expressions culturals. (CEC)
Aquestes competències estan desenvolupades en cada una de les unitats didàctiques

programades. De les competències d’etapa establertes pel Decret 87/2015, de 5 de juny, les
nostres matèries ajuden a desenvolupar especialment les següents:
– Competència comunicació lingüística (CCLI), serà fonamental per tal d’assimilar i

explicar els diferents continguts. Les matèries s’imparteixen en valencià (tot 1r ESO) o
en castellà, però molts materials de recolzament i sobre tot animacions multimèdia els
trobarem tant en castellà, com en valencià i en anglès, es treballarà aquesta
competència en aquestes tres llengües.
– Competència matemàtica i científica (CMCT), serà molt treballada en una matèria

eminentment científica, on l’anàlisi de dades i gràfiques es fonamental per tal
d’entendre els processos biològics i geològics. La resolució de problemes, la
interpretació de gràfiques, la predicció d’esdeveniments i seguiment del mètode
científic seran tasques diàries que desenvoluparan aquesta competència.
13
– Competència digital (CD), serà molt important l’ús d’eines digitals, per tal d’accedir a
informació sobre els continguts, i per tal d’elaborar treballs i informes. Es farà
principalment:
o Emprant eines d’ofimàtica per tal d’elaborar treballs, tant en paper (Word, Writer…)
com presentacions (power point, prezi…);
o Amb el treball amb moodle i altres fonts d’informació digitals proporcionades pel
professorat
o La recerca a la xarxa de diferents informacions, i la discriminació de fonts vàlides

en front d’altres que no ho son tant.
– Competència de aprendre a aprendre (CAA), ja que els alumnes en moltes ocasions

hauran d’extraure conclusions des de dades sense treballar, hauran de recercar i
organitzar informació i ser capaços de discriminar les informacions significatives de les
que no lo són. A més es potenciarà el treball autònom de l’alumnat, per tal de fer-los
desenvolupar estratègies d’aprenentatge, treball i estudi.
– Competència social i cívica (CSC), a banda de que la nostra tasca educativa inclou la
formació cívica i social de l’alumnat en general, de forma particular es treballarà des de
els següents punts de vista:
o Els avanços científics a la societat i els seus impactes, a la nostra forma de vida i
els dilemes ètics que poden plantejar;
o La igualtat de gèneres fent ús de materials no sexistes i recolzant l’important paper

de les dones científiques en l’avanç d’aquestes disciplines;
o El respecte als altres i a les idees i plantejaments diferents, en els continguts on

tractem l’avanç històric de diferents teories, on veurem que idees que en principi es
consideraven no vàlides hui en dia si ho són;
o El respecte als companys i la col·laboració, mitjançant el treball en grup.
– Competència d’iniciativa i emprenedora (SIEE), ja que els alumnes hauran d’enfrontar-

se a determinats treballs i problemes i establir estratègies per tal de solucionar-los.
– Competència de consciència i expressions culturals (CEC), sobre tot tractada des de el

punt de vista de la relació ciència-societat, i de com els avanços científics influeixen en
la nostra cultura, i com els avanços científics tenen diferents impactes i diferents
dilemes ètics en les diferents cultures. La interpretació històrica de la biologia i la
geologia també permetrà desenvolupar aquesta competència.
14
V. 1R ESO. ÀMBIT CIENTÍFIC-TECNOLÒGIC

A. Introducció
En primer d’ESO la matèria s’impartirà en àmbits, tal i com ha indicat la Conselleria que
hauria de fer-se. L’àmbit científic-tecnològic de primer constarà de la matèria de Biologia i la de
Tecnologia, que, amb 3 i 2 hores setmanals cada una, conformen un àmbit de 5 hores setmanals.
Els diferents objectius i continguts d’aquestes matèries, s’han programat i temporalitzat en
unitats didàctiques que intenten englobar amb un mateix fil conductor les idees que volem
transmetre, si bé pensem que la implantació de l’àmbit, (entés com a tal, i no com dos matèries
impartides per un mateix docent), en un curs tan especial com aquest, marcat per l’emergència
sanitària, i amb poc temps disponible per a preparació del mateix, pot ser és molt complicada.
Com ja s’ha comentat a la contextualització de la programació, el fet d’introduir taller i laboratori
amb els pocs recursos de codocència que ens dota la conselleria (menors que en situació prèvia a
la pandèmia) pot ser una especial dificultat per el desenvolupament d’aquest àmbit.
Aquesta programació es basa en les directrius generals de la Resolució de 29 de maig de
2020 de la Secretaria Autonòmica d’Educació.
B. Objectius de la matèria
Els objectius que conformaran l’àmbit seran els propis de les matèries de Biologia i de
tecnologia. Els objectius generals de la ESO es treballaran des d’aquest àmbit, per a aconseguint
altres objectius específics d’aquestes àrees, però per les característiques de les matèries que
conformen l’àmbit, els objectius d’etapa a-j seran els més treballats.
Pel que fa a la part de Biologia, els objectius específics de la matèria són:
1. Conèixer el vocabulari científic adequat al seu nivell.
2. Conèixer tota la informació de caràcter científic per a tindre una opinió pròpia.
3. Dur a terme un treball experimental de pràctiques de laboratori o de camp.
4. Dur a terme un projecte d’investigació des d’una bona planificació a una òptima
exposició.
5. Identificar les característiques que fan que la Terra siga un planeta on es desenvolupa
la vida.
6. Conèixer les funcions vitals de les plantes i la seua importància per a la vida.
7. Conèixer i identificar els diferents nivells de la matèria viva.
8. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les
característiques que els diferencien de la matèria inerta.
9. Identificar les funcions comunes de tots els éssers vius, diferenciant entre nutrició
autòtrofa i heteròtrofa.
10. Identificar els diferents grups d’éssers vius.
11. Reconèixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups
taxonòmics.
12. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar els éssers vius.
15
13. Identificar els principals models taxonòmics a qui pertanyen els animals i les plantes
més comunes.
14. Conèixer les característiques dels principals grups d’invertebrats i vertebrats.
15. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten als animals i a les
plantes sobreviure en determinats ecosistemes.
16. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per a la identificació i la classificació
d’animals i de plantes.
17. Conèixer les idees principals sobre l’origen de l’univers i la formació i l’evolució de les
galàxies.
18. Conèixer l’organització del sistema solar i les seues concepcions al llarg de la història.
19. Relacionar la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.
20. Conèixer la localització de la Terra en el sistema solar.
21. Conèixer i relacionar els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol amb l’existència del
dia, la nit, les estacions, les marees i els eclipsis.
22. Conèixer els materials terrestres a les grans capes de la Terra.
23. Identificar i conèixer les propietats i les característiques dels minerals i de les roques.
24. Conèixer l’atmosfera i les propietats de l’aire.
25. Identificar els problemes de contaminació ambiental desenvolupant actituds que
contribuïsquen a una solució.
26. Apreciar la importància de l’aigua i descriure les seues propietats.
27. Conèixer el cicle de l’aigua, l’ús que es fa d’ella i la seua distribució a la Terra.
28. Comprendre la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua potenciant la reducció en
el consum i la reutilització.
29. Valorar la importància de les aigües dolces i salades.
30. Conèixer els diferents tipus de relleu terrestre.
31. Conèixer i identificar les formes d’erosió.
32. Conèixer la importància de les aigües subterrànies i la seua relació amb les aigües
superficials.
33. Conèixer les causes dels moviments de l’aigua del mar i relacionar-los amb l’erosió.
34. Identificar l’acció eòlica en diferents ambients. Conèixer l’acció geològica de les
glaceres.
35. Apreciar l’activitat geològica dels éssers vius i l’espècie humana com a agent geològic
extern.
36. Identificar les activitats sísmiques i volcàniques amb les seues característiques i
efectes que poden generar.
37. Conèixer els regs sísmics i volcànics i la forma de previndre’ls.
38. Dur a terme un projecte d’investigació.
Pel que fa als objectius propis de la part de tecnologia, els objectius seran:
16
1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics,

treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema, recopilar i
seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació
pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguin
el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de diferents punts de vista.
2. Desenvolupar destreses tècniques i adquirir coneixements suficients per a l'anàlisi,
intervenció, disseny, elaboració i manipulació de forma segura, precisa i responsable
de materials, objectes i sistemes tecnològics.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, conèixer
els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor forma d'usar-los i
controlar-los i entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu
disseny i construcció.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i
abast utilitzant els mitjans tecnològics, recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari
adequats.
5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès
i curiositat cap a l'activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació i
el desenvolupament tecnològic i la seua influència en la societat, en el medi ambient,
en la salut i en el benestar personal col·lectiu .
6. Comprendre i diferenciar les funcions dels components físics d'un ordinador, així com
el seu funcionament i formes de connectar-los. Manejar amb desimboltura aplicacions
informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i
presentar informació, usant de forma habitual xarxes de comunicació.
7. Assumir de forma crítica i activa l'avanç i l'aparició de noves tecnologies, incorporant-
les al seu quefer quotidià.
8. Actuar de manera dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca
de solucions, en la presa de decisions i en l'execució de les tasques encomanades
amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat
9. Analitzar i valorar críticament la importància de el desenvolupament tecnològic en
l'evolució social i en la tècnica de la feina.
17
C. Elements curriculars
Els elements curriculars que treballarem per tal d’aconseguir els objectius de matèria i
d’etapa, de la part de biologia, són:
ELS ÉSSERS VIUS. CLASSIFICACIÓ.

OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer les condicions de la Terra que fan possible el desenvolupament de la vida.
- Descriure les característiques comunes i diferenciadores dels éssers vius: composició química,
organització cel·lular i realització de les funcions vitals.
- Establir les semblances i les diferències entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes, i entre les
cèl·lules animals i les vegetals.
- Descriure les funcions vitals i comprendre la seua importància per al manteniment de la vida.
- Conèixer el sistema de classificació dels éssers vius.
- Distingir els nivells d’organització dels éssers vius i les característiques generals de cadascun dels
cinc regnes.
- Anomenar els diferents materials del laboratori: classificació, normes d’us, cura i neteja, i seguretat.
- Utilitzar diferents TIC per a buscar informació, investigar i ampliar els coneixements sobre els éssers
vius.
- Adquirir vocabulari específic sobre els continguts de la unitat per a expressar, amb precisió,
coneixements de forma oral i escrita.
Criteris
Continguts Estàndards d’aprenentatge avaluables CC
d’avaluació
- Les condicions de la Terra que 1. Descriure les característiques de 1.1. Valora la importància de CCL,
permeten la vida: la Terra que fan possible la vida. l’existència de temperatures CMCT,
- Temperatures suaus. suaus i d’aigua líquida per a la CD,
- Aigua en estat líquid. vida. SIED
- Presència de gasos 1.2. Reconeix la necessitat d’O 2, de CCL,
imprescindibles (O2 i CO2). CO2 i de la terra com suports per CMCT,
- Existència d’un suport sòlid. al desenvolupament de la vida. CD
- Les característiques dels éssers 2. Conèixer les característiques 2.1. Reconeix que tots els éssers vius CCL,
vius: comunes a tots els éssers vius. estan formats per les mateixes CMCT,
- Els components químics: les substàncies i per cèl·lules. CD
biomolècules inorgàniques i 2.2. Explica les tres funcions vitals: CCL,
orgàniques. nutrició, relació i reproducció. CMCT,
- Les funcions vitals: nutrició, CD
relació i reproducció. 3. Conèixer la teoria cel·lular i 3.1. Enuncia els principis de la teoria CCL,
- Les cèl·lules i els seus tipus: diferenciar els diferents tipus de cel·lular. CMCT,
- La teoria cel·lular. cèl·lules. CSYC
- Les característiques comunes 3.2. Cita les característiques comunes CCL,
a totes les cèl·lules. a totes les cèl·lules i estableix CMCT,
- La cèl·lula procariota. les diferències entre les cèl·lules CD,
- La cèl·lula eucariota animal i procariotes i les eucariotes. CAA,
la cèl·lula eucariota vegetal. CEC
- La classificació dels éssers vius 3.3. Estableix les diferències entre la CCL, CD
seguint criteris naturals: cèl·lula animal i la vegetal. CMCT,
- El concepte de taxonomia i els CEC
principals tàxons. 4. Explicar els criteris per a 4.1. Defineix taxonomia i coneix els CCL, CD
- El concepte d’espècie. classificar els éssers vius. principals tàxons. CMCT,
- El nom vulgar i el nom 4.2. Coneix el concepte d’espècie i CCL,
científic. La nomenclatura
com s’anomenen les espècies. CMCT,CD
binomial.
5. Diferenciar els nivells 5.1. Identifica els nivells d’organització CCL, CD
- L’organització dels éssers vius:
d’organització dels éssers vius i dels éssers vius. CMCT,
- Els organismes unicel·lulars i
conèixer la seua classificació en 5.2. Enumera les característiques dels CCL,
pluricel·lulars: teixits, òrgans i
cinc regnes. cinc regnes: el tipus cel·lular, el CMCT,
aparells o sistemes.
nivell d’organització i el tipus de CD,
- Els nivells d’organització.
nutrició. CAA
- Els cinc regnes.
- Comprensió d’informacions, 6. Comprendre informacions i 6.1. Comprèn els textos i les diferents
adquisició de vocabulari, ús de adquirir vocabulari sobre els informacions obtingudes al llarg
la llengua com a instrument de éssers vius, expressar de la unitat, adquireix vocabulari CCL,
comunicació i manteniment coneixements i opinions de sobre els éssers vius, expressa CMCT,
d’una actitud favorable cap a la forma oral i escrita, i mostrar coneixements i opinions de CD
lectura. interès per la lectura de textos. forma oral i escrita, i mostra
- Coneixement i ús responsable interès per la lectura de textos.
de les TIC en investigar sobre 7. Conèixer i utilitzar de forma 7.1. Obté i organitza informació, CCL,
els éssers vius. responsable les TIC, treballa amb l’esquema de la CMCT,
- Ús d’estratègies per a tractar la desenvolupar estratègies per a unitat i utilitza els recursos CD,
tractar la informació, convertir-la digitals amb interès i CAA
18
informació, convertir-la en en coneixement propi i aplicar-la responsabilitat.

coneixement propi i aplicar-la a a diferents contextos, i participar
diferents contextos, i de forma activa en el mateix
participació activa en el mateix procés d’aprenentatge.
procés d’aprenentatge. 8. Mostrar iniciativa i perseverança a 8.1. Mostra una actitud emprenedora,
- Iniciativa i perseverança a l’hora l’hora d’afrontar els problemes i accepta els errors en CCL,
d’afrontar els problemes i de de defensar opinions. autoavaluar-se, persevera en les CMCT,
defensar opinions. Desenvolupar actituds de tasques de recuperació, i CD,
Desenvolupament d’actituds de respecte i col·laboració en participa activament en els CAA,
respecte i col·laboració en treballar en grup. exercicis d’aprenentatge CSYC,
treballar en grup. cooperatiu. SIEP
- Experimentació en Biologia i
geologia: obtenció i selecció 9. Realitzar un treball experimental 9.1. Coneix i respecta les normes de
CCL,
d’informació a partir de la amb ajuda d’un guió de seguretat al laboratori,
CMCT,
selecció i recollida de dades pràctiques de descrivint la seua respectant i cuidant els
CD,
d’una experimentació. execució i interpretant els seus instruments i el material fet
CSYC
- Coneixement, estima i ús de resultats. servir.
diverses tècniques expressives. 9.2. Desenvolupa amb autonomia la
planificació del treball tant
CCL,
instruments òptics de
CMCT,
reconeixement, com material
CD,
bàsic de laboratori, argumentant
CAA,
el procés experimental seguit,
CSYC,
descrivint les seues
SIEP
observacions i interpretant els
seus resultats.
10. Utilitzar diversos materials, 10.1. Aprecia la bellesa de les CCL,
tècniques i recursos artístics i expressions artístiques i de les CMCT,
estima per la pulcritud i estètica manifestacions de creativitat. CD, CAA,
dels mateixos. SIEP
CEC
10.2. Elabora treballs i dibuixos amb CCL,
sentit estètic. CMCT,
CD, CEC
ANIMALS VERTEBRATS. BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA.

- Conèixer les característiques generals del regne animal i els diferents tipus de simetria que
presenten els organismes que l’integren.
- Conèixer la classificació general del regne animal i distingir entre invertebrats i vertebrats.
- La funció de nutrició.
- La funció de relació.
- La funció de reproducció.
- Conèixer la diversitat dels vertebrats i identificar els representants de cada grup.
- Descriure les característiques més representatives dels diferents grups de vertebrats (peixos,
amfibis, rèptils, aus i mamífers).
- Identificar les principals característiques que diferencien l’ésser humà dels altres mamífers.
- Reconèixer la importància que tenen els vertebrats per a les persones, coneixent els seus efectes
beneficiosos i perjudicials.
- Utilitzar diferents TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre els vertebrats.
- Utilitzar la lupa binocular com a instrument d’observació de les característiques dels vertebrats.
- Adquirir vocabulari específic sobre els continguts de la unitat per a expressar, amb precisió,
coneixements de forma oral i escrita.
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables CC
- Els peixos: característiques 1.1 Descriure les característiques 1.1. Descriu les principals CCL,
generals, alimentació i principals dels peixos. característiques dels peixos. CMCT, CD
reproducció. 2. Identificar les característiques que 2.1. Diferencia un peix ossi d’un de
- Els principals grups de peixos. diferencien els dos grans grups cartilaginós perquè coneix les CCL,
- Els amfibis: característiques de peixos. característiques diferents que CMCT, CD
generals i reproducció. tenen.
- Els principals tipus d’amfibis. 3. Conèixer les principals 3.1. Identifica les característiques més CCL,
- Els rèptils: principals característiques dels amfibis i destacades dels amfibis. CMCT, CD
característiques, la seua descriure com duen a terme la 3.2. Descriu el cicle biològic d’un
alimentació i la seua reproducció. amfibi. CCL,
reproducció. CMCT, CD
19
- Principals tipus de rèptils. 4. Conèixer els principals grups 4.1. Reconeix les característiques que
- Les aus: característiques d’amfibis i les seues diferencien els diferents grups CCL,
generals, alimentació i característiques més d’amfibis. CMCT, CD
reproducció. destacades.
- Principals tipus d’aus. 5. Conèixer les principals 5.1. Descriu els principals caràcters
- Els mamífers: característiques característiques dels rèptils i dels rèptils, coneix com CCL,
generals, alimentació i com és la seua alimentació i la s’alimenten i com es CMCT, CD
reproducció. seua reproducció. reprodueixen.
- Principals grups de mamífers. 6. Diferenciar els principals grups de 6.1. Identifica els diferents grups de
- L’ésser humà: un mamífer CCL,
rèptils. rèptils i coneix les seues
especial. CMCT, CD
característiques.
- Els vertebrats i les persones. 7. Descriure les principals 7.1. Reconeix les principals CCL,
- Comprensió d’informacions, característiques de les aus i característiques de les aus. CMCT, CD
adquisició de vocabulari, ús de identificar aquelles que estan 7.2. Descriu les característiques que CCL,
la llengua com a instrument de relacionades amb el vol. permeten el vol a les aus. CMCT, CD
comunicació i manteniment 8. Diferenciar els principals grups 8.1. Diferencia els principals grups CCL,
d’una actitud favorable cap a la d’aus. d’aus. CMCT,CD
lectura. 9. Identificar les característiques 9.1. Coneix les principals CCL,
- Coneixement i ús responsable més importants dels mamífers. característiques dels mamífers. CMCT, CD
de les TIC en investigar sobre 10. Diferenciar els diferents grups de 10.1. Distingeix els diferents grups de CCL,
els éssers vius. mamífers. mamífers i sap posar exemples CMCT,
- Ús d’estratègies per a tractar la de cada un d’ells. CD,
informació, convertir-la en SIEP
coneixement propi i aplicar-la a 11. Descriure les característiques que 11.1. Distingeix les característiques CCL,
diferents contextos, i diferencien a l’home d’altres pròpies de l’home que li CMCT,
participació activa en el mateix
mamífers. diferencien d’altres mamífers. CD
procés d’aprenentatge.
12. Conèixer la importància dels 12.1. Sap la importància que tenen els CCL,
- Iniciativa i perseverança a l’hora
vertebrats per a les persones. vertebrats per a les persones. CMCT, CD,
d’afrontar els problemes i de
CSYC
defensar opinions, i
13. Comprendre informacions i 13.1. Comprèn els textos i les diferents
desenvolupament d’actituds de
adquirir vocabulari sobre els informacions obtingudes al llarg
respecte i col·laboració en
vertebrats, expressar de la unitat, adquireix
treballar en grup.
coneixements i opinions de vocabulari sobre els vertebrats, CCL,
forma oral i escrita, i mostrar expressa coneixements i CMCT, CD
geologia: obtenció i selecció
interès per la lectura de textos. opinions de forma oral i escrita,
d’informació a partir de la
i mostra interès per la lectura de
selecció i recollida de dades
textos.
d’una experimentació.
- Coneixement i ús de materials, 14. Conèixer i utilitzar de forma 14.1. Obté i organitza informació,
tècniques i recursos expressius. responsable les TIC, utilitzar treballa amb l’esquema de la
estratègies per a tractar la unitat, i utilitza els recursos CCL,
informació, convertir-la en digitals amb interès i CMCT,
coneixement propi i aplicar-la a responsabilitat. CD,
diferents contextos, i participar CAA
de forma activa en el mateix
15. Mostrar iniciativa i perseverança a 15.1. Mostra una actitud emprenedora,
l’hora d’afrontar els problemes i accepta els errors en CCL,
defensar les opinions, i autoavaluar-se, persevera en CMCT,
desenvolupar actituds de les tasques de recuperació, i CD,
respecte i col·laboració a l’hora participa activament en els CAA,
de treballar en grup. exercicis d’aprenentatge CSYC,
cooperatiu. SIEP
16. Realitzar un treball experimental 16.1. Desenvolupament amb autonomia

amb ajuda d’un guió de la planificació del treball CCL,
pràctiques descrivint la seua experimental, argumentant el CMCT,
execució i interpretant els seus procés experimental seguit, CD,
resultats. descrivint les seues CAA,
observacions i interpretant els CSYC,
seus resultats. SIEP
17. Utilitzar diversos materials, 17.1. Utilitza materials i recursos CCL,

tècnics, codis i recursos artístics artístics per a realitzar CMCT,
en la realització de creacions esquemes i treballs relacionats CD,
pròpies. amb els animals vertebrats. CEC
ANIMALS INVERTEBRATS. BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA.

- Conèixer quines són les característiques del cos dels invertebrats.
- Descriure els porífers i els cnidaris, explicant com és el seu cos i altres característiques.
- Descriure els cucs, explicant quins són els grups més destacats i les característiques d’exemples
concrets i coneguts com la tènia, la planària i el cuc de terra.
- Descriure els mol·luscos, explicant com és el seu cos i els principals tipus de mol·luscos:
gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.
20
- Descriure amb detall les característiques del cos dels artròpodes i els seus principals tipus: aràcnids,
crustacis, miriàpodes i insectes.
- Descriure com són els equinoderms, explicant detalladament el seu sistema ambulacral.
- Assenyalar la relació entre els invertebrats i les persones, diferenciant els que són perjudicials dels
quals són beneficiosos.
- Utilitzar les TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre les característiques dels
invertebrats, les seues funcions i la seua importància biològica.
- Adquirir vocabulari específic sobre les parts que componen el cos dels diferents grups d’invertebrats i
expressar els coneixements adquirits de forma oral i escrita.
Criteris
d’avaluació
- Els porífers i els cnidaris. 1. Diferenciar i conèixer les 1.1. Coneix les característiques principals de CCL, CD,
- Els cucs. característiques de porífers i porífers i cnidaris, i realitza esquemes CMCT,
- Els mol·luscos. cnidaris. d’aquests organismes assenyalant les CAA,
- Els artròpodes. seues principals característiques. CEC
- Els artròpodes grup a grup. 2. Establir les diferències entre 2.1. Diferencia els platihelmints, els CCL,
- Els equinoderms. els diferents grups de cucs. nematodes i els anèl·lids, i comprèn la CMCT,
- Els invertebrats i les persones. seua importància amb relació a l’ésser CD,
- Comprensió d’informacions, humà. CSYC
adquisició de vocabulari, ús de 3. Conèixer les característiques 3.1. Classifica els mol·luscos més senzills i
la llengua com a instrument de CCL,
dels mol·luscos i en concret coneix les seues característiques.
comunicació i manteniment CMCT,
dels exemplars més comuns
d’una actitud favorable cap a la CD
per a l’ésser humà.
lectura. 4. Conèixer les característiques 4.1. Estableix les diferències existents entre
- Iniciativa i perseverança a l’hora dels artròpodes i establir les aràcnids, crustacis i miriàpodes. CCL,
d’afrontar els problemes i de diferències entre els Comprèn la importància dels insectes CMCT,
defensar opinions. diferents grups. per la seua abundància i per la seua CD,
Desenvolupament d’actituds de repercussió en la vida de l’ésser CSYC
respecte i col·laboració en humà.
treballar en grup. 5. Comprendre l’organització 5.1. Diferencia les diferents formes en què
- Iniciativa i perseverança a l’hora CCL,
comuna dels equinoderms i es poden presentar els equinoderms i
d’afrontar els problemes i de CMCT,
les diferents formes que sap interpretar l’esquema de
defensar opinions, i CD
poden presentar. funcionament del sistema ambulacral.
desenvolupament d’actituds de 6. Estudiar la relació dels 6.1. Comprèn la importància dels CCL,
respecte i col·laboració en invertebrats amb l’ésser invertebrats amb relació a l’ésser CMCT,
treballar en grup. humà o amb l’activitat humà. CD
- Experimentació en Biologia i humana. 6.2. Comprèn la importància dels insectes CCL,
geologia: obtenció i elecció per la seua abundància i per la seua CMCT,
d’informació a partir de la repercussió en la vida de l’ésser CD,
selecció i recollida de dades humà. CSYC
d’un experiment. 7. Comprendre informacions, 7.1. Comprèn els textos i les diferents
- Coneixement i ús de materials, adquirir vocabulari sobre els informacions obtingudes al llarg de la
tècniques i recursos expressius. invertebrats, expressar unitat, adquireix vocabulari sobre els CCL,
coneixements i opinions de invertebrats, expressa coneixements i CMCT,
forma oral i escrita, i mostrar opinions de forma oral i escrita, i CD
interès per la lectura de mostra interès per la lectura de textos.
textos.
8. Mostrar iniciativa i 8.1. Obté i organitza informació, treballa amb
perseverança a l’hora l’esquema de la unitat, i utilitza els
d’afrontar els problemes i de recursos digitals amb interès i CCL,
defensar opinions. responsabilitat. CMCT,
Desenvolupar actituds de CD,
respecte i col·laboració en CAA
treballar en grup.
9. Mostrar iniciativa i 9.1. Mostra una actitud emprenedora,
CCL,
perseverança a l’hora accepta els errors en autoavaluar-se,
CMCT,
d’afrontar els problemes i de persevera en les tasques de
CD,
defensar opinions, i recuperació, i participa activament en
CAA,
desenvolupar actituds de els exercicis d’aprenentatge
CSYC,
respecte i col·laboració en cooperatiu.
SIEP
treballar en grup.
10. Realitzar un treball 10.1. Coneix i respecta les normes de CCL,
experimental amb ajuda seguretat al laboratori, cuidant els CMCT,
d’un guió de pràctiques, instruments i el material fet servir. CD,
descrivint la seua execució i CSYC
interpretant els seus 10.2. Desenvolupa amb autonomia la
resultats. planificació del treball experimental, CCL,
utilitzant tant instruments òptics de CMCT,
reconeixement com material bàsic de CD,
laboratori, argumentant el procés CAA,
experimental seguit, descrivint les CSYC,
seues observacions i interpretant els SIEP
seus resultats.
21
11. Utilitzar diversos materials, 11.1. Utilitza diversos recursos artístics per a CCL,
tècniques i recursos artístics l’elaboració de treballs i dibuixos CMCT,
en la realització de d’invertebrats. CD,
creacions pròpies. CEC
MICROORGANISMES: MONERES, PROTOCTISTS I FONGS

- Reconèixer els éssers vius que pertanyen als regnes moneres, protoctists i fongs.
- Descriure les característiques més importants dels éssers pertanyents a aquests tres regnes
(moneres, protoctists i fongs).
- Valorar la importància que tenen els éssers vius d’aquests tres regnes per a l’ésser humà i per al
medi ambient.
- Utilitzar les TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre les característiques d’aquests
regnes, les seues funcions i la seua importància biològica.
- Adquirir vocabulari específic sobre les parts i les característiques dels regnes moneres, protoctists i
fongs i expressar els coneixements adquirits de forma oral i escrita.
- Aprendre a utilitzar el microscopi òptic.
Criteris
d’avaluació
- El regne moneres: els bacteris, 1. Conèixer les característiques dels 1.1. Descriu les funcions vitals dels CCL,
les seues funcions vitals i els éssers més representatius del bacteris. CMCT,
seus tipus. regne monera, i els efectes CD
- Els bacteris, les persones i el beneficiosos i perjudicials que 1.2. Identifica els diferents tipus de CCL,
medi: bacteris perjudicials i aquests éssers tenen sobre bacteris. CMCT,
beneficiosos. altres éssers vius i sobre les CD,
- El regne protoctists: persones. CEC
característiques i grups que 1.3. Coneix els efectes que els CCL,
inclou. bacteris tenen sobre altres CMCT,
- Els protozous: característiques éssers. CD,
generals i relació amb les CSYC,
persones i el medi. SIEP
- Les algues: característiques 2. Conèixer les característiques 2.1. Descriu les característiques dels CCL,
generals i relació amb les generals dels protozous i de les protozous i coneix els efectes CMCT,
persones i el medi. algues, i descriure les que tenen per a les persones. CD,
- El regne dels fongs: semblances i les diferències CSYC
característiques generals. existents entre ells, i identificar 2.2. Descriu les característiques de les CCL,
- Els tipus de fongs. els efectes beneficiosos i algues i coneix els efectes CMCT,
- Els fongs, les persones i el medi: perjudicials que ocasionen a beneficiosos que tenen per a CD,
beneficis i perjudicis que altres éssers vius i a l’ésser l’ésser humà. CSYC,
ocasionen els fongs. humà. CAA
- Comprensió d’informacions, 2.3. Reconeix les semblances i les CCL,
adquisició de vocabulari, ús de diferències existents entre els CMCT,
la llengua com a instrument de protozous i les algues. CD,
comunicació, i manteniment CAA
d’una actitud favorable cap a la 3. Descriure les característiques 3.1. Descriu les característiques dels CCL,
lectura. generals dels fongs, identificar fongs i identifica els principals CMCT,
- Coneixement i ús responsable els principals tipus i conèixer els grups. CD
de les TIC en investigar sobre principals beneficis i perjudicis 3.2. Coneix els beneficis i els CCL,
les plantes. que ocasionen. perjudicis que els fongs tenen CMCT,
- Ús d’estratègies per a tractar la per a l’ésser humà. CD,
informació, convertir-la en CSYC
coneixement propi i aplicar-la a
diferents contextos, i
4. Conèixer i utilitzar de forma 4.1. Obté i organitza informació, treballa CCL,
participació activa en el mateix responsable les TIC; observar i amb l’esquema de la unitat, i CMCT,
procés d’aprenentatge. interpretar imatges; utilitza els recursos digitals CD,
- Iniciativa i perseverança a l’hora desenvolupar estratègies per a amb interès i responsabilitat. CAA
d’afrontar els problemes i de tractar la informació, convertir-la
defensar opinions.
en coneixement propi i aplicar-la
Desenvolupament d’actituds de a diferents contextos, i participar
respecte i col·laboració en de forma activa en el mateix
treballar en grup.
5. Mostrar iniciativa i perseverança a 5.1. Mostra una actitud emprenedora, CCL,
geologia: obtenció i elecció
l’hora d’afrontar els problemes i accepta els errors en CMCT,
d’informació a partir de la
de defensar opinions. autoavaluar-se, persevera en CD,
selecció i recollida de dades
Desenvolupar actituds de les tasques de recuperació i CAA,
d’un experiment.
respecte i col·laboració en participa activament en els CSYC,
- Utilització del microscopi òptic.
treballar en grup. exercicis d’aprenentatge SIEP
- Coneixement i ús de materials
cooperatiu.
tècnics i recursos expressius i
6. Realitzar un treball experimental 6.1. Desenvolupa amb autonomia la CCL,
valoració de l’estètica dels
22
mateixos. amb ajuda d’un guió de planificació del treball CMCT,

pràctiques, descrivint la seua experimental, utilitzant tant CD,
execució i interpretant els seus instruments òptics de CAA,
resultats. reconeixement com material CSYC,
bàsic de laboratori, SIEP
argumentant el procés
experimental seguit, descrivint
les seues observacions i
interpretant els seus resultats.
LA TERRA A L'UNIVERS
- Conèixer l’origen i composició de l’univers.
- Descriure la composició i les característiques de les galàxies i les estrelles.
- Conèixer els cossos celestes que formen part del sistema solar.
- Conèixer les principals característiques de la Terra i la Lluna, i descriure les fases lunars.
- Descriure els moviments de rotació i translació terrestre.
- Conèixer les conseqüències de la rotació i la translació terrestres.
- Establir semblances i diferències entre els eclipsis lunars i els solars.
- Distingir entre marees vives i marees mortes.
- Utilitzar diferents TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre els diferents cossos celestes.
- Adquirir vocabulari específic sobre els continguts de la unitat per a expressar coneixements de
forma oral i escrita.
Criteris
d’avaluació
- L’univers: 1. Conèixer els principals models d’univers 1.1. Coneix el model geocèntric i el model CCL,
- El concepte d’univers. proposats al llarg de la història i heliocèntric, i els situa en el seu CMCT,
- Geocentrisme i explicar el model d’univers en context històric. CD
heliocentrisme. expansió. 1.2. Explica el concepte actual d’univers CCL,
- L’univers en expansió i en expansió i la teoria del Big CMCT,
el Big Bang. Bang, i coneix els seus principals CD
- Els components de components: galàxies, nebuloses i
l’univers: galàxies, estrelles.
nebuloses i estrelles. 2. Conèixer els components del sistema 2.1. Explica el concepte d’unitat CCL,
- Concepte d’any llum. solar i explicar el seu origen. astronòmica. CMCT,
- El sistema solar: CD
- La unitat astronòmica. 2.2. Descriu les característiques del Sol,
- Els components del CCL,
els planetes, els satèl·lits i altres
sistema solar: el Sol, CMCT,
cossos celestes que constituïen el
els planetes, els CD
sistema solar.
satèl·lits i altres cossos 2.3. Explica l’origen del sistema solar. CCL,
celestes. CMCT,
- L’origen del sistema CD
solar. 3. Estudiar les característiques de la Terra 3.1. Descriu la forma de la Terra i coneix CCL,
- La Terra com a planeta: com a planeta, descriure els seus la seua situació en el sistema solar. CMCT,
- La forma de la Terra. moviments i explicar les conseqüències CD
- La situació de la Terra d’aquests. 3.2. Descriu el moviment de rotació de la CCL,
en el sistema solar. Terra i la seua conseqüència: CMCT,
- El moviment de rotació. l’existència del dia i de la nit. CD,
La successió de dia i CEC
nit. 3.3. Explica el moviment de translació de CCL,
- El moviment de la Terra i la seua conseqüència: les CMCT,
translació. Les estacions de l’any. CD,
estacions de l’any. CEC
- La Lluna, el nostre satèl·lit: 4. Conèixer les característiques de la Lluna 4.1. Descriu les característiques de la CCL,
- Les característiques de
i els efectes que produït sobre la Terra. Lluna i explica els seus moviments CMCT,
la Lluna. i les seues fases. CD,
- Els moviments de rotació CEC
i de translació.
4.2. Defineix el concepte d’eclipsi i explica CCL,
- Les fases de la Lluna.
els eclipsis de Lluna i els eclipsis CMCT,
- Els eclipsis de Lluna i de
de Sol. CD,
Sol.
CEC
- Les marees.
4.3. Defineix marea, plenamar i baixamar, CCL,
- Comprensió
i explica les causes que originen CMCT,
d’informacions, adquisició
les marees. CD
de vocabulari, ús de la
llengua com a instrument 5. Comprendre informacions, adquirir 5.1. Comprèn els textos i les diferents CCL,
de comunicació, i vocabulari sobre els éssers vius, informacions presentades al llarg CMCT,
expressar coneixements i opinions de de la unitat, adquireix vocabulari CD,
23
manteniment d’una actitud forma oral i escrita, i mostrar interès sobre l’univers i el sistema solar, CAA
favorable cap a la lectura. per la lectura de textos. expressa coneixements i opinions
- Coneixement i ús de forma oral i escrita, i mostra
responsable de les TIC en interès per la lectura de textos.
investigar sobre els éssers 6. Conèixer i utilitzar de forma responsable 6.1. Obté i organitza informació, treballa
vius. les TIC, desenvolupar estratègies per a amb l’esquema de la unitat, i utilitza CCL,
- Ús d’estratègies per a tractar la informació, convertir-la en els recursos digitals amb interès i CMCT,
tractar la informació, coneixement propi i aplicar-la a responsabilitat. CD,
convertir-la en diferents contextos, i participar de CAA
coneixement propi i forma activa en el aprenentatge.
aplicar-la a diferents 7. Mostrar iniciativa i perseverança a l’hora 7.1. Mostra una actitud emprenedora,
CCL,
contextos, i participació d’afrontar els problemes i de defensar accepta els errors en autoavaluar-
activa en el mateix procés CMCT,
opinions. Desenvolupar actituds de se, persevera en les tasques de
d’aprenentatge. CD,
respecte i col·laboració en treballar en recuperació i participa activament
CSYC,
- Iniciativa i perseverança a grup. en els exercicis d’aprenentatge
l’hora d’afrontar els SIEP
cooperatiu.
problemes i de defensar 8. Realitzar un treball experimental amb 8.1. Desenvolupa amb autonomia la
opinions. ajuda d’un guió de pràctiques, planificació del treball experimental,
Desenvolupament descrivint la seua execució i utilitzant tant instruments òptics de
d’actituds de respecte i interpretant els seus resultats. reconeixement com material bàsic
col·laboració en treballar de laboratori, argumentant el
en grup. CCL,
procés experimental seguit, CMCT,
- Experimentació en Biologia descrivint les seues observacions i
i geologia: obtenció i CD,
interpretant els seus resultats. CAA,
elecció d’informació a
partir de la selecció i CSYC,
recollida de dades d’un SIEP
experiment.
- Coneixement i ús de
materials, tècniques i
recursos expressius.
9. Utilitzar diversos materials, tècniques 9.1. Realitza dibuixos o maquetes que CCL,
codis i recursos artístics en la representen models el més CMCT,
realització de creacions pròpies. semblants possible a la realitat. CD,
CEC
LA GEOSFERA: ELS MINERALS I LES ROQUES

- Conèixer l’estructura en capes i la importància de la geosfera.
- Conèixer què és una roca i les principals propietats que permeten identificar-les.
- Conèixer l’origen dels diferents tipus de roques i identificar el cicle de les roques.
- Saber què és un mineral i descriure les propietats que permeten la seua identificació.
- Conèixer la classificació química dels minerals.
- Conèixer els principals recursos de la geosfera i com es realitza l’extracció dels seus components.
- Conèixer les energies que modifiquen la superfície del nostre planeta.
- Identificar l’estructura de la litosfera terrestre i comprendre el moviment de les plaques tectòniques.
- Identificar les interaccions entre les plaques tectòniques i les seues conseqüències.
- Conèixer els volcans i els terratrèmols i els riscos que suposen per a l’ésser humà.
- Utilitzar diferents TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre la geosfera i els seus
materials.
- Adquirir vocabulari específic sobre els materials de la geosfera per a expressar coneixements de
forma oral i escrita sobre els mateixos.
- La Terra: capes que en ella es 1. Conèixer les capes que es 1.1. Coneix les diferents capes que hi ha CCL,
diferencien. diferencien a la Terra. a la Terra i sap quina és la seua CMCT,
- El relleu que apareix a les zones composició. CD
emergides i en les submergides 2. Identificar les diferents formes 2.1. Reconeix i descriu les formes de
de la geosfera. del relleu que apareixen en la relleu de les zones emergides i
CCL, CD
- Les capes de la geosfera. La geosfera, tant a les zones submergides de la geosfera.
CMCT
litosfera i les plaques emergides com en les
litosfèriques. submergides.
- Els components de l’escorça 3. Conèixer les capes que es 3.1. Coneix les capes que formen la
terrestre: els minerals. CCL, CD
diferencien en la geosfera i geosfera i sap quines són les
- Característiques i principals CMCT,
explicar les característiques seues característiques.
propietats dels minerals. de la litosfera. 3.2. Comprèn què és la litosfera i què CCL,
- Els components de l’escorça són les plaques litosfèriques. CMCT,
terrestre: les roques. Propietats CD
24
de les roques i principals tipus. 4. Comprendre què és un mineral 4.1. Comprèn les característiques que CCL,
- Els recursos de la geosfera: els i saber la seua relació amb ha de tindre una substància per a CMCT,
minerals i les roques que les roques. ser considerada mineral. CD
utilitzem, els combustibles fòssils 5. Conèixer les principals 5.1. Coneix les principals propietats dels
i l’extracció dels recursos. propietats dels minerals que minerals i és capaç d’utilitzar-les CCL,
- Per què canvia la Terra?: permeten la seua per a, mitjançant l’ús de claus CMCT,
- La calor interna. identificació. dicotòmiques, identificar diferents CD
- La gravetat i l’energia solar. mostres de minerals.
- La dinàmica de les plaques 6. Saber què és una roca, 6.1. Sap què és una roca, coneix les
litosfèriques: reconèixer les propietats que seues propietats i els diferents
- Contactes entre les vores de CCL,
serveixen per a la seua grups que hi ha.
les plaques. CMCT,
identificació i conèixer els
- La teoria de la tectònica de CD
principals grups que
plaques. existeixen.
- Efecte de la dinàmica de plaques: 7. Conèixer els principals 7.1. Coneix els principals recursos que CCL,
els volcans i els seus riscos: recursos de la geosfera, les s’obtenen de la geosfera i quines CMCT,
- Què és un volcà? seues aplicacions i la seua són les seues aplicacions. CD
- Productes que expulsen els explotació. 7.2. Descriu els diferents processos que CCL, CD
volcans. s’utilitzen per a extraure els CMCT,
- Volcans i tectònica de plaques. recursos de la geosfera. CSYC
- Risc volcànic. 8. Reconèixer els diferents tipus 8.1. Comprèn com varia l’energia
- Comprensió d’informacions, d’energia responsables dels geotèrmica i l’efecte que produït CL,
adquisició de vocabulari, ús de la canvis que es produeixen a en la geosfera CMCT
llengua com a instrument de la Terra. 8.2 Explica per què canvien les plaques. CL,
comunicació i manteniment
CMCT
d’una actitud favorable cap a la
9. Comprendre per què canvien 9.1. Diferencia els tipus de contactes
lectura. CL,
les plaques, conèixer els que hi ha entre les plaques i els
- Coneixement i ús responsable de CMCT
tipus de contactes que hi ha descriu.
les TIC en investigar sobre els
entre elles i enunciar de 9.2. Enuncia la teoria de la tectònica de CL,
éssers vius.
manera senzilla la teoria de plaques. CMCT
- Ús d’estratègies per a tractar la
la tectònica de plaques. 9.3. Explica es produeixen els
informació, convertir-la en
coneixement propi i aplicar-la a terratrèmols, com que depèn el CL,
diferents contextos, i participació risc sísmic d’una zona i com es CMCT
activa en el mateix procés prevé.
d’aprenentatge. 10. Comprendre quin és l’origen 10.1. Coneix la relació entre l’origen dels CL,
- Iniciativa i perseverança a l’hora dels terratrèmols i conèixer volcans i les plaques tectòniques. CMCT,
d’afrontar els problemes i de els factors de què depèn el SIEP
defensar opinions, i risc sísmic d’una zona i la 10.2 Explica que depèn el risc volcànic i la CL, SIEP
desenvolupament d’actituds de seua prevenció. seua prevenció. CMCT,
respecte i col·laboració en 11. Comprendre informacions, 11.1. Comprèn els textos i les diferents
treballar en grup. adquirir vocabulari sobre la informacions obtingudes al llarg
- Experimentació en Biologia i geosfera, expressar de la unitat, adquireix vocabulari CCL,
geologia: obtenció i elecció coneixements i opinions de sobre la geosfera, expressa CMCT,
d’informació a partir de la forma oral i escrita, i mostrar coneixements i opinions de forma CD
selecció i recollida de dades d’un interès per la lectura de oral i escrita, i mostra interès per
experiment. textos. la lectura de textos.
- Coneixement i ús de materials,
12. Conèixer i utilitzar de forma 12.1. Obté i organitza informació, treballa
tècniques i recursos expressius.
responsable les TIC, utilitzar amb l’esquema de la unitat, i
estratègies per a tractar la utilitza els recursos digitals amb
informació, convertir-la en interès i responsabilitat. CCL, CD
coneixement propi i aplicar-la CMCT,
a diferents contextos, i CAA
participar de forma activa en
el mateix procés
d’aprenentatge.
13. Mostrar iniciativa i 13.1. Mostra una actitud emprenedora,
perseverança a l’hora accepta els errors en autoavaluar- CCL,
d’afrontar els problemes i de se, persevera en les tasques de CMCT,
defensar opinions, i recuperació, i participa activament CD,
desenvolupar actituds de en els exercicis d’aprenentatge CAA,
respecte i col·laboració en cooperatiu. CSYC,
treballar en grup. SIEP
14. Realitzar un treball 14.1. Desenvolupa amb autonomia la

experimental amb ajuda d’un planificació del treball
CCL,
guió de pràctiques, descrivint experimental, utilitzant tant
CMCT,
la seua execució i interpretant instruments òptics de
CD,
els seus resultats. reconeixement com material bàsic
CAA,
de laboratori, argumentant el
CSYC,
procés experimental seguit,
SIEP
descrivint les seues observacions
i interpretant els seus resultats.
15. Utilitzar diversos materials 15.1. Realitza dibuixos esquemàtics per a CCL,
tècnics, codis i recursos comprendre les capes i CMCT,
artístics en la realització de l’estructura de la geosfera. CD,
creacions pròpies. CEC
25
15.2. Aprecia el valor estètic i cultural de CCL, CD

les roques del seu entorn. CMCT,
CEC
LES CAPES FLUÏDES DE LA TERRA: ATMOSFERA I HIDROSFERA

- Conèixer la composició de l’atmosfera actual i com ha evolucionat al llarg de la història de la Terra, i
descriure les capes que es diferencien en ella.
- Conèixer les funcions que exerceix l’atmosfera i saber la importància que tenen per al
desenvolupament de la vida a la Terra.
- Conèixer el fenomen de la contaminació atmosfèrica i els efectes que té per als éssers vius i el medi
ambient.
- Saber què coneixem com a hidrosfera, els tres estats en els quals es troba i les característiques que
la fan essencial per a la vida.
- Conèixer la distribució de l’aigua dels oceans, dels mars i de les aigües continentals.
- Comprendre que els continus moviments de l’aigua i els seus canvis d’estat constituïen el cicle
hidrològic.
- Valorar la importància que té l’aigua per a la vida estudiant els usos que fem de la mateixa, sabent
que és un recurs limitat i que hem de fer una gestió sostenible de l’esmentat recurs.
- Utilitzar les TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre la distribució de l’aigua a la Terra i
les iniciatives que es duen a terme per a regular el seu consum i la seua conservació.
- Adquirir vocabulari específic sobre els diferents estats en els quals es pot trobar l’aigua i expressar
els coneixements adquirits de forma oral i escrita.
- L’atmosfera: composició i 1. Conèixer els principals 1.1. Coneix quins són els principals gasos
CCL,
estructura. components que hi ha en que hi ha en l’atmosfera, la seua
CMCT,
- Les funcions de l’atmosfera. l’atmosfera i les capes que en abundància i la funció que realitza
CD
- La contaminació ella es diferencien. cada un d’ells.
atmosfèrica: els 1.2. Identifica les capes que es diferencien CCL,
contaminants, els seus en l’atmosfera i descriu les seues CMCT,
efectes i mesures per a característiques. CD
reduir-los. 2. Conèixer les principals funcions 2.1. Explica el paper protector de l’atmosfera CCL,
- L’aigua de la hidrosfera. que exerceix l’atmosfera: davant les radiacions solars i a CMCT,
- La distribució de l’aigua a la protecció, font de gasos l’impacte de meteorits. CD
Terra. necessaris per als éssers vius 2.2. Coneix quins gasos atmosfèrics són CCL,
- El cicle de l’aigua. i regulació de la temperatura necessaris per a la vida i el paper que CMCT,
- Com consumim l’aigua? terrestre. exerceixen. CD,
- La gestió sostenible de CSYC
l’aigua. 2.3. Descriu l’efecte hivernacle, mitjançant el CCL,
- Comprensió d’informacions, qual l’atmosfera regula la temperatura CMCT,
adquisició de vocabulari, ús de la superfície terrestre. CD,
de la llengua com a CSYC
instrument de comunicació i 3. Conèixer què és la 3.1. Coneix el fenomen de la contaminació CCL,
manteniment d’una actitud contaminació atmosfèrica, els atmosfèrica i els principals CMCT,
favorable cap a la lectura. tipus de contaminants que hi contaminants que la causen. CD,
- Coneixement i ús ha, els seus efectes sobre els CSYC
responsable de les TIC en éssers vius i el medi ambient, i 3.2. Explica els efectes de la contaminació CCL,
investigar sobre els éssers les mesures per a reduir-los. atmosfèrica i les conseqüències que CMCT,
vius. tenen per als éssers vius i el medi CD,
- Ús d’estratègies per a ambient. CSYC
tractar la informació, 3.3. Descriu les mesures contra la
convertir-la en coneixement contaminació atmosfèrica.
propi i aplicar-la a diferents CCL, CD
contextos, i participació CMCT,
activa en el mateix procés SIEP,
d’aprenentatge. CSYC
- Iniciativa i perseverança a
l’hora d’afrontar els 4. Conèixer els estats en els quals 4.1. Descriu els estats en els quals es pot CCL,
problemes i de defensar es troba l’aigua a la Terra i les trobar l’aigua. CMCT,
opinions, i propietats que la fan CD
desenvolupament d’actituds indispensable per a la vida. 4.2. Coneix les propietats més importants de CCL,
de respecte i col·laboració l’aigua. CMCT,
en treballar en grup. CD
- Experimentació en Biologia i 5. Distingir entre les aigües dels 5.1. Descriu com es produeix la distribució CCL, CD
geologia: obtenció i elecció oceans, les dels mars i les de l’aigua a la Terra. CMCT,
d’informació a partir de la continentals. CSYC
selecció i recollida de dades 5.2. Coneix les característiques de les CCL,
d’un experiment. aigües dels oceans i dels mars. CMCT,
- Coneixement i ús de CD
26
materials i tècniques i 5.3. Estableix les diferències entre les

CCL,
recursos expressius. aigües que formen les glaceres, les
CMCT,
aigües superficials i les aigües
CD
subterrànies.
6. Detallar com es duu a terme el 6.1. Coneix el cicle de l’aigua i explica els CCL,
cicle de l’aigua en la canvis d’estat que es produeixen en el CMCT,
naturalesa. mateix. CD
7. Descriure l’ús de l’aigua que fa 7.1. Sap distingir els usos consumptius i no CCL,
l’ésser humà i valorar la consumptius de l’aigua. CMCT,
importància de no contaminar CD
l’aigua. 7.2. Coneix què és la contaminació i quines CCL, CD
substàncies són contaminants. CMCT,
CSYC
7.3. Descriu el cicle que pateix l’aigua en el CCL,
proveïment de poblacions. CMCT,
CD
8. Descriure en què consisteix una 8.1. Coneix que l’aigua és un recurs limitat i CCL, CD
gestió sostenible de l’aigua i la seua disponibilitat depèn d’una CMCT,
com gestionar-la d’aquesta sèrie de factors. CSYC
manera. 8.2. Descriu com gestionar de forma CCL, CD,
responsable el consum d’aigua. CMCT
SIEP
9. Comprendre informacions i 9.1. Comprèn els textos i les diferents
adquirir vocabulari sobre informacions obtingudes al llarg de la
l’atmosfera i la hidrosfera, unitat, adquireix vocabulari sobre CCL,
expressar coneixements i l’atmosfera i la hidrosfera, expressa CMCT,
opinions de forma oral i coneixements i opinions de forma oral CD
escrita, i mostrar interès per la i escrita, i mostra interès per la lectura
lectura de textos. de textos.
10. Conèixer i utilitzar de forma 10.1. Obté i organitza informació, treballa amb
responsable les TIC, utilitzar l’esquema de la unitat, i utilitza els
estratègies per a tractar la recursos digitals amb interès i
CCL, CD
informació, convertir-la en responsabilitat.
CMCT,
coneixement propi i aplicar-la
CAA
a diferents contextos, i
participar de forma activa en el
mateix procés d’aprenentatge.
11. Mostrar iniciativa i perseverança 11.1. Mostra una actitud emprenedora,
a l’hora d’afrontar els accepta els errors en autoavaluar-se, CCL,
problemes i de defensar persevera en les tasques de CMCT,
opinions, i desenvolupar recuperació, i participa activament en CD,
actituds de respecte i els exercicis d’aprenentatge CAA,
col·laboració en treballar en cooperatiu. CSYC,
grup. SIEP
12. Realitzar un treball experimental 12.1. Desenvolupa amb autonomia la

amb ajuda d’un guió de planificació del treball experimental, CCL,
pràctiques, descrivint la seua utilitzant tant instruments òptics de CMCT,
execució i interpretant els reconeixement com material bàsic de CD,
seus resultats. laboratori, argumentant el procés CAA,
experimental seguit, descrivint les CSYC,
seues observacions i interpretant els SIEP
seus resultats.
13. Utilitzar diversos materials, 13.1. Utilitza materials i recursos artístics per CCL,
tècniques, codis i recursos a realitzar esquemes i treballs CMCT,
artístics en la realització de relacionats amb l’atmosfera i la CD,
creacions pròpies. hidrosfera. CEC
LES PLANTES. BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA.

- Reconèixer els éssers vius que pertanyen al regne plantes.
- Descriure les característiques més importants dels éssers pertanyents a aquest regne.
- Valorar la importància que tenen els éssers vius d’aquest per a l’ésser humà i per al medi ambient.
- Utilitzar les TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre les característiques de les plantes,
les seues funcions (especialment la fotosíntesi) i la seua importància biològica.
- Adquirir vocabulari específic sobre les parts de les plantes i expressar els coneixements adquirits de
Continguts Criteris Estàndards d’aprenentatge avaluables CC
d’avaluació
27
- El regne plantes. 1. Diferenciar les característiques 1.1. Coneix les característiques CCL,
Característiques generals. generals de les plantes, les seues generals de les plantes i CMCT,
- La nutrició en les plantes. funcions vitals i la seua descriu cada una de les seues CD,
- La relació en les plantes. classificació. parts. CEC
- La reproducció asexual en les
1.2. Descriu les funcions vitals de les CCL,
plantes.
plantes. CMCT,
- La reproducció alternant en les
CD
plantes sense llavors.
- La reproducció sexual en les 1.3. Coneix la classificació de les CCL,
plantes amb llavors. plantes. CMCT,
- La classificació de les plantes. CD
Els espermatòfits. 2. Analitzar com es duu a terme la 2.1. Descriu com es produït l’obtenció CCL,
- La classificació de les plantes. nutrició en les plantes. de nutrients. CMCT,
Les plantes sense llavors. CD,
- Les plantes, les persones i el CEC
medi. 2.2. Identifica on i com es produeix la CCL,
- Comprensió d’informacions, fotosíntesi. CMCT,
adquisició de vocabulari, ús de CD,
la llengua com a instrument de CEC
comunicació, i manteniment 2.3. Coneix el procés de la respiració CCL,
d’una actitud favorable cap a la en la planta, on es realitza i els CMCT,
lectura. productes que utilitza i CD
- Coneixement i ús responsable de produeix.
les TIC en investigar sobre les 2.4. Esquematitza com es CCL,
plantes. distribueixen la saba bruta i la CMCT,
- Ús d’estratègies per a tractar la saba elaborada per la planta. CD,
informació, convertir-la en CAA,
coneixement propi i aplicar-la a CEC
diferents contextos, i participació 2.5. Coneix quines són les CCL,
activa en el mateix procés substàncies de rebuig que CMCT,
d’aprenentatge. expulsen les plantes. CD
- Iniciativa i perseverança a l’hora 3. Conèixer com es duu a terme la 3.1. Descriu com reaccionen les CCL,
d’afrontar els problemes i de funció de relació en les plantes. plantes davant dels estímuls. CMCT,
defensar opinions. CD
Desenvolupament d’actituds de 3.2. Distingeix entre tropismes i CCL,
respecte i col·laboració en nàsties, i sap posar exemples CMCT,
treballar en grup. dels mateixos. CD
- Experimentació en Biologia i 3.3. Coneix la modificació de CCL,
geologia: obtenció i elecció processos vitals de les plantes CMCT,
d’informació a partir de la com a reacció a alguns CD,
selecció i recollida de dades estímuls. CAA
d’un experiment. 4. Comprendre i reconèixer els tipus 4.1. Coneix les formes de reproducció CCL,
- Coneixement i ús de materials de reproducció asexual en les asexual de les plantes. CMCT,
tècnics i recursos expressius i plantes. CD
valoració de l’estètica dels 4.2. Sap posar exemples de CCL,
mateixos. reproducció asexual de CMCT,
plantes que es troben en CD,
l’entorn més pròxim. SIEP
5. Conèixer com es duu a terme la 5.1. Identifica la fase sexual i CCL,
reproducció alternant en les l’asexual de la reproducció CMCT,
plantes sense llavors. alternant i esquematitza els CD,
passos que es produeixen a CEC,
un organisme en el qual té lloc CAA
la reproducció alternant.
6. Detallar la reproducció sexual de les 6.1. Identifica les etapes de les quals CCL,
plantes amb llavors. consta la reproducció sexual. CMCT,
CD
6.2. Descriu les parts de la flor i les CCL,
dibuixa. CMCT,
CD,
CEC
6.3. Comprèn i diferencia la CCL,
pol·linització i els seus tipus. CMCT,
CD
6.4. Explica com es produeix la CCL,
fecundació. CMCT,
CD
6.5. Coneix com es forma la llavor i el CCL,
fruit, i com es produeix la CMCT,
dispersió i la germinació de les CD
llavors.
7. Conèixer com es classifiquen les 7.1. Estableix les diferències entre CCL,
plantes espermatòfits. gimnospermes i CMCT,
angiospermes, fixant-se en CD,
algunes característiques com CAA
els fulls i les flors.
8. Establir la classificació de les plantes 8.1. Coneix les diferències existents CCL, CD
sense llavors. entre les molses i les CMCT,
falgueres. CAA
28
9. Valorar la relació entre les plantes, 9.1. Descriu la importància econòmica CCL,
les persones i el medi. de les plantes més comunes CMCT,
del seu entorn, així com la CD,
seua utilitat per al medi CSYC,
ambient. SIEP
10. Comprendre informacions; adquirir 10.1. Comprèn informacions, adquireix CCL,
vocabulari sobre les vocabulari sobre les plantes, CMCT,
característiques, les estructures i expressa coneixements i CD
les maneres en què realitzen les opinions de forma oral i
funcions vitals les plantes; escrita, i mostra interès per la
expressar coneixements i opinions lectura de textos referits a les
de forma oral i escrita, i mostrar mateixes.
interès per la lectura de textos
sobre aquests éssers vius.
11. Conèixer i utilitzar de forma 11.1. Obté i organitza informació, CCL,
responsable les TIC; observar i treballa amb l’esquema de la CMCT,
interpretar imatges; desenvolupar unitat, i utilitza els recursos CD,
estratègies per a tractar la digitals amb interès i CAA
diferents contextos, i participar de
forma activa en el mateix procés
d’aprenentatge.
12. Mostrar iniciativa i perseverança a 12.1. Mostra una actitud emprenedora, CCL,
l’hora d’afrontar els problemes i de accepta els errors en CMCT,
defensar opinions. Desenvolupar autoavaluar-se, persevera en CD,
actituds de respecte i col·laboració les tasques de recuperació i CAA,
en treballar en grup. participa activament en els CSYC,
exercicis d’aprenentatge SIEP
cooperatiu.
13. Realitzar un treball experimental 13.2. Desenvolupa amb autonomia la CCL,
amb ajuda d’un guió de pràctiques, planificació del treball CMCT,
descrivint la seua execució i experimental, utilitzant tant CD,
interpretant els seus resultats. instruments òptics de CAA,
reconeixement com material CSYC,
bàsic de laboratori, SIEP
argumentant el procés
experimental seguit, descrivint
les seues observacions i
interpretant els seus resultats.
14.
Utilitzar diversos materials, 14.1. Elabora dibuixos i realitza fotos CCL,
tècniques, codis i recursos artístics per a elaborar treballs i CMCT,
en la realització de creacions presentacions amb sentit CD,
pròpies. estètic. CEC
ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA: EIXIDA AL JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

- Diferenciar els processos geològics interns dels externs i identificar els seus efectes en el relleu.
- Conèixer com s'originen els sismes, els efectes que generen i les zones del planeta on abunden
més.
- Conèixer els mecanismes d'erupció volcànica i les causes que hi hagi diferents tipus d'erupcions.
- Valorar el risc sísmic i volcànic existent en la zona en què habites.
- valorar el paper de la prevenció i la predicció a l'hora de reduir els danys i el nombre de víctimes que
causen els terratrèmols i els volcans.
- Realitzar una tasca d'investigació.
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge CC
El relleu i la seva evolució 1. Reconèixer els principals trets del relleu 1.1. Identifica les grans formes CMCCT
· L'evolució del relleu terrestre i les causes de la seva singularitat. del relleu oceànic i continental. CAA
CCL
Processos geològics externs i 2. Descriure el cicle geològic terrestre, 2.1. Diferència un procés geològic CMCCT
interns discriminant els processos interns dels externs. extern d'un intern i identifica els CAA
· Motor dels processos seus efectes en el relleu. CCL
geològics externs i interns
3. Relacionar els processos geològics externs 3.1. Relaciona la calor
amb l'energia que els activa i diferenciar-los dels emmagatzemada a l'interior
processos interns. terrestre amb els processos
interns i l'energia solar amb els
processos externs i justifica el
paper de la gravetat en la seva
dinàmica.
29
Manifestacions de l'energia 4. Relacionar l'activitat sísmica i volcànica amb la 4.1. Coneix i descriu com CMCCT
interna de la Terra dinàmica de l'interior terrestre i justificar la seva s'originen els sismes i els efectes CAA
· Terratrèmols o sismes distribució planetària. que generen. CCL
· Volcans CD
Activitat sísmica i volcànica i 4.2. Justifica l'existència de zones
les seves manifestacions a la en què els terratrèmols són més
Comunitat Valenciana. freqüents i de major magnitud.
Distribució planetària de
terratrèmols i volcans
L'activitat volcànica i el relleu 5. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les 5.1. Relaciona els tipus d'erupció CMCCT,
· Tipus d'erupcions, materials seves característiques i els efectes que generen. volcànica amb el magma que els CD, CAA
llançats i relleus associats origina i els associa amb la seva CCL
· Vulcanisme a Espanya perillositat. CCEC
Els riscos sísmic i volcànic 6. Avaluar el risc existent en la zona en què habita 6.1. Valora el risc sísmic i, si CMCCT
· El risc sísmic i conèixer mesures d'autoprotecció. escau, volcànic existent en la CAA
· El risc volcànic zona en què habita. CCL
· Predicció sísmica i CD
volcànica 6.2. Coneix les mesures de CSC
· Prevenció sísmica i prevenció que ha d'adoptar.
volcànica
Tècniques de treball i 7. Realitzar un treball experimental aplicant les 7.1. Desenvolupa amb autonomia CMCCT,
investigació destreses del treball científic (control de variables, la planificació del treball CCL, CD,
Tasca d'investigació registre sistemàtic d'observacions i resultats, etc.), experimental, utilitza el material CAA,
gestionar amb cura els materials d'aula i els de laboratori, argumenta el CSIEE,
instruments de laboratori, respectar les normes de procés experimental seguit i les CSC
seguretat i de comportament en el laboratori o en hipòtesis plantejades.
les sortides de camp i interpretar els resultats per
contrastar les hipòtesis formulades. 7.2. Descriu les seves
observacions i interpreta els
resultats.
8. Cercar i seleccionar informació de forma 8.1. Cerca, selecciona i interpreta CMCCT,

contrastada procedent de diverses fonts com la informació científica a partir de CD, CAA,
pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, i diverses fonts. CSIEE
organitzar aquesta informació citant la seva
procedència, registrant-la en paper de forma
acurada o digitalment amb diversos procediments 8.2. Transmet la informació de CD
de síntesi o presentació de continguts com manera precisa aprofitant les TIC.
esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls de
càlcul, gràfics, etc., utilitzant aquesta informació 8.3. Utilitza la informació de CMCCT
per fonamentar les seves idees i opinions. caràcter científic per formar-se CAA
una opinió pròpia i argumentar CSIEE
sobre problemes relacionats.
9. Participar en equips de treball per aconseguir 9.1. Participa, valora i respecta el CSC
fites comunes assumint diversos rols amb eficàcia treball individual i grupal.
i responsabilitat, donar suport a companys i
companyes demostrant empatia i reconeixent les
seves aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per
resoldre conflictes i discrepàncies.
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

- Definir el modelat del relleu i els processos geològics exògens que canvien el relleu.
- Definir meteorització i explicar els tipus de meteorització.
- Entendre l’acció geològica de les aigües de torrentada i dels torrents.
- Diferenciar els trams d’un riu i descriure el modelat fluvial.
- Conèixer l’origen de les aigües subterrànies i comprendre el modelat càrstic.
- Comprendre l’acció geològica de les glaceres.
- Diferenciar el modelat produït per l’acció del vent.
- Relacionar els principals moviments de les aigües marines amb l’origen dels modelats litorals.
- Conèixer l’acció geològica produïda pels éssers vius.
- Utilitzar diferents TIC per a investigar i ampliar els coneixements sobre el modelat del relleu pels
diferents agents geològics exògens.
30
- Adquirir vocabulari específic sobre els continguts de la unitat per a expressar coneixements de
- El modelat del relleu i els 1. Conèixer què és el modelat del 1.1. Defineix relleu i coneix quins són els
CCL,
processos exògens. relleu i què és l’erosió, el transport processos geològics exògens.
CMCT
- La meteorització. i la sedimentació.
- L’acció geològica dels 2. Explicar què és la meteorització i 2.1. Defineix meteorització i diferència entre
corrents d’aigua. diferenciar els tipus de meteorització física i meteorització
CCL,
- L’acció geològica de les meteorització i la formació de química. Explica els principals
CMCT
aigües subterrànies. terres. processos de la meteorització física i
- L’acció geològica de les química, i l’origen dels terres.
glaceres. 3. Comprendre l’acció geològica 3.1. Explica l’acció modeladora de les aigües
- L’acció geològica del vent. produïda per les aigües de de torrentada i reconeix en un CCL,
- L’acció geològica del mar. torrentada, pels torrents i pels rius. esquema les parts d’un torrent, CMCT,
- L’acció geològica dels descrivint l’acció geològica que CAA
éssers vius. predomina en cada una d’elles.
3.2. Identifica els trams del curs d’un riu i CCL,
explica l’acció geològica que CMCT,
predomina en cada un d’ells. CAA
4. Conèixer l’origen de les aigües 4.1. Explica l’origen de les aigües
CCL,
subterrànies i comprendre el subterrànies i coneix les formes del
CMCT
modelat càrstic. modelat càrstic.
5. Saber quina és l’acció geològica de 5.1. Explica l’acció geològica de les CCL,
les glaceres. glaceres. CMCT
6. Conèixer com es produït el modelat 6.1. Descriu els processos geològics CCL,
del relleu per l’acció del vent. relacionats amb el vent. CMCT
- Comprensió d’informacions, 7. Relacionar els principals moviments 7.1. Descriu els principals processos del
CCL,
adquisició de vocabulari, ús de les aigües marines amb l’origen modelat litoral.
CMCT
de la llengua com a dels modelats litorals.
instrument de comunicació 8. Conèixer les diferents accions que 8.1. Diferencia l’acció constructora i
CCL,
i manteniment d’una actitud produeixen els éssers vius en la destructora dels éssers vius sobre la
CMCT
favorable cap a la lectura. naturalesa. naturalesa.
- Coneixement i ús 9. Comprendre informacions, adquirir 9.1. Comprèn els textos i les diferents
responsable de les TIC en vocabulari sobre el modelat del informacions obtingudes al llarg de la
investigar sobre el modelat relleu, expressar coneixements i unitat, adquireix vocabulari sobre el CCL,
del relleu terrestre. opinions de forma oral i escrita, i modelat del relleu, expressa CMCT,
- Ús d’estratègies per a mostrar interès per la lectura de coneixements i opinions de forma oral CD
tractar la informació, textos. i escrita, i mostra interès per la lectura
convertir-la en coneixement de textos.
propi i aplicar-la a diferents 10. Conèixer i utilitzar de forma 10.1. Obté i organitza informació, treballa amb
contextos, i participació responsable les TIC, utilitzar l’esquema de la unitat, i utilitza els
activa en el mateix procés CCL,
estratègies per a tractar la recursos digitals amb interès i
d’aprenentatge. CMC,
- Iniciativa i perseverança a CD,
l’hora d’afrontar els CAA
diferents contextos, i participar de
problemes i de defensar forma activa en el aprenentatge.
opinions, i 11. Mostrar iniciativa i perseverança a 11.1. Mostra una actitud emprenedora, CCL,
desenvolupament l’hora d’afrontar els problemes i de accepta els errors en autoavaluar-se, CMC
d’actituds de respecte i defensar opinions, i desenvolupar persevera en les tasques de CD,
col·laboració en treballar actituds de respecte i col·laboració recuperació, i participa activament en CAA,
en grup. en treballar en grup. els exercicis d’aprenentatge CSYC
- Coneixement, estima i ús cooperatiu. SIEP
de diverses tècniques 12. Realitzar treballs amb pulcritud i 12.1. Realitza presentacions i dibuixos de les CCL,
expressives. sentit estètic. diferents formes de modelat. CMCT
CD,
EL MÈTODE CIENTÍFIC
- Conèixer en què consisteix el mètode científic i quins passos segueix.
- Buscar, seleccionar i interpretar informació de caràcter científic per dur a terme una investigació.
- Distingir el treball de camp del treball al laboratori.
- Treballar amb seguretat al laboratori.
- Interpretar i presentar els resultats obtinguts en una investigació.
- Realitzar una tasca d'investigació.
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards CC

d'aprenentatge
La ciència 1. Diferenciar la ciència de la pseudociència. 1.1. Diferència la ciència CMCCT

· Ciència i pseudociència. de la pseudociència. CSIEE
31
El mètode científic 2. Reconèixer les etapes del mètode científic. 2.1. Descriu les CMCCT
Característiques bàsiques de la característiques de les CAA
metodologia científica. L'experimentació diferents etapes del CSIEE
en biologia i geologia. mètode científic.
El treball científic 3. Descriure les característiques del treball 3.1. Identifica els CMCCT
El treball de camp. científic de camp o de laboratori. materials necessaris per CAA
El treball en el laboratori. desenvolupar el treball de CSIEE
Característiques bàsiques de la camp.
metodologia científica. L'experimentació
en biologia i geologia. 3.2. Coneix i respecta les
normes de seguretat al
laboratori i el material a
utilitzar.
El projecte de recerca 4. Cercar i seleccionar informació de forma 4.1. Cerca, selecciona i CMCCT
· Recerca d'informació. contrastada procedent de diverses fonts com interpreta la informació CD
· Experimentació i interpretació dels pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, i de caràcter científic a
resultats. organitzar aquesta informació citant la seva partir de diverses fonts.
· Elaboració i interpretació de procedència, registrant-la en paper de forma
gràfiques. acurada o digitalment amb diversos 4.2. Interpreta els
· Presentació dels resultats. procediments de síntesi o presentació de resultats obtinguts de
continguts com esquemes, mapes conceptuals, manera precisa utilitzant
taules, fulls de càlcul, gràfics, etc., utilitzant diversos instruments.
aquesta informació per fonamentar les seves
idees i opinions. 4.3. Expressa amb
precisió i coherència tant
verbalment com per
escrits les conclusions de
les seves investigacions.
Memòria d'un projecte d'investigació 5. Diferenciar les parts en què es divideix una 5.1. Dissenya petits CMCCT
Elaboració de conclusions, redacció memòria d'un projecte d'investigació. treballs d'investigació. CSIEE
d'informes i comunicació dels resultats.
Aplicació de les pautes del treball 5.2. Reconeix les
científic mitjançant la planificació i diferents parts i la finalitat
posada en pràctica d'un projecte de d'una memòria d'un
recerca en equip sobre el medi natural. projecte d'investigació.
Tècniques de treball i investigació 6. Justificar la influència de la ciència en les 6. 1. Integra i aplica les CMCCT,
Tasca d'investigació activitats humanes i en la manera de pensar de destreses pròpies del CCL, CD,
El coneixement científic com a activitat la societat en diferents èpoques, demostrar mètode científic. CAA,
humana en contínua evolució i revisió curiositat i esperit crític cap a les condicions de CSIEE
vinculada a les característiques de la vida dels éssers humans, així com respecte a la
societat en cada moment històric. diversitat natural i cultural i els problemes
Contribució de la ciència a la millora de ambientals, realitzar les tasques acadèmiques o
la qualitat de vida i l'adquisició d'actituds de la vida quotidiana amb rigor i prendre
crítiques en la presa de decisions decisions fonamentades davant d'actuacions
fonamentades davant els problemes de relacionades amb la ciència i la tecnologia.
la societat.
32
Pel que fa a la part de tecnologia, hi ha quatre grans blocs, què són:

La matèria s'organitza en els següents quatre blocs:
Bloc 1. Resolució de problemes tecnològics i comunicació tècnica,que ha de
considerar-se com a eix vertebrador de la matèria, afavorirà el desenvolupament d'habilitats
utilitzant un mètode ordenat per a la resolució dels problemes plantejats; des de l'inici, identificació
de el problema, fins a la fi, presentació de la solució. Els continguts d'aquest bloc facilitaran, a
més, l'adquisició de tècniques bàsiques de dibuix, de maneig de programes de disseny gràfic i
d'altres eines informàtiques que permetin combinar la utilització de textos i d'altres recursos gràfics
per poder abordar la interpretació i producció de documents tècnics.
Bloc 2. Materials d'ús tècnic,aportarà el coneixement de les característiques, propietats i
aplicacions dels materials tècnics més comuns, permetrà abordar continguts procedimentals
relacionats amb el coneixement de l'ús segur de màquines i eines i permetrà conscienciar-se de la
necessitat d'utilitzar els recursos naturals d'una manera racional.
Bloc 3. Estructures i mecanismes,permetrà a l'alumnat formar-se en el coneixement de les
forces i esforços a què estan sotmesos les estructures i els elements que les configuren; en el
funcionament dels operadors bàsics per a la transmissió i transformació de moviment (part
fonamental de les màquines) i en electricitat, pel fet que és la forma d'energia més utilitzada en
màquines i sistemes.
Bloc 4. Tecnologies de la informació i la comunicació, permetrà l'adquisició de
destreses bàsiques per al maneig d'eines i aplicacions informàtiques, per a la comprensió del seu
funcionament i ús. També serà útil perquè l'alumnat pugui fer cerques d'informació i compartir
documents de forma segura, tenint sempre present, criteris de bones pràctiques.
Els criteris d’avaluació i competències que desenvolupa cada bloc, així com els indicadors
d’assoliment, es mostren a continuació:
BL CRITERIS D'AVALUACIÓ INDICADORS D'ASSOLIMENT COMP.
1º_TECNO_BL1.1.1 Analitza objectes tècnics

1º_TECNO_BL1.1. Analitzar objectes tècnics per diferenciant les parts fonamentals associant-les
CMCT
conèixer la seva utilitat. amb les seves característiques per conèixer la
seva utilitat.
1º_TECNO_BL1.2. Identificar, a partir d'un exemple 1º_TECNO_BL1.2.1. Identifica, a partir d'un exemple
concret, les etapes necessàries per a la realització concret, les etapes necessàries per a la realització CMCT
d'un projecte tecnològic des de la fabricació fins a la d'un projecte tecnològic des de la fabricació fins a CAA
seva comercialització. la seva comercialització.
1º_TECNO_BL1.3.1. Representa croquis i

1º_TECNO_BL1.3. Representar croquis i esbossos
1 esbossos per a utilitzar-los com elements CMCT
per a utilitzar-los com elements d'informació gràfica
d'informació gràfica de objectes de l'entorn CEC
d'objectes de l'entorn escolar.
escolar.
1º_TECNO_BL1.4. Participar en intercanvis 1º_TECNO_BL1.4.1 Participa en intercanvis

comunicatius de l'àmbit personal, acadèmic, social o comunicatius de l'àmbit personal, entorn tecnològic,
CCLI
professional aplicant les estratègies lingüístiques i no social o professional aplicant les estratègies
CAA
lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la lingüístiques i no lingüístiques de l' nivell educatiu
CSC
interacció oral utilitzant un llenguatge no pròpies de la interacció oral, utilitzant un llenguatge
discriminatori. no discriminatori.
33
1º_TECNO_BL1.5.1 Assumeix, seguint pautes i

CAA
models,diversos rols amb eficàcia i responsabilitat
CSC
quan participa en equips de treball per aconseguir
SIEE
metes comunes.
1º_TECNO_BL1.5. Participar en equips de treball per 1º_TECNO_BL1.5.2 Dóna suport, seguint pautes i
aconseguir fites comunes assumint diversos rols amb models,als seus companys i companyes demostrant CAA
eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i empatia i reconeix les seves aportacions quan CSC
companyes demostrant empatia i reconeixent les participa en equips de treball per aconseguir metes SIEE
seves aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per comunes.
resoldre conflictes i discrepàncies.
1º_TECNO_BL1.5.3 Resol, seguint pautes i
models,els conflictes i discrepàncies habituals que CAA
apareixen en la interacció amb els seus companys i CSC
companyes mentre participa en equips de treball SIEE
utilitzant el diàleg igualitari.
1º_TECNO_BL1.6.1 Realitza el disseny del projecte

i planifica les operacions per a la seva CMCT
1º_TECNO_BL1.6. Planificar les operacions i realitzar materialització posterior, d'acord amb el nivell CSC
el disseny de el projecte, amb criteris d'economia, educatiu, amb criteris d'economia, seguretat i SIEE
seguretat i respecte a l'entorn, elaborant la respecte a l'entorn.
documentació necessària. 1º_TECNO_BL1.6.2 Elabora la documentació CMCT
necessària per a l'informe que acompanya el CSC
projecte. SIEE
1º_TECNO_BL1.7.1 Realitza de forma eficaç

tasques o projectes tecnològics propis del nivell CAA
educatiu sent conscient de les seves fortaleses i SIEE
debilitats.
1º_TECNO_BL1.7. Realitzar de forma eficaç tasques, 1º_TECNO_BL1.7.2 Té iniciativa per emprendre i

tenir iniciativa per emprendre i proposar accions sent proposar accions quan realitza tasques o projectes
CAA
conscient es seves fortaleses i debilitats, mostrar tecnològics propis del nivell educatiu i actua amb
SIEE
curiositat i interès durant el seu desenvolupament i flexibilitat buscant solucions alternatives a les
actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives. dificultats trobades durant el seu desenvolupament.
1º_TECNO_BL1.7.3 Mostra curiositat i interès

durant la planificació i el desenvolupament de CAA
tasques o projectes tecnològics del nivell educatiu SIEE
en què participa.
1º_TECNO_BL1.8.1 Construeix un projecte

tecnològic adequat a el nivell educatiu, seguint la
SIEE
planificació prèvia realitzada, tenint en compte les
1º_TECNO_BL1.8. Construir un projecte tecnològic, condicions de l'entorn de l'aula-taller.
seguint la planificació prèvia realitzada, tenint en
1º_TECNO_BL1.8.2 Col·labora i es comunica per
compte les condicions de l'entorn de treball,
realitzar el projecte tecnològic utilitzant eines TIC
col·laborar i comunicar-se per assolir l'objectiu, CD
adequades a el nivell educatiu o / i participant en
utilitzant diverses eines com les TIC o entorns virtuals
entorns virtuals d'aprenentatge.
d'aprenentatge, aplicar bones formes de conducta en
la comunicació i prevenir, denunciar i protegir a altres 1º_TECNO_BL1.8.3 Aplica bones formes de
de les males pràctiques. conducta en la comunicació a través de mitjans
tecnològics quan realitza projectes propis del nivell CSC
educatiu i prevé, denúncia i protegeix a altres de les
males pràctiques.
1º_TECNO_BL1.9.1 Avalua el projecte construït

1º_TECNO_BL1.9. Avaluar el projecte construït, verificant el funcionament del prototip i el
CMCT
verificant el funcionament del prototip i el compliment compliment de les especificacions i les condicions
SIEE
de les especificacions i les condicions inicials. inicials determinant amb ajuda la fase del procés
del projecte en el qual s'han incomplert.
1º_TECNO_BL1.10.1. Escriu la memòria tècnica de CCLI

el projecte en diversos formats digitals, inserint CMCT
gràfics i imatges, amb correcció ortogràfica i CD
1º_TECNO_BL1.10. Escriure la memòria tècnica de el gramatical, i cuidant els seus aspectes formals. CAA
projecte realitzat, en diversos formats digitals, cuidant
els seus aspectes formals, utilitzant la terminologia 1º_TECNO_BL1.10.2. Escriu la memòria tècnica de
conceptual corresponent i aplicant les normes de el projecte expressant els coneixements del nivell CCLI
correcció ortogràfica i gramatical i ajustats a cada educatiu de forma organitzada ajustant-se a la CMCT
situació comunicativa, per transmetre els seus situació comunicativa i utilitzant un llenguatge no
coneixements, de forma organitzada i no discriminatori.
discriminatòria .
1º_TECNO_BL1.10.3. Escriu la memòria tècnica de CCLI
el projecte utilitzant adequadament la terminologia CMCT
conceptual corresponent al nivell educatiu.
1º_TECNO_BL1.11. Comunicar oralment el contingut 1º_TECNO_BL1.11.1 Planifica la comunicació oral CCLI

de la memòria tècnica prèviament planificat, aplicant de el contingut de la memòria tècnica del nivell CMCT
34
la terminologia conceptual corresponent, les normes educatiu ajustant-se a les propietats textuals de CAA
de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats a les cada tipus i situació comunicativa.
propietats textuals de cada tipus i situació
comunicativa, per transmetre de forma organitzada els 1º_TECNO_BL1.11.2. Comunica oralment el
CCLI
resultats obtinguts en el projecte realitzat, amb un contingut de la memòria tècnica del nivell educatiu
CAA
llenguatge no discriminatori. transmetent de forma organitzada els resultats
CSC
obtinguts, amb un llenguatge no discriminatori.
1º_TECNO_BL1.11.3. Pronuncia amb claredat i

aplica les normes de la prosòdia i la correcció CCLI
gramatical de el nivell educatiu quan comunica CAA
oralment el contingut de la memòria tècnica.
1º_TECNO_BL2.1. Analitzar els mètodes d'obtenció i 1º_TECNO_BL2.1.1. Analitza els mètodes

CMCT
les propietats de la fusta utilitzada en la fabricació de d'obtenció i les propietats de la fusta utilitzada en
CAA
projectes tecnològics. la fabricació de projectes tecnològics.
1º_TECNO_BL2.2. Interpretar textos orals procedents

1º_TECNO_BL2.2.1. Interpreta textos orals
de fonts diverses, utilitzant les estratègies de
procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies
comprensió oral, per obtenir informació i aplicar-la en CCLI
de comprensió oral pròpies del nivell educatiu per
la reflexió sobre el contingut, l'aplicació dels seus CAA
obtenir informació rellevant, reflexionar sobre el seu
coneixements i la realització de tasques
contingut i utilitzar-lo en les tasques d'aprenentatge.
d'aprenentatge.
1º_TECNO_BL2.3.1. Descriu l'estructura interna

CCLI
de la fusta i de diferents materials de construcció
2 CMCT
a partir de l'observació directa i indirecta dels
1º_TECNO_BL2.3. Descriure l'estructura interna de CAA
mateixos.
diferents materials tècnics, així com les alteracions a
què poden ser sotmesos, per millorar les seves 1º_TECNO_BL2.3.2. Relaciona les alteracions a
propietats tenint en compte l'ús a què van destinats. què poden ser sotmesos la fusta i els diferents
CMCT
materials de construcció amb la millora de les
CAA
seves propietats, tenint en compte l'ús a què van
destinats.
1º_TECNO_BL2.4. Manipular i mecanitzar fusta

1º_TECNO_BL2.4.1. Manipula i mecanitza fusta
considerant les seves propietats per utilitzar les eines CMCT
utilitzant les eines adequades a el nivell educatiu
adequades aplicant les corresponents normes de SIEE
aplicant les normes de seguretat i salut.
seguretat i salut.
1º_TECNO_BL3.1.1 Analitza els esforços a què

CMCT
1º_TECNO_BL3.1. Analitzar els esforços a què estan estan sotmeses les estructures per observació i amb
CAA
sotmeses les estructures així com la transmissió dels suport de dibuixos i esquemes.
mateixos entre els elements que el configuren 1º_TECNO_BL3.1.2 Analitza la transmissió dels
experimentant en prototips. CMCT
esforços entre els elements que configuren les
CAA
3 estructures experimentant en prototips.
1º_TECNO_BL3.2.1. Descriu les característiques CCLI

1º_TECNO_BL3.2. Descriure les característiques de dels diferents tipus d'estructures utilitzant CMCT
cada tipus d'estructura i identificar-les en exemples de informació escrita, audiovisual i digital. CD
la vida real utilitzant informació escrita, audiovisual i
digital. 1º_TECNO_BL3.2.2. Identifica cada tipus CCLI
d'estructures en exemples de la vida real. CMCT
1º_TECNO_BL4.1.1. Identifica les diferents parts

d'un equip informàtic les classifica de cara a
1º_TECNO_BL4.1. Identificar les diferents parts d'un
supòsits d'ampliacions o millores i indica aquelles CD
equip informàtic per a realitzar reparacions o millores.
que són susceptibles de ser reparades o
substituïdes.
1º_TECNO_BL4.2.1. Cataloga el programari bàsic

1º_TECNO_BL4.2. Catalogar el programari bàsic que que permet documentar i / o elaborar les diferents CD
permet treballar amb equips informàtics. activitats del seu nivell educatiu mitjançant l'ús
d'equips informàtics.
1º_TECNO_BL4.3.1. Cerca i selecciona informació,

CCLI
4 a partir d'una estratègia de filtrat i de forma
CD
contrastada, en diverses fonts per elaborar textos
CAA
sobre els coneixements del nivell educatiu.
1º_TECNO_BL4.3. Cercar i seleccionar informació en
diverses fonts, a partir d'una estratègia de filtrat i de 1º_TECNO_BL4.3.2. Organitza la informació
CCLI
forma contrastada, organitzant la informació obtinguda en diverses fonts mitjançant diversos
CD
mitjançant procediments de síntesi o presentació dels procediments de síntesi o presentació dels
CAA
continguts, registrant-la en paper o emmagatzemant continguts i la utilitza per elaborar textos sobre els
digitalment per obtenir textos de l'àmbit acadèmic o coneixements del nivell educatiu citant
professional. adequadament la procedència.
1º_TECNO_BL4.3.3. Registra en paper o CCLI

emmagatzema digitalment en dispositius informàtics CD
i serveis de la xarxa, de forma acurada i ordenada, CAA
35
la informació seleccionada sobre coneixements del

nivell educatiu.
1º_TECN0_BL4.4. Llegir textos, en formats diversos i

1º_TECN0_BL4.4.1. Interpreta textos continus i
presentats en suport paper o digital, utilitzant les
discontinus de l'àmbit tecnològic en formats diversos
estratègies de comprensió lectora per obtenir CCLI
i presentats en suport paper i digital, utilitzant les
informació i aplicar-la en la reflexió sobre els CAA
estratègies de comprensió lectora de el nivell
continguts, l'ampliació dels seus coneixements i la
educatiu
realització de tasques.
1º_TECNO_BL4.5.1. Crea, amb sentit estètic

utilitzant aplicacions informàtiques d'escriptori,
continguts digitals per a l'exposició descriptiva d'un CD
1º_TECNO_BL4.5. Crear i editar continguts digitals objecte tecnològic propi del nivell educatiu com ara CAA
com a documents de text o presentacions multimèdia documents de text, presentacions multimèdia o
amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques produccions audiovisuals.
d'escriptori per exposar un objecte tecnològic. 1º_TECNO_BL4.5.2. Edita continguts digitals per a
l'exposició descriptiva d'un objecte tecnològic propi CD
del nivell educatiu utilitzant aplicacions CAA
informàtiques d'escriptori.
1º_TECNO_BL4.6.1. Investiga els estudis i

professions vinculats amb els coneixements de la
CSC
matèria del nivell educatiu,mitjançant l'ús del les
1º_TECNO_BL4.6. Investigar els estudis i professions SIEE
TIC i identifica els coneixements, habilitats i
vinculats amb la matèria, mitjançant l'ús del les TIC, i competències que demana el mercat laboral.
identificar els coneixements, habilitats i competències
que demanda el mercat laboral, per relacionar-les 1º_TECNO_BL4.6.2. Relaciona els coneixements,
amb les seves fortaleses i preferències. habilitats i competències que demanden els estudis i
CSC
professions vinculats amb els coneixements de la
SIEE
matèria del nivell educatiu amb les seves pròpies
fortaleses i interessos.
36
D. Unitats didàctiques i temporalització

Per tal d’organitzar l’àmbit, s’agruparan aquestos continguts de Biologia i Tecnologia en 7
grans unitats temàtiques, algunes de les quals inclouran la realització individual de xicotets
projectes, el que fa que la temporalització d’algunes unitats didàctiques s’allargue prou. Els
continguts de biologia corresponents a la biodiversitat a la comunitat valenciana es treballaran de
forma transversals. Les unitats didàctiques i la seua temporalització són les següents:
1r trimestre (12 setmanes)

UNITAT DIDÀCTICA SETMANES
1. El mètode científic i el procés tecnològic 2
2. La Terra a l’Univers i el treball amb plataformes digitals (AULES) 5
3. La geosfera, processos geològics interns i materials petris i de construcció 5
2n trimestre (12 setmanes)

4. La classificació dels éssers vius i els microorganismes 3
5. Animals vertebrats i invertebrats, estructures i palanques 9
3r trimestre (12 setmanes)

6. Les plantes, la fusta, i els seus derivats 6
7. Les capes fluïdes de la Terra i processos geològics externs 6
E. Estratègies metodològiques
La metodologia de la matèria estarà orientada a que s'adquireixin els coneixements
científics i tècnics necessaris per a la comprensió i el desenvolupament de l'activitat tecnològica,
per aplicar-los a l'anàlisi d'objectes tecnològics propers, al seu manipulació, a la seva
transformació i a l'emulació de el procés de resolució de problemes. La metodologia que posarem
en joc al llarg d'aquest curs s'assenta en els següents principis:
1. Motivació: a l'alumne cal atreure mitjançant continguts, mètodes i propostes que
estimulin la seva curiositat i alimentin el seu afany per aprendre. La metodologia serà
activa i participativa, que facilite l’aprenentatge tant individual com col·lectiu i que, com un
dels seus eixos, afavorisca l’adquisició de les competències bàsiques, especialment la
relacionada amb el coneixement i la interacció amb el món físic.
2. Interacció omnidireccional en l'espai-aula:

 professor-alumne: el docent ha d'establir una "conversa" permanent amb l'alumne,
qui es veu interpel·lat a establir connexions amb idees prèvies o amb altres
37
conceptes, i veu facilitat el seu aprenentatge a través d'un diàleg viu i enriquidor.
Exposició del professorat utilitzant diversos suports. Abans de començar l’exposició,
s’han de conèixer les idees prèvies i les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat. Una
hora setmanal inclourà dos professors a l’aula, en règim de codocència, de diferents
departaments per afavorir la integració dels diferents aspectes de l’àmbit.
 Alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció "entre parells" són
font d'enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l'aula que
transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les competències.
 alumne amb si mateix: acte interrogant i reflexionant sobre el seu propi
aprenentatge, l'alumne és conscient del seu paper i l'adopta de manera activa.
Treball reflexiu individual en el desenvolupament de les activitats individuals i dels
projectes per a investigar. Donades les condicions sanitàries, en principi serà
possible fer treball en grup cooperatiu/interactiu de 3 o 4 alumnes en el
desenvolupament de les activitats i els projectes proposats. Posada en comú en
gran grup després del treball individual o grupal.
3. Equilibri entre coneixements i procediments:el coneixement no s'aprèn al marge del

seu ús, com tampoc s'adquireixen destreses en absència d'un coneixement de base
conceptual que permet donar sentit a l'acció que es porta a terme. Així, conjuguem el
treball dels coneixements amb l'amplitud i rigor necessaris, d'una banda, amb aspectes
bàsics per a una activitat tecnològica com les eines o les habilitats i destreses; entre elles,
l'elaboració de documents de text, presentacions electròniques o produccions
audiovisuals, que poden ser utilitzades per a la presentació i documentació de projectes o
presentació d'informes relacionats amb continguts d'altres blocs. La matèria inclou
continguts que pretenen fomentar en l'alumnat l'ús competent de programari, com
processadors de text, eines de presentacions i fulls de càlcul. Aquestes eines
informàtiques poden ser utilitzades conjuntament amb altres continguts de la matèria,
amb la finalitat de facilitar l'aprenentatge. Per exemple, la utilització del full de càlcul per a
la confecció de pressupostos o per comprendre la relació entre les diferents magnituds
elèctriques, la utilització d'un programa de presentacions per a la descripció de les
propietats dels materials, l'ús d'un processador de textos per a l'elaboració de part de la
documentació tècnica d'un projecte, etc.
4. Aprenentatge actiu i col·laboratiu:l'adquisició i aplicació de coneixements en situacions

i contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de
l'alumnat en el seu propi aprenentatge. Una metodologia activa ha de recolzar-se en
estructures d'aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta
de les tasques, els membres de el grup coneguin les estratègies utilitzades pels seus
companys i puguin aplicar-les a situacions similars.
38
5. Importància del mètode de projectes: el procés de resolució de problemes es durà a

terme per mitjà de l'aplicació del mètode de projectes, que comprèn les següents etapes:
 El plantejament de el problema. En primer lloc s'ha d'identificar la necessitat que
origina el problema per a continuació fixar les condicions que ha de reunir l'objecte o
sistema tècnic.
 La recerca d'informació. Per localitzar la informació necessària per dur a terme el
projecte es poden utilitzar de forma combinada les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació i la biblioteca escolar. Aquest procés de recerca tractarà de fomentar la
lectura com a hàbit imprescindible per al desenvolupament de la comprensió lectora i
de l'expressió oral i escrita.
 La realització de dissenys previs, des de l'esbós fins al croquis. L'alumnat completarà
el seu disseny passant d'una idea global a una altra més concreta amb especificacions
tècniques que facilitaran la comunicació de la idea a el grup i la seva posterior
construcció.
 La planificació. Consistirà en l'elaboració del pla d'actuació necessari per realitzar totes
les operacions de construcció de forma segura, aprofitant els recursos disponibles i
una distribució equilibrada de responsabilitats, lliure de prejudicis sexistes.
 La construcció de l'objecte. Haurà de realitzar a partir de la documentació prèviament
elaborada al llarg de el procés.
 L'avaluació del resultat i de el procés dut a terme. Aprendran a autoavaluar el seu
propi treball i valorar si hi ha solucions millors o més encertades.
 La presentació de la solució. Afavorirà l'assimilació de tot el procés i dels seus
continguts i contribuirà, mitjançant l'elaboració de documentació amb eines
informàtiques, a la millora de la comunicació audiovisual, a l'ús competent de les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació i a el foment de l'educació cívica a
l'escoltar i respectar les solucions presentades per la resta de l'alumnat.
6. Integració de les TIC en el procés d'ensenyament-aprenentatge: la nostra metodologia

incorpora el digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que aporten
les TIC a l'alumne ni el seu potencial didàctic. Així, contemplem activitats interactives
així com treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.
7. Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l'avanç segur,

l'assoliment pas a pas, evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment
treballades i, en definitiva, frustracions per no aconseguir cada alumne, dins dels
principis d'atenció individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç.
39
8. Afavorir la lectura, proposant lectures voluntàries avaluables de llibres relacionats

amb l’àmbit científic-tecnològic
Durant el present curs escolar, a diferència del curs passat, podrem introduir el treball al
laboratori i al taller, si bé es farà seguint els deguts protocols de prevenció de la Covid-19, amb les
ràtios establertes i distàncies de seguretat sí podrem utilitzar-les. Es farà ús d’aquestes
instal·lacions principalment a les hores de codocència, si bé pot ser prou complicat ja que a soles
tenim una hora de codocència per àmbit, a diferència de la situació pre-pandèmica on tant la
tecnologia com la biologia presentaven una hora setmanal de reforç per tal de fer-ne ús
d’aquestes aules amb la garantia de cobrir la seguretat de l’alumnat, no a soles davant la Covid, si
no també davant altres possibles riscos derivats de la utilització d’eines específiques. La situació
pandèmica ens obligarà a utilitzar únicament les plataformes online AULES per a tasques, treballs,
exàmens, fòrums i Webex en cas de classes per videoconferència (ambdues ofertes per
Conselleria d'Educació), si existís un confinament grupal específic o de l'IES Benicalap en conjunt,
al llarg de qualsevol de les tres avaluacions de el present curs escolar, per presència de casos
positius de COVID o en contacte amb els mateixos, d'acord amb el compliment de la llei per a
manteniment de quarantenes.
El fet de la imposició del PLC, que canvia la llengua de docència de la part tecnològica
(prèviament en anglès/castellà/valencià) a un únic idioma (valencià), unit al proper canvi de llei (i
presuposadament de continguts i llibres) fa que siga impossible tindre a la xarxa llibres, exemplars
en la llengua adequada per a tot l’alumnat, per la qual cosa caldrà fer-ne ús de fotocopies del llibre
en valencià per a part de l’alumnat. Com que la part de biologia ja s’impartia únicament en
valencià, en aquest cas no tenim aquest problema.
F. Recursos
Els següents materials de suport serviran per a reforçar i ampliar l’estudi dels continguts
d’aquesta unitat:
– Llibre de l’alumnat o fotocopies del mateix (Ed Oxford “Biologia i Geologia 1er ESO”, i
de “Tecnologia de primer”), diccionaris, guies de camp, enciclopèdies, mitjans
informàtics de consulta, etc.
– Quadern de l’alumnat per a realitzar en ell les activitats proposades pel professorat.
– Material de laboratori i laboratori a soles si les condicions ho permeten
– Fitxes d’ampliació i reforç per a la inclusió i l’atenció a la diversitat.
– Fitxes fotocopiades per a l’adaptació curricular.
– Proves d’avaluació.
– Material per a desenvolupar les competències i tasques per a entrenar proves basades
en competències
– Materials d’ampliació per a l’alumnat amb més capacitats (textos, vídeo, web...)
– Material de reforç per a alumnat amb dificultats (textos, vídeos, webs...)
– Professorat codocent
40
– Recursos digitals per al professorat, que acompanyen a la proposta didàctica, i per a

l’alumnat, amb qui podran reforçar i ampliar els continguts estudiats.
– Llibres de lectura voluntària disponibles a la biblioteca.
G. Eines d’avaluació
Avaluarem la part teòrica-conceptual, la part pràctica, així com el comportament i actitud.
Per a fer-lo farem ús de diferents eines:
Part teòrica
– Prova d’avaluació de la unitat, controls i exàmens
– Tasques per a entrenar proves basades en competències.
– Seguiment de l’avaluació contínua de cada alumne i alumna amb diferents proves
orals i escrites a l’aula.
– Treballs de recerca d’informació
– Resolució de problemes teòrics.
Part pràctica
– Quadern de l’alumnat
– Memòries tècniques de projecte i treballs bibliogràfics
– Projectes constructius individuals.
– Expressió gràfica, oral i escrita
– Informes realitzats a les activitats complementàries, recerca d’informació
Part actitudinal
– El comportament de l’alumnat i les seues habilitats socials s’avaluaran de forma
continua per observació: a més de l’actitud i interès demostrats a l’aula, en aquesta
part es valorarà el comportament a l’aula, l’esforç, l’entrega de treballs i activitats
proposades, el respecte a professors i companys, faltes d’assistència sense justificar
Per l’avaluació dels aspectes pràctics i actitudinals seran molt útils els quadern del professor
així com les diferents rúbriques per a la correcció de treballs, informes... S’avaluarà també la
lectura voluntària de diferents llibres proposats
H. Criteris de qualificació
Els departaments docents de biologia i tecnologia hem establert els següents criteris de
qualificació per a 1r d’ESO:
– Part teòrica ................................................................................. 50%
– Part pràctica ............................................................................... 30%
– Part actitudinal ............................................................................ 20%
41
El copiar durant el transcurs d’un prova escrita farà que la qualificació de dita prova siga de
0 punts. Si es reitera el comportament es podrà perdre l’avaluació continua de la matèria prèvia
incoació d’expedient sancionador.
Perquè la qualificació sigui positiva, tot alumne ha d'obtenir un mínim de 5 punts sobre 10.
Per a poder calcular la mitjana, caldrà tindre en cada part 3 punts sobre 10, si no s'assoleix aquest
mínim, no se li farà mitjana amb la resta de les parts.
La presentació dels treballs i activitats en data posterior a la fixada (excepte causa
justificada) suposarà una penalització a la puntuació. La no presentació d'un treball suposarà una
nota negativa en l'avaluació de l'actitud de l'alumne davant de l'assignatura.
Per a la participació en la realització del projecte en el taller serà imprescindible que
l'alumne hagi realitzat prèviament l'esbós i documentació fixada.
Per obtenir una avaluació final positiva, els alumnes hauran de tenir una avaluació positiva
en cadascuna de les tres avaluacions. Abans de la tercera avaluació es podrà realitzar unes
proves de recuperació de coneixements de les avaluacions suspeses.
Després de l'avaluació final, l'alumne que no ha tingut un resultat positiu, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària que inclourà el contingut de la totalitat de curs, amb
les recomanacions que li doni el seu professor després de l'avaluació ordinària. El departament ha
d'establir la nota màxima per a aquestes convocatòries extraordinàries.
Si bé la matèria es treballa en àmbits conjunts, la valoració s’haurà de fer separadament per
a cada matèria, i si bé hi ha parts que es poden avaluar conjuntament i, per tant, tindran la mateixa
qualificació en les dues matèries, hi haurà parts on el professorat podrà establir fer una avaluació
separada dels continguts de cada matèria, per la qual la nota d’ambdues matèries no serà
obligatòriament idèntica.
La lectura i posterior elaboració de treballs dels llibres de lectura voluntaris proposats podrà
augmentar la qualificació de la programació fins a 0,5 punts per avaluació. Els llibres proposats
són els següents:
BIOLOGIA
 Hola, soy la Tierra. Luca Novelli. editorial mensajero. ISBN 978-84-271-4136-0
 Primates. Maris Wicks i Jim Ottaviani. Editorial astronave. ISBN: 978-84-679-3461-8
 Las chicas son de ciencias: 25 científicas que cambiaron el mundo. Irene
Cívico, Sergio Parra & Nuria Aparicio. Editorial Montena. ISBN: 978-84-9043-882-4
TECNOLOGIA
 La historia del mundo en 25 historias. Javier Alonso López. Editorial Montena.
ISBN: 978-84-9043-0415
 Historia de los inventos (libro álbum). Catherine Barr, Steve Williams. Editorial
Zig-Zag. ISBN: 9789561234161
 ¡Genios! Los inventos más asombrosos de todos los tiempos. Deborah Kespert.
Editorial siruela. ISBN: 978-8498418545
42
I. Recuperació
L’alumnat les qualificacions dels quals sent inferiors a 5 podran recuperar l’avaluació
mitjançant les proves que el professorat considere oportunes, o compensant amb altres apartats
de l’avaluació continua. En cas de no superar la matèria a final de curs es farà una prova
extraordinària de les parts del curs no superades. Així mateix, utilitzarem materials d'ampliació per
a alumnat amb altes capacitats (textos, vídeos, direccions web útils,…)
J. Mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat

Per a avaluar les mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat individual i del grup que
requerisca el desenvolupament de la unitat, es disposa de les programacions específiques
d’Adaptació Curricular Significativa. Aquest alumnat haurà de disposar d’adaptacions
significatives, en tot cas es treballarà cada cas individualment en coordinació amb el departament
d’orientació. Pel que fa a alumnat no ACIS, però amb diferents necessitats, s’haurà d’adaptar tant
la metodologia com les activitats treballades, de tal manera que l’alumnat puga assolir les
competències necessàries. Per a tal fi, disposem al departament de materials/fitxes d’ampliació i
reforç dels continguts, que permetran fer les adaptacions ACI corresponents. El departament
elaborarà un dossier d’activitats que podrà lliurar-se a l’alumnat amb dificultats com a adaptació
ACI en substitució del llibre de text en els moments que el considerem necessari.
Pel que fa a la inclusió, serà molt oportú detectar les possibles barreres que afecten al
nostre alumnat. Per les característiques del nostre centre les barreres més comuns són les
econòmiques i les lingüístiques. En el cas de barreres econòmiques, si és necessari el
departament pot aportar material a l’alumnat que ho necessita. En el cas de barreres idiomàtiques,
caldrà treballar amb el professorat encarregat de l’alumnat nouvingut, depenent del programa de
millora del centre (PAM) per desenvolupar primer les competències lingüístiques bàsiques per tal
de poder entendre’ns.
Seguint l’ordre 20/2019 de resposta per a la inclusió, i la resolució de 24 de juliol de 2019,
haurem d’identificar les necessitats de recolzament educatiu de l’alumnat, i és aquest un procés
col·laboratiu coordinat pel departament d’orientació: en cas de detectar barreres a l’alumnat,
primer podem aplicar les mesures esmentades i, amb l’equip docent, fer una reunió. Si es valora
justificada l’avaluació sociopsicopedagògica, el tutor informarà a la família i demanarà aquesta al
departament d’orientació. En cas de valorar-se necessari es realitzarà un PAP (pla d’actuació
personalitzat) o s’aplicaran noves mesures de nivell II i III. Aquest PAP s’elaborarà pel tutor amb
assessorament del departament d’orientació.
43
VI. 3R ESO. BIOLOGIA I GEOLOGIA

A. Objectius d’etapa vinculats amb la matèria
En el cas de tercer d’ESO, hi ha un objectiu d’etapa més especialment vinculat amb la
matèria que la resta, el objectiu k: Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres,
respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i
la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la
dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials
relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la
seua conservació i millora. Malgrat això, la resta d’objectius també es vinculen, d’una manera o
altra, amb la matèria.
B. Elements curriculars
Segons el decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i
desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat
Valenciana, els continguts seran:
Bloc 1. Metodologia científica i projecte d’investigació.

 El coneixement científic com a activitat humana en contínua evolució i revisió vinculada a
les característiques de la societat en cada moment històric.
 Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida i a l’adquisició d’actituds crítiques
en la presa de decisions fonamentades davant dels problemes de la societat.
Característiques bàsiques de la metodologia científica. L’experimentació en Biologia i
Geologia.
 Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d’estudi en la
comprensió d’informacions i dades, la comunicació de les pròpies idees, la discussió
raonada i l’argumentació sobre problemes de caràcter científic.
 Recerca, selecció, registre i interpretació d’informació de caràcter científic.
 Identificació de preguntes i plantejament de problemes que es puguen respondre per mitjà
d’investigació científica, formulació d’hipòtesis,contrastació i posada a prova a través de
l’experimentació. Aplicació de procediments experimentals en laboratori, control de
variables,presa i representació de les dades, anàlisi i interpretació d’estes. Maneig acurat
dels materials i instruments bàsics del laboratori respectant-hi les normes de seguretat.
 Elaboració de conclusions, redacció d’informes i comunicació dels resultats.
 Aplicació de les pautes del treball científic per mitjà de la planificació i posada en pràctica
d’un projecte d’investigació en equip sobre el medi natural estudiat.
Bloc 2. Les persones i la salut.
 Nivells d’organització general del cos humà com a ésser viu: cèl·lules,teixits, òrgans,
aparells i sistemes.
 La salut i la malaltia. Concepte sistèmic de salut. Factors determinants.
44
 Adquisició d’estils de vida saludable.

 El consum de substàncies addictives i les seues conseqüències. Mesures de prevenció.
Actitud crítica enfront del consum de drogues i d’altres conductes de risc. Conseqüències
de l’ús prolongat de tecnologies. Aspectes addictius dels mitjans digitals. Actitud
equilibrada cap a l’ús tecnològic.
 Diferenciació entre món el virtual i el món real.
 Tipus de malalties. Causes, prevenció i tractaments. El sistema immunitari i les vacunes.
Els trasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
 Utilització del sistema sanitari. Aportacions de les ciències biomèdiques a l’increment de la
salut i a la lluita contra la malaltia.
 Nutrició, alimentació i salut. Nutrients, aliments i hàbits alimentaris saludables. Dieta
equilibrada. Obesitat i trastorns de la conducta alimentària.
 Les funcions de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu,respiratori, circulatori i
excretor. Alteracions més freqüents i la seua prevenció. Hàbits de vida saludables
relacionats.
 Les funcions de relació. El sistema nerviós. El sistema endocrí. Els òrgans dels sentits i
receptors sensorials. La interacció neuroendocrina. Malalties i alteracions més comunes,
causes, factors de risc i mesures de prevenció.
 L’aparell locomotor. Hàbits posturals incorrectes. Principals patologies i lesions del sistema
locomotor. Ergonomia i seguretat postural. Prevenció de lesions i d’accidents. Primers
auxilis.
 Reproducció i sexualitat. Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor. Canvis físics i
psíquics al llarg de la vida. Respecte per les característiques individuals físiques,
psíquiques o socials, com a factor de salut emocional.
 El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes
anticonceptius. Tècniques de reproducció assistida.
 La sexualitat com a component racional i afectiu exclusiu de l’espècie humana. Resposta
sexual humana. Hàbits saludables d’higiene sexual i prevenció de malalties de transmissió
sexual. Disposició favorable a sol·licitar assessorament i ajuda a centres sanitaris
especialitzats en situacions de risc per a la salut sexual o reproductiva.
 Igualtat entre homes i dones. Prevenció de conductes discriminatòries i de violència de
gènere.
Bloc 3. Els ecosistemes.
 Estructura de l’ecosistema. Factors abiòtics i biòtics en els ecosistemes i les seues

relacions.
 Ecosistemes aquàtics i terrestres. Alguns ecosistemes freqüents a la Comunitat

Valenciana.
45
 Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i

aquàtics.
 El sòl com a ecosistema.
 Impactes humans en els ecosistemes. Accions que afavoreixen la conservació del medi
ambient.
Unitats Didàctiques
Agruparem aquestos continguts en diferents unitats didàctiques. Les Unitats didàctiques a

desenvolupar en tercer d’ESO són:
1.- L’organització del cos humà
2.- Alimentació i salut
3.- La nutrició: aparells digestiu i respiratori
4.- La nutrició: aparells circulatori i excretor
5.- La relació: els sentits i el sistema nerviós
6.- La relació: el sistema endocrí i aparell locomotor
7.- La reproducció
8.- Salut i sistema immunitari
9.- Els ecosistemes
A continuació trobem desenvolupades aquestes unitats contemplant els elements
curriculars segons normativa legal.: continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge
avaluables, així com les competències desenvolupades en cada unitat didàctica
46
UNITAT 1. L’organització del cos

OBJECTIUS CURRICULARS
a) Assumir de manera responsable els seus deures, conèixer i exercir els seus f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en
drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la disciplines distintes, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els
solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg refermant els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.
drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a
k) conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
l’exercici de la ciutadania democràtica.
diferències, refermar els hàbits de la higiene i la salut corporals i incorporar
b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament
equip com a condició necessària per a dur a terme les tasques d’aprenentatge personal i social. conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota
de manera eficaç i com a mitjà de desenvolupament personal. la diversitat d’aquesta. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la
salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient i contribueix a la
d) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per
conservació i la millora d’aquest.
a, amb sentit crític, adquirir coneixements nous. Adquirir una preparació
bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la
comunicació.
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS
CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ÀREA CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  L’organització del cos humà: els nivells d’organització. BL2-1. Catalogar els distints nivells d’organització de la matèria
 La composició química dels éssers vius, biomolècules inorgàniques, viva: cèl·lules, teixits, òrgans i aparells o sistemes i diferenciar
 Nivells d’organització de la matèria viva.
biomolècules orgàniques. les estructures cel·lulars principals i les funcions que tenen.
 Organització general del cos humà: cèl·lules, teixits,  La cèl·lula, unitat bàsica de l’ésser viu; les funcions vitals en les
Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció
òrgans, aparells i sistemes. cèl·lules.
que tenen.
BLOC 1. . METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE  La cèl·lula procariota.
D’INVESTIGACIÓ  La cèl·lula eucariota.
 Els orgànuls cel·lulars. BL1.1-BL1.7
 Aquest bloc es transversal i els seus continguts es
tracten a totes les unitats didàctiques.  Els teixits humans: teixits epitelials, teixits connectius, teixits
Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de
musculars i teixits nerviosos.
continguts es tractaran a totes les unitats didàctiques.
 Òrgans, aparells i sistemes; aparells implicats en la funció de nutrició;
aparells i sistemes implicats en la funció de relació; aparells implicats
en la funció de reproducció.
47
CRITERIS D’AVALUACIÓ INDICADORS D’ASSOLIMENT

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES
CURRICULARS
B1-1. Utilitzar adequadament el B1-1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari  Utilitza el vocabulari científic adequat al seu nivell en les seues CL
vocabulari científic en un context precís científic i s’expressa de manera correcta oralment i per exposicions i treballs.
i adequat al seu nivell. escrit. CMCT
B1-2. Buscar, seleccionar i interpretar la B1-2.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de  Busca, selecciona i organitza informació relacionada amb la unitat CMCT
informació de caràcter científic i utilitzar- caràcter científic a partir de la utilització de fonts diverses. a partir de textos, imatges i gràfics per a completar les activitats i
CSC
la per a formar-se una opinió pròpia, respondre preguntes de manera adequada, i la comunica oralment
expressar-se amb precisió i argumentar o per escrit. AA
sobre problemes relacionats amb el B1-2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per a  Comprèn i interpreta la informació científica de documents escrits,
IE
medi natural i la salut. formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes imatges, gràfics i n’extrau conclusions amb les quals argumenta
que hi estan relacionats. en els treballs i les exposicions de classe. CD
B2-1. Catalogar els distints nivells B2-1.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en  Diferencia els nivells d’organització dels éssers humans, els
d’organització de la matèria viva: l’ésser humà i busca la relació que hi ha entre ells. interpreta i indica la relació que hi ha entre ells.
cèl·lules, teixits, òrgans i aparells o  Identifica els aparells i sistemes que formen el cos humà, CMCT
sistemes i diferenciar les estructures relaciona cada aparell i sistema amb les funcions vitals en què
cel·lulars principals i les funcions que intervenen.
tenen. B2-1.2. Diferencia els distints tipus cel·lulars i descriu la  Explica què és una cèl·lula i quines funcions té, descriu la
CMCT
funció dels orgànuls més importants. morfologia i les funcions dels orgànuls i altres estructures.
Diferenciar els teixits més importants de B2-1.3. Reconeix els teixits principals que formen el cos  Identifica els teixits principals de l’ésser humà i les cèl·lules que
l’ésser humà i la funció que tenen. humà i els associa a la funció que tenen. els formen, i enumera les característiques i les funcions dels CMCT
teixits.
TREBALL Elaborar un cartell sobre estructures cel·lulars (pàgina 23).

COOPERATIU Projecte corresponent al primer trimestre: Mengem.
Comprensió lectora. Text de l’inici de la unitat: Què és Rex, l’home biònic? (pàgina 5); L’origen de la cèl·lula eucariota (pàgina 19); Manual pràctic de microscòpia (pàgina 20).
Expressió oral i escrita. L’origen de la cèl·lula eucariota (pàgina 19).
Comunicació audiovisual. Interpreta la imatge sobre Rex, l’home biònic (pàgina 6); Els nivells d’organització (pàgina 8); Interpreta la imatge sobre identificació i característiques de les
CONTINGUTS cèl·lules (pàgina 10); La cèl·lula procariota (pàgina 12); Interpreta la imatge per a dibuixar una cèl·lula (pàgina 13); Els orgànuls cel·lulars (pàgines 14 i 15); Els teixits humans (pàgines
TRANSVERSALS 16 i 17); Òrgans, aparells i sistemes (pàgines 18 i 19).
El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Anàlisi científica. L’origen de la cèl·lula eucariota (pàgina 21).
Educació cívica i constitucional. Donació de cèl·lules mare embrionàries per a ús terapèutic (pàgina 23).
Valors personals. Les aplicacions sanitàries dels avanços científics sobre l’ús terapèutic de les cèl·lules mare embrionàries (pàgina 23).
48
UNITAT 2. Alimentació i salut

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en
equip com a condició necessària per a dur a terme les tasques d’aprenentatge disciplines distintes, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els
de manera eficaç i com a mitjà de desenvolupament personal. problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.
d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació,
les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre,
de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes de planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
manera pacífica.
e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per
comunicació.
CONTINGUTS
CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  Alimentació i nutrició. B2-6. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar
 Els aliments. els nutrients principals i les funcions bàsiques que tenen.
 La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no
 El valor energètic dels aliments.
infeccioses. Higiene i prevenció. Relacionar les dietes amb la salut, mitjançant exemples pràctics.
 Les necessitats energètiques de les persones.
 Nutrició, alimentació i salut.  Una dieta saludable i equilibrada. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic en
 La conservació i la manipulació dels aliments. la salut.
 Els nutrients, els aliments i els hàbits alimentaris
saludables. Trastorns de la conducta alimentària.  Trastorns associats a l’alimentació. BL1.1-BL1.7
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es
D’INVESTIGACIÓ tractaran a totes les unitats didàctiques.
Aquest bloc es transversal i els seus continguts es tracten a

totes les unitats didàctiques.
49

CURRICULARS
B1-1. Utilitzar adequadament el vocabulari B1-1.1. Identifica els termes més freqüents del  Identifica i descriu els termes del vocabulari científic relacionats amb CL
científic en un context precís i adequat al seu vocabulari científic i s’expressa de manera el tema.
nivell. correcta oralment i per escrit. CMCT
B1-2. Buscar, seleccionar i interpretar la B1-2.1. Busca, selecciona i interpreta la  Busca informació en fonts diferents, la interpreta, la selecciona i CL
informació de caràcter científic i utilitzar-la per a informació de caràcter científic a partir de la l’exposa de manera classificada.
CMCT
formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb utilització de fonts diverses.
precisió i argumentar sobre problemes CD
relacionats amb el medi natural i la salut. AA
B2-6. Reconèixer la diferència entre alimentació i B2-6.1. Discrimina el procés de nutrició del de  Identifica i descriu les semblances i les diferències entre el procés CL
nutrició i diferenciar els nutrients principals i les l’alimentació. de nutrició i el d’alimentació.
CMCT
funcions bàsiques que tenen.
B2-6.2. Relaciona cada nutrient amb la funció  Coneix i explica les característiques dels distints nutrients i els CL, CMCT
que té en l’organisme i reconeix hàbits relaciona amb les funcions que tenen en l’organisme; descriu i
CD, AA
nutricionals saludables. adquireix hàbits saludables.
CSC
Relacionar les dietes amb la salut, mitjançant B2-6.3. Dissenya hàbits nutricionals saludables  Planifica un menú setmanal saludable i elabora dietes equilibrades
CL, CMCT
exemples pràctics. mitjançant l’elaboració de dietes equilibrades, tenint en compte les recomanacions que dóna l’OMS per a una dieta
utilitzant taules amb diferents grups d’aliments, equilibrada i utilitzant aliments de la dieta mediterrània. CD, AA
amb els nutrients principals que s’hi troben
CSC, CEC
presents i el valor calòric que tenen.
Argumentar la importància d’una bona B2-6.4. Valora una dieta equilibrada per a una  Justifica i valora una dieta equilibrada per a una vida saludable, en CL, CMCT
alimentació i de l’exercici físic en la salut. vida saludable. funció dels grups d’aliments que inclou i tenint en compte el valor
calòric i els nutrients principals que conté. CSC
TREBALL Projecte de treball cooperatiu del primer trimestre: Mags i Mengem.

COOPERATIU Disseny de l’envàs d’un producte nou (pàgina 39).
Comprensió lectora. Com funciona una fàbrica de xocolata? (pàgina 23); Una
El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Busca
alimentació i nutrició adequades (pàgina 37).
CONTINGUTS informació en Internet i en altres mitjans (pàgines 25, 29, 33, 35, 37 i 39).
Expressió oral i escrita. Interpreta textos i imatges i respon a activitats de la unitat.
TRANSVERSALS Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat. Educació cívica i constitucional. Les dietes equilibrades, les desequilibrades i la salut
(pàgina 29); La desnutrició (pàgina 35); Els transgènics (pàgina 39).
50
UNITAT 3. La nutrició: aparells digestiu i respiratori

manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  L’aparell digestiu. B2-7. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant
 Els processos digestius. esquemes gràfics dels diversos aparells que hi intervenen.
 La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells
 Principals malalties de l’aparell digestiu. Indagar sobre les malalties més habituals en els aparells relacionats
digestiu, respiratori, circulatori i excretor. Alteracions
 Hàbits saludables associats a l’aparell digestiu. amb la nutrició, sobre quines en són les causes i la manera de
més freqüents, malalties que s’hi associen, prevenció
 L’aparell respiratori. previndre-les.
d’aquestes i hàbits de vida saludables.
 Funcionament de l’aparell respiratori.
Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÍFICA I PROJECTE  Malalties de l’aparell respiratori. Hàbits saludables.
excretor i conèixer-ne el funcionament.
D’INVESTIGACIÓ
BL1.1-BL1.7
totes les unitats didàctiques.. Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es
tractaran a totes les unitats didàctiques.
51

CURRICULARS
B2-2. Classificar les malalties i valorar la B2-2.1. Reconeix les malalties i infeccions més  Identifica les malalties més freqüents i les relaciona amb les causes CL, CMCT
importància dels estils del vida per a comunes i les relaciona amb les causes que tenen. que tenen.
previndre-les. AA, CSC
Investigar les alteracions produïdes pels B2-2.2. Detecta les situacions de risc per a la salut  Identifica les accions de prevenció i risc contaminant i les substàncies
distints tipus de substàncies addictives i relacionades amb el consum de substàncies tòxiques tòxiques per a la salut, descriu els efectes nocius que produeixen i CL, CMCT, CD
elaborar propostes de prevenció i control i estimulants com ara tabac, alcohol, drogues, etc., proposa mesures de prevenció, com ara la higiene de les mans i les
d’aquestes. contrasta els efectes nocius que tenen i proposa dents, el consum d’aigua i aliments rics en fibra, evita el consum AA, CSC
mesures de prevenció i control d’aquestes. d’alcohol, tabac i altres drogues..
B2-7 Explicar els processos fonamentals de B2-7.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i  Busca informació sobre els òrgans o les estructures implicats en la
la nutrició utilitzant esquemes gràfics dels esquemes, els distints òrgans, aparells i sistemes funció de nutrició. Identifica i descriu els que en són responsables del
CL, CMCT, CD, AA
diversos aparells que hi intervenen. implicats en la funció de nutrició i els relaciona amb la funcionament i els processos en què intervenen.
contribució que tenen en el procés.
B2-7. Indagar sobre les malalties més B2-7.2. Diferencia les malalties més freqüents dels  Coneix, descriu i classifica les malalties més freqüents dels òrgans, CL
habituals en els aparells relacionats amb la òrgans, aparells i sistemes implicats en la nutrició i les aparells i sistemes implicats en la nutrició; investiga sobre les causes
CMCT
nutrició, sobre quines en són les causes i la associa amb les causes d’aquestes. d’aquestes i suggereix la manera de prevenir aquestes malalties.
manera de previndre-les. CD AA CSC
Identificar els components dels aparells B2-7.3. Coneix i explica els components dels aparells  Busca i elabora la informació sobre les parts i el funcionament dels
digestiu, circulatori, respiratori i excretor i digestiu, circulatori, respiratori i excretor i el aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i l’exposa amb CL, CMCT, CD
conèixer-ne el funcionament. funcionament d’aquests. precisió.
Projecte de treball cooperatiu del primer trimestre: Mags i Mengem.

TREBALL COOPERATIU
Una cunya radiofònica sobre hàbits saludables per a l’aparell digestiu (pàgina 57).
Comprensió lectora. Com es pot respirar davall de l’aigua? (pàgina 41).
Esperit emprenedor. Prevenir el desenvolupament de les càries (pàgina 47);
Expressió oral i escrita. Interpreta textos i imatges i respon a activitats de la unitat. La contaminació atmosfèrica (pàgina 53); Els aliments rics en fibra (pàgina 53).
CONTINGUTS
TRANSVERSALS Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat. Educació cívica i constitucional. La tos i l’esternut (pàgina 52).
Valors personals. Hàbits saludables (pàgina 47).
informació en Internet i en altres mitjans (pàgina 55).
52
UNITAT 4. La nutrició: aparells circulatori i excretor

manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  El medi intern i l’aparell circulatori. B2-7. Descobrir a partir del coneixement del concepte de salut i malaltia
 La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells  El sistema circulatori limfàtic. els factors que els determinen.
digestiu, respiratori, circulatori i excretor. Alteracions  La sang. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant esquemes
més freqüents, malalties que s’hi associen, prevenció  Els vasos sanguinis. gràfics dels diversos aparells que hi intervenen.
d’aquestes i hàbits de vida saludables.  El cor. Associar quina fase del procés de nutrició realitza cada un dels aparells
 La doble circulació. que hi estan implicats.
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE  Malalties cardiovasculars. Indagar sobre les malalties més habituals en els aparells relacionats
D’INVESTIGACIÓ  Malalties associades amb la sang. amb la nutrició, sobre quines en són les causes i la manera de
Aquest bloc es transversal i els seus continguts es tracten a  Hàbits saludables del sistema circulatori. previndre-les.
totes les unitats didàctiques.  L’excreció. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i
.  Malalties de l’aparell excretor. Hàbits saludables. excretor i conèixer-ne el funcionament.
BL1.1-BL1.7
Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es
53
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE INDICADORS D’ASSOLIMENT COMPETÈNCIES
CURRICULARS
B2-2. Descobrir a partir del coneixement del B2-2.1. Argumenta les implicacions que tenen els  Pensa i explica les conseqüències que tenen els hàbits en la vida i CL
concepte de salut i malaltia els factors que els hàbits per a la salut i justifica amb exemples les en la salut; classifica i descriu els que l’ajuden a cuidar el seu
CMCT
determinen. eleccions que fa o pot fer per a promoure-la sistema circulatori i els que el perjudiquen.
individualment i col·lectivament. AA CSC
Explicar els processos fonamentals de la nutrició B2-2.2. Determina i identifica, a partir de gràfics i  Busca informació sobre els òrgans o les estructures implicats en els CL, CMCT
utilitzant esquemes gràfics dels diversos aparells esquemes, els distints òrgans, aparells i sistemes aparells circulatori i excretor. Identifica i descriu els que en són
CD, AA
que hi intervenen. implicats en la funció de nutrició i els relaciona responsables del funcionament i els processos en què intervenen.
amb la contribució que tenen en el procés. CSC, IE
CEC
B2-7.Associar quina fase del procés de nutrició B2-7.1. Reconeix la funció de cada aparell i cada  Coneix les funcions que realitzen els òrgans, els aparells, els CL
realitza cada un dels aparells que hi estan sistema en les funcions de nutrició. sistemes i les estructures que estan implicats en les funcions de
implicats. nutrició. CMCT
Indagar sobre les malalties més habituals en els B2-7.2. Diferencia les malalties més freqüents  Coneix, descriu i classifica les malalties més freqüents dels òrgans, CL, CMCT
aparells relacionats amb la nutrició, sobre quines dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la aparells i sistemes implicats en la circulació i en l’excreció; investiga
CD, AA
en són les causes i la manera de previndre-les. nutrició i les associa amb les causes d’aquestes. sobre les causes d’aquestes i suggereix la manera de previndre-les.
CSC
Projecte de treball cooperatiu del primer trimestre: Mags i Mengem.

TREBALL COOPERATIU
Una campanya divulgativa sobre la donació de sang (pàgina 77).
Comprensió lectora. Què és una prova d’esforç? (pàgina 59).

CONTINGUTS Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat.
TRANSVERSALS El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Busca informació en Internet i en altres mitjans (pàgines 67 i 75).
Esperit emprenedor. Formes de vida relacionades amb el sistema circulatori (pàgina 69).
Valors personals. Hàbits relacionats amb el sistema circulatori (pàgina 69).
54
UNITAT 5. La relació: els sentits i el sistema nerviós

manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  La funció de relació i coordinació. B2-2. Descobrir a partir del coneixement del concepte de salut i malaltia
 La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí.  Els receptors sensorials. els factors que els determinen.
 Els òrgans dels sentits. La vista i el tacte. Investigar les alteracions produïdes pels distints tipus de substàncies
 La coordinació i el sistema nerviós. Organització i  Els sentits de l’olfacte i del gust. addictives i elaborar propostes de prevenció i control d’aquestes.
funció.  El sentit de l’oïda. Reconèixer les conseqüències en l’individu i en la societat quan se
 La salut dels òrgans dels sentits. segueixen conductes de risc.
 Òrgans dels sentits: estructura i funció, cura i higiene.
 Els components del sistema nerviós. B2-8. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i com tindre cura
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE  El sistema nerviós. de l’oïda i la vista.

 Respostes del sistema nerviós. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant estímuls
D’INVESTIGACIÓ
Aquest bloc es transversal i els seus continguts es tracten a  La salut del sistema nerviós. diferents i descriure’n el funcionament.
totes les unitats didàctiques.  La salut mental. BL1.1-BL1.7

 Hàbits saludables per al sistema nerviós. Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es
55
CURRICULARS
B2-2. Descobrir a partir del coneixement del B2-2.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits  Observa i argumenta sobre els riscos principals per a la salut dels òrgans
concepte de salut i malaltia els factors que els per a la salut i justifica amb exemples les eleccions que fa dels sentits, i indica algunes recomanacions per a previndre’ls. CL, CMCT
determinen. o pot fer per a promoure-la individualment i AA, CSC
col·lectivament.
Investigar les alteracions produïdes pels B2-2.2. Detecta les situacions de risc per a la salut  Consulta en Internet la guia de drogues del Pla Nacional sobre Drogues;
CL, CMCT
distints tipus de substàncies addictives i relacionades amb el consum de substàncies tòxiques i descriu els efectes que produeixen, a llarg i a curt termini, algunes
CD, AA
elaborar propostes de prevenció i control estimulants, contrasta els efectes nocius que tenen i substàncies com l’èxtasi i la metamfetamina, i suggereix mesures de
CSC
d’aquestes. proposa mesures de prevenció i control d’aquestes. prevenció i control d’aquestes.
Reconèixer les conseqüències en l’individu i en B2-2.3. Identifica les conseqüències de seguir conductes  Identifica les conseqüències que té el consum de drogues i substàncies
CL, CMCT
la societat quan se segueixen conductes de de risc amb les drogues per a l’individu i la societat. tòxiques per a la salut, per a l’individu i per a la societat, i descriu els
AA, CSC
risc. efectes nocius que produeixen.
B2-8. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels B2-8.1. Especifica la funció de cada aparell i cada  Descriu la funció de cada aparell i sistemes que participen en la funció de
CL
sentits i com tindre cura de l’oïda i la vista. sistema implicats en la funció de relació. relació i identifica les cèl·lules implicades en els processos fonamentals del
CMCT
sistema nerviós.
Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits B2-8.2. Descriu els processos implicats en la funció de  Identifica i descriu els processos implicats en la funció de relació i explica
CL
i com tindre cura de l’oïda i la vista. relació, identifica l’òrgan o estructura responsable de com intervenen en cada procés els òrgans distints i quina n’és l’estructura.
CMCT
cada procés.
B2-8.3. Classifica els distints tipus de receptors  Identifica les parts que formen el sistema nerviós i els distints tipus de
CL
sensorials i els relaciona amb els òrgans dels sentits en receptors sensorials que hi ha, els classifica i els relaciona amb els òrgans
CMCT
què es troben. dels sentits en què es troben.
Explicar la missió integradora del sistema B2-8.4. Identifica algunes malalties comunes del sistema  Coneix i explica en què consisteixen algunes malalties comunes del
CL, CMCT
nerviós davant estímuls diferents i descriure’n nerviós i les relaciona amb les causes, els factors de risc sistema nerviós, les relaciona amb les causes, els efectes principals i els
CD, AA CSC
el funcionament. que tenen i la prevenció d’aquestes. factors de risc que tenen i indica les formes de prevenció fonamentals.
Projecte de treball cooperatiu del segon trimestre: Arqueòlegs i Percebem.

TREBALL COOPERATIU
Una tira còmica sobre la salut dels sentits (pàgina 99).
Comprensió lectora. Com actuem en situacions de perill? (pàgina 79); Les

El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Busca informació en
persones sinestèsiques (pàgina 97).
Internet i en altres mitjans (pàgines 81, 94, 95 i 97).
CONTINGUTS
Expressió oral i escrita. Interpreta textos i imatges i respon a activitats de la
TRANSVERSALS Educació cívica i constitucional. Les lesions medul·lars i la superació de dificultats (pàgina 93).
unitat.
Valors personals. Les drogues i la salut (pàgina 95).
Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat.
56
UNITAT 6. La relació: el sistema endocrí i l’aparell locomotor

manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  El sistema endocrí. B2-8. Associar les glàndules endocrines principals amb les hormones
 Glàndules endocrines principals i les hormones d’aquestes. que sintetitzen i la funció que exerceixen.
 El sistema endocrí: glàndules endocrines i el
 Les malalties del sistema endocrí. Hàbits saludables.
funcionament que tenen. Les principals alteracions. Relacionar de manera funcional el sistema neuroendocrí.
 L’aparell locomotor.
 L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals  L’esquelet. B2-9. Identificar els ossos i músculs principals de l’aparell locomotor.
entre ossos i músculs. Prevenció de lesions.  Els ossos. Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs.
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE  Les articulacions.
Detallar quines són i com es prevenen les lesions més freqüents en
D’INVESTIGACIÓ  Els músculs esquelètics.
l’aparell locomotor.
 El funcionament de l’aparell locomotor.
 Trastorns de l’aparell locomotor i com previndre’ls. BL1.1-BL1.7
Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es
57

CURRICULARS
B2-8. Associar les glàndules endocrines B2-8.1. Enumera les glàndules endocrines i  Busca informació sobre els òrgans o les estructures implicats en els CL
principals amb les hormones que sintetitzen i la associa amb aquestes les hormones segregades aparells endocrí i locomotor. Identifica i descriu els que en són CMCT
funció que exerceixen. i la funció que tenen. responsables del funcionament i els processos en què intervenen. CD
AA
CSC
Relacionar de manera funcional el sistema B2-8.2. Reconeix algun procés que s’esdevé en  Identifica cada element que participa en els distints processos
neuroendocrí. la vida quotidiana en què s’evidencia clarament neuroendocrins relacionats amb la vida quotidiana. Identifica els
CL
la integració neuroendocrina. efectes diferents que responen a determinades causes, els classifica
CMCT
i els organitza.
Identificar els ossos i músculs principals de B2-8.3. Localitza els ossos i els músculs  Coneix les funcions que realitzen els òrgans, aparells, sistemes i
l’aparell locomotor. principals del cos humà en esquemes de l’aparell estructures que estan implicats en l’aparell locomotor, i identifica els CL
locomotor. ossos i els músculs principals del cos humà. CMCT
Analitzar les relacions funcionals entre ossos i B2-8.4. Diferencia els tipus distints de músculs  Identifica els músculs que intervenen en alguns moviments concrets;
CL, CMCT
músculs. en funció del seu tipus de contracció i els busca informació sobre maneres d’exercitar els músculs i ho
CD, AA
relaciona amb el sistema nerviós que els relaciona amb l’exercici físic.
CSC
controla.
Detallar quines són i com es prevenen les B2-8.5. Identifica els factors de risc més  Coneix, descriu i classifica les malalties més freqüents dels òrgans, CL, CMCT
lesions més freqüents en l’aparell locomotor. freqüents que puguen afectar l’aparell locomotor aparells i sistemes implicats en l’aparell locomotor; investiga sobre CD, AA
i els relaciona amb les lesions que produeixen. les causes d’aquestes i suggereix la manera de previndre-les. CSC, IE
CEC
Projecte de treball cooperatiu del segon trimestre: Arqueòlegs i Percebem.

TREBALL COOPERATIU
Un vídeo sobre higiene postural (pàgina 119).
Comprensió lectora. Què ocorre quan correm? (pàgina 101); Curvatures de la columna vertebral (pàgina 117).
CONTINGUTS TRANSVERSALS Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat.
El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Busca informació en Internet i en altres mitjans (pàgines 104 i 117).
Valors personals. La higiene postural (pàgina 119).
58
UNITAT 7. La reproducció
de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes de planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats
manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  La funció de reproducció. B2-11. Referir els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, i diferenciar
 La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de  La resposta sexual humana. entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de
l’aparell reproductor. Canvis físics i psíquics en  L’aparell reproductor i els gàmetes masculins. l’aparell reproductor.
l’adolescència.  L’aparell reproductor i els gàmetes femenins. B2-10. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i
 El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi  Els cicles de l’aparell reproductor femení. descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i
dels diferents mètodes anticonceptius. Tècniques de  La fecundació. el part.
reproducció assistida. Les malalties de transmissió  El desenvolupament de l’embaràs. Comparar els mètodes anticonceptius diferents, classificar-los segons
sexual. Prevenció. l’eficàcia que tenen i reconèixer la importància d’alguns en la prevenció
 El part.
 La resposta sexual humana.  La infertilitat. Tècniques de reproducció assistida.
de malalties de transmissió sexual.
 Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.  Els mètodes anticonceptius.
Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE fecundació in vitro per a argumentar el benefici que va comportar
 Les malalties de transmissió sexual.
D’INVESTIGACIÓ aquest avanç científic per a la societat.
 La violència de gènere.
Aquest bloc es transversal i els seus continguts es tracten a BL1.1-BL1.7
totes les unitats didàctiques. Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es
59

CURRICULARS
B2-11. Referir els aspectes bàsics de l’aparell B2-11. Identifica en esquemes els diferents òrgans de  Reconeix els òrgans distints de l’aparell reproductor masculí i femení, els
reproductor, i diferenciar entre sexualitat i l’aparell reproductor masculí i femení i n’especifica la descriu i explica la funció reproductora de cada un. CL
reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de funció. CMCT
l’aparell reproductor.
B2-10. Reconèixer els aspectes bàsics de la B2-10.1. Descriu les etapes principals del cicle  Identifica les glàndules i les hormones que intervenen en la
reproducció humana i descriure els menstrual indicant quines glàndules i quines regulació del cicle menstrual i descriu les etapes principals que se CL
esdeveniments fonamentals de la fecundació, hormones participen en la regulació d’aquest. succeeixen durant aquest. CMCT
l’embaràs i el part.
Comparar els mètodes anticonceptius diferents, B2-10.2. Discrimina els distints mètodes  Identifica, descriu i classifica els mètodes anticonceptius principals
classificar-los segons l’eficàcia que tenen i d’anticoncepció humana. en funció de l’eficàcia que tenen. CL, CMCT
reconèixer la importància d’alguns en la AA, CSC
prevenció de malalties de transmissió sexual.
Comparar els mètodes anticonceptius diferents, B2-10.3. Categoritza les malalties de transmissió  Busca informació sobre les malalties de transmissió sexual
CL, CMCT
classificar-los segons l’eficàcia que tenen i sexual principals i argumenta sobre la prevenció principals, les classifica i argumenta sobre la prevenció
reconèixer la importància d’alguns en la d’aquestes. d’aquestes. Elabora informes sobre algunes d’aquestes, com la CD, AA
prevenció de malalties de transmissió sexual. sida, en què detalla com es transmet i com se’n pot evitar el
CSC
contagi.
Recopilar informació sobre les tècniques de B2-10.4. Identifica les tècniques de reproducció  Descriu les tècniques de reproducció assistida més freqüents en CL, CMCT
reproducció assistida i de fecundació in vitro per assistida més freqüents. funció de les causes que les determinen.
CD, AA
a argumentar el benefici que va comportar
aquest avanç científic per a la societat. CSC. IE
CEC
TREBALL Projecte de treball cooperatiu del segon trimestre: Arqueòlegs i Percebem.

COOPERATIU Una presentació digital sobre la gestació (pàgina 139).
Comprensió lectora. Què ha significat la fertilitat al llarg de la història de la El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Busca informació en
humanitat? (pàgina 121). Internet i en altres mitjans (pàgines 122, 130, 132, 134, 135 i 137).
CONTINGUTS Esperit emprenedor. La línia del temps sobre les etapes de la vida (pàgina 122).
Expressió oral i escrita. Interpreta textos i imatges i respon a activitats de la
TRANSVERSALS
unitat. Educació cívica i constitucional. La violència de gènere (pàgina 137).
Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat. Valors personals. Contra la violència de gènere (pàgina 137).
60
UNITAT 8. La salut i el sistema immunitari

manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT.  La salut i la malaltia. B2-2. Descobrir a partir del coneixement del concepte de salut i malaltia els factors que els
 Nivells d’organització de la matèria viva.  La transmissió de les malalties determinen.
 Organització general del cos humà: cèl·lules, teixits, infeccioses. B2-3. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils del vida per a previndre-les.
òrgans, aparells i trastorns.  El sistema immunitari. Les defenses B2-4. Determinar les malalties infeccioses i no infeccioses més comunes que afecten la
 La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no davant els microorganismes. població, les causes, la prevenció i els tractaments d’aquestes.
infeccioses. Higiene i prevenció.  La prevenció i el tractament de les B2-2. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties.
 Sistema immunitari. Vacunes. Els trasplantaments i la malalties infeccioses. B2-5. Determinar el funcionament bàsic del sistema immune, així com les aportacions
donació de cèl·lules, sang i òrgans.  Les malalties no infeccioses. contínues de les ciències biomèdiques.
 Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres  La prevenció de les malalties no Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com a pràctica habitual i integrada
drogues. Problemes que s’hi associen. infeccioses. en les seues vides i les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE  Els accidents i els primers auxilis. BL1.1-BL1.7
D’INVESTIGACIÓ Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es tractaran a totes les
 La donació i els trasplantaments.
Aquest bloc es transversal i els seus continguts es tracten a unitats didàctiques.
61
CURRICULARS
B2-2. Descobrir a partir del coneixement del B2-2.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits  Pensa i explica les conseqüències que tenen els hàbits en la
concepte de salut i malaltia els factors que els per a la salut i justifica amb exemples les eleccions que fa vida i en la salut; classifica i descriu els que estan CL, CMCT
determinen. o pot fer per a promoure-la individualment i relacionats amb la salut i el sistema immunitari. AA, CSC
col·lectivament.
Classificar les malalties i valorar la importància B2-2.2. Reconeix les malalties i infeccions més comunes  Identifica les malalties infeccioses més freqüents i les CL, CMCT
dels estils del vida per a previndre-les. i les relaciona amb les causes que tenen. causes que tenen, i les relaciona amb el sistema immunitari. CSC
Determinar les malalties infeccioses i no B2-2.3. Distingeix i explica els mecanismes diferents de  Coneix i explica els diferents mecanismes de transmissió de
infeccioses més comunes que afecten la transmissió de les malalties infeccioses. les malalties infeccioses, les relaciona amb la transmissió, el CL, CMCT
població, les causes, la prevenció i els contagi i els factors de risc. AA, CSC
tractaments d’aquestes.
Identificar hàbits saludables com a mètode de B2-2.4. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els  Identifica els hàbits de vida saludable principals en funció de
CL, CMCT
prevenció de les malalties. identifica com a mitjà de promoció de la seua salut i la la seua salut i la dels altres; descriu i justifica accions
AA, CSC
dels altres. concretes, com ara evitar el consum d’estimulants i drogues,
IE
fer exercici físic moderat, dormir les hores necessàries, etc.
B2-2.5. Proposa mètodes per a evitar el contagi i la  Descriu mètodes i accions concretes per a protegir-se i CL, CMCT
propagació de les malalties infeccioses més comunes. evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses. CSC
B4-7. Determinar el funcionament bàsic del B4-7.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i  Defineix i descriu el procés d’immunitat, valora el paper de
CL, CMCT
sistema immune, així com les aportacions valora el paper de les vacunes com a mètode de les vacunes com a mètode de prevenció de les malalties i
AA, CSC
contínues de les ciències biomèdiques. prevenció de les malalties. explica què és la resposta immunitària inespecífica.
Reconèixer i transmetre la importància que té la B4-7.2. Detalla la importància que té per a la societat i  Indica les diferents cèl·lules, teixits i òrgans que es poden
CL
prevenció com a pràctica habitual i integrada en per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans. donar perquè siguen trasplantats i explica la importància que
CMCT
les seues vides i les conseqüències positives de tenen les donacions per a la societat i per a l’ésser humà.
CSC
la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
TREBALL Projecte de treball cooperatiu del segon trimestre: Arqueòlegs i Percebem.

COOPERATIU Una enquesta sobre l’epidèmia de l’Ébola (pàgina 157).
Comprensió lectora. Què és la cirurgia robòtica? (pàgina 141); La verola i la

vacunació (pàgina 155).
informació en Internet i en altres mitjans (pàgines 143, 145, 149, 150, 152 i 153).
CONTINGUTS Expressió oral i escrita. Interpreta textos i imatges i respon a activitats de la
Esperit emprenedor. Les hores que necessita dormir un adolescent (pàgina 151).
TRANSVERSALS unitat.
Educació cívica i constitucional. Els acords internacionals (pàgina 155).
Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics de la unitat.
Valors personals. Les armes biològiques (pàgina 155).
62
UNITAT 9. Els ecosistemes

manera pacífica.
comunicació.
CONTINGUTS
CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 3. ELS ECOSISTEMES.  Els ecosistemes i l’ecosfera. B3-1. Diferenciar els distints components d’un ecosistema
 Ecosistema: identificació dels seus components.  Ecosistemes terrestres. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten que els animals i les plantes
 Factors abiòtics i biòtics en els ecosistemes.  Ecosistemes aquàtics. sobrevisquin en determinats ecosistemes.
 Ecosistemes aquàtics.  El sòl, un ecosistema ocult. conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la importància que tenen per a la vida.
 Ecosistemes terrestres.  Les relacions entre el biòtop i la biocenosi. B3-2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir
 Factors desencadenants de desequilibris dels  Les relacions entre els éssers vius. estratègies per a restablir l’equilibri d’aquest.
ecosistemes.  L’equilibri en els ecosistemes. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.
 B3-3. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen entre
Accions que afavoreixen la conservació del medi  Factors desencadenants de desequilibris.
ells.
ambient.  La conservació del medi ambient.
 El sòl com a ecosistema. Valorar la importància del sòl i els riscos que comporta la sobreexplotació, degradació o pèrdua
BLOC 1. METODOLOGIA CIENTÌFICA I PROJECTE d’aquest.
D’INVESTIGACIÓ BL1.1-BL1.7
Aquest bloc es transversal i els seus continguts es Els criteris d’avaluació corresponents a aquest bloc de continguts es tractaran a totes les
tracten a totes les unitats didàctiques. unitats didàctiques.
63
CURRICULARS
B3-1. Determinar, a partir de l’observació, les B3-1.1. Identifica exemplars de plantes i animals  Reconeix els éssers vius d’un ecosistema.
adaptacions que permeten que els animals i les propis d’alguns ecosistemes o d’interès especial  Identifica organismes dels ecosistemes aquàtics i terrestres. CL
plantes sobrevisquin en determinats perquè són espècies en perill d’extinció o  Reconeix exemples d’adaptacions en biòtops distints. CMCT
ecosistemes. endèmiques.  Defineix hàbitats i nínxol ecològic d’una espècie.
conèixer les funcions vitals de les plantes i B3-1.2. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i  Identifica els nivells tròfics.
CL
reconèixer la importància que tenen per a la vida. el relaciona amb la importància que té per al  Localitza cadenes tròfiques en xarxes tròfiques.
CMCT
conjunt de tots els éssers vius.  Elabora una xarxa tròfica.
Diferenciar els distints components d’un B3-1.3. Identifica els distints components d’un  Identifica i descriu els distints components d’un ecosistema. CL
ecosistema. ecosistema. CMCT
B3-2. Identificar en un ecosistema els factors B3-2.1. Reconeix i enumera els factors  Defineix el concepte d’equilibri ecològic.
CL
desencadenants de desequilibris i establir desencadenants de desequilibris en un  Reconeix els factors desencadenants de desequilibris en un
CMCT
estratègies per a restablir l’equilibri d’aquest. ecosistema. ecosistema.
Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la B3-2.2. Selecciona accions que prevenen la  Reconeix i posa exemples de mesures de protecció del medi CL
conservació del medi ambient. destrucció del medi ambient. ambient. CMCT
B3-3. Analitzar els components del sòl i B3-3.1. Reconeix que el sòl és el resultat de la  Compren i explica que el sòl és el resultat de la interacció CL
esquematitzar les relacions que s’estableixen interacció entre els components biòtics i abiòtics, entre els components biòtics i abiòtics, i n’assenyala les CMCT
entre ells. i n’assenyala les interaccions. interaccions. AA
Valorar la importància del sòl i els riscos que B3-3.2. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la  Identifica i descriu les característiques del sòl i valora la
CL
comporta la sobreexplotació, degradació o necessitat de protegir-lo. necessitat de protegir-lo.
CMCT, AA
pèrdua d’aquest.
TREBALL Projecte de treball cooperatiu del tercer trimestre: Herois i Projectem.

COOPERATIU Mural sobre els riscos de l’erosió (pàgina 179).
El tractament de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Comprensió lectora. Com s’alimenten les balenes? (pàgina 159); Els paràsits (pàgina
Buscar informació en Internet sobre els monsons i exemples de cada ecosistema
177).
d’Espanya (pàgina 163). Buscar informació per a realitzar una xarxa tròfica
Expressió oral i escrita. Explicar les diferències entre un ectoparàsit i un endoparàsit
CONTINGUTS (pàgina 171). Buscar informació en Internet sobre l’educació ambiental (pàgina
(pàgina 177).
TRANSVERSALS 177). Buscar informació en Internet sobre malalties causades pels paràsits
Comunicació audiovisual. Interpreta imatges, taules i gràfics (pàgines 161, 164, 167, 170
(pàgina 177).
i 173).
Esperit emprenedor. Estudiar l’oxigen com a factor limitant (pàgina 172).
Educació cívica i constitucional. La higiene dels aliments (pàgina 177).
Analitzar els factors que intervenen en l’erosió (pàgina 178).
64
C. Temporalització
1a Avaluació 2a Avaluació 3a Avaluació

3. La nutrició: aparells digestiu i
5. La relació: els sentits i el
1. L’organització del cos respiratori
sistema nerviós
humà 4. La nutrició: aparells circulatori i
6. La relació: el sistema endocrí i
7. La reproducció excretor
l’aparell locomotor La reproducció
2. Alimentació i salut 8. La salut i el sistema immunitari
9. Els ecosistemes
D. Metodologia
Partim d’una metodologia inclusiva en el que el sistema educatiu s’adapta a la diversitat de
l’alumnat (no integradora perquè en aquest cas és l’alumnat qui s’adapta al sistema) i per tant la
metodologia es converteix en un contingut de l’aprenentatge “s’aprèn el que es fa, no el que
s’escolta” i per tant s’aprèn aprendre i no aprendre a aprovar. La metodologia s’adequarà a estils i
ritmes d’aprenentatge, capacitats i talents que presenten el nostre alumnat.
Un dels fets més notables i rellevants dels darrers anys, pel que fa a teories d’ensenyament i
aprenentatge, és el constructivisme. La concepció constructivista recull aportacions de diferents
disciplines com l’epistemologia, la psicologia cognitiva i les teories de l’aprenentatge, la psicologia
de l’educació i les didàctiques específiques. És, a més a més, una concepció que legitima el
model curricular de l’actual sistema educatiu sense excloure cap altra com ja hem assenyalat.
Segons la concepció constructivista, el coneixement no és una mera còpia de la realitat
preexistent sinó d’un procés dinàmic i interactiu, a través del qual la informació externa és
interpretada i reinterpretada per la ment que va construint progressivament models explicatius
cada cop més complexos i potents. Coneixem la realitat a través dels models que construïm per
explicar-la, sempre susceptibles de ser millorats o canviats (Gómez - Granell, C & Coll, C. 1994).
Aquest tractament constructivista podria sintetitzar-se de la manera següent:
1. Plantejar situacions problemàtiques obertes que generen interès i siguen identificables

com a tals.
2. Proposar als estudiants l’estudi qualitatiu de les situacions problemàtiques plantejades i
la presa de decisions, per delimitar problemes i perquè expliciten funcionalment les
seues idees.
3. Orientar el tractament científic dels problemes mitjançant:
a. L’emissió d’hipòtesis
b. L’elaboració d’estratègies de resolució, incloent-hi dissenys experimentals per
contrastar les hipòtesis.
c. La realització de dites estratègies i l’anàlisi dels resultats. Ací poden generar-se
conflictes cognitius i formular-se noves hipòtesis.
65
4. Plantejar el manejament reiterat dels nous coneixements en una àmplia varietat de

situacions, posant un especial èmfasi en les relacions Ciència/ Tècnica/ Societat que
emmarquen el desenvolupament científic, i dirigint tot aquest tractament a mostrar el
caràcter de cos coherent que té la ciència
5. Afavorir en particular les activitats de síntesi, l’elaboració d’informes i la concepció de
nous problemes.
6. Afavorir la lectura, proposant lectura voluntària avaluables d’un llibre
Es faran servir diverses estratègies metodològiques:

Exposició del professorat utilitzant diversos suports. Abans de començar l’exposició, s’han
de conèixer les idees prèvies i les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat.
Treball reflexiu individual en el desenvolupament de les activitats individuals i dels projectes
per a investigar.
Treball en grup cooperatiu/interactiu de 3 o 4 alumnes en el desenvolupament de les
activitats i els projectes proposats.
Posada en comú en gran grup després del treball individual o grupal.
Les activitats per a l’aprenentatge seran molt variades. Els alumnes hauran de treballar tant
individualment com en xicotets i grans grups.
Hi hauran activitats...
– d’avaluació inicial
– de recolzament i definició dels conceptes
– de recerca
– de simulació d’investigació
– de síntesi
– d’ampliació
– d’aplicació pràctica
– d’aprenentatge en l’ús d’eines de laboratori (limitada per les mesures sanitàries)
E. Recursos
Com a recursos utilitzarem:
– Llibre de text de l’editorial Santillana
– Fitxes fotocopiades per a l’adaptació curricular.
– Laboratori i tot el seu material per fer pràctiques
– Plataforma moodle AULES amb recursos digitals, que acompanyen a la proposta
66
didàctica per reforçar i ampliar els continguts estudiats.

Activitats de reforç i ampliació
– En general utilitzarem usualment materials audiovisuals i TIC que recolzen i amplien

els continguts de les matèries. Es treballarà amb materials de reforç i ampliació
proporcionats pel departament a l’alumnat que ho necessita.
– Els alumnes podran llegir el llibre “No em bacil·lis” i realitzar un treball voluntari per
recolzar el tema d’immunitat.
F. Eines d’avaluació i criteris d’avaluació
Criteris d’avaluació
Bloc 1. Metodologia científica i projecte d’investigació

BL1.1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la forma de pensar de la
societat en diferents èpoques; demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels
éssers humans, així com respecte a la diversitat natural i cultural i als problemes ambientals;
realitzar les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor i prendre decisions
fonamentades davant d’actuacions relacionades amb la ciència i la tecnologia.
BL1.2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura pera interpretar el significat
d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter
científic.
BL1.3. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la
comprensió i interpretació de textos orals i escrits,continus i discontinus, de forma contrastada
procedent de diverses fonts com ara blocs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies,
etc.;organitzar la dita informació citant-ne adequadament la procedència i registrar-la en paper o
emmagatzemar-la digitalment amb diversos procediments com són esquemes, mapes
conceptuals, taules, fulls de càlcul,gràfics, etc., en dispositius informàtics i servicis de la xarxa per
a fonamentar les seues idees i opinions, de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional.
BL1.4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una investigació documental o
experimental, formulant preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades
per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.
BL1.5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de
variables, registre sistemàtic d’observacions i resultats,etc.); manejar amb cura els materials d’aula
i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament en el
laboratori o en les eixides de camp i interpretar els resultats per a contrastar les hipòtesis
formulades.
67
BL1.6. Planificar tasques o projectes, individuals o col•lectius, i realitzar un projecte d’investigació

en equip sobre el medi natural; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les
metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i
debilitats,mantenint la motivació i interès, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en
possibilitats, i avaluar el procés i els resultats.
BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols
amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i
reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i
discrepàncies.
Bloc 2. Les persones i la salut

BL2.1. Catalogar els distints nivells d’organització en els éssers vius,diferenciar els distints tipus
cel·lulars, relacionar l’estructura dels diferents teixits, òrgans i sistemes del cos humans amb la
seua funció, i argumentar sobre els avantatges i inconvenients de l’especialització tissular.
BL2.2. Relacionar el concepte holístic de salut de l’OMS amb els factors que la determinen, per a
justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i
enfront de situacions de risc de la societat actual, com ara el consum de substàncies addictives,
reconeixent les conseqüències individuals i col•lectives.
BL2.3. Previndre els riscos per a la salut físics i psicològics derivats de l’ús de les TIC, aplicant
diverses recomanacions ergonòmiques i trobant un equilibri entre el món real i el món virtual.
BL2.4. Diferenciar l’origen de les malalties més freqüents, explicar els mecanismes de transmissió
de les malalties infeccioses per a justificar els mètodes preventius de contagi i propagació.
BL2.5. Relacionar el procés d’immunitat amb la producció de vacunes i sèrums i amb la donació
de teixits i òrgans, apreciant les aportacions de les ciències biomèdiques, i debatre el bon ús dels
medicaments per a evitar el seu consum innecessari.
BL2.6. Diferenciar els hàbits personals i culturals d’alimentació dels processos fisiològics de
nutrició, identificar els principals tipus nutrients en els aliments, les seues funcions i les
característiques d’una dieta equilibrada, justificant la rellevància dels hàbits alimentaris saludables
i de la pràctica habitual de l’exercici físic per a incrementar el benestar i previndre l’obesitat,
admetent la necessitat d’ajuda davant dels trastorns de la conducta alimentària.
BL2.7. Localitzar i determinar, els òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de nutrició,
relacionant-los amb el seu funcionament, recolzant-se en models anatòmics i esquemes gràfics, i
indagar les causes, símptomes i conseqüències de les malalties més comunes per a previndre.
BL2.8. Reconèixer els sistemes, aparells i òrgans implicats en les funcions de relació i coordinació,
i interpretar els seus mecanismes d’acció com un procés de recepció d’estímuls, coordinació de la
informació i elaboració i execució de respostes, associant cada òrgan i sistema al procés
corresponent per a previndre alteracions dels òrgans dels sentits, desequilibris hormonals o
nerviosos.
68
BL2.9. Argumentar la influència en la salut dels mals hàbits posturals descrivint les patologies i
lesions més freqüents de l’aparell locomotor,relacionant-les amb les seues causes i reconèixer les
pautes de control postural, ergonòmiques, per a reballar de forma segura i evitar lesions i
previndre accidents.
BL2.10. Identificar els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení amb ajuda
d’il·lustracions, esquemes o recursos digitals, associant-los amb la seua funció i descriure el cicle
menstrual i els processos de fecundació, embaràs i part, argumentant les aplicacions de la ciència
en les actuals tècniques de reproducció assistida.
BL2.11. Discriminar els conceptes de sexualitat i reproducció i reconèixer les principals malalties
de transmissió sexual per a aconseguir una bona salut sexual i reproductiva, justificant la
sol•licitud d’ajuda soci sanitària davant de situacions de risc, respectant les diferents opcions
sexuals i denunciant situacions discriminatòries.
BL2.12. Argumentar la igualtat entre homes i dones, identificar comportaments i continguts
sexistes per a previndre i actuar enfront de situacions de discriminació i de violència de gènere.
Bloc 3. Els ecosistemes
BL3.1. Descriure els components d’un ecosistema, analitzant les relacions que s’hi establixen i
valorar la importància del seu equilibri.
BL3.2. Reconèixer els factors desencadenants dels desequilibris en els ecosistemes i proposar
mesures de restauració i protecció del medi ambient.
BL3.3. Identificar els components del sòl, analitzant les relacions que s’hi establixen, i justificar-ne
la importància, fragilitat i la necessitat de protegir-lo.
Eines d’avaluació
Per tal de desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge haurem de realitzar

avaluacions diagnòstiques, formatives i sumatives. Les dos primeres seran fonamentals per tal de
millorar la nostra tasca docent ja que, la primera permet establir el punt de partida de l’estat del
nostres alumnes i la segona ens dona indicacions de com està desenvolupant-se l’aprenentatge.
La tercera (sumativa) ens permetrà qualificar l’alumnat.
Avaluar no és igual a examinar; avaluar consisteix en un procés d’obtenció sistemàtica de

dades que ofereixen informació continua de la manera en que es produeix l’ensenyament i
l’aprenentatge, i permet valorar allò aconseguit i, en conseqüència, prendre mesures per a ajustar
i millorar la qualitat educativa dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
Per tal d’avaluar l’alumnat podrem emprar les següents eines:
 Arreplegada de dades de l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant: observacions, entrevistes,

enquestes, treballs, diferents tipus de proves.
69
 De l’actitud de l’alumnat valorarem, mitjançant observació diària la bona disposició capa a

l’assignatura, el treball diari, la puntualitat i assistència, el bon comportament, la realització
de diferents tasques encomanades.
 Avaluació de continguts de cada unitat mitjançant proves escrites del diferents continguts
treballats, proposats pel professorat. Aquestes proves escrites (exàmens) inclouran
tasques i activitats tant de tipus conceptual com més pràctic dels continguts de la matèria.
 En cada avaluació es podrà demanar un treball concret sobre algun dels temes treballats,
que servirà també per avaluar el grau de consecució de les competències per part de
l’alumnat.
 Observació directa del treball diari de l’alumnat, i anàlisi de les anotacions i rúbriques al
quadern del professor.
 Del quadern de l’alumne es valorarà la presentació en temps i forma, que inclogui totes les
tasques/activitats/esquemes demanats, amb bona aparença, ordre (data, títols, marge),
bona cal·ligrafia i ortografia, correcció de les activitats.
 Elaboracions multimèdia de diferents temes proposats.
 Elaboració per part de l’alumnat d’informes monogràfics i treballs.
 Elaboració per part de l’alumnat d’informes de pràctiques i activitats desenvolupades a
classe.
 Exposicions orals dels treballs de l’alumnat.
G. Criteris de qualificació
Qualificarem l’alumnat amb una nota numèrica de 1 a 10, sense decimals. Per tal de calcular
dita qualificació es farà ús de totes les eines d’avaluació abans mencionades, que agruparem en 3
apartats:
Apartat 1. Observació directa de l'alumnat, valorant el seu interès i comportament davant el
treball i davant el grup (puntualitat, portar material, bona actitud, participació…)
Apartat 2. Treball diari (individuals o col·lectiu) diari de l’alumnat: control del treball a l’aula,
correcció d’activitats, pràctiques i informes de laboratori, xicotets treballs
d’investigació, treballs en eixides extraescolars i complementàries…… S’inclourà en
aquest apartat el control del quadern de l’alumnat. Es valorarà la el contingut de les
tasques així com la correcta presentació (en data adequada, amb bona presentació,
bones cal·ligrafia i ortografia…)
Apartat 3. Realització de proves individuals d'adquisició, progrés i consolidació de continguts,
que poden consistir en proves escrites (exàmens) o treballs de major profunditat dels
habituals al dia a dia de l’aula.
Apartat 4. Treball de llibre de lectura
Per a obtindre la qualificació de cada avaluació, l’apartat 1 (observació de l'alumnat)

suposarà un 10% de la nota final de l’avaluació. El segon apartat (treball diari) suposarà un 20%
70
de la nota final, mentrestant que l’apartat 3 (proves) suposaran el 70% restant de la qualificació.
Es podrà realitzar un treball voluntari del llibre de lectura per pujar la qualificació final fins a 0,5
punts a l’avaluació on es realitze dita lectura. Aquests criteris de qualificació han de ser coneguts
pels alumnes, per tal de millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
La qualificació final de curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
H. Recuperació
Es considerarà aprovat a l’alumnat que amb 5 o més punts en la qualificació mitjana, i no tinga
cap apartat amb una qualificació inferior a 3.
Es podrà fer una prova de recuperació per cada avaluació suspesa. En cas de no superar-se
la matèria hi haurà una prova extraordinària de recuperació amb tots els continguts del curs.
I. Inclusió, detecció de barreres i mesures d’atenció a l’alumnat

amb NEE
El fet que l’alumnat presenta diferències individuals en quant a capacitats, interessos i
motivacions haurà de ser calibrat en la seua magnitud exacta respecte al grup concret d’alumnes
amb els quals anem a treballar.
A més, l’atenció a la diversitat de l’alumnat té una especial importància en Biologia i Geologia

a causa de la complexitat d’alguns dels continguts del programa, i caldrà tenir-ho present sempre
en l’activitat docent per a aconseguir els millors resultats. Aquesta atenció a la diversitat es
contempla en quatre aspectes: la programació, el contingut, les activitats i els materials.
Un aspecte important en la programació de Biologia i Geologia és que caldrà tenir en compte

aquells continguts en què pot haver una gran diversitat en l’aula. Per exemple, els conceptes i
procediments que requereixen coneixements matemàtics, solen evidenciar la diversitat en el
conjunt de l’alumnat, no solament per les diferències en l’habilitat per a aplicar els coneixements,
sinó també per les diferents capacitats per a interpretar els resultats.
Com hem dit anteriorment, l’estudi detallat dels continguts permet classificar-los en essencials
i complementaris. Aquesta és una de les claus de l’atenció a la diversitat en l’aula.
Els continguts essencials, que constitueixen la informació bàsica d’un determinat tema, són
aquells que poden considerar-se continguts mínims, aquells que tot l’alumnat deuria conèixer.
Els continguts complementaris, en canvi, ofereixen la possibilitat d’ampliar determinats temes.

El tractament monogràfic d’aquests temes duu, lògicament, a un major aprofundiment en els
mateixos i, per tant, un major nivell de complexitat. A juí del professor/a es poden treballar en
classe si es desitja ampliar els continguts.
71
La classificació de les activitats possibilita també atendre a la diversitat del alumnes i les
alumnes. Les activitats per a organitzar el coneixement representen una valuosa ajuda per als
alumnes amb dificultats. La selecció dels materials utilitzats a l’aula té també una gran importància
a l’hora d’atendre les dificultats individuals en el conjunt de l’alumnat. L’ús de materials de reforç o
ampliació permet atendre a la diversitat en funció dels objectius que ens vulguem fixar.
A més d’aquestes mesures d’atenció a diversitat, caldrà adaptar de manera significativa i

personalitzada els continguts i criteris a aquells alumnes catalogats com a ACIS. En aquest cas,
depenent de la complexitat de cada cas, caldrà adaptar amb l’ajuda del departament d’orientació.
Pel que fa a la inclusió, serà important detectar les barreres que poden presentar els
nostres alumnes. Dins dels context del nostre centre, les més habituals son les dificultats
econòmiques i les barreres lingüístiques. En el primer cas, la xarxa llibres donarà els llibres, i si és
necessari, el departament pot facilitar a l’alumnat eines com bolígrafs, quaderns o materials de
pràctiques. En el cas de les barreres lingüístiques, si són molt grans caldrà centrar-se en fer un
ambient acollidor per a que el alumnat nouvingut puga desenvolupar competències lingüístiques,
que podran ajudar a assolir-se treballant el vocabulari propi de la matèria, relacionant-lo amb la
llengua de l’alumne (hi ha fitxes al departament per fer aquesta tasca) i baixant el nivell de
concreció dels conceptes a uns més bàsics per a aquest alumnat.
Si es detecta cap altre tipus de barrera, caldrà tractar-la amb tutor, equip docent i
departament d’orientació per tractar de solucionar o minimitzar l’efecte d’aquesta: seguint l’ordre
20/2019 de resposta per a la inclusió, i la resolució de 24 de juliol de 2019, haurem d’identificar les
necessitats de recolzament educatiu de l’alumnat, i és aquest un procés col·laboratiu coordinat pel
departament d’orientació: en cas de detectar barreres a l’alumnat, primer podem aplicar les
mesures esmentades i, amb l’equip docent, fer una reunió. Si es valora justificada l’avaluació
sociopsicopedagògica, el tutor informarà a la família i demanarà aquesta al departament
d’orientació. En cas de valorar-se necessari es realitzarà un PAP (pla d’actuació personalitzat) o
s’aplicaran noves mesures de nivell II i III. Aquest PAP s’elaborarà pel tutor amb assessorament
del departament d’orientació.
72
VII. 4T ESO. ÀMBIT PR4

A. Introducció
El Programa de Reforç per a 4t ESO és regulat per l'ORDRE 38/2016, de 27 de juliol de la
Conselleria d'Educació, Recerca, Cultura i Esport. El Decret 136/2015, de 4 de setembre, del
Consell, estableix que: «Per facilitar l'èxit escolar i l'obtenció del títol de Graduat en Educació
Secundària Obligatòria a la totalitat de l'alumnat, la conselleria competent en matèria d'educació
podrà establir programes específics d'atenció a la diversitat en 4t curs d'Educació Secundària
Obligatòria, que donin continuïtat als programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment.
Aquests programes es consideren mesures extraordinàries d'atenció a la diversitat ».
El Programa de Reforç per a 4t d'ESO és un programa específic d'atenció a la diversitat i
inclusió educativa, la finalitat és que l'alumnat participant desenvolupi les competències clau i la
consecució dels objectius generals de l'etapa, amb una oferta diversificada, adaptada als diferents
ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, facilitant l'obtenció del títol de Graduat en Educació
Secundària Obligatòria. Aquest programa està orientat a l'alumnat que mostra interès per obtenir
el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, i que en cursos anteriors ha presentat
dificultats generalitzades d'aprenentatge que li han impedit superar els objectius proposats per al
cicle o curs corresponent. Aquest programa és una mesura extraordinària d'atenció a la diversitat
que dóna continuïtat als programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment (PMAR) de 3r
d'ESO.
La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entès com una via que permeti
integrar els continguts bàsics de diverses matèries i les competències clau, utilitzant una
metodologia globalitzadora i integradora. L'alumnat del programa cursarà, en el grup de reforç,
entre d'altres, l'Àmbit científic, que inclou els aspectes bàsics del currículum corresponents a les
matèries de Matemàtiques i Ciències aplicades a l'activitat professional (7 hores setmanals).
B. Ciències Aplicades a l’Activitat Professional: metodologia,

element curriculars, avaluació i qualificació
El Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de
l'Educació Secundària Obligatòria, aprovat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport (MECD), i
publicat al BOE el 3 de gener de 2015, està emmarcat en la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de
desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, que al seu torn va modificar l'article 6 de la Llei
Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, per definir el currículum com la regulació dels
elements que determinen els processos d'ensenyament i aprenentatge per a cada un dels
ensenyaments.
De conformitat amb l'esmentat Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, que determina
els aspectes bàsics a partir dels quals les diferents administracions educatives han de fixar per al
seu àmbit de gestió la configuració curricular i l'ordenació dels ensenyaments en educació
secundària obligatòria , correspon al Govern de la Comunitat Valenciana regular l'ordenació i el
73
currículum en aquesta etapa.

El Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum e desenvolupa l'ordenació general de
l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, així ho fa per a totes les
assignatures (troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica), i en concret per la de
Ciències Aplicades a l'Activitat Professional. El present document es refereix a la programació de
quart curs d'ESO d'aquesta matèria.
Components
El currículum d'aquesta matèria s'organitza en cinc nuclis: objectius d'etapa, metodologia
didàctica, continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables. A tots ells es
superposa l'enfocament competencial fixat en el desplegament de les competències clau que es
vinculen als criteris d'avaluació i els estàndards de la matèria.
CURRÍCULUM
Objectius d'etapa Assoliments que els estudiants han d'assolir en finalitzar cada etapa educativa. No estan associats a un curs ni
a una matèria concreta.
Metodologia Conjunt d'estratègies, procediments i accions planificades pel professorat per possibilitar l'aprenentatge de
didàctica l'alumnat i la consecució dels objectius.
Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l'assoliment dels objectius i a
l'adquisició de competències.
Criteris d'avaluació Referents específics per avaluar l'aprenentatge de l'alumnat. Descriuen els coneixements i competències que
es volen valorar i que l'alumnat ha d'adquirir i desenvolupar en cada matèria.
Estàndards Especificacions dels criteris d'avaluació que permeten definir els resultats d'aprenentatge, i que concreten el
d'aprenentatge que l'estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i
avaluables, i permetre graduar el rendiment o assoliment aconseguit.
Competències Capacitats per aplicar de forma integrada dels continguts de cada ensenyament i etapa educativa, per tal
d'aconseguir la realització adequada d'activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Elements transversals
El desenvolupament del foment de la lectura, la comprensió lectora i l'expressió oral i
escrita, així com la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i de la comunicació;
l'emprenedoria; i l'educació cívica i constitucional, s'aborden d'una manera transversal al llarg de
tot el curs de Ciències Aplicades a l'Activitat Professional 4t ESO. La concreció d'aquest
tractament es troba en la programació de cada unitat didàctica. No obstant això, d'una manera
general, establim les següents línies de treball:
– Foment de la lectura i comprensió lectora: es posarà a disposició de l'alumnat una
selecció de textos que exigiran la seva comprensió per respondre a una bateria de
preguntes específica.
– Expressió oral: els debats a l'aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats
74
de les investigacions són, entre d 'altres, moments a través dels quals els alumnes
hauran d'anar consolidant les seves destreses comunicatives.
– Expressió escrita: l'elaboració de treballs de diversa índole (informes de resultats
d'investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d'informació
extreta de pàgines web, etc.).
– Comunicació audiovisual i TIC: l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació serà present en tot moment, perquè la nostra metodologia didàctica
incorpora una feina exhaustiva de tals recursos, d'una manera molt activa. L'alumnat
no només haurà de fer ús de les TIC per a treballar determinats continguts (a través de
vídeos, simulacions, interactivitats ...) sinó que haurà de emprar-les per comunicar als
altres els seus aprenentatges, mitjançant la realització de presentacions (individuals i
en grup), l'enregistrament d'àudios, etc.
– Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre
enfocament metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància,
la cooperació i la solidaritat, així com la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i
homes . A aquest sentit, encoratjarem el rebuig de la discriminació de les persones per
raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. En un
altre ordre de coses, serà igualment important la valoració crítica dels hàbits socials i el
consum, així com el foment de la cura dels éssers vius i l'entorn, contribuint a la seva
conservació i millora.
– Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpiguen treballar en equip.
Centres educatius han d'impulsar l'ús de metodologies que promoguin el treball en
grup i tècniques cooperatives que fomentin el treball consensuat, la presa de decisions
en comú, la valoració i el respecte de les opinions dels altres. Així com l'autonomia de
criteri i la autoconfiança.
Metodologia i orientacions didàctiques

Proposem un procés d'ensenyament-aprenentatge més d'acord amb la societat actual i una
nova forma d'aprendre a fer i aplicar Ciència a través de la incorporació de:
– Una interacció omnidireccional en l'espai-aula: professor-alumne / alumne-alumne /
alumne amb si mateix (auto interrogant i reflexionant sobre el seu propi aprenentatge).
– Aprenentatge actiu: és important conscienciar l'alumnat del seu paper actiu, autònom i
conscient en el procés d'ensenyament-aprenentatge i de la importància del treball
regular. Per això es fomentarà la participació del mateix durant les diverses sessions.
– Tecnologies de la Informació i la comunicació: l'ús de les TIC resulta de vital
importància en el procés d'ensenyament-aprenentatge a l'estar l'alumnat altament
motivat per estes.
Això es plasma en tres nivells o eixos:
75
Continguts: és on al procés d'ensenyament-aprenentatge més habitualment posa el focus.

No obstant això, la mera transmissió de contingut (siguin coneixements, procediments o actituds, i
sigui en uns suports o formats o altres) no n'hi ha prou perquè es produeixi aprenentatge.
Almenys, un aprenentatge real, profund. No obstant això, el contingut no deixa de ser un eix
fonamental i, a partir del que de manera oficial està definit en el currículum,
Docent: el professor ajuda a construir un diàleg autèntic amb els seus alumnes i una
dinàmica d'aula més activa.
Alumnat: l'alumne deixa de ser bàsicament passiu per convertir-se en protagonista del seu
propi aprenentatge a través d'una participació activa en el procés.
D'una manera més concreta, les claus metodològiques que considerem per a l'assignatura
de Ciències Aplicades a l'Activitat Professional són les següents:
– Contingut molt seleccionat, atenent al perfil de l'alumne, que ha optat per una
assignatura de caràcter eminentment pràctic.
– Diàleg professor-alumne.
– Focus en l'assoliment dels objectius.
– Aprenentatge actiu mitjançant Pràctiques de laboratori.
– Importància de la investigació.
– Relació amb la Indústria i impacte en la societat.
– Treball col·laboratiu.
Recursos didàctics i organitzatius: activitats i estratègies d'ensenyament-aprenentatge

Aquests recursos estan concebuts per facilitar la dinàmica d'aula per atendre la diversitat,
per a treballar les competències, per a completar, ampliar o aprofundir en els continguts del curs i
per avaluar. A més, són disponibles diferents formats. Són les següents:
– Presentacions: esquemes de contingut per unitat.
– Enllaços web vídeos (inclouen la solució dels activitats proposades): documents
imprimibles i format digital.
– Pàgines web (inclouen la solució de les activitats proposades): documents imprimibles
i format digital.
– Activitats interactives amb traça per fer seguiment de l'alumne. Aquelles la resposta és
tancada permeten la correcció i avaluació automàtica per part de la plataforma.
Aquestes activitats digitals (totes les dels epígrafs de contingut i les finals del llibre de
l'alumne) tenen dos visualitzacions: una per a l'alumne i una altra per al docent, que
pot consultar la solució.
– Proves d'avaluació per unitat: format imprimible i també format editable per facilitar
ajustos per part del professor.
– Rúbriques (fulls d'avaluació d'estàndards d'aprenentatge): format imprimible i també
format editable per facilitar ajustos per part del professor.
76
– Material fungible
– Laboratori de ciències.
Mesures d'atenció a la diversitat.

Les mesures d'atenció a la diversitat de tendir a assolir els objectius i les competències
establertes per a l'Educació Secundària Obligatòria i es regiran pels principis de qualitat, equitat i
igualtat d'oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes, no
discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat educativa.
A la nostra programació incloem un conjunt d'actuacions educatives dirigides a donar
resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d'aprenentatge, motivacions i interessos de
l'alumnat:
Activitats graduades: totes les activitats del llibre de l'alumne estan graduades segons un
barem que disposa de tres nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). Així, el professor podrà
modular l'assignació d'activitats en funció de les característiques individuals dels alumnes en el
grup de classe.
Ajudes didàctiques: materials de reforç i ampliació.
Metodologia inclusiva: com s'ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica té
com un dels seus eixos principals l'objectiu de no deixar ningú enrere. Això vol dir introduir a l'aula
una dinàmica en la qual l'alumne se senti còmode, compromès amb el seu procés d'aprenentatge,
motivat; no despenjat, desinteressat o aliè. L'aprenentatge col·laboratiu i actiu pel qual apostem,
així com la integració de les TIC, tenen un paper clau a l'hora d'assolir això.
Avaluació: procediments d'avaluació de l'alumnat

La normativa vigent assenyala que l'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat
d'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, formativa i integradora:
– Contínua, per garantir l'adquisició de les competències imprescindibles, establint
reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d'un alumne o alumna no sigui
l'adequat.
– Formativa, per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge durant un període o
curs de manera que el professorat pugui adequar les estratègies d'ensenyament i les
activitats didàctiques per tal de millorar l'aprenentatge de cada alumne.
– Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint
en compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l'avaluació forma
diferenciada: l'avaluació de cada assignatura es realitza tenint en compte els criteris
d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge avaluables de cadascuna d'elles.
A més, la LOMCE manifesta que es realitzaran avaluacions externes de final d'etapa amb
caràcter formatiu i de diagnòstic, sent aquestes homologables a les quals es realitzen en l'àmbit
internacional (especialment a les de l'OCDE) i centrades en el nivell d'adquisició de les
77
competències.
Aquestes es defineixen com a capacitats per aplicar de forma integrada els continguts
propis de cada ensenyament i etapa educativa, per tal d'aconseguir la realització adequada
d'activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Juntament amb les competències, s'estableixen altres elements del currículum fonamentals
per a l'avaluació. Es tracta dels següents:
Els criteris d'avaluació són el referent específic per avaluar l'aprenentatge de l'alumnat.
Descriuen allò que es vol valorar i que l'alumnat ha d'aconseguir, tant en coneixements com en
competències; responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.
Els estàndards són les especificacions dels criteris d'avaluació que permeten definir els
resultats d'aprenentatge, i que concreten el que l'estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en
cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el
rendiment o assoliment aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a facilitar la construcció de
proves estandarditzades i comparables.
Els referents per a la comprovació del grau d'adquisició de les competències i l'assoliment
dels objectius de l'etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran criteris d'avaluació i
estàndards d'aprenentatge avaluables.
Avaluació: eines
L'avaluació requereix l'ús d'eines adequades als coneixements i competències, que tinguin
en compte situacions i contextos concrets que permetin als alumnes demostrar el seu domini i
aplicació, i l'administració resulti viable.
L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat s'aborda, habitualment, a través de diferents
tècniques aplicables a l'aula. En avaluar competències, els mètodes d'avaluació que mostren més
adequats són els que basen en la valoració la informació obtinguda de les respostes de l'alumnat
davant de situacions que requereixen la aplicació de coneixements.
En el cas de determinades competències es requereix l'observació directa de l'acompliment
de l'alumne, com passa en l'avaluació de certes habilitats manipulatives, actituds (cap a la lectura,
la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança, minuciositat, etc.) . I en general, el grau en
què un alumne ha desenvolupat les competències podria ser determinat mitjançant procediments
com la resolució de problemes, la realització de treballs i activitats pràctiques, les simulacions o
mitjançant la elaboració de port folis.
Juntament amb aquests instruments, fem servir també proves administrades
col·lectivament, que constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i
internacionals que s'estan fent sobre el rendiment de l'alumnat.
Per dur a terme aquesta avaluació es fan servir proves en què es combinen diferents
formats d'ítems:
– Preguntes de resposta tancada, sota el format d'elecció múltiple, en què només una
78
opció és correcta i les restants es consideren errònies.

– Preguntes de resposta semiconstruida, que inclouen diverses preguntes de resposta
tancada dicotòmiques o sol·liciten l'alumnat que completi frases o que relacioni
diferents termes o elements.
– Preguntes de resposta construïda que exigeixen el desenvolupament de procediments
i l'obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions contempla la necessitat d'arribar a
un resultat únic, encara que podria expressar-se de diferents formes i descriure
diferents camins per arribar al mateix. Tant el procediment com el resultat han de ser
valorats, per al que s'han d'establir diversos nivells d'execució en la resposta segons el
grau de desenvolupament competencial evidenciat.
– Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, tot i ser
correctes, poden diferir d'uns alumnes a uns altres.
Totes aquestes s’utilitzaran en les següents eines:

– Proves d'avaluació per unitat.
– Activitats del llibre de l'alumne.
– Pràctiques de laboratori.
– Activitats per a treballar vídeos i pàgines web.
– Projectes d'investigació.
Avaluació: aplicació
Segons el moment del curs en què ens trobem o l'objectiu que perseguim, les eines
d'avaluació s'apliquen de la manera següent:
APLICACIÓ EINA OBSERVACIONS
Avaluació inicial o de Activitats / preguntes al començament de

diagnòstic cada unitat al Llibre de l'alumne, per a la
exploració de coneixements previs
Avaluació Proves d'avaluació per unitat. Les activitats del llibre, les pràctiques les tasques associades a
d'estàndards Activitats del Llibre de l'alumne. enllaços web i les investigacions disposen de rúbrica
d'aprenentatge Pràctiques de laboratori (amb activitats) per d'avaluació i estan associades als estàndards d'aprenentatge.
unitat.
Vídeos (amb activitats) per unitat.
Pàgines web (amb activitats) per unitat.
Projecte de recerca: un projecte per bloc de
continguts.
Avaluació del treball Pràctiques de laboratori.

cooperatiu Projecte de recerca: un projecte per bloc de
continguts.
Autoavaluació Activitats del Llibre de l'alumne

digitalitzades, el que permet l'autocorrecció
79
automàtica dels activitats de resposta

tancada.
Activitats de autoavaluació.
Avaluació: rúbriques
Les rúbriques per unitat posen en relació estàndards d'aprenentatge amb les eines
utilitzades per avaluar-, i despleguen un ventall de nivells d'acompliment per a la valoració per part
del professor. Es converteixen així en un instrument eficaç per a dur a terme un procés ric i
transparent, en el qual avaluador i avaluats tinguin uns referents clars a l'hora de saber el que
s'espera d'ells en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Avaluació: indicadors d'assoliment del procés d'ensenyament-aprenentatge

Desenvoluparem l'avaluació de l'ensenyament i els seus components d'acord amb
estratègies que ens permeten obtenir informació significativa i contínua per formular judicis i
prendre decisions que afavoreixin la millora de qualitat de l'ensenyament.
Amb l'objectiu de garantir l'objectivitat de l'avaluació, seleccionarem procediments,
tècniques i instruments d'acord amb els següents requisits:
– Varietat, de manera que permetin contrastar dades d'avaluació obtingudes a través de
diferents instruments.
– Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionin les dades
que s'obtinguin amb la seva aplicació.
– Flexibilitat i versatilitat, són aplicables en diferents contextos i situacions.
– Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l'estratègia
avaluadora de l'equip docent.
Emprarem la triangulació per obtenir informació del procés d'ensenyament mitjançant
diversitat de fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat d'instruments
i tècniques), d'avaluadors (atribuir a diferents persones el procés de recollida d'informació, per
reduir la subjectivitat), de temps (varietat de moments), i d'espais. Farem servir per a això les
següents tècniques:
– Observació: directa (procés d'aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de
contingut la programació didàctica).
– Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l'opinió, actituds, problemes,
motivacions etc. dels alumnes i de les seves famílies. La seva ocupació adequada
exigeix sistematització: definició dels seus objectius, la delimitació de la informació que
hom pensa obtenir i el registre de les dades essencials que s'han obtingut.
– Qüestionaris: complementen la informació obtinguda mitjançant la observació
sistemàtica i entrevistes periòdiques. Resulta d'utilitat l'avaluació que realitzen els
alumnes sobre alguns elements de la programació: quines iniciatives metodològiques
80
han estat més del seu grat, amb quina fórmula d'avaluació se senten més còmodes,
etc.
Les tècniques / procediments per a l'avaluació necessiten eines específiques que

garanteixin la sistematicitat i rigor necessaris en el procés d'avaluació. Fan possible el registre de
les dades de l'avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, així, en l'instrument precís i àgil
que garanteix la viabilitat dels principis de l'avaluació als quals hem al·ludit. Emprarem els
següents:
– Llistes de control: en elles apareixerà si s'han assolit o no cada un dels aspectes
avaluats. Són molt adequades per valorar els processos d'ensenyament, en particular
en l'avaluació d'aspectes de planificació, materials ...
– Escales d'estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen
els aspectes a avaluar i una escala per valorar l'assoliment de cada un d'ells. Aquesta
escala pot reflectir referents qualitatius (de sempre, freqüentment, de vegades, mai), o
constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències
professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de
competència. En l'avaluació dels processos d'ensenyament i de la nostra pràctica
docent tindrem en compte l'estimació, tant aspectes relacionats amb el propi document
de programació (adequació dels seus elements al context, identificació de tots els
elements, ...), com els relacionats amb el seu aplicació (activitats desenvolupades,
resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials, referents de qualitat en
recursos didàctics, etc.).
– Per guanyar en sistematicitat i rigor portarem a terme el seguiment i valoració del
nostre treball recolzant-nos en els següents indicadors d'assoliment:
– Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d'avaluació i estàndards
d'aprenentatge adaptats a les característiques del grup d'alumnes als quals va dirigida
la programació.
– Descriu les mesures per atendre tant als alumnes amb ritme més lent d'aprenentatge
com als que presenten un ritme més ràpid.
– Utilitza materials variats pel que fa a suport (imprès, audiovisual, informàtic) i pel que
fa a tipus de text (continu, discontinu).
– Utilitza materials "autèntics" per afavorir el desenvolupament de les competències clau
i la transferència de l'aprenentatge de l'entorn escolar al sociofamiliar i professional.
– Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).
– Fomenta, a través del seu pròpia conducta i les seves propostes d'experiències
d'ensenyament-aprenentatge, l'educació en valors.
– Afavoreix la participació activa de l'alumne, per estimular la implicació en la construcció
de les seves pròpies aprenentatges.
81
– Enfronta l'alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que

exigeixen aplicar de forma conjunta els coneixements adquirits.
– Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de
l'educació en valors i en l'establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa,
condicions per afavorir la iniciativa i autonomia personal.
– Proposa activitats que estimulin les diferents fases del procés la construcció dels
continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament,
aprofundiment, síntesi).
– Dóna resposta als diferents tipus d'interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.
– Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en
compte els continguts no són l'eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un
element més del procés.
– Estimula la pròpia activitat constructiva de l'alumne, superant l'èmfasi en l'activitat del
professor i el seu protagonisme.
Avaluació: indicadors d'assoliment de la programació

Així mateix, vetllarem per l'ajust i qualitat de la nostra programació a través del seguiment
dels següents indicadors:
– Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els principis i
elements bàsics.
– Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en elles,
dels objectius, continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables.
– Validesa dels perfils competencials i de la seva integració amb els continguts de la
matèria.
– Avaluació del tractament dels temes transversals.
– Pertinència de les mesures d'atenció a la diversitat i les adaptacions curriculars
aplicades.
– Valoració de les estratègies i instruments d'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat.
– Pertinència dels criteris de qualificació.
– Avaluació dels procediments, instruments d'avaluació i indicadors d'assoliment del
procés d'ensenyament.
– Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats.
– Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades.
– Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es realitzaran en
conseqüència
L'avaluació del procés d'ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa
de decisions per tal d'introduir les modificacions oportunes que ens permetin millorar el procés de
manera contínua.
82
Amb això pretenem una avaluació que contribueixi a garantir la qualitat i eficàcia del procés
educatiu. Tots estos èxits i dificultats trobats seran recollits en la memòria final de curs, juntament
amb les corresponents propostes de millora amb vista al fet que cada curs escolar, la pràctica
docent augmenti el nivell de qualitat.
Criteris de qualificació i recuperació.

En tots els instruments d 'avaluació es consideraran de manera implícita o explícita les
competències bàsiques corresponents.
Els alumnes seran qualificats realitzant una mitjana ponderada:
Controls Estàndards d'aprenentatge

60% 40%
Inclou proves escrites, orals, ... Inclou la revisió de quaderns, els informes de pràctiques, memòries,
treball al laboratori, assistència a classe, actitud...
Per superar el trimestre haurà d'obtenir una qualificació igual o superior a 3.5 punts en cada
un dels apartats. En cas de no obtenir aquesta puntuació, es realitzarà la mitjana encara que la
qualificació no podrà passar de 4.
Els alumnes que no superin algun trimestre, hauran de realitzar activitats i una prova escrita
durant els següents trimestres.
Per aprovar el curs, cal que tots trimestres tinguin una qualificació igual o superior a 5, sent
la nota final la mitjana aritmètica dels tres trimestres.
L'alumne / a que no superi la matèria, realitzarà una prova escrita extraordinària amb
exercicis iguals o similars als que s'han realitzat durant el curs.
Objectius de l'etapa vinculats amb la matèria

El currículum de Ciències Aplicades a l'Activitat Professional en 4t ESO ve emmarcat pel
referent que suposen els objectius generals de l'etapa, que han d'aconseguir-se com a resultat de
les experiències d'ensenyament-aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius
vinculats a l'àrea són els següents:
– Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el
respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les
persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de
tracte i d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural i
preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.
– Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com
a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i
com a mitjà de desenvolupament personal.
– Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.
83
Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra
condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin
discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra
la dona.
– Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions
amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els
comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
– Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de fonts d'informació per, amb sentit
crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
– Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s'estructura en distintes
disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l'experiència.
– Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit
crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats.
– Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges
complexos.
– Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, afermar els hàbits de cura corporals i incorporar l'educació física i la
pràctica de l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
– conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i
contribuir a la seva conservació i millora.
El Decret 87/2015, pel qual es regula l'ordenació i s'estableix el currículum d'Educació

Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana assenyala que la concreció d'aquests objectius,
s'orientarà a la consecució dels fins següents:
– Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes
humanístic, artístic, científic e tecnològic.
– Adaptar el currículum e seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de
manera que es proporcioni una atenció personalitzada i un desenvolupament personal
i integral de tot l'alumnat, respectant els principis d'educació comuna i d'atenció a la
diversitat de l'alumnat propis de l'etapa.
– Orientar l'alumnat i als seus representants legals, si és menor d'edat, sobre el progrés
acadèmic i la proposta d'itineraris educatius més adequats per a cada alumne o
alumna.
– Preparar l'alumnat per a la incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral.
84
– Desenvolupar bones pràctiques que afavoreixin un bon clima de treball i la resolució

pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.
– Desenvolupar una escala de valors que inclogui el respecte, la tolerància, la cultura de
l'esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de
l'alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la
violència de gènere.
– Consolidar en l'alumnat hàbits d'estudi i de treball.
– Formar l'alumnat per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a
ciutadans.
– Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguin l'aprenentatge
cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació, així com la pràctica de l'educació inclusiva a l'aula.
– Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació
educativa i en l'avaluació de la pròpia pràctica docent.
– Elaborar materials didàctics orientats a l'ensenyament i l'aprenentatge basats en
l'adquisició de competències.
– Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars
d'ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes elles, i garantint l'ús
normal, la promoció i el coneixement del valencià.
Al seu torn, la nostra programació didàctica concreta els següents objectius específics per a
la matèria:
– Conèixer, entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes científics bàsics per
interpretar els fenòmens naturals.
– Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments científics i tecnològics, així
com les seves aplicacions en el medi ambient.
– Conèixer i aplicar les etapes del mètode científic en la resolució de problemes.
– Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i
escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfiques, taules i expressions
matemàtiques elementals, així com saber comunicar argumentacions i explicacions en
l'àmbit de la ciència.
– Obtenir informació sobre temes científics, utilitzant diferents fonts, incloses les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per
a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.
– Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar,
individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.
– Conèixer les activitats principals antròpiques que contaminen el medi ambient i les
mesures oportunes per reduir o evitar aquesta contaminació.
– Comprendre la importància d'utilitzar els coneixements científics per satisfer les
85
necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de

problemes locals i globals als quals ens enfrontem.
– Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi
ambient, amb atenció particular als problemes a què s'enfronta hui la humanitat i la
necessitat de recerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a
avançar cap a un futur sostenible.
– Reconèixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història,
apreciant les revolucions científiques que han marcat l'evolució cultural de la humanitat
i les seves condicions de vida.
Continguts
El coneixement científic permet a les persones augmentar i millorar el control sobre la seva
salut així com comprendre i valorar el paper de la ciència i els seus procediments en el benestar
social. La matèria de Ciències Aplicades a l'Activitat Professional pot oferir l'oportunitat a l'alumnat
d'aplicar, en qüestions pràctiques, quotidianes i properes, els coneixements adquirits de Química,
Biologia o Geologia, al llarg dels cursos anteriors.
Les Ciències Aplicades a l'Activitat Professional proporcionen una orientació general a
l'alumnat sobre els mètodes pràctics de la ciència, les seves aplicacions a l'activitat professional,
els impactes mediambientals que generen, així com operacions bàsiques de laboratori
relacionades. Aquesta formació els aportarà una base molt important per abordar en millors
condicions els estudis de formació professional en les diverses famílies: agrària, indústries
alimentàries, química, sanitat, vidre i ceràmica, etc.
La naturalesa d'aquesta matèria ens permet aplicar els coneixements adquirits. L'alumnat
s'ha de conèixer les característiques de l'entorn i la seva realitat econòmica i social per així poder
avaluar els efectes positius i negatius de l'activitat cientificotecnològica, de manera que en un futur
pròxim sigui capaç de participar activament en les decisions polítiques que l'afecten fomentant el
desenvolupament sostenible del nostre planeta.
Els continguts es presenten en blocs. A més, es proposa la realització de projectes de
recerca, en els quals s'abordaran continguts relatius als blocs anteriors i que podran
desenvolupar-se simultàniament als mateixos.
El primer bloc de continguts està dedicat a desenvolupar les capacitats inherents al treball
científic, partint de l'observació i experimentació com a base del coneixement. Els continguts
propis del bloc es desenvolupen de manera transversal al llarg del curs, utilitzant l'elaboració
d'hipòtesis i la presa de dades com a passos imprescindibles per a la resolució de qualsevol tipus
de problema. Es treballa, així mateix, la redacció d'informes i comunicació dels resultats de forma
rigorosa i creativa, l'extracció de conclusions i la seva confrontació amb fonts bibliogràfiques.
El bloc 2 està dedicat al treball en el laboratori i les tècniques instrumentals bàsiques, sent
important que els estudiants coneguin la seva organització i destacant la importància del
86
coneixement i compliment de les normes de seguretat i higiene, així com la correcta utilització de
materials i substàncies. Així, mitjançant els assaigs de laboratori, podran conèixer les tècniques
instrumentals bàsiques. Es procurarà que els estudiants valorin la importància del mètode científic
i puguin obtenir al laboratori substàncies amb interès industrial, de manera que estableixin una
relació entre la necessitat d'investigar en el laboratori i l'aplicació posterior dels resultats a la
indústria. És interessant que l'alumnat conegui l'impacte mediambiental provocant la indústria
pendent l'obtenció dels productes, valorant les aportacions que fa la ciència per mitigar aquest
impacte i incorporant eines de prevenció que fonamentin un ús i la gestió sostenibles dels
recursos.
El bloc 3 està dedicat a les aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient. La
seva finalitat és que l'alumnat conegui els diferents tipus de contaminants ambientals, els seus
orígens i efectes negatius, així com el tractament per reduir els seus efectes i eliminar els residus
generats, tant des del punt de vista teòric com pràctic. L'ús de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació en aquest bloc està especialment recomanat per a realitzar activitats d'indagació i de
recerca de solucions al problema mediambiental, mitjançant el treball en grup amb un repartiment
equitatiu del mateix i la seva exposició i defensa.
El bloc 4 (Investigació, Desenvolupament i Innovació) és el més nou per a l'alumnat i
s'hauria de treballar combinant els aspectes teòrics amb els d'indagació, utilitzant novament les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que constituiran una eina molt potent perquè
l'alumnat pugui conèixer els últims avenços en aquest camp a nivell mundial, estatal i local.
L'alumnat ha d'estar perfectament informat sobre les possibilitats que se'ls poden obrir en un futur
pròxim, i de la mateixa manera han de posseir unes eines procedimentals, actitudinals i cognitives
que els permetin emprendre amb èxit les rutes professionals que se'ls ofereixin.
És important que en finalitzar l'educació secundària obligatòria, els estudiants hagin adquirit
coneixements procedimentals en l'àrea científica, especialment en tècniques experimentals.
Aquesta matèria els aportarà una formació experimental bàsica i contribuirà a l'adquisició d'una
disciplina de treball al laboratori, respectant les normes de seguretat i higiene així com valorar la
importància d'utilitzar els equips de protecció personal necessaris en cada cas. De la mateixa
manera, a través d'aquesta matèria s'aproximarà la ciència a l'alumnat i s'extrapolessin tant els
coneixements com les competències adquirides a l'activitat professional.
Dit tot l'anterior, la concreció curricular de l'àrea per al quart curs es compon de continguts,
criteris d'avaluació, competències i estàndards d'aprenentatge que s'organitzen i seqüencien en
unitats didàctiques, tal com es pot veure més endavant en el present document.
Competències
Les competències han d'estar integrades en el currículum de Ciències Aplicades a l'Activitat
Professional. Perquè tal integració es produeixi de manera efectiva i la adquisició de les mateixes
sigui eficaç, la programació inclou el disseny d'activitats d'aprenentatge integrades que permetin a
87
l'alumne avançar cap als resultats definits i a comprendre la importància de la ciència en l'activitat
professional.
La matèria Ciències Aplicades a l'Activitat Professional contribueix al desenvolupament de
les competències del currículum, enteses com a capacitats que ha de desenvolupar l'alumnat per
aplicar de forma integrada els continguts de la matèria per tal d'aconseguir la realització
satisfactòria de les activitats proposades, necessàries en totes les persones per a la seva
realització i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i
l'ocupació. A través dels coneixements anteriorment esmentats es desenvolupen les diferents
competències, sent aquestes fonamentals per al desenvolupament de diverses activitats de la vida
quotidiana.
La competència comunicació lingüística és un objectiu d'aprenentatge permanent durant
tota la vida. Les activitats d'ensenyament-aprenentatge fomenten els hàbits de lectura i treballen
tant la comprensió oral i escrita com l'expressió des de l'ús de diversos textos científics i formats
de presentació. Amb tot això, l'alumnat aconsegueix adquirir un vocabulari científic que contribueix
al desenvolupament de una cultura científica bàsica en la societat actual, a la vegada que el
respecte a les normes de convivència amb els torns de paraula i la importància del diàleg com a
eina fonamental en la convivència.
La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són
fonamentals en la formació de les persones, donada la seva implicació en la societat actual.
Aquestes competències són essencials per a la resolució de protocols de laboratori, treballant així
no només les quantitats mitjançant càlculs, sinó també la capacitat d'interpretació dels resultats
obtinguts. A més s'acosten a l'alumnat al mètode científic. El bloc d'investigació i
desenvolupament permet incrementar l'interès per la ciència al mateix temps que fomenta el
suport a la investigació científica com a eina fonamental en la nostra societat i contribueix al
desenvolupament d'aquestes competències.
La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la
comunicació, eines bàsiques en el procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquesta matèria es
desenvolupen destreses relacionades amb l'accés a la informació, el processament de la mateixa i
la creació de continguts a través de la realització d'activitats experimentals i d'investigació.
Mitjançant l'elaboració de diversos documents científics l'alumnat adquirirà la capacitat de
diferenciar fonts fiables d'informació desenvolupant així una actitud crítica i realista davant del món
digital, permetent identificar els diferents riscos potencials existents a la xarxa. L'ús de diverses
pàgines web permet a l'alumnat diferenciar els formats així com conèixer les principals aplicacions
utilitzades per a l'elaboració de les tasques encomanades.
La competència aprendre a aprendre és fonamental per a l'aprenentatge permanent al llarg
de la vida. El caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de
l'elaboració de projectes de recerca, despertar la curiositat de l'alumnat per la ciència i aprendre a
partir dels errors propis i aliens. Conèixer les estratègies de planificació i implementació d'un
88
projecte augmentarà les possibilitats d'èxit en futurs projectes laborals i personals.

Pel que fa a les competències socials i cíviques tracten de preparar les persones per a
exercir una ciutadania democràtica. Esta matèria pretén treballar dues competències mitjançant la
valoració crítica de les activitats humanes en relació amb l'entorn que ens envolta. També es
treballaran en el desenvolupament de les sessions expositives de projectes d'investigació valors
com el respecte, la tolerància i l'empatia, essencials en el món actual. S'afavorirà el treball en
equip, col·laboratiu, cooperatiu ..., fomentant un repartiment equitatiu de la tasca. La igualtat
d'oportunitats pot estimular-se recordant la feina, no només de grans científics sinó també de
grans científiques.
La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor haurà d'afavorir la iniciativa
emprenedora, la capacitat de pensar de forma creativa, de gestionar el risc i de manejar la
incertesa. En presentar aquesta matèria un bloc dedicat als projectes d'investigació, la recerca i
selecció d'informació permet treballar la capacitat de planificació i organització de la mateixa, la
importància de prendre decisions oportunes basades en proves i arguments, utilitzant les fonts
bibliogràfiques apropiades, desenvolupant així un pensament crític. El treball, tant individual com
en grup, enriqueix l'alumnat en valors com l'autoestima, la capacitat de negociació i de lideratge
adquirint així el sentit de la responsabilitat.
La competència consciència i expressions culturals es treballa valorant la importància de
l'execució amb claredat i rigor dels dibuixos i fotografies en les apreciacions com a eina
fonamental en el treball científic en permetre aproximar-nos a la realitat natural. El coneixement de
la riquesa natural d'aquesta comunitat tant dels seus paisatges, com dels seus ecosistemes, el
clima i els seus fenòmens naturals permet interpretar el medi des d'una perspectiva científica. És
important desenvolupar bones pràctiques mediambientals com a mesura de preservar el nostre
patrimoni natural.
Desenvolupament programació i temporalització: unitats didàctiques
Els continguts s’agrupen en les següents unitats didàctiques:
Bloc I: Tècniques instrumentals Bloc II. Aplicacions de la Bloc III. Investigació,
bàsiques ciència en la conservació del Desenvolupament i innovació
Unitat 1. El treball al laboratori medi ambient Unitat 15. R + D + I: etapes del
Unitat 2. Mesures de volum, Unitat 7. Contaminació: concepte procés
massa i temperatura i tipus. Contaminació del sòl Unitat 16. R + D + I en el
Unitat 3. Preparació de Unitat 8. Contaminació de l'aigua desenvolupament d'una societat
dissolucions Unitat 9. Contaminació Projecte d'investigació III
Unitat 4. Separació i purificació de atmosfèrica
substàncies Unitat 10. Destrucció de la capa
Unitat 5. Detecció de d'ozó
biomolècules en aliments Unitat 11. Efecte hivernacle i
Unitat 6. Tècniques de canvi climàtic
desinfecció i esterilització Unitat 12. La pluja àcida
Projecte de recerca i investigació Unitat 13. Contaminació nuclear.
Unitat 14. Desenvolupament
sostenible
Projecte d'investigació II
89
Unitat 1. EL TREBALL AL LABORATORI

Objectius
Conèixer quins són els materials del laboratori de ciències i les seves utilitats.
Conèixer l'organització i distribució dels materials en un laboratori.
Utilitzar correctament els materials i productes del laboratori.
Complir i respectar les normes de seguretat i higiene en el laboratori.
Contrastar algunes hipòtesis basant-te en el mètode científic.
Presentar els resultats de les teves investigacions.
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge Instruments Competències

d'avaluació clau
(activitats del LA)
Material de laboratori 1. Utilitzar correctament 1.1. Determina el tipus 1, 3. CMCCT

els materials i productes d'instrumental de laboratori CD
del laboratori, participant necessari segons el tipus CSIEE
en el seu manteniment. d'assaig que va a realitzar.
1.2. Identifica les propietats 2, 3.

dels materials del laboratori.
Organització del laboratori 2. Diferenciar les zones 2.1. Identifica les zones del 4. CCL
d'un laboratori i el seu laboratori i el lloc CMCCT
ús. d'emmagatzematge dels CD
materials.
Seguretat i higiene en el laboratori 3. Reconèixer les 3.1. Identifica les 5. CMCCT

Normes de seguretat i higiene. indicacions en les característiques dels CSIEE
etiquetes dels productes productes químics de
químics. laboratori.
4. Complir i respectar les 4.1. Reconeix i compleix les 6, 7, 8, 9. CCL

normes de seguretat i normes de seguretat i CMCCT
higiene i de higiene que regeixen en els CAA
comportament al treballs de laboratori. CSIEE
laboratori.
El mètode científic 5. Contrastar alguna 5.1. Recull i relaciona dades 10, 11. CMCT
El coneixement científic com a hipòtesi basant-se en obtingudes per diferents Ciència, indústria CAA
activitat humana en contínua evolució l'experimentació, mitjans per a contrastar i medi ambient. CSIEE
i revisió, vinculada a les recopilació de dades i hipòtesis i transferir el
característiques de la societat en anàlisi de resultats. coneixement científic.
cada moment històric.
Característiques bàsiques de la 5.2. Dissenya petits treballs 12.
metodologia científica. d'investigació sobre un tema
L'experimentació en ciències. plantejat
Identificació de preguntes i
plantejament de problemes que
puguin respondre mitjançant
investigació científica, formulació
d'hipòtesis, contrastació i posada a
prova a través de l'experimentació.
Aplicació de procediments
experimentals, control de variables,
pren i representació de les dades,
anàlisi i interpretació dels mateixos.
Elaboració de conclusions, redacció
d'informes i comunicació dels
resultats de forma rigorosa i creativa.
Ciència, indústria i medi ambient 6. Conèixer els mètodes 6.1. Decideix i elabora la 13, 14. CCL
per a presentar els presentació dels resultats Ciència, indústria CMCCT
resultats científics. d'una investigació amb i medi ambient. CD
diferents mètodes. CSIEE
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT); competència digital
(CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d'iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i
expressions culturals (CCEC).
90
Temporalització: la unitat es desenvoluparà al llarg de set sessions:
Epígrafs Sessions Epígrafs Sessions
Motivació 1 3. Seguretat i higiene en el laboratori 1
1. Material de laboratori 1 4. El mètode científic gener
2. Organització del laboratori 1 Ciència, indústria i medi ambient 2
Rúbrica d'estàndards d'aprenentatge
Estàndard Instruments Excel·lent Satisfactori En procés No aconseguit Punts

d'aprenentatge d'avaluació 3 2 1 0
avaluable
1.1. Determina el tipus 1, 3. Determina Determina amb molt Li costa reconèixer No reconeix
d'instrumental de correctament pocs errors l'instrumental de l'instrumental de
laboratori necessari l'instrumental de l'instrumental de laboratori a utilitzar. laboratori a utilitzar.
segons el tipus laboratori a utilitzar. laboratori a utilitzar.
d'assaig que va a
realitzar.
1.2. Identifica les 2, 3. Identifica correctament Identifica Identifica les propietats Identifica de forma
propietats dels les propietats dels correctament, encara dels materials de incorrecta les
materials del materials de que amb alguns errors, laboratori amb propietats dels
laboratori. laboratori. les propietats dels bastants errors. materials de laboratori.
materials de laboratori.
2.1. Identifica les 4. Identifica correctament Identifica Identifica les zones del Identifica de forma
zones del laboratori i el les zones del correctament, encara laboratori i el lloc incorrecta les zones
lloc laboratori i el lloc que amb alguns errors, d'emmagatzematge del laboratori i el lloc
d'emmagatzematge d'emmagatzematge les zones del laboratori dels materials amb d'emmagatzematge
dels materials. dels materials. i el lloc bastants errors. dels materials.
d'emmagatzematge
dels materials.
3.1. Identifica les 5. Identifica correctament Identifica Identifica les Identifica de forma
característiques dels les característiques correctament, encara característiques dels incorrecta les
productes químics de dels productes que amb alguns errors, productes químics de característiques dels
laboratori. químics de laboratori. les característiques laboratori amb productes químics de
dels productes químics bastants errors. laboratori.
de laboratori.
4.1. Reconeix i 6, 7, 8, 9. Reconeix i compleix Reconeix i compleix Reconeix i compleix Comet errors greus en
compleix les normes correctament les les normes de les normes de el reconeixement i
de seguretat i higiene normes de seguretat i seguretat i higiene que seguretat i higiene que compliment de les
que regeixen en els higiene que regeixen regeixen en els treballs regeixen en els treballs normes de seguretat i
treballs de laboratori. en els treballs de de laboratori, cometent de laboratori, cometent higiene que regeixen
laboratori. errors lleus. bastants errors. en els treballs de
laboratori.
5.1. Recull i relaciona 10, 11. Recull i relaciona Recull i relaciona Recull i relaciona Recull dades de
dades obtingudes per Ciència, dades obtingudes per dades obtingudes per dades obtingudes per manera incorrecta i no
diferents mitjans per a indústria i diferents mitjans diferents mitjans amb diferents mitjans amb relaciona dades
contrastar hipòtesis i medi correctament. alguns errors. bastants errors. obtingudes per
transferir el ambient. diferents mitjans.
coneixement científic.
5.2. Dissenya petits 12. Dissenya Dissenya, amb alguns Dissenya, amb No dissenya petits
treballs d'investigació correctament petits errors, petits treballs bastants errors, petits treballs d'investigació
sobre un tema treballs d'investigació d'investigació sobre un treballs d'investigació sobre un tema
plantejat sobre un tema tema plantejat. sobre un tema plantejat.
plantejat. plantejat.
6.1. Decideix i elabora 13, 14. Decideix el mètode i Decideix el mètode i Decideix el mètode i Decideix el mètode i
la presentació dels Ciència, elabora la presentació elabora la presentació elabora la presentació elabora la presentació
resultats d'una indústria i dels resultats d'una dels resultats d'una dels resultats d'una dels resultats d'una
investigació amb medi investigació investigació amb investigació amb investigació de manera
diferents mètodes. ambient. correctament. alguns errors. bastants errors. incorrecta.
91
Unitat 2. MESURES DE VOLUM, MASSA I TEMPERATURA

Objectius
Aplicar les tècniques i l'instrumental apropiat per identificar magnituds.
Conèixer el fonament de magnituds físiques, com el volum, la massa, la densitat i la temperatura dels
cossos.
Determinar i identificar mesures de volum, massa i temperatura utilitzant assajos de tipus físic o químic.
Relacionar procediments instrumentals amb la seva aplicació en el camp industrial o de serveis.
Assenyalar diferents aplicacions científiques en camps de l'activitat professional del teu entorn.

d'avaluació clau
Volum 1. Realitzar experiments bàsics sobre volum per 1.1. Determina i identifica mesures de 1, 2, 3. CMCCT
practicar el control de variables, el volum. Pràctiques de CD
reconeixement de magnituds i la presa de laboratori. CAA
dades. CSIEE
1.2. Relaciona l'aplicació en el camp Ciència,
industrial i de serveis de tècniques i Indústria i Medi
instrumental per a mesurar el volum. ambient.
Massa 2. Realitzar experiments bàsics sobre massa per 2.1. Determina i identifica mesures de 4. CMCCT
practicar el control de variables, el massa. Pràctiques de CD
reconeixement de magnituds i la presa de laboratori. CAA
dades. CSIEE
2.2. Relaciona l'aplicació en el camp Ciència,
de la investigació de tècniques i indústria i medi
instrumental per a mesurar la massa. ambient.
Densitat 3. Realitzar experiments bàsics sobre densitat 3.1. Determina i identifica mesures de 5, 6, 7, 8. CCL
per practicar el control de variables, el densitat. Pràctiques de CMCCT
reconeixement de magnituds i la presa de dades laboratori. CD
.. CAA
3.2. Relaciona l'aplicació en el camp Ciència, CSIEE
industrial i de serveis de tècniques i indústria i medi
instrumental per a mesurar la densitat. ambient
Temperatura 4. Realitzar experiments bàsics sobre 4.1. Determina i identifica mesures de 11. CCL
Dilatació dels cossos. temperatura per practicar el control de variables, temperatura. CMCCT
Escales de temperatura. el reconeixement de magnituds i la presa de CAA
Calor i equilibri tèrmic. dades. 4.2. Relaciona l'aplicació en el camp 9, 10. CD
industrial i de serveis de tècniques i Ciència, CSIEE
instrumental per a mesurar la indústria i medi
temperatura. ambient.
4.3. Reconeix el significat d'equilibri 12, 13, 14.

tèrmic.
Pràctiques de laboratori: 5. Seleccionar i utilitzar adequadament els 5.1. Tria el tipus d'instrumental i el Pràctiques de CMCCT
Comparació de la densitat de materials i productes del laboratori. material de laboratori necessari per laboratori. CCL
diferents cossos realitzar els experiments proposats i CSC
Experimentació pràctica. l'utilitza correctament. CD
Anàlisi d'un experiment bàsic. CCEC
Variables independents, 6. Complir i respectar les normes de seguretat i 6.1. Aplica correctament les normes
dependents i controlades. higiene en el laboratori. de seguretat i higiene en el laboratori.
Magnituds directes i derivades.
Aparells de mesura.
7. Exposar en públic les conclusions dels seus 7.1. Presenta i defensa en públic els
estudis documentals, experiències o projectes resultats dels seus experiments.
de manera clara, ordenada i creativa amb el
suport de recursos de diferent naturalesa
(textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant
oralment amb una pronunciació clara, aplicant
les normes de la prosòdia i la correcció
gramatical per transmetre de forma organitzada
els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

(CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC);
sentit d'iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
92
Epígrafs N. ° de sessions Epígrafs N. ° de sessions
Motivació 1 4. La temperatura 1
1. Volum 1 Pràctiques de laboratori 2
2. Massa ½ Ciència, indústria i medi ambient 1
3. Densitat ½
Estàndard d'aprenentatge I.A. * Excel·lent 3 Satisfactori 2 En procés 1 No aconseguit 0 Punts
1.1. Determina i identifica 1, 2, 3. Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica
mesures de volum. Pràctiques de mesures de volums mesures de volums mesures de volums mesures de volums de
laboratori. correctament. amb alguns errors. amb bastants errors. forma incorrecta.
1.2. Relaciona l'aplicació Ciència, Relaciona correctament Relaciona amb alguns Relaciona amb Relaciona de forma
en el camp industrial i de Indústria i l'aplicació en indústria i errors l'aplicació en bastants errors incorrecta l'aplicació en
serveis de tècniques i Medi ambient. serveis de tècniques i indústria i serveis de l'aplicació en indústria i indústria i serveis de
instrumental per a mesurar instrumental de volum. tècniques i serveis de tècniques i tècniques i instrumental
el volum. instrumental de volum. instrumental de volum. de volum.
2.1. Determina i identifica 4.Pràctiques Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica
mesures de massa. de laboratori. mesures de massa mesures de massa mesures de massa mesures de massa de
correctament. amb alguns errors. amb bastants errors. forma incorrecta.
en el camp de la indústria i l'aplicació en indústria i errors l'aplicació en bastants errors incorrecta l'aplicació en
investigació de tècniques i medi ambient. serveis de tècniques i indústria i serveis de l'aplicació en indústria i indústria i serveis de
instrumental per a mesurar instrumental de massa. tècniques i serveis de tècniques i tècniques i instrumental
la massa. instrumental de massa. instrumental de massa. de massa.
3.1. Determina i identifica 5, 6, 7, 8. Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica
mesures de densitat. Pràctiques de mesures de densitat mesures de densitat mesures de densitat mesures de densitat de
laboratori. correctament. amb alguns errors. amb bastants errors. forma incorrecta.
en el camp industrial i de indústria i l'aplicació en indústria i errors l'aplicació en bastants errors incorrecta l'aplicació en
serveis de tècniques i medi ambient serveis de tècniques i indústria i serveis de l'aplicació en indústria i indústria i serveis de
instrumental per a mesurar instrumental de tècniques i serveis de tècniques i tècniques i instrumental
la densitat. densitat. instrumental de instrumental de de densitat.
densitat. densitat.
4.1. Determina i identifica 11. Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica Determina i identifica
mesures de temperatura. mesures de mesures de mesures de mesures de temperatura
temperatura temperatura amb temperatura amb de forma incorrecta.
correctament. alguns errors. bastants errors.
4.2. Relaciona l'aplicació 9, 10. Relaciona correctament Relaciona amb alguns Relaciona amb Relaciona de forma
en el camp industrial i de Ciència, l'aplicació en indústria i errors l'aplicació en bastants errors incorrecta l'aplicació en
serveis de tècniques i indústria i serveis de tècniques i indústria i serveis de l'aplicació en indústria i indústria i serveis de
instrumental per a mesurar medi ambient. instrumental de tècniques i serveis de tècniques i tècniques i instrumental
la temperatura. temperatura. instrumental de instrumental de de temperatura.
temperatura. temperatura.
4.3. Reconeix el significat 12, 13, 14. Reconeix correctament Reconeix, tot i que Reconeix amb No reconeix el significat
d'equilibri tèrmic. el significat d'equilibri amb alguns errors, el bastants errors el d'equilibri tèrmic.
tèrmic. significat d'equilibri significat d'equilibri
tèrmic. tèrmic.
5.1. Tria el tipus Pràctiques de Tria el material de Tria el material de Tria el material de Tria el material de
d'instrumental i el material laboratori. laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza de
de laboratori necessari per correctament. cometent alguns cometent força errors. forma totalment
els experiments proposats errors. incorrecta o no realitza
i l'utilitza correctament. els experiments.
6.1. Aplica correctament Pràctiques de Tria el material de Tria el material de Tria el material de Tria el material de
les normes de seguretat i laboratori. laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza de
higiene en el laboratori. correctament. cometent alguns cometent força errors. forma totalment
errors. incorrecta o no realitza
els experiments.
7.1. Presenta i defensa en Pràctiques de Presenta i defensa els Presenta i defensa els Presenta i defensa els Presenta i defensa els
públic els resultats dels laboratori. seus resultats seus resultats de seus resultats seus resultats cometent
seus experiments. experimentals de forma forma vistosa i cometent força errors. molts errors o no respon.
vistosa i sense errors. cometent pocs errors.
93
Unitat 3. PREPARACIÓ DE DISSOLUCIONS

Objectius
Aplicar les tècniques i l'instrumental apropiat per preparar dissolucions.
Conèixer el fonament de les dissolucions, així com els diferents tipus possibles.
Preparar dissolucions de diversa naturalesa.
Assenyalar diferents aplicacions científiques en camps de l'activitat professional del teu entorn.

d'avaluació clau
(activitats del LA)
Substàncies pures i 1. Reconèixer què és una dissolució i els 1.1. Identifica les dissolucions 1. CMCCT, CD
mescles seus tipus. com a mescla homogènia. CAA, CSIEE
1.2. Reconeix els components i 2, 4. CMCCT, CD

tipus de dissolucions. CAA, CSIEE
2. Realitzar experiències sobre les 2.1. Reconeix i experimenta amb 3. CMCCT,CD

propietats col·loïdals de les les propietats col·loïdals Recurs de CAA, CSIEE
macromolècules: midó, agar, alginat, d'algunes macromolècules l'alumne: vídeo.
gelatina, gluten, etc. utilitzades a la utilitzades en la cuina
cuina.
Preparació de 3. Seleccionar l'instrumental adequat i 3.1. Determina i identifica els 5, 6. CMCCT

dissolucions utilitzar-lo en la preparació de elements necessaris per preparar Pràctiques de CD
Dissolucions dissolucions de diversa índole. una dissolució. laboratori. CAA
aquoses. CSIEE
3.2. Aplica les tècniques i Pràctiques de

l'instrumental adequat per laboratori.
preparar dissolucions.
Propietats de les 4. Identificar les propietats de les 4.1. Relaciona les 7, 8, 9, 10. CMCCT
dissolucions dissolucions. característiques pròpies de les CSIEE
Densitat. dissolucions amb les seves
Solubilitat i saturació. propietats.
Concentració i canvis
d'estat.
Osmosi i pressió
osmòtica.
Aplicacions de les 5. Relacionar les propietats de les 5.1. Relaciona les propietats de 12. CCL
dissolucions dissolucions amb les seves aplicacions les dissolucions i els seus Ciència, indústria CMCCT
a nivell industrial. procediments de treball en el i medi ambient. CAA
camp industrial. CD
CSIEE
5.2. Aplica les propietats de les 11.

dissolucions per al seu ús Ciència, indústria
quotidià. i medi ambient.
Pràctiques de 6. Complir i respectar les normes de 6.1. Aplica correctament les Pràctiques de CSC
laboratori: seguretat i higiene en el laboratori. normes de seguretat i higiene en laboratori.
Preparació de el laboratori.
dissolucions de
diferent naturalesa i 7. Participar, valorar i respectar el treball 7.1. Participa, valora i respecta el Pràctiques de CSC
aplicació. individual i grupal. treball individual i grupal. laboratori.

94
Temporalització: La unitat es desenvoluparà al llarg de vuit sessions:
Epígrafs N. ° de sessions Epígrafs N. ° de sessions
Motivació 1 4. Aplicacions de les 1

dissolucions
1. Substàncies pures i mescles 1 Pràctiques de laboratori 2
2. Preparació de dissolucions 1 Ciència, indústria i medi 1

ambient
3. Propietats de les dissolucions 1

d'aprenentatge d'avaluació * 3 2 1 0
avaluable
1.1. Identifica les 1. Identifica correctament Identifica amb alguns Identifica amb bastants No identifica les
dissolucions com a les dissolucions. errors les dissolucions. errors les dissolucions. dissolucions.
mescla homogènia.
1.2. Reconeix els 2, 4. Reconeix correctament Reconeix amb alguns Reconeix amb bastants No reconeix els
components i tipus de els components en una errors els components errors els components components en una
dissolucions. dissolució. en una dissolució. en una dissolució. dissolució.
2.1. Reconeix i 3. Reconeix i experimenta Reconeix i experimenta Reconeix i experimenta Reconeix i experimenta
experimenta amb les Recurs de correctament amb les amb les propietats amb les propietats amb les propietats
propietats col·loïdals l'alumne: propietats col·loïdals col·loïdals d'algunes col·loïdals d'algunes col·loïdals d'algunes
d'algunes vídeo. d'algunes macromolècules macromolècules macromolècules
macromolècules macromolècules utilitzades en la cuina utilitzades en la cuina utilitzades en la cuina de
utilitzades a la cuina. utilitzades a la cuina. cometent alguns errors. cometent molts errors. forma totalment incorrecta
o no respon.
3.1. Determina i 5, 6. Determina i identifica Determina i identifica els Determina i identifica els No determina ni identifica
identifica els elements Pràctiques els elements elements fonamentals elements fonamentals els elements fonamentals
necessaris per de laboratori. fonamentals d'una d'una dissolució amb d'una dissolució amb d'una dissolució.
preparar una dissolució correctament. alguns errors. bastants errors.
dissolució.
3.2. Aplica les Pràctiques Aplica correctament les Aplica amb alguns errors Aplica amb bastants No aplica les tècniques i
tècniques i de laboratori. tècniques i instrumental les tècniques i errors les tècniques i instrumental necessari per
l'instrumental adequat necessari per a instrumental necessari instrumental necessari a preparar dissolucions.
per preparar preparar dissolucions. per a preparar per a preparar
dissolucions. dissolucions. dissolucions.
4.1. Relaciona les 7, 8, 9, 10. Reconeix correctament Reconeix amb alguns Reconeix amb bastants No reconeix les propietats
característiques les propietats de les errors les propietats de errors les propietats de de les dissolucions.
pròpies de les dissolucions. les dissolucions. les dissolucions.
dissolucions amb les
seves propietats.
5.1. Relaciona les 12. Relaciona correctament Relaciona amb alguns Relaciona amb bastants No relaciona les propietats
propietats de les Ciència, les propietats de les errors les propietats de errors les propietats de de les dissolucions en les
dissolucions i els seus indústria i dissolucions en les les dissolucions en les les dissolucions en les seves aplicacions
procediments de treball medi seves aplicacions seves aplicacions seves aplicacions industrials.
en el camp industrial. ambient. industrials. industrials. industrials.
5.2. Aplica les 11. Relaciona correctament Relaciona amb alguns Relaciona amb bastants No relaciona les propietats
propietats de les Ciència, les propietats de les errors les propietats de errors les propietats de de les dissolucions amb el
dissolucions per al seu indústria i dissolucions amb el seu les dissolucions amb el les dissolucions amb el seu ús quotidià.
ús quotidià. medi ús quotidià. seu ús quotidià. seu ús quotidià.
ambient.
6.1. Aplica Pràctiques Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica de forma
correctament les de laboratori. correctament les correctament, encara cometent força errors les totalment incorrecta les
normes de seguretat i normes de seguretat i que amb alguns errors, normes de seguretat i normes de seguretat i
higiene en el laboratori. higiene en el laboratori. les normes de seguretat i higiene en el laboratori. higiene en el laboratori.
higiene en el laboratori.
7.1. Participa, valora i Pràctiques Respecta i valora el Respecta i valora amb Respecta i valora amb No respecta ni valora el
respecta el treball de laboratori. treball individual i algunes incorreccions el alguna falta de respecte treball individual i grupal.
individual i grupal. grupal. treball individual i grupal. lleu el treball individual i
grupal
95
Unitat 4. SEPARACIÓ I PURIFICACIÓ DE SUBSTÀNCIES

Objectius
Separar els components d'una mescla fent servir les tècniques instrumentals apropiades en cada cas.
Assenyalar diferents aplicacions científiques útils en camps de l'activitat professional del teu entorn.

d'avaluació clau
(activitats del
LA)
Separació dels 1. Separar els components d'una dissolució utilitzant les 1.1. Estableix el tipus de tècnica 1, 2, 3, 4, 5. CCL
components d'una tècniques instrumentals apropiades. de separació i purificació Pràctiques de CMCCT
dissolució adequada per a cada tipus de laboratori. CD
Separació de líquids dissolució. CAA
dissolts en líquids. CSIEE
Separació de sòlids 1.2. Relaciona procediments 6, 7.
dissolts en líquids. instrumentals de separació dels Ciència,
components d'una dissolució indústria i medi
amb la seva aplicació en el ambient.
camp industrial o de serveis.
Separació dels 2. Reconèixer diferents tipus de mescles i aplicar les tècniques 2.1. Estableix el tipus de tècnica 9, 11, 12. CMCCT
components d'una adequades per separar els seus components. de separació i purificació Pràctiques de CD
mescla heterogènia adequada per a cada tipus de laboratori. CAA
Separació de mescla heterogènia. CSIEE
mescles de sòlids.
Separació de
mescles de líquids 2.2. Relaciona procediments 8, 10.
immiscibles. instrumentals de separació dels
Separació de components d'una mescla
mescles entre sòlids heterogènia amb la seva
i líquids no solubles. aplicació en el camp industrial o
de serveis.
Pràctiques de 3. Seleccionar i utilitzar adequadament els materials i productes 3.1. Tria el tipus d'instrumental i Pràctiques de CMCCT
laboratori: del laboratori. el material de laboratori laboratori.
Separació dels necessari per realitzar els
components de experiments proposats i l'utilitza
dissolucions i correctament.
mescles
4. Complir i respectar les normes de seguretat i higiene en el 4.1. Aplica correctament les Pràctiques de CSC
laboratori. normes de seguretat i higiene laboratori.
en el laboratori.
5. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis 5.1. Dissenya petits treballs Pràctiques de CCL
documentals, experiències o projectes de manera clara, d'investigació sobre un tema laboratori. CD
ordenada i creativa amb el suport de recursos de diferent d'interès científic-tecnològic per CAA
naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant la seva presentació i defensa a
oralment amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la l'aula.
prosòdia i la correcció gramatical per transmetre de forma
organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
5.2. Expressa amb precisió i Pràctiques de

coherència tant verbalment com laboratori.
per escrit les conclusions de les
seves investigacions.
96
Motivació 1 Pràctiques de laboratori 2
1. Separació dels components d'una dissolució 1½ Ciència, indústria i medi 1

ambient
2. Separació dels components d'una mescla 1½

heterogènia
Estàndard d'aprenentatge I.A. * Excel·lent 3 Satisfactori 2 En procés 1 No aconseguit 0 P.
1.1. Estableix el tipus de 1, 2, 3, Estableix correctament Estableix amb alguns Estableix amb bastants No estableix el tipus de
tècnica de separació i 4, 5. el tipus de tècnica de errors el tipus de tècnica errors el tipus de tècnica tècnica de separació i
purificació adequada per Pràctiqu separació i purificació de separació i purificació de separació i purificació purificació adequada per
a cada tipus de es de adequada per a cada adequada per a cada tipus adequada per a cada tipus a cada tipus de
dissolució. laborato tipus de dissolució. de dissolució. de dissolució. dissolució.
ri.
1.2. Relaciona 6, 7. Relaciona correctament Relaciona, amb alguns Relaciona, amb prou No relaciona
procediments Ciència, procediments errors, procediments errors, procediments procediments
instrumentals de indústria instrumentals de instrumentals de instrumentals de separació instrumentals de
separació dels i medi separació dels separació dels dels components d'una separació dels
components d'una ambient components d'una components d'una dissolució amb la seva components d'una
dissolució amb la seva . dissolució amb la seva dissolució amb la seva aplicació en el camp dissolució amb la seva
aplicació en el camp aplicació en el camp aplicació en el camp industrial o de serveis.. aplicació en el camp
industrial o de serveis. industrial o de serveis. industrial o de serveis. industrial o de serveis.
2.1. Estableix el tipus de 9, 11, Estableix correctament Estableix, amb alguns Estableix, amb bastants No estableix el tipus de
tècnica de separació i 12. el tipus de tècnica de errors, el tipus de tècnica errors, el tipus de tècnica tècnica de separació i
purificació adequada per Pràctiqu separació i purificació de separació i purificació de separació i purificació purificació adequada per
a cada tipus de mescla es de adequada per a cada adequada per a cada tipus adequada per a cada tipus a cada tipus de mescla
heterogènia. laborato tipus de mescla de mescla heterogènia. de mescla heterogènia. heterogènia.
ri. heterogènia.
2.2. Relaciona 8, 10. Relaciona correctament Relaciona, amb alguns Relaciona, amb bastants No relaciona
procediments procediments errors, procediments errors, procediments procediments
instrumentals de instrumentals de instrumentals de instrumentals de separació instrumentals de
separació dels separació dels separació dels dels components d'una separació dels
components d'una components d'una components d'una mescla mescla heterogènia amb la components d'una mescla
mescla heterogènia amb mescla heterogènia heterogènia amb la seva seva aplicació en el camp heterogènia amb la seva
la seva aplicació en el amb la seva aplicació aplicació en el camp industrial o de serveis. aplicació en el camp
camp industrial o de en el camp industrial o industrial o de serveis. industrial o de serveis.
serveis. de serveis.
3.1. Tria el tipus Pràctiqu Tria el material de Tria el material de Tria el material de Tria el material de
d'instrumental i el es de laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza de
material de laboratori laborato correctament. cometent pocs errors. cometent força errors. forma totalment incorrecta
necessari per realitzar els ri. o no realitza els
experiments proposats i experiments.
l'utilitza correctament.
4.1. Aplica correctament Pràctiqu Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica cometent Comprèn i aplica de
les normes de seguretat i es de correctament les correctament, encara que força errors les normes de forma totalment incorrecta
higiene en el laboratori. laborato normes de seguretat i amb alguns errors, les seguretat i higiene en el les normes de seguretat i
ri. higiene en el laboratori. normes de seguretat i laboratori. higiene en el laboratori.
higiene en el laboratori.
5.1. Dissenya petits Pràctiqu Dissenya correctament Dissenya amb alguns Dissenya amb bastants No dissenya el treball de
treballs d'investigació es de el treball de recerca errors el treball de recerca errors el treball de recerca recerca, ni segueix les
sobre un tema d'interès laborato seguint les pautes del seguint les pautes del seguint les pautes del pautes del mètode
científic-tecnològic per la ri. mètode científic. mètode científic. mètode científic. científic.
seva presentació i
defensa a l'aula.
5.2. Expressa amb Pràctiqu Expressa correctament Expressa amb alguns Expressa amb bastants No expressa correctament
precisió i coherència tant es de la informació que vol errors la informació que errors la informació que la informació que vol
verbalment com per escrit laborato transmetre als seus vol transmetre als seus vol transmetre als seus transmetre als seus
les conclusions de les ri. companys sobre les companys sobre les companys sobre les companys sobre les
seves investigacions. investigacions investigacions realitzades. investigacions realitzades. investigacions realitzades.
realitzades.
97
Unitat 5. DETECCIÓ DE BIOMOLÈCULES EN ELS ALIMENTS

Objectius
Conèixer les biomolècules que formen part dels éssers humans.
Reconèixer les biomolècules presents en els aliments i comprovar experimentalment.
Diferenciar els aliments segons les biomolècules que els componen.
Valorar la importància d'una dieta equilibrada.
Identificar els problemes ocasionats per una alimentació inadequada.

d'avaluació clau
(activitats del
LA)
Detecció de 1. Identificar diferents biomolècules en els 1.1. Discrimina què biomolècules 1, 2, 3, 4, 5, 6, CMCCT
biomolècules en aliments realitzant anàlisis experimentals per presenten diferents aliments. 7, 8, 9, 11, 12, CD
aliments reconèixer el seu valor nutritiu. 13. CSIEE
Glúcids. CAA
Lípids. CSC
Proteïnes.
Vitamines.
Àcids nucleics. 1.2. Identifica una dieta 14, 15, 16, 17.
Biomolècules equilibrada a partir de la
inorgàniques: freqüència i proporció dels
aigua i sals nutrients consumits.
minerals.
1.3. Detecta experimentalment la 10,
La roda dels presència d'algunes biomolècules Pràctiques de
aliments en els aliments. laboratori
2. Analitzar els procediments instrumentals 2.1. Relaciona diferents 3, 5, 7. CCL

que s'utilitzen en diverses indústries com procediments instrumentals amb CMCCT
l'alimentària. la seva aplicació en el camp de CD
recerca alimentària.
3. Analitzar les aplicacions científiques i els 3.1. Assenyala diferents Ciència, CCL
procediments instrumentals que s'utilitzen en aplicacions científiques amb indústria i medi CMCCT
diverses indústries com l'alimentària, agrària, camps de l'activitat alimentària. ambient. CD
farmacèutica, sanitària, d'imatge personal, etc. CSIEE
realitzant un treball documental utilitzant les
TICs.
Pràctiques de 4. Seleccionar i utilitzar adequadament els 4.1. Tria el tipus d'instrumental i el Pràctiques de CMCCT
laboratori: materials i productes del laboratori. material de laboratori necessari laboratori.
Identificació de per realitzar els experiments
biomolècules en proposats i l'utilitza correctament.
els aliments.
5. Complir i respectar les normes de seguretat 5.1. Aplica correctament les Pràctiques de CSC
i higiene en el laboratori. normes de seguretat i higiene en laboratori.
el laboratori.
98
Temporalització: La unitat es desenvoluparà al llarg de set sessions:
1. Detecció de biomolècules en aliments 2 Ciència, indústria i medi ambient 1
2. La roda dels aliments 1
Estàndard d'aprenentatge Instruments Excel·lent Satisfactori En procés No aconseguit Punts

avaluable d'avaluació * 3 2 1 0
1.1. Discrimina què 1, 2, 3, 4, 5, Prediu correctament Prediu amb pocs Prediu amb bastants Prediu de forma
biomolècules presenten 6, 7, 8, 9, 11, les biomolècules errors les errors les totalment incorrecta les
diferents aliments. 12, 13. presents en diferents biomolècules biomolècules biomolècules presents
aliments. presents en diferents presents en diferents en diferents aliments o
aliments. aliments. no respon.
1.2. Identifica una dieta 14, 15, 16, Identifica i aplica Identifica i aplica Identifica i aplica els Identifica i aplica de
equilibrada a partir de la 17. correctament els correctament, tot i elements principals manera incorrecta els
freqüència i proporció dels elements principals. que amb alguns amb bastants errors. elements principals o
nutrients consumits. errors, els elements no respon.
principals.
1.3. Detecta 10, Realitza els Realitza els Realitza els Realitza els
experimentalment la Pràctiques experiments i experiments i experiments i experiments i interpreta
presència d'algunes de laboratori. interpreta interpreta amb pocs interpreta amb incorrectament tots els
biomolècules en els correctament els errors, els resultats bastants errors els resultats o no respon.
aliments. resultats obtinguts. obtinguts. resultats obtinguts.
2.1. Relaciona diferents 3, 5, 7. Relaciona i comprèn Relaciona i comprèn Relaciona i comprèn Relaciona i comprèn de
procediments correctament amb alguns errors, amb bastants errors manera totalment
instrumentals amb la seva diversos mètodes de diversos mètodes de diversos mètodes de incorrecta diversos
aplicació en el camp de detecció aplicats a la detecció aplicats a la detecció aplicats a la mètodes de detecció
recerca alimentària. investigació investigació investigació aplicats a la
alimentària. alimentària. alimentària. investigació
alimentària.
3.1. Assenyala diferents Ciència, Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs No aporta exemples
aplicacions científiques indústria i exemples vàlids exemples vàlids exemples vàlids vàlids.
amb camps de l'activitat medi d'aplicacions d'aplicacions d'aplicacions
alimentària. ambient. industrials industrials industrials
científiques al camp científiques al camp científiques al camp
de l'activitat de l'activitat de l'activitat
alimentària. alimentària. alimentària.
4.1. Tria el tipus Pràctiques Tria el material de Tria el material de Tria el material de Tria el material de
d'instrumental i el material de laboratori. laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza de
de laboratori necessari per correctament. correctament, cometent força forma totalment
realitzar els experiments cometent alguns errors. incorrecta o no realitza
proposats i l'utilitza errors. els experiments.
correctament.
5.1. Aplica correctament Pràctiques Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica de
les normes de seguretat i de laboratori. correctament les amb alguns errors, cometent força forma totalment
higiene en el laboratori. normes de seguretat les normes de errors les normes de incorrecta les normes
i higiene en el seguretat i higiene en seguretat i higiene de seguretat i higiene
laboratori el laboratori en el laboratori en el laboratori.
99
Unitat 6. TÈCNIQUES DE DESINFECCIÓ I ESTERILITZACIÓ

Objectius
Conèixer el concepte d'infecció, així com els éssers vius causants de les mateixes.
Determinar quines tècniques habituals de desinfecció cal utilitzar segons l'ús que es faci del material
instrumental.
Analitzar els procediments instrumentals de desinfecció que s'utilitzen en diverses indústries.
Precisar les fases i procediments de desinfecció d'ús quotidià en diferents usos i llocs.
Contrastar les possibles aplicacions científiques de la desinfecció en els camps professionals relacionats
amb el teu entorn.
Realitzar cultius microbiològics per analitzar l'esterilització d'un mitjà.
Valorar la utilització dels microorganismes per a la fabricació d'aliments.

d'avaluació clau
Infecció: agents 1. Conèixer el concepte d'infecció i els éssers 1.1. Coneix el concepte d'infecció i el seu 2. CMCCT
infecciosos vius causants de les infeccions. mecanisme de contagi.
L'analítica com a
mètode de detecció
1.2. Reconeix l'existència d'organismes capaços 1.
d'infeccions.
de causar una infecció.
Neteja 2. Reconèixer la importància de l'acció dels 2.1. Reconeix la importància de la neteja per a la 4. CMCCT
detergents. prevenció de malalties infeccioses. CD
CSIEE
2.2. Identifica la importància dels detergents i els 3, 5, 6.

processos que aquests duen a terme.
Desinfecció i 3. Diferenciar desinfecció i esterilització i les 3.1. Diferència tècniques adequades de 7. CMCCT
esterilització seves aplicacions. desinfecció o esterilització del material i CSIEE
Desinfecció i instrumental en funció del seu ús i
esterilització en la característiques.
indústria.
4. Assajar mètodes de desinfecció i 4.1. Identifica exemples de tècniques habituals 9, 10, 11. CMCCT
esterilització, químics i físics. de desinfecció i d'esterilització. Pràctiques de CAA
laboratori. CD
CSIEE
5. Avaluar la pertinència i eficàcia dels 5.1. Reconeix les aplicacions de l'esterilització i 8. CCL
mètodes de desinfecció i esterilització per a la desinfecció en diferents camps professionals. Ciència, CMCCT
diversos usos quotidians en establiments indústria i CD
sanitaris, d'imatge personal i benestar, medi ambient. CSIEE
restauració i en les indústries alimentàries i CAA
farmacèutiques.
Pràctiques de 6. Realitzar cultius microbiològics per 6.1 Prepara cultius microbiològics per evidenciar Pràctiques de CMCCT
laboratori evidenciar la ubiqüitat dels microorganismes i la ubiqüitat dels microorganismes i conèixer les laboratori. CSIEE
Preparació d'un conèixer les tècniques més elementals del tècniques més elementals del seu estudi. CAA
iogurt i d'un cultiu seu estudi.
bacterià.
7. Seleccionar i utilitzar adequadament els 7.1. Selecciona i utilitza adequadament els Pràctiques de CMCCT
materials de laboratori. materials de laboratori. laboratori. CSIEE
CAA
8. Assajar mètodes esterilització i comprovar 8.1. Assaja mètodes d'esterilització i comprova Pràctiques de
el resultat mitjançant la realització de cultius el resultat mitjançant un cultiu bacterià. laboratori.
bacterians.
9. Realitzar experiències de fermentació de la 9.1. Realitza experiències de fermentació de la Pràctiques de

llet, sucs o farina per reconèixer la llet per valorar la importància cultural dels laboratori.
importància cultural de la utilització dels microorganismes en la producció d'aliments.
microorganismes en la producció d'aliments
al llarg de la història.
100
Temporalització: La unitat es desenvoluparà al llarg de vuit sessions:
Motivació 1 3. Desinfecció i esterilització 2
1. Infecció: agents infecciosos 1 Pràctiques de laboratori 2
2. Neteja 1 Ciència, indústria i medi ambient 1
Estàndard d'aprenentatge Instrument Excel·lent Satisfactori En procés No aconseguit Punts

avaluable s 3 2 1 0
d'avaluaci
ó*
1.1. Coneix el concepte 2. Coneix correctament el Coneix, amb pocs errors, Coneix, cometent bastants No coneix el concepte
d'infecció i el seu concepte d'infecció i els el concepte d'infecció i errors, el concepte d'infecció ni els
mecanisme de contagi. mecanismes de contagi. els mecanismes de d'infecció i els mecanismes de
contagi. mecanismes de contagi. contagi.
1.2. Reconeix l'existència 1. Reconeix correctament Reconeix, amb pocs Reconeix, amb bastants No reconeix els
d'organismes capaços de els organismes que errors, els organismes errors, els organismes que organismes que
causar una infecció. causen infeccions. que causen infeccions. causen infeccions. causen infeccions.
2.1. Reconeix la 4. Reconeix correctament la Reconeix, amb pocs Reconeix, amb bastants No reconeix la
importància de la neteja importància de la neteja errors, la importància de errors, la importància de la importància de la
per a la prevenció de per prevenir infeccions. la neteja per prevenir neteja per prevenir neteja per prevenir
malalties infeccioses. infeccions. infeccions. infeccions.
2.2. Identifica la 3, 5, 6. Identifica sense cometre Identifica, amb pocs Identifica, amb bastants No identifica la
importància dels errors la importància i errors, la importància i errors, la importància i importància ni l'acció
detergents i els processos l'acció dels detergents. l'acció dels detergents. l'acció dels detergents. dels detergents.
que aquests duen a
terme.
3.1. Diferència tècniques 7. Diferència correctament Diferència, amb pocs Diferència, amb bastants No diferencia els
adequades de desinfecció els conceptes de errors, els conceptes de errors, els conceptes de conceptes de
o esterilització del desinfecció i esterilització. desinfecció i desinfecció i esterilització. desinfecció i
material i instrumental.. esterilització. esterilització.
4.1. Identifica exemples 9, 10, 11 Identifica correctament Identifica, amb pocs Identifica, amb bastants No identifica les
de tècniques habituals de Pràctiques les tècniques de errors, les tècniques de errors, les tècniques de tècniques de
desinfecció i de desinfecció i esterilització. desinfecció i desinfecció i esterilització. desinfecció i
d'esterilització. laboratori. esterilització. esterilització.
5.1. Reconeix les 8. Ciència, Reconeix i aporta molts Reconeix i aporta Reconeix i aporta pocs No reconeix ni aporta
aplicacions de indústria i exemples vàlids. bastants exemples exemples vàlids. exemples vàlids.
l'esterilització i la medi vàlids.
desinfecció en diferents ambient.
camps professionals.
6.1 Prepara cultius Pràctiques Prepara cultius Prepara cultius Prepara cultius No prepara cultius
microbiològics per de microbiològics sense microbiològics, cometent microbiològics cometent microbiològics per
evidenciar la ubiqüitat laboratori. cometre errors per pocs errors per força errors per evidenciar evidenciar la ubiqüitat
dels microorganismes i evidenciar la ubiqüitat evidenciar la ubiqüitat la ubiqüitat dels dels microorganismes
conèixer les tècniques dels microorganismes i dels microorganismes i microorganismes i i conèixer les
més elementals del seu conèixer les tècniques conèixer les tècniques conèixer les tècniques tècniques més
estudi. més elementals del seu més elementals del seu més elementals del seu elementals del seu
estudi. estudi. estudi. estudi.
7.1. Selecciona i utilitza Pràctiques Selecciona i utilitza Selecciona i utilitza, amb Selecciona i utilitza, Selecciona i utilitza
adequadament els de correctament els pocs errors, els materials cometent bastants errors, incorrectament els
materials de laboratori. laboratori. materials de laboratori. de laboratori. els materials de laboratori. materials o no
treballa.
8.1. Assaja mètodes Pràctiques Assaja mètodes Assaja mètodes Assaja mètodes Assaja de forma
d'esterilització i comprova de d'esterilització d'esterilització cometent d'esterilització cometent totalment incorrecta
el resultat mitjançant un laboratori. correctament. pocs errors. molts errors. mètodes o no
cultiu bacterià. treballa.
9.1. Realitza experiències Pràctiques Realitza i valora Realitza i valora, Realitza i valora, cometent Realitza i valora de
de fermentació de la llet de correctament les cometent pocs errors, molts errors, les forma totalment
per valorar la importància laboratori. experiències de les experiències de experiències de incorrecta les
cultural dels fermentació de la llet. fermentació de la llet. fermentació de la llet. experiències de
microorganismes en la fermentació de la llet
producció d'aliments. o no respon.
101
Projecte d'investigació I. ELS MICROORGANISMES EN LA CUINA
Objectius
Es plantegen una sèrie d'objectius a desenvolupar mitjançant la realització d'aquesta tasca d'investigació:
Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del treball científic.
Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i argumentació.
Discriminar i decidir sobre les fonts d'informació i els mètodes emprats per a la seva obtenció.
Participar, valorar i respectar el treball en grup.
Es pretén a més que l'alumnat aconsegueixi assolir uns objectius més específics relacionats amb els
continguts treballats en les unitats 1 a 6.
Consolidar els objectius i estàndards treballats durant les unitats 1 al 6.
Reconèixer els passos del mètode científic en l'elaboració d'un aliment.
Identificar la utilització de procediments fisicoquímics i biològics en actes quotidians.
Valorar la necessitat de mantenir una higiene adequada al lloc de treball.

d'avaluació clau
Projecte 1. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual 1.1. Utilitza la terminologia Projecte CCL
d'investigació de l'assignatura per interpretar el significat conceptual de l'assignatura d'investigació CMCCT
d'informacions i comunicar les seves idees sobre per interpretar el significat CAA
La presència de la temes de caràcter científic. d'informacions i comunicar
ciència en la cuina i les seves idees sobre
en la indústria temes de caràcter científic.
agroalimentària.
2. Dissenyar petits treballs d'investigació aplicant 2.1. Integra i aplica les Projecte CMCCT
i integrant les destreses i habilitats pròpies del destreses pròpies dels d'investigació CAA
mètode científic. mètodes de la ciència.
3. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de 3.1. Utilitza arguments CMCCT

l'experimentació o l'observació i l'argumentació. justificant les hipòtesis que
proposa.
4. Buscar i seleccionar de forma contrastada 4.1. Utilitza diferents fonts CMCCT

informació de caràcter científic, a partir de la d'informació, recolzant-se CD
comprensió i interpretació de textos orals i escrits, en les TIC, per a CAA
continus i discontinus, de forma contrastada l'elaboració i presentació de
procedent de diverses fonts com blocs, wikis, les seves investigacions.
fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies,
etc., organitzar aquesta informació citant 4.2. Recull i relaciona
adequadament la seva procedència i registrar-la dades obtingudes per
en paper o emmagatzemar-la digitalment amb diferents mitjans per a
diversos procediments com esquemes, mapes transferir informació de
conceptuals, taules, fulls de càlcul, gràfics, etc. en caràcter científic.
dispositius informàtics i serveis de la xarxa per
fonamentar les seves idees i opinions, de l'àmbit
personal, acadèmic, social o professional.
5. Participar en equips de treball per aconseguir 5.1. Participa, valora i CSC

fites comunes assumint diversos rols amb respecta el treball grupal.
eficàcia i responsabilitat, donar suport a
companys i companyes demostrant empatia i
reconeixent les seves aportacions i utilitzar el
diàleg igualitari per resoldre conflictes i
discrepàncies.
102
6. Escriure les conclusions dels seus treballs, 6.1. Expressa amb precisió CCL
experiències o del projecte de recerca mitjançant i coherència per escrit les
textos prèviament planificats, en diversos formats conclusions de les seves
i suports, cuidant els aspectes formals i les investigacions.
normes de correcció ortogràfica i gramatical,
segons les propietats textuals de cada gènere i
situació comunicativa , i crear continguts digitals
com a documents de text, presentacions
multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit
estètic i didàctic i un llenguatge no discriminatori,
utilitzant aplicacions informàtiques d'escriptori o
serveis de la web i coneixent com aplicar els
diferents tipus de llicències.
7. Identificar i treballar amb mesures de volum, 7.1. Determina i identifica CMCCT

massa o temperatura. mesures de volum, massa
o temperatura.
8. Seleccionar l'estratègia pràctica adequada en 8.1. Decideix quin tipus CMCCT

la preparació de dissolucions. d'estratègia pràctica cal CSIEE
aplicar per al preparat
d'una dissolució concreta.
9. Relacionar aliments amb els bioelements que 9.1. Discrimina quins tipus CMCCT
contenen. d'aliments contenen a
diferents biomolècules.
10. Valorar l'ús d'alguns microorganismes en la 10.1. Valora i empra CMCCT

producció d'aliments. microorganismes per a la
producció d'aliments.
11. Descriure tècniques de desinfecció i la seva 11.1. Descriu tècniques i

aplicació en usos quotidians o en la indústria. determina l'instrumental
apropiat per als processos
quotidians de desinfecció.
11.2. Resol sobre mesures CMCCT

de desinfecció de materials
d'ús quotidià en diferents
tipus d'indústries o de
mitjans professionals.
11.3. Relaciona diferents

aplicacions científiques
amb camps de l'activitat
professional del seu entorn
Temporalització
Aquest projecte de recerca està plantejat per realitzar-se al mateix temps que es treballa en les unitats 1 a 6.
103

avaluable d'avaluació 3 2 1 0
1.1. Utilitza la terminologia Projecte Utilitza la Utilitza la Utilitza la

conceptual de l'assignatura d'investigació terminologia terminologia terminologia
per interpretar el significat conceptual de conceptual de conceptual de
d'informacions i comunicar les l'assignatura l'assignatura l'assignatura
seves idees sobre temes de correctament. cometent algun cometent molts
caràcter científic. error. errors.
2.1. Integra i aplica les Aplica les destreses Aplica les destreses Aplica les No respon.
destreses pròpies dels de forma però cometent destreses
mètodes de la ciència. satisfactòria. alguns errors. cometent molts
errors.
3.1. Utilitza arguments Argumenta Argumenta les Argumenta la Argumenta de forma

justificant les hipòtesis que correctament les hipòtesis cometent hipòtesi cometent totalment incorrecta
proposa. hipòtesis. alguns errors. molts errors. les hipòtesis o no
respon.
4.1. Selecciona diferents fonts Selecciona Selecciona les fonts Selecciona les Selecciona moltes
d'informació, recolzant-se en correctament les d'informació, fonts d'informació fonts d'informació no
les TIC, per a l'elaboració i fonts d'informació. incloent alguna poc incloent moltes no fiables o no respon.
presentació de les seves fiable. fiables.
investigacions.
4.2. Recull i relaciona dades Utilitza moltes fonts Utilitza algunes Utilitza poques Utilitza una o cap
obtingudes per diferents d'informació fonts d'informació fonts d'informació font d'informació.
mitjans per a transferir diferents. diferents. diferents.
informació de caràcter
científic.
5.1. Participa, valora i Treballa en grup de Treballa en grup Treballa en grup No participa ni valora
respecta el treball grupal. forma satisfactòria. amb poques amb poca el treball de la resta
desatencions. implicació. de l'alumnat.
6.1. Expressa amb precisió i Utilitza Utilitza el llenguatge Utilitza el Utilitza un llenguatge
coherència per escrit les correctament el científic cometent llenguatge científic científic molt pobre o
conclusions de les seves llenguatge científic. algunes cometent molts no respon.
investigacions. inexactituds. errors.
7.1. Determina i identifica Treballa Treballa amb les Treballa amb les Tot just comprèn els
mesures de volum, massa o correctament amb mesures cometent mesures, cometent conceptes o no
temperatura. les mesures. pocs errors. molts errors. respon.
8.1. Decideix quin tipus Aplica l'estratègia Aplica l'estratègia Aplica l'estratègia Aplica l'estratègia de
d'estratègia pràctica cal aplicar correcta sense correcta, cometent cometent molts forma totalment
en el preparat d'una dissolució cometre errors. pocs errors. errors. incorrecta o no
concreta. respon.
9.1. Discrimina quins tipus Discrimina Discrimina, Discrimina les Discrimina de forma
d'aliments contenen a correctament les cometent alguns biomolècules que totalment incorrecta
diferents biomolècules. biomolècules que errors, les contenen els les biomolècules que
contenen els biomolècules que aliments cometent contenen els
aliments. contenen els molts errors. aliments o no
aliments. respon.
10.1. Valora, coneix i empra Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs No aporta prou
microorganismes per a la exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids. feines exemples
producció d'aliments. vàlids o no respon.
11.1. Descriu tècniques i Relaciona Relaciona els Relaciona els Relaciona els
determina l'instrumental correctament els elements, cometent elements cometent elements de forma
apropiat per als processos elements. pocs errors. molts errors. totalment incorrecta
quotidians de desinfecció. o no respon.
11.2. Resol sobre mesures de Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs No aporta exemples
desinfecció de materials d'ús exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids. vàlids o no respon.
quotidià en diferents tipus
d'indústries o de mitjans
professionals.
11.3. Relaciona diferents Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs No aporta exemples
aplicacions científiques amb exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids. vàlids o no respon.
camps de l'activitat
professional del seu entorn.
104
Unitat 7. CONTAMINACIÓ: CONCEPTE I TIPUS. CONTAMINACIÓ DEL SÒL
Objectius
Fer servir els conceptes de contaminació i contaminant.
Assenyalar els principals causants de la contaminació dels sòls.
Valorar la importància del sòl per al desenvolupament dels éssers vius.
Relacionar els efectes de la contaminació dels sòls amb les mesures preventives o pal·liatives aplicades en
la seva gestió.
Identificar experimentalment components i característiques del sòl.

d'avaluació clau
(activitats del LA)
Contaminació 1. Definir contaminació i classificar els 1.1. Utilitza el concepte de 1, 2, 3, 9, 13. CMCCT
seus tipus, diferenciant la contaminació contaminació aplicat a casos CCL
natural de la produïda per l'impacte concrets. CD
humà. CAA
2. Justificar la necessitat social 2.1. Analitza el concepte de 4.

d'exercir un desenvolupament desenvolupament sostenible i les
sostenible per garantir els recursos a seves repercussions per a
les generacions futures. l'equilibri mediambiental.
2.2. Compara els conceptes de 5.

contaminació, desenvolupament i
sostenibilitat.
Contaminació del sòl 3. Determinar els impactes de l'activitat 3.1. Relaciona els efectes 6, 7, 8, 10, 11, CMCCT
Causes de la industrial i agrícola sobre el sòl i contaminants de l'activitat industrial 12. Ciència, CD
degradació del sòl. relacionar-los amb la contaminació dels i agrícola sobre el sòl. indústria i medi CAA
aqüífers de relleu els riscos per a la ambient.
població.
4. Analitzar els processos instrumentals 4.1. Relaciona procediments de Ciència, indústria CMCCT
que s'utilitzen en el sector agrícola. bioremediació amb la seva i medi ambient. CD
aplicació en el camp de la CSC
investigació agrícola.
Pràctica de laboratori: 5. Realitzar assaigs de laboratori 5.1. Formula assajos de laboratori 10. CMCCT
Identificació de les relacionats amb la química ambiental. per conèixer aspectes Pràctiques de CSC
característiques del sòl. desfavorables del medi ambient. laboratori 1, 3 i 4.
6. Realitzar assajos de determinació 6.1. Reconeix el concepte de pH i Pràctica de CMCCT

del pH destacant la importància l'aplica a l'estudi de la laboratori 2. CSC
d'aquesta magnitud en el medi ambient contaminació del sòl.
i en la vida quotidiana.
7. Seleccionar i utilitzar adequadament 7.1. Tria el tipus d'instrumental i el Pràctiques de CMCCT

els materials i productes del laboratori. material de laboratori necessari per laboratori.
realitzar els experiments proposats
i l'utilitza correctament.
8. Complir i respectar les normes de 8.1. Aplica correctament les Pràctiques de CSC
seguretat i higiene en el laboratori. normes de seguretat i higiene en el laboratori.
laboratori.

105
1. Contaminació 1 Ciència, indústria i medi ambient 1
2. Contaminació del sòl 2

1.1. Utilitza el concepte 1, 2, 3, 9, 13. Utilitza correctament el Utilitza correctament, Utilitza amb bastants Utilitza de forma
de contaminació aplicat concepte de encara que amb errors, errors el concepte de totalment incorrecta el
a casos concrets. contaminació en el concepte de contaminació en concepte de
diferents situacions reals contaminació en diferents situacions reals contaminació en
concretes. diferents situacions reals concretes. diferents situacions reals
concretes. concretes.
2.1. Analitza el 4. Utilitza correctament el Utilitza, amb errors, el Utilitza amb bastants Utilitza de forma
concepte de concepte de concepte de errors el concepte de incorrecta el concepte de
desenvolupament desenvolupament desenvolupament desenvolupament desenvolupament
sostenible i les seves sostenible i el relaciona sostenible i el relaciona sostenible i el relaciona sostenible i el relaciona
repercussions per a amb la seva necessitat amb la seva necessitat amb la seva necessitat amb la seva necessitat
l'equilibri per assolir l'equilibri per assolir l'equilibri per assolir l'equilibri per assolir l'equilibri
mediambiental. mediambiental. mediambiental. mediambiental. mediambiental.
2.2. Compara els 5. Realitza una comparació Realitza una Realitza una comparació, Realitza una comparació
conceptes de correcta dels conceptes comparació, amb errors, amb bastants errors, dels incorrecta dels
contaminació, de contaminació, dels conceptes de conceptes de conceptes de
desenvolupament i desenvolupament i contaminació, contaminació, contaminació,
sostenibilitat. sostenibilitat. desenvolupament i desenvolupament i desenvolupament i
sostenibilitat. sostenibilitat. sostenibilitat.
3.1. Relaciona els 6, 7, 8, 10, Relaciona de forma Relaciona, amb pocs Relaciona, amb prou Relaciona de forma
efectes contaminats de 11, 12 correcta els efectes errors, els efectes errors, els efectes incorrecta els efectes
l’activitat industrial i Ciència, contaminats de l’activitat contaminats de l’activitat contaminats de l’activitat contaminats de l’activitat
agrícola al sol industria i industrial i agrícola al sol industrial i agrícola al sol industrial i agrícola al sol industrial i agrícola al sol
medi ambient.
4.1. Relaciona Ciència, Aporta molts exemples Aporta prou exemples Aporta pocs exemples No aporta exemples o no
procediments de industria i vàlids. vàlids. vàlids. contesta.
bioremediació amb la medi ambient.
seua aplicació a la
investigació agrícola
5.1. Formula assaigs 10. Relaciona de forma Relaciona amb certs Relaciona amb prou No Relaciona de forma
de laboratori per Pràctica 1, 3 i correcta,assaig i efecte.. errors,assaig i efecte. errors,assaig i efecte. correcta,assaig i efecte.
conèixer aspectes 4 de
desfavorables del medi laboratori
ambient.
6.1. Reconeix el Pràctica 2 de Calcula pH correctament Calcula pH amb pocs Calcula pH amb prou No calcula correctament
concepte de pH i laboratori. i l’aplica a l’estudi de errors i l’aplica a l’estudi errors i l’aplica a l’estudi pH ni l’aplica a l’estudi
l¡aplica a l’estudi de la contaminació. de contaminació. de contaminació. de contaminació.
contaminació a terra.
7.1.Tria instrumental i Pràctiques de Tria instrumental i Tria instrumental i Tria instrumental i Tria instrumental i
material de laboratori laboratori. material de laboratori material de laboratori material de laboratori per material de laboratori per
per als experiments per als experiments per als experiments als experiments als experiments
proposats. proposats correctament. proposats amb algun proposats amb prou proposats de forma
error. errors. incorrecta o no fa
l’experiència.
8.1. Aplica les normes Pràctiques de Aplica correctament les Aplica amb algun error Aplica amb prou errors Aplica de forma
de seguretat i higiene laboratori. normes de seguretat i les normes de seguretat les normes de seguretat i totalment incorrecta les
al laboratori higiene al laboratori i higiene al laboratori higiene al laboratori normes de seguretat i
higiene al laboratori
106
Unitat 8. CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA

Objectius
Conèixer quins són els principals agents contaminants de l'aigua.
Detectar diversos contaminants en l'aigua.
Distingir entre els contaminants i fenòmens més freqüents de contaminació de l'aigua dolça i salada.
Identificar els tractaments de depuració de les aigües.
Proposar mesures preventives i pal·liatives de la contaminació de l'aigua.

d'avaluació clau
(activitats del
LA)
Contaminació hídrica 1. Analitzar les fonts, els indicadors 1.1. Utilitza el concepte de 1, 2, 3. CMCCT
Indicadors de la i els efectes de la contaminació de contaminació aplicat a les masses CCL
contaminació de l'aigua. l'aigua. d'aigua de la hidrosfera.
Problemes 2. Destacar la salinització com 2.1. Categoritza efectes ambientals 4, 5, 6. CMCCT

mediambientals derivats impactes freqüents a la Comunitat importants com l'eutrofització de les CCL
de la contaminació de Valenciana i proposant mesures aigües o les marees negres i valora CAA
l'aigua preventives. els seus efectes negatius per a
Contaminació de les l'equilibri ecològic.
aigües dolces.
Contaminació de les
aigües salades.
L'eutrofització i
salinització com impactes
freqüents a la Comunitat
Valenciana.
Mesures contra la 3. Descriure els processos de 3.1. Discrimina els agents 8, 9. CMCCT
contaminació de l'aigua potabilització d'aigua per a consum contaminants de l'aigua i coneix el seu CCL
Potabilització i depuració. humà i de depuració d'aigües tractament. CD
residuals, per promoure l'ús CSC
responsable.
4. Precisar els efectes 4.1. Relaciona els efectes 7. CMCCT

contaminants que es deriven de contaminants de l'activitat industrial i Ciència, CCL, CD
l'activitat industrial i agrícola sobre agrícola sobre l'aigua. indústria i medi CAA, CSC
l'aigua. ambient.
Pràctiques de laboratori: 5. Utilitzar assajos de laboratori 5.1. Formula assaigs de laboratori per Pràctiques de CMCCT
Avaluació de la qualitat de relacionats amb la química determinar la qualitat del medi laboratori. CAA, CIEE
l'aigua. ambiental. ambient.
6. Conèixer què és una mesura de 6.1. Reconeix el concepte de pH i Pràctica 1 de CMCCT

pH i el seu maneig per controlar el l'aplica a l'estudi de la contaminació laboratori. CAA
medi ambient. de l'aigua.
7. Recopilar dades procedents de 7.1. Realitza assajos senzills de Pràctiques de CMCCT

l'observació i experimentació per laboratori per detectar la contaminació laboratori. CAA
detectar contaminants en l'aigua. de l'aigua. CIEE
8. Seleccionar i utilitzar 8.1. Tria el tipus d'instrumental i el Pràctiques de CMCCT

adequadament els materials i material de laboratori necessari per laboratori.
productes del laboratori. realitzar els experiments proposats i
9. Complir i respectar les normes 9.1. Aplica correctament les normes Pràctiques de CSC
de seguretat i higiene en el de seguretat i higiene en el laboratori. laboratori.
laboratori.

107
Epígrafs N. ° de sessions
Motivació 1
1. Contaminació hídrica 2
2. Problemes ambientals derivats de la contaminació de l'aigua 1
3. Mesures contra la contaminació de l'aigua 1
Pràctiques de laboratori 1
Ciència , indústria i medi ambient 1

1.1. Utilitza el concepte de 1, 2, 3. Utilitza correctament el Utilitza correctament, Utilitza amb bastants Utilitza de forma
contaminació aplicat a les concepte. encara que amb errors, errors el concepte. totalment incorrecta el
masses d'aigua de la el concepte. concepte o no respon.
hidrosfera.
2.1. Categoritza efectes 4, 5, 6. Categoritza i valora Categoritza i valora amb Categoritza i valora amb Categoritza i valora de
ambientals importants com correctament els errors els efectes. bastants errors els forma totalment
l'eutrofització o les marees efectes. efectes. incorrecta els efectes
negres i valora els seus ambientals o no
efectes negatius. respon.
3.1. Discrimina els agents 8, 9. Discrimina Discrimina amb alguns Discrimina amb bastants Discrimina de forma
contaminants de l'aigua i correctament els errors els agents errors dels agents totalment incorrecta els
coneix el seu tractament. agents contaminants contaminants de l'aigua i contaminants de l'aigua i agents i el seu
de l'aigua i el seu el seu tractament. el seu tractament. tractament o no
tractament. respon.
4.1. Relaciona els efectes 7. Ciència, Relaciona de forma Relaciona amb errors Relaciona amb bastants Relaciona de forma
contaminants de l'activitat indústria i correcta els efectes els efectes errors els efectes totalment incorrecta els
industrial i agrícola sobre medi ambient. contaminants. contaminants. contaminants. efectes o no respon.
l'aigua.
5.1. Formula assaigs de Pràctiques de Relaciona de forma Relaciona amb certs Relaciona amb bastants Relaciona de forma
laboratori per determinar laboratori. correcta, mitjançant errors, mitjançant errors, mitjançant incorrecta, mitjançant
la qualitat del medi assaigs de laboratori, assaigs de laboratori, assaigs de laboratori, assaigs de laboratori,
ambient. aspectes aspectes desfavorables aspectes desfavorables aspectes
desfavorables del medi del medi ambient. del medi ambient. desfavorables del medi
ambient. ambient.
6.1. Reconeix el concepte Pràctica 1 de Realitza el càlcul Realitza el càlcul amb Realitza el càlcul amb Realitza el càlcul de
de pH i l'aplica a l'estudi laboratori. correctament del pH de errors del pH de l'aigua i bastants errors del pH forma incorrecta del
de la contaminació de l'aigua i l'aplica a l'aplica de manera no de l'aigua i l'aplica de pH de l'aigua i l'aplica
l'aigua. l'estudi de la totalment correcta a manera no prou de forma erròniament
contaminació. l'estudi de la incorrecta a l'estudi de la a l'estudi de la
contaminació. contaminació. contaminació.
7.1. Realitza assajos Pràctiques de Realitza correctament Realitza amb errors Realitza amb bastants Realitza de forma
senzills de laboratori per laboratori. assajos senzills de assajos senzills de errors assajos senzills incorrecta assajos
detectar la contaminació laboratori per detectar laboratori per detectar la de laboratori per senzills de laboratori
de l'aigua. la contaminació de contaminació de l'aigua. detectar la contaminació de detecció de
l'aigua. de l'aigua. contaminació a l'aigua.
8.1. Tria el tipus Pràctiques de Tria el material de Tria el material de Tria el material de Tria el material de
d'instrumental i el material laboratori. laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza laboratori i l'utilitza de
de laboratori necessari per correctament. cometent alguns errors. cometent força errors. forma totalment
realitzar els experiments incorrecta o no realitza
proposats i l'utilitza els experiments.
correctament.
9.1. Aplica correctament Pràctiques de Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica de
les normes de seguretat i laboratori. correctament les correctament, encara cometent força errors les forma totalment
higiene en el laboratori. normes de seguretat i que amb alguns errors, normes de seguretat i incorrecta les normes
higiene en el laboratori. les normes de seguretat higiene en el laboratori. de seguretat i higiene
i higiene en el laboratori. en el laboratori.
108
Unitat 9. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Objectius
Distingir els diferents tipus de contaminants atmosfèrics.
Conèixer els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre l'ésser humà.
Proposar mesures preventives i pal·liatives de la contaminació atmosfèrica.
Diferenciar els efectes locals, regionals i globals derivats de la contaminació atmosfèrica.
Determinar experimentalment la quantitat d'oxigen present en l'aire.

d'avaluació clau
L'atmosfera 1. Conèixer l'estructura de l'atmosfera i la funció de 1.1. Indica el nom, estructura i 1, 2. CMCCT
cadascuna de les seves capes. funció de cadascuna de les capes
que formen l'atmosfera terrestre.
Contaminants de 2. Precisar en què consisteix la contaminació i catalogar 2.1. Utilitza el concepte de 4, 11, 12. CMCCT
l'atmosfera: els diferents contaminants atmosfèrics. contaminació aplicat a les masses CCL
Tipus de d'aire integrants de l'atmosfera.
contaminants.
Efectes dels 3. Precisar els agents contaminants de l'aire, el seu 3.1. Discrimina els agents 3, 6, 7, 8, 9, CMCCT
contaminants sobre origen i les conseqüències. contaminants de l'aire i coneix el 11, 12. CCL
la salut. seu origen i les seves CD
conseqüències. CSC
4. Conèixer i analitzar mesures preventives i pal·liatives 4.1. Coneix i proposa mesures 10, 15. CMCCT
de la contaminació atmosfèrica. preventives i pal·liatives de la Ciència, CD
contaminació atmosfèrica. indústria i CSIEE
medi CAA
ambient.
Problemes 5. Contrastar en què consisteixen diferents efectes 5.1. Categoritza efectes 4, 13, 14. CMCCT
ambientals derivats mediambientals com la pluja àcida, l'efecte hivernacle o la ambientals importants com CCL
de la contaminació capa d'ozó. l'efecte hivernacle, la destrucció CAA
atmosfèrica: de la capa d'ozó i el canvi global a
Efectes locals i nivell climàtic, l'amplitud dels seus
regionals de la efectes, i valora els seus efectes
contaminació negatius per a l'equilibri ecològic.
atmosfèrica.
Efectes globals de
la contaminació
atmosfèrica.
Nocions bàsiques 6. Precisar els efectes contaminants que es deriven de 6.1. Relaciona els efectes 5, 10, 12. CMCCT
teòriques sobre l'activitat industrial i urbana sobre l'aire. contaminants de l'activitat Ciència, CCL
química ambiental industrial i urbana sobre l'aire. indústria i CD
medi CAA
ambient. CSC
Pràctica de 7. Realitzar assaigs de laboratori relacionats amb la 7.1. Planeja i realitza assajos de Pràctiques CMCCT
laboratori: La química ambiental. laboratori per conèixer aspectes de laboratori. CAA
pressió atmosfèrica desfavorables del medi ambient. CSIEE
i la quantitat
d'oxigen de l'aire. 8. Escriure les conclusions dels seus treballs, 8.1. Expressa amb precisió i Pràctiques CMCCT
experiències o del projecte de recerca mitjançant textos coherència, per escrit, les de laboratori CCL
prèviament planificats, en diversos formats i suports, conclusions de les seves
cuidant els aspectes formals i les normes de correcció investigacions.
ortogràfica i gramatical, segons les propietats textuals de
cada gènere i situació comunicativa, i crear continguts
digitals com a documents de text, presentacions
multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic i
didàctic i un llenguatge no discriminatori, utilitzant
aplicacions informàtiques d'escriptori o serveis de la web i
coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències.
109
Motivació 1
1. L'atmosfera 1
2. Contaminants de l'atmosfera 2
3. Problemes ambientals derivats de la contaminació atmosfèrica 1
Ciència, indústria i medi ambient 1

1. Indica el nom, estructura i 1, 2. Anomena Anomena cadascuna Anomena cadascuna Anomena

funció de cadascuna de les correctament de les capes de de les capes de incorrectament
capes que formen l'atmosfera cadascuna de les l'atmosfera així com la l'atmosfera així com la cadascuna de les capes
terrestre. capes de l'atmosfera, seva funció, amb certs seva funció, amb de l'atmosfera així com
així com la seva errors. bastants errors. la seva funció.
funció.
2.1. Utilitza el concepte de 4, 11, 12. Utilitza correctament el Utilitza amb pocs Utilitza amb bastants Utilitza incorrectament
contaminació aplicat a les concepte de errors el concepte de errors el concepte de el concepte de
masses d'aire integrants de contaminació aplicat a contaminació aplicat a contaminació aplicat a contaminació aplicat a
l'atmosfera. les masses d'aire les masses d'aire les masses d'aire les masses d'aire
integrants de integrants de integrants de integrants de
l'atmosfera. l'atmosfera. l'atmosfera. l'atmosfera.
3.1. Discrimina els agents 3, 6, 7, 8, 9, Discrimina Discrimina amb pocs Discrimina amb Discrimina de forma
contaminants de l'aire i 11, 12. correctament els errors els agents bastants errors els incorrecta els agents
coneix el seu origen i les agents contaminants contaminants de l'aire i agents contaminants de contaminants de l'aire i
seves conseqüències. de l'aire i coneix el seu coneix també amb l'aire i coneix també desconeix el seu origen
origen i les seves errors el seu origen i amb bastants errors el i les conseqüències.
conseqüències. les conseqüències. seu origen i les
conseqüències.
4.1. Coneix i proposa 10, 15. Coneix i proposa molts Coneix i proposa Coneix i proposa pocs No coneix ni proposa
mesures preventives i Ciència, exemples vàlids. bastants exemples exemples vàlids. exemples vàlids.
pal·liatives de la indústria i vàlids.
contaminació atmosfèrica. medi
ambient.
5.1. Categoritza efectes 4, 13, 14. Categoritza Categoritza amb pocs Categoritza amb Categoritza
ambientals importants com correctament efectes errors efectes bastants errors efectes incorrectament efectes
l'efecte hivernacle, la ambientals importants i ambientals importants i ambientals importants i ambientals importants i
destrucció de la capa d'ozó i valora els seus efectes valora els seus efectes valora els seus efectes valora els seus efectes
el canvi global a nivell negatius per a negatius per a negatius per a l'equilibri negatius per a l'equilibri
climàtic, l'amplitud dels seus l'equilibri ecològic. l'equilibri ecològic. ecològic. ecològic.
efectes, i valora els seus
efectes negatius per a
l'equilibri ecològic.
6.1. Relaciona els efectes 5, 10, 12. Realitza el càlcul Realitza el càlcul amb Realitza el càlcul amb Realitza el càlcul
contaminants de l'activitat Ciència, correctament de la pocs errors de la bastants errors de la incorrectament de la
industrial i urbana sobre indústria i pressió atmosfèrica i pressió atmosfèrica i pressió atmosfèrica i de pressió atmosfèrica i de
l'aire. medi de la concentració de la concentració la concentració la concentració d'oxigen
ambient. d'oxigen i l'aplica a d'oxigen i l'aplica a d'oxigen i l'aplica a i desconeix com aplicar
l'estudi de la l'estudi de la l'estudi de la a l'estudi de la
contaminació. contaminació. contaminació. contaminació.
7.1. Planeja i realitza assajos Pràctiques Formula i realitza els Formula i realitza els Formula i realitza els Formula i realitza els
de laboratori per conèixer de laboratori. experiments experiments per experiments per experiments per avaluar
aspectes desfavorables del correctament per avaluar la qualitat de avaluar la qualitat de la qualitat de l'aire de
medi ambient. avaluar la qualitat de l'aire cometent alguns l'aire, cometent forma totalment
l'aire. errors lleus. bastants errors. incorrecta.
8.1. Expressa amb precisió i Pràctiques S'expressa sense S'expressa amb prou S'expressa cometent Comet molts errors
coherència per escrit, les de laboratori errors i de forma feines errors i de forma força errors i amb d'expressió i els seus
conclusions de les seves coherent. coherent. algunes faltes de arguments no són
investigacions. coherència en els seus coherents.
arguments.
Unitat 10. DESTRUCCIÓ DE la capa d'ozó
110
Objectius
Conèixer què és la capa d'ozó.
Identificar les causes de la destrucció de la capa d'ozó.
Distingir les conseqüències de la destrucció de la capa d'ozó.
Proposar mesures preventives i pal·liatives davant de la destrucció de la capa d'ozó.
Elaborar una campanya de conscienciació per prevenir malalties degudes a l'acció dels raigs solars nocius.

d'avaluació clau
L'origen de la capa 1. Relacionar la composició i la funció 1.1. Discrimina els processos de 1, 2, 3. CMCCT
d'ozó de la capa d'ozó. formació i destrucció natural de la CCL
capa d'ozó i la seva funció. CD, CAA
2. Precisar en què consisteix la 2.1. Utilitza el concepte de 4. CMCCT

contaminació i categoritzar la contaminació aplicat a les masses CCL
contaminació atmosfèrica. d'aire integrants de l'atmosfera.
Causes de la 3. Precisar els agents contaminants de 3.1. Discrimina els agents 5, 6, 7. CMCCT
destrucció de la capa l'atmosfera que contribueixen a la contaminants de l'atmosfera, el seu Ciència, CCL
d'ozó destrucció de la capa d'ozó. origen i el seu mecanisme d'acció en indústria i CD
la destrucció de la capa d'ozó. medi ambient. CSC
Conseqüències 4. Identificar i contrastar en què 4.1. Identifica i categoritza les 8, 9, 10, 11, CCMCCT
ambientals derivades consisteixen els diferents efectes conseqüències de la destrucció de la 12. CCL
de la destrucció de la mediambientals produïts pel forat de la capa d'ozó sobre el medi ambient i CD
capa d'ozó capa d'ozó. valora els seus efectes negatius per a CAA
l'equilibri ecològic.
Mesures de prevenció i 5. Precisar els efectes contaminants 5.1. Relaciona els efectes 13, 14. CMCCT
correcció que es deriven de l'activitat industrial i contaminants de l'activitat industrial i Ciència, CCL, CD
urbana sobre l'aire. urbana sobre l'aire. indústria i CAA, CSC
medi ambient.
Pràctiques teòriques: 6. Realitzar activitats pràctiques 6.1. Formula i resol activitats Pràctiques CMCCT
Protegir-se de la relacionades amb les conseqüències pràctiques per conèixer aspectes teòriques. CAA
radiació solar negatives de la contaminació desfavorables de la destrucció de la CSC
atmosfèrica. capa d'ozó sobre la salut humana i el CSIEE
medi ambient.
7. Dissenyar i participar en campanyes 7.1. Dissenya i participa en Pràctiques CMCCT

de sensibilització, a nivell de centre campanyes de sensibilització, a nivell teòriques. CD
educatiu, sobre la necessitat de de centre educatiu, sobre la necessitat CSC
prendre de mesures de protecció de prendre de mesures de protecció CSIEE
enfront de la destrucció de la capa enfront de la destrucció de la capa CAA
d'ozó. d'ozó.
8. Participar, valorar i respectar el 8.1. Participa, valora i respecta el Pràctiques CSC

treball individual o grupal. treball individual i en grup. teòriques.
Motivació 1 4. Mesures de prevenció i correcció 1
1. L'origen de la capa d'ozó 1 Pràctiques teòriques 1
2. Causes de la destrucció de la capa d'ozó 1 Ciència, indústria i medi ambient 1
3. Conseqüències de la destrucció de la capa 1

d'ozó
111

1.1. Discrimina els 1, 2, 3. Identifica i relaciona Identifica i relaciona Identifica i relaciona Identifica i relaciona
processos de formació i els elements els elements els elements els elements
destrucció natural de la principals principals cometent principals cometent principals de forma
capa d'ozó i la seva funció. correctament. pocs errors. molts errors. totalment incorrecta o
no respon.
2.1. Utilitza el concepte de 4. Utilitza correctament Utilitza amb pocs Utilitza amb molts Utilitza incorrectament
contaminació aplicat a les el concepte de errors el concepte de errors el concepte de el concepte de
masses d'aire integrants contaminació aplicat contaminació aplicat contaminació aplicat contaminació aplicat a
de l'atmosfera. a les masses d'aire a les masses d'aire a les masses d'aire les masses d'aire
integrants de integrants de integrants de integrants de
l'atmosfera. l'atmosfera. l'atmosfera. l'atmosfera.
3.1. Discrimina els agents 5, 6, 7. Defineix Defineix amb pocs Defineix amb molts Defineix
contaminants de Ciència, correctament en què errors en què errors en què incorrectament en què
l'atmosfera, el seu origen i indústria i consisteix el consisteix el fenomen consisteix el fenomen consisteix el fenomen
el seu mecanisme d'acció medi fenomen de de destrucció de la de destrucció de la de destrucció de la
en la destrucció de la capa ambient. destrucció de la capa capa d'ozó i valora capa d'ozó i valora capa d'ozó i valora els
d'ozó. d'ozó i valora els els seus efectes els seus efectes seus efectes negatius.
seus efectes negatius. negatius.
negatius.
4.1. Identifica i categoritza 8, 9, 10, 11, Discrimina els agents Discrimina amb pocs Discrimina amb molts Discrimina
les conseqüències de la 12. contaminants que errors els agents errors els agents incorrectament els
destrucció de la capa d'ozó destrueixen l'ozó i contaminants que contaminants que agents contaminants
sobre el medi ambient i coneix el seu origen i destrueixen l'ozó i destrueixen l'ozó i que destrueixen l'ozó i
valora els seus efectes tractament. coneix el seu origen i coneix el seu origen i coneix el seu origen i
negatius per a l'equilibri tractament. tractament. tractament.
ecològic.
5.1. Relaciona els efectes 13, 14. Relaciona de forma Relaciona amb pocs Relaciona amb Relaciona de forma
contaminants de l'activitat Ciència, correcta aspectes errors aspectes bastants errors incorrecta aspectes
industrial i urbana sobre indústria i desfavorables de desfavorables de aspectes desfavorables de
l'aire. medi l'activitat humana l'activitat humana desfavorables de l'activitat humana
ambient. sobre el medi sobre el medi l'activitat humana sobre el medi
ambient. ambient. sobre el medi ambient.
ambient.
6.1. Formula i resol Pràctiques Formula i resol Formula i resol amb Formula i resol amb Formula i resol
activitats pràctiques per teòriques. correctament pocs errors activitats molts errors activitats incorrectament
conèixer aspectes activitats pràctiques pràctiques per pràctiques per activitats pràctiques
desfavorables de la per conèixer conèixer aspectes conèixer aspectes per conèixer aspectes
destrucció de la capa d'ozó aspectes desfavorables del desfavorables del desfavorables del
sobre la salut humana i el desfavorables del medi ambient. medi ambient. medi ambient.
medi ambient. medi ambient.
7.1. Dissenya i participa en Pràctiques Dissenya i participa Dissenya i participa Dissenya i participa No participa
campanyes de teòriques. activament en la activament en la activament en la activament en la
sensibilització, a nivell de campanya, campanya proposant campanya proposant campanya.
centre educatiu, sobre la proposant moltes algunes idees. poques idees.
necessitat de prendre de idees.
mesures de protecció
enfront de la destrucció de
la capa d'ozó.
8.1. Participa, valora i Pràctiques Respecta i valora el Respecta i valora Respecta i valora No respecta ni valora
respecta el treball teòriques. treball individual i amb algunes amb alguna falta de el treball individual i
individual i en grup. grupal. incorreccions el respecte lleu el grupal.
treball individual i treball individual i
grupal. grupal.
112
Unitat 11. EFECTE HIVERNACLE I CANVI CLIMÀTIC

Objectius
Reconèixer l'efecte hivernacle com un procés natural que ocorre a la Terra.
Conèixer les causes que provoquen l'augment de l'efecte hivernacle.
Relacionar les conseqüències de l'augment de l'efecte hivernacle amb les causes que el provoquen.
Prendre consciència de la importància de les mesures preventives i pal·liatives del canvi climàtic.
Realitzar pràctiques per conèixer els efectes de l'augment de l'efecte hivernacle sobre els éssers vius.

d'avaluació clau
L'efecte hivernacle 1. Analitzar en què consisteix 1. Analitza l'origen i les conseqüències 1, 2. CMCCT
terrestre l'efecte hivernacle terrestre. de l'efecte hivernacle terrestre. CCL
Causes de l'augment de 2. Precisar en què consisteix la 2.1. Utilitza els conceptes de 4, 6. CMCCT
l'efecte hivernacle contaminació i categoritzar la contaminació i contaminants aplicats a CCL
contaminació atmosfèrica en les masses d'aire integrants de
relació amb l'efecte hivernacle. l'atmosfera en relació amb l'efecte
hivernacle.
3. Discriminar els agents 3.1. Discrimina els agents 3, 5. CMCCT

contaminants de l'aire i el seu contaminants de l'aire i coneix el seu CCL
origen. origen i tractament. CD
CSC
Conseqüències 4. Contrastar en què consisteixen 4.1. Categoritza les conseqüències de 7, 8. CMCCT

ambientals derivades de les conseqüències mediambientals l'efecte hivernacle i el canvi global a CCL
l'augment de l'efecte de l'efecte hivernacle. nivell climàtic i valora els seus efectes CAA
hivernacle negatius per a l'equilibri ecològic.
Mesures de prevenció i 5. Precisar els efectes 5.1. Relaciona els efectes 9, 10, 11, 12. CMCCT
correcció contaminants que es deriven de contaminants de l'activitat industrial i Ciència, CCL
l'activitat industrial i urbana sobre urbana sobre l'aire i coneix i planteja indústria i medi CD
l'aire. solucions davant d'ells. ambient. CAA
CSC
Pràctica de laboratori: 6. Utilitzar assajos de laboratori 6.1. Formula assajos de laboratori per Pràctiques de CMCCT
Simulació de relacionats amb la química conèixer aspectes desfavorables del laboratori. CAA
l'escalfament global ambiental. medi ambient. CIEE
7. Participar, valorar i respectar el 7.1. Participa, valora i respecta el Pràctiques de CSC

treball individual i grupal. treball individual i grupal. laboratori.
Temporalització: La unitat es desenvoluparà al llarg de set sessions:
Motivació 1
1. L'efecte hivernacle terrestre 1
2. Causes de l'augment de l'efecte hivernacle 1
3. Conseqüències ambientals derivades de l'augment de l'efecte hivernacle 1
4. Mesures de prevenció i correcció 1
113

avaluable
1. Analitza l'origen i les 1, 2. Defineix i relaciona Defineix i relaciona Defineix i relaciona Defineix i relaciona
conseqüències de correctament els els termes, els termes cometent els termes de forma
l'efecte hivernacle elements principals. cometent pocs molts errors. totalment incorrecta
terrestre. errors. o no respon.
2.1. Utilitza els 4, 6. Utilitza Utilitza, els termes Utilitza els termes Utilitza els termes de
conceptes de correctament els cometent pocs cometent molts forma totalment
contaminació i conceptes. errors. errors. incorrecta o no
contaminants aplicats a respon.
les masses d'aire
integrants de
l'atmosfera en relació
amb l'efecte hivernacle.
3.1. Discrimina els 3, 5. Discrimina Discrimina, Discrimina, Discrimina de forma

agents contaminants de correctament els cometent pocs cometent molts totalment incorrecta
l'aire i coneix el seu agents errors, els agents errors, els agents els agents
origen i tractament. contaminants contaminants contaminants contaminants
causants de causants de causants de causants de
l'augment de l'augment de l'augment de l'augment de l'efecte
l'efecte hivernacle. l'efecte hivernacle. l'efecte hivernacle. hivernacle.
4.1. Categoritza les 7, 8. Aporta molts Aporta suficients Aporta pocs Aporta exemples
conseqüències de exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids. incorrectes o no
l'efecte hivernacle i el respon.
canvi global a nivell
climàtic i valora els
seus efectes negatius
per a l'equilibri ecològic.
5.1. Relaciona els 9, 10, 11, 12. Relaciona de forma Relaciona, Relaciona, Contesta de forma
efectes contaminants Ciència, correcta els cometent pocs cometent molts totalment errònia o
de l'activitat industrial i indústria i elements principals errors, els elements errors, els elements no respon.
urbana sobre l'aire i medi i aporta molts principals i aporta principals i aporta
coneix i planteja ambient. exemples vàlids. suficients exemples pocs exemples
solucions davant d'ells. vàlids. vàlids.
6.1. Formula assajos Pràctiques Formula i resol Formula i resol amb Formula i resol amb Formula i resol
de laboratori per de laboratori. correctament pocs errors molts errors incorrectament
conèixer aspectes activitats pràctiques activitats pràctiques activitats pràctiques activitats pràctiques
desfavorables del medi per conèixer per conèixer per conèixer per conèixer
ambient. aspectes aspectes aspectes aspectes
desfavorables del desfavorables del desfavorables del desfavorables del
medi ambient. medi ambient. medi ambient. medi ambient.
7.1. Participa, valora i Pràctiques Respecta i valora el Respecta i valora Respecta i valora No respecta ni valora
respecta el treball de laboratori. treball individual i amb alguna amb alguna falta el treball individual i
individual i grupal. grupal. incorrecció el treball lleu el treball grupal.
individual i grupal. individual i grupal.
114
Unitat 12. LA PLUJA ÀCIDA

Objectius
Conèixer l'origen de la presència d'àcids en l'atmosfera.
Reconèixer la responsabilitat de l'ésser humà en la generació de pluges àcides.
Identificar els efectes de la pluja àcida sobre els éssers vius.
Valorar la innovació i el desenvolupament tecnològic aplicats a frenar la pluja àcida.
Realitzar pràctiques per detectar l'acció de la pluja àcida.

d'avaluació clau
Origen de la pluja àcida 1. Precisar en què consisteix la 1.1. Reconeix els tipus de 1, 5. CMCCT
pluja àcida. precipitacions àcides i els seus efectes CSC
«transfronterers».
Causes de la formació 2. Determinar els agents causants 2.1. Determina l'acció dels agents 2, 3, 4. CMCCT
dels àcids de la pluja àcida i la seva causants de la pluja àcida. CSIEE
capacitat de dispersió.
Conseqüències de la pluja 3. Analitzar en què consisteixen 3.1. Identifica els efectes 6, 7, 8, 9. CCL
àcida els efectes mediambientals de la mediambientals de la pluja àcida i Pràctiques de CMCCT
pluja àcida. valora els seus efectes negatius per al laboratori. CD
planeta. CAA
CSC
CSIEE
Mesures de prevenció i 4. Precisar les mesures per 4.1. Reconeix i proposa mesures per 10, 11, 12. CCL
correcció pal·liar els problemes minimitzar els efectes de la pluja àcida. Ciència, CMCCT
mediambientals derivats de la indústria i medi CD
pluja àcida. ambient. CAA
CSC
CSIEE
5. Dissenyar estratègies per 5.1. Planteja estratègies de 8, 11. CMCCT

donar a conèixer als seus sensibilització a l'entorn del centre. Pràctiques de CAA
companys la necessitat de laboratori. CSC
mantenir el medi ambient. CSIEE
Pràctiques de laboratori: 6. Seleccionar i utilitzar 6.1. Tria el tipus d'instrumental i el Pràctiques de CMCT
Característiques i efectes adequadament els materials i material de laboratori necessari per laboratori.
de la pluja àcida. productes del laboratori. realitzar els experiments proposats i
7. Complir i respectar les normes 7.1. Aplica correctament les normes de Pràctiques de CSC
de seguretat i higiene en el seguretat i higiene en el laboratori. laboratori.
laboratori.
8. Dissenyar i realitzar assajos 8.1. Dissenya i realitza assajos de 8. CMCCT

relacionats amb les mesures de determinació del pH i els relaciona amb Pràctiques de CSIEE
pH. aspectes desfavorables del medi laboratori. CAA
ambient.

Motivació 1 4. Mesures de prevenció i correcció 1
1. Origen de la pluja àcida 1 Pràctiques de laboratori 1
2. Causes de la formació dels àcids 1 Ciència, indústria i medi ambient 1
3. Conseqüències de la pluja àcida 1
115

avaluable *
1.1. Reconeix els 1, 5. Reconeix els Reconeix els Reconeix els No reconeix els
tipus de tipus de tipus de tipus de tipus de
precipitacions precipitacions i la precipitacions i la precipitacions i la precipitacions i la
àcides i els seus seva capacitat seva capacitat seva capacitat seva capacitat
efectes «transfronterera» «transfronterera» «transfronterera» «transfronterera».
«transfronterers». correctament. cometent pocs amb molts errors.
errors.
2.1. Determina 2, 3, 4. Determina Determina, amb Determina, amb No determina

l'acció dels agents correctament alguns errors, molts errors, l'acció dels agents
causants de la l'acció dels l'acció dels l'acció dels causants de la
pluja àcida. agents causants agents causants agents causants pluja àcida.
de la pluja àcida. de la pluja àcida. de la pluja àcida.
3.1. Identifica els 6, 7, 8, 9. Identifica i valora Identifica i valora, Identifica i valora, No s'identifica ni
efectes Pràctiques correctament els amb pocs errors, amb molts errors, valora els efectes
mediambientals de efectes negatius els efectes els efectes negatius de la
de la pluja àcida i laboratori. de la pluja àcida. negatius de la negatius de la pluja àcida.
valora els seus pluja àcida. pluja àcida.
efectes negatius
per al planeta.
4.1. Reconeix i 10, 11, 12. Reconeix Reconeix, Reconeix, No reconeix les
proposa mesures Ciència, correctament cometent pocs cometent molts mesures per
per minimitzar els indústria i mesures per errors, mesures errors, mesures minimitzar els
efectes de la pluja medi minimitzar els per minimitzar els per minimitzar els efectes de la pluja
àcida. ambient. efectes de la efectes de la efectes de la àcida.
pluja àcida. pluja àcida. pluja àcida.
5.1. Planteja 8, 11. Realitza Realitza la tasca Realitza la tasca Realitza la tasca
estratègies de Pràctiques correctament la cometent pocs cometent molts de forma
sensibilització a de tasca. errors. errors totalment
l'entorn del centre. laboratori. incorrecta o no la
realitza.
6.1. Tria el tipus Pràctiques Tria el material Tria el material Tria el material Tria el material de
d'instrumental i el de de laboratori i de laboratori i de laboratori i laboratori i
material de laboratori. l'utilitza l'utilitza l'utilitza cometent l'utilitza de forma
laboratori correctament. correctament, força errors. totalment
necessari per cometent pocs incorrecta o no
realitzar els errors. realitza els
experiments experiments.
proposats i
l'utilitza
correctament.
7.1. Aplica Pràctiques Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica Comprèn i aplica
correctament les de correctament les correctament, cometent força de forma
normes de laboratori. normes de encara que amb errors les normes totalment
seguretat i higiene seguretat i alguns errors, les de seguretat i incorrecta les
en el laboratori. higiene en el normes de higiene en el normes de
laboratori seguretat i laboratori seguretat i higiene
higiene en el en el laboratori.
laboratori
8.1. Dissenya i 8. Realitza els Realitza els Realitza els Realitza els
realitza assajos Pràctiques assajos assajos cometent assajos cometent assaigs de forma
de determinació de correctament. pocs errors. molts errors. totalment
del pH i els laboratori. incorrecta o no els
relaciona amb realitza.
aspectes
desfavorables del
medi ambient.
116
Unitat 13. CONTAMINACIÓ NUCLEAR

Objectius
Conèixer en què consisteix l'energia nuclear.
Identificar els efectes de la radioactivitat sobre el medi ambient i l'ésser humà.
Valorar de manera crítica l'ús de l'energia nuclear i la gestió dels seus residus.
Analitzar la dependència que presenten els països de l'energia nuclear.

d'avaluació clau
Radioactivitat i energia 1. Conèixer els fonaments de la 1.1. Coneix els fonaments de la 1, 2, 3. CMCCT
nuclear: fonaments radioactivitat i de l'energia nuclear. radioactivitat. CD
La radioactivitat. CAA
L'energia nuclear. 1.2. Coneix els fonaments de 4, 6. CSIEE
l'energia nuclear.
2. Identificar la utilitat d'isòtops 2.1 Identifica la utilitat dels 1, 2. CMCCT

radioactius per a diversos camps. radioisòtops en diversos camps.
Avantatges de l'energia 3. Reconèixer els avantatges de 3.1. Reconeix els avantatges de 8, 9. CMCCT
nuclear l'energia nuclear enfront d'altres tipus l'energia nuclear. CD
d'energia. CSIEE
Efectes negatius de 4. Descriure diferents tipus de 4.1. Explica amb precisió en què 10. CMCCT
l'energia nuclear: contaminació física, destacant la consisteix la contaminació CCL
contaminació nuclear radioactiva, analitzant les seves fonts, nuclear.
els seus efectes, els seus riscos
5. Identificar els efectes de la 5.1. Identifica els efectes negatius 11, 14. CMCCT
radioactivitat sobre el medi ambient i de l'energia nuclear. CSIEE
l'ésser humà.
6. Valorar les mesures preventives i 6.1. Valora críticament l'ús de Ciència, indústria CCL
pal·liatives aplicables a nivell personal i l'energia nuclear i les diferents i medi ambient. CMCCT
social i els mètodes de correcció de la mesures per corregir els seus CD
contaminació nuclear. efectes negatius. CSIEE
6.2. Analitza la gestió dels residus 12, 13.

nuclears.
Pràctiques teòriques: 7. Argumentar sobre els avantatges i 7.1. Argumenta críticament sobre 7, 8. CMCCT
Els accidents nuclears i els inconvenients de l'energia nuclear. l'ús de l'energia nuclear. Pràctiques CAA
les seves teòriques. CCL
conseqüències. CD
7.2. Analitza la dependència a 5. CSC
Espanya i a nivell mundial de Pràctiques CSIEE
l'energia nuclear. teòriques.

Temporalització: la unitat es desenvoluparà al llarg de vuit sessions:
Motivació 1 Ciència, indústria i medi 1

ambient
1. Radioactivitat i energia nuclear: fonaments 2 Pràctiques de laboratori 2
2. Avantatges de l'energia nuclear 1
3. Efectes negatius de l'energia nuclear: 1

contaminació nuclear
117

avaluable
1.1. Coneix els 1, 2, 3. Explica Explica, amb pocs Explica, amb No coneix els
fonaments de la correctament els errors, els bastants errors, els fonaments de la
radioactivitat. fonaments de la fonaments de la fonaments de la radioactivitat.
radioactivitat. radioactivitat. radioactivitat.
1.2. Coneix els 4, 5. Explica Explica, amb pocs Explica, amb No coneix els
fonaments de l'energia correctament els errors, els bastants errors, els fonaments de
nuclear. fonaments de fonaments de fonaments de l'energia nuclear.
l'energia nuclear. l'energia nuclear. l'energia nuclear.
2.1 Identifica la utilitat 1, 2. Identifica Identifica, amb pocs Identifica, amb No identifica la
dels radioisòtops en correctament la errors, la utilitat dels bastants errors, la utilitat dels
diversos camps. utilitat dels radioisòtops en utilitat dels radioisòtops en
radioisòtops en diversos camps. radioisòtops en diversos camps.
diversos camps. diversos camps.
3.1. Reconeix els 8, 9. Reconeix Reconeix, amb pocs Reconeix, amb No reconeix els
avantatges de l'energia correctament els errors, els bastants errors, els avantatges de
nuclear. avantatges de avantatges de avantatges de l'energia nuclear.
l'energia nuclear. l'energia nuclear. l'energia nuclear.
4.1. Explica amb 10. Explica el concepte Explica el concepte Explica el concepte Explica el
precisió en què correctament. amb pocs errors. cometent molts concepte de forma
consisteix la errors. totalment errònia o
contaminació nuclear. no respon.
5.1. Identifica els 11, 14. Identifica Identifica, amb pocs Identifica, amb No identifica els
efectes negatius de correctament els errors, els efectes bastants errors, els efectes negatius
l'energia nuclear. efectes negatius de negatius de efectes negatius de de l'energia
l'energia nuclear. l'energia nuclear. l'energia nuclear. nuclear.
6.1. Valora críticament Ciència, Aporta arguments Aporta arguments Aporta arguments No aporta
l'ús de l'energia nuclear i indústria i coherents i coherents i coherents i no tots arguments
les diferents mesures medi correctes. correctes amb pocs correctes. coherents i
per corregir els seus ambient. errors. correctes o no
efectes negatius. respon.
6.2. Analitza la gestió 12, 13. Relaciona Relaciona, amb Relaciona, amb Relaciona de
dels residus nuclears. correctament els pocs errors, els molts errors, els forma totalment
elements principals. elements principals. elements principals. incorrecta els
elements
principals.
7.1. Argumenta 7, 8. Argumenta Argumenta, amb Argumenta, amb No argumenta els

críticament sobre l'ús de Pràctiques correctament els pocs errors, els pros bastants errors, els pros i els contres
l'energia nuclear. teòriques. pros i els contres de i els contres de l'ús pros i els contres de de l'ús de l'energia
l'ús de l'energia de l'energia nuclear. l'ús de l'energia nuclear.
nuclear. nuclear.
7.2. Analitza la 5. Analitza Analitza, amb pocs Analitza, amb No analitza la

dependència a Espanya Pràctiques correctament la errors, la bastants errors, la dependència de
a nivell mundial de teòriques. dependència de dependència de dependència de l'energia nuclear
l'energia nuclear. l'energia nuclear l'energia nuclear per l'energia nuclear pels diferents
pels diferents diferents països. pels diferents països.
països. països.
* Els números corresponen a les activitats del LA.
118
Unitat 14. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Objectius
Conèixer les repercussions per a l'equilibri del medi ambient de les accions humanes.
Identificar estratègies de sostenibilitat i manteniment del medi ambient al marc del desenvolupament
sostenible.
Comprendre els avantatges i els inconvenients del reciclatge i la reutilització de materials.
Distingir els procediments per al tractament de residus i la seva recollida selectiva.
Elaborar una campanya de sensibilització per al control dels recursos i la generació dels mateixos.
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards Instruments Competències

d'aprenentatge d'avaluació clau
Concepte i tipus de desenvolupament 1. Conèixer els conceptes 1.1. Coneix els 1. CMCCT
Els Cims Internacionals. bàsics relacionats amb el conceptes bàsics
desenvolupament. relacionats amb el
desenvolupament.
2. Identificar i descriure el 2.1. Reconeix les 2, 3, 4, 7. CCL

concepte de desenvolupament característiques pròpies Ciència, CMCCT
sostenible. de cada tipus de indústria i CD
desenvolupament. medi CSC
ambient. CSIEE
2.2. Identifica les 4, 5, 6, 8.

repercussions i Ciència,
condicionants de cada indústria i
tipus de medi
desenvolupament. ambient.
Els residus i la seva gestió 3. Identificar els diferents tipus 3.1. Classifica els 9, 12. CMCCT
Gestió dels residus. de residus. residus segons el seu Pràctiques CAA
origen. teòriques. CSC
CSIEE
4. Analitzar les fases del 4.1. Explica 11, 14. CCL

tractament de residus, valorant ordenadament i amb Ciència, CMCCT
críticament els beneficis de la precisió els processos indústria i CD
recollida selectiva, la reutilització de tractament de medi CAA
i el reciclatge, i induint a la seva residus. ambient. CSC
pràctica en l'àmbit domèstic. CSIEE
4.2. Valora críticament la 13.
recollida selectiva dels Pràctiques
residus. teòriques.
Pràctiques teòriques: 5. Contrastar arguments a favor 5.1. Argumenta els pros 13, 14. CMCCT
La gestió dels residus domèstics. de la recollida selectiva de i els contres del Pràctiques CD
Procés de tractament de residus. Anàlisi residus i la seva repercussió a reciclatge i de la teòriques. CAA
crítica dels seus beneficis. Residus nivell familiar i social. reutilització de recursos CSC
industrials, radioactius i hospitalaris. RSU materials. CSIEE
(Residus Sòlids Urbans) .Aspectes
econòmics del tractament dels residus. 6. Participar en campanyes de 6.1. Proposa i aplica Pràctiques CCL
Reciclatge, compostatge, incineració. Plantes sensibilització en la gestió de mesures de control de la teòriques. CMCCT
de tractament. Abocadors. Justificació de la residus. gestió de residus. CAA
necessitat de reduir residus i reutilitzar CSC
envasos. CSIEE
CCEC
Temporalització:La unitat es desenvoluparà al llarg de vuit sessions:
1. Concepte i tipus de desenvolupament 2 Ciència, indústria i medi ambient 1
119
2. Els residus i la seva gestió 2


avaluable *
1.1. Coneix els 1. Coneix correctament Coneix, amb pocs Coneix, amb bastants No coneix els
conceptes bàsics els conceptes bàsics errors, els conceptes errors, els conceptes conceptes bàsics
relacionats amb el relacionats amb el bàsics relacionats bàsics relacionats relacionats amb el
desenvolupament. desenvolupament. amb el amb el desenvolupament.
desenvolupament. desenvolupament.
2.1. Reconeix les 2, 3, 4, 7. Reconeix sense Reconeix, amb pocs Reconeix, amb molts No reconeix les
característiques Ciència, errors els elements errors, els elements errors, els elements característiques
pròpies de cada indústria i principals. principals. principals pròpies de cada
tipus de medi tipus de
desenvolupament. ambient. desenvolupament.
2.2 Identifica les 4, 5, 6, 8. Identifica Identifica, amb Identifica, amb No identifica les
repercussions i Ciència, correctament les alguns errors, les bastants errors, les repercussions de
condicionants de indústria i repercussions de repercussions de repercussions de cada tipus de
cada tipus de medi cada tipus de cada tipus de cada tipus de desenvolupament.
desenvolupament. ambient. desenvolupament. desenvolupament. desenvolupament.
3.1. Classifica els 9, 12. Classifica Classifica els residus Classifica els residus No classifica els
residus segons el Pràctiques correctament els segons el seu origen segons el seu origen residus segons el
seu origen. teòriques. residus segons el amb alguns errors. amb bastants errors. seu origen.
seu origen.
4.1. Explica 11, 14. Determina Determina, amb Determina, amb No determina els
ordenadament i amb Ciència, correctament els alguns errors, els bastants errors, els processos de
precisió els indústria i processos de processos de processos de tractament de
processos de medi tractament de tractament de tractament de residus.
tractament de ambient. residus. residus. residus.
residus.
4.2. Valora 13. Valora críticament la Valora, amb Valora, amb No valora
críticament la Pràctiques recollida selectiva raonaments bastant raonaments poc críticament la
recollida selectiva teòriques. dels mateixos. adequats, la recollida adequats, la recollida recollida selectiva
dels residus. selectiva dels selectiva dels dels mateixos.
mateixos. mateixos.
5.1. Argumenta els 13, 14. Argumenta Argumenta, amb Argumenta, amb No argumenta els
pros i els contres del Pràctiques correctament els alguns errors, els bastants errors, els pros i els contres del
reciclatge i de la teòriques. pros i els contres del pros i els contres del pros i els contres del reciclatge i de la
reutilització de reciclatge i de la reciclatge i de la reciclatge i de la reutilització de
recursos materials. reutilització de reutilització de reutilització de recursos materials.
recursos materials. recursos materials. recursos materials.
6.1. Proposa i aplica Pràctiques Aplica correctament Aplica, amb alguns Aplica, amb bastants No aplica mesures
mesures de control teòriques. mesures de control errors, mesures de errors, mesures de de control de la
de la gestió de de la gestió de control de la gestió control de la gestió gestió de residus.
residus. residus. de residus. de residus.
120
PROJECTE DE RECERCA II. UN PLANETA ANOMENAT PLÀSTIC

Objectius
Aquest projecte d'investigació pretén que l'alumnat desenvolupi els següents objectius relacionats amb
l'execució d'un projecte d'investigació:
Elaborar hipòtesis, i contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i argumentació.
continguts treballats en les unitats 7 a 14:
Consolidar objectius i estàndards treballats durant les unitats 7 a la 14.
Reconèixer que l'ésser humà en general, i cada un a nivell particular, generem residus innecessaris.
Identificar les conseqüències per a la resta d'éssers vius de les nostres accions sobre el medi.
Conscienciar sobre la necessitat de respectar el medi ambient.

d'avaluació clau
Projecte 1. Justificar la influència de la ciència en les activitats 1.1. Integra i aplica les destreses Projecte CMCCT
d'investigació humanes i en la manera de pensar de la societat en pròpies dels mètodes de la d'investigació CAA
diferents èpoques, demostrar curiositat i esperit crític ciència.
cap a les condicions de vida dels éssers humans, així
com respecte a la diversitat natural i cultural i als
problemes ambientals, realitzar les tasques
acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor i
prendre decisions fonamentades davant d'actuacions
relacionades amb la ciència i la tecnologia.
2. Plantejar problemes rellevants com a punt de 2.1. Utilitza arguments justificant CMCCT
partida d'una recerca documental o experimental, les hipòtesis que proposa.
formulant preguntes sobre fenòmens naturals i
proposar les hipòtesis adequades per a contrastar a
través de l'experimentació o l'observació i
l'argumentació.
3. Seleccionar i valorar críticament les fonts 3.1. Utilitza diferents fonts CMCCT
d'informació i els mètodes emprats per a la seva d'informació, recolzant-se en les CD
obtenció. TIC, per a l'elaboració i CAA
presentació de les seves
investigacions.
3.2. Recull i relaciona dades

obtingudes per diferents mitjans
per a transferir informació de
caràcter científic.
4. Participar en intercanvis comunicatius (debats, 4.1. Participa, valora i respecta el CSC

entrevistes, col·loquis i converses) de l'àmbit personal, treball grupal.
acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques
i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la
interacció oral i comunicar-se per construir un
producte o tasca col·lectiva de forma col·laborativa
filtrant i compartint informació i continguts digitals,
utilitzant eines TIC, serveis del web social i entorns
virtuals d'aprenentatge, i comportar-se correctament
en aquesta comunicació per prevenir, denunciar i
protegir a altres de situacions de risc com el
ciberassetjament.
5. Escriure les conclusions dels seus treballs, 5.1. Expressa amb precisió i CCL
experiències o del projecte de recerca mitjançant coherència per escrit les
textos prèviament planificats, en diversos formats i conclusions de les seves
suports, cuidant els aspectes formals i les normes de investigacions.
correcció ortogràfica i gramatical, segons les
121
propietats textuals de cada gènere i situació

comunicativa , i crear continguts digitals com a
documents de text, presentacions multimèdia i
produccions audiovisuals amb sentit estètic i didàctic i
un llenguatge no discriminatori, utilitzant aplicacions
informàtiques d'escriptori o serveis de la web i
coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències.
6. Precisar en què consisteix la contaminació i 6.1. Utilitza el concepte de CMCCT

categoritzar els tipus més representatius. contaminació aplicat a casos
concrets.
6.2. Discrimina els diferents tipus

de contaminants, així com el seu
origen i efectes.
7. Contrastar arguments sobre les repercussions de la 7.1. Determina els processos de CMCCT
recollida selectiva de residus i la reutilització de tractament de residus i valora CSC
materials. críticament la recollida selectiva
dels mateixos.
7.2. Argumenta els pros i els

contres del reciclatge i de la
reutilització de recursos materials.
8. Analitzar i contrastar opinions sobre el concepte de 8.1. Identifica i descriu el CMCCT

desenvolupament sostenible i la seva repercussió en concepte de desenvolupament CSC
l'equilibri mediambiental. sostenible, enumera possibles CD
solucions al problema de la CCEC
degradació mediambiental.
9. Dissenyar estratègies per donar a conèixer als seus 9.1. Planteja estratègies de CMCCT
companys i persones properes la necessitat de sostenibilitat en l'entorn del CSC
conservar el medi ambient. centre.
10. Actuar de manera respectuosa amb el medi 10.1 Actua de manera CMCCT
ambient en l'ús de la tecnologia en la seva vida diària, respectuosa amb el medi ambient CSC
calculant l'impacte de la fabricació, utilització i en l'ús de la tecnologia en la seva CD
reciclatge de les TIC en la sostenibilitat del medi vida diària, calculant l'impacte de CCEC
ambient. la fabricació, utilització i reciclatge
de les TIC en la sostenibilitat del
medi ambient.
Temporalització
Aquest projecte de recerca està plantejat per realitzar-se al mateix temps que es treballa en les unitats 7 a
14.
122
Estàndard d'aprenentatge Instrument Excel·lent Satisfactori En procés No aconseguit Punts

avaluable Avaluació. 3 2 1 0
1.1. Integra i aplica les destreses Projecte Aplica les Aplica les destreses Aplica les destreses No respon.
pròpies dels mètodes de la ciència. d’investigació destreses de forma però cometent alguns cometent molts errors.
satisfactòria. errors.
2.1. Utilitza arguments justificant Argumenta Argumenta les Argumenta la hipòtesi Argumenta de forma
les hipòtesis que proposa. correctament les hipòtesis cometent cometent molts errors. totalment incorrecta
hipòtesis. alguns errors. les hipòtesis o no
respon.
3.1. Selecciona diferents fonts Selecciona Selecciona les fonts Selecciona les fonts Selecciona moltes
d'informació, recolzant-se en les correctament les d'informació, incloent d'informació incloent fonts d'informació no
TIC, per a l'elaboració i fonts d'informació. alguna poc fiable. moltes no fiables. fiables o no respon.
presentació de les seves
investigacions.
3.2. Recull i relaciona dades Utilitza moltes Utilitza algunes fonts Utilitza poques fonts Utilitza una o cap
obtingudes per diferents mitjans fonts d'informació d'informació diferents. d'informació diferents. font d'informació.
per a transferir informació de diferents.
caràcter científic.
4.1. Participa, valora i respecta el Treballa en grup Treballa en grup amb Treballa en grup amb No participa ni
treball grupal. de forma poques desatencions. poca implicació. valora el treball de la
satisfactòria. resta de l'alumnat.
5.1. Expressa amb precisió i Utilitza Utilitza el llenguatge Utilitza el llenguatge Llenguatge científic
coherència per escrit les correctament el científic cometent científic cometent molt pobre o no
conclusions de les seves llenguatge científic. algunes inexactituds. molts errors. respon.
investigacions.
6.1. Utilitza el concepte de Utilitza el concepte Utilitza el concepte Utilitza el concepte Utilitza el concepte
contaminació aplicat a casos sense cometre cometent pocs errors. cometent molts errors. de forma totalment
concrets. errors. errònia o no respon.
6.2. Discrimina els diferents tipus Identifica Identifica els elements Identifica els elements Respon de forma
de contaminants, així com el seu correctament tots principals i les principals i les totalment errònia o
origen i efectes. els elements i les relacions entre ells relacions entre ells no respon.
relacions entre ells. cometent pocs errors. cometent molts errors.
7.1. Determina els processos de Identifica Identifica els elements Identifica els elements Respon de forma
tractament de residus i valora correctament tots principals i les principals i les totalment errònia o
críticament la recollida selectiva els elements i les relacions entre ells relacions entre ells no respon.
dels mateixos. relacions entre ells. cometent pocs errors. cometent molts errors.
7.2. Argumenta els pros i els S'expressa S'expressa S'expressa S'expressa de

contres del reciclatge i de la correctament i correctament i aporta correctament i aporta manera incorrecta i
reutilització de recursos materials. aporta molts bastants arguments pocs arguments aporta pocs o cap
arguments vàlids. vàlids. vàlids. argument vàlid.
8.1. Identifica i descriu el concepte Identifica Identifica els elements Identifica els elements Respon de forma
de desenvolupament sostenible, correctament tots principals i les principals i les totalment errònia o
enumera possibles solucions al els elements i les relacions entre ells relacions entre ells no respon.
problema de la degradació relacions entre ells. cometent pocs errors. cometent molts errors.
mediambiental.
10.1 Actua de manera respectuosa Actua de manera Actua de manera Actua de manera No actua de manera
amb el medi ambient en l'ús de la respectuosa amb respectuosa amb el respectuosa amb el respectuosa amb el
tecnologia en la seva vida diària, el medi ambient en medi ambient en l'ús medi ambient en l'ús medi ambient en l'ús
calculant l'impacte de la fabricació, l'ús de la de la tecnologia en la de la tecnologia en la de la tecnologia en
utilització i reciclatge de les TIC en tecnologia en la seva vida diària, seva vida diària, la seva vida diària.
la sostenibilitat del medi ambient. seva vida diària. cometent algun error. cometent bastants
errors.
9.1. Planteja estratègies de Desenvolupa la Desenvolupa la feina Desenvolupa la feina Desenvolupa el

sostenibilitat en l'entorn del centre. feina correctament correctament aportant correctament si n treball de forma
i aporta idees poques idees noves. aportar idees noves. totalment incorrecta
noves. o no respon.
123
Unitat 15. R + D + I: ETAPES I LÍNIES DE RECERCA

Objectius
Conèixer el significat de les sigles R + D + I.
Diferenciar les etapes característiques d'un projecte d'I + D + I.
Contrastar els possibles camps de treball per al desenvolupament de projectes d'I + D + I.
Valorar la importància de les TIC en els projectes de R + D + I.
Usar les TIC per participar en un projecte d'I + D + I.

d'avaluació clau
Concepte de R + D 1. Analitzar la incidència de la R + 1.1. Relaciona els conceptes d'investigació, 2. CMCCT

+I D + I en la millora de la desenvolupament i innovació. CSIEE
Etapes d'un productivitat i l'augment de la CAA
projecte I + D + I. competitivitat en el marc 1.2. Contrasta les etapes del cicle I + D + I. 3, 4. CSC
globalitzador actual.
1.3. Relaciona la realització de projectes R + 1, 2.
D + I amb el desenvolupament d'una regió o
país.
R + D + I en els 2. Recopilar, analitzar i discriminar 2.1. Necessita com la innovació és o pot ser 5, 6. CCL
reptes de la societat informació sobre diferents tipus un factor de recuperació econòmica d'un CMCCT
La innovació d'innovació en productes i país. CD
orientada a la processos, a partir d'exemples CAA
societat. d'empreses punteres en 2.2. Enumera algunes línies d'R + D + I que 7, 8, 9. CSIEE
innovació. hi ha actualment per a les indústries Ciència,
químiques, farmacèutiques, alimentàries i indústria i
energètiques. medi
ambient.
Les TIC aplicades a 3. Valorar la importància de les 3.1. Discrimina i argumenta sobre la 10. CCL
la R + D + I TIC en la difusió de les aplicacions importància que tenen les Tecnologies de la Pràctiques CMCCT
i innovacions dels plans R + D + I Informació i la Comunicació en el cicle teòriques. CD
d'investigació i desenvolupament. CSIEE
Pràctiques 4. Discriminar i decidir sobre les 4.1. Utilitza diferents fonts d'informació Pràctiques CD
teòriques: fonts d'informació i els mètodes recolzant-se en les TIC, per a l'elaboració i teòriques. CSIEE
Les TIC aplicades a emprats per a la seva obtenció. presentació de les seves investigacions.
projectes de R + D
++ i d'astrofísica i 5. Presentar i defensar en públic el 5.1. Dissenya petits treballs d'investigació Pràctiques CCL
medicina. projecte de recerca realitzat. sobre un tema d'interès científic-tecnològic teòriques. CSIEE
per la seva presentació i defensa a l'aula.
5.2. Expressa amb precisió i coherència tant Pràctiques

verbalment com per escrit les conclusions teòriques.
de les seves investigacions.
Epígrafs Sessions
Motivació 1
1. R + D + I: Les etapes d'un projecte 1
2. R + D + I en els reptes de la societat març
1.les TIC aplicades a la R + D + i 1
Pràctiques teòriques 2
124

avaluable
1.1. Relaciona els 2. Relaciona Relaciona Relaciona amb No relaciona els

conceptes correctament els correctament, tot i bastants errors els conceptes
d'investigació, conceptes que amb alguns conceptes investigació,
desenvolupament i investigació, errors, els conceptes investigació, desenvolupament i
innovació. desenvolupament i investigació, desenvolupament i innovació.
innovació. desenvolupament i innovació.
innovació.
1.2. Contrasta les 3, 4. Identifica i aplica Identifica i aplica Identifica i aplica les Identifica i aplica de
etapes del cicle I + D + correctament les correctament, encara etapes del cicle I + D manera incorrecta les
I. etapes del cicle I + D que amb alguns + i amb bastants etapes del cicle I + D
+ I. errors, les etapes del errors. + I.
cicle I + D + I.
1.3. Relaciona la 1, 2. Relaciona Relaciona Relaciona amb No relaciona la

realització de correctament la correctament, tot i bastants errors la realització de
projectes R + D + I realització de que amb alguns realització de projectes R + D + I
amb el projectes R + D + I errors, la realització projectes R + D + I amb el
desenvolupament amb el de projectes R + D + I amb el desenvolupament
d'una regió o país. desenvolupament amb el desenvolupament d'una regió o país.
d'una regió o país. desenvolupament d'una regió o país.
d'una regió o país.
2.1. Necessita com la 5, 6. Identifica Identifica amb alguns Identifica amb No identifica, o ho fa
innovació és o pot ser correctament la errors la relació bastants errors la de forma incorrecta,
un factor de relació existent entre existent entre la relació existent entre la relació existent
recuperació la innovació i la innovació i la la innovació i la entre la innovació i la
econòmica d'un país. recuperació recuperació recuperació recuperació
econòmica d'un país. econòmica d'un país. econòmica d'un país. econòmica d'un país.
2.2. Enumera algunes 7, 8, 9. Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs No aporta exemples
línies d'R + D + I que Ciència, exemples vàlids de exemples vàlids de exemples vàlids de vàlids.
hi ha actualment per a indústria i línies d'R + D + I línies d'R + D + I línies d'R + D + I
les indústries medi aplicades a diversos aplicades a diversos aplicades a diversos
químiques, ambient. tipus d'indústries. tipus d'indústries. tipus d'indústries.
farmacèutiques,
alimentàries i
energètiques.
3.1. Discrimina i 10. Identifica Identifica amb alguns Identifica amb No identifica els
argumenta sobre la Pràctiques correctament els errors els avantatges bastants errors els avantatges de les
importància que tenen teòriques. avantatges de les de les TIC en el cicle avantatges de les TIC en el cicle
les Tecnologies de la TIC en el cicle d'investigació i TIC en el cicle d'investigació i
Informació i la d'investigació i desenvolupament. d'investigació i desenvolupament.
Comunicació en el desenvolupament. desenvolupament.
cicle d'investigació i
desenvolupament.
4.1. Utilitza diferents Pràctiques Utilitza les TIC de Utilitza les TIC amb Utilitza les TIC amb No utilitza les TIC i /
fonts d'informació teòriques. forma correcta i prou correcció i poca assiduïtat i o discrimina
recolzant-se en les discrimina generalment discrimina en part la incorrectament la
TIC, per a l'elaboració correctament la discrimina la informació informació
i presentació de les informació informació necessària necessària per a les necessària per a les
seves investigacions. necessària per a les per a les seves seves investigacions. seves investigacions.
seves investigacions. investigacions.
5.1. Dissenya petits Pràctiques Dissenya Dissenya amb alguns Dissenya amb No dissenya el treball
treballs d'investigació teòriques. correctament el errors el treball de bastants errors el de recerca, ni
sobre un tema treball de recerca recerca seguint les treball de recerca segueix les pautes
d'interès científic- seguint les pautes pautes del mètode seguint les pautes del del mètode científic.
tecnològic per la seva del mètode científic. científic mètode científic.
presentació i defensa
a l'aula.
5.2. Expressa amb Pràctiques Expressa Expressa amb alguns Expressa amb No expressa
precisió i coherència teòriques. correctament la errors la informació bastants errors la correctament la
tant verbalment com informació que vol que vol transmetre als informació que vol informació que vol
per escrit les transmetre als seus seus companys sobre transmetre als seus transmetre als seus
conclusions de les companys sobre les les investigacions companys sobre les companys sobre les
seves investigacions. investigacions realitzades. investigacions investigacions
realitzades. realitzades. realitzades.
125
Unitat 16. R + D + I AL DESENVOLUPAMENT DE LA SOCIETAT

Objectius
Valorar la importància d'invertir en investigació bàsica.
Relacionar les activitats d'R + D + I amb el progrés d'una societat.
Conèixer alguns dels organismes i administracions que fomenten les activitats R + D + I al nostre país.
Interpretar gràfics sobre el desenvolupament de projectes d'I + D + I en diferents països i / o comunitats.

d'avaluació clau
La necessitat de la 1. Valorar la importància de promoure la 1.1. Reconeix la importància de 1, 3. CCL

recerca bàsica investigació bàsica per permetre nous avenços la recerca bàsica en la
científics i tecnològics. fabricació de productes d'ús CMCCT
organismes públics quotidià.
d'investigació. CD
CAA
1.2. Valora la importància 2, 3. CSIEE
d'algunes investigacions
bàsiques en el Ciència,
desenvolupament de la societat. indústria i
medi ambient.
R + D + I i el 2. Analitzar la incidència de la R + D + I en la 2.1. Necessita com la innovació 4, 5, 10. CMCCT

desenvolupament millora de la societat, augment de la és o pot ser un factor de
d'un país o regió competitivitat en el marc globalitzador actual. recuperació econòmica d'un CD
país. CAA
Innovació a Espanya.
Innovació en les CSIEE
comunitats CSC
autònomes.
3. Investigar sobre tipus d'innovació en 3.1. Enumera quins organismes 6, 7, 8, 9. CMCCT

productes o en processos, valorant críticament i administracions fomenten l'R +
les aportacions d'organismes públics i D + I al nostre país a nivell CSIEE
d'organitzacions de diversa índole, a partir estatal i autonòmic.
d'exemples d'empreses punteres en
innovació.
Temporalització: la unitat es desenvoluparà al llarg de sis sessions:
Motivació 1
1. La necessitat de la investigació bàsica 2
2. R + D + I i el desenvolupament d'un país o regió febrer
126

avaluable *
1.1. Reconeix la 1, 3. Reconeix Reconeix Reconeix amb No reconeix la

importància de la correctament la correctament, encara bastants errors la importància de la
recerca bàsica en la importància de la que amb errors, la importància de la investigació bàsica.
fabricació de investigació bàsica. importància de la investigació bàsica.
productes d'ús investigació bàsica.
quotidià.
1.2. Valora la 2, 3. Valora i argumenta Valora i argumenta Valora i argumenta No valora ni

importància Ciència, correctament la correctament, tot i que amb bastants errors argumenta la
d'algunes indústria i importància de la amb alguns errors, la la importància de la importància de la
investigacions medi investigació bàsica importància de la investigació bàsica investigació bàsica
bàsiques en el ambient. per al investigació bàsica per al per al
desenvolupament de desenvolupament de per al desenvolupament de desenvolupament de
la societat la societat. desenvolupament de la societat. la societat.
la societat.
2.1. Necessita com 4, 5, 10. Aporta molts Aporta suficients Aporta pocs Aporta arguments
la innovació és o pot arguments vàlids. arguments vàlids. arguments vàlids. completament
ser un factor de incorrectes o no els
recuperació aporta.
econòmica d'un país.
3.1. Enumera quins 6, 7, 8, 9. Coneix correctament Coneix la majoria Coneix pocs No coneix
organismes i els organismes i d'organismes i organismes i organismes ni
administracions administracions que administracions que administracions que administracions que
fomenten l'R + D + I fomenten l'R + D + I fomenten l'R + D + I al fomenten l'R + D + I fomenten l'R + D + I
al nostre país a nivell al nostre país. nostre país. al nostre país. al nostre país.
estatal i autonòmic.
127
PROJECTE DE RECERCA III. UNA LLAR DE CIÈNCIA FICCIÓ

Objectius
Aquest projecte d'investigació pretén que es desenvolupin una sèrie d'objectius:
Elaborar hipòtesis, i contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i argumentació.
continguts treballats en les unitats 15 i 16:
Consolidar els objectius i estàndards treballats durant les unitats 15 i 16.
Reconèixer el paper que exerceix el desenvolupament científic i tecnològic en aconseguir una major
habitabilitat i comoditat a les llars.
Relacionar els avenços en ciència i tecnologia amb hàbits de la vida quotidiana.
Valorar la necessitat d'invertir i treballar en projectes d'R + D + I.

d'avaluació clau
Projecte 1. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i 1.1. Integra i aplica les destreses Projecte CMCCT
d'investigació realitzar un projecte de recerca en equip sobre un tema pròpies dels mètodes de la ciència. d'investigació CAA
d'interès científic-tecnològic o sobre aplicacions de la
ciència en el món laboral, tenir iniciativa per emprendre i
proposar accions, fent una previsió de recursos
adequada, sent conscient de les seves fortaleses i
debilitats, mantenint la motivació i interès, actuant amb
flexibilitat per transformar les dificultats en possibilitats, i
avaluar el procés i els resultats.
2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de 2.1. Utilitza arguments justificant les CMCCT
l'experimentació o l'observació i l'argumentació. hipòtesis que proposa.
3. Seleccionar i valorar críticament les fonts d'informació i 3.1. Utilitza diferents fonts CMCCT
els mètodes emprats per a la seva obtenció. d'informació, recolzant-se en les TIC, CD
per a l'elaboració i presentació de les CAA
seves investigacions.
3.2. Recull i relaciona dades

obtingudes per diferents mitjans per
a transferir informació de caràcter
científic.
4. Participar, valorar i respectar el treball grupal. 4.1. Participa, valora i respecta el CSC
treball grupal.
5. Presentar i defensar per escrit el projecte d'investigació 5.1. Expressa amb precisió i CCL
realitzat. coherència per escrit les conclusions
de les seves investigacions.
6. Investigar i argumentar sobre tipus d'innovació, ja sigui 6.1. Reconeix tipus d'innovació de CMCCT
en productes o en processos, valorant-los críticament. productes basada en la utilització de CD
nous materials, noves tecnologies, CAA
etcètera, que sorgeixen per donar CSC
resposta a noves necessitats de la
societat.
7. Recopilar, analitzar i discriminar informació sobre 7.1. Necessita com la innovació és o CMCCT
diferents tipus d'innovació en productes i processos, a pot ser un factor de recuperació CSC
partir d'exemples d'empreses punteres en innovació. econòmica d'un país.
8. Valorar la importància de les TIC en la difusió de les 8.1. Argumenta la importància que CMCCT
aplicacions i innovacions dels plans R + D + I. tenen les Tecnologies de la CCL
Informació i la Comunicació en el
cicle d'investigació i
desenvolupament.
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT); competència digital (CD);
aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d'iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions
culturals (CCEC).
128
Temporalització
Aquest projecte de recerca està plantejat per realitzar-se al mateix temps que es treballa en les unitats 15 i
16.

avaluable d'avaluació 3 2 1 0
1.1. Integra i aplica les Projecte Aplica les Aplica les Aplica les No respon.
destreses pròpies dels mètodes d'investigació destreses de destreses però destreses
de la ciència. forma cometent alguns cometent molts
satisfactòria. errors. errors.
2.1. Utilitza arguments Argumenta Argumenta les Argumenta la Argumenta de

justificant les hipòtesis que correctament les hipòtesis hipòtesi forma totalment
proposa. hipòtesis. cometent alguns cometent molts incorrecta les
errors. errors. hipòtesis o no
respon.
3.1. Selecciona diferents fonts Selecciona Selecciona les Selecciona les Selecciona
d'informació, recolzant-se en correctament les fonts fonts moltes fonts
les TIC, per a l'elaboració i fonts d'informació, d'informació d'informació no
presentació de les seves d'informació. incloent alguna incloent moltes fiables o no
investigacions. poc fiable. no fiables. respon.
3.2. Recull i relaciona dades Utilitza moltes Utilitza algunes Utilitza poques Utilitza una o
obtingudes per diferents mitjans fonts fonts d'informació fonts cap font
per a transferir informació de d'informació diferents. d'informació d'informació.
caràcter científic. diferents. diferents.
4.1. Participa, valora i respecta Treballa en grup Treballa en grup Treballa en grup No participa ni
el treball grupal. de forma amb poques amb poca valora el treball
satisfactòria. desatencions. implicació. de la resta de
l'alumnat.
5.1. Expressa amb precisió i Utilitza Utilitza el Utilitza el Llenguatge

coherència per escrit les correctament el llenguatge llenguatge científic molt
conclusions de les seves llenguatge científic cometent científic pobre o no
investigacions. científic. algunes cometent molts respon.
inexactituds. errors.
6.1. Reconeix tipus d'innovació Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs No aporta
de productes basades en la exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids
utilització de nous materials, o no respon.
noves tecnologies, etcètera,
que sorgeixen per donar
resposta a noves necessitats
de la societat.
7.1. Necessita com la innovació S'expressa S'expressa S'expressa S'expressa de

és o pot ser un factor de correctament i correctament i correctament i manera
recuperació econòmica d'un aporta molts aporta bastants aporta pocs incorrecta i
país. arguments arguments vàlids. arguments aporta pocs o
vàlids. vàlids. cap argument
vàlid.
8.1. Argumenta la importància Aporta molts Aporta bastants Aporta pocs Aporta
que tenen les Tecnologies de la arguments i arguments i arguments i arguments i
Informació i la Comunicació en exemples vàlids. exemples vàlids. exemples vàlids. exemples
el cicle d'investigació i invàlids o no
desenvolupament. respon.
129
C. Matemàtiques orientades als Ensenyaments Aplicats:

metodologia, element curriculars, avaluació i qualificació
Objectius de l'àrea de Matemàtiques orientades als Ensenyaments Aplicats
L'àrea de Matemàtiques orientades als Ensenyaments Aplicades de 4t ESO contribuirà a
desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:
– Resoldre problemes utilitzant els recursos i les estratègies necessaris per a això, i
indicar el procés seguit en cada cas .
– Fer prediccions utilitzant patrons, regularitats i lleis matemàtiques en diferents
contextos matemàtics.
– Generar variacions en els problemes ja resolts per tal d'aprofundir-hi.
– Realitzar processos d'investigació aportant informes de resultats i conclusions.
– Aplicar les matemàtiques a la vida quotidiana.
– Descobrir les fortaleses i les debilitats matemàtiques personals.
– Desenvolupar la resiliència en la resolució de situacions noves.
– Afrontar la presa de decisions com un procés de creixement personal i d'orientació cap
al futur, i valorar la seva aplicació en contextos matemàtics.
– Utilitzar amb destresa la calculadora, programes informàtics, etc., com a mitjà per
facilitar els càlculs, comprovar operacions, descobrir patrons, etc.
– Seleccionar la informació necessària per resoldre problemes de la vida quotidiana amb
autonomia i sentit crític.
– Utilitzar de forma adequada els diferents tipus de nombres per resoldre problemes de
la vida quotidiana, aplicant correctament les seves operacions i la prioritat de les
mateixes.
– Utilitzar les magnituds i les unitats de mesura adequades en cada situació a l'enfrontar-
se a un problema matemàtic.
– Disposar de recursos per analitzar i gestionar situacions problemàtiques i aplicar
procediments específics per a resoldre-les.
– Traduir eficaçment enunciats de problemes relacionats amb la vida quotidiana al
llenguatge algebraic.
– Fer servir raonadament polinomis i fraccions algebraiques.
– Utilitzar equacions i sistemes per a resoldre problemes en contextos de la vida real.
– Representar relacions quantitatives i qualitatives a través de diferents tipus de funcions
i interpretar els resultats obtinguts a partir de taules, gràfiques ...
– Conèixer els conceptes bàsics sobre semblança, teorema de Pitàgores, àrees de
figures planes i àrees i volums de cossos geomètrics, i aplicar-los a la resolució de
problemes.
– Descriure, utilitzant un vocabulari adequat, situacions extretes de contextos
comunicatius de la realitat sobre el maneig de l'atzar i l'estadística.
130
– Analitzar i interpretar dades estadístiques extretes de diferents mitjans de

comunicació.
– Utilitzar diferents mitjans de representació estadística en distribucions unidimensionals.
– Conèixer les distribucions bidimensionals, representar-les i valorar la correlació.
– Resoldre problemes de probabilitat simple i composta utilitzant adequadament la llei de
Laplace, taules de doble entrada, diagrames d'arbre ...
Competències clau, Indicadors i Descriptors.
COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS DESCRIPTORS
Competència matemàtica i Cura de l'entorn - Interactuar amb l'entorn natural de manera respectuosa.
competències bàsiques en mediambiental i dels - Comprometre amb l'ús responsable dels recursos naturals per
ciència i tecnologia éssers vius promoure un desenvolupament sostenible.
- Respectar i preservar la vida dels éssers vius del seu entorn.
- Prendre consciència dels canvis produïts per l'ésser humà en
l'entorn natural i les repercussions per a la vida futura.
Vida saludable - Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable pel que fa a

l'alimentació i l'exercici físic.
- Generar criteris personals sobre la visió social de l'estètica del cos
humà davant de la seva cura saludable.
La ciència en el dia a dia - Reconèixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

- Aplicar mètodes científics rigorosos per millorar la comprensió de la
realitat circumdant en diferents àmbits (biològic, geològic, físic,
químic, tecnològic, geogràfic ...).
- Fer servir els coneixements sobre ciència i tecnologia per solucionar
problemes, comprendre el que passa al nostre voltant i respondre
preguntes.
Maneig d'elements - Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions,

matemàtics magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris
de mesurament i codificació numèrica, etc.
- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.
- Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.
Raonament lògic i - Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

resolució de problemes - Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies
apropiades.
- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida
quotidiana.
Comunicació lingüística Comprensió: oral i escrita - Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.
- Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.
Expressió: oral i escrita - Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les
normes ortogràfiques i gramaticals per elaborar textos escrits i orals.
- Compondre diferents tipus de textos creativament amb sentit literari.
Normes de comunicació - Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de
131
paraula, escolta atenta a l'interlocutor ...

- Fer servir elements de comunicació no verbal, o en diferents
registres, en les diverses situacions comunicatives.
Comunicació en altres - Entendre el context sociocultural de la llengua, així com la seva

llengües història per a un millor ús de la mateixa.
- Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en
diferents contextos.
- Utilitzar els coneixements sobre la llengua per buscar informació i
llegir textos en qualsevol situació.
- Produir textos escrits de diversa complexitat per al seu ús en
situacions quotidianes o en assignatures diverses.
Competència digital Tecnologies de la - Emprar diferents fonts per a la recerca d'informació.

informació - Seleccionar l'ús de les diferents fonts segons la seva fiabilitat.
- Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d'informació
obtinguda a través de mitjans tecnològics.
Comunicació audiovisual - Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per

transmetre informacions diverses.
- Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.
Utilització d'eines digitals - Fer servir eines digitals per a la construcció de coneixement.
- Actualitzar l'ús de les noves tecnologies per millorar el treball i
facilitar la vida diària.
- Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.
Consciència i expressions Respecte per les - Mostrar respecte cap al patrimoni cultural mundial en les seves
culturals manifestacions culturals diferents vessants (artístic-literària, etnogràfica, científic-tècnica ...), i
pròpies i alienes cap a les persones que han contribuït al seu desenvolupament.
- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.
- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l'evolució del
pensament científic.
Expressió cultural i - Expressar sentiments i emocions mitjançant codis artístics.

artística - Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les
manifestacions de creativitat i gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.
- Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.
Competències socials i cíviques Educació cívica i - Conèixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat
constitucional històrica a partir de diferents fonts, i identificar les implicacions que té
viure en un Estat social i democràtic de dret ratificat per una
constitució.
- Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context de
l'escola.
Relació amb els altres - Desenvolupar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de
convivència i treball i per a la resolució de conflictes.
- Mostra disponibilitat per a la participació activa en àmbits de
participació establerts.
- Reconèixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.
Compromís social - Aprendre a comportar des del coneixement dels diferents valors.
132
- Concebre una escala de valors pròpia i actuar d'acord amb ella.

- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte als diferents
ritmes i potencialitats.
- Involucrar o promoure accions amb una finalitat social.
Sentit d'iniciativa i esperit Autonomia personal - Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.
emprenedor - Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d'elles.
- Ser constant en el treball, superant les dificultats.
- Dirimir la necessitat d'ajuda en funció de la dificultat de la tasca.
Lideratge - Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

- Contagiar entusiasme per la tasca i tenir confiança en les
possibilitats d'aconseguir objectius.
- Prioritzar la consecució d'objectius grupals sobre els interessos
personals.
Creativitat - Generar noves i divergents possibilitats des coneixements previs

d'un tema.
- Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.
- Trobar possibilitats en l'entorn que altres no aprecien.
Emprenedoria - Optimitzar l'ús de recursos materials i personals per a la consecució

d'objectius.
- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.
- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o els
projectes.
- Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.
Aprendre a aprendre Perfil d'aprenent - Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils
d'aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives ...
- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de
l'aprenentatge.
- Generar estratègies per aprendre en diferents contextos
d'aprenentatge.
Eines per estimular el - Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític,
pensament emocional, interdependent ...
- Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa
dels continguts.
Planificació i avaluació de - Planificar els recursos necessaris i els passos que s'han de realitzar
l'aprenentatge en el procés d'aprenentatge.
- Seguir els passos establerts i prendre decisions sobre els passos
següents en funció dels resultats intermedis.
- Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.
- Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.
Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau.

Descripció del model competencial
En la descripció del model competencial s'inclou el marc de descriptors competencials, en el
qual apareixen els continguts reconfigurats des d'un enfocament d'aplicació que facilita
l'entrenament de les competències; recordem que aquestes no s'estudien, ni s'ensenyen:
133
s'entrenen. Per a això, és necessària la generació de tasques d'aprenentatge que permeti a

l'alumnat l'aplicació del coneixement mitjançant metodologies d'aula actives.
Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a
causa d'això, cadascuna d'aquestes es divideix en indicadors de seguiment (entre dos i cinc per
competència), grans pilars que permeten descriure d'una manera més precisa; atès que el
caràcter d'aquests és encara molt general, l'ajust del nivell de concreció exigeix que aquests
indicadors es divideixin, al seu torn, en el que es denominen descriptors de la competència, que
seran els que «descriguin» el grau competencial de l'alumnat . Per cada indicador de seguiment
trobarem entre dos i quatre descriptors, amb els verbs en infinitiu.
A cada unitat didàctica cadascun d'aquests descriptors es concreta en exercicis
competencials, redactats en tercera persona del singular del present d'indicatiu. L'acompliment
és l'aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de manera explícita; és, per
tant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim d'un marc de descriptors
competencials definit per al projecte i aplicable a totes les assignatures i cursos de l'etapa.
Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, com ara
la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la
informació i la comunicació, l'emprenedoria i l'educació cívica i constitucional, es treballaran des
de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el procés d'ensenyament-aprenentatge de
l'alumnat sigui el més complet possible.
D'altra banda, el desenvolupament i l'aprenentatge dels valors, presents en totes les àrees,
ajudaran a que els nostres alumnes i alumnes aprenguin a desenvolupar-se en una societat ben
consolidada en la qual tots puguem viure, i en la construcció col·laborin.
La diversitat dels nostres alumnes i alumnes, amb els seus estils d'aprenentatge diferents,
ens ha de conduir a treballar des de les diferents potencialitats de cada un d'ells, recolzant-nos
sempre en les seves fortaleses per poder donar resposta a les seves necessitats. A l'àrea de
Matemàtiques orientades als Ensenyaments Aplicades incidirem en l'entrenament de totes les
competències de manera sistemàtica posant l'accent en els descriptors més afins a ella:
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
Aquesta àrea possibilita a tots i cadascun dels seus aspectes la competència matemàtica, a
partir del coneixement dels continguts i la seva varietat de procediments de càlcul, anàlisi, mesura
i estimació de la realitat que envolta a els alumnes i les alumnes, com a instrument imprescindible
en el desenvolupament del seu pensament i component essencial de comprensió.
Així, a més dels descriptors de la competència que es treballen puntualment a les unitats,
destaquem els següents:
– Aplicar mètodes científics rigorosos per millorar la comprensió de la realitat circumdant
en diferents àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic. ..).
– Prendre consciència dels canvis produïts per l'ésser humà en l'entorn natural i les
repercussions per a la vida futura.
134
– Comprometre amb l'ús responsable dels recursos naturals per promoure un

desenvolupament sostenible.
– Reconèixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.
– Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds,
percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació
numèrica, etc.
– Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.
– Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.
– Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.
– Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.
Comunicació lingüística
Per fomentar el seu desenvolupament des de l'àrea de Matemàtiques s'ha d'insistir en la
incorporació del que és essencial del llenguatge matemàtic a l'expressió habitual i l'adequada
precisió en el seu ús. D'altra banda, es treballa específicament en els continguts associats a la
descripció verbal dels raonaments i dels processos.
Destaquem els descriptors següents:
– Compondre creativament diferents tipus de textos amb sentit literari.
– Entendre el context sociocultural de la llengua, així com la seva història, per a un millor
ús de la mateixa.
– Produir textos escrits de diversa complexitat per al seu ús en situacions quotidianes o
en assignatures diverses.
– Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.
– Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.
– Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta
atenta a l'interlocutor ...
– Fer servir elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en les diverses
situacions comunicatives.
– Utilitzar els coneixements sobre la llengua per buscar informació i llegir textos en
qualsevol situació.
Competència digital
La lectura i la creació de gràfiques, l'organització de la informació en forma analítica i
comparativa, la modelització de la realitat, la introducció al llenguatge gràfic i estadístic, l'ús de
calculadores i eines tecnològiques i altres processos matemàtics, contribueixen al
desenvolupament d'aquesta competència.
En aquesta àrea treballarem els següents descriptors de la competència:
– Seleccioneu l'ús de les diferents fonts segons la seva fiabilitat.
– Actualitzar l'ús de les noves tecnologies per millorar el treball i facilitar la vida diària.
– Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.
135
– Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions

diverses.
Consciència i expressions culturals
L'aportació matemàtica es fa present en multitud de produccions artístiques, així com les
seves estratègies i processos mentals fomenten la consciència i l'expressió cultural de les
societats. Igualment, l'alumnat, mitjançant el treball matemàtic, pot comprendre diverses
manifestacions artístiques, sent capaç d'utilitzar els seus coneixements matemàtics en la creació
de les seves pròpies obres.
En aquesta àrea treballarem els següents descriptors:
– Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.
– Expressar sentiments i emocions mitjançant codis artístics.
– Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat, i
gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.
– Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.
Competències socials i cíviques
La utilització d'estratègies personals de càlcul i de resolució de problemes facilita compartir
aquestes per acceptar altres punts de vista, el que és indispensable a l'hora de realitzar un treball
cooperatiu i en equip. Reconèixer i valorar les aportacions dels altres, enriqueix a l'estudiant.
Entrenarem els següents descriptors:
– Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i
treball, i per a la resolució de conflictes.
– Concebre una escala de valors pròpia i actuar d'acord amb ella.
– Involucrar o promoure accions amb una finalitat social.
– Mostra disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establerts.
– Reconèixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
Les estratègies matemàtiques com la resolució de problemes, que inclouen la planificació,
la gestió del temps i dels recursos, la valoració dels resultats i l'argumentació per defensar el
procés i els resultats, ajuden al desenvolupament d'aquesta competència. Aquest ajut serà major
en la mesura que es fomentin actituds de confiança i d'autonomia en la resolució de situacions
obertes i problemes relacionats amb la realitat concreta que viu l'alumnat.
Els descriptors que entrenarem són:
– Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d'elles.
– Contagiar entusiasme per la tasca i tenir confiança en les possibilitats d'aconseguir
objectius.
– Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.
– Generar noves i divergents possibilitats des coneixements previs d'un tema.
– Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.
136
– Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o els projectes.

– Trobar possibilitats en l'entorn que altres no aprecien.
Aprendre a aprendre
– L'autonomia en la resolució de problemes en Matemàtiques, juntament amb la
verbalització del procés de resolució, ajuda a la reflexió sobre el que han après,
afavorint aquesta competència.
– Per al desenvolupament de la competència d'aprendre a aprendre és també necessari
incidir des de l'àrea en els continguts relacionats amb l'autonomia, la perseverança, la
sistematització, la mirada crítica i l'habilitat per comunicar amb eficàcia els resultats del
propi treball.
– Treballarem els següents descriptors de manera prioritària:
– Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l'aprenentatge.
– Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional,
interdependent ...
– Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.
– Planificar els recursos necessaris i els passos que s'han de realitzar en el procés
d'aprenentatge.
– Seguir els passos establerts i prendre decisions sobre els passos següents en funció
dels resultats intermedis.
– Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.
– Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.
Organització i seqüenciació d’elements curriculars

La part del currículum que es correspon amb l'àrea de Matemàtiques orientades als
Ensenyaments Aplicats s'agrupa en diversos blocs. Els continguts, els criteris d'avaluació i els
estàndards d'aprenentatge es formulen per a 4t d'Educació Secundària.
En la seva redacció es respectarà la numeració dels criteris d'avaluació i dels estàndards
d'aprenentatge tal com apareix en el Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual
s'estableix el currículum bàsic d'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat .
137
BLOC 1. Processos, mètodes i actituds en Matemàtiques

Continguts
– Planificació del procés de resolució de problemes.
– Estratègies i procediments posats en pràctica: ús del llenguatge apropiat (gràfic, numèric,
algebraic, etc.), reformulació del problema, resoldre sub problemes, recompte exhaustiu,
començar per casos particulars senzills, buscar regularitats i lleis, etc.
– Reflexió sobre els resultats: revisió de les operacions utilitzades, assignació d'unitats als
resultats, comprovació i interpretació de les solucions en el context de la situació, recerca
d'altres formes de resolució, etc. Plantejament d'investigacions matemàtiques escolars en
contextos numèrics, geomètrics, funcionals, estadístics i probabilístics.
– Pràctica dels processos de matematització i modelització, en contextos de la realitat i en
contextos matemàtics.
– Confiança en les pròpies capacitats per a desenvolupar actituds adequades i afrontar les
dificultats pròpies del treball científic.
– Utilització de mitjans tecnològics en el procés d'aprenentatge per a:
a) la recollida ordenada i l'organització de dades.
b) l'elaboració i la creació de representacions gràfiques de dades numèriques, funcionals o
estadístics.
c) facilitar la comprensió de propietats geomètriques o funcionals i la realització de càlculs de
tipus numèric, algebraic o estadístic.
d) el disseny de simulacions i l'elaboració de prediccions sobre situacions matemàtiques
diverses.
e) l'elaboració d'informes i documents sobre els processos duts a terme i els resultats i
conclusions obtinguts.
f) comunicar i compartir, en entorns apropiats, la informació i les idees matemàtiques.
Criteris d'avaluació
1. Expressar verbalment, de forma raonada, el procés seguit en la resolució d'un problema.
2. Utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, realitzant els càlculs
necessaris i comprovant les solucions obtingudes.
3. Descriure i analitzar situacions de canvi, per trobar patrons, regularitats i lleis matemàtiques, en
contextos numèrics, geomètrics, funcionals, estadístics i probabilístics, valorant la seva utilitat
per fer prediccions.
4. Aprofundir en problemes resolts plantejant petites variacions en les dades, altres preguntes,
altres contextos, etc.
5. Elaborar i presentar informes sobre el procés, els resultats i les conclusions obtingudes en els
processos d'investigació.
6. Desenvolupar processos de matematització en contextos de la realitat quotidiana (numèrics,
geomètrics, funcionals, estadístics o probabilístics) a partir de la identificació de problemes en
situacions problemàtiques de la realitat.
7. Valorar la modelització matemàtica com un recurs per resoldre problemes de la realitat
quotidiana, avaluant l'eficàcia i les limitacions dels models utilitzats o construïts.
8. Desenvolupar i cultivar les actituds personals inherents al quefer matemàtic.
138
9. Superar bloquejos i inseguretats davant la resolució de situacions desconegudes.

10. Reflexionar sobre les decisions preses, aprenent d'això per a situacions similars futures.
11. Emprar les eines tecnològiques adequades, de forma autònoma, realitzant càlculs numèrics,
algebraics o estadístics, fent representacions gràfiques, recreant situacions matemàtiques
mitjançant simulacions o analitzant amb sentit crític situacions diverses que ajudin a la
comprensió de conceptes matemàtics o a la resolució de problemes.
12. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera habitual en el procés
d'aprenentatge, buscant, analitzant i seleccionant informació rellevant a Internet o en altres
fonts, elaborant documents propis, fent exposicions i argumentacions dels mateixos, i
compartint aquests en entorns apropiats per facilitar la interacció.
Estàndards d'aprenentatge avaluables
1.1. Expressa verbalment, de forma raonada, el procés seguit en la resolució d'un problema, amb el
rigor i la precisió adequats.
2.1. Analitza i comprèn l'enunciat dels problemes (dades, relacions entre les dades, context del
problema).
2.2. Valora la informació d'un enunciat i la relaciona amb el nombre de solucions del problema.
2.3. Realitza estimacions i elabora conjectures sobre els resultats dels problemes a resoldre,
valorant la seva utilitat i eficàcia.
2.4. Utilitza estratègies heurístiques i processos de raonament en la resolució de problemes,
reflexionant sobre el procés de resolució de problemes.
3.1. Identifica patrons, regularitats i lleis matemàtiques en situacions de canvi, en contextos
numèrics, geomètrics, funcionals, estadístics i probabilístics.
3.2. Utilitza les lleis matemàtiques trobades per realitzar simulacions i prediccions sobre els
resultats esperats, valorant la seva eficàcia i idoneïtat.
4.1. Aprofundeix en els problemes un cop resolts: revisant el procés de resolució i els passos i idees
importants, analitzant la coherència de la solució o buscant altres formes de resolució.
4.2. Es planteja nous problemes a partir d'un resolt: variant les dades, proposant noves preguntes,
resolent altres problemes semblants, plantejant casos particulars o més generals d'interès, i
establint connexions entre el problema i la realitat.
5.1. Exposa i defensa el procés seguit, a més de les conclusions obtingudes, utilitzant diferents
llenguatges: algebraic, gràfic, geomètric i estadístic-probabilístic.
6.1. Identifica situacions problemàtiques de la realitat, susceptibles de contenir problemes d'interès.
6.2. Estableix connexions entre un problema del món real i el món matemàtic: identificant el
problema o problemes matemàtics subjacents en ell i els coneixements matemàtics necessaris.
6.3. Usa, elabora o construeix models matemàtics senzills que permetin la resolució d'un problema
o problemes dins el camp de les matemàtiques.
6.4. Interpreta la solució matemàtica del problema en el context de la realitat.
6.5. Realitza simulacions i prediccions, en el context real, per valorar l'adequació i les limitacions
dels models, proposant millores que augmentin la seva eficàcia.
7.1. Reflexiona sobre el procés i obté conclusions sobre ell i els seus resultats.
8.1. Desenvolupa actituds adequades per al treball en matemàtiques: esforç, perseverança,
flexibilitat i acceptació de la crítica raonada.
139
8.2. Es planteja la resolució de reptes i problemes amb la precisió, cura i interès adequats al nivell
educatiu i a la dificultat de la situació.
8.3. Distingeix entre problemes i exercicis, i adopta l'actitud adequada per a cada cas.
8.4. Desenvolupa actituds de curiositat i indagació, juntament amb hàbits de plantejar-se preguntes
i buscar respostes adequades, tant en l'estudi dels conceptes com en la resolució de
problemes.
9.1. Pren decisions en els processos de resolució de problemes, d'investigació i de matematització
o de modelització, valorant les conseqüències de les mateixes i la seva conveniència per la
seva senzillesa i utilitat.
10.1. Reflexiona sobre els problemes resolts i els processos desenvolupats, valorant la potència i la
senzillesa de les idees clau, i aprenent per a situacions futures similars.
11.1. Selecciona eines tecnològiques adequades i les utilitza per a la realització de càlculs numèrics,
algebraics o estadístics quan la dificultat dels mateixos impedeix o no aconsella fer-los
manualment.
11.2. Utilitza mitjans tecnològics per fer representacions gràfiques de funcions amb expressions
algebraiques complexes i extreure informació qualitativa i quantitativa sobre elles.
11.3. Dissenya representacions gràfiques per explicar el procés seguit en la resolució de problemes,
mitjançant la utilització de mitjans tecnològics.
11.4. Recrea entorns i objectes geomètrics amb eines tecnològiques interactives per mostrar,
analitzar i comprendre propietats geomètriques.
12.1. Elabora documents digitals propis (text, presentació, imatge, vídeo, so ...) com a resultat del
procés de recerca, anàlisi i selecció d'informació rellevant, amb l'eina tecnològica adequada, i
els comparteix per a la seva discussió o difusió.
12.2. Utilitza els recursos creats per donar suport a la exposició oral dels continguts treballats a
l'aula.
12.3. Utilitza adequadament els mitjans tecnològics per estructurar i millorar el seu procés
d'aprenentatge, recollint la informació de les activitats, analitzant punts forts i febles del seu
procés acadèmic i establint pautes de millora.
BLOC 2. Números i àlgebra
Continguts
– Reconeixement de nombres que no poden expressar-se en forma de fracció. Nombres
irracionals.
– Diferenciació de nombres racionals i irracionals. Expressió decimal i representació en la recta
real.
– Jerarquia de les operacions. Interpretació i utilització dels nombres reals i les operacions en
diferents contextos, triant la notació i la precisió més adequades en cada cas.
– Utilització de la calculadora per realitzar operacions amb qualsevol tipus d'expressió numèrica.
Càlculs aproximats.
– Intervals. Significat i diferents formes d'expressió. Proporcionalitat directa i inversa. Aplicació a
la resolució de problemes de la vida quotidiana.
– Els percentatges en l'economia. Augments i disminucions percentuals. Percentatges
successius. Interès simple i compost.
140
– Polinomis: arrels i factorització.

– Utilització d'identitats notables.
– Resolució d'equacions i sistemes de dues equacions lineals amb dues incògnites.
– Resolució de problemes quotidians mitjançant equacions i sistemes.
1. Conèixer i utilitzar els diferents tipus de nombres i operacions, juntament amb les seves
propietats i aproximacions, per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i altres
matèries de l'àmbit acadèmic recollint, transformant i intercanviant informació.
2. Utilitzar amb destresa el llenguatge algebraic, les seves operacions i propietats.
3. Representar i analitzar situacions i estructures matemàtiques utilitzant equacions de diferents
tipus per a resoldre problemes.
1.1. Reconeix els diferents tipus de nombres (naturals, enters, racionals i irracionals), indica el criteri
seguit per a la seva identificació i els utilitza per representar i interpretar adequadament la
informació quantitativa.
1.2. Realitza els càlculs amb eficàcia, bé mitjançant càlcul mental, algoritmes de llapis i paper o
calculadora, i utilitza la notació més adequada per a les operacions de suma, resta, producte,
divisió i potenciació.
1.3. Realitza estimacions i jutja si els resultats obtinguts són raonables.
1.4. Utilitza la notació científica per representar i operar (productes i divisions) amb nombres molt
grans o molt petits.
1.5. Compara, ordena, classifica i representa els diferents tipus de nombres reals, intervals i
semirectes, sobre la recta numèrica.
1.6. Aplica percentatges a la resolució de problemes quotidians i financers, i valora l'ús de mitjans
tecnològics quan la complexitat de les dades ho requereixi.
1.7. Resol problemes de la vida quotidiana en què intervenen magnituds directament i inversament
proporcionals.
2.1. S'expressa de manera eficaç fent ús del llenguatge algebraic.
2.2. Realitza operacions de suma, resta, producte i divisió de polinomis, i utilitza identitats notables.
2.3. Obté les arrels d'un polinomi i el factoritza, mitjançant l'aplicació de la regla de Ruffini.
3.1. Formula algebraicament una situació de la vida real mitjançant equacions de primer i segon
grau i sistemes de dues equacions lineals amb dues incògnites, les resol i interpreta el resultat
obtingut.
BLOC 3. Geometria
Continguts
– Figures semblants.
– Teoremes de Tales i Pitàgores. Aplicació de la semblança per a l'obtenció indirecta de
mesures.
– Raó entre longituds, àrees i volums de figures i cossos semblants.
– Resolució de problemes geomètrics en el món físic: mesura i càlcul de longituds, àrees i volums
de diferents cossos.
141
– Ús d'aplicacions informàtiques de geometria dinàmica que facilitin la comprensió de conceptes i

propietats geomètriques.
1. Calcular magnituds efectuant mesures directes i indirectes a partir de situacions reals, emprant
els instruments, tècniques o fórmules més adequades i aplicant, així mateix, la unitat de mesura
més d'acord amb la situació descrita.
2. Utilitzar aplicacions informàtiques de geometria dinàmica, representant cossos geomètrics i
comprovant, mitjançant interacció amb elles, propietats geomètriques.
1.1. Utilitza els instruments, les fórmules i les tècniques apropiats per a mesurar angles, longituds,
àrees i volums de cossos i figures geomètriques, interpretant les escales de mesures.
1.2. Empra les propietats de les figures i els cossos (simetries, descomposició en figures més
conegudes, etc.) i aplica el teorema de Tales per a estimar o calcular mesures indirectes.
1.3. Utilitza les fórmules per calcular perímetres, àrees i volums de triangles, rectangles, cercles,
prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes, i les aplica per resoldre problemes geomètrics,
assignant les unitats correctes.
1.4. Calcula mesures indirectes de longitud, àrea i volum mitjançant l'aplicació del teorema de
Pitàgores i la semblança de triangles.
2.1. Representa i estudia els cossos geomètrics més rellevants (triangles, rectangles, cercles,
prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes) amb una aplicació informàtica de geometria
dinàmica i comprova les propietats geomètriques.
BLOC 4. Funcions
Continguts
– Interpretació d'un fenomen descrit mitjançant un enunciat, taula, gràfica o expressió analítica.
– Estudi d'altres models funcionals i descripció de les seves característiques, utilitzant el
llenguatge matemàtic apropiat.
– Aplicació en contextos reals.
– La taxa de variació com a mesura de la variació d'una funció en un interval.
1. Identificar relacions quantitatives en una situació, determinar el tipus de funció que pot
representar-les, i aproximar i interpretar la taxa de variació mitjana a partir d'una gràfica, de
dades numèriques o mitjançant l'estudi dels coeficients de l'expressió algebraica .
2. Analitzar informació proporcionada a partir de taules i gràfiques que representin relacions
funcionals associades a situacions reals, obtenint informació sobre el seu comportament,
evolució i possibles resultats finals.
1.1. Identifica i explica relacions entre magnituds que poden ser descrites mitjançant una relació
funcional, associant les gràfiques amb els seus corresponents expressions algebraiques.
1.2. Explica i representa gràficament el model de relació entre dues magnituds per als casos de
relació lineal, quadràtica, proporcional inversa i exponencial.
142
1.3. Identifica, estima o calcula elements característics d'aquestes funcions (talls amb els eixos,
intervals de creixement i decreixement, màxims i mínims, continuïtat, simetries i periodicitat).
1.4. Expressa raonadament conclusions sobre un fenomen, a partir de l'anàlisi de la gràfica que el
descriu o d'una taula de valors.
1.5. Analitza el creixement o decreixement d'una funció mitjançant la taxa de variació mitjana,
calculada a partir de l'expressió algebraica, d'una taula de valors o de la pròpia gràfica.
1.6. Interpreta situacions reals que responen a funcions senzilles: lineals, quadràtiques, de
proporcionalitat inversa i exponencials.
2.1. Interpreta críticament dades de taules i gràfics sobre diverses situacions reals.
2.2. Representa dades mitjançant taules i gràfics utilitzant eixos i unitats adequades.
2.3. Descriu les característiques més importants que s'extreuen d'una gràfica, assenyalant els
valors puntuals o intervals de les variables que les determinen, utilitzant tant llapis i paper com
a mitjans informàtics.
2.4. Relaciona diferents taules de valors i les seves gràfiques corresponents en casos senzills,
justificant la decisió.
2.5. Utilitza amb destresa elements tecnològics específics per dibuixar gràfiques.
BLOC 5. Estadística i probabilitat
Continguts
– Anàlisi crítica de taules i gràfiques estadístiques en els mitjans de comunicació.
– Interpretació, anàlisi i utilitat de les mesures de centralització i dispersió.
– Comparació de distribucions mitjançant l'ús conjunt de mesures de posició i dispersió.
– Construcció i interpretació de diagrames de dispersió. Introducció a la correlació.
– Atzar i probabilitat. Freqüència d'un succés aleatori.
– Càlcul de probabilitats mitjançant la regla de Laplace.
– Probabilitat simple i composta. Esdeveniments dependents i independents. Diagrama en arbre.
1. Utilitzar el vocabulari adequat per a la descripció de situacions relacionades amb l'atzar i
l'estadística, analitzant i interpretant informacions que apareixen en els mitjans de comunicació.
2. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més
usuals, en distribucions unidimensionals, utilitzant els mitjans més adequats (llapis i paper,
calculadora, full de càlcul) i valorant qualitativament la representativitat de les mostres
utilitzades.
3. Calcular probabilitats simples i compostes per resoldre problemes de la vida quotidiana,
utilitzant la regla de Laplace en combinació amb tècniques de recompte com els diagrames
d'arbre i les taules de contingència.
1.1. Utilitza un vocabulari adequat per a descriure situacions relacionades amb l'atzar i l'estadística.
1.2. Formula i comprova conjectures sobre els resultats d'experiments aleatoris i simulacions.
1.3. Empra el vocabulari adequat per interpretar i comentar taules de dades, gràfics estadístics i
paràmetres estadístics.
1.4. Interpreta un estudi estadístic a partir de situacions concretes properes a l'alumne.
143
2.1. Discrimina si les dades recollides en un estudi estadístic corresponen a una variable discreta o
contínua.
2.2. Elabora taules de freqüències a partir de les dades d'un estudi estadístic, amb variables
discretes i contínues.
2.3. Calcula els paràmetres estadístics (mitjana aritmètica, recorregut, desviació típica, quartils ...)
en variables discretes i contínues, amb l'ajuda de la calculadora o d'un full de càlcul.
2.4. Representa gràficament dades estadístiques recollides en taules de freqüències, mitjançant
diagrames de barres i histogrames.
3.1. Calcula la probabilitat de successos amb la regla de Laplace i utilitza, especialment, diagrames
d'arbre o taules de contingència per al recompte de casos.
3.2. Calcula la probabilitat de successos compostos senzills en què intervinguin dues experiències
aleatòries simultànies o consecutives.
Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per utilitzar a l'àrea

Treballar de manera competencial a l'aula suposa un canvi metodològic important; el docent
passa a ser un gestor de coneixement de l'alumnat i l'alumne o alumna adquireix un major grau de
protagonisme.
L'àrea de Matemàtiques és una matèria de les denominades instrumentals, de manera que
a la feina d'aula el docent fa servir dos objectius fonamentals: la consecució d'objectius curriculars
a través dels continguts de currículum i el desenvolupament d'habilitats que afavoreixin
l'aprenentatge dels estudiants en altres àrees.
En aquest procés cal l'entrenament individual i el treball reflexiu de procediments bàsics
de l'assignatura: la resolució de problemes, el càlcul, la comparació i el maneig de dades...,
aspectes que són òbviament extrapolats a altres àrees i contextos d'aprenentatges.
En alguns aspectes de l'àrea, fonamentalment en aquells que persegueixen les habilitats de
treball en equip i la resolució conjunta de problemes, el treball en grup col·laboratiu aporta, a
més de l'entrenament d'habilitats socials bàsiques i l'enriquiment personal des de la diversitat, una
plataforma immillorable per entrenar la competència comunicativa.
Des del coneixement de la diversitat de l'aula i en resposta a les múltiples intel·ligències
predominants en els estudiants, el desenvolupament d'activitats des de la teoria de les
intel·ligències múltiples facilita que tots els alumnes i les alumnes puguin arribar a comprendre
els continguts que pretenem que adquireixin per el desenvolupament dels objectius
d'aprenentatge.
A l'àrea de Matemàtiques orientades als Ensenyaments Aplicades és indispensable la
vinculació a contextos reals i l'aplicació dels conceptes més abstractes per entendre la utilitat de
les eines matemàtiques en el dia a dia. Per a això, les tasques competencials propostes facilitaran
aquest aspecte i permetran la contextualització d'aprenentatges en situacions quotidianes i
properes als estudiants.
144
Evidències per al port foli

A partir del treball amb els acompliments competencials, s'obtindran diverses evidències
d'aprenentatge, vinculades als estàndards que inclou el currículum de cada assignatura. Per
registrar-les, utilitzarem port folis d'aprenentatge a l'aula, el que fa necessari que, al llarg de les
diferents unitats didàctiques, es planifiquin la realització i la recollida de proves que mostrin el
nivell d'assoliment de l'estàndard, així com la seva evolució al llarg del curs.
El port folio és una eina d'avaluació del procés d'aprenentatge que consisteix
fonamentalment en la recollida d'evidències de l'evolució de cada alumne i alumna; aquesta
recollida pot pautar o deixar que sigui el propi alumnat qui seleccioni quines evidències vol
mostrar. Cada evidència ha d'incorporar una reflexió afegida sobre el treball realitzat, les dificultats
trobades i els objectius de millora personal. El document de la cartera pot realitzar-se en paper o
en format digital. A l'annex d'avaluació es presenta un guió per a la seva realització.
Les evidències que podem recollir en l'àrea poden obtenir a partir de:
– Activitats del llibre de l'alumnat o de la guia que treballin explícitament els estàndards
definits en la unitat.
– Mapes mentals o conceptuals elaborats pels alumnes i les alumnes.
– Productes d'aprenentatge dissenyats per poder aplicar-los en tasques realitzades en
un context real; per exemple: eines i fórmules matemàtiques, fulls de càlcul, elements
de mesura i disseny, murals, gràfics, treballs d'aplicació de les tasques, etc.
– Proves escrites que evidenciïn el treball amb els estàndards d'aprenentatge.
– Eines d'autoavaluació i coavaluació del treball a l'aula.
145
Unitats didàctiques
Unitat 1. Nombres enters i racionals

El caràcter orientador que ha de tenir l'ESO comporta la necessitat de facilitar que, en aquest últim
curs, els alumnes i les alumnes puguin conèixer com són les matemàtiques que es van a trobar
posteriorment, tant en l'àmbit acadèmic, on aquesta matèria pot no ser essencial, com en el món
professional o laboral. Per això creiem que, en aquesta opció orientada als ensenyaments aplicades, ha de
prevaler el paper instrumental, cultural i de raonament.
L'objectiu d'aquesta unitat és repassar, aclarir, reforçar i donar sentit pràctic al coneixement sobre els
nombres naturals, enters i racionals. Així, al llarg de tota ella, al costat del repàs de coneixements teòrics,
pren especial rellevància la presència de models de problemes resolts amb significat a l'entorn dels alumnes
i les alumnes.
Els nombres naturals són els que millor dominen, però no és estrany trobar estudiants que no han
adquirit suficient destresa en les operacions amb enters. Els aspectes bàsics en què cal insistir són: l'ordre
en Z,el càlcul mental i les regles d'operativa, ús de parèntesis i jerarquia de les operacions.
Els nombres fraccionaris, el seu significat i la seva utilitat per a mesurar, és una cosa que ja s'ha
après en cursos anteriors. És en la seva operatòria on solen aparèixer diferències. S'insistirà en això. La
tecla de fracció a la calculadora pot ser un bon recurs, no només per substituir el càlcul manual
d'expressions complicades, sinó per entendre la simplificació i l'equivalència entre fracció i nombre decimal.
El significat de les potències d'exponent negatiu mereix una atenció especial, atès el poc intuïtiu del
i
concepte, abans de començar a utilitzar la tecla x de la calculadora per obtenir qualsevol potència. És
desitjable que els alumnes i les alumnes arribin a operar i simplificar expressions amb potències aplicant les
propietats de les mateixes.
Coneixements mínims
– Operar amb soltesa amb nombres positius i negatius en operacions combinades.
– Maneig de les fraccions: ús i operacions.
– Coneixement i aplicació de la jerarquia de les operacions i l'ús del parèntesi.
– Operar i simplificar amb potències d'exponent sencer.
– Utilització adequada, oportuna i eficaç de la calculadora.
– Resolució de problemes numèrics amb nombres enters i fraccionaris.
Complements importants
– Coneixement dels conjunts N, Z i Q, i les seves relacions.
– Representació dels nombres enters i racionals en la recta real.
– Valor absolut d'un nombre: distància al zero.
– Reflexió sobre la «reducció a comú denominador» per comparar, sumar o restar fraccions.
– Indagar sobre el funcionament de la tecla a b / c de la calculadora.
Objectius didàctics
1. Fer servir amb destresa les operacions amb nombres naturals, enters i fraccionaris.
2. Resoldre problemes aritmètics amb nombres enters i fraccionaris.
146
Estàndards d'aprenentatge
Continguts Criteris d'avaluació C.C.
avaluables
Nombres naturals i 1. Operar amb destresa amb nombres 1.1. Realitza operacions CCL,
enters positius i negatius en operacions combinades amb nombres CMCT, CD,
Operacions. Regles. combinades. enters. CAA, CEC
Maneig destre en les
operacions amb 2. Fer servir fraccions: ús i operacions. 2.1. Realitza operacions CCL,
nombres enters. Conèixer i aplicar la jerarquia de les amb fraccions. CMCT, CD,
Valor absolut. operacions i l'ús dels parèntesis. CAA, CSYC
Nombres racionals
Representació en la 3. Operar i simplificar amb potències 3.1. Realitza operacions i CCL,
recta. d'exponent sencer. simplificacions amb CMCT,
Operacions amb potències d'exponent CAA, SIEP
fraccions. sencer.
Simplificació.
Equivalència. 4. Resoldre problemes numèrics amb 4.1. Resol problemes en CMCT, CD,
Comparació. nombres enters i fraccionaris. què hagi d'utilitzar nombres CAA, SIEP
Suma. Producte. Resoldre problemes de combinatòria enters i fraccionaris.
Quocient. senzills (que no requereixen conèixer les
La fracció com a fórmules de les agrupacions
operador. combinatòries clàssiques).
Potenciació
Potències d'exponent
sencer. Operacions.
Propietats.
Relació entre les
potències i les arrels.
Resolució de
problemes
Resolució de
problemes aritmètics.
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
(CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC), sentit d'iniciativa i esperit
emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
Selecció d'evidències per al port

Llibre de l'alumne (LA) / Proposta didàctica (PD) / Recursos fotocopiables (RF)
Estàndards d'aprenentatge avaluables Selecció d'evidències per al port
1.1. Realitza operacions combinades amb Activitats d'operacions combinades amb nombres enters de
nombres enters. les pàgines 14 i 21 del LA.
2.1. Realitza operacions amb fraccions. Exercicis d'operacions amb fraccions de les pàgines 17 i 21
del LA.
3.1. Realitza operacions i simplificacions amb Activitats per a operar amb potències d'exponent sencer de les
potències d'exponent sencer. pàgines 20 i 21 del LA i activitats del web.
4.1. Resol problemes en què hagi d'utilitzar Problemes del LA (pàgines 15, 19, 22 i 23) i de la web, en els
nombres enters i fraccionaris. que s'utilitzen nombres enters i fraccionaris.
147
Unitat 2. Nombres decimals

La importància d'aquesta unitat és evident: els nombres decimals els utilitzem quotidianament, tant
en el nostre sistema monetari com en qualsevol altre de mesura. Tot i que els estudiants els coneixen i els
manegen amb soltesa, cal reflexionar i aprofundir sobre ells per arribar a aconseguir que relacionin els
números decimals amb les fraccions, que manegen amb soltesa l'aproximació i el control de l'error comès,
així com la notació científica, manualment i amb la calculadora.
Al començament de la unitat es fa un succint repàs dels avantatges del nostre sistema de numeració
decimal: facilitat d'expressió, lectura i comparació de nombres, la utilització de l'arrodoniment com
l'aproximació que més s'acosta al nombre fins a un cert ordre, i mostra amb claredat la magnitud de l'error
comès.
Si considerem tota fracció com una divisió indicada, a l'efectuar sorgeixen els diferents tipus de
decimals exactes o periòdics.
El domini de les aproximacions decimals és un altre aspecte fonamental. La presència i la utilització
dels decimals il·limitats, diaris o no, i de nombres enters amb moltes xifres, ens porta a aprendre quantes
xifres convé prendre per expressar, raonablement i amb eficàcia, una certa quantitat.
Aquesta idea enllaça amb l'ús de la notació científica, amb la qual els estudiants s'hauran trobat ja a
la calculadora.
– Maneig destre dels nombres decimals, càlcul mental i manual, comparació, potències de base
10. Operatòria.
– Pas de fracció a decimal i de decimal a fracció.
– Expressió aproximada d'un nombre. Cota d'error.
– Notació científica: lectura, escriptura, interpretació i comparació de nombres en notació
científica, manualment i amb calculadora (tecla EXP).
– Tècnica per passar a fracció un nombre decimal periòdic.
– Nombres racionals i irracionals: alguns irracionals importants.
– Error absolut i error relatiu. Cotes.
– Operacions amb nombres en notació científica amb calculadora i manualment.
1. Manejar amb destresa els números decimals, les seves relacions amb les fraccions, les seves
aproximacions i els errors comesos en elles.
2. Conèixer la notació científica i efectuar operacions amb ajuda de la calculadora.
148

avaluables
Expressió decimal dels Manejar amb destresa 1.1. Domina l'expressió decimal CCL,
nombres l'expressió dels nombres d'un nombre o d'una quantitat. CMCT,
Avantatges: escriptura, decimals i conèixer els seus CAA,
1.2. Coneix i diferencia els
lectura, comparació avantatges respecte a altres CSYC
diferents tipus de nombres
Números decimals i sistemes de numeració.
decimals, així com les situacions
fraccions. Relació
que els originen.
Pas de fracció a decimal.
Pas de decimal exacte a Relacionar els nombres 2.1. Troba un nombre fraccionari CCL,
fracció. fraccionaris amb la seva equivalent a un decimal exacte o CMCT,
Pas de decimal periòdic a expressió decimal. periòdic. CAA,
fracció. SIEP
Diari pur.
Diari mixt. 3. Fer aproximacions 3.1. Apropa quantitats a l'ordre CMCT,
Números aproximats adequades a cada situació i d'unitats adequat i calcula o fita CD, CAA,
Error absolut. Cota. conèixer i controlar els errors els errors absolut i relatiu en cada SIEP
Error relatiu. Cota. comesos. cas.
Arrodoniment de nombres
4. Conèixer la notació 4.1. Interpreta i escriu nombres en CCL,
Assignació d'un nombre
científica i efectuar operacions notació científica i opera amb ells. CMCT,
de xifres d'acord amb la
manualment i amb ajuda de la CD, CAA,
precisió dels càlculs i
calculadora. CEC
amb el que estigui
expressant. 4.2. Utilitza la calculadora per
Càlcul d'una cota de anotar i operar amb quantitats
l'error absolut i l'error donades en notació científica, i
relatiu comesos. relaciona els errors amb les xifres
La notació científica significatives utilitzades.
Lectura i escriptura de
nombres en notació
científica.
Relació entre error relatiu
i el nombre de xifres
significatives utilitzades.
Maneig de la calculadora
per a la notació científica.
149
1.1. Domina l'expressió decimal d'un nombre o d'una Activitats del LA (pàgina 34) i dels RF
quantitat. d'expressions decimals.
1.2. Coneix i diferencia els diferents tipus de nombres Activitats de càlculs amb nombres decimals de la
decimals, així com les situacions que els originen. pàgina 34 del LA.
2.1. Troba un nombre fraccionari equivalent a un decimal Activitats del web i de les pàgines 27 i 34 del LA i
exacte o periòdic. per relacionar nombres fraccionaris i decimals.
3.1. Apropa quantitats a l'ordre d'unitats adequat i calcula Exercici de la pàgina 28 per estimar el nombre de
o fita els errors absolut i relatiu en cada cas. xifres significatives i preguntes de càlcul de l'error
de les pàgines 29 i 30 del LA.
4.1. Interpreta i escriu nombres en notació científica i Activitats del LA per utilitzar nombres en notació
opera amb ells. científica (pàgina 31).
4.2. Utilitza la calculadora per anotar i operar amb Activitats de càlcul amb nombres escrits en notació
quantitats donades en notació científica, i relaciona els científica de les pàgines 32 i 33 del LA, dels RF i
errors amb les xifres significatives utilitzades. del web.
150
Unitat 3. Nombres reals

Malgrat el seu nom, els números reals juguen un paper més teòric que pràctic, ja que, com vam
veure en la unitat anterior, en les aplicacions dels nombres a la realitat basta utilitzar unes poques xifres
decimals. De manera que, en aquesta unitat, ens ocuparem, fonamentalment, d'aspectes teòrics dels
nombres.
Es comença atenent la seva classificació: sencers, fraccionaris, irracionals ... La concepció dels
irracionals com a nombres que no poden expressar com a quocient de dos enters pot prendre, per a aquests
alumnes, una significació històrica i anecdòtica: els irracionals existeixen, la seva existència va suposar un
xoc per als antics grecs i coneixem alguns: Juntament amb els irracionals, omplen la recta, donant lloc als
nombres reals. El maneig dels intervals (oberts, tancats, semioberts) i de les semirectes, la seva
nomenclatura i significat, són destreses que aquests estudiants han de dominar, així com el significat de les
arrels n-ésimas i la forma exponencial d'aquestes. I, sobretot, la utilització de la calculadora per obtenir
l'expressió decimal de qualsevol arrel. Un cop més insistirem en l'important que resulta saber quantes xifres
decimals s'han de manejar en funció del context en què s'estigui treballant.
Les propietats dels radicals, a més de tenir interès teòric, serveixen per poder manejar eficientment.
Simplificar, operar, extreure fora de l'arrel, racionalitzar ... són, en definitiva, manipulacions l'objectiu és
mantenir el resultat final de la forma més elegant i còmoda d'expressar ( «matemàticament correcta»). No
obstant això, des d'un punt de vista pràctic, i amb ajuda de la calculadora, es poden obtenir les expressions
decimals dels radicals i operar, senzillament, amb ells.
– Reconeixement de nombres racionals i irracionals. Classificació de nombres de tot tipus escrits
en qualsevol de les seves expressions.
– Representació aproximada d'un nombre qualsevol sobre la recta real.
– Maneig destre de intervals i semirectes. Utilització de les nomenclatures adequades.
– Interpretació de radicals. Càlcul mental.
– Utilització de la forma exponencial dels radicals.
– Utilització destra de la calculadora per operar amb potències i arrels.
– Coneixement de les propietats dels radicals i la seva utilització per a operar amb ells.
– Racionalització de denominadors en casos senzills.
– Comprensió de la irracionalitat de
1. Conèixer els nombres reals, els diferents conjunts de nombres i els intervals sobre la recta real.
2. Conèixer el concepte d'arrel d'un nombre, així com les propietats de les arrels, i aplicar-los en
l'operatòria amb radicals.
151
Estàndards d'aprenentatge
Continguts Criteris d'avaluació CC
avaluables
Números no racionals 1. Conèixer els nombres reals, 1.1. Classifica nombres de CCL,
Expressió decimal. els diferents conjunts de diferents tipus. CMCT,
Reconeixement d'alguns nombres i els intervals sobre la CD,
1.2. Utilitza la calculadora per al
irracionals recta real. SIEP,
càlcul numèric amb arrels.
Els nombres reals CEC
La recta real.
2. Utilitzar diferents recursos 2.1. Representa nombres reals CCL,
Representació exacta o
per representar nombres reals recolzant-se en el teorema de CMCT,
aproximada de nombres de
sobre la recta numèrica. Tales i en el teorema de CD,
diferents tipus sobre R.
Pitàgores. CAA,
Intervals i semirectes
CEC
Nomenclatura. 2.2. Representa nombres reals
Expressió d'intervals o amb l'aproximació desitjada.
semirectes amb la notació
adequada. 3. Conèixer i manejar la 3.1. Defineix intervals i semirectes CCL,
Arrel n-èsima d'un nombre nomenclatura que permet en la recta real. CMCT,
Propietats. definir intervals sobre la recta CAA
Notació exponencial. numèrica.
Utilització de la calculadora
4. Conèixer el concepte d'arrel 4.1. Tradueix arrels a la forma CMCT,
per obtenir potències i arrels
d'un nombre. exponencial i viceversa. CD,
qualssevol.
CAA,
Radicals 4.2. Calcula arrels manualment i
SIEP
Propietats dels radicals. amb la calculadora.
Utilització de les propietats
amb radicals. Simplificació. 5. Conèixer les propietats de 5.1. Interpreta i simplifica radicals. CCL,
Racionalització de les arrels i aplicar-les en CMCT,
denominadors. l'operatòria amb radicals. CD,
5.2. Opera amb radicals.
CAA,
5.3. Racionalitza denominadors. CEC
152
1.1. Classifica nombres de diferents tipus. Activitats del LA i els RF per reconèixer els diferents tipus
de nombres (per exemple, exercicis 2 i 3 de la pàgina 47
del LA).
1.2. Utilitza la calculadora per al càlcul numèric amb Activitats del web i del LA per al càlcul d'arrels amb
arrels. calculadora (per exemple els de la pàgina 47 del LA).
2.1. Representa nombres reals recolzant-se en el Exercicis del web i de les pàgines 41 i 47 del LA sobre
teorema de Tales i en el teorema de Pitàgores. representació de nombres reals.
2.2. Representa nombres reals amb l'aproximació Exercicis del web i de les pàgines 41 i 47 del LA per
desitjada. representar nombres reals.
3.1. Defineix intervals i semirectes en la recta real. Activitats del LA per definir intervals i semirectes (pàgines
43 i 47).
4.1. Tradueix arrels a la forma exponencial i Activitats del LA per expressar de forma exponencial
viceversa. arrels (per exemple, exercici 1 de la pàgina 44 del LA).
4.2. Calcula arrels manualment i amb la calculadora. Activitats del LA per calcular arrels (per exemple,
exercicis 2 i 3 de la pàgina 44).
5.1. Interpreta i simplifica radicals. Exercicis de les pàgines 46 i 48 del LA i exercicis de la

pàgina web.
5.2. Opera amb radicals. Activitats del LA per operar amb radicals: pàgines 46, 48 i
49, i activitats proposades a la web.
5.3. Racionalitza denominadors. Exercicis de racionalització de denominadors. Per

exemple, l'exercici 6 de la pàgina 46 del LA i els exercicis
proposats en els RF.
153
Unitat 4. Problemes aritmètics

En aquesta unitat es revisen alguns conceptes relacionats amb la proporcionalitat i s'aprofundeix en
els processos per a la seva aplicació a la resolució de certs problemes aritmètics amb què es trobaran els
alumnes i les alumnes en l'anàlisi i interpretació de la realitat quotidiana: pressupostos, inversions, compres
a terminis, rebaixes, repartiments, estimació de beneficis, previsió de temps en viatges, etc. Estem parlant
de matemàtiques pràctiques per a la vida.
A cada un dels epígrafs que estructuren la unitat, s'ha seleccionat una sèrie de problemes tipus que
serveixen per activar els conceptes i els procediments que donen contingut al tema.
L'objectiu és que els estudiants, a través dels exemples, prenguin consciència d'aquests continguts i
els incorporin de manera significativa, generalitzant i sent capaços de transferir per a la seva aplicació en
altres situacions i contextos.
En el pla conceptual es revisen:
– Les relacions de proporcionalitat directa i inversa.
– La idea de percentatge: com a fracció, com a nombre decimal i com a proporció.
– L'interès bancari, simple i compost.
En el pla dels procediments s'insisteix i s'aprofundeix en:
– El mètode de reducció a la unitat per a la resolució de situacions de proporcionalitat.
– La regla de tres simple (directa i inversa) i composta.
– El càlcul amb percentatges (càlcul de la banda, del total o del percentatge, augments i
disminucions percentuals, etc.).
– El preu del diner en situacions de dipòsits i préstecs (interès simple i interès compost).
– Els processos que faciliten la resolució de problemes relatius a mescles i repartiments
proporcionals.
– Els procediments per a la resolució de problemes relatius a velocitats i temps (trobades,
persecucions i abast, etc.).
Gran part d'aquests continguts s'han presentat ja en cursos anteriors i pesa-hi tant el conceptual com
ho procedimental. L'aprofundiment dependrà del grau de dificultat amb que s'aborden: complexitat de
l'enunciat, tipus de nombres manejats en les dades, interpretació de les solucions, expressió i presentació
dels processos, etc.
La majoria dels continguts són de repàs i tenen aplicació en la realitat quotidiana. Per tant,
pràcticament tota la unitat es considera necessària per a la totalitat de les alumnes i els alumnes.
– Problemes de proporcionalitat composta.
– Problemes de repartiments inversament proporcionals.
– Problemes d'interès bancari (manejant diferents unitats de temps, interès compost, compres i
amortitzacions a terminis, etc.).
– Altres problemes aritmètics (mescles, velocitats i temps, ompliment i buidatge ...).
154
1. Aplicar procediments específics per a la resolució de problemes relacionats amb la
proporcionalitat i els percentatges.
2. Disposar de recursos per analitzar i gestionar situacions de mescles, repartiments,
desplaçaments de mòbils, ompliment i buidatge ...
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge avaluables CC
Magnituds directament i 1. Aplicar procediments específics 1.1. Resol problemes de CCL,

inversament per a la resolució de problemes proporcionalitat simple, directa i CMCT,
proporcionals relacionats amb la proporcionalitat. inversa, mentalment, per reducció a la CD, SEIP,
Mètode de reducció a la unitat i manualment, utilitzant la regla CEC
unitat. de tres.
Regla de tres.
1.2. Resol problemes de
Proporcionalitat
composta. proporcionalitat composta.
Resolució de problemes
2. Conèixer i aplicar procediments per 2.1. Resol problemes de repartiments CCL,
de proporcionalitat
a la resolució de situacions de directament i inversament CMCT,
simple i composta.
repartiments proporcionals. proporcionals. CD, CAA,
Repartiments
SIEP
directament i
inversament 3. Aplicar procediments específics 3.1. Calcula percentatges (càlcul de la CCL,
proporcionals per a resoldre problemes de part donat el total, càlcul del total CMCT,
Percentatges percentatges. donada la part). CD, CAA,
Càlcul de percentatges. CSYC
Associació d'un 3.2. Resol problemes de
percentatge a una percentatges: càlcul del total, de la
fracció o a un nombre part o del tant per cent.
decimal.
3.3. Resol problemes d'augments i
Resolució de problemes
disminucions percentuals.
de percentatges.
Càlcul del total, de la 3.4. Resol problemes amb
part i del tant per cent. percentatges encadenats.
Augments i disminucions
percentuals. 4. Comprendre i manejar situacions 4.1. Resol problemes d'interès simple. CCL,
Interès bancari relacionades amb els diners (interès CMCT,
4.2. Resol problemes senzills d'interès
L'interès simple com un bancari). CD, SEIP,
compost. CEC
cas de proporcionalitat
composta. Fórmula.
5. Disposar de recursos per analitzar i 5.1. Resol problemes de mescles. CCL,
Interès compost.
gestionar situacions de mescles, CMCT,
Altres problemes
5.2. Resol problemes de velocitats i
repartiments, desplaçaments de CD, CAA
aritmètics
mòbils, ompliment i buidatge ... temps (persecucions i trobades,
Mescles, mòbils,
d'ompliment i buidatge).
ompliment i buidatge.
155

1.1. Resol problemes de proporcionalitat simple, directa i Activitats dels RF i de les pàgines 51 i 64 del
inversa, mentalment, per reducció a la unitat i manualment, LA per resoldre problemes de
utilitzant la regla de tres. proporcionalitat.
1.2. Resol problemes de proporcionalitat composta. Problemes de les pàgines 52 i 64 del LA i del
web de proporcionalitat composta.
2.1. Resol problemes de repartiments directament i inversament Problemes de repartiments de les pàgines
proporcionals. 53, 65 i 66 del LA.
3.1. Calcula percentatges (càlcul de la part donat el total, càlcul Problemes de càlcul de percentatges dels RF
del total donada la part). i de les pàgines 54, 64 i 65 del LA.
3.2. Resol problemes de percentatges: càlcul del total, de la part Problemes de percentatges del LA; per
o del tant per cent. exemple, de les pàgines 55 i 65.
3.3. Resol problemes d'augments i disminucions percentuals. Problemes d'augments i disminucions

percentuals de les pàgines 56, 57 i 65 del LA.
3.4. Resol problemes amb percentatges encadenats. Problemes de percentatges encadenats de

les pàgines 58 i 66 del LA.
4.1. Resol problemes d'interès simple. Problemes d'interès simple del LA (pàgines
59 i 65).
4.2. Resol problemes senzills d'interès compost. Problemes d'aplicació d'interès compost de
les pàgines 60 i 65 del LA.
5.1. Resol problemes de mescles. Problemes de mescles de les pàgines 61 i 66

del LA i problemes proposats a la web.
5.2. Resol problemes de velocitats i temps (persecucions i Problemes de velocitats i temps de les
trobades, d'ompliment i buidatge). pàgines 61 i 63 del LA i activitats del web.
156
Unitat 5. Expressions algebraiques

Aquesta unitat és la primera de les tres que dedicarem a aquest curs a l'estudi de l'àlgebra.
Els dos primers apartats de la unitat se centren en recordar els monomis i els polinomis, la seva terminologia
bàsica i les seves operacions. Tot això és conegut, excepte la divisió de polinomis que exigirà un tractament
més pausat i reiterat.
Com un cas particular de divisió, s'introdueix la regla de Ruffini i, encara que sense anomenar-lo, el teorema
de la resta, que servirà de base per al procediment que permet buscar les arrels d'un polinomi.
Es recorden també els productes notables i l'extracció de factor comú que, juntament amb les arrels d'un
polinomi, permetran treballar en la seva factorització. I tot això s'ha d'aplicar en la simplificació d'expressions
algebraiques.
Finalment, es dedica un apartat a la preparació per a resoldre equacions mitjançant la realització d'activitats
en què es proposa simplificar expressions o traduir al llenguatge algebraic un enunciat, tasques fonamentals
per a les pròximes unitats.
Destaquem el caràcter fonamentalment procedimental de la unitat, en la qual predomina l'operativa. Això
suposa que en el procés d'aprenentatge s'ha de primar la pràctica reiterada d'exercicis que permetin adquirir
agilitat i seguretat en el càlcul algebraic.
– Monomis: terminologia bàsica.
– Valor numèric d'un monomi.
– Operacions amb monomis: suma, resta, producte i divisió de monomis.
– Polinomis: terminologia bàsica.
– Suma i resta de polinomis.
– Producte d'un polinomi per un monomi.
– Producte de dos polinomis.
– Divisió de polinomis.
– Extracció de factor comú.
– Identitats notables.
– En la divisió de monomis, el tractament del cas en què el grau del numerador és menor que el
del denominador.
– En la divisió de polinomis, estudi de la relació entre el dividend, el divisor, el quocient i la resta.
– Divisió de polinomis entre(x - a).Regla de Ruffini.
– Arrels d'un polinomi.
– Factorització de polinomis.
– Simplificació de fraccions algebraiques senzilles.
1. Diferenciar els diferents tipus d'expressions algebraiques i operar amb elles, especialment les
relacionades amb la reducció i la resolució d'equacions.
2. Conèixer la regla de Ruffini i les seves aplicacions. Factoritzar polinomis. Conèixer la regla de
Ruffini i les seves aplicacions. Factoritzar polinomis.
157

avaluables
Monomis. Terminologia 1. Conèixer i manejar els 1.1. Reconeix i anomena els CCL,
Valor numèric. monomis, la seva terminologia elements d'un monomi. CMCT,
Operacions amb i les seves operacions. CD, CAA
monomis: producte, 1.2. Opera amb monomis.
quocient, simplificació.
2. Conèixer i manejar els 2.1. Suma, resta, multiplica i CCL,
Polinomis
polinomis, la seva divideix polinomis. CMCT,
Valor numèric d'un
terminologia i les seves CD, CAA
polinomi.
operacions.
Suma, resta,
multiplicació i divisió de
3. Conèixer la regla de Ruffini 3.1. Divideix polinomis aplicant CCL,
polinomis. i les seves aplicacions. la regla de Ruffini. CMCT,
Regla de Ruffini per a
CD, CAA,
dividir polinomis entre 3.2. Utilitza la regla de Ruffini CSYC
monomis del tipus x - per calcular el valor numèric
a d'un polinomi per a un valor
Arrels d'un polinomi. donat de la indeterminada.
Factorització de
polinomis 3.3. Obté les arrels enteres
Treure factor comú. d'un polinomi.
Identitats notables.
La divisió exacta com a 4. Factoritzar polinomis. 4.1. Factoritza polinomis CCL,
instrument per a la extraient factor comú i CMCT,
factorització (arrels del recolzant-se en les identitats CD, SEIP,
polinomi). notables. CEC
Preparació per a la
4.2. Factoritza polinomis
resolució d'equacions i
buscant prèviament les arrels.
sistemes
Expressions de primer 5. Manejar amb destresa les 5.1. Maneja amb destresa CCL,
grau. expressions que es expressions de primer grau, CMCT
Expressions de segon requereixen per formular i donades algebraicament o
grau. resoldre equacions o mitjançant un enunciat.
Expressions no problemes que donen lloc a
polinòmiques. elles. 5.2. Maneja amb destresa
expressions de segon grau,
donades algebraicament o
mitjançant un enunciat.
5.3. Gestiona alguns tipus

d'expressions no polinòmiques
senzilles, donades
algebraicament o mitjançant un
enunciat.
158

1.1. Reconeix i anomena els elements d'un - Activitats del web i de les pàgines 71 i 84 del LA per
monomi. reconèixer els elements d'un monomi.
1.2. Opera amb monomis. - Exercicis d'operacions amb monomis de les

pàgines 73 i 84 del LA.
2.1. Suma, resta, multiplica i divideix - Exercicis d'operacions amb polinomis de les
polinomis. pàgines 74, 75 i 84 del LA i altres exercicis dels RF.
3.1. Divideix polinomis aplicant la regla de - Activitats d'aplicació de la regla de Ruffini de les
Ruffini. pàgines 76 i 85 del LA.
3.2. Utilitza la regla de Ruffini per calcular el - Activitats d'aplicació de la regla de Ruffini de les
valor numèric d'un polinomi per a un valor pàgines 77 i 85 del LA i de la web.
donat de la indeterminada.
3.3. Obté les arrels enteres d'un polinomi. - Activitats per a obtenir arrels enteres d'un polinomi
de la pàgina 79 del LA.
4.1. Factoritza polinomis extraient factor comú - Exercicis i problemes de factorització de polinomis
i recolzant-se en les identitats notables. del LA (pàgines 81, 84 i 85).
4.2. Factoritza polinomis buscant prèviament - Exercicis de factorització de polinomis de les

les arrels. pàgines 81 i 85 del LA i exercicis dels recursos web.
5.1. Maneja amb destresa expressions de - Exercicis de la pàgina 85 i problemes de les

primer grau, donades algebraicament o pàgines 86 i 87 del LA.
mitjançant un enunciat.
5.2. Maneja amb destresa expressions de - Exercicis de la pàgina 85 i problemes de les

segon grau, donades algebraicament o pàgines 86 i 87 del LA per resoldre problemes
mitjançant un enunciat. mitjançant expressions algebraiques de segon grau.
5.3. Gestiona alguns tipus d'expressions no - Exercicis i problemes de les pàgines 85, 86 i 87 del
polinòmiques senzilles, donades LA per resoldre problemes a partir d'expressions no
algebraicament o mitjançant un enunciat. polinòmiques.
159
Unitat 6. Equacions
La simplificació d'expressions algebraiques, així com la factorització, són eines fonamentals a l'hora de
resoldre equacions.
Comença la unitat fent una reflexió sobre el que és una equació i en què consisteix resoldre-la. Es veu, en el
primer apartat, que hi ha equacions en les que resulta molt senzill trobar alguna solució per tempteig, «a
ull». No obstant això, en altres casos no és així, i es planteja la necessitat de tenir un mètode de resolució
que sigui vàlid per a qualsevol equació de les que ens anem a trobar en un problema determinat.
Així, passem a recordar com es resolien les equacions de primer i segon grau, i les seves aplicacions per a
resoldre problemes.
En les últimes pàgines s'atén a altres tipus d'equacions, però que es poden resoldre amb les eines que ja es
posseeixen.
– Concepte d'equació i solució.
– Resolució d'equacions de primer grau.
– Resolució d'equacions de segon grau.
– Resolució d'altres tipus d'equacions en casos molt senzills (factoritzades, amb radicals i amb la
x en el denominador).
– Aplicació de les equacions a la resolució de problemes.
– En les equacions de segon grau, estudiar més a fons el nombre de solucions segons el signe
del discriminant.
– Resoldre equacions polinòmiques en què hagin de factoritzar un polinomi per arribar a les
solucions.
1. Resoldre amb destresa equacions de diferents tipus i aplicar-les a la resolució de problemes.

avaluables
Equacions 1. Diferenciar equació i identitat. 1.1. Diferència una equació d'una CCL,
- Equació i identitat. Reconèixer les solucions d'una identitat i reconeix si un valor és CMCT, CD,
- Solucions. equació. solució d'una equació. SIEP, CEC
- Resolució per tempteig.
- Equació de primer grau. 1.2. Resol equacions per tempteig.
Equacions de primer grau
- Tècniques de resolució. 2. Resoldre equacions de primer 2.1. Resol equacions de primer CCL,
- Simplificació, transposició. grau i aplicar-les en la resolució grau senzilles. CMCT,
Eliminació de denominadors. de problemes. CAA,
- Aplicació a la resolució de 2.2. Resol equacions de primer CSYC
problemes. grau amb parèntesis i
Equacions de segon grau denominadors.
- Resolució d'equacions de
segon grau, completes i 2.3. Resol problemes amb ajuda
incompletes. Utilització de la de les equacions de primer grau.
fórmula.
Altres tipus d'equacions
- factoritzades.
- Amb radicals. 3. Identificar les equacions de 3.1. Resol equacions de segon CCL,
segon grau, resoldre-les i utilitzar- grau incompletes. CMCT,
160
- Amb la x en el les per resoldre problemes. 3.2. Resol equacions de segon SIEP, CEC
denominador. grau, en la forma general, aplicant
- Resolució de problemes la fórmula.
mitjançant equacions.
3.3. Resol equacions de segon
grau més complexes.
3.4. Utilitza les equacions de

segon grau en la resolució de
problemes.
4. Resoldre equacions que es 4.1. Resol equacions amb radicals CCL,

presenten factoritzades, o amb la incògnita en el CMCT,
equacions amb radicals, amb la x denominador (senzilles), o SIEP, CEC
en el denominador ... equacions factoritzades.

1.1. Diferència una equació d'una identitat i reconeix Activitats 1 i 2 de la pàgina 89 del LA.
si un valor és solució d'una equació.
1.2. Resol equacions per tempteig. Exercicis 1 i 2 de la pàgina 89 i exercicis de la pàgina 100 del
LA.
2.1. Resol equacions de primer grau senzilles. Activitats de resolució d'equacions de primer grau senzilles, com
les de les pàgines 91 i 100 del LA.
2.2. Resol equacions de primer grau amb parèntesis i Activitats del LA per resoldre equacions de primer grau amb
denominadors. parèntesis i denominadors de les pàgines 91 i 100.
2.3. Resol problemes amb ajuda de les equacions de Problemes d'equacions de primer grau de les pàgines 92, 93,
primer grau. 101 i 102 del LA.
3.1. Resol equacions de segon grau incompletes. Exercici 2 de la pàgina 94 i altres exercicis de les pàgines 100 i
101 del LA.
3.2. Resol equacions de segon grau, en la forma Exercici 1 de la pàgina 8 i altres exercicis de les pàgines 100 i
general, aplicant la fórmula. 101 del LA.
3.3. Resol equacions de segon grau més complexes. Exercicis d'equacions de segon grau del web i de les pàgines 95
i 101 del LA.
3.4. Utilitza les equacions de segon grau en la Problemes d'aplicació d'equacions de segon grau de les
resolució de problemes. pàgines 96, 97, 102 i 103 del LA.
4.1. Resol equacions amb radicals o amb la incògnita Activitats per a resoldre equacions amb radicals, amb la
en el denominador (senzilles), o equacions incògnita en el denominador o equacions factoritzades de les
factoritzades. pàgines 98, 99 i 101 del LA.
161
Unitat 7. Sistemes d'equacions

Comencem la unitat recordant el que és una equació lineal amb dues incògnites i veient que tenen infinites
solucions que, si considerem com a punts del plànol, representen una recta.
En prendre dues equacions lineals amb dues incògnites i buscar la solució comuna a totes dues, tenim un
sistema en què cada equació es representa mitjançant una recta. D'aquesta manera resulta fàcil entendre
que alguns sistemes no tenen solució i altres tenen infinites, encara que la majoria dels sistemes lineals que
considerarem tenen solució única: el punt de tall de les rectes associades.
Per resoldre'ls algebraicament, repassarem els mètodes ja coneguts: substitució, igualació i reducció. És
important que els estudiants dominin cada un d'aquests mètodes i sàpiguen decidir quin és el que millor
convé en cada cas.
Aprofundint en la resolució de sistemes, es plantegen alguns exemples en què es requereixen
transformacions prèvies, i també alguns amb equacions no lineals.
Després vam arribar a fi fonamental, que és l'aplicació dels sistemes a la resolució de problemes.
Presentant alguns models resolts, es pretén que els estudiants, en analitzar-los, adquireixin pautes
d'actuació i siguin capaços de transferir-les a nous problemes.
– Equacions lineals amb dues incògnites: solucions i representació gràfica.
– Concepte de sistema d'equacions lineals i interpretació gràfica: nombre de solucions d'un
sistema.
– Resolució de sistemes d'equacions lineals amb dues incògnites per qualsevol dels mètodes
estudiats: substitució, igualació i reducció.
– Resolució de sistemes d'equacions lineals que requereixen transformació prèvia.
– Plantejament i resolució de problemes utilitzant sistemes d'equacions lineals.
– Resolució de sistemes no lineals en casos molt senzills.
– Aprofundir en la conveniència d'utilitzar un mètode o un altre en la resolució de sistemes
lineals.
– Destacar la importància de les eines algebraiques apreses en les unitats anteriors per a la
resolució de sistemes.
– Resolució de sistemes no lineals en casos una mica més complexos.
– Plantejament i resolució de problemes en què apareguin sistemes no lineals.
– Donar la idea que, igual que les equacions lineals amb dues incògnites es representen
mitjançant rectes, les no lineals es representen amb altres tipus de corbes que s'estudiaran
més endavant, en el bloc de funcions.
1. Identificar els diferents tipus de sistemes d'equacions lineals i conèixer els procediments de
resolució: gràfic i algebraics.
162
Continguts Criteris Estàndards d'aprenentatge CC

d'avaluació avaluables
Equació lineal amb dues 1. Reconèixer les 1.1. Reconeix les equacions CCL,
incògnites equacions lineals, lineals, les expressa en forma CMCT,
- Solucions. Interpretació completar taules de explícita i construeix taules de CD,
gràfica. solucions i representar-les solucions. I les representa. SIEP,
- Representació gràfica d'una gràficament. CEC
equació lineal amb dues
2. Identificar els sistemes 2.1. Identifica els sistemes CCL,
incògnites i identificació dels
d'equacions lineals, la lineals. Reconeix si un parell CMCT,
punts de la recta com a solució
seva solució i els seus de valors és o no solució d'un CD,
de la inequació.
tipus. sistema. SIEP,
Sistemes d'equacions lineals
CEC
- Solució d'un sistema. 2.2. Resol gràficament
Interpretació gràfica. sistemes lineals molt senzills, i
- Sistemes compatibles, relaciona el tipus de solució
incompatibles i indeterminats. amb la posició relativa de les
Mètodes algebraics per a la rectes.
resolució de sistemes lineals
- Substitució 3. Conèixer i aplicar els 3.1. Resol algebraicament CCL,
- Igualació mètodes algebraics de sistemes lineals, aplicant el CMCT,
- Reducció. resolució de sistemes. mètode adequat en cada cas. SIEP,
Sistemes d'equacions no Utilitzar en cada cas el CEC
lineals més adequat.
3.2. Resol sistemes lineals que
- Resolució. requereixen transformacions
Resolució de problemes prèvies.
mitjançant sistemes
d'equacions 4. Resoldre sistemes 4.1. Resol sistemes CCL,
d'equacions no lineals d'equacions no lineals senzills. CMCT,
senzills. CAA,
CSYC
5. Aplicar els sistemes 5.1. Formula i resol problemes CCL,

d'equacions com a eina mitjançant sistemes CMCT,
per resoldre problemes. d'equacions. CAA,
SIEP,
CSYC
163
Selecció d'evidències per al portfoli

1.1. Reconeix les equacions lineals, les - Activitats per a identificar equacions lineals,
expressa en forma explícita i construeix construir taules i representar-les de les pàgines
taules de solucions. I les representa. 105 i 114 del LA. Activitats dels RF.
2.1. Identifica els sistemes lineals. Reconeix - Exercicis de les pàgines 106 i 114 del LA per
si un parell de valors és o no solució d'un identificar sistemes lineals i reconèixer possibles
sistema. solucions del sistema.
2.2. Resol gràficament sistemes lineals molt - Activitats de les pàgines 106 i 114 del LA i
senzills, i relaciona el tipus de solució amb la exercicis proposats a la web per resoldre
posició relativa de les rectes. gràficament sistemes d'equacions lineals senzills.
3.1. Resol algebraicament sistemes lineals, - Activitats de les pàgines 108 i 114 del LA i
aplicant el mètode adequat en cada cas. activitats proposades a la web per resoldre
sistemes d'equacions.
3.2. Resol sistemes lineals que requereixen - Exercicis de la pàgina 109 del LA i activitats dels
transformacions prèvies. RF sobre sistemes d'equacions que requereixen
transformacions prèvies.
4.1. Resol sistemes d'equacions no lineals - Activitats de sistemes d'equacions no lineals de

senzills. les pàgines 110 i 115 del LA.
5.1. Formula i resol problemes mitjançant - Problemes per resoldre mitjançant sistemes
sistemes d'equacions. d'equacions de les pàgines 111, 112, 113, 115,
116 i 117 del LA, i problemes dels RD.
164
Unitat 8. Funcions. Característiques

En aquest curs, els estudiants porten un bagatge bastant complet del concepte de funció, les diferents
formes en què se'ns presenten, els aspectes més rellevants de les mateixes, útils per a ser analitzades
(creixement, màxims i mínims, discontinuïtats, etc.) , així com algunes destreses per a la interpretació de
funcions donades mitjançant els seus gràfiques. Per tant, aquesta primera unitat del bloc de funcions ha de
ser considerada, gairebé íntegrament, com a repàs.
Sol ser necessari vigilar que l'estudiant separi la idea de funció de la de «expressió analítica». Per això es
comença la unitat recordant que les funcions poden venir donades, a més de per la seva expressió analítica
(una «fórmula»), per un enunciat, una gràfica o una taula de valors.
L'expressió analítica és la més precisa. La gràfica és la més clara. Per això, en aquest curs es comença, i
en els propers es abundarà en això, a transformar en gràfica les funcions donades mitjançant expressions
analítiques.
És convenient que els estudiants reforcin el concepte de funció (apartat 1), així com algunes de les
característiques més rellevants (epígrafs 3, 4, 5 i 6). Tot això, en la mesura del possible, tractat sobre
funcions extretes del món real.
Es presta una especial atenció a la taxa de variació mitjana com a mesura del creixement d'una funció en un
interval. I es relaciona explícitament amb la velocitat mitjana en una funció temps → distància recorreguda.
– Interpretació de funcions donades mitjançant gràfiques.
– Interpretació de funcions donades mitjançant taules de valors.
– Representació gràfica d'una funció donada per un enunciat.
– Reconeixement de les característiques més importants en la descripció d'un gràfic.
– Obtenció del domini de definició d'una funció donada gràficament o mitjançant una expressió
analítica senzilla.
– Reconeixement de la continuïtat d'una funció.
– Descripció dels intervals de creixement d'una funció.
– Estudi de la tendència i de la periodicitat d'una funció.
– Càlcul de la taxa de variació mitjana d'una funció en un interval.
– Resolució de problemes, utilitzant les característiques de les funcions implicades en el
problema.
– Anàlisi de les característiques d'una funció donada mitjançant la seva gràfica.
1. Dominar el concepte de funció, conèixer les característiques més rellevants i les diferents
formes d'expressar les funcions.
165

avaluables
Concepte de funció 1. Dominar el concepte de 1.1. Donada una funció CCL,

- Diferents formes de funció, conèixer les representada pel seu gràfic, CMCT,
presentar una funció: característiques més estudia les seves característiques CD,
representació gràfica, rellevants i les diferents més rellevants (domini de definició, CAA,
taula de valors i expressió formes d'expressar les recorregut, creixement i CSYC,
analítica o fórmula. funcions decreixement, màxims i mínims, SIEP,
- Relació d'expressions continuïtat ...). CEC
gràfiques i analítiques de
funcions.
Domini de definició
- Domini de definició
d'una funció. Restriccions
al domini d'una funció.
- Càlcul del domini de
1.2. Representa una funció de la
definició de diverses
qual es donen algunes
funcions.
característiques especialment
Discontinuïtat i continuïtat
rellevants.
- discontinuïtat i
continuïtat d'una funció.
Raons per les quals una
funció pot ser
discontínua. 1.3. Associa un enunciat amb un
- Construcció de gràfic.
discontinuïtats.
Creixement
- Creixement,
decreixement, màxims i 1.4. Representa una funció donada
mínims. per la seva expressió analítica
- Reconeixement de obtenint, prèviament, una taula de
màxims i mínims. valors.
Taxa de variació mitjana
- Taxa de variació mitjana 1.5. Troba la TVM en un interval
d'una funció en un d'una funció donada gràficament, o
interval. bé mitjançant la seva expressió
- Obtenció sobre la analítica.
representació gràfica i a
partir de l'expressió 1.6. Respon a preguntes concretes
analítica. relacionades amb continuïtat,
- Significat de la TVM en tendència, periodicitat, creixement
una funció espai-temps. ... d'una funció.
Tendències i periodicitat
- Reconeixement de
tendències i periodicitats.
166

1.1. Donada una funció representada pel seu gràfic, - Activitats del LA i dels RF per estudiar
estudia les seves característiques més rellevants les característiques d'una funció. Per
(domini de definició, recorregut, creixement i exemple, exercicis de les pàgines 121 i
decreixement, màxims i mínims, continuïtat ...). 129 del LA.
1.2. Representa una funció de la qual es donen - Activitats dels recursos web i de la
algunes característiques especialment rellevants. pàgina 124 del LA per representar
funcions.
1.3. Associa un enunciat amb un gràfic. - Activitats de relació entre enunciat i

gràfica de la pàgina 129 del LA, i
activitats del web.
1.4. Representa una funció donada per la seva - Activitats dels RF i de la pàgina 129
expressió analítica obtenint, prèviament, una taula de del LA per representar gràfiques de
valors. funcions a partir d'una taula.
1.5. Troba la TVM en un interval d'una funció donada - Activitats de la pàgina 126 del LA i dels
gràficament, o bé mitjançant la seva expressió recursos digitals per a trobar la TVM
analítica. d'una funció en un interval.
1.6. Respon a preguntes concretes relacionades amb - Preguntes sobre característiques

continuïtat, tendència, periodicitat, creixement ... d'una concretes d'una funció de les pàgines
funció. 127, 128 i 131 del LA, i activitats del
web.
167
Unitat 9. Funcions elementals

L'estudiant d'aquest nivell ha de familiaritzar-se amb una sèrie de funcions tipus (lineals, quadràtiques,
radicals, de proporcionalitat inversa, exponencials ...), molt freqüents, no només en l'activitat matemàtica,
sinó també en altres ciències naturals i socials.
Les funcions lineals han estat abundantment tractades en els dos cursos anteriors. No obstant això, la seva
enorme importància teòrica i pràctica, així com la facilitat amb que s'obliden alguns aspectes del seu
tractament, ens aconsellen tornar a insistir en elles, prestant una atenció especial a les funcions donades
mitjançant trams de rectes.
Es dedica una atenció molt especial a la representació de funcions quadràtiques, de manera que les
peculiaritats del seu tractament gràfic es relacionin amb els valors dels coeficients de la seva equació.
Les funcions exponencials s'estudien tant per a una base més gran que 1 (funció creixent) com a menor que
1 (funció decreixent).
– Associació del creixement o decreixement d'una recta amb el signe de la seva pendent.
– Representació de qualsevol funció lineal i obtenció de l'expressió analítica de qualsevol recta.
2.
– La funció quadràtica. Relació entre la forma de la corba i el coeficient de x Situació del vèrtex.
– Representació d'una funció quadràtica qualsevol.
– Representació de funcions de la família
– Representació de funcions de la família
– Representació de funcions exponencials.
– Associació de funcions elementals als seus corresponents gràfiques.
– Representació d'una funció donada mitjançant trams de rectes.
– Intersecció de rectes i paràboles.
– Funcions definides a trossos, amb participació de rectes i paràboles.
1. Conèixer gràfica i analíticament diverses famílies de funcions. Fer servir amb destresa algunes
d'elles (lineals, quadràtiques ...).
168
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards CC

d'aprenentatge avaluables
Funció lineal 1. Manejar amb destresa les 1.1. Representa una CCL,
- Funció lineal. Pendent d'una funcions lineals. funció lineal a partir de la CMCT,
recta. seva expressió analítica. CD,
- Tipus de funcions lineals. SIEP,
Funció de proporcionalitat i 1.2. Obté l'expressió CEC
funció constant. analítica d'una funció
- Obtenció d'informació a partir lineal coneixent la seva
de dues o més funcions lineals gràfica o alguna de les
referides a fenòmens relacionats seves característiques.
entre si.
- Expressió de l'equació d'una 2. Conèixer i manejar amb 2.1. Representa una CCL,
recta coneguts un punt i el soltesa les funcions paràbola a partir de CMCT,
pendent. quadràtiques. l'equació quadràtica CD,
Funcions quadràtiques corresponent. CAA,
- Representació de funcions CEC
quadràtiques. Obtenció de 2.2. Associa corbes de
l'abscissa del vèrtex i d'alguns funcions quadràtiques a
punts propers al vèrtex. Mètodes les seves expressions
senzills per representar analítiques.
paràboles.
Funcions radicals 2.3. Escriu l'equació d'una
Funcions de proporcionalitat paràbola coneixent la
inversa seva representació gràfica
- La hipèrbola. en casos senzills.
Funcions exponencials
3. Conèixer altres tipus de 3.1. Associa corbes a CCL,
funcions, associant la gràfica expressions analítiques CMCT,
amb l'expressió analítica. (proporcionalitat inversa, CD,
radicals i exponencials). CAA,
CSYC
3.2. Maneja amb soltesa
les funcions de
proporcionalitat inversa i
les radicals.
3.3. Maneja amb soltesa

les funcions exponencials.
3.4. Resol problemes

d'enunciat relacionats
amb diferents tipus de
funcions.
169

1.1. Representa una funció lineal a partir de la - Activitats del LA per representar una funció lineal a
seva expressió analítica. partir de la fórmula (pàgines 134 i 141).
1.2. Obté l'expressió analítica d'una funció lineal - Activitats del LA per obtenir la fórmula d'una funció a
coneixent la seva gràfica o alguna de les seves partir de la seva gràfica (pàgina 135 i exercici 3 de la
característiques. pàgina 141).
2.1. Representa una paràbola a partir de l'equació - Activitats de les pàgines 137 i 141 (8, 9 i 10) del LA i
quadràtica corresponent. activitats del web per fer la representació gràfica de
funcions quadràtiques.
2.2. Associa corbes de funcions quadràtiques a - Activitats del LA (pàgina 137 i 141) i dels RD sobre
les seves expressions analítiques. relació entre expressió analítica i representació gràfica
de funcions quadràtiques.
2.3. Escriu l'equació d'una paràbola coneixent la - Activitats del LA (pàgina 137) i dels RF per deduir
seva representació gràfica en casos senzills. l'equació d'una paràbola a partir de la seva
representació gràfica.
3.1. Associa corbes a expressions analítiques - Activitats de la pàgina 142 del LA.
(proporcionalitat inversa, radicals i exponencials).
3.2. Maneja amb soltesa les funcions de - Activitats del LA (pàgines 138, 139 i 142) per a l'estudi
proporcionalitat inversa i les radicals. de funcions de proporcionalitat inversa i radicals.
3.3. Maneja amb soltesa les funcions - Activitats de les pàgines 140 i 142 del LA i exercicis del
exponencials. web sobre funcions exponencials.
3.4. Resol problemes d'enunciat relacionats amb - Problemes de la pàgina 143 del LA.
diferents tipus de funcions.
170
Unitat 10. Geometria

Els programes relatius a la geometria corresponents a aquest curs no avancen significativament respecte al
ja vist, amb reiteració, en els dos cursos anteriors; i part d'ells també en nivells precedents. Entenem, per
tant, que els alumnes i les alumnes que cursen aquesta opció, ja coneixen el fonamental del programa i que
l'objectiu d'aquesta unitat és mantenir, actualitzar, donar més significat i, si cal, completar llacunes.
L'aprofundiment, si escau, residirà en la complexitat dels problemes i les propostes que s'aborden en ella,
sense avançar en continguts.
Així, presentem una unitat per desenvolupar de forma activa mitjançant la realització de propostes i
situacions amb significat en l'entorn quotidià. No es tracta de problemes tipus resolts, sinó de propostes a
realitzar, amb ajudes, la resolució ha de remoure els coneixements dels estudiants, afavorint la creació de
relacions noves, fent-los pensar i aplicar el que saben i buscar quan sigui necessari allò que no recorden .
És a dir, anem al pràctic, actualitzant, rendibilitzant i potenciant tots els coneixements de geometria apresos
en els nivells anteriors.
Els continguts se centren en les principals eines que ofereix la geometria per a la resolució de situacions
quotidianes:
– Teorema de Pitàgores.
– La relació de semblança.
– Procediments per al càlcul d'àrees i volums de les figures geomètriques.
– Teorema de Pitàgores. Aplicacions.
– Semblança i teorema de Tales. Aplicacions.
– Plans, mapes i escala.
– Anàlisi i classificació de formes i figures.
– Càlcul indirecte d'àrees i volums.
– Resolució de problemes geomètrics relacionats amb la realitat quotidiana.
– Relació entre àrees i entre volums de figures semblants.
– Aplicació combinada del teorema de Pitàgores, la relació de semblança i les fórmules per al
càlcul d'àrees i volums, en la resolució de problemes geomètrics.
– Figures amb proporcions interessants. Rectangle amb la proporció àuria. Triangle cordovès.
– Relacions en els fulls DIN-A4. El nombre d'or en el pentàgon regular, etc.
1. Efectuar una revisió extensa, a nivell pràctic, de diversos continguts geomètrics prèviament
adquirits: teorema de Pitàgores, semblança, àrees de figures planes, i àrees i volums de cossos
geomètrics.
171
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d'aprenentatge CC

avaluables
El teorema de 1. Conèixer el teorema de Pitàgores 1.1. Calcula el costat d'un CCL,

Pitàgores i les seves i aplicar-lo en el càlcul indirecte de quadrat coneixent la diagonal. CMCT,
aplicacions distàncies. CD,
- Enunciat aritmètic. 1.2. Calcula l'altura d'un CAA,
- Enunciat geomètric. triangle equilàter o l'apotema CSYC
Semblança d'un hexàgon regular coneixent
- Figures semblants. el costat.
Propietats.
- Raó de semblança. 1.3. Calcula distàncies en
Escala. situacions i figures en què
- Reduccions i apareixen triangles rectangles.
ampliacions.
- Semblança de 2. Reconèixer les figures semblants 2.1. Redueix i amplia figures CCL,
triangles. i les seves propietats. Interpretar amb una raó de semblança CMCT,
- Teorema de Tales. plànols i mapes. donada. CD,
- Raó entre les àrees SIEP,
i entre els volums de 2.2. Identifica la raó de CEC
figures semblants. semblança entre dues figures
Les figures planes que guarden aquesta relació.
- Classificació i
anàlisi. 2.3. Utilitza els procediments
- Càlcul d'àrees. de la proporcionalitat aritmètica
Fórmules i altres per al càlcul de distàncies, en
recursos. figures semblants.
Els cossos
geomètrics 2.4. Interpreta plànols i mapes.
- Classificació i
anàlisi. 2.5. Relaciona les àrees i els
- Càlcul d'àrees i volums de figures semblants,
volums. Fórmules i coneixent la relació de
altres recursos. semblança.
3. Fer servir les fórmules i els 3.1. Calcula la superfície d'un CCL,
procediments per mesurar l'àrea de terreny, disposant del plànol i CMCT,
figures planes, combinant-los amb l'escala. CD,
les eines que ofereix la relació de CAA,
semblança i el teorema de 3.2. Resol problemes que CEC
Pitàgores. exigeixen el càlcul d'àrees
combinant diferents recursos:
fórmules de les figures planes,
teorema de Pitàgores,
relacions de semblança ...
4. Fer servir les fórmules i els 4.1. Resol problemes que CCL,
procediments per mesurar la exigeixen mesurar la superfície CMCT,
superfície i el volum de figures de i el volum de figures CD,
tres dimensions, combinant-los amb geomètriques o reals, CSYC,
les eines que ofereix la relació de combinant diferents recursos: SIEP
semblança i el teorema de fórmules, teorema de
Pitàgores. Pitàgores, relacions de
semblança…
172

1.1. Calcula el costat d'un quadrat coneixent la - Activitats del LA (pàgines 148, 164 i 165) i dels
diagonal. RF per calcular el costat d'un quadrat coneixent
la diagonal.
1.2. Calcula l'altura d'un triangle equilàter o - Activitats de les pàgines 149 i 165 del LA per
l'apotema d'un hexàgon regular coneixent el calcular l'altura d'un triangle equilàter coneixent el
costat. seu costat, i aplicar-lo al càlcul de l'apotema
d'hexàgons regulars.
1.3. Calcula distàncies en situacions i figures en - Activitats del web i de les pàgines 149 i 164 del
què apareixen triangles rectangles. LA per calcular distàncies aplicant el teorema de
Pitàgores.
2.1. Redueix i amplia figures amb una raó de - Activitats del LA i de la web per reduir o ampliar
semblança donada. figures aplicant la raó de semblança (per
exemple, a la pàgina 150 del LA).
2.2. Identifica la raó de semblança entre dues - Exercicis per identificar la raó de semblança en
figures que guarden aquesta relació. la pàgina 150 del LA.
2.3. Utilitza els procediments de la proporcionalitat - Exercicis per calcular distàncies utilitzant la
aritmètica per al càlcul de distàncies, en figures proporcionalitat aritmètica (pàgina 151 del LA).
semblants.
2.4. Interpreta plànols i mapes. - Activitats per interpretar plànols i mapes a les
pàgines 158 i 164 del LA.
2.5. Relaciona les àrees i els volums de figures - Problemes de relació entre àrees i volums de
semblants, coneixent la relació de semblança. figures semblants de les pàgines 157, 165 i 166
del LA.
3.1. Calcula la superfície d'un terreny, disposant - Problemes de la pàgina 158 del LA i problemes
del plànol i l'escala. dels RD per calcular superfícies.
3.2. Resol problemes que exigeixen el càlcul - Problemes en què cal utilitzar diversos recursos
d'àrees combinant diferents recursos: fórmules de per calcular àrees en el LA (pàgines 160 i 161) i
les figures planes, teorema de Pitàgores, en els RF.
relacions de semblança ...
173
Unitat 11. Estadística

En aquesta unitat es repassen els conceptes vistos a 3r i s'inclouen alguns nous, com les mesures de
posició. Es recorden les nocions generals (idea de població, mostra, variables estadístiques ...) i
s'introdueixen les dues branques de l'estadística: estadística descriptiva i estadística inferencial.
Continua la unitat amb un repàs de les taules de freqüències i d'alguns paràmetres estadístics (mitjana,
variància, desviació típica i coeficient de variació).
Hi ha un aprofundiment en el tractament estadístic de dades agrupades en intervals. És important que
comprenguin la necessitat d'agrupar les dades en intervals quan la variable és contínua, o quan el nombre
de valors que pren la variable és molt gran. En aquests casos, han de ser capaços de decidir quins intervals
convé prendre per distribuir les dades que es tinguin.
S'estudien les mesures de posició (mitjana, quartils i centils o percentils) i la seva contribució a la
representació gràfica mitjançant el diagrama de caixa.
És important que els estudiants aprenguin a calcular els paràmetres estadístics, però, sobretot, han de
saber interpretar-los.
Per a l'obtenció dels paràmetres, encara que convé que sàpiguen fer-ho construint les taules, també han de
poder utilitzar la calculadora en mode SD.
Finalment, es dedica un apartat a reflexionar sobre les mostres i les raons per les quals pot ser necessari
recórrer-hi.
– Nocions generals (població i mostra, variables estadístiques, estadística descriptiva i
estadística inferencial).
– Taules de freqüències per a dades aïllades i per dades agrupades en intervals.
– Paràmetres estadístics: mitjana, variància, desviació típica i coeficient de variació.
– Mesures de posició per a dades aïllats. Diagrames de caixa.
– Ús de la calculadora per introduir dades i per obtenir el valor dels paràmetres estadístics.
– Paper de les mostres en estadística.
– Maneig molt destre de la calculadora amb tractament estadístic.
1. Revisar els mètodes de l'estadística i aprofundir en la pràctica de càlcul i interpretació de
paràmetres. Conèixer el paper del mostreig.
174

avaluables
Estadística. Nocions generals 1. Resumir en una 1.1. Construeix una taula de CCL,
- Individu, població, mostra, taula de freqüències freqüències de dades aïllades i CMCT,
caràcters, variables una sèrie de dades els representa mitjançant un CD,
(qualitatives, quantitatives, estadístiques i fer un diagrama de barres. CAA
discretes, contínues). gràfic adequat per a la
- Estadística descriptiva i seva visualització. 1.2. Donat un conjunt de dades i
estadística inferencial. el suggeriment que els agrupi en
Gràfics estadístics intervals, determina una possible
- Identificació i elaboració de partició del recorregut, construeix
gràfics estadístics. la taula i representa gràficament
Taules de freqüències la distribució.
- Elaboració de taules de
freqüències. 1.3. Donat un conjunt de dades,
- Amb dades aïllades. reconeix la necessitat de agrupar-
- Amb dades agrupades sabent los en intervals i, en
triar els intervals. conseqüència, determina una
Paràmetres estadístics possible partició del recorregut,
- Mitjana, desviació típica i construeix la taula i representa
coeficient de variació. gràficament la distribució.
- Càlcul de i coeficient de
variació per a una distribució 2. Conèixer els 2.1. Obté els valors de a partir CCL,
donada per una taula (en el cas paràmetres estadístics d'una taula de freqüències (de CMCT,
de dades agrupades, a partir de i calcular-los a partir dades aïllades o agrupats) i els CD,
les marques de classe), amb i d'una taula de utilitza per analitzar CSYC,
sense ajuda de la calculadora freqüències i característiques de la distribució. SIEP
amb tractament SD. interpretar el seu
- Mesures de posició: mitjana, significat. 2.2. Coneix el coeficient de
quartils i centils. variació i es val de ell per
- Obtenció de les mesures de comparar les dispersions de dues
posició en taules amb dades distribucions.
aïllades.
Diagrames de caixa 3. Conèixer i utilitzar 3.1. A partir d'una taula de CMCT,
- Representació gràfica d'una les mesures de posició. freqüències de dades aïllades, CD,
distribució a partir de les seves construeix la taula de freqüències CAA,
mesures de posició: diagrama acumulades i, amb ella, obté SIEP
de caixa i bigotis. mesures de posició (mitjana,
Nocions d'estadística quartils, centils).
inferencial
- Mostra: aleatorietat, mida. 3.2. Construeix el diagrama de
caixa i bigotis corresponent a una
distribució estadística.
3.3. Interpreta un diagrama de

caixa i bigotis dins d'un context.
4. Conèixer el paper 4.1. Reconeix processos de CCL,

del mostreig i distingir mostratge correctes i identifica CMCT,
alguns dels seus errors en altres on els hi hagi. CD,
passos. CSYC,
SIEP
175

1.1. Construeix una taula de freqüències de dades - Activitats del LA (pàgina 173) per
aïllades i els representa mitjançant un diagrama de construir una taula de freqüències i
barres. representar les dades mitjançant
diagrames de barres.
1.2. Donat un conjunt de dades i el suggeriment que - Activitats del LA, a la pàgina 181, per
els agrupi en intervals, determina una possible determinar la partició del recorregut,
partició del recorregut, construeix la taula i construir una taula i representar
representa gràficament la distribució. gràficament les dades.
1.3. Donat un conjunt de dades, reconeix la - Activitats del LA (pàgina 181) i de la PD

necessitat de agrupar-los en intervals i, en per establir intervals, determinar una
conseqüència, determina una possible partició del possible partició del recorregut, construir
recorregut, construeix la taula i representa una taula i representar gràficament les
gràficament la distribució. dades.
2.1. Obté els valors de a partir d'una taula de - Activitats de les pàgines 175 i 181 del LA
freqüències (de dades aïllades o agrupats) i els i activitats dels RD per obtenir els
utilitza per analitzar característiques de la distribució. paràmetres estadístics d'una sèrie de
dades.
2.2. Coneix el coeficient de variació i es val de ell - Activitats sobre el coeficient de variació
per comparar les dispersions de dues distribucions. del web i de la pàgina 175 del LA.
3.1. A partir d'una taula de freqüències de dades - Activitats dels RF, dels RD i del LA
aïllades, construeix la taula de freqüències (pàgines 176 i 181) per construir taules de
acumulades i, amb ella, obté mesures de posició freqüències acumulades i obtenir mesures
(mitjana, quartils, centils). de posició.
3.2. Construeix el diagrama de caixa i bigotis - Exercicis de construcció de diagrames de

corresponent a una distribució estadística. caixa i bigotis de les pàgines 179 i 182 del
LA.
3.3. Interpreta un diagrama de caixa i bigotis dins - Activitat de la pàgina 182 del LA per
d'un context. interpretar diagrames de caixa i bigotis.
4.1. Reconeix processos de mostratge correctes i - Activitats del LA (pàgina 182) per
identifica errors en altres on els hi hagi. reconèixer processos de mostreig
correctes i incorrectes.
176
Unitat 12. Distribucions bidimensionals

En l'estadística unidimensional, les dades (valors d'una variable) apareixen, després de ser tractats
convenientment, en taules de valors. A partir d'elles es fan representacions gràfiques (barres, histogrames,
sectors ...) amb els quals es visualitza la distribució o s'obtenen paràmetres que resumeixen de manera
concisa característiques importants de la distribució.
Anàlogament, en l'estadística bidimensional, les dades (parells de valors corresponents a dues
variables que es relacionen) es donen en taules, a partir de les quals es construeix la representació gràfica
(núvols de punts) amb què es visualitza el grau de relació entre les variables. I, també a partir de la taula,
s'obtenen els paràmetres (correlació, regressió) amb els quals es resumeixen les principals característiques
de la distribució.
En aquest curs, l'estudiant s'ha d'iniciar en les distribucions bidimensionals. Per això només manejarà
taules amb pocs valors, i s'acostumarà a interpretar-les de manera visual a partir de núvols de punts.
D'aquesta manera aprendrà els significats de correlació (positiva, negativa, més o menys fort) i recta de
regressió. I, si el docent ho creu oportú, aprendrà a valorar de manera aproximada una correlació a partir
d'un núvol de punts.
Enfrontem l'estudiant amb dos tipus de situacions:
1. Distribucions molt concretes donades mitjançant taules de valors (gairebé sempre amb un
context) que poden ser representades gràficament (i, per tant, analitzades visualment) i els
paràmetres poden ser calculats, si es desitja .
2. Distribucions descrites, l'anàlisi apel·la a les concepcions o els records dels estudiants. Per
exemple: «alçada» i «nombre de calçat» en un col·lectiu de nens de 6 a 10 anys. En aquest
cas no hi ha població concreta i, per tant, ni es pot representar ni hi ha dades sobre les quals
calcular. Simplement es pretén que els estudiants pensin què cal esperar i, per ventura,
discuteixin sobre això.
L'experiència ens diu que aquesta forma de tractar les distribucions bidimensionals dóna lloc a un
aprenentatge plaent, en què els estudiants comparteixen les seves concepcions amb afició i entusiasme, i
que deixa idees clares (encara que senzilles).
– Distinció entre relació estadística i relació funcional.
– Representació i interpretació de núvols de punts. Traçat, a ull, de la recta de regressió.
– Valoració qualitativa (feble, fort, molt fort ..., positiva, negativa) de la correlació a partir d'un
núvol de punts.
– Interpretació, a partir de la corresponent núvol de punts, de problemes amb enunciat en què es
lliguin dues variables.
– Avaluació quantitativa (aproximada) de la correlació entre dues variables a partir de la
corresponent núvol de punts.
– Ús de la calculadora amb manera LR per a introduir dades bidimensionals i obtenir el valor de
la correlació i els paràmetres de la recta de regressió.
– Valer-se de la recta de regressió per efectuar estimacions coneixent les limitacions amb què
aquestes es realitzen.
177
1. Conèixer les distribucions bidimensionals, identificar les seves variables, representar-les i
valorar la correlació de forma aproximada.

avaluables
Relació funcional i relació 1. Conèixer les distribucions 1.1. Identifica una distribució CCL,
estadística bidimensionals, identificar les bidimensional en una situació donada CMCT,
Dues variables seves variables, representar- mitjançant enunciat, assenyala les CD,
relacionades les i valorar la correlació de variables i estima el signe i, a grans CAA,
estadísticament forma aproximada. trets, el valor de la correlació. CSYC,
- Núvol de punts. SIEP,
- Correlació. CEC
- Recta de regressió. 1.2. Donada una taula de valors,
El valor de la correlació representa el núvol de punts
La recta de regressió per corresponent, traça de forma
fer previsions aproximada la recta de regressió i
- Condicions per poder fer estima el valor de la correlació.
estimacions.
- Fiabilitat.

1.1. Identifica una distribució bidimensional en una - Activitats del LA per identificar, a partir d'un
situació donada mitjançant enunciat, assenyala les enunciat, una distribució bidimensional. Per
variables i estima el signe i, a grans trets, el valor de exemple, les de les pàgines 187 i 188.
la correlació.
1.2. Donada una taula de valors, representa el núvol - Activitats del LA (pàgines 189, 190 i 191) i
de punts corresponent, traça de forma aproximada la dels RF per representar núvols de punts, traçar
recta de regressió i estima el valor de la correlació. la recta de regressió i estimar el valor de la
correlació.
178
Unitat 13. Probabilitat

Amb aquesta unitat s'amplia l'estudi sistemàtic de l'atzar i la probabilitat que els estudiants han vist
en diferents cursos de l'ESO. L'alumnat d'aquesta edat té la maduresa suficient per saber si una experiència
és aleatòria o no, si és regular o irregular i per valorar la probabilitat d'un esdeveniment elemental.
És possible, però, que persisteixin alguns errors preconceptuals, com creure que els resultats
obtinguts en un experiment aleatori influeixen en el següent. És difícil assimilar que, tot i disposar d'un bon
nombre de resultats previs, no puguem predir el resultat de l'experiència següent.
Les definicions dels conceptes bàsics: successos elementals, tipus de successos, relacions i
operacions entre ells, s'acompanyen d'exemples resolts i proposats que ajuden a una millor comprensió de
les mateixes. Aquests conceptes ens permeten una primera aproximació a la teoria de conjunts i les lleis de
la lògica, però sense oblidar que el que es pretén és que els alumnes i les alumnes els manegen amb
eficàcia conceptual sense caure en la formalització i la nomenclatura excessives.
Amb les propietats de la probabilitat i la llei de Laplace per successos equiprobables es completa
l'estudi de les qüestions teòriques, la terminologia i les propietats de l'atzar.
El càlcul de probabilitats, objecte fonamental de la unitat, comença amb una revisió i aprofundiment
de la llei de Laplace. El recompte de casos convé fer-ho de manera directa, per mitjà d'alguna tècnica.
– Reconeixement que els fenòmens d'atzar estan sotmesos a regularitats i lleis.
– Assignació de probabilitat a successos elementals d'experiències regulars i
– irregulars.
– Coneixement i interpretació de la llei dels grans nombres.
– Distinció entre esdeveniments segurs, probables i improbables. Distinció entre successos
equiprobables i altres que no ho són.
– Aplicació eficaç de la llei de Laplace.
– Reconeixement de l'espai mostral d'una experiència aleatòria.
– Coneixement de la diferència entre successos elementals i altres successos.
– Reconeixement d'experiències dependents i independents.
– Càlcul de probabilitats en experiències compostes senzilles utilitzant un diagrama en arbre.
– Coneixement i aplicació de les relacions entre successos: successos incompatibles, successos
contraris.
– Realització d'operacions amb esdeveniments.
– Reconeixement de la compatibilitat o incompatibilitat de dos successos.
– Càlcul de probabilitats en experiències compostes més complexes.
1. Conèixer les propietats dels successos i les seves probabilitats.
2. Calcular probabilitats en experiències compostes utilitzant diagrama en arbre i taules de doble
entrada.
179
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d'aprenentatge CC

avaluables
Successos aleatoris 1. Conèixer les característiques 1.1. Aplica les propietats dels CCL,
- Relacions i operacions bàsiques dels successos i de les successos i de les probabilitats. CMCT,
amb esdeveniments. regles per assignar probabilitats. CD
Probabilitats
- Probabilitat d'un succés.
- Propietats de les
probabilitats.
Experiències aleatòries
- Experiències irregulars.
- Experiències regulars.
- Llei de Laplace. 2. Resoldre problemes de 2.1. Calcula probabilitats en CCL,
probabilitat composta, utilitzant el experiències independents. CMCT,
Experiències compostes
diagrama en arbre quan CD,
- Extraccions amb i sense convingui. CSYC,
reemplaçament. 2.2. Calcula probabilitats en
experiències dependents. SIEP
- Composició
d'experiències
independents. Càlcul de 2.3. Interpreta taules de
probabilitats. contingència i les utilitza per
calcular probabilitats.
- Composició
d'experiències
dependents. Càlcul de 2.4. Resol altres problemes de
probabilitats. probabilitat.
Taules de contingència
1.1. Aplica les propietats dels successos i de - Activitats del web i de les pàgines 197 i 206 del LA per al
les probabilitats. càlcul de probabilitats de successos simples.
2.1. Calcula probabilitats en experiències - Activitats del web i de la pàgina 207 del LA per al càlcul de
independents. probabilitats de successos independents.
2.2. Calcula probabilitats en experiències - Activitats del web i de les pàgines 203 i 207 del LA per al
dependents. càlcul de probabilitats de successos dependents.
2.3. Interpreta taules de contingència i les - Activitats del web, del LA (pàgina 205) i dels RF per
utilitza per calcular probabilitats. treballar amb taules de contingència.
2.4. Resol altres problemes de probabilitat. - Problemes dels RF i de la pàgina 208 i 209 del LA per
calcular probabilitats.
180
Temporalització
Les unitats didàctiques descrites s’impartiran en l’ordre següent:
AVALUACIÓ UNITATS
1a 1, 2, 3, 4
2ª 5, 6, 7, 8, 9
3a 10, 11, 12, 13
Criteris de qualificació i promoció.

La qualificació corresponent a cada avaluació és calcularà de la següent manera:
EINES D'AVALUACIÓ PERCENTATGE A LA QUALIFICACIÓ
Eines d'avaluació del treball competencial 20%
Proves d'avaluació escrites 60%
Evidències dels estàndards d'aprenentatge 20%
Qualificació total 100%
La nota mínima que ha de treure l'alumne en una prova escrita serà de 2'5 punts sobre 6,
per poder considerar-la aprovada i sumar la resta de qualificacions.
La nota final correspondrà a la mitjana aritmètica de les tres avaluacions sent necessari,
almenys, un 4 en cada avaluació per poder fer la mitjana.
Si un alumne / a còpia en un control escrit la nota d'aquest control serà de 0 punts.
Recursos didàctics.
S'utilitzaran els materials següents:
– El llibre de l'alumnat per a l'àrea de Matemàtiques orientades als Ensenyaments
Aplicades de 4t ESO de l'editorial Anaya.
– Els recursos fotocopiables de la proposta didàctica, amb activitats de reforç,
d'ampliació i d'avaluació.
– Altres recursos d'altres editorials.
– El llibre digital.
– Webs: Geogebra, Cideac, ... ..
– La web de l'alumnat i de la família.
D. Detecció de barreres, mesures d'atenció a la diversitat i

inclusió.
A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de demanar, en
primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha de conèixer-
se la relativa a:
181
– El nombre d'alumnes i les alumnes.

– El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció ...).
– Les fortaleses que s'identifiquen en el grup pel que fa al desenvolupament de
continguts curriculars.
– Les necessitats que s'hagin pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es
poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies
de seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).
– Les fortaleses que s'identifiquen en el grup pel que fa als aspectes competencials.
– Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta
matèria.
– Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar els alumnes i les alumnes per
als treballs cooperatius.
– Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per obtenir un
assoliment òptim del grup.
Necessitats individuals
L'avaluació inicial ens facilita no només coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que
també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels nostres estudiants; a
partir de ella podrem:
– Identificar els alumnes o les alumnes que necessiten un major seguiment o
personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte
a aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats
no diagnosticades, però que requereixin atenció específica per estar en risc, per la
seva història familiar, etc.).
– Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació
d'espais, gestió de temps grupals per afavorir la intervenció individual).
– Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els
recursos que es van a emprar.
– Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cada un d'ells.
– Acotar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos
d'aquests estudiants.
– Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o alumna
amb la resta de docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge;
especialment, amb el tutor.
Seguint l’ordre 20/2019 de resposta per a la inclusió, i la resolució de 24 de juliol de 2019,
haurem d’identificar les necessitats de recolzament educatiu de l’alumnat, i és aquest un procés
col·laboratiu coordinat pel departament d’orientació: en cas de detectar barreres a l’alumnat,
primer podem aplicar les mesures esmentades i, amb l’equip docent, fer una reunió. Si es valora
182

183
VIII. 4T ESO. BIOLOGIA I GEOLOGIA

A. Biology and geology: enfocament CLIL
La matèria s’impartirà en anglès emprant metodologia CLIL (Content and Language
Integrated Learning), que intenta desenvolupar a l’alumnat el aprenentatge integrat de llengua i
continguts.
Cal tindre en compte que 4t d’ESO és un curs on els continguts propis poden tindre una
certa dificultat, però d’altra banda són continguts molt determinats per l’anglès, llengua d’on
normalment s’importa el vocabulari específic, i això pot ser un avantatge.
Es treballarà amb materials en anglès, tal i com s’especifica a la normativa que regula el
PLC, i intentarem proporcionar a l’alumnat, sobre tot, una bastida a la llengua estrangera que els
permeta sentir-se còmodes amb ella i intentar expressar-se cada volta més, si bé sembla poc
realista instaurar una docència totalment en anglès, al menys per ara.
Incidirem moltíssim en estructures bàsiques de la llengua estrangera i que són prou
repetitives, com ara les normes de comportament, les tasques a realitzar, i vocabulari bàsic
acadèmic, que es treballen per igual des de les diferents àrees impartides en llengua estrangera,
així l’aprenentatge d’aquestes estructures gramaticals i vocabulari és transversal i traslladable
d’un àmbit a altre per l’alumnat, fent d’aquesta manera el seu aprenentatge molt més significatiu.
A banda d’aquesta utilització vehicular de l’anglès, caldrà introduir vocabulari i aspectes de
la matèria en anglès, si bé segurament per explicar els continguts haurem de fer ús prou sovint de
castellà o valencià: si bé l’ensenyament conjunt de la llengua serà molt positiu per a l’alumnat,
tampoc podem permetre que aquesta es converta en una barrera insalvable per tal d’accedir als
continguts de la matèria. Per les característiques de la matèria, sembla prou adequat treballar amb
animacions, vídeos i imatges en anglès, però que caldria reforçar en alguna de les llengües
maternes de l’alumnat.
L’avaluació prèvia dels coneixement de l’alumnat en llengua estrangera serà fonamental, i
haurem d’adaptar-nos a la realitat de l’aula, amb l’objectiu de desenvolupar els continguts propis
de la matèria, i alhora donar a l’alumnat un entorn segur per començar (o continuar, segons casos)
a expressar-se en aquesta llengua en un ambient no habitual, el que també ajudarà a un
aprenentatge de la llengua prou significatiu.
Serà prou important fer les classes participatives, per tal de donar a l’alumnat l’oportunitat
d’utilitzar oralment la llengua estrangera. Podrem avaluar l’aprenentatge de la llengua tant en el
dia a dia a l’aula, com en algunes de les tasques que es treballen, que poden fer-se també en
anglès, si es considera adient.
L’aplicació de l’ensenyament en llengua estrangera és totalment nou en aquesta matèria i
curs, per la qual cosa a soles podem marcar com a mínim el treballar diàriament tasques i
instruccions senzilles en anglès, així com l’ús dels materials, que recolza l’aprenentatge d’aquesta
llengua augmentant l’exposició a la mateixa, però l’aconseguiment els continguts de biologia i
geologia podrà necessitar de l’ús d’altra llengua.
184
B. Objectius de la matèria
Els objectius principals a la matèria de Biologia i Geologia de 4t són, d’una banda, donar a
conèixer aspectes prou variats de la Biologia i Geologia, (com ara teoria cel·lular, evolució,
genètica, ecologia i tectònica de plaques, geomorfologia, història geològica), i d’altra banda té un
important objectiu de reconèixer el mètode científic, i la transformació al llarg de la història del
pensament científic, ja que és el curs on es presenten els grans paradigmes de les dues ciències
que ens ocupen. També és un objectiu important fer conèixer els principals avanços actuals en
aquestes ciències, el que comporta també fer una valoració crítica dels aspectes ètics i dels
avantatges i inconvenients que proposen tècniques com ara la clonació, els transgènics o altres
aplicacions de la enginyeria genètica i la biotecnologia. Serà també el nostre objectiu
desenvolupar una estima pel medi ambient, i una correcta valoració dels impactes antropogènics a
la natura, així com els comportaments adequats de respecte pel medi ambient. Així, treballant els
continguts i aconseguint els objectius propis de la matèria, participarem de la consecució dels
objectius generals de l’ESO, sobre tot dels relacionats amb els de aprendre a aprendre, dels
relacionats amb continguts científics, i d’aquells relacionats amb desenvolupar pensaments crítics i
conductes responsables,
Els continguts de la matèria de Biologia i Geologia en 4t d’ESO són els següents:
 El coneixement científic com a activitat humana en contínua evolució I revisió vinculada a
les característiques de la societat en cada moment històric.
 Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida i a l’adquisició d’actituds
crítiques en la presa de decisions fonamentades davant dels problemes de la societat.
 Característiques bàsiques de la metodologia científica. L’experimentació en Biologia i
Geologia.
 Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d’estudi en la
comprensió d’informacions i dades, la comunicació de les pròpies idees, la discussió
raonada i l’argumentació sobre problemes de caràcter científic.
 Busca, selecció, registre i interpretació d’informació de caràcter científic en diverses fonts
actualitzades i rigoroses en la matèria, utilitzant tecnologies de la informació i la
comunicació.
 Identificació de preguntes i plantejament de problemes que puguen respondre’ls per mitjà
d’investigació científica, formulació d’hipòtesis,contrastació i posada a prova a través de
l’experimentació.
 Aplicació de procediments experimentals en laboratori, control de variables, presa i
representació de les dades, anàlisi i interpretació d’estes.
185
 Maneig acurat dels materials i instruments bàsics del laboratori respectant-hi les normes
de seguretat.
 Elaboració de conclusions, redacció d’informes i comunicació dels resultats
Bloc 2. L’evolució de la vida
 L'ésser viu com a sistema.
 Teoria cel·lular. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius. Tipus de
cèl·lules. Teoria endosimbiòtica.
 Les molècules de la vida.
 Els àcids nucleics. ADN i genètica molecular. Concepte de gen. Expressió de la informació
genètica.
 Replicació de l’ADN, transcripció i traducció. Codi genètic.
 El cicle cel·lular.
 Mutacions i diversitat biològica.
 L’herència i transmissió de caràcters. Lleis de Mendel. Aplicacions de les lleis de Mendel a
la resolució de problemes senzills.
 Enginyeria genètica: tècniques i aplicacions. Biotecnologia. Bioètica.
 Origen i evolució dels éssers vius. Hipòtesi sobre l’origen de la vida en la Terra. Evidències
de l’evolució. Teories evolutives. L’evolució i els seus mecanismes.
 L’evolució humana: procés d’hominització.
Bloc 3. La dinàmica de la Terra
 La Terra, un sistema en continu canvi. La història de la Terra. L’origen de la Terra i del
Sistema Solar. Evolució dels diferents subsistemes: geosfera, hidrosfera i atmosfera.
 El temps geològic: idees històriques sobre l’edat de la Terra. Mètodes de datació absoluta
i relativa.
 Principis fonamentals de la Geologia: uniformisme i actualisme, horitzontalitat i
superposició d’estrats. Els fòssils guia. Els eons, eres geològiques i períodes geològics.
Principals esdeveniments geològics i biològics.
 Estructura i composició de la Terra. Models geodinàmic i geoquímic de la seua estructura
i composició.
 La tectònica de plaques, paradigma actual de la geologia. Evolució històrica: de la deriva
continental a la tectònica de plaques. Principals plaques litosfèriques. Tipus de límits de
plaques. Moviments i fenòmens associats. Conseqüències.
 El relleu com resultat de la interacció entre els processos interns i externs del planeta.
Interpretació d’imatges de paisatges i realització de mapes I perfils topogràfics.
Bloc 4. Ecologia i medi ambient
 Estructura dels ecosistemes.
186
 Factors abiòtics limitants i adaptacions. Límits de tolerància. Amplitud ecològica

 Factors biòtics. Poblacions i comunitats.
 Nivells tròfics. Relacions tròfiques. Cadenes i xarxes.
 Dinàmica de l’ecosistema. Cicles de matèria i flux d’energia. Cicles biogeoquímics i
successions ecològiques. Autoregulació dels ecosistemes.
 L’activitat humana i el medi ambient. Els recursos naturals.
 La superpoblació i les seues conseqüències. Els residus. Impactes ambientals.
 Mesures de gestió i defensa per a evitar el deteriorament del medi ambient I promoure la
seua conservació.
 Impacte mediambiental dels ordinadors i dispositius electrònics. Reciclatge d’ordinadors i
els seus components.
Aquestos continguts els organitzarem en les següents unitats didàctiques:
UD 1. Estructura i dinàmica de la Terra. Tectònica de plaques
UD 2. Relleu i geomorfologia
UD 3. La història del nostre planeta
UD 4. L’estructura i dinàmica dels ecosistemes
UD 5. La humanitat i el medi ambient
UD 6. L’organització cel·lular dels éssers vius
UD 7. Herència i genètica
UD 8. Informació i manipulació genètica
UD 9. L’origen i evolució de la vida
A continuació veiem desenvolupades aquestes unitats contemplant els elements curriculars
segons normativa legal: continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables,
així com les competències desenvolupades.
187
UNITAT 1. Estructura i dinàmica de la Terra. Tectònica de plaques
CONTINGUTS
BLOC 2. LA DINÀMICA DE LA TERRA  L’origen del sistema solar i de la Terra. La Terra i B2-6. Comprendre els diferents models que expliquen
els seus components. l’estructura i la composició de la Terra.
 La història de la Terra.
 La sismologia i l’estudi de l’estructura interna de B2-7. Combinar el model dinàmic de l’estructura interna
 L’origen de la Terra. El temps geològic:
la Terra. de la Terra amb la teoria de la tectònica de plaques.
idees històriques sobre l’edat de la Terra.
Principis  Model geoquímic. B2-8. Reconèixer les evidències de la deriva continental i
i procediments que permeten reconstruir la de l’expansió del fons oceànic.
 Model geodinàmic.
seua història. Utilització de l’actualisme com
B2-9. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al
a mètode d’interpretació.  El motor intern de la Terra.
moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seua
 Els eons, eres geològiques i períodes  Moviments verticals de la litosfera. localització en mapes terrestres. Comprendre els
geològics: localització dels esdeveniments  Moviments horitzontals de la litosfera: la deriva fenòmens naturals produïts en els contactes de les
geològics i biològics importants. continental i l’expansió del fons oceànic. plaques.
 Estructura i composició de la Terra. Models  La tectònica de plaques: postulats principals.
geodinàmic i geoquímic.
 Límits convergents.
 La tectònica de plaques i les seues
 Límits divergents i límits de cisallament.
manifestacions. Evolució històrica: de la
deriva continental a la tectònica de plaques.  Fenòmens intraplaca. Els punts calents.
BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT  Valoració de les eines i les tècniques d’observació B3-8. Confrontar algunes actuacions humanes
i d’estudi científic que contribueixen a comprendre sobre diferents ecosistemes, valorar-ne la influència
 Impactes i valoració de les activitats
l’entorn i respectar i protegir la diversitat i la i argumentar les raons de certes actuacions individuals
humanes en els ecosistemes.
sostenibilitat de la vida. i col·lectives per a evitar-ne la deterioració.
 L’activitat humana i el medi ambient.
 Actituds de respecte i cura cap al medi ambient.
188
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

C.C. CONTINGUTS DE LA UNITAT CURRICULARS
BLOC 4. Projecte  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a completar activitats, treballs i B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les
d’investigació projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió dels continguts de la unitat. habilitats pròpies del treball científic.
 Projecte  Localització, selecció i organització d’informació en els mitjans digitals. B4-2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de
d’investigació. l’experimentació o l’observació i argumentació.
 Realització de projectes d’investigació i reflexió sobre els processos i els resultats.
B4-3. Discriminar i decidir les fonts d’informació i els
 Interpretació i descripció de mapes batimètrics.
mètodes emprats per a la seua obtenció.
 Elaboració participativa d’un vídeo sobre la tectònica de plaques.
B4-4. Participar, valorar i respectar el treball
 Actituds d’autonomia i iniciativa i responsabilitat individual i en grup.
en la presa de decisions.
B4-5. Presentar i defensar en públic el projecte
 Actituds de participació activa i cooperativa d’investigació realitzat.
en treballs, debats, activitats i projectes grupals.
 Valoració de la capacitat per a comprovar les dades a través de l’observació, de les eines i del treball científic.
 Integració i aplicació progressiva de les habilitats, eines i destreses del mètode científic.
Estàndards d’aprenentatge en relació als criteris d’avaluació:

B2-1.1. Identifica i descriu fets que mostren la Terra com un planeta canviant, relacionant-los
amb els fenòmens que succeeixen en l’actualitat. B2-9.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques.
B2-9.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques. B2-9.2. Interpreta les conseqüències que tenen en el relleu els moviments de les plaques
B2-9.2. Interpreta les conseqüències que tenen en el relleu els moviments de les plaques. B3-8.2. Defensa i conclou possibles actuacions per a la millora del medi ambient.
B2-10.1. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres. B4-1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.
B2-11.1. Relaciona els moviments de les plaques amb distints processos tectònics B4-2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.
B2-6.1. Analitza i compara els diferents models que expliquen l’estructura i la composició de B4-3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, ajudant-se de les TIC, per a l’elaboració i la
la Terra. presentació de les seues investigacions.
B2-7.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra i les associa amb els B4-4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
fenòmens superficials. B4-5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions
B2-8.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental i de l’expansió del fons de les seues investigacions.
oceànic.
189
UNITAT 2. Relleu i geomorfologia
CONTINGUTS
BLOC 2. LA DINÀMICA DE LA TERRA  Interacció entre la dinàmica interna i l’externa. El B2-9. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al
cicle de les roques. moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seua
 Estructura i composició de la Terra. Models
localització en mapes terrestres. Comprendre els
geodinàmic i geoquímic.  Plegaments.
fenòmens naturals produïts en els contactes de les
 La tectònica de plaques i les seues  Diàclasis i falles. plaques.
manifestacions. Evolució històrica: de la
 La representació del relleu. Els mapes B2-10. Explicar l’origen de les serralades, dels arcs d’illes i
deriva continental a la tectònica de plaques.
topogràfics. dels orògens tèrmics.
 Realització d’un perfil topogràfic. B2-11. Confrontar els tipus de plaques litosfèriques
 Reconeixement de paisatges i dels agents associant a aquests moviments i conseqüències.
geològics que els han format, associant cada B2-12 Analitzar que el relleu, en el seu origen i evolució,
paisatge a un agent i procés geològic. és resultat de la interacció entre els processos geològics
interns i externs.
BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT  Valoració de les eines i les tècniques d’observació B3-8. Confrontar algunes actuacions humanes sobre
i estudi científic que contribueixen a comprendre diferents ecosistemes, valorar-ne la influència i
l’entorn i respectar i protegir la diversitat i la argumentar les raons de certes actuacions individuals i
sostenibilitat de la vida. col·lectives per a evitar-ne la deterioració.
190
CONTINGUTS
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS
CONTINGUTS DE LA UNITAT
CURRICULARS
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i d’imatges per a B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del
completar activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió dels treball científic.
 Projecte d’investigació.
continguts de la unitat.
B4-2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de
 Localització, selecció i organització d’informació en els mitjans digitals. l’experimentació o l’observació i argumentació.
 Realització de projectes d’investigació i reflexió sobre els processos i els resultats. B4-3. Discriminar i decidir les fonts d’informació i els mètodes
emprats per a la seua obtenció.
 Elaboració d’un muntatge o presentació per a reproduir cràters d’impacte.
B4-4. Participar, valorar i respectar el treball individual i en grup.
 Actituds d’autonomia i iniciativa i responsabilitat en la presa de decisions.
B4-5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació
 Actituds de participació activa i cooperativa en treballs, debats, activitats i projectes grupals.
realitzat.
 Valoració de la capacitat per a comprovar les dades a través de l’observació, de les eines i
del treball científic.
Estàndards d’aprenentatge en relació amb els criteris d’avaluació
B2-9.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques.
B2-9.2. Interpreta les conseqüències que tenen en el relleu els moviments de les plaques.
B2-10.1. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres.
B2-10.1. Identifica en imatges de paisatges les causes que originen els principals relleus terrestres.
B2-11.1. Relaciona els moviments de les plaques amb distints processos tectònics.
B2-12.1. Interpreta l’evolució del relleu sota la influència de la dinàmica externa i interna.
B3-8.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa en els ecosistemes: contaminació, desertització, esgotament de recursos...
B3-8.2. Defensa i conclou possibles actuacions per a la millora del medi ambient.
B4-1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.
B4-2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.
B4-3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, ajudant-se de les TIC, per a l’elaboració i la presentació de les seues investigacions.
B4-4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
B4-5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues investigacions.
191
Unitat 3. La història del nostre planeta
CONTINGUTS
BLOC 2. LA DINÀMICA DE LA TERRA  Idees històriques sobre l’edat de la Terra. B2-1. Reconèixer, recopilar i confrontar fets que mostren
la Terra com un planeta canviant.
 La història de la Terra.  Actualisme i uniformisme.
B2-2. Registrar i reconstruir alguns dels canvis més
 L’origen de la Terra. El temps geològic:  Què ens diuen els fòssils?.
notables de la història de la Terra i associar-los amb la
idees històriques sobre l’edat de la Terra.
 La mesura del temps geològic. seua situació actual.
Principis
i procediments que permeten reconstruir la  Geocronologia relativa. B2-3. Interpretar talls geològics senzills i perfils topogràfics
seua història. Utilització de l’actualisme com  Geologia històrica. com a procediment per a l’estudi d’una zona o d’un
a mètode d’interpretació. terreny.
 Precambrià. El passat més remot.
 Els eons, eres geològiques i períodes B2-4. Categoritzar i integrar els processos geològics més
 Paleozoic. La diversitat de la vida.
geològics: localització dels esdeveniments importants de la història de la Terra.
geològics i biològics importants.  Mesozoic. L’era dels rèptils. B2-5. Reconèixer i datar els eons, les eres i els períodes
 Cenozoic. L’era dels mamífers. geològics, utilitzant el coneixement dels fòssils guia.
 Uso del mètode radiomètric del potassi-argó.
 Interpretació d’un tall geològic senzill.
BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT  Reflexions crítiques sobre els efectes adversos de B3-8. Confrontar algunes actuacions humanes sobre
les activitats humanes. La desaparició actual diferents ecosistemes, valorar-ne la influència i
d’espècies. Causes i conseqüències. argumentar les raons de certes actuacions individuals i
col·lectives per a evitar-ne la deterioració.
 Valoració de les eines i les tècniques d’observació
i d’estudi científic que contribueixen a comprendre
l’entorn i respectar i protegir la diversitat i la
sostenibilitat de la vida.
192
CONTINGUTS
CONTINGUTS CURRICULARS CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a completar B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats
activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió dels pròpies del treball científic.
continguts de la unitat.
 Interpretació d’icnites.
B4-4. Participar, valorar i respectar el treball individual i en
 Elaboració cooperativa d’una escala de temps geològic.
grup.
B4-5. Presentar i defensar en públic el projecte
 Actituds de participació activa i cooperativa en treballs, debats, activitats i projectes grupals. d’investigació realitzat.
 Valoració de la capacitat per a comprovar les dades a través de l’observació, les eines i el
treball científic.

B2-1.1. Identifica i descriu fets que mostren la Terra com un planeta canviant i els relaciona amb els fenòmens que succeeixen en l’actualitat.
B2-2.1. Reconstrueix alguns canvis notables a la Terra, mitjançant la utilització de models temporals a escala i reconeixent les unitats temporals en la història geològica.
B2-3.1. Interpreta un mapa topogràfic i fa perfils topogràfics.
B2-3.2. Resol problemes simples de datació relativa, aplicant els principis de superposició d’estrats, superposició de processos i correlació.
B2-4.1. Discrimina els principals esdeveniments geològics, climàtics i biològics que han tingut lloc al llarg de la història de la Terra, i reconèixer alguns animals i plantes característiques de cada
era.
B2-5.1. Relaciona algun dels fòssils guia més característic amb la seua era geològica.
B3-8.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa en els ecosistemes: contaminació, desertització, esgotament de recursos...
193
Unitat 4. Estructura i dinàmica dels ecosistemes
CONTINGUTS
CONTINGUTS CURRICULARS CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS
CONTINGUTS DE LA UNITAT
DE L’ETAPA
BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI  L’estructura d’un ecosistema. B3-1. Categoritzar els factors ambientals i la seua
AMBIENT influència sobre els éssers vius.
 Factores abiòtics i adaptacions.
 Estructura dels ecosistemes. B3-2. Reconèixer el concepte de factor limitant i
 Límits de tolerància i factors limitants.
límit de tolerància.
 Components de l’ecosistema:
 Hàbitat i nínxol ecològic.
comunitat i biòtop. B3-3. Identificar les relacions intra i
 Les relacions biòtiques. interespecífiques com a factors de regulació dels
 Relacions tròfiques: cadenes
 Les poblacions en els ecosistemes. ecosistemes.
i xarxes.
 Les relacions alimentàries. B3-4. Explicar els conceptes de biòtop, població,
 Hàbitat i nínxol ecològic.
comunitat, ecotò, cadenes i xarxes tròfiques.
 Factors limitants i  Piràmides tròfiques.
B3-5. Comparar adaptacions dels éssers vius a
adaptacions. Límit de  Energia i matèria en els ecosistemes. diferents medis, mitjançant la utilització
tolerància.
 Cicles biogeoquímics en els ecosistemes. d’exemples.
 Autoregulació de
 Cicle del carboni. B3-6. Expressar com es produeix la transferència
l’ecosistema, de la població i
de matèria i energia al llarg d’una cadena o xarxa
de la comunitat.  Cicle del nitrogen.
tròfica i deduir-ne les conseqüències pràctiques
 Dinàmica de l’ecosistema.  Cicles del fòsfor i del sofre. en la gestió sostenible d’alguns recursos per
 Cicle de matèria i flux  Evolució dels ecosistemes. l’ésser humà.
d’energia. B3-7. Relacionar les pèrdues energètiques
 Valoració de les eines i les tècniques d’observació i estudi científic que
 Piràmides ecològiques. contribueixen a comprendre l’entorn i a respectar i protegir la diversitat i la produïdes en cada nivell tròfic amb l’aprofitament
sostenibilitat de la vida. dels recursos alimentaris del planeta des d’un
 Cicles biogeoquímics i punt de vista sostenible.
successions ecològiques.  Actituds de respecte i cura cap al medi ambient.
B3-8. Confrontar algunes actuacions humanes
 Impactes i valoració de les sobre diferents ecosistemes, valorar-ne la
activitats humanes en els influència i argumentar les raons de certes
ecosistemes. actuacions individuals i col·lectives per a evitar-
 L’activitat humana i el medi ne la deterioració.
ambient.
194
CONTINGUTS
C.C CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a completar B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats
activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió dels continguts pròpies del treball científic.
de la unitat.
 Com mesurar factors abiòtics en ecosistemes terrestres i aquàtics.
B4-4. Participar, valorar i respectar el treball individual i en
 Elaboració d’un pòster científic sobre parcs naturals.
grup.
 Actituds d’autonomia i iniciativa i responsabilitat
B4-5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació
realitzat.
 Actituds de participació activa i cooperativa
treball científic.

B3-1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers B3-8.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre
vius en un ambient determinat i valorar-ne la importància en la seua conservació. els ecosistemes: contaminació, desertització, esgotament de recursos...
B3-2.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat, relacionant B3-8.2. Defensa i conclou possibles actuacions per a la millora del medi ambient.
l’adaptació amb el factor o factors ambientals desencadenants d’aquest. B4-1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.
B3-3.1. Reconeix i descriu diferents relacions i la seua influència en la regulació dels B4-2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.
ecosistemes. B4-3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, ajudant-se de les TIC, per a l’elaboració i la
B3-4.1. Analitza les relacions entre biòtop i biocenosi i n’avalua la importància per a mantenir presentació de les seues investigacions.
l’equilibri de l’ecosistema. B4-4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
B3-5.1. Reconeix els diferents nivells tròfics i les seues relacions en els ecosistemes i valora B4-5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions
la importància que té per a la vida en general el seu manteniment. de les seues investigacions.
B3-6.1. Compara les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursos B4-5.1. Dissenya senzills treballs d’investigació sobre animals i/o plantes, els ecosistemes
l’ésser humà i en valora críticament la importància. del seu entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per a la seua presentació i defensa a
B3-7.1. Estableix la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seua l’aula.
eficiència energètica.
195
Unitat 5. La humanitat i el medi ambient
CONTINGUTS
BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT  Els recursos naturals. B3-7. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en
cada nivell tròfic amb l’aprofitament dels recursos
 Impactes i valoració de les activitats  Impactes i activitats humanes sobre els
alimentaris del planeta des d’un punt de vista sostenible.
humanes en els ecosistemes. ecosistemes.
B3-8. Confrontar algunes actuacions humanes sobre
 La superpoblació i les seues conseqüències:  Impactes negatius sobre l’atmosfera.
diferents ecosistemes, valorar-ne la influència i
desforestació, sobreexplotació, incendis, etc.
 Impactes negatius sobre la hidrosfera. argumentar les raons de certes actuacions individuals i
 L’activitat humana i el medi ambient. col·lectives per a evitar-ne la deterioració.
 Impactes negatius sobre el sòl.
 Els recursos naturals i els seus tipus. B3-9. Concretar diversos processos de tractament de
 Impactes negatius sobre la biosfera.
Conseqüències ambientals del consum residus.
humà d’energia.  La superpoblació i les seues conseqüències.
B3-10. Confrontar arguments a favor de la recollida
 Els residus i la seua gestió. Coneixement de  Desenvolupament sostenible. selectiva de residus i la seua repercussió a nivell familiar i
tècniques senzilles per a conèixer el grau de  Els residus. social.
contaminació i depuració del medi ambient.
 La gestió dels residus. B3-11. Associar la importància que té per al
desenvolupament sostenible la utilització d’energies
 El reciclatge.
renovables.
 Fonts d’energia renovables.
196
CONTINGUTS
C. C. CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies del
completar activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió treball científic.
dels continguts de la unitat.
B4-2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o
 Localització, selecció i organització d’informació en els mitjans digitals. l’observació i argumentació.
 Realització de projectes d’investigació i reflexió sobre els processos i els resultats. B4-3. Discriminar i decidir les fonts d’informació i els mètodes emprats
per a la seua obtenció.
 Aprendre a separar residus.
 Mesurar l’empremta ecològica.
B4-5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació realitzat.
 Actituds de participació activa i cooperativa en treballs, debats, activitats i projectes

grupals.
 Valoració de la capacitat per a comprovar les dades a través de l’observació, les eines i
el treball científic.
Estàndards d’aprenentatge en relació als criteris d’avaluació

B3-8.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre els ecosistemes: contaminació, desertització, esgotament de recursos...
B3-9.1. Descriu els processos de tractament de residus i en valora críticament la recollida selectiva.
B3-10.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos materials.
B3-11.1. Destaca la importància de les energies renovables per al desenvolupament sostenible del planeta.
B4-5.1. Dissenya senzills treballs d’investigació sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per a la seua presentació i defensa a l’aula.
197
Unitat 6. L’organització cel·lular dels éssers vius
CONTINGUTS
BLOC 1. L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA  La teoria cel·lular. B1-1. Determinar les analogies i diferències en l’estructura
de les cèl·lules procariotes i eucariotes, i interpretar les
 La cèl·lula.  Tipus cel·lulars i la seua relació evolutiva.
relacions evolutives entre ambdues.
 Cicle cel·lular.  La cèl·lula eucariota.
B1-2. Identificar el nucli cel·lular i la seua organització
 El nucli cel·lular. segons les fases del cicle cel·lular a través de l’observació
 El cicle cel·lular. directa o indirecta.
 Els cromosomes. B1-3. Comparar l’estructura dels cromosomes i de la

cromatina.
 La divisió cel·lular.
B1-4. Formular els processos principals que tenen lloc en
 La meiosi. la mitosi i la meiosi i revisar-ne el significat i la importància
biològica.
BLOC 3. Ecologia i medi ambient  Valoració de les eines i les tècniques d’observació B3-8. Confrontar algunes actuacions humanes sobre
l’entorn, i respectar i protegir la diversitat i la argumentar les raons de certes actuacions individuals i
198
CONTINGUTS
C. C. E. CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del
completar activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió treball científic.
dels continguts de la unitat.
 Realització de projectes d’investigació i reflexió sobre els processos i els resultats. B4-3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes
 Observar i explicar, mitjançant una presentació digital, les fases de la mitosi.
 Realitzar i interpretar cariotips.
 Valoració de la capacitat per a comprovar les dades a través de l’observació, de les eines i
del treball científic.

B1-1.1. Compara la cèl·lula procariota i eucariota, l’animal i la vegetal, i reconeix la funció dels orgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.
B1-2.1. Distingeix els diversos components del nucli i la seua funció segons les diferents etapes del cicle cel·lular.
B1-3.1. Reconeix les parts d’un cromosoma i ho utilitza per a construir un cariotip.
B1-4.1. Reconeix les fases de la mitosi i meiosi, diferencia els dos processos i en distingeix el significat biològic.
199
Unitat 7. Herència i genètica
CONTINGUTS
BLOC 1. L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA  Mendel i l’estudi de l’herència. B1-6. Relacionar la replicació de l’ADN amb la
conservació de la informació genètica.
 ADN i genètica molecular.  El naixement de la genètica.
B1-7. Comprendre com s’expressa la informació genètica i
 Procés de replicació de l’ADN.  Les lleis de Mendel.
utilitzar el codi genètic.
 Concepte de gen.  Dominància incompleta i codominància
B1-9. Formular els principis bàsics de genètica
 Expressió de la informació genètica. Codi  La teoria cromosòmica. mendeliana i aplicar les lleis de l’herència en la resolució
genètic. de problemes senzills.
 Genètica humana.
 L’herència i la transmissió de caràcters. B1-10. Diferenciar l’herència del sexe i la lligada al sexe
 La determinació genètica del sexe.
Introducció i desenvolupament de les lleis de i establir la relació que es dóna entre ambdues.
Mendel.  Trastorns d’origen genètic.
B1-11. conèixer algunes malalties hereditàries i la seua
 Base cromosòmica de les lleis de Mendel.  Prevenció i diagnòstic de trastorns genètics. prevenció i abast social.
 Aplicacions de les lleis de Mendel.  Realització d’un encreuament prova. B1-12. Identificar les tècniques de l’enginyeria genètica:
 Enginyeria genètica: tècniques i aplicacions.  Resolució d’un problema amb dos caràcters. ADN recombinant i PCR.
Biotecnologia. Bioètica.  Resolució de problemes sobre l’herència lligada al B1-14. 14. Reconèixer les aplicacions de l’enginyeria
cromosoma X. genètica: OMG (organismes modificats genèticament).
200
CONTINGUTS
C.C.E CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a completar B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del
d’investigació activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió dels continguts treball científic.
de la unitat.
 Projecte d’investigació. B4-2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o
 Realització de projectes d’investigació i reflexió sobre els processos i els resultats. B4-3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes
 Interpretació i elaboració d’arbres genealògics.
 Elaboració d’un còmic sobre Mendel.
treball científic.

B1-6.1. Reconeix la funció de l’ADN com a portador de la informació genètica i ho relaciona amb el concepte de gen.
B1-7.1. Il·lustra els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic.
B1-9.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana i resol problemes pràctics d’encreuaments amb un o dos caràcters.
B1-10.1. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.
B1-11.1 Identifica les malalties hereditàries més freqüents i el seu abast social.
B1-12.1. Diferencia tècniques de treball en enginyeria genètica.
B1-14.1. Analitza les implicacions ètiques, socials i mediambientals de l’enginyeria genètica.
201
Unitat 8. La informació i la manipulació genètiques
CONTINGUTS
BLOC 1. L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA  L’ADN i els àcids nucleics. B1-6. Relacionar la replicació de l’ADN amb la
conservació de la informació genètica.
 ADN i genètica molecular.  La replicació de l’ADN.
B1-7. Comprendre com s’expressa la informació genètica i
 Procés de replicació de l’ADN.  De l’ADN a les proteïnes.
utilitzar el codi genètic.
 Concepte de gen.  Com s’expressa la informació genètica.
B1-8. Valorar el paper de les mutacions en la diversitat
 Expressió de la informació genètica. Codi  Desxifrar el codi genètic. genètica i comprendre la relació entre mutació i evolució.
genètic.
 Les mutacions. B1-9. Formular els principis bàsics de genètica
 Mutacions. Relacions amb l’evolució. mendeliana i aplicar les lleis de l’herència en la resolució
 Biotecnologia i enginyeria genètica.
 L’herència i la transmissió de caràcters. de problemes senzills.
 Tècniques d’enginyeria genètica.
Introducció i desenvolupament de les lleis B1-10. Diferenciar l’herència del sexe i la lligada al sexe i
de Mendel.  Aplicacions biotecnològiques. establir la relació que es dóna entre ambdues.
 Base cromosòmica de les lleis de Mendel.  El clonatge i les cèl·lules mare. B1-12. Identificar les tècniques de l’enginyeria genètica:
 Aplicacions de les lleis de Mendel.  El projecte genoma humà. ADN recombinant i PCR.
 Enginyeria genètica: tècniques i aplicacions.  Bioètica. B1-13. Comprendre el procés del clonatge.
Biotecnologia. Bioètica.  Reflexions i conclusions raonades i crítiques B1-14. Reconèixer les aplicacions de l’enginyeria
sobre les implicacions ètiques i socials dels genètica: OMG (organismes modificats genèticament).
avanços en biotecnologia. B1-15. Valorar les aplicacions de la tecnologia de l’ADN
recombinant en l’agricultura, la ramaderia, el medi ambient
i la salut.
202
CONTINGUTS
C.C.E. CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a completar B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del
activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la comprensió dels continguts treball científic.
de la unitat.
B4-2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través
 Localització, selecció i organització d’informació de l’experimentació o l’observació i argumentació.
en els mitjans digitals.
B4-3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació
 Realització de projectes d’investigació i reflexió i els mètodes emprats per a la seua obtenció.
sobre els processos i els resultats.
B4-4. Participar, valorar i respectar el treball individual
 Interpretació d’empremtes genètiques. i en grup.
 Elaboració d’una revista científica. B4-5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació
realitzat.
 Actituds d’autonomia i iniciativa i responsabilitat
 Actituds de participació activa i cooperativa

treball científic.

B1-5.1. Distingeix els diferents àcids nucleics i n’enumera els components. B3-8.2. Defensa i conclou possibles actuacions per a la millora del medi ambient.
B1-6.1. Reconeix la funció de l’ADN com a portador de la informació genètica i ho relaciona B4-1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.
amb el concepte de gen. B4-2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.
B1-7.1. Il·lustra els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic. B4-3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, ajudant-se de les TIC, per a l’elaboració i la
B1-8.1. Reconeix i explica en què consisteixen les mutacions i els seus tipus. presentació de les seues investigacions.
B1-12.1. Diferencia tècniques de treball en enginyeria genètica. B4-4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
B1-13.1. Descriu les tècniques de clonatge animal i distingeix el clonatge terapèutic i el B4-5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions
reproductiu. de les seues investigacions.
B1-14.1. Analitza les implicacions ètiques, socials i mediambientals de l’enginyeria genètica. B4-5.1. Dissenya senzills treballs d’investigació sobre animals i/o plantes, els ecosistemes
B1-15.1. Interpreta críticament les conseqüències dels avanços actuals en el camp de la del seu entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per a la seua presentació i defensa a
biotecnologia. l’aula.
203
Unitat 9. L’origen i l’evolució de la vida
CONTINGUTS
BLOC 1. L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA  L’origen de la vida. B1-16. conèixer les proves de l’evolució. Comparar
lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme.
 Origen i evolució dels éssers vius. Hipòtesis  L’origen de la biodiversitat.
sobre l’origen de la vida a la Terra. B1-17. Comprendre els mecanismes de l’evolució i
 Lamarck i l’herència dels caràcters adquirits.
destacar la importància de la mutació i la selecció.
 Teories de l’evolució. El fet i els mecanismes
 Darwin i Wallace. La selecció natural. Analitzar el debat entre gradualisme, saltacionisme i
de l’evolució.
 Bases genètiques de la variabilitat. neutralisme.
 L’evolució humana: procés d’hominització.
 Mecanismes evolutius més comuns. B1-18. Interpretar arbres filogenètics, inclòs l’humà.
 Proves a favor de l’evolució. B1-19. Descriure l’hominització.
 Adaptació i especiació.
 Models evolucionistes actuals.
 Hominització.
 Evolució humana.
 Interpretació d’un arbre filogenètic.
 Actituds de respecte i cura cap al medi ambient
i els éssers vius.
204
CONTINGUTS
C.C.E. CONTINGUTS DE LA UNITAT
BLOC 4. Projecte d’investigació  Localització, selecció, organització i exposició d’informació de textos i imatges per a B4-1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del
completar activitats, treballs i projectes (oralment i/o per escrit), i manifestar la treball científic.
comprensió dels continguts de la unitat.
 Realització de projectes d’investigació i reflexió sobre els processos i els resultats. B4-3. Discriminar i decidir les fonts d’informació i els mètodes emprats
per a la seua obtenció.
 Interpretació de la distància evolutiva entre espècies.
 Elaboració d’un pòster sobre l’evolució dels gossos.
 Actituds de participació activa i cooperativa en treballs, debats, activitats i projectes

grupals.
 Valoració de la capacitat per a comprovar les dades a través de l’observació, les eines i
el treball científic.

B1-16.1. Distingeix les característiques diferenciadores entre lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme.
B1-17.1. Estableix la relació entre variabilitat genètica, adaptació i selecció natural.
B1-18.1. Interpreta arbres filogenètics.
B1-19.1. Reconeix i descriu les fases de l’hominització.
205
D. Temporalització
Aquestes unitats didàctiques s’impartiran següent el següent ordre:
Estructura i dinàmica de la L’organització cel·lular dels

Terra. éssers vius L’origen i evolució de la vida
Tectònica de plaques
Informació i manipulació L’estructura i dinàmica dels
Relleu i geomorfologia genètica ecosistemes
La història del nostre planeta Herència i genètica mendeliana La humanitat i el medi ambient
E. Metodologia
Partim d’una metodologia inclusiva en el que el sistema educatiu s’adapta a la diversitat de
l’alumnat (no integradora perquè en aquest cas és l’alumnat qui s’adapta al sistema) i per tant la
metodologia es converteix en un contingut de l’aprenentatge “s’aprèn el que es fa, no el que
s’escolta” i per tant s’aprèn aprendre i no aprendre a aprovar. La metodologia s’adequarà a estils i
ritmes d’aprenentatge, capacitats i talents que presenten el nostre alumnat, amb l’especial
característica de la impartició en anglès. Un dels fets més notables i rellevants dels darrers anys,
pel que fa a teories d’ensenyament i aprenentatge, és el constructivisme. La concepció
constructivista recull aportacions de diferents disciplines com l’epistemologia, la psicologia
cognitiva i les teories de l’aprenentatge, la psicologia de l’educació i les didàctiques específiques.
És, a més a més, una concepció que legitima el model curricular de l’actual sistema educatiu
sense excloure cap altra com ja hem assenyalat. Segons la concepció constructivista, el
coneixement no és una mera còpia de la realitat preexistent sinó d’un procés dinàmic i interactiu, a
través del qual la informació externa és interpretada i reinterpretada per la ment que va construint
progressivament models explicatius cada cop més complexos i potents. Coneixem la realitat a
través dels models que construïm per explicar-la, sempre susceptibles de ser millorats o canviats
(Gómez - Granell, C & Coll, C. 1994).
Aquest tractament constructivista podria sintetitzar-se de la manera següent:
1. Plantejar situacions problemàtiques obertes que generen interès i siguen identificables

com a tals.
2. Proposar als estudiants l’estudi qualitatiu de les situacions problemàtiques plantejades i
la presa de decisions, per delimitar problemes i perquè expliciten funcionalment les
seues idees.
3. Orientar el tractament científic dels problemes mitjançant:
206
a. L’emissió d’hipòtesis
b. L’elaboració d’estratègies de resolució, incloent-hi dissenys experimentals per
contrastar les hipòtesis.
c. La realització de dites estratègies i l’anàlisi dels resultats. Ací poden generar-se
conflictes cognitius i formular-se noves hipòtesis.
4. Plantejar el manejament reiterat dels nous coneixements en una àmplia varietat de
situacions, posant un especial èmfasi en les relacions Ciència/ Tècnica/ Societat que
emmarquen el desenvolupament científic, i dirigint tot aquest tractament a mostrar el
caràcter de cos coherent que té la ciència
5. Afavorir en particular les activitats de síntesi, l’elaboració d’informes i la concepció de
nous problemes.
Es faran servir diverses estratègies metodològiques:

Exposició del professorat utilitzant diversos suports. Abans de començar l’exposició, s’han
de conèixer les idees prèvies i les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat.
Treball reflexiu individual en el desenvolupament de les activitats individuals i dels projectes
per a investigar.
Treball en grup cooperatiu/interactiu de 3 o 4 alumnes en el desenvolupament de les
activitats i els projectes proposats.
Posada en comú en gran grup després del treball individual o grupal.
Les activitats per a l’aprenentatge seran molt variades. Els alumnes hauran de treballar tant
individualment com en xicotets i grans grups.
Hi hauran activitats...
– d’avaluació inicial – de síntesi
– de recolzament i definició dels – d’ampliació

conceptes
– d’aplicació pràctica
– de recerca
– d’aprenentatge en l’ús d’eines de
– de simulació d’investigació laboratori
207
F. Recursos
Com a recursos utilitzarem:
– Llibre de text de l’editorial Santillana/Richmond
– Fitxes fotocopiables per a l’adaptació curricular.
– En principi no farem ús del laboratori i tot el seu material per fer pràctiques, ja que no
es poden mantindre les distàncies de seguretat sanitària amb el gran nombre
d’alumnes que tenim. Si millorara la situació i es relaxaren aquestes mesures, si en
podriem fer-ne pràctiques de laboratori.
– Plataforma moodle AULES amb recursos per reforçar i ampliar els continguts estudiats,
i docència online, si cal.
Activitats de reforç i ampliació

En general utilitzarem materials audiovisuals i TIC que recolzen i amplien els continguts de
les matèries. Es treballarà amb materials de reforç i ampliació proporcionats pel departament a
l’alumnat que ho necessita.
G. Eines i criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació Biologia i Geologia 4t ESO
BL1.1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la forma de pensar de la societat en
diferents èpoques; demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels éssers humans, així
com respecte a la diversitat natural i cultural i als problemes ambientals; realitzar les tasques acadèmiques
o de la vida quotidiana amb rigor i prendre decisions fonamentades davant d’actuacions relacionades amb la
ciència i la tecnologia.
BL1.2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat
d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.
BL1.3. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió
i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses
fonts com ara blocs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., organitzar la dita
informació citant-ne adequadament la procedència i registrar-la en paper o emmagatzemar-la digitalment
amb diversos procediments com són esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls de càlcul, gràfics, etc.; en
dispositius informàtics i servicis de la xarxa per a fonamentar les seues idees i opinions, de l’àmbit personal,
acadèmic, social o professional.
208
BL1.4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una investigació documental o experimental,
formulant preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades per a contrastar-les a
través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.
BL1.5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de variables,
registre sistemàtic d’observacions i resultats, etc.); manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de
laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i
interpretar els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.
BL1.6. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i realitzar un projecte d’investigació en equip
sobre el medi natural; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una
previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i
interès, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els
resultats.
BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia
i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues
aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.
BL1.8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències o del projecte d’investigació per
mitjà de textos prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes
formals i les normes de correcció ortogràfica i gramatical, segons les propietats textuals de cada
gènere i situació comunicativa, i crear continguts digitals com a documents de text o presentacions
multimèdia amb sentit estètic i un llenguatge no discriminatori, utilitzant aplicacions informàtiques
d’escriptori i coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències.
BL1.9. Exposar en públic de manera clara, ordenada i creativa les conclusions del projecte
d’investigació realitzat amb el suport de recursos de distinta naturalesa (textuals, gràfics,
audiovisuals, etc.)
BL1.10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes, col·loquis i conversacions) de
l’àmbit personal, acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell
educatiu pròpies de la interacció oral i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva
de forma col·laborativa compartint informació i continguts digitals, utilitzant ferramentes TIC,
servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge, i comportar-se correctament en eixa
comunicació per a previndre, denunciar i protegir altres de situacions de risc com el
ciberassetjament.
BL1.11. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats
amb els coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, habilitats i competències
necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos
per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.
209
Bloc 2. L’evolució de la vida

BL2.1. Debatre els postulats de la teoria cel·lular que establix els fonaments de la Biologia i
descriure les analogies i diferències en l’estructura de les cèl·lules procariotes i eucariotes
interpretant les relacions evolutives entre estes.
BL2.2. Descriure l’estructura dels àcids nucleics, relacionar l’ADN amb el concepte de gen i aplicar
el codi genètic en la resolució de problemes sobre mutacions gèniques.
BL2.3. Representar l’estructura del nucli cel·lular i dels cromosomes, identificant-los en un cariotip,
diferenciar els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi justificant la seua
importància biològica, i identificar les fases del cicle cel·lular en imatges de microscòpia òptica.
BL2.4. Analitzar el concepte de mutació diferenciant els seus tipus i argumentar els seus efectes
sobre la variabilitat genètica i l’evolució de les espècies i sobre els individus, exemplificant algunes
de les malalties hereditàries més comuns que provoquen.
BL2.5. Formular les lleis de Mendel aplicant-les a la resolució de problemes de genètica
mendeliana com: transmissió de caràcters autosòmics, lligats al sexe, genealogies familiars,
producció ramadera i d’animals domèstics, etc.
BL2.6. Identificar les principals tècniques d’enginyeria genètica, interpretar les seues aplicacions
en camps com la investigació bàsica, els tractaments de teràpia gènica, cèl·lules mare, preservació
de les espècies, etc., i analitzar críticament les seues implicacions ètiques, socials i
mediambientals.
BL2.7. Debatre les distintes hipòtesis històriques formulades sobre l’origen de la biodiversitat i
sobre les evidències de l’evolució, establir la relació actual entre mutació, variabilitat i selecció
natural superant els preconceptes que atribuïen intencionalitat a l’evolució, proposant exemples de
fenòmens usuals de la vida quotidiana com les conseqüències biològiques de l’ús inadequat
d’insecticides o d’antibiòtics.
BL2.8. Descriure el procés d’hominització, reconeixent la interacció entre els diversos trets
adaptatius que han confluït en l’aparició de l’espècie humana, i interpretar arbres filogenètics.
Bloc 3. La dinàmica de la Terra

BL3.1. Descriure els principals esdeveniments geològics, climàtics i biològics ocorreguts en la
història de la Terra, utilitzant models temporals a escala i reconèixer alguns fòssils guia
característics.
BL3.2. Reconèixer diferents mètodes de datació relativa i absoluta, utilitzant l’actualisme com a
marc teòric per a resoldre problemes senzills de datació.
BL3.3. Comparar els models geodinàmic i geoquímic de l’estructura i composició de la Terra
justificant els criteris que els determinen, i associar el model dinàmic amb la teoria de la tectònica
de plaques.
BL3.4. Reconèixer el poder explicatiu de la teoria de tectònica de plaques com a paradigma
210
articulador de la geologia; interpretar les evidències de la deriva continental i de l’expansió del fons
oceànic com a proves determinants i relacionar els distints tipus de contactes entre plaques amb
els seus moviments relatius i els seus efectes tectònics i orogènics ubicant-los en un mapa
terrestre.
BL3.5. Interpretar mapes i realitzar perfils topogràfics, reconeixent el relleu com resultat de la
interacció entre els processos geològics interns i externs
Bloc 4. Ecologia i medi ambient

BL4.1. Descriure l’estructura i components de l’ecosistema, analitzar les seues relacions i la seua
influència en la regulació d'este i interpretar les diferents adaptacions dels éssers vius com a
conseqüència d’estes relacions avaluant la importància del seu equilibri.
BL4.2. Comparar el trànsit cíclic de matèria en els ecosistemes amb el flux d’energia elaborant
exemples de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics.
BL4.3. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en cada nivell tròfic amb l’aprofitament dels
recursos alimentaris del planeta des d’un punt de vista sostenible.
BL4.4. Descriure els principals impactes humans sobre el medi ambient,argumentant les seues
causes i conseqüències, debatre algunes actuacions i mesures de gestió per a evitar el seu
deteriorament i promoure la seua conservació
BL4.5. Actuar de manera respectuosa amb el medi ambient en l’ús de la tecnologia en la seua vida
diària, estimant l’impacte de la fabricació, utilització i reciclatge de les TIC en la sostenibilitat del
medi ambient.
Eines d’avaluació
Per tal de desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge haurem de realitzar
avaluacions diagnòstiques, formatives i sumatives. Les dos primeres seran fonamentals per tal de
millorar la nostra tasca docent ja que, la primera permet establir el punt de partida de l’estat del
nostres alumnes i la segona ens dona indicacions de com està desenvolupant-se l’aprenentatge.
La tercera (sumativa) ens permetrà qualificar l’alumnat.
Avaluar no és igual a examinar; avaluar consisteix en un procés d’obtenció sistemàtica de
dades que ofereixen informació continua de la manera en que es produeix l’ensenyament i
l’aprenentatge, i permet valorar allò aconseguit i, en conseqüència, prendre mesures per a ajustar i
millorar la qualitat educativa dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
Per tal d’avaluar l’alumnat emprarem els següents instruments i procediments:
– Arreplegada de dades de l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant: observacions,
entrevistes, enquestes, treballs, diferents tipus de proves.
– Avaluació de continguts de cada unitat mitjançant proves teòrico-pràctics del diferents
continguts treballats, proposats pel professorat.
211
– Observació directa del treball diari de l’alumnat, i anàlisi de les anotacions al quadern
del professor.
– Elaboracions multimèdia de diferents temes proposats.
– Elaboració per part de l’alumnat d’informes monogràfics i treballs.
– Elaboració per part de l’alumnat d’informes de pràctiques, activitats complementàries i
activitats desenvolupades a classe.
– Exposicions orals dels treballs de l’alumnat.
Podem classificar les eines d’avaluació i qualificació en 4 grans apartats:
Apartat 1. Observació directa de l'alumnat, valorant el seu interès i comportament davant el treball
i davant el grup (puntualitat, portar material, bona actitud, participació…)
Apartat 2. Treball diari (individuals o col·lectiu) diari de l’alumnat: control del treball a l’aula,
correcció d’activitats, pràctiques i informes de laboratori, xicotets treballs d’investigació,
treballs en eixides extraescolars i complementàries…… S’inclourà en aquest apartat el
control del quadern de l’alumnat. Es valorarà la el contingut de les tasques així com la
correcta presentació (en data adequada, amb bona presentació, bones cal·ligrafia i
ortografia…)
Apartat 3. Realització de proves individuals d'adquisició, progrés i consolidació de continguts, que
poden consistir en proves escrites (exàmens) o treballs de major profunditat dels
Apartat 4. Treball de llibre de lectura
La qualificació de cada avaluació vindrà donada de la següent manera: l’apartat 1

(observació de l'alumnat) suposarà un 10% de la nota final de l’avaluació. El segon bloc (treball
diari) suposarà un 20% de la nota final, mentrestant que l’apartat 3 (proves) suposaran el 70%
restant de la qualificació. Es considera aprovada l’avaluació amb, almenys, 5 punts sobre 10 de
mitjana i una qualificació mínima de 3 punts sobre 10 en cada un dels apartats avaluats.
A més, se proposa com llibre de lectura el llibre “Ulls de pantera” de Silvia Aymerich, i el fer
un treball voluntari del mateix (apartat 4) suposarà fins a 0,5 punts extra en l’avaluació.
La nota final de juny serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de les tres avaluacions.
Serà necessari tenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 de mitjana i una qualificació mínima de 3
punts sobre 10 en cada un dels apartats avaluats.
I. Recuperació
Al llarg del curs, si el professorat ho estima convenient, es podrà fer una prova de recuperació
d’avaluacions suspeses. En cas de no aconseguir superar la matèria a l’avaluació final de curs i
d’haver aprovat la part completa de Geologia o de Biologia, es farà una prova completa de tots els
212
continguts de la part suspesa; en cas contrari, la prova extraordinària inclourà tots els continguts
del curs.
J. Inclusió i Atenció a la diversitat

El fet que l’alumnat presenta diferències individuals en quant a capacitats, interessos i
motivacions haurà de ser calibrat en la seua magnitud exacta respecte al grup concret d’alumnes
amb els quals anem a treballar. A més, l’atenció a la diversitat de l’alumnat té una especial
importància en Biologia i Geologia a causa de la complexitat d’alguns dels continguts del
programa, i caldrà tenir-ho present sempre en l’activitat docent per a aconseguir els millors
resultats. Aquesta atenció a la diversitat es contempla en quatre aspectes: la programació, el
contingut, les activitats i els materials.
Un aspecte important en la programació de Biologia i Geologia és que caldrà tenir en
compte aquells continguts en què pot haver una gran diversitat en l’aula. Per exemple, els
conceptes i procediments que requereixen coneixements matemàtics, solen evidenciar la diversitat
en el conjunt de l’alumnat, no solament per les diferències en l’habilitat per a aplicar els
coneixements, sinó també per les diferents capacitats per a interpretar els resultats. Com hem dit
anteriorment, l’estudi detallat dels continguts permet classificar-los en essencials i complementaris.
Aquesta és una de les claus de l’atenció a la diversitat en l’aula.
Els continguts essencials, que constitueixen la informació bàsica d’un determinat tema, són
aquells que poden considerar-se continguts mínims, aquells que tot l’alumnat deuria conèixer. Els
continguts complementaris, en canvi, ofereixen la possibilitat d’ampliar determinats temes. El
tractament monogràfic d’aquests temes duu, lògicament, a un major aprofundiment en els mateixos
i, per tant, un major nivell de complexitat. A juí del professor/a es poden treballar en classe si es
desitja ampliar els continguts. La classificació de les activitats possibilita també atendre a la
diversitat del alumnes i les alumnes. Les activitats per a organitzar el coneixement representen una
valuosa ajuda per als alumnes amb dificultats. La selecció dels materials utilitzats a l’aula té també
una gran importància a l’hora d’atendre les dificultats individuals en el conjunt de l’alumnat. L’ús de
materials de reforç o ampliació permet atendre a la diversitat en funció dels objectius que ens
vulguem fixar. A més d’aquestes mesures d’atenció a diversitat, caldrà adaptar de manera
significativa i personalitzada els continguts i criteris a aquells alumnes catalogats com a ACIS. En
aquest cas, depenent de la complexitat de cada cas, caldrà adaptar amb l’ajuda del departament
d’orientació.
Pel que fa a la inclusió, serà important detectar les barreres que poden presentar els nostres
alumnes. Dins dels context del nostre centre, les més habituals son les dificultats econòmiques i
les barreres lingüístiques. En el primer cas, la xarxa llibres donarà els llibres, i si és necessari, el
departament pot facilitar a l’alumnat eines com bolígrafs, quaderns o materials de pràctiques. En el
cas de les barreres lingüístiques, si són molt grans caldrà centrar-se en fer un ambient acollidor per
a que el alumnat nouvingut puga desenvolupar competències lingüístiques, que podran ajudar a
213
assolir-se treballant el vocabulari propi de la matèria, relacionant-lo amb la llengua de l’alumne (hi
ha fitxes al departament per fer aquesta tasca) i baixant el nivell de concreció dels conceptes a uns
més bàsics per a aquest alumnat. Seguint l’ordre 20/2019 de resposta per a la inclusió, i la
resolució de 24 de juliol de 2019, haurem d’identificar les necessitats de recolzament educatiu de
l’alumnat, i és aquest un procés col·laboratiu coordinat pel departament d’orientació: en cas de
detectar barreres a l’alumnat, primer podem aplicar les mesures esmentades i, amb l’equip docent,
fer una reunió. Si es valora justificada l’avaluació sociopsicopedagògica, el tutor informarà a la
família i demanarà aquesta al departament d’orientació. En cas de valorar-se necessari es
realitzarà un PAP (pla d’actuació personalitzat) o s’aplicaran noves mesures de nivell II i III. Aquest
PAP s’elaborarà pel tutor amb assessorament del departament d’orientació.
Pel que fa a la situació excepcional del curs 19/20, no hi ha continuïtat a la matèria, sent el
temari de tercer més conegut per l’alumnat, ja que també es treballa en primària (a menys nivell)
per la qual cosa prioritzarem els continguts de 4t, molt més desconeguts per l’alumnat i essencials
per al batxillerat
214
IX. FPB. MÒDUL CIÈNCIES APLICADES II

A. Introducció
A continuació es presenta una programació dissenyada específicament per al mòdul de
Ciències Aplicades II de la Formació Professional Bàsica (FPB).
El marc legal a qual s'adequa aquesta programació queda estipulat, principalment, pel
Decret 135/2014, de 8 d'agost del Consell,que regula els cicles formatius de Formació Professional
Bàsica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana i estableix els objectius, continguts, criteris
d'avaluació i la metodologia utilitzada per impartir aquests cursos, i pel Decret 185/2014, de 31
d'octubre,de Consell, pel qual s'estableixen vint currículums corresponents als cicles formatius de
Formació Professional Bàsica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
A més de la legislació, un altre factor que ha de condicionar la programació és el context
socioeconòmic dels alumnes als quals va dirigida. En aquest cas, es tracta d'alumnes de segon
curs de FPB de dos cicles diferents, els dos que s'imparteixen al centre: el de Manteniment de
Vehicles i el d'Informàtica i Comunicacions. Tots ells tenen més de quinze anys d'edat i, per
accedir a la FPB, han hagut de complir els següents requisits, segons indica el Decret 127/2014: a)
tenir complerts els quinze anys, o complir-los durant l'any natural en curs, i no superar els disset
anys d'edat en el moment de l'accés ni durant l'any natural en curs; b) Haver cursat el primer cicle
d'educació secundària obligatòria o, excepcionalment, haver cursat el segon curs d'Educació
Secundària Obligatòria i c) Haver estat proposat per l'equip docent als pares, mares o tutors legals
per a la incorporació a un cicle de Formació Professional bàsica. A priori, pot assumir-se que els
estudiants procedeixen d'un entorn sociocultural mitjà-baix o baix i que és probable que alguns
d'ells presenten necessitats específiques d'aprenentatge, que exigiran establir mesures adequades
d'atenció a la diversitat. Per avaluar millor les característiques de l'alumnat, es realitzarà una
avaluació inicial que tingui en compte els coneixements impartits en el primer curs de la lliçó de
Ciències Aplicades. Això és fonamental, ja que la programació haurà d'anar ajustant i adaptant-se
a les seves característiques.
B. Objectius
Segons el Reial Decret 127/2014, els objectius generals del cicle de Manteniment de
Vehicles són els següents:
a) Utilitzar els equips, estris i eines establerts en la informació del procés, manejant segons
la tècnica requerida en cada cas, per realitzar les operacions de mecanitzat bàsic.
b) Ajustar els paràmetres dels equips de soldadura seleccionant el procediment per a
realitzar operacions de soldadura.
c) Identificar les operacions requerides interpretant les especificacions dels fabricants per
realitzar el manteniment bàsic dels sistemes elèctrics de càrrega i arrencada.
d) Utilitzar els equips, estris i eines establerts interpretant les especificacions tècniques
215
contingudes en la informació del procés i manejant segons la tècnica requerida en cada cas per
mantenir elements bàsics de sistema de suspensió i rodes.
e) Utilitzar els equips, estris i eines establerts, interpretant les especificacions dels
fabricants i manejant segons la tècnica requerida en cada cas, per mantenir els elements bàsics de
sistema de transmissió i frenada, i el canvi de fluids.
f) Seleccionar les operacions adequades identificant els procediments dels fabricants per
realitzar la substitució d'elements bàsics dels sistemes d'enllumenat i auxiliars.
g) Seleccionar les eines idònies segons el tipus d'unió identificant les condicions de qualitat
requerides per desmuntar, muntar i substituir elements amovibles del vehicle.
h) Fer servir les eines idònies en funció del tipus d'operació seleccionant els productes
segons les especificacions de qualitat per reparar i substituir llunes de el vehicle.
i) Manejar els equips, estris i productes necessaris seleccionant els procediments
d'aplicació per realitzar operacions simples de preparació de superfícies.
j) Aplicar el pla de manteniment d'equips i de funcionament i ús del taller interpretant els
requeriments establerts per mantenir operatiu el lloc de treball i preparats els estris, eines i equips
necessaris.
k) Comprendre els fenòmens que esdevenen en l'entorn natural mitjançant el coneixement
científic com un saber integrat, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar i resoldre
problemes bàsics en els diversos camps de el coneixement i de l'experiència.
l) Desenvolupar habilitats per a formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes aplicar el
raonament de càlcul matemàtic per a desenvolupar-se en la societat, en l'entorn laboral i gestionar
els seus recursos econòmics.
m) Identificar i comprendre els aspectes bàsics de funcionament de el cos humà i posar-los
en relació amb la salut individual i col·lectiva i valorar la higiene i la salut per permetre el
desenvolupament i consolidació d'hàbits saludables de vida en funció de l'entorn en què es troba .
n) Desenvolupar hàbits i valors acords amb la conservació i sostenibilitat de el patrimoni
natural, comprenent la interacció entre els éssers vius i el medi natural per a valorar les
conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre l'equilibri mediambiental.
o) Desenvolupar les destreses bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític
les tecnologies de la informació i de la comunicació per obtenir i comunicar informació en l'entorn
personal, social o professional.
o) Reconèixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicant
tècniques d'anàlisi bàsic dels seus elements per actuar amb respecte i sensibilitat cap a la
diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i les manifestacions culturals i artístiques.
p) Desenvolupar i consolidar habilitats i destreses lingüístiques i assolir el nivell de precisió,
claredat i fluïdesa requerides, utilitzant els coneixements sobre la llengua castellana i, si s'escau, la
llengua cooficial per comunicar-se en el seu entorn social, en la seva vida quotidiana i en l'activitat
216
laboral.
q) Desenvolupar habilitats lingüístiques bàsiques en llengua estrangera per comunicar-se de
forma oral i escrita en situacions habituals i predictibles de la vida quotidiana i professional.
r) Reconèixer causes i trets propis de fenòmens i esdeveniments contemporanis, evolució
històrica, distribució geogràfica per explicar les característiques pròpies de les societats
contemporànies.
s) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics, aplicant-
los en les seves relacions socials habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.
t) Comparar i seleccionar recursos i ofertes formatives existents per a l'aprenentatge al llarg
de la vida per adaptar-se a les noves situacions laborals i personals.
o) Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en si
mateix, la participació i l'esperit crític per a resoldre situacions i incidències tant de l'activitat
professional com de la personal.
v) Desenvolupar treballs en equip, assumint els seus deures, respectant els altres i
cooperant amb ells, actuant amb tolerància i respecte als altres per a la realització eficaç de les
tasques i com a mitjà de desenvolupament personal.
w) Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per informar-se, comunicar-
se, aprendre i facilitar les tasques laborals.
x) Relacionar els riscos laborals i ambientals amb l'activitat laboral amb el propòsit d'utilitzar
les mesures preventives corresponents per a la protecció personal, evitant danys a les altres
persones i en el medi ambient.
i) Desenvolupar les tècniques de la seva activitat professional assegurant l'eficàcia i la
qualitat en el seu treball, proposant, si escau, millores en les activitats de treball.
z) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el
marc legal que regula les condicions socials i laborals per participar com a ciutadà democràtic.
De tots ells, l'ensenyament de la lliçó de Ciències Aplicades II contribueix a assolir,

essencialment, els següents: k, l, ni ñ. Igualment, es relaciona amb els objectius t, u, v, w, x, i i z
que s'inclouen en aquest mòdul professional de forma coordinada amb la resta de mòduls
professionals.
Pel que fa al cicle d'Informàtica i Comunicacions, els seus objectius generals segons el Reial
Decret 127/2014 són els següents:
a) Identificar i organitzar els components físics i lògics que conformen un sistema
microinformàtic i / o xarxa de transmissió de dades i classificar d'acord amb seva funció per
acoblar-los segons la finalitat.
b) Acoblar i connectar components i perifèrics utilitzant les eines adequades, aplicant
procediments i normes, per a muntar sistemes microinformàtics i xarxes.
217
c) Aplicar tècniques de localització d'avaries senzilles en els sistemes i equips informàtics

seguint pautes establertes per mantenir sistemes microinformàtics i xarxes locals.
d) Substituir i ajustar components físics i lògics per a mantenir sistemes microinformàtics i
xarxes locals.
e) Interpretar i aplicar les instruccions de catàlegs de fabricants d'equips i sistemes per
transportar i emmagatzemar elements i equips dels sistemes informàtics i xarxes.
f) Identificar i aplicar tècniques de verificació en el muntatge i el manteniment seguint pautes
establertes per a realitzar comprovacions rutinàries.
g) Ubicar i fixar canalitzacions i altres elements d'una xarxa local cablejada, sense fils o
mixta, aplicant procediments de muntatge i protocols de qualitat i seguretat, per a instal·lar i
configurar xarxes locals.
h) Aplicar tècniques de preparat, conformat i guiat de cables, preparant els espais i manejant
equips i eines per tendir el cablejat en xarxes de dades.
i) Reconèixer les eines de sistema operatiu i perifèrics manejant per realitzar configuracions i
resoldre problemes d'acord a les instruccions de fabricant.
j) Elaborar i modificar informes senzills i fitxes de treball per a manejar aplicacions
ofimàtiques de processadors de text.
k) Comprendre els fenòmens que esdevenen en l'entorn natural mitjançant el coneixement
científic com un saber integrat, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar i resoldre
problemes bàsics en els diversos camps de el coneixement i de l'experiència.
l) Desenvolupar habilitats per a formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes aplicar el
raonament de càlcul matemàtic per a desenvolupar-se en la societat, en l'entorn laboral i gestionar
els seus recursos econòmics.
m) Identificar i comprendre els aspectes bàsics de funcionament de el cos humà i posar-los
en relació amb la salut individual i col·lectiva i valorar la higiene i la salut per permetre el
desenvolupament i consolidació d'hàbits saludables de vida en funció de l'entorn en què es troba .
n) Desenvolupar hàbits i valors acords amb la conservació i sostenibilitat de el patrimoni
natural, comprenent la interacció entre els éssers vius i el medi natural per a valorar les
conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre l'equilibri mediambiental.
o) Desenvolupar les destreses bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític
les tecnologies de la informació i de la comunicació per obtenir i comunicar informació en l'entorn
personal, social o professional.
o) Reconèixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicant
tècniques d'anàlisi bàsic dels seus elements per actuar amb respecte i sensibilitat cap a la
diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i les manifestacions culturals i artístiques.
p) Desenvolupar i consolidar habilitats i destreses lingüístiques i assolir el nivell de precisió,
claredat i fluïdesa requerides, utilitzant els coneixements sobre la llengua castellana i, si s'escau, la
218
llengua cooficial per comunicar-se en el seu entorn social, en la seva vida quotidiana i en l'activitat
laboral.
q) Desenvolupar habilitats lingüístiques bàsiques en llengua estrangera per comunicar-se de
forma oral i escrita en situacions habituals i predictibles de la vida quotidiana i professional.
r) Reconèixer causes i trets propis de fenòmens i esdeveniments contemporanis, evolució
històrica, distribució geogràfica per explicar les característiques pròpies de les societats
contemporànies.
s) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics, aplicant-
los en les seves relacions socials habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.
t) Comparar i seleccionar recursos i ofertes formatives existents per a l'aprenentatge al llarg
de la vida per adaptar-se a les noves situacions laborals i personals.
o) Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en si
mateix, la participació i l'esperit crític per a resoldre situacions i incidències tant de l'activitat
professional com de la personal.
v) Desenvolupar treballs en equip, assumint els seus deures, respectant els altres i
cooperant amb ells, actuant amb tolerància i respecte als altres per a la realització eficaç de les
tasques i com a mitjà de desenvolupament personal.
w) Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per informar-se, comunicar-
se, aprendre i facilitar les tasques laborals. X
x) Relacionar els riscos laborals i ambientals amb l'activitat laboral amb el propòsit d'utilitzar
les mesures preventives corresponents per a la protecció personal, evitant danys a les altres
persones i en el medi ambient.
i) Desenvolupar les tècniques de la seva activitat professional assegurant l'eficàcia i la
qualitat en el seu treball, proposant, si escau, millores en les activitats de treball.
z) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el
marc legal que regula les condicions socials i laborals per participar com a ciutadà democràtic.
De tots ells, l'ensenyament de la lliçó de Ciències Aplicades II contribueix a assolir,
essencialment, els següents: k, l, m, y ny.
C. Competències
Abans de dissenyar la programació, cal identificar i definir les CC que ha de fomentar en els
alumnes. Això garanteix que l'ensenyament estigui en línia amb les directrius que marca la
investigació docent i que a més compleixi amb les exigències de la Unió Europea en matèria
educativa.
Com s'explica en l'Ordre ECD / 65/2015, les CC tenen com a germen uns principis pels
quals advocava la UNESCO ja el 1996 amb la finalitat d'aconseguir una educació perdurable i que
fos útil per al nou mil·lenni que s'acostava: aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure. De la
219
mateixa manera, l'OCDE va posar en marxa el programa DeSeCo (Definició i Selecció de

Competències) per establir quins aprenentatges poden ajudar a el desenvolupament global, tant
econòmic com social, i al creixement personal de cada individu. El 2003 DeSeCo defineix les
competències com allò que s'aconsegueix quan un aprèn a integrar sinèrgicament coneixements,
habilitats pràctiques, comportaments i valors, per després valer-se d'ells en contextos canviants i
poder resoldre satisfactòriament demandes i tasques de diferent complexitat.
Segons el Reial Decret 127/2014, la competència general del cicle de Manteniment de
Vehicles consisteix en:
"realitzar operacions bàsiques de manteniment electromecànic i carrosseria de vehicles,
desmuntant i muntant elements mecànics, elèctrics i amovibles del vehicle i executant operacions
bàsiques de preparació de superfícies, operant amb la qualitat indicada, observant les normes de
prevenció de riscos laborals i protecció mediambiental corresponents i, comunicant-se de forma
oral i escrita en llengua castellana i, si escau en la llengua cooficial pròpia així com en alguna
llengua estrangera ".
A més, estipula que Les competències professionals, personals, socials i les competències
per a l'aprenentatge permanent d'aquest títol són les següents:
a) Realitzar operacions de mecanització bàsic, seleccionant els equips, estris i eines
adequades a el procés, seguint les especificacions tècniques, en les condicions de qualitat i de
seguretat.
b) Realitzar operacions de soldadura bàsiques, seleccionant els equips, estris i eines
adequades a el procés, seguint les especificacions tècniques, en les condicions de qualitat i de
seguretat.
c) Realitzar el manteniment bàsic dels sistemes elèctrics de càrrega i arrencada, aplicant els
procediments especificats pel fabricant.
d) Mantenir elements bàsics de sistema de suspensió i rodes, realitzant les operacions
requerides d'acord amb les especificacions tècniques.
e) Mantenir elements bàsics de sistema de transmissió i frenada, substituint fluids i
comprovant l'absència de fuites segons les especificacions de fabricant.
f) Realitzar la substitució d'elements bàsics de sistema elèctric d'enllumenat i dels sistemes
auxiliars, aplicant els procediments especificats pel fabricant en les condicions de seguretat
fixades.
g) Desmuntar, muntar i substituir elements amovibles simples del vehicle, aplicant els
procediments establerts pel fabricant en les condicions de qualitat i seguretat establertes.
h) Reparar i substituir les llunes de el vehicle, aplicant els procediments especificats pel
fabricant en les condicions de seguretat i qualitat requerides.
i) Realitzar operacions simples per a la preparació de les superfícies de el vehicle,
assegurant la qualitat requerida, en els temps i formes establertes.
220
j) Realitzar l'emmascarat i desemmascarat de el vehicle, aplicant els procediments

especificats, utilitzant el material i els mitjans adequats i condicionant el producte per etapes
posteriors.
k) Mantenir operatiu el lloc de treball, i preparar equips, estris i eines necessaris per dur a
terme les operacions de manteniment de vehicles.
l) Resoldre problemes predictibles relacionats amb el seu entorn físic, social, personal i
productiu, utilitzant el raonament científic i els elements proporcionats per les ciències aplicades i
socials.
m) Actuar de manera saludable en diferents contextos quotidians que afavoreixin el
desenvolupament personal i social, analitzant hàbits i influències positives per a la salut humana.
n) Valorar actuacions encaminades a la conservació de l'entorn diferenciant les
conseqüències de les activitats quotidianes que pugui afectar l'equilibri de la mateixa.
o) Obtenir i comunicar informació destinada a l'autoaprenentatge i al seu ús en diferents
contextos del seu entorn personal, social o professional mitjançant recursos al seu abast i els
propis de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
o) Actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i
les manifestacions culturals i artístiques, apreciant el seu ús i gaudi com a font d'enriquiment
personal i social.
p) Comunicar-se amb claredat, precisió i fluïdesa en diferents contextos socials o
professionals i per diferents mitjans, canals i suports al seu abast, utilitzant i adequant recursos
lingüístics orals i escrits propis de la llengua castellana i, si escau, de la llengua cooficial .
q) Comunicar-se en situacions habituals tant laborals com personals i socials utilitzant
recursos lingüístics bàsics en llengua estrangera.
r) Realitzar explicacions senzilles sobre esdeveniments i fenòmens característics de les
societats contemporànies a partir d'informació històrica i geogràfica a la seva disposició.
s) Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i
organitzatius en la seva activitat laboral, utilitzant les ofertes formatives al seu abast i localitzant els
recursos mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.
t) Complir les tasques pròpies del seu nivell amb autonomia i responsabilitat, emprant criteris
de qualitat i eficiència en el treball assignat i efectuant de forma individual o com a membre d'un
equip.
u) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones
que intervenen en el seu àmbit de treball, contribuint a la qualitat de la feina realitzada.
v) Assumir i complir les mesures de prevenció de riscos i seguretat laboral en la realització
de les activitats laborals evitant danys personals, laborals i ambientals.
w) Complir les normes de qualitat, d'accessibilitat universal i disseny per a tots que afecten
la seva activitat professional.
221
x) Actuar amb esperit emprenedor, iniciativa personal i responsabilitat en l'elecció dels

procediments de la seva activitat professional.
i) Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat
professional, d'acord amb el que estableix la legislació vigent, participant activament en la vida
econòmica, social i cultural.
De totes elles, l'ensenyament de la lliçó de Ciències Aplicades II contribueix a assolir,

essencialment, les següents competències: l, ni ñ. Igualment, es relaciona amb les competències
s, t, u, v, w, x i y, que s'inclouran en aquest mòdul professional de forma coordinada amb la resta
de mòduls professionals.
Pel que fa al cicle d'Informàtica i Comunicacions, la seva competència general segons el
Reial Decret 127/2014 consisteix en:
"realitzar operacions auxiliars de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics,
perifèrics i xarxes de comunicació de dades, així com d'equips elèctrics i electrònic, operant amb la
qualitat indicada i actuant en condicions de seguretat i de protecció ambiental amb responsabilitat i
iniciativa personal i comunicant-se de forma oral i escrita en llengua castellana i, si escau en la
llengua cooficial pròpia així com en alguna llengua estrangera
"amés, s'estipula que les competències professionals, personals, socials i les competències
per a l'aprenentatge permanent d'aquest títol són les següents:
a) Acopiar els materials per a escometre el muntatge i / o manteniment en sistemes
microinformàtics i xarxes de transmissió de dades.
b) Realitzar operacions auxiliars de muntatge de sistemes microinformàtics i dispositius
auxiliars en condicions de qualitat.
c) Realitzar operacions auxiliars de manteniment i reparació de sistemes microinformàtics
garantint el seu funcionament.
d) Realitzar les operacions per a l'emmagatzematge i transport de sistemes, perifèrics i
consumibles, seguint criteris de seguretat i catalogació.
e) Realitzar comprovacions rutinàries de verificació en el muntatge i manteniment de
sistemes i / o instal·lacions.
f) Muntar canalitzacions per a cablejat de dades en condicions de qualitat i seguretat.
g) Estendre el cablejat de xarxes de dades aplicant les tècniques i procediments
normalitzats.
h) Fer servir les eines de l'entorn usuari proporcionades pel sistema operatiu i els dispositius
d'emmagatzematge d'informació.
i) Fer servir aplicacions ofimàtiques de processador de textos per realitzar documents
senzills.
j) Resoldre problemes predictibles relacionats amb el seu entorn físic, social, personal i
222
productiu, utilitzant el raonament científic i els elements proporcionats per les ciències aplicades i
socials.
k) Actuar de manera saludable en diferents contextos quotidians que afavoreixin el
desenvolupament personal i social, analitzant hàbits i influències positives per a la salut humana.
l) Valorar actuacions encaminades a la conservació de l'entorn diferenciant les
conseqüències de les activitats quotidianes que pugui afectar l'equilibri de la mateixa.
m) Obtenir i comunicar informació destinada a l'autoaprenentatge i al seu ús en diferents
contextos del seu entorn personal, social o professional mitjançant recursos al seu abast i els
propis de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
n) Actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i
les manifestacions culturals i artístiques, apreciant el seu ús i gaudi com a font d'enriquiment
personal i social.
o) Comunicar-se amb claredat, precisió i fluïdesa en diferents contextos socials o
professionals i per diferents mitjans, canals i suports al seu abast, utilitzant i adequant recursos
lingüístics orals i escrits propis de la llengua castellana i, si escau, de la llengua cooficial .
o) Comunicar-se en situacions habituals tant laborals com personals i socials utilitzant
recursos lingüístics bàsics en llengua estrangera.
p) Realitzar explicacions senzilles sobre esdeveniments i fenòmens característics de les
societats contemporànies a partir d'informació històrica i geogràfica a la seva disposició.
q) Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i
organitzatius en la seva activitat laboral, utilitzant les ofertes formatives al seu abast i localitzant els
recursos mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.
r) Complir les tasques pròpies del seu nivell amb autonomia i responsabilitat, emprant criteris
de qualitat i eficiència en el treball assignat i efectuant de forma individual o com a membre d'un
equip.
s) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones
que intervenen en el seu àmbit de treball, contribuint a la qualitat de la feina realitzada.
t) Assumir i complir les mesures de prevenció de riscos i seguretat laboral en la realització
de les activitats laborals evitant danys personals, laborals i ambientals.
o) Complir les normes de qualitat, d'accessibilitat universal i disseny per a tots que afecten la
seva activitat professional.
v) Actuar amb esperit emprenedor, iniciativa personal i responsabilitat en l'elecció dels
procediments de la seva activitat professional.
w) Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat
professional, d'acord amb el que estableix la legislació vigent, participant activament en la vida
econòmica, social i cultural.
223
De totes elles, l'ensenyament de la lliçó de Ciències Aplicades II contribueix a assolir,

essencialment, les següents competències: j, k, li m. Igualment, es relaciona amb les
competències q, r, s, t, u, v i w, que s'inclouran en aquest mòdul professional de forma coordinada
amb la resta de mòduls professionals.
D. Continguts i criteris d’avaluació

També vénen definits pel Reial Decret 127/2014. En el cas dels continguts, aquests són
ampliats pel Decret 185/2014, de 31 d'octubre, de Consell, pel qual s'estableixen vint currículums
corresponents als cicles formatius de Formació Professional Bàsica en l'àmbit de la Comunitat
Valenciana. Tots dos elements curriculars s'inclouen en l'apartat següent, organitzant-los per
unitats didàctiques.
E. Unitats didàctiques
Aquesta programació organitza el currículum en onze unitats diferents (veure la taula de
sota). Cadascuna d'elles té en compte uns objectius, uns continguts i uns criteris d'avaluació
concrets. Els objectius bàsics, en essència, són els mateixos per a totes elles i coincideixen amb
els establerts a l'apartat B. No obstant això, també pot parlar-se d'uns objectius didàctics, propis de
cada unitat, que consisteixen, a grans trets, en abordar els continguts als quals s'associa i en
aconseguir que els alumnes superin els EAE vinculats a ells.
UD Títol Ciència a la que més se centra

El mètode científic i l'aplicació de tècniques físiques i
1 Totes
químiques
2 Equacions Matemàtiques
3 Figures Geomètriques Matemàtiques
4 Funcions i estadística Matemàtiques
5 La reacció química Química
6 Reaccions químiques i nuclears Química + Ciències Ambientals
7 El contaminació de l'entorn Ciències Ambientals
8 Equilibri mediambiental i desenvolupament sostenible Ciències Ambientals
9 Energia elèctrica Física
10 Forces i moviment Física
11 Canvis en el relleu i paisatge de la Terra Geologia
Taula 1. Relació entre les unitats i les ciències amb les que més es relacionen seus continguts.
224
A continuació s'inclou un calendari on es mostra la distribució temporal de les unitats dissenyades. La seva numeració, per tant, indica
l'ordre en què s'imparteixen. Com es pot observar a la taula 1 els continguts se separen per ciències, facilitant així els processos d'ensenyament i
aprenentatge. A més, la UD1, que versa sobre la ciència de manera més general, obre el curs, servint com una mena d'introducció.
Calendari del curs 2021-2022.Cada columna representa un mes. A cada setmana apareixen marcades en blau les 5 sessions de la lliçó i la
UD a la qual pertanyen. S'alternen dos tons de blau per distingir on comencen i acaben les UNITS. Concretament, es mostra la programació per
al cicle d'Informàtica i Comunicacions, ja que la distribució de les hores és 2 (dimarts) +1 (dimecres) +2 (divendres); mentre que en el cicle de
Manteniment de Vehicles és 2 (dimarts) +2 (dimecres) +1 (divendres). En taronja apareixen els festius, en verd les avaluacions (a menys que
s'indiqui una altra cosa), en vermell el període de formació en centres de treball (FCT) i en groc el dia de l'examen per a cada UD.
225
UD1. El mètode científic i l'aplicació de tècniques físiques i químiques

Objectius didàctics Continguts Criteris d'avaluació
RA2.a. S’han plantejat hipòtesis
senzilles, a partir d’observacions directes o
El mètode científic.
indirectes, recopilades per diferents medis.
Fases del mètode
RA2.b. S’han analitzat les diverses
científic.
hipòtesi, i s’ha emés una primera aproximació
Aplicació del mètode
a la seua explicació.
científic a situacions senzilles.
RA2.c. S’han planificat mètodes i
Aplicacions al perfil
procediments experimentals senzills de
1. Descriure el mètode professional.
diferents tipus per rebutjar o no les hipòtesi.
científic i les seves fases i aplicar- Antecedents històrics de
RA2.d. S’ha treballat en equip en el
lo en situacions senzilles i el pensament científic.
plantejament de la solució.
properes. Tendències actuals.
RA2.e. S’han recopilat resultats
2. Enunciar les normes de Material bàsic en el
d’assaigs de verificació i plasmat en un
la feina al laboratori. laboratori.
document de manera coherent.
3. Identificar el material Normes de treball al
RA2.f. S’ha defensat el resultat amb
bàsic de laboratori. laboratori.
argumentacions i proves i les verificacions o
4. Mesurar correctament Normes per a realitzar
rebutjos de les hipòtesis emeses.
magnituds bàsiques. informes de la feina al laboratori.
RA5.a. S’ha verificat la disponibilitat
5. Reconèixer diferents Mesura de magnituds
del material bàsic emprat en un laboratori.
biomolècules i explicar la seva fonamentals. Massa, volum i
RA5.b. S’ha identificat i mesurat
importància biològica. temperatura. Magnituds
magnituds bàsiques, entre altres, massa,
6. Usar correctament el derivades.
volum, densitat, temperatura.
microscopi òptic i la lupa Reconeixement de
RA5.c. S’han identificat els diferents
binocular. biomolècules orgàniques i
tipus de biomolècules presents en materials
inorgàniques. Importància
orgànics
biològica.
RA5.d. S’ha descrit la cèl·lula i teixits
Microscopi òptic i lupa
animals i vegetals mitjançant la seua
binocular. Fonaments òptics dels
observació amb instruments òptics
mateixos i maneig. Utilització.
RA5.e. S’han elaborat informes
Aproximació al microscopi
d’assaigs en els que s’inclou el procediment
electrònic. Usos.
seguit, els resultats obtinguts i les conclusions
finals.
UD1. En gris es ressalten aquells continguts que amplia el Decret 185/2014 pel que fa als
del Decret 127/2014.
226
UD2. Equacions
Objectius Continguts Criteris d'avaluació
Transformació
d'expressions algebraiques.
Obtenció de valors
RA1.a. S'han utilitzat identitats
numèrics en fórmules.
notables en les operacions amb polinomis
Polinomis: arrels i
1. Transformar RA1.b. S'han obtingut valors
factorització. Utilització
expressions algebraiques. numèrics a partir d'una expressió
d'identitats notables.
2. Obtenir valors algebraica.
Resolució algebraica i
numèrics en fórmules RA1.c. S'han resolt equacions de
gràfica d'equacions de primer
3. Resoldre primer i segon grau senzilles de manera
i segon grau.
operacions amb polinomis. algebraic i gràfic.
Resolució de sistemes
4. Resoldre equacions RA1.d. S'han resolt problemes
senzills.
de primer i segon grau. quotidians i d'altres àrees de coneixement
Mètodes de resolució
5. Resoldre problemes mitjançant equacions i sistemes.
de sistemes de dues
quotidians mitjançant RA1.e. S'ha valorat la precisió,
equacions i dues incògnites.
equacions i sistemes senzills. simplicitat i utilitat del llenguatge algebraic
Resolució gràfica.
per a representar situacions plantejades en
Resolució de
la vida real.
problemes quotidians
mitjançant equacions i
sistemes.
227
UD3. Figures geomètriques

Punts i rectes.
Rectes secants i
paral·leles
Polígons:
1. Descriure els RA3.a. S'han utilitzat instruments apropiats
descripció dels seus
punts i les rectes. per a mesurar angles, longituds, àrees i volums de
elements i classificació.
2. Distingir les rectes cossos i figures geomètriques interpretant les
Angle: mesura
secants de les paral·leles. escales de mesura.
Suma dels angles
4. Descriure els RA3.b. S'han utilitzat diferents estratègies
interiors d'un triangle.
elements dels polígons i (semblances, descomposició en figures més
Semblança de
reconèixer diferents tipus. senzilles, entre d'altres) per a estimar o calcular
triangles.
5. Mesurar angles mesures indirectes en el món físic.
Resolució de
correctament. RA3.c. S'han utilitzat les fórmules per
triangles rectangles.
6. Analitzar la calcular perímetres, àrees i volums i s'han
Teorema de Pitàgores.
semblança de triangles. assignat les unitats correctes.
Circumferència i
7. Definir la RA3.d. S'ha treballat en equip en l'obtenció
els seus elements.
circumferència i els seus de mesures.
Càlcul de la longitud.
elements i calcular la seva RA3.e. S'han utilitzat les TIC per
Càlcul d'àrees i
longitud. representar diferents figures.
volums.
Resolució de
problemes geomètrics
en el món físic.
228
UD4. Funcions i estadística

RA4.a. S'ha expressat l'equació
Interpretació d'un fenomen
de la recta de diverses formes.
descrit mitjançant un enunciat,
RA4.b. S'ha representat
taula, gràfica o expressió analítica.
gràficament la funció quadràtica
Funcions lineals. Funcions
aplicant mètodes senzills per a la seva
quadràtiques. Funció inversa.
representació.
1. Interpretar Funció exponencial.
RA4.c. S'ha representat
correctament taules, Aplicació de les diferents
gràficament la funció inversa.
gràfiques o expressions funcions en contextos reals.
RA4.d. S'ha representat
analítiques. Estadística i càlcul de
gràficament la funció exponencial.
2. Saber treballar probabilitat:
RA4.e. S'ha extret informació
amb funcions lineals i Tipus de gràfics. Lineal, de
de gràfiques que representen els
quadràtiques. columna, de barra i circular.
diferents tipus de funcions associades
3. Calcular Mesures de centralització i
a situacions reals.
probabilitats. dispersió: mitjana aritmètica,
RA4.f. S'ha utilitzat el
4. Utilitzar diferents recorregut i desviació típica.
vocabulari adequat per a la descripció
tipus de gràfiques en Interpretació, anàlisi i utilitat.
de situacions relacionades amb l'atzar
estadística. Variables discretes i
i l'estadística.
5. Analitzar contínues.
RA4.g. S'han elaborat i
estadísticament, de forma Atzar i probabilitat.
interpretat taules i gràfics estadístics.
bàsica, un conjunt de Càlcul de probabilitat
RA4.h. S'han analitzat
dades. mitjançant la regla de Laplace.
característiques de la distribució
6. Utilització de Excel Ús del full de càlcul en
estadística obtenint mesures de
per analitzar i representar l'organització de les dades,
centralització i dispersió.
dades. realització de càlculs i generació de
RA4.i. S'han aplicat les
gràfics.
propietats dels successos i la
Ús d'aplicacions
probabilitat.
informàtiques per a la
RA4.j. S'han resolts problemes
representació, simulació i anàlisi de
quotidians mitjançant càlculs de
la gràfica d'una funció.
probabilitat senzills.
229
UD5. La reacció química

RA6.a. S'han identificat reaccions
1. Definir les
químiques principals de la vida quotidiana,
reaccions
Reacció química. la natura i la indústria.
químiques.
Reactius i productes. RA6.b. S'han descrit les
2. Identificar
Condicions de producció manifestacions de reaccions químiques.
els reactius i els
de les reaccions químiques: RA6.c. S'han descrit els components
productes d'una
Intervenció d'energia. principals d'una reacció química i la
reacció.
Reaccions químiques en intervenció de l'energia en la mateixa.
3. Descriure
diferents àmbits de la vida RA6.d. S'han reconegut algunes
les condicions que
quotidiana. La química reaccions químiques tipus, com combustió,
possibiliten les
Indústries, alimentació, oxidació, descomposició, neutralització,
reaccions.
reciclatge, medicaments. síntesi, aeròbica, anaeròbica.
4. Descriure
Reaccions químiques RA6.e. S'han identificat els
exemples de
bàsiques. Reaccions components i el procés de reaccions
reaccions
d'oxidació, combustió i químiques senzilles mitjançant assaigs de
químiques
neutralització. laboratori.
quotidianes.
Processos químics més RA6.f. S'han elaborat informes
5. Identificar
rellevants relacionats amb el utilitzant les TIC sobre les indústries més
diferents reaccions
perfil professional. rellevants: alimentàries, cosmètica,
químiques
reciclatge, descrivint de forma senzilla els
bàsiques.
processos que tenen lloc en les mateixes.
230
UD6. Reaccions químiques i nuclears

1. Explicar com es
genera l'energia nuclear. Origen de l'energia RA7.a. S'han analitzat efectes
2. Descriure els nuclear. positius i negatius de l'ús de l'energia
diferents processos que Tipus de processos nuclear.
permeten l'obtenció i l'ús per a l'obtenció i ús de RA7.b. S'ha diferenciat el procés
d'aquesta energia. l'energia nuclear. de fusió i fissió nuclear.
3. Valorar la Problemàtica de l'ús RA7.c. S'han identificat alguns
problemàtica de l'ús indiscriminat i amb fins problemes sobre abocaments nuclears
indiscriminat de l'energia armamentístics de l'energia producte de catàstrofes naturals o de
nuclear. nuclear. mala gestió i manteniment de les
4. Descriure com Gestió dels residus centrals nuclears.
es gestionen els residus radioactius provinents de RA7.d. S'ha argumentat sobre la
radioactius. les centrals nuclears. problemàtica dels residus nuclears.
5. Identificar les Principals centrals RA7.e. S'ha treballat en equip i
principals centrals nuclears espanyoles. utilitzat les TIC.
nuclears espanyoles.
231
UD7. La contaminació de l'entorn

Contaminació.
Concepte i tipus de RA9.a. S'han reconegut els
contaminació. fenòmens de la contaminació
Contaminació atmosfèrica i els principals agents
atmosfèrica; causes i efectes. causants de la mateixa.
La pluja àcida. RA9.b. S'ha investigat sobre
Repercussió en els recursos el fenomen de la pluja àcida, les
naturals. seves conseqüències immediates i
1. Definir la contaminació.
L'efecte hivernacle. futures i com seria possible evitar-la.
2. Identificar diferents tipus
La destrucció de la RA9.c. S'ha descrit l'efecte
de contaminació.
capa d'ozó. hivernacle argumentant les causes
3. Assenyalar les causes i
Conseqüències sobre que l'originen o contribueixen i les
efectes de la contaminació
el canvi climàtic. mesures per a la seva minoració.
atmosfèrica i de l'aigua.
Mesures d'educació RA9.d. S'ha descrit la
4. Assenyalar les causes i
ambiental sobre els problemàtica que ocasiona la pèrdua
conseqüències de la pluja àcida, de
contaminants. gradual de la capa d'ozó, les
l'efecte hivernacle, de la destrucció
L'aigua: factor conseqüències per a la salut de les
de la capa d'ozó i de el canvi
essencial per a la vida al persones, l'equilibri de la hidrosfera i
climàtic.
planeta. les poblacions.
5. Valorar la importància de
Contaminació de RA10.a. S'ha reconegut i
l'aigua com a recurs i com a font de
l'aigua: causes, elements valorat el paper de l'aigua en
vida.
causants. l'existència i supervivència de la vida
6. Descriure els tractaments
Tractaments de al planeta.
de potabilització i depuració
potabilització RA10.b. S'ha identificat
d'aigües.
Depuració d'aigües l'efecte nociu que tenen per a les
7. Enumerar mètodes
residuals. poblacions d'éssers vius de la
d'emmagatzematge de l'aigua.
Gestió de el consum contaminació dels aqüífers.
8. Valorar la importància del
d'aigua responsable RA10.c. S'han identificació
consum responsable d'aigua.
Mètodes possibles contaminants en mostres
d'emmagatzematge de l'aigua d'aigua de diferent origen planificat i
provinent dels desglaços, realitzant assaigs de laboratori.
descàrregues fluvials i pluja. RA10.d. S'ha analitzat els
Tècniques senzilles de efectes produïts per la contaminació
detecció i mesura de de l'aigua i l'ús responsable de la
contaminants en l'aigua. mateixa.
Plantes depuradores.
232
UD8. Equilibri mediambiental i desenvolupament sostenible

RA11.a. S'ha analitzat les
Concepte i aplicacions implicacions positives d'un
1. Explicar el concepte de el desenvolupament desenvolupament sostenible.
de desenvolupament sostenible. RA11.b. S'han proposat
sostenible i valorar la seva Factors que incideixen mesures elementals
importància. sobre la conservació de encaminades a afavorir el
2. Identificar factors l'entorn. desenvolupament sostenible.
que incideixin sobre la Identificació de RA11.c. S'han dissenyant
conservació de l'entorn. possibles solucions als estratègies bàsiques per
3. Assenyalar possibles problemes actuals de possibilitar el manteniment el
solucions als greus degradació mediambiental. medi ambient.
problemes ambientals de Mesures de conservació RA11.d. S'ha treballat en
l'actualitat. mediambiental i equip en la identificació dels
desenvolupament sostenible. objectius per a la millora del
medi ambient.
233
UD9. L'energia elèctrica

RA13.a. S'han identificat i manejat
les magnituds físiques bàsiques a tenir en
compte en el consum d'electricitat a la vida
quotidiana.
RA13.b. S'han analitzat els hàbits de
Electricitat i consum i estalvi elèctric i establert línies de
desenvolupament tecnològic. millora en els mateixos.
L'electricitat i la millora de la RA13.c. S'han classificat les centrals
vida actual. elèctriques i descrit la transformació
Matèria i electricitat. energètica en les mateixes.
1. Definir l'electricitat i Conductors, aïllants i RA13.d. S'han analitzat els
valorar-la com un elements d'ús habitual. avantatges i desavantatges de les diferents
desenvolupament tecnològic. Magnituds bàsiques centrals elèctriques.
2. Distingir diferents manejades en el consum RA13.e. S'han descrit bàsicament les
materials segons la seva relació d'electricitat: energia i potència etapes de la distribució de l'energia elèctrica
amb l'electricitat. Transport i distribució de des de la seva gènesi a l'usuari.
3. Reconèixer les l'energia elèctrica. Etapes. Identifica RA13.f. Es treballat en equip en la
magnituds bàsiques manejades components de circuits bàsics. recopilació d'informació sobre centrals
en el consum d'electricitat. Elements d'un circuit elèctric. elèctriques a Espanya.
4. Descriure com es Components bàsics d'un RA14.a. S'han identificat els
transporta i distribueix l'energia circuit elèctric. elements bàsics d'un circuit senzill,
elèctrica. Magnituds elèctriques relacionant-los amb els existents en la seva
5. Reconèixer els bàsiques. vida quotidiana.
elements d'un circuit electrònic. Hàbits de consum i estalvi RA14.b. S'han posat de manifest els
6. Valorar la importància d'electricitat. factors dels quals depèn la resistència d'un
d'estalviar electricitat. Mesures d'estalvi elèctric en conductor.
7. Descriure diferents el seu entorn. RA14.c. S'han experimentat sobre
sistemes de producció d'energia Sistemes de producció circuits elementals les variacions d'una
elèctrica. d'energia elèctrica. magnitud bàsica en funció dels canvis
Tipus de centrals produïts en les altres.
elèctriques. Avantatges i RA14.d. S'han realitzat esquemes de
desavantatges. circuits elèctrics senzills interpretant les
Centrals elèctriques a diferents situacions sobre els mateixos.
Espanya. Relació amb l'entorn. RA14.e. S'han descrit i exemplificat
les variacions produïdes en les associacions:
sèrie, paral·lel i mixtes.
RA14.f. S'han calculat magnituds
elèctriques elementals en el seu entorn
habitual de consum.
234
UD10. Forces i moviment

R12.a. S'han discriminat
Classificació dels moviments quotidians en funció de la
moviments segons la seva seva trajectòria i de la seva celeritat.
1. Classificar els
trajectòria. R12.b. S'ha relacionat entre si
moviments segons la
Velocitat i acceleració. la distància recorreguda, la velocitat,
seva trajectòria.
Unitats. el temps i l'acceleració, expressant-
2. Resoldre
Magnituds escalars i les en unitats d'ús habitual.
problemes sobre velocitat
vectorials. Identificació. R12.c. S'han representat
i acceleració.
Moviment rectilini vectorialment a determinades
3. Distingir entre
uniforme característiques. magnituds com la velocitat i
magnituds escalars i
Interpretació gràfica. l'acceleració.
vectorials.
Càlculs senzills R12.d. S'han relacionat els
4. Assenyalar les
relacionats amb el moviment paràmetres que defineixen el
característiques d'un
rectilini uniforme moviment rectilini uniforme utilitzant
moviment rectilini
característiques. les expressions gràfiques i
uniforme.
Força: Resultat d'una matemàtica.
5. Explicar la força
interacció. R12.e. S'han realitzat càlculs
com a resultat d'una
Classes de Forces: de senzills de velocitats en moviments
interacció.
contacte i a distància. amb acceleració constant.
6. Representar les
Efectes. R12.f. S'ha descrit la relació
forces aplicades a un
Lleis de Newton. causa-efecte en diferents situacions,
sòlid.
Representació de per trobar la relació entre forces i
7. Estar familiaritzat
forces aplicades a un sòlid moviments.
amb les lleis de Newton.
en situacions habituals. R12.g. S'han aplicat les lleis de
Resultant. Newton a situacions de la vida
quotidiana.
235
UD11. Canvis en el relleu i paisatge de la Terra

Agents geològics
externs. RA8.a. S'han identificat els
Relleu i paisatge. agents geològics externs i quina és la
1. Identificar els
Factors que influeixen seva acció sobre el relleu.
agents geològics
en el relleu i en el paisatge. RA8.b. S'han diferenciat els tipus
externs.
Relació entre el de meteorització i identificat les seves
2. Descriure com
modelatge del relleu i conseqüències en el relleu.
s'originen diferents
l'energia interna de la terra. RA8.c. S'ha analitzat el procés
paisatges i relleus.
Acció dels agents d'erosió, reconeixent els agents
3. Diferenciar els
geològics externs: geològics externs que intervenen i les
diferents tipus de
meteorització, erosió, conseqüències en el relleu.
meteorització i els seus
transport i sedimentació. RA8.d. S'ha descrit el procés de
efectes.
Identificació dels transport discriminant els agents
4. Explicar el
resultats de l'acció dels geològics externs que intervenen i les
procés de transport i les
agents geològics mitjançant conseqüències en el relleu.
seves conseqüències.
mostres visuals o paisatges RA8.e. S'ha analitzat el procés
5. Explicar el
reals. de sedimentació discriminat els agents
procés de sedimentació i
Factors que geològics externs que intervenen, les
els seus efectes.
condicionen el modelatge del situacions i les conseqüències en el
paisatge a la zona on habita relleu.
l'alumnat.
F. Metodologia
S'utilitzarà una metodologia mixta: inductiva i deductiva. En primer lloc, la inductiva serveix
per motivar la participació dels alumnes mitjançant l'ús de petits debats en què s'intentarà detectar
les idees prèvies, preconcepcions o esquemes alternatius de l'alumne com a producte de la seva
experiència diària i personal. També l'elaboració d'informes individuals de les activitats analitzades
amb l'ús de taules de dades, gràfiques, material de laboratori utilitzat, dibuixos de muntatges i
conclusions en què interessa més l'aspecte qualitatiu que el quantitatiu.
El mètode deductiu i l'ús de les estratègies expositiu-receptives afavoreixen l'activitat mental
com a complement al procés d'aprenentatge inductiu. Per a això es presentarà cada idea,
concepte o fet amb una experiència, el més senzilla possible.
El professor guia i gradua tot aquest procés plantejant activitats en què cal consultar
diverses fonts d'informació, dades contraposats, recollir informació a l'exterior de l'aula, i, a més, ha
236
de fomentar el rigor en l'ús del llenguatge. En totes les activitats és convenient reflexionar sobre el
que s'ha fet, recopilar el que s'ha après, analitzar l'avanç en relació amb les idees prèvies (punt de
partida) i facilitar a l'alumne la reflexió sobre habilitats de coneixement, processos cognitius, control
i planificació de la pròpia actuació, la presa de decisions i la comprovació de resultats.
La intervenció del professorat va encaminada a que l'alumnat construeix criteris sobre les
pròpies habilitats i competències en camps específics de el coneixement i del seu quefer com a
estudiant.
Donats els supòsits anteriors, plantegem una metodologia docent centrada en l'atenció
individualitzada. Aquesta metodologia permet:
• Adequar els ritmes d'aprenentatge a les capacitats de l'alumne.
• Revisar el treball diari de l'alumne.
• Fomentar el màxim rendiment.
• Augmentar la motivació de l'alumne davant l'aprenentatge per obtenir una major
autonomia.
• Afavorir la reflexió de l'alumne sobre el seu propi aprenentatge, per fer-lo partícip del seu
desenvolupament i que detecti els seus èxits i les seves dificultats.
• Respectar els diferents ritmes i nivells d'aprenentatge.
• No fixar només continguts conceptuals, ja que alguns alumnes desenvolupen les capacitats
a través de continguts procedimentals.
• Relacionar els continguts nous amb els coneixements previs dels alumnes.
• Repassar els continguts anteriors abans de presentar els nous.
• Relacionar els continguts amb situacions de la vida quotidiana.
• Treballar les unitats amb diferents nivells d'aprofundiment, per atendre els alumnes més
avantatjats i als més endarrerits.
G. Procediments d’avaluació i criteris de qualificació

Es faran servir diferents procediments d'avaluació tal com es descriuen en la següent taula:
Nom Descripció Per què Com Observacions

Per comprovar la S'instrumenta de
Definir amb claredat
Mètode profunditat en la forma variada:
l'objectiu de l'examen
imprescindible per comprensió, la defensa d'un projecte
i el que es va a tenir
Examen mesurar els objectius capacitat de de treball personal,
en compte, així com
oral educacionals que relacionar i el entrevista professor-
estructurar algun
tenen a veure amb coneixement de alumne, presentació
procediment: escales
l'expressió oral. problemes actuals o grupal, debat entre
i guies d'observació.
temes conflictius. alumnes.
237
Prova amb control Admeten diverses

Després de redactar
cronometrat, en la Per comprovar la modalitats: una
les preguntes en la
Prova qual l'alumne capacitat d'expressió pregunta de resposta
correcció és
escrita de construeix la seva escrita, l'organització àmplia o diverses
important tenir clar
resposta resposta. Es pot d'idees, la capacitat preguntes de
els criteris i els
oberta concedir el dret a d'aplicació, l'anàlisi i resposta breu al
diferents nivells de
consultar material de la creativitat. voltant d'un mateix
realització.
suport. tema.
Examen escrit Permeten avaluar El primer és Les opcions de
estructurat amb sobre una base determinar què s'ha resposta han de tenir
diverses preguntes àmplia de de preguntar i com longitud similar i
Proves
en què l'alumne no coneixements i fer-ho, per després connexió amb la
objectives
elabora la resposta, diferenciar bé el nivell seleccionar pregunta. A més, han
(tipus test)
només ha d'adquisició de preguntes sobre de ser de el mateix
d'assenyalar-la o coneixements dels alguna cosa que àmbit i ha d'haver
completar-la. alumnes. valgui la pena saber. una correcta.
Afavoreix la
Presentant variacions
construcció del
de l'aplicació es pot
Mostra la forma de coneixement per Valorant els
enriquir el potencial
Mapa relacionar els l'estudiant. És útil conceptes i els
formatiu: revisió per
conceptual conceptes clau d'una quan hi ha una forta nivells, connectors i
parells o elaboració
àrea temàtica. càrrega conceptual relacions laterals.
grupal.
en l'aprenentatge.
Avaluant tots els

objectius que es
Fomenta el pretenen amb la
S'ha de proporcionar
Desenvolupament desenvolupament de feina, establint criteris
una orientació
d'un projecte que pot diverses capacitats: i nivells de valoració.
detallada i clara i
Treball anar des de treballs recerca i selecció Amb pesos diferents
centrar el treball en
acadèmic breus i senzills fins a d'informació, lectura a cada un dels
problemes i
treballs amplis i intel·ligent, aspectes avaluats,
qüestions de tota
complexos. organització o s'assegura que es
mena.
pensament crític. recull informació de
cada un dels
objectius de la feina.
238
Són útils per avaluar

el desenvolupament Moltes preguntes no
Són preguntes de certes habilitats: requereixen correcció
Sovint, l'interès de les
obertes que es sintetitzar, pròpiament dita, però
One minute preguntes està en el
realitzen durant o a estratègies sí hem d'anotar qui
paper comentari posterior
finalitzar una classe atencionals, integrar han respost i anotar
previst pel professor.
(dues o tres). informació, aprendre la nota que mereix la
a escoltar i aprendre resposta.
en la mateixa classe.
A partir d'un format Aquesta estratègia és
Informe personal en Perquè l'alumne
acordat, s'ha útil de cara a
el qual hi ha pugui avaluar el seu
d'establir una analitzar les
preocupacions, propi procés
organització que fortaleses i debilitats
sentiments, d'aprenentatge, per a
Diari serveixi de suport, en el procés
observacions, desenvolupar la
reservant moments d'aprenentatge i
interpretacions, capacitat reflexiva i
en el procés per a la proporciona
hipòtesis, per facilitar el diàleg
seva elaboració i per realimentació en el
explicacions. professor-alumne.
al diàleg. moment oportú.
Per avaluar En funció de l'objectiu
Aquesta eina millora
Conjunt documental aprenentatges i de la matèria, s'ha
si s'estableixen
elaborat per un complexos i d'establir una
entregues i criteris
estudiant que mostra competències estructura i les
Portfoli clars d'avaluació, que
la tasca realitzada genèriques, evidències que
serveixen de diàleg
durant el curs en una difícilment avaluables mostrin l'evolució de
entre professor i
matèria determinada. amb un altre tipus de l'aprenentatge i els
alumne.
tècniques. seus resultats.
En una carpeta es
És una estratègia A partir dels objectius
recull documents
didàctica en la qual Per aprendre fent, del projecte,
generats en
els estudiants per avaluar la formulats de forma
l'elaboració del
desenvolupen un responsabilitat i la operativa, i acordant
projecte. Pot
producte nou i únic creativitat i per amb l'alumne els
Projecte incorporar activitats i
mitjançant la afrontar problemes criteris de valoració
evidències
realització d'una sèrie que puguin sorgir en de el projecte i els
d'autoavaluació de
de tasques i l'ús el procés productes parcials
l'alumne sobre el seu
efectiu de diversos d'aprenentatge. per a l'avaluació del
propi treball i de el
recursos. procés.
procés realitzat.
239
Per prendre
Anàlisi i resolució
decisions, resoldre
d'una situació Establint clarament L'avaluació de el cas
problemes, treballar
plantejada que els objectius millora si es valoren
de manera
presenta una solució d'aprenentatge de el les preguntes amb
Cas col·laborativa i de
múltiple, a través de cas i tenint-los en les aportacions dels
cara a el
reflexió i diàleg per a compte per a alumnes i els seus
desenvolupament de
un aprenentatge l'avaluació. informes escrits.
capacitats d'anàlisi i
grupal i significatiu.
de pensament crític.
Estratègia basada en
Per obtenir Identificar què
la recollida
informació de les avaluar, identificar
sistemàtica de dades Pot dur-se a terme a
actituds a partir de manifestacions
Observació en el propi context partir de llistes de
comportaments, observables, codificar
d'aprenentatge: control i d'escales.
habilitats, i elaborar
execució de tasques
procediments, etc. l'instrument.
o pràctiques.
Els criteris de qualificació seran els següents:

Ponderació de la
Instruments d'avaluació
qualificació
Exàmens, treballs, tests, controls,
Al menys 2 per avaluació 40%
informes ...
problemes, exercicis, respostes a
Realització de tasques i activitats 40 %
preguntes i el quadern de classe
Observació de l'alumne, incloent la Atenció, participació a classe i
20%
recollida d'opinions i percepcions l'actitud personal de l'alumne
S'han de tenir en compte els següents punts:

 L'avaluació final serà la mitjana de les tres avaluacions. La nota mínima per fer mitjana
serà de 3, i s’aprovarà amb 5 punts sobre 10.
 Es perdrà dret d'avaluació contínua per 5 faltes injustificades. L'alumne haurà de
realitzar un examen únic de tots els continguts del curs a la fi.
 Es perdrà de matrícula per 15 faltes injustificades.
 Els alumnes que no hagin aprovat l'assignatura al juny tindran un examen extraordinari
al juliol per recuperar l'assignatura. Aquest examen tindrà una estructura similar als
realitzats durant el curs.
240
H. Continguts de caràcter transversal

En l'article 11 de Reial Decret 127/2014, de 28 de febrer, s'especifiquen les competències i
continguts de caràcter transversal que han de figurar en la programació: Tots els cicles formatius
de Formació Professional Bàsica d'incloure de forma transversal en el conjunt de mòduls
professionals del cicle dels aspectes relatius a la feina en equip, a la prevenció de riscos laborals,
a l'emprenedoria, a l'activitat empresarial i a l'orientació laboral dels alumnes i les alumnes, que
tindran com a referent per a la seva concreció les matèries de l'educació bàsica i les exigències del
perfil professional del títol i les de la realitat productiva.
A més, s'inclouran aspectes relatius a les competències i els coneixements relacionats amb
el respecte a l'entorn i, d'acord amb les recomanacions dels organismes internacionals i el que
estableix la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, amb la promoció de l'activitat física i la dieta
saludable, d'acord amb l'activitat que es desenvolupi.
Així mateix, tindran un tractament transversal les competències relacionades amb la
comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació i l'Educació Cívica i Constitucional.
Les administracions educatives fomentaran el desenvolupament dels valors que fomentin la
igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere i dels valors inherents
a el principi d'igualtat de tracte i no discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o
social, especialment en relació amb els drets de les persones amb discapacitat, així com
l'aprenentatge dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la
pau i el respecte als drets humans i davant de la violència terrorista, la pluralitat, el respecte a
l'Estat de dret, el respecte i consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i
de qualsevol tipus de violència.
Les administracions educatives han de garantir la certificació de la formació necessària en
matèria de prevenció de riscos laborals quan així ho requereixi el sector productiu corresponent al
perfil professional del títol. Per a això, es podrà organitzar com una unitat formativa específica en el
mòdul professional de formació en centres de treball.
Per garantir la incorporació de les competències i continguts de caràcter transversal en
aquests ensenyaments, en la programació educativa dels mòduls professionals que configuren
cadascuna de les titulacions de la Formació Professional Bàsica s'hauran d'identificar amb claredat
el conjunt d'activitats d'aprenentatge i avaluació associades a aquestes competències i continguts.
A part de les activitats de caràcter transversal que apareixen en el text, es treballarà en:
Lectures comprensives
Consum d'aigua a Espanya
Reciclar
Canvi climàtic
Energia nuclear i sostenibilitat
241
Alimentació saludable
Investigació digital: normes de seguretat al laboratori
Treballs:
Recomanacions davant d'emergències i situacions de risc
Incendis forestals
I. Mesures d’atenció a la diversitat

Hi ha multitud de mesures que es poden dur a terme per atendre la diversitat. Aquestes
poden classificar-se en base a diferents criteris. L'article 13 del Decret 87 / 2015, per exemple, les
divideix en ordinàries i extraordinàries. Les ordinàries són aquelles que comporten una adaptació
metodològica, organitzativa o temporal del currículum sense que es modifiquin substancialment els
continguts, els criteris d'avaluació o els estàndards d'aprenentatge avaluables. Per contra, les
extraordinàries sí que alteren o eliminen algun d'aquests elements prescriptius i, a més, inclouen la
repetició de curs i les mesures d'accés al currículum de caràcter excepcional. Cal tenir en compte
que la principal mesura extraordinària que pot establir el docent són les adaptacions curriculars
individuals significatives o ACIS, ja que la resta estan fora de la seva competència.
D'altra banda, el Decret 104/2018 agrupa les mesures en 4 nivells de resposta educativa, de
caràcter sumatori i progressiu (taula 9). Aquestes mesures s'han de recollir en el PEC, apareixent
les d'alguns nivells en documents específics inclosos en ell, com el pla d'atenció a la diversitat
(mesures de nivell III) o el pla d'actuació personalitzat o PAP (mesures de nivell IV).
Un últim criteri té en compte l'àmbit en el qual es desenvolupen les mesures, i pot dur-se a
terme a nivell de centre o a l'aula. En el primer cas no depenen directament de professor, com
passa amb la majoria de les propostes per l'article 22 del Decret 87/2015 o amb les mesures que
inclou el nivell I dels quatre que planteja el Decret 104 / 2018. En el segon cas, depenen en gran
mesura del professor que les executa, com les dels nivells II, III i IV, i són, per tant, les que han de
concretar-se en aquest treball. Les mesures del nivell II són ordinàries i permeten atendre les
necessitats de tots els alumnes. Dos exemples serien dissenyar tasques que exigeixin el treball
autònom de la classe, el que afavoreix una atenció més individualitzada.
242
X. 1R BATXILLERAT. BIOLOGIA I GEOLOGIA

A. Objectius
Els objectius de la matèria es relacionen amb els continguts generals d’etapa, i permetran
aconseguir els mateixos. Si bé es relacionen amb tots els continguts d’etapa, especialment afirmen
els objectius d’etapa h-l. Els objectius específics de la matèria es desenvolupen a cada unitat
didàctica.
Els diferents continguts s’organitzaran en les següents unitats didàctiques:
UD 1. L’estudi i estructura del planeta Terra.
UD 2. La tectònica de plaques i la dinàmica sublitosfèrica.
UD 3. Minerals i roques. Magmatisme, metamorfisme i petrogènesi
UD 4. La història del nostre planeta.
UD 5. L’estudi dels éssers vius: organització i estructura.
UD 6. L’organització dels éssers vius pluricel·lulars: histologia
UD 7. Diversitat i classificació dels éssers vius. Moneres, protoctistos i fongs
UD 8. Biologia dels animals.
UD 9. Biologia de les plantes
UD 10. La investigació i el mètode científic
A continuació es desenvolupades aquestes unitats contemplant els elements curriculars

segons normativa legal.: continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables,
així com les competències desenvolupades en cada unitat didàctica
243
1. L’estudi i estructura del planeta Terra.
OBJECTIUS:
Els principals objectius que intentem que els nostres alumnes aconsegueixen en aquesta unitat
són:
 Entendre la Terra i els planetes dins del Sistema Solar
 Entendre la geologia com a ciència i els seus mètodes d’estudi
 Relacionar les conclusions dels diferents mètodes d’estudi amb l’estructura de la Terra
 Entendre i representar els models dinàmic i geoquímic de l’interior terrestre
 Relacionar l’estructura terrestre amb l’origen de la Terra
 Representar perfils geològics i topogràfics
 Interpretar talls geològics
CONTINGUTS:
En aquesta unitat s’estudiaran els diferents mètodes d’estudi de la Terra i les conclusions que
obtenim de cada un. Caldrà entendre i classificar els mètodes com directes o indirectes i interpretar
resultats per tal de postular com és l’interior d’un cos planetari a partir dels diferents mètodes
d’estudi. Es tractarà l’ús i realització de perfils i mapes geològics i la seua interpretació.
També seran continguts d’aquesta unitat els models geoquímic i dinàmic, de l’interior dinàmic, i
caldrà associar com hem arribat a conèixer-los amb els diferents mètodes d’estudi. L’alumne haurà
de ser capaç de localitzar i descriure cada capa de l’interior terrestre.
Aquestos continguts es corresponen amb els blocs 7, 9 i 10 del decret 87/2015, de 5 de juny.
CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 7.1, 7.2, 9.1, 9.2, 10.1-10.11.
Els estàndards d’aprenentatge són:
 L’alumne pot diferenciar mètodes directes d’indirectes, i justificar la necessitat de cada un
 L’alumne pot descriure els diferents mètodes d’estudi de la Terra
 L’alumne pot representar ambdós models de l’interior terrestre i relacionar-los, descrivint
cada una de les capes i discontinuïtats
 L’alumne representa perfils topogràfics i geològics senzills a partir de mapes topogràfics i
geològics
 L’alumne calcula distàncies reials en el mapa topogràfic
 L’alumne ordena cronològicament esdeveniments geològics emprant un perfil geològic
 L’alumne realitza cada una de les tasques seguint un model de treball científic, tant en grup
com individualment
COMPETÈNCIES TREBALLADES
Aquesta unitat participa al desenvolupament de totes les competències en les quals participa
aquesta matèria: lingüística (CCLI), matemàtica i científica (CMCT), digital (CD), de aprendre a
aprendre (CAA), social i cívica (CSC), d’iniciativa i emprenedora (SIEE) i de consciència i
expressions culturals (CEC).
244
2. La tectònica de plaques i la dinàmica sublitosfèrica.
OBJECTIUS:
són:
 Entendre dinàmica interior terrestre
 Entendre la ciència com un procés d’apropament a la veritat en continuu canvi
 Entendre la substitució d’unes teories amb altres
 Entendre la integració de diferents observacions i proves (expansió fons oceànic, proves
geològiques i paleoclimàtiques, proves paleontològiques, paleomagnetisme) en teories
(teoria de la tectònica de plaques).
 Diferenciar els tipus de límits entre plaques i associar-los a manifestacions geològiques
com terratrèmols i volcans
 Identificar els diferents tipus de límits entre plaques a la Terra amb el seu tipus
 Conèixer el cicle de Wilson i associar cada fase amb un lloc de la Terra a l’actualitat
 Reconèixer la tectònica de plaques com un paradigma de la geologia
CONTINGUTS:
En aquesta unitat estudiarem la teoria de la tectònica amb els seus antecedents històrics (deriva
continental, expansió fons oceànic, ajust continental de Bullard…); i els fenòmens geològics que es
produeixen gràcies a la dinàmica litosfèrica: vulcanisme i sismicitat. Es tractarà el cicle de Wilson.
Caldrà identificar aquestos processos en el nostre planeta, associats a estructures geològiques
concretes, i relacionar-los amb l’estructura interna de la Terra estudiada en la unitat anterior.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 7.3, 8,3, i 8.6.
 L’alumne relaciona els tipus de contactes entre plaques amb els seus moviments i efectes
tectònics
 L’alumne interpreta les proves de la deriva i expansió del fons oceànic i les integra en la
teoria de la tectònica de plaques
 L’alumne associa la tectònica amb vulcanisme i sismicitat i els seus riscos
 L’alumne relaciona estructures externes amb la tectònica
com individualment
245
3. Minerals i roques. Magmatisme, metamorfisme i petrogènesi.
OBJECTIUS:
són:
 Entendre el concepte de mineral i roca
 Reconèixer i classificar els principals minerals i roques
 Entendre l’origen dels diferents grups de roques en el marc de la tectònica de plaques
 Entendre el cicle de les roques com un procés dinàmic de transformació
 Entendre el magmatisme, el metamorfisme i la diagènesi
CONTINGUTS:
En aquesta unitat es tractaran els conceptes de minerals i roques, així com la classificació dels
mateixos segons el seu origen, i el cicle de les roques. Caldrà identificar de visu els principals tipus
de minerals i roques, així com identificar i comprendre els diferents processos de formació de les
roques, associant-los als processos de la tectònica de plaques estudiats en la unitat anterior.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 7.4, 8.1, 8.2, 8.4 i 10.1-10.11.
 L’alumne classifica els minerals i els tipus de roques més freqüents
 L’alumne reconeix de visu els minerals i roques més freqüents
 L’alumne coneix minerals i roques més emprats, associant-los amb el seu ús
 L’alumne coneix el concepte de magma i els tipus de magmatisme, i el relaciona
correctament amb la tectònica i amb les roques magmàtiques
 L’alumne coneix el concepte de metamorfisme i els tipus, i els relaciona correctament amb
la tectònica i amb les roques metamòrfiques
 L’alumne coneix el concepte de diagènesi, i el relaciona correctament amb la tectònica i
amb les roques sedimentàries i estructures sedimentàries
com individualment
246
4. La història del nostre planeta.
OBJECTIUS:
són:
 Entendre la Terra com un planeta canviant
 Conèixer les principals divisions del temps geològic
 Associar un període geològic amb un gran esdeveniment com grans extincions
CONTINGUTS:
En aquesta unitat s’estudiarà la història geològica del nostre planeta, associant-la amb tots els
continguts de geologia estudiats anteriorment. Caldrà interpretar columnes estratigràfiques, i
associar períodes geològics amb les característiques de la Terra en eixe moment. S’introduirà
l’evolució paral·lela de la vida i els canvis que suposà l’aparició d’aquesta per al nostre planeta.
Com que aquesta unitat es superpossa lleugerament amb la UD1 i la UD 5, hi haurà continguts
que podran ser impartits de forma transversal, si fora necessari.
Aquestos continguts es corresponen amb els blocs 9 i 10 del decret 87/2015, de 5 de juny.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 9.2, 2.1, 10.1-10.11.
 L’alumne coneix el concepte d’era, eò, període
 L’alumne pot localitzar els principals esdeveniments de la Terra en un temps geològic
 L’alumne pot ordenar cronològicament esdeveniments de la història de la Terra
com individualment
Al finalitzar la part de Geologia es realitzarà l’activitat complementària d’eixida a geològica a

Loriguilla i l’extraescolar de la Olimpíada de Geologia.
247
5. L’estudi dels éssers vius: organització i estructura.
OBJECTIUS:
són:
 Entendre el concepte d’ésser viu
 Reconèixer les diferents biomolècules i associar-les amb una funció
 Definir el concepte de cèl·lula i els diferents tipus que hi han
 Reconèixer orgànuls i associar-los a una funció cel·lular determinada
 Conèixer els principals punts de la teoria cel·lular
 Entendre la reproducció cel·lular i l’origen de la vida
CONTINGUTS:
En aquesta unitat s’estudiarà els nivells d’organització dels éssers vius. Estudiarem els
bioelements, les biomolècules i les cèl·lules (estructura i tipus). Caldrà associar els diferents tipus
de biomolècules amb una funció en els éssers vius, així com diferenciar els orgànuls d’una cèl·lula
i els diferents tipus cel·lulars.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 1.1, 2.1, 2.2., 2.3, 3.1 i 10.1-10.11.
 L’alumne defineix ésser viu
 L’alumne coneix els nivells d’organització
 L’alumne es capaç de nombrar les biomolècules i la seua funció als éssers vius
 L’alumne pot definir cèl·lula i explicar les principals idees de la teoria cel·lular
 L’alumne diferència els diferents tipus cel·lulars
 L’alumne identifica en diferents models els orgànuls i parts de les cèl·lules
 L’alumne sap la funció dels diferents orgànuls cel·lulars
com individualment
248
6. L’organització dels éssers vius pluricel·lulars: histologia
OBJECTIUS:
són:
 Entendre l’organització de les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars en teixits
 Entendre el concepte d’especialització cel·lular
 Diferenciar les diferents tipus de teixits animals i vegetals
 Reconèixer els diferents tipus d’estructures presents en els teixits
 Associar els diferents teixits com parts d’un òrgan
 Entendre el funcionament del microscopi i fer-ne ús
CONTINGUTS:
En aquesta unitat tractarem l’organització i diferenciació cel·lulars en el organismes pluricel·lulars.
Tractarem els diferents tipus de teixits animals i vegetals. Caldrà identificar de visu els diferents
teixits, i associar-los a una funció determinada. Tractarem l’organització d’aquestos teixits en els
diferents òrgans.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 3.1, 3.2 i 10.1-10.11.
 L’alumne ordena els nivells d’organització dels éssers vius pluricel·lulars
 L’alumne es capaç de definir el concepte d’especialització cel·lular
 L’alumne diferencia en imatges els diferents teixits animals i vegetals
 L’alumne reconeix diferents tipus de cèl·lules en imatges de microscòpia
com individualment
249
7. Diversitat i classificació dels éssers vius. Moneres, protoctistos i fongs
OBJECTIUS:
són:
 Entendre la gran variabilitat dels éssers vius, associant-la al seu origen per evolució
 Entendre l’adaptació dels éssers vius
 Entendre el concepte de biodiversitat
 Reconèixer els processos generadors de diversitat
 Reconèixer els principals grups i taxons d’éssers vius, i les seues relacions jeràrquiques
 Conèixer les diferents formes classificació dels éssers vius, tant actuals com històriques
 Classificar éssers vius i emprar claus dicotòmiques
 Entendre la nomenclatura binomial dels éssers vius
 Definir els regnes segons Margulis i Schwartz
 Entendre la classificació biològica com un procés representatiu del procés evolutiu i les
relacions de parentiu
 Construir una filogènia amb els principals grups d’éssers vius
CONTINGUTS:
En aquesta unitat tractarem els principals grups taxonòmics dels éssers vius, la classificació
general dels éssers vius en dominis, regnes, fílums, ordres, famílies, gèneres, especies.. Es
tractaran les particularitats del regne monera, protoctista i fungi. Caldrà associar cada ésser viu a
un grup taxonòmic determinat, així com conèixer les principals relacions filogenètiques entre els
diferents grups d’éssers vius.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 4.5, 4.6 i 10.1-10.11.
 L’alumne diferencia les característiques dels grans grups taxonòmics
 L’alumne coneix les diferents classificacions en regnes i dominis, i la nomenclatura binomial
 L’alumne defineix biodiversitat
 L’alumne descriu factors que influeixen en biodiversitat, extincions i distribució de les
espècies
 L’alumne discrimina criteris evolutius
 L’alumne coneix els biomes i principals ecosistemes de la península ibèrica
 L’alumne coneix el terme d’endemisme i pot identificar els més rellevants
 L’alumne reconeix la importància i aplicació de la biodiversitat
 L’alumne coneix les causes de pèrdua de biodiversitat i es capaç de proposar mesures de
conservació
com individualment
250
8. Biologia dels animals.
OBJECTIUS:
són:
 Entendre el concepte d’animal, dels animals i els taxons mès representatius d’aquest regne
 Conèixer els processos digestius dels animals i comparar-los en diferents taxons
 Conèixer els processos circulatoris dels animals i comparar-los en diferents taxons
 Conèixer els processos respiratoris dels animals i comparar-los en diferents taxons
 Conèixer els processos excretors dels animals i comparar-los en diferents taxons
 Conèixer els processos de regulació nerviosa i endocrina dels animals i comparar-los en
diferents taxons
 Conèixer els processos reproductors dels animals i comparar-los en diferents taxons
 Relacionar l’anatomia comparada amb adaptacions i origen evolutiu en els diferents taxons
CONTINGUTS:
En aquesta unitat tractarem les tres funcions vitals en els diferents grups d’animals. S’estudiarà
l’anatomia comparada dels diferents aparells i sistemes en els diferents grups de vertebrats i
invertebrats. Es veuran aparell digestiu, respiratori, circulatori, excretor, nerviós, endocrí, locomotor
i reproductor. Caldrà associar cada aparell/sistema a una funció vital, i identificar les particularitats
més importants de cada grup taxonòmic, així com valorar els avantatges/inconvenients de cada
aparell/sistema, associant-los a una forma d’adaptació per evolució.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 6.1-6.12 i 10.1-10.11.
 L’alumne identifica anatomia i fisiologia dels diferents aparells digestius i els associa a un
tàxon determinat
 L’alumne identifica anatomia i fisiologia dels diferents sistemes circulatoris i els associa a
un tàxon determinat
 L’alumne identifica anatomia i fisiologia dels diferents aparells respiratoris i els associa a un
tàxon determinat
 L’alumne identifica anatomia i fisiologia dels diferents aparells excretors i els associa a un
tàxon determinat
 L’alumne identifica anatomia i fisiologia dels diferents aparells reproductors i els associa a
un tàxon determinat
 L’alumne reconeix els components de la resposta animal tals com estímuls, respostes,
receptors i efectors, i es capaç de relacionar-los amb un sistema de coordinació nerviós i
endocrí
 L’alumne representa la transmissió de l’impulso nerviós
 L’alumne descriu els diferents sistemes esquelètic i muscular dels animals
 L’alumne diferencia reproducció sexual i asexual, i sap justificar avantatges i inconvenients
de cada una
 L’alumne coneix la gametogènesi, els tipus de gàmetes i els diferents tipus de reproducció
en quant a la fecundació i desenvolupaments embrionaris i post embrionaris
 L’alumne relaciona totes les diferències entre grups animals amb evolució, adaptació i
filogènia
com individualment
251
9. Biologia de les plantes

OBJECTIUS:
són:
 Entendre el concepte de planta, i conèixer els principals grups taxonòmics del regne
 Entendre l’estructura morfològica dels diferents grups taxonòmics del regne
 Entendre i representar els cicles biològics, associant estructures vegetals amb gametòfit i
esporòfit del cicle diplohaplont
 Entendre i descriure els processos de nutrició vegetal, identificant els tipus de saba i
associant-los al seu teixit transportador, entenent els processos d’obtenció de nutrients i
entenent la fotosíntesi i la seua importància com element transformador del medi ambient
 Entendre i descriure els processos de relació vegetal, identificant nàsties, tropismes,
estímuls, fitohormones… comparant la funció de relació vegetal amb l’animal
 Entendre la reproducció vegetal, comparant-la en els diferents grups de plantes. Diferenciar
espores, llavors, flors, fruits i la seua anatomia, així com conèixer la fecundació en plantes
CONTINGUTS:
En aquesta unitat tractarem les tres funcions vitals en els diferents grups de plantes. Estudiarem
els diferents cicles vitals (haplont/diplont/diplohaplont), i els diferents tipus d’estructures
anatòmiques de les plantes en quant a espores, llavors, flors, fruits... Caldrà identificar els diferents
tipus reproductors/nutricionals i associar-los a diferents grups, valorant avantatges i inconvenients.
Estudiarem la funció de relació vegetal, contraposant-la a la animal de la unitat anterior.
Estudiarem les fitohormones i els seus efectes, així com les nàsties i els tropismes. Caldrà
entendre els diferents tipus de estructures i mecanismes vitals de les plantes associant-los a una
forma d’adaptació per evolució.
Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat seran els 5.1-5.6 i 10.1-10.11.
 L’alumne descriu els processos implicats en la nutrició: absorció radical i transport de saba,
fotosíntesis i es capaç de localitzar aquestos processos en estructures del vegetal.
 L’alumne analitza els estímuls que poden captar els vegetals i els associa a una resposta
determinada.
 L’alumne coneix i diferència la reproducció sexual i asexual en plantes, i es capaç
d’identificar-les en els cicles biològics.
 L’alumne descriu la reproducció d’espermatòfites, identificant les estructures implicades i
els diferents processos de pol·linització i dispersió de llavors, i els descriu com adaptacions
al medi.
 L’alumne identifica les principals adaptacions vegetals.
com individualment.
252
10. La investigació i el mètode científic
OBJECTIUS:
són:
 Entendre el concepte de ciència i el seu mètode de treball.
 Entendre les relacions ciència-societat.
 Trobar i seleccionar informació sobre temes científics partint de diferents fonts.
 Plantejar problemes i proposar hipòtesi.
 Realitzar treball experimental.
 Planificar tasques i projectes.
 Organitzar equips de treball.
 Extraure i exposar en públic conclusions.
 Participar en intercanvis comunicatius
CONTINGUTS:
Aquesta unitat es tractarà de forma transversal i en treballs. Inclourà els diferents passos que
compren la investigació científica, identificant variables, hipòtesi, comprovació d’hipòtesi,
formulació de teories i lleis científiques. Caldrà conèixer alguns dels experiments històrics de més
importància per a la biologia i la geologia.
Aquestos continguts es corresponen amb els bloc 10 del decret 87/2015, de 5 de juny.

Els criteris d’avaluació d’aquesta unitat són els 10.1-10.11., que s’avaluaràn com a forma de treball
en la resta d’unitats didàctiques.
 L’alumne justifica la influència de la ciència en la nostra societat, tant en la actual com en
determinats moments històrics
 L’alumne empra terminologia científica relacionada amb la biologia i la geologia
 L’alumne elabora informes a partir de diferents fonts, seleccionant la informació rellevant
 L’alumne planteja problemes com punt de partida d’una investigació
 L’alumne treballa amb eines de laboratori i controla variables
 L’alumne autogestiona l’elaboració de les seues tasques
 L’alumne es capaç d’elaborar un informe sobre un treball de laboratori o d’investigació, i
exposar-lo de manera clara i ordenada en públic
 L’alumne es capaç de debatre temes de la matèria
 L’alumne relaciona la informació estudiada amb les professions i entorns laborals vinculats
253
C. Temporalització
La temporalització que seguirem serà la mostrada en la taula. Començarem amb la part de
geologia per tal d’acoblar-nos millor al calendari natural, i així la primera avaluació serà de
geologia. A més, permet preparar l’alumnat per participar a la Olimpíada de Geologia que es
realitza a la Universitat de València a finals de gener. Encara que alguns continguts de biologia són
necessaris per tal d’entendre alguns dels conceptes de geologia (com la evolució com a prova de
la deriva), també passa al contrari (com la tectònica la geologia i el registre fòssil per a l’evolució i
filogènia). Com que aquestos conceptes bàsics s’ha n impartir en 4t d’ESO no hauríem de trobar
cap dificultat, en cas de ser necessari introduirem els conceptes necessaris.
La unitat didàctica 10 no està temporalitzada ja que, com s’ha indicat al desenvolupament de
les unitats didàctiques s’imparteix de forma transversal.
Malgrat que aquesta seria la temporalització ideal, hi hauran imprevistos com vagues i
activitats extraescolars que faran perdre sessions, per la qual cossa la temporalització ha de ser
flexible. Donada la gran extensió del temari que no permet aprofundir, es prioritzaran, a la part de
Biologia, els temes 5 i 6, que presenten certa continuïtat en segon de Batxillerat i necessiten un
major aprofundiment, mentrestant que la resta de temes permet una visió més general i global de
la Biologia.
1a Avaluació (44 sessions) 2a Avaluació (46 sessions) 3a Avaluació (44 sessions)

UD1.: 13 sessions
UD 5: 20 sessions UD 8: 26 sessions
UD 3. 13 sessions
UD 6: 12 sessions UD 9: 18 sessions
UD 2: 13 sessions
UD 7: 12 sessions
UD 4: 5 sessions
D. Estratègies metodològiques
La finalitat de l’àrea és adquirir coneixements del currículum bàsic i estratègies del mètode
científic. L’alumnat haurà de desenvolupar actituds que els duguen a la reflexió i anàlisi sobre els
grans avanços científics de l’actualitat, els avantatges, les implicacions ètiques que té... Per
aconseguir això necessitem cert grau d’entrenament individual i treball bàsic de comprensió
lectora, expressió oral i escrita, argumentació en públic i comunicació audiovisual. En alguns
aspectes de la matèria, el treball col·laboratiu també és prou important, tant per l’enriquiment
personal que suposa des de la diversitat, com la eina perfecta per discutir i aprofundir continguts.
És indispensable la vinculació amb context real i aplicació dels continguts adquirits, per a lo que és
fonamental desenvolupar tasques pràctiques.
Per a l’alumnat de batxillerat la metodologia es basarà a més en alternar exposició i
explicació a l’alumnat el contingut amb la realització d’activitats i pràctiques per tal d’aprendre
conceptes i desenvolupar les competències necessàries. Les activitats hauran de corregir-se a
l’aula. L’alumnat realitzarà treballs d’investigació i haurà d’exposar-los a la resta del grup. Aquestos
treballs seran dels continguts treballats a l’assignatura i seran avaluables.
254
Com que no portem llibre de text i les explicacions es basaran en projeccions i materials
audiovisuals (què estaran a disposició del alumnes) l’alumnat haurà de prendre les anotacions
necessàries per tal de poder fer ús després d’aquestos coneixements de la forma més adequada.
A més, la plataforma de moodle AULES és una eina fonamental per traslladar la informació a
l’alumnat, i, a més de recolzar l’ensenyament presencial, pot ser molt útil en cas d’haver
ensenyament online. El procés d’ensenyament-aprenentatge s’haurà de complementar amb
activitats pràctiques de laboratori.
Aquest curs hi ha un gran nombre d’alumnes, dividits en dos grups, el que dificulta el poder
assistir al laboratori. Per tal de poder acudir en un nombre adequat a la grandària del laboratori, i
complir amb les mesures Covid, es faran 3 subgrups a partir dels dos grups de referència, i
mentrestant un dels subgrups acudeix al laboratori, els altres dos romanen a l’aula fent altres tipus
de tasques. Aquesta forma de treballar ens permetra anar al laboratori, cosa que considerem
fonamental, però ens endarrerià molt ja que per fer una pràctica emprarem 3 sessions (com a
mínim), el que pot fer que no s’imparteixen tots els continguts amb el nivell de profunditat que seria
recomanable. Malgrat això, pensem que la formació al laboratori es fonamental, i com que la
Conselleria no el té present a l’hora de determinar ràtios, haurem de sacrificar part del contingut
teòric per tal de poder fer tasques pràctiques.
Aquest grup participarà a la iniciativa del Projecte MicroMon en col·laboració amb la
Universitat de València, una iniciativa d’aprenentatge per Serveis (ApS) basada en la recerca
d’antibiòtics. L’organització pot ser serà prou complexa per l’elevat nombre d’alumnes matriculats i
la carència d’espais adequats.
E. Recursos didàctics
Els recursos necessaris per a desenvolupar la tasca són:
– Laboratori de Biologia i Geologia, amb tota la dotació necessària.
– Equip de projecció audiovisual amb Internet
– Aula d’informàtica, o Aula portàtil de tablets.
– Apunts i materials proporcionats pel departament en diversos formats.
– Notícies de premsa relacionades
– Plataforma Moodle AULES
– Participació a la iniciativa del Projecte MicroMon
F. Eines d’avaluació
Les eines d’avaluació ens permetran arreplegar informació del grau d’aconsecució de les
competències i assoliment dels continguts. Aquestes eines arrepleguen informació dels criteris
d’avaluació i dels estàndards d’aprenentatge indicats anteriorment a la programació. Les eines
més habituals seran:
– Proves escrites, exàmens dels continguts de cada bloc didàctic.
– Informes de les pràctiques de laboratori i/o activitats complementàries, presentant el
255
document adient amb les tasques o activitats realitzades o preguntes plantejades a

l’alumnat. Els informes pot ser no siguen de pràctiques realitzades per l’alumnat, degut
a les limitacions sanitàries.
– Presentacions i treballs monogràfics. Ací podem incloure tant la presentació d’un treball
en document de text o presentació de diapositives, com l’exposició del mateix de forma
oral, recolzada per vídeos, animacions o diapositives.
– Observació diària de les activitats i tasques que es treballen a l’aula, que es podrà
registrar al quadern del professor.
Podem classificar totes aquestes eines en 4 grans apartats:

Apartat 2. Treball diari (individual o col·lectiu) de l’alumnat: treball a l’aula, correcció d’activitats,
pràctiques i informes de laboratori, xicotets treballs d’investigació, treballs en eixides
extraescolars i complementàries… S’inclourà en aquest apartat el control del quadern de
l’alumnat. Es valorarà la el contingut de les tasques així com la correcta presentació (en data
adequada, amb bona presentació, bones cal·ligrafia i ortografia…)
Apartat 4. Participació a les Olimpíades de Biologia/Geologia
Els criteris de qualificació establerts pel departament en aquesta matèria són:
– Apartat 3 d’eines:........................................................................ 80% (8 punts)
– Apartat 2 d’eines......................................................................... 20% (2 punts)
Les eines incloses a l’apartat 1 seran tingudes en compte per arrodonir al nombre sencer la
nota de l’alumnat. La nota final de cada avaluació serà la part entera de la mitjana dels apartats
anteriors. La nota final del curs serà la part entera de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
La participació i bon desenvolupament de l’alumnat en l’activitat extraescolar de la
Olimpíada de Geologia podrà suposar un augment de la qualificació final de, fins a un punt. Com
que les places per a la participació són limitades i compartides entre 1r i 2n de Batxillerat, si hi ha
més alumnat interessat a participar que places el professorat triarà a l’alumnat que demostra alt
coneixement dels continguts i bona disposició per a preparar dita prova.
Si un alumne copia durant el transcurs d’una prova escrita, la qualificació de la mateixa serà
de 0, i en cas de reiterar-se el comportament es podrà perdre el dret a avaluació continua, prèvia
incoació d’expedient sancionador.
256
H. Recuperació
Es considerarà aprovat a l’alumnat que aconseguisca 5 o més punts en la qualificació
mitjana, i no tinga cap apartat suspès amb menys d’una qualificació de 3. En cas d’haver notes
inferiors a 3 hauran de ser recuperades: el professorat podrà establir les proves de recuperació
que considere oportunes.
En cas de no aconseguir superar la matèria a l’avaluació final de curs l’alumnat haurà de
realitzar una prova extraordinària de recuperació de tots els continguts del curs.
En cas de considerar-ho oportú i d’haver aprovat la part sencera de Geologia o la part
sencera de Biologia, el professorat pot mantindre la nota d’una d’aquestes parts i fer la prova
extraordinària a soles de la part suspesa.
I. Inclusió i atenció a la diversitat

Per tractar-se de l’etapa de Batxillerat no cal una atenció ACIS, els continguts mínims no
podran modificar-se. Malgrat això, si haurem de atendre la diversitat de l’alumnat des de el punt de
vista metodològic, bé aportant materials i tasques de reforç a l’alumnat que presente més
dificultats, bé aportant tasques i materials i tasques d’ampliació a l’alumnat que aconseguisca
assolir més ràpidament els objectius. Des del punt de vista de selecció d’activitats i tasques, així
com dels agrupaments, podem atendre millor les necessitats del nostre alumnat per tal
d’aconseguir que desenvolupen les competències necessàries per superar la matèria. Pel que fa a
la inclusió, si detectarem al nostre alumnat barreres que els impediren accedir en bones condicions
al procés d’ensenyament-aprenentatge, hauríem de fer el possible per donar-li’ls solució. Entre les
barreres més comuns poden ser les econòmiques, on podem solucionar-la proporcionant-li
materials del departament, fent-nos càrrec de les eixides complementàries o extraescolars. Les
barreres lingüístiques poden ser també prou importants, i en el cas de Batxillerat fonamentals ja
que no hi ha, com hem comentat, atenció ACIS; en aquest cas haurem de vetllar per que l’alumne
desenvolupe el més ràpid possible destreses bàsiques a la llengua, amb col·laboració del
departament d’orientació, el professorat que atén als nouvinguts gràcies al programa de millora i
eines com fitxes de recolzament. Si hi haguera barreres de mobilitat podríem buscar els espais
més accessibles al centre per a aquest alumnat.
En cas de detectar algun altre tipus de barrera, tractarem amb tutors, equip docent, i
departament d’orientació el cas per solucionar en la mesura de lo possible aquestes barreres:
seguint l’ordre 20/2019 de resposta per a la inclusió, i la resolució de 24 de juliol de 2019, haurem
d’identificar les necessitats de recolzament educatiu de l’alumnat, i és aquest un procés
col·laboratiu coordinat pel departament d’orientació: en cas de detectar barreres a l’alumnat, primer
podem aplicar les mesures esmentades i, amb l’equip docent, fer una reunió. Si es valora
257

En 1r de Bat. rebem alumnat de centres concertats i públics molt variats, i inclús moltes
vegades n’hi ha alumnat que no ha cursat la matèria en 4t, per la qual cosa la casuística pel que fa
als coneixements inicials pot ser molt diversa. Com que la matèria de 4t no és imprescindible per a
cursar la de 1r de Bat. no considerem necessari fer cap tipus d’adaptació especial més enllà
d’aprofundir o recolzar algun aspecte a l’aula quan siga necessari, i detectar els punts de partida
mitjançant l’avaluació inicial, com comunment fem.
258
XI. 1R BATXILLERAT. ANATOMIA APLICADA

A. Objectius de la matèria
L'ésser humà ha de comprendre i valorar el seu cos com una part de si mateix, i de la
mateixa manera que desenvolupem la nostra capacitat intel·lectual al llarg dels anys, hem de
cuidar i desenvolupar el nostre cos, no només des del punt de vista de la salut i benestar físic, sinó
com a element de comunicació i expressió que podem arribar a utilitzar en les diferents
manifestacions artístiques. L'artista ha de valorar el seu cos i conèixer les diferents estructures
anatòmiques i fisiològiques que regeixen el seu funcionament, les capacitats físiques i la seva
millora a través de la pràctica de les diferents manifestacions artístiques, i les lleis biomecàniques
relacionades amb el moviment. D'aquesta manera al mateix temps que aconsegueix el màxim
rendiment, minimitza la possibilitat de lesió o malaltia associada a qualsevol procés artístic.
L'Anatomia aplicada pretén proporcionar a l'artista aquest tipus de coneixements. Aquesta
matèria integra àrees científiques molt diverses com ara anatomia, biologia, fisiologia, ciències de
l'activitat física, medicina, biomecànica ... intentant col·laborar en la millora de qualsevol de les arts
escèniques gràcies a aquests coneixements. Els continguts s'estructuren en nou blocs:
organització tissular i aparells humans, sistema cardiorespiratori, sistema digestiu i nutrició,
sistema reproductor, sistema osteoarticular, sistema múscul esquelètic, anatomia funcional i
biomecànica de l'aparell locomotor i accés i ús d'informació.
No podem oblidar-nos que l'ús de les Noves Tecnologies, com a element de recerca
d'informació i vocabulari específic associat a tot tipus d'arts escèniques, pot resultar de gran utilitat
a l'hora de desenvolupar la matèria.
Amb tot això, els objectius d’aquesta matèria són:
1. Concebre i valorar el cos com una unitat global capaç d'aconseguir un estat de salut
òptim, un major rendiment físic i artístic.
2. Analitzar i conèixer les implicacions anatòmiques i funcionals de les diverses activitats
artístiques en què el cos és l'instrument d'expressió. 207
3. Conèixer i comprendre les implicacions biomecàniques en les diferents manifestacions
artístiques en quant al seu funcionament i finalitat a través de l'anàlisi anatòmic i fisiològic.
4. Entendre i diferenciar entre un treball físic saludable, des d'un punt de vista anatòmic i
fisiològic, i el mal ús del cos que disminueix el rendiment físic i artístic i condueix a malaltia o lesió.
5. Demostrar un coneixement precís de la terminologia bàsica emprada en anatomia,
fisiologia, nutrició, biomecànica i patologia, en l'àmbit de les arts escèniques a través de les Noves
Tecnologies.
6. Aplicar amb autonomia els coneixements adquirits a la resolució de problemes pràctics,
de tipus anatomofuncional, i relatius al desenvolupament de les arts escèniques.
7. Reconèixer els aspectes saludables de la pràctica de les arts escèniques i conèixer els
seus efectes beneficiosos sobre la salut física i mental.
259
B. Competències clau de la matèria

Aquesta assignatura, sota aquest enfocament integrador, contribueix eficaçment a
l'adquisició de la pràctica totalitat de les competències clau, aportant nombrosos i variats contextos
d'aplicació dels coneixements científics, com és el cas del propi cos i les relacions entre els estils
de vida i la salut i les activitats artístiques. És destacable la contribució més estreta d'aquesta
matèria al desenvolupament d'algunes competències.
En el cas de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia perquè la major part dels continguts de l'assignatura incideixen directament en la seva
adquisició. Si les citades competències capaciten els ciutadans per desenvolupar judicis crítics
sobre el món, en el seu desenvolupament és imprescindible disposar dels coneixements científics
bàsics i que en aquesta matèria se centren en l'estudi de l'ésser humà com a ésser viu i d'en la
promoció de la salut, però també es vincula a temes com protecció del medi ambient o dels
sistemes tecnològics, derivats de l'aplicació dels sabers científics als usos quotidians. A més,
l'assignatura proporciona els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement dels
fenòmens naturals mitjançant la familiarització amb els processos i la metodologia de les ciències,
preparant als estudiants per identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida quotidiana, del
context personal , acadèmic o social, de manera similar a com s'actua davant els reptes i
problemes propis de les activitats científiques i tecnològiques.
En aquesta contribució competencial destaquem l'especial rellevància de la matèria a la
competència consciència i expressions culturals que es realitza a través del coneixement de
les riques manifestacions culturals artístiques de les arts plàstiques i escèniques vinculades, així
com de la valoració de la seva diversitat i de la seva reconeixement com a patrimoni i cultural.
260
Els continguts de la matèria s’organitzen en torn a les següents unitats didàctiques:
1. Organització bàsica del cos humà.
2. Metabolisme i nutrició. Alimentació.
3. Aparell digestiu.
4. Aparell respiratori i fonació.
5. Aparell circulatori i excretor.
6. Aparell locomotor.
7. Sistema nerviós.
8. Sistema endocrí.
9. Òrgans dels sentits.
10. Aparell reproductor.
11. Característiques del moviment. Expressió i comunicació corporal.
A continuació es desenvolupades aquestes unitats contemplant els elements curriculars

segons normativa legal.: continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables,
així com les competències desenvolupades en cada unitat didàctica
UD 1.- Organització bàsica del cos humà
Competències Bloc del

Continguts Criteris d'avaluació
clau currículum
1. El cos humà com un 1.Interpretar el funcionament del cos humà com un

sistema complex. sistema complex diferenciant els seus diferents nivells CMCT 1, 8
2. Funcions vitals. d'organització, descriure els principals teixits, òrgans,
3. Nivells d'organització. aparells i sistemes relacionant-los amb les diferents CCLI
Cèl·lules, teixits, funcions que realitzen, utilitzant diagrames, models CAA
òrgans, aparells i anatòmics i recursos multimèdia. CD
sistemes. 2. Utilitzar els diferents materials de laboratori per SIEE
4. Tipus de teixits. determinar els components de la matèria viva.
Característiques i 3. Diferenciar diversos tipus cel·lulars i tissulars
funcions. mitjançant observacions al microscopi.
5. Homeòstasi 4. Tots els del bloc 8 *.
Activitat complementària: Tallers SWI
261
UD 2.- Metabolisme i nutrició.
Continguts Criteris d'avaluació C. C. Bloc
1. Nutrició cel·lular. 1. Argumentar els mecanismes energètics d'una acció motora, diferenciar
2. L'ATP com a molècula els processos metabòlics cel·lulars productors d'energia de les vies
d'intercanvi d'energia. aeròbica i anaeròbica, justificant el seu rendiment energètic, i reconèixer CMCT 5, 8
3. Metabolisme. Principals vies la funció de l'ATP en l'intercanvi energètic de les reaccions metabòliques, CSC
metabòliques. per tal de gestionar l'energia i millorar l'eficiència de l'acció.
4. Mecanismes fisiològics 2. Diferenciar els principals nutrients i les seves funcions bàsiques, CCLI
productors de la fatiga física i la calcular els requeriments diaris energètics i de substàncies nutritives en CAA
recuperació. diferents situacions utilitzant les taules de composició d'aliments i
5. Nutrició i alimentació. Dietes relacionant-los amb els principis d'una dieta equilibrada i argumentar la CD
equilibrades. influència beneficiosa dels hàbits alimentaris en la salut i en la pràctica SIEE
6. Necessitats nutritives i activitat física.
energètiques de les persones 3. Conèixer els diferents grups d'aliments, conèixer les seves principals
físicament actives. nutrients i determinar la seva funció en l'organisme.
7. Hàbits alimentaris saludables i 4. Identificar els trastorns del comportament alimentari i nutricional més
perjudicials enfront de l'exercici comuns i els efectes que tenen sobre la salut, reconèixer els factors
físic. psicològics i socials, incloent els derivats del treball artístic, que els
8. Prevenció de l'obesitat condicionen i avaluar la necessitat de comptar amb ajuda especialitzada
mitjançant l'exercici físic. davant els trastorns de la conducta alimentària.
9. Trastorns del comportament 5. Tots els del bloc 8 *.
alimentari.
UD 3.- Aparell digestiu.
Continguts Criteris d'avaluació C.C Blocs
1. Principals òrgans de l'aparell 1. Identificar els aparells i òrgans implicats en la funció de nutrició CMCT
digestiu. 2. Descriure els processos de digestió i absorció de nutrients, relacionant-
2. Funció. los amb les estructures implicades i amb les seves funcions, recolzant-se CEC 5, 8
3. Fisiologia de la digestió. en models anatòmics, esquemes gràfics i recursos multimèdia. CSC
4. Modificacions fisiològiques de la 3. Conèixer la influència de l'activitat física en la funció digestiva. CCLI
funció digestiva relacionades amb 4. Conèixer les principals malalties que afecten l'aparell digestiu.
l'exercici físic. 5. Tots els del bloc 8 *. CAA
5. Principals alteracions i malalties CD
de l'aparell digestiu
SIEE
UD 4.- Aparell respiratori i fonació.
Bloc del
Continguts Criteris d'avaluació C.C.
currículum
1. Anatomia i Fisiologia de 1. Reconèixer els òrgans que constitueixen l'aparell respiratori CMCT
l'aparell respiratori. Vies situant-los en il·lustracions o models anatòmics, relacionar
respiratòries i pulmons. l'estructura de l'aparell respiratori amb la seva funció i detallar el CEC 4, 8
2. El procés respiratori. mecanisme de ventilació pulmonar i l'intercanvi de gasos associat. CSC
Ventilació pulmonar. Intercanvi 2. Descriure la funció del sistema respiratori. Relacionar el batec
de gasos. cardíac, el volum i capacitat pulmonar amb l'activitat física.
CCLI
3. Regulació del procés 3. Identificar l'estructura anatòmica de l'aparell fonador i dels òrgans CAA
respiratori i adequació a les respiratoris descrivint les interaccions entre les diferents estructures i CD
diferents situacions. la coordinació de la fonació amb el control del diafragma i la postura
4.Adaptaciones respiratòries a durant el cant i la declamació.
SIEE
l'exercici físic. 4. Identificar les principals patologies que afecten l'aparell respiratori
5. Principals malalties i i l'aparell fonador relacionant-les amb les seves causes més
alteracions de l'aparell freqüents i els seus efectes, per justificar la importància de
respiratori. l'adquisició d'hàbits saludables respecte a aquestes estructures en
6. Aparell fonatori. Anatomia i les accions motores de les activitats artístiques corporals i en la vida
funcionament dels òrgans de la quotidiana.
veu i la parla. 5. Tots els del bloc 8 *.
7. Regulació i dinàmica de la
parla.
8. Coordinació de la fonació, la
respiració i la postura durant la
declamació i el cant.
9. Hàbits saludables per a
l'aparell fonador.
262
UD 5.- Aparell circulatori i aparell excretor.

clau currículum
1. Anatomia de l'aparell circulatori. 1. Descriure l'estructura i funció del sistema CMCT

2. Fisiologia cardíaca. cardiovascular.
3. La circulació sanguínia. 2. Conèixer el recorregut que realitza la sang CEC 4, 8
4. Regulació del funcionament cardíac. en l'organisme. CSC
5. La sang. Composició i funcions. 3. Reconèixer els diferents components de la CCLI
6. El sistema limfàtic. Composició i sang i la funció.
funcions. 4. Relacionar el batec cardíac, el volum i CAA
7. Adaptacions cardiovasculars i capacitat pulmonar amb l'activitat física CD
respiratòries a l'exercici físic. Beneficis del associada a activitats artístiques d'intensitats
treball físic per al sistema cardiovascular. diverses. SIEE
8. Salut cardiovascular i hàbits 5. Saber quins són els hàbits saludables per a
saludables. Principals malalties. l'aparell circulatori.
9. Excreció i òrgans excretors. 6. Conèixer les principals malalties
10. Aparell urinari: òrgans i funció. cardiovasculars i les seves causes.
11. Fisiologia de la nefrona. 7. Conèixer els principals òrgans excretors i la
12. Composició de l'orina. seva funció.
13. Principals malalties de l'aparell urinari. 8. Entendre per què és necessari que es
produeixi l'excreció.
9. Conèixer les principals afeccions de l'aparell
urinari.
10. Tots els del bloc 8 *.
UD 6.- Aparell locomotor.
Continguts Criteris d'avaluació C.C Bloc
1. L'aparell locomotor i els sistemes implicats en el 1. Reconèixer l'estructura i funcionament de l'aparell CMCT
moviment. locomotor humà, raonant les relacions funcionals que
2. Estructura del sistema esquelètic. s'estableixen entre els òrgans implicats en la producció CEC 2, 8
3. Els ossos de l'esquelet humà: estructura i tipus. del moviment. CSC
4. Les articulacions. Tipus. 2. Descriure l'estructura i funció del sistema esquelètic
5. Estructura del sistema muscular. humà, identificant els diferents tipus d'ossos i
CCLI
Tipus de músculs. articulacions i relacionant-los amb la seva funció. CAA
6. Aspectes fisiològics del moviment. Funcions dels 3. Reconèixer els elements del sistema muscular CD
ossos, articulacions i músculs en la producció del esquelètic, descriure l'estructura i el mecanisme de la
moviment. contracció muscular, relacionant-los amb la seva SIEE
7. El múscul com a òrgan efector del moviment. funció activa en la producció del moviment i en el
Fisiologia de la contracció muscular. manteniment de la postura, identificant, les forces que
8. Principals moviments articulars segons els actuen en el mateix.
plànols i eixos espacials. 9.Tipos de palanques a 4. Analitzar l'execució de moviments aplicant els
les articulacions. Control del moviment. principis anatòmics funcionals, la fisiologia muscular i
10. Paper dels receptors sensitius, òrgans dels les bases de la biomecànica, establir relacions entre
sentits i sistema nerviós. les lleis del moviment mecànic i el sistema múscul-
11. Altres òrgans implicats en el moviment i la esquelètic humà, com un sistema mecànic clàssic.
postura corporal: cerebel i òrgans de l'equilibri. 5. Descriure els principis fonamentals de l'entrenament
12.Anatomía funcional, biomecànica i cinètica de i justificar els beneficis de la pràctica d'exercici físic en
l'aparell locomotor. 13.Biomecánica: mecànica l'aparell locomotor per establir pautes d'actuació
newtoniana i la seva aplicació a l'aparell locomotor saludables i adequades per a cada tipus d'activitat
humà. artística.
14.La cinètica i cinemàtica aplicades al moviment. 6. Argumentar la influència en la salut dels mals hàbits
Aplicació dels Sistemes d'estudi emprats en posturals descrivint les patologies i lesions més
biomecànica a la millora del rendiment i benestar freqüents de l'aparell locomotor, relacionant-les amb
físic. les seves causes i reconèixer les pautes de control
15.Principios fonamentals de l'entrenament de les postural, ergonòmiques, per treballar de forma segura i
qualitats físiques. Escalfament previ i tornada a la evitar lesions i prevenir accidents.
calma: el seu paper en la millora del rendiment i la 7. Tots els del bloc 8 *
prevenció de lesions. Efectes beneficiosos.
Adequació a cada tipus d'activitat artística.
16.Hábitos posturals saludables en l'exercici de les
activitats artístiques i prevenció de lesions.
Ergonomia i seguretat postural de les activitats
artístiques.
17.Principales patologies i lesions del sistema
locomotor en les diferents manifestacions
artístiques.
263
UD 7.- Sistema nerviós.

clau currículum
1. La funció de relació. Sistemes de 1. Conèixer els diferents tipus de cèl·lules CMCT

coordinació i regulació del cos humà. nervioses i la seva funció.
2. Les cèl·lules del sistema nerviós 2. Saber com es produeix la transmissió de CEC 6, 8
3. Transmissió de l'impuls nerviós. l'impuls nerviós i els diferents CSC
Neurotransmissors. neurotransmissors.
4.Constitución anatòmica del sistema 3. Conèixer les diferents components del
CCLI
nerviós sistema nerviós i la seva funció. Interpretar els CAA
5. Classificació del sistema nerviós seus mecanismes d'acció associant cada òrgan i CD
segons la seva funció sistema al procés corresponent.
6. La coordinació nerviosa de les 4. Conèixer les principals lesions i malalties del SIEE
funcions orgàniques sistema nerviós.
7. Malalties del sistema nerviós. 5. Saber reconèixer conductes addictives.
8. Conseqüències de l'ús prolongat de 6. Relacionar el sistema nerviós amb el
tecnologies. Aspectes addictius dels moviment.
mitjans digitals. Actitud equilibrada cap a 7. Tots els del bloc 8 *.
l'ús tecnològic.
Diferenciació entre el món virtual i el món
real.
UD 8.- Sistema endocrí.

clau currículum
1. El sistema endocrí. Característiques. 2. Concepte 1. Conèixer la funció del sistema CMCT

d'hormona. endocrí i la seva relació amb el
3. Principals glàndules i hormones. sistema nerviós. CEC 6, 8
3. Mecanisme d'acció hormonal. 2. Identificar les principals CSC
4. Regulació del funcionament endocrí. Els seus glàndules i hormones.
principals alteracions. 5. La regulació tèrmica i 3. Saber la manera d'acció de les
CCLI
hídrica i salina en la pràctica artística .. hormones. CAA
4. Argumentar el paper del sistema CD
neuroendocrí en l'activitat física,
reconeixent la relació existent entre
SIEE
tots els sistemes de l'organisme
humà.
5. Analitzar els processos de
regulació tèrmica, hídrica i salina.
6. Conèixer les principals
alteracions del sistema endocrí.
UD 9.- Òrgans dels sentits.

clau currículum
1. La percepció: receptors i òrgans 1. Conèixer els òrgans i funció de cada un CMCT

sensorials. dels òrgans dels sentits.
2. L'ull i la visió. 2. Reconèixer la importància de la vista, CEC 6, 8
3. L'oïda i l'audició. audició i equilibri en el desenvolupament de CSC
4. El gust i l'olfacte. les activitats artístiques. CCLI
5. La pell i receptors associats. 3. Conèixer les principals alteracions i
6. L'equilibri. Els propioceptors encarregats malalties que afecten els òrgans dels sentits. CAA
del control postural. L'aparell vestibular, 4. Tots els del bloc 8 *. CD
òrgan sensorial de l'equilibri.
7. Importància de l'audició i equilibri en les
SIEE
activitats artístiques.
8. Principals malalties dels òrgans dels
sentits.
264
UD 10.- Aparell reproductor.

clau currículum
1. Anatomia i fisiologia de l'aparell reproductor masculí 1. Conèixer els diferents òrgans i CMCT
i femení. funcions dels aparells reproductors
2. Conseqüències de l'activitat física sobre la masculí i femení. CEC 8
maduració de l'organisme i la pubertat. 2. Conèixer les hormones sexuals i CSC
3. Hormones sexuals. Influència en el la seva importància en el
desenvolupament i maduració de l'estructura múscul- desenvolupament.
CCLI
esquelètica. 3. Conèixer el cicle menstrual CAA
4. Cicle menstrual femení: menarquia, alteracions de femení, les seves alteracions i la CD
l'ovulació i influència de la menstruació en el rendiment seva influència en el rendiment
físic. 5. Alteracions de la funció menstrual relacionades físic. SIEE
amb els mals hàbits alimentaris. 4. Reconèixer la importància de
6. Beneficis del manteniment de la funció hormonal l'alimentació per al manteniment
normal per al rendiment físic de l'artista. de la funció menstrual normal.
5. Reconèixer la importància de la
funció hormonal normal per al
rendiment físic de l'artista.
UD 11.- Les característiques del moviment. Expressió i comunicació corporal.

clau currículum
1. Principals mecanismes de les 1. Analitzar els elements i mecanismes que intervenen CMCT
accions motores en el cos humà: en una acció motora, relacionant la seva execució amb
percepció, decisió, execució. la finalitat expressiva i comunicativa de les activitats CEC 3, 7, 8
2. Relació entre les accions artístiques . CSC
motores i la capacitat expressiva 2. Identificar les característiques de l'execució de les CCLI
de les activitats artístiques. accions motores pròpies de l'activitat artística i justificar
3. Característiques de l'execució la influència de les capacitats coordinatives en el CAA
de les accions motores pròpies de desenvolupament de les accions motores. CD
l'activitat artística. 3. Reconèixer les característiques principals de la
4. Qualitats físiques bàsiques: motricitat humana i identificar els elements bàsics del SIEE
força, resistència, velocitat i cos i les diferents accions motores que permeten a
flexibilitat. l'ésser humà expressar-se i relacionar-se amb el seu
5. Capacitats psicomotrius entorn, justificar el valor expressiu, comunicatiu i cultural
coordinatives. Influència de les de les activitats artístiques corporals reconeixent el seu
capacitats coordinatives en exercici valor estètic i la seva contribució al desenvolupament
de les accions motores. integral de la persona i de la societat.
6. Utilització del cos humà com un 4. Diversificar i desenvolupar les seves les habilitats
instrument expressiu i de motrius específiques amb fluïdesa, precisió i control
comunicació. El valor social i aplicant-les a diferents contextos de pràctica artística
estètic de les activitats artístiques perfeccionant l'adaptació i l'execució dels elements
corporals. 7. El llenguatge tècnics.
específic de l'expressivitat 5. Tots els del bloc 8 *.
corporal. Del moviment al gest.
8. Els elements expressius bàsics
del cos i del moviment: to muscular
i ritme, espai i temps. La tonicitat
muscular i la seva relació amb els
estats afectius.
9. Els elements expressius al
servei de la intencionalitat de
l'expressió i comunicació corporal
com a resposta creativa a les
activitats artístiques
265
Bloc 8.- Metodologia científica.
Continguts Criteris d'avaluació C.C. Blocs
El coneixement científic com a activitat 8.1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la CMCT
humana en contínua evolució i revisió, manera de pensar de la societat en diferents èpoques, demostrar curiositat
vinculat a les característiques de la i esperit crític cap a les condicions de vida dels éssers humans, així com CSC tots
societat en cada moment històric. respecte a la diversitat natural i cultural i als problemes ambientals, CAA
Contribució de la ciència a la millora de realitzar les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor i
la qualitat de vida i a l'adquisició prendre decisions fonamentades davant d'actuacions relacionades amb la CD
d'actituds crítiques per prendre ciència i la tecnologia. CCLI
8.2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assignatura per
decisions fonamentades davant els
interpretar el significat d'informacions sobre fenòmens naturals i comunicar SIEE
problemes de la societat. les seves idees sobre temes de caràcter científic.
Característiques bàsiques de la 8.3. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics de forma
metodologia científica. Utilització del contrastada a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i
llenguatge científic en la comprensió escrits, continus i discontinus, en diferents mitjans (pàgines web
d'informacions i dades, la comunicació especialitzades i institucions científiques i d'investigació i divulgació,
de les pròpies idees, la discussió revistes científiques, administracions públiques amb competències en
raonada i l'argumentació sobre ciència i tecnologia, museus científics, diaris, enciclopèdies, comunitats de
problemes de caràcter científic. pràctiques i xarxes socials) i registrar-la en paper o digitalment en
Recerca, selecció, registre i dispositius informàtics i serveis de la xarxa. 8.4. Plantejar problemes
interpretació d'informació de caràcter rellevants com a punt de partida d'una recerca documental o experimental,
científic, en diverses fonts actualitzades formulant preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis
i rigoroses en la matèria, utilitzant adequades per a contrastar a través de l'experimentació o l'observació i
tecnologies de la informació i la l'argumentació.
8.5. Realitzar un treball experimental sobre problemes relatius al cos humà,
comunicació.
la salut i la motricitat, aplicant les destreses investigadores del treball
Identificació de preguntes i plantejament
científic (control de variables, registre sistemàtic d'observacions i resultats,
de problemes que puguin respondre etc.), gestionar amb cura els instruments de laboratori, respectar les
mitjançant investigació científica, normes de seguretat en el laboratori o en les sortides de camp i interpretar
formulació d'hipòtesis, contrastació i els resultats per contrastar les hipòtesis formulades.
posada a prova a través de 8.6. Planificar i gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes
l'experimentació. creatives i confiar en les seves possibilitats, descrivint accions, recursos,
Aplicació de procediments materials, terminis i responsabilitats per aconseguir els objectius proposats,
experimentals, control de variables, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenvolupament, prenent
pren i representació de dades, anàlisi i decisions raonades i assumint riscos per transformar les dificultats en
interpretació dels mateixos. Maneig possibilitats i responsabilitzant-se de les pròpies accions, i avaluar el
acurat dels materials i instruments procés i els resultats.
bàsics del laboratori i respecte per les 8.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant
normes de seguretat en el mateix. recursos perquè tots els seus membres participin i assoleixin fites
Elaboració de conclusions, redacció comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i
utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies actuant
d'informes i comunicació dels resultats.
amb responsabilitat i sentit ètic.
Aplicació de les pautes del treball
8.8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències,
científic en la planificació i realització investigacions o projectes mitjançant textos prèviament planificats, en
d'experiències i projectes d'indagació diversos formats i suports, cuidant els aspectes formals i les normes de
sobre el funcionament del cos humà, la correcció ortogràfica i gramatical segons les propietats textuals de cada
salut i la motricitat humana. gènere i situació comunicativa, i crear continguts digitals com documents
de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit
estètic i didàctic i un llenguatge no discriminatori, utilitzant aplicacions
informàtiques d'escriptori o serveis de la web i coneixent com aplicar els
diferents tipus de llicències.
8.9. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals,
experiències o projectes de manera clara, ordenada i creativa amb el
suport de recursos de diferent naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals,
etc.), expressant oralment amb una pronunciació clara, aplicant les normes
de la prosòdia i la correcció gramatical per transmetre de forma
organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
8.10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes, col·loquis
i converses) de l'àmbit personal, acadèmic o social aplicant les estratègies
lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció
oral i comunicar-se per construir un producte o tasca col·lectiva de forma
col·laborativa filtrant i compartint informació i continguts digitals,
seleccionant eines TIC, serveis del web social o mòduls en entorns virtuals
d'aprenentatge i comportar-se correctament en aquesta comunicació per
prevenir, denunciar i protegir a altres de situacions de risc com el
ciberassetjament.
8.11. Cercar i seleccionar informació sobre els entorns laborals,
professions i estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu,
analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al
seu desenvolupament i comparar-les amb les seves pròpies aptituds i
interessos per generar alternatives davant la presa de decisions vocacional
Els continguts, criteris d'avaluació i competències clau del bloc 8 estan presents, d'una o
altra manera, en totes les unitats didàctiques:
266
D. Temporalització de les unitats didàctiques

Aquestes unitats didàctiques es repartiran de la següent manera al llarg del curs:
 1er. trimestre: UD 1, 2, 3 i 4
 2n trimestre: UD 5, 6, 7 i 8
 3er. trimestre: UD 9, 10 i 11.
E. Recursos
Els recursos fonamentals per a aquesta matèria són: els apunts que prenen o donem a
l’alumnat, el laboratori amb tota la seua dotació, i l’aula de informàtica, que utilitzem prou sovint en
aquesta matèria.
F. Metodologia. Orientacions didàctiques

Realització d'activitats didàctiques que plantegen la resolució de problemes autèntics
vinculats a un context de la vida real, la qual cosa incrementa al mateix temps la motivació dels
alumnes i les alumnes cap a l'estudi de les matèries de caràcter científic.
Es realitzaran treballs de recerca, resolució de problemes, exposició de treballs, etc., per tal
de desenvolupar les destreses i actituds pròpies del treball científic. Caldrà reinventar les activitats
experimentals al laboratori, que no podran ser tan participatives mentrestant dure el període
d’emergència sanitària: com que l’ús del laboratori estarà aquest curs molt limitat, l’alumnat no
podrà realitzar totes les pràctiques que normalment es fan, si bé si es podem treballar mitjançant
vídeos, qüestionaris i altres tècniques per introduir els continguts necessaris.
Es fomenta l'aprenentatge a través del treball cooperatiu en el qual poden intervenir totes les
competències clau.
La diversificació d'activitats proporciona una formació més completa, aconsegueix motivar
l'alumnat i afavoreix l'atenció a la diversitat d'estudiants amb interessos, ritmes i estils cognitius
diferents. L'ús de les TIC és fonamental i motivador per al procés ensenyament-aprenentatge
d'aquesta matèria.
– Activitats i estratègies d'ensenyament aprenentatge.
– Resolució d'activitats mitjançant recerca de recursos utilitzant les TIC, aprenent a
discriminar informació i a seleccionar pàgines web fiables.
– Realització d'experiments en el laboratori i elaboració de memòries de cada un d'ells.
– Elaboració de treballs individuals i en grup. Exposició dels mateixos.
267
L’avaluació serà continua durant el curs. Per avaluar continguts i competències
(relacionades amb els criteris d’avaluació al desenvolupament de les unitats didàctiques), farem us
de:
– Proves escrites
– Activitats escrites
– Treballs monogràfics
– Exposicions d’activitats i treballs
– Informes i memòries de laboratori
Totes aquestes eines es poden agrupar en 3 grans apartats:
Apartat 1. Observació directa de l'alumnat, valorant el seu interès i comportament davant
el treball i davant el grup (puntualitat, portar material, bona actitud, participació…)
Apartat 2. Treball diari (individuals o col·lectiu) de l’alumnat: treball a l’aula, correcció
d’activitats, pràctiques i informes de laboratori, xicotets treballs d’investigació, treballs
en eixides extraescolars i complementàries… S’inclourà en aquest apartat el control del
quadern de l’alumnat. Es valorarà la el contingut de les tasques així com la correcta
presentació (en data adequada, amb bona presentació, bones cal·ligrafia i ortografia…)
Apartat 3. Realització de proves individuals d'adquisició, progrés i consolidació de
continguts, que poden consistir en proves escrites (exàmens) o treballs de major
profunditat dels habituals al dia a dia de l’aula.
Apartat 4. Llibre voluntari de lectura
Per tal de calcular la qualificació mitjana de l’alumnat a cada avaluació tindrem en compte:
– Eines de l’apartat 2 (treball diari) ................................................ 50%
– Eines de l’apartat 3 (proves) ....................................................... 50%
Per tal de poder fer mitjana la nota mínima en cada part serà de 3 punts, i s’aprovarà amb 5
punts sobre 10. Les eines d’observació directa (apartat 1) serviran per tal d’arrodonir la qualificació
de l’alumnat al nombre sencer.
A banda d’aquestes eines l’alumnat podrà llegir, de forma voluntària, el llibre “El siglo de los
cirujanos”, de Jürgen Thorwald, i rere realització d’una prova o treball sobre el mateix, podrà
aconseguir fins a 0,5 punts extra a la qualificació de l’avaluació on es llegeixca.
I. Recuperació
Es podran realitzar proves de recuperació escrites d’aquelles avaluacions suspeses. La nota
final de curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, i en cas de no superar la matèria a
final de curs, hi haurà una prova extraordinària de recuperació.
268
J. Atenció a la diversitat
A l’alumnat més avançat o més interessant en determinats temes se li proporcionarà
activitats, textos, etc... per ampliar els coneixements en el tema en qüestió. El fet de tindre una part
de la matèria molt pràctica ens permetrà adequar el desenvolupament de les tasques (nivell,
agrupacions...) a la diversitat del nostre alumnat.
A l’igual que a la matèria de Biologia i Geologia, pel que fa a la inclusió, si detectarem al
nostre alumnat barreres que els impediren accedir en bones condicions al procés d’ensenyament-
aprenentatge, hauríem de fer el possible per donar-li’ls solució. En el cas de barreres
econòmiques, lingüístiques o d’accessibilitat actuarem com ja s’ha tractat a la matèria de Biologia i
Geologia. En cas de detectar algun altre tipus de barrera, tractarem amb tutors, equip docent, i
departament d’orientació el cas per solucionar en la mesura de lo possible aquestes barreres,
actuant de igual manera que s’ha descrit a la matèria de Biologia i Geologia.
269
XII. 2N BATXILLERAT. BIOLOGIA

A. Objectius de la matèria i contribució al desenvolupament de
competències
En el RD1105/2014,pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària
Obligatòria i del Batxillerat, en el seu preàmbul exposa que "El currículum estarà integrat pels
objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o capacitats per activar i
aplicar de forma integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, per
aconseguir la realització adequada d'activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els
continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a
l'assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l'adquisició de
competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents
com l'organització de la feina dels docents; els estàndards i resultats d'aprenentatge avaluables; i
els criteris d'avaluació del grau d'adquisició de les competències i de l'assoliment dels objectius de
cada ensenyament i etapa educativa". Per tant, vol dir això que objectius i competències seran la
font inspiradora de la resta d'elements de la nostra programació didàctica i punt de partida en
l'elaboració de les mateixes.
Pel que fa als continguts i responsables de la seva elaboració queden clarament definits per
a la Comunitat Valenciana en l'article 2 del Decret 1105/2014 pel qual s'estableix el currículum i es
desenvolupa l'ordenació general de l'educació secundària a la nostra Comunitat. Al llarg d'aquest
document es dóna una resposta als apartats que ha de contenir tota programació didàctica, havent
de ser funció de l'equip docent conformat pels professors i professores que imparteixin docència en
el mateix curs de l'etapa, coordinats per la direcció d'estudis, els que elaborin i / o adaptin els
diferents punts a la seva realitat escolar. En la seva elaboració s'ha de tenir molt en compte la
lògica i necessària coordinació entre les diferents àrees del mateix nivell, i també una estratègia
educativa comuna d'aquesta àrea per a tota l'etapa. Parlem d'una coordinació pedagògica
horitzontal i vertical, canalitzada i promoguda pels diferents òrgans de coordinació docent del
centre. Un aspecte molt important que ha de quedar reflectit seran els elements transversals del
currículum que es concreten en la article 10 del RD 126/2014.
L'assignatura de Biologia, com a matèria troncal de la modalitat de Ciències a 2n de
Batxillerat, juga un paper rellevant perquè els alumnes assoleixin els objectius de l'etapa i
adquireixin les competències clau perquè:
La major part dels continguts de la matèria de Biologia tenen una incidència directa en
l'adquisició de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia
(CMCT),que impliquen determinar relacions de causalitat o influència, qualitatives o quantitatives i
analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. La matèria comporta la
familiarització amb el treball científic per al tractament de situacions d'interès, la discussió sobre el
sentit de les situacions proposades, l'anàlisi qualitativa, significativa d'estes; el plantejament de
270
conjectures i inferències fonamentades, l'elaboració d'estratègies per obtenir conclusions, incloent-

hi, si és el cas, dissenys experimentals, i l'anàlisi dels resultats.
La matèria està també íntimament associada a la competència matemàtica en els
aprenentatges que s'abordaran. La utilització del llenguatge matemàtic, per quantificar els
fenòmens i expressar dades i idees, proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc
els continguts, procediments i formes d'expressió d'acord amb el context, amb la precisió requerida
i amb la finalitat que es persegueixi. En el treball científic es presenten sovint situacions de
resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigeixen posar en joc
estratègies associades a aquesta competència.
En el desenvolupament de l'aprenentatge d'aquesta matèria serà imprescindible la utilització
de recursos com els esquemes, mapes conceptuals, la producció i presentació de memòries,
textos, etc., faceta en què s'aborda la competència digital i es contribueix, a través de la utilització
de les TIC,en l'aprenentatge de les ciències per comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-
la, simular i visualitzar situacions, obtenció i tractament de dades, etc. Es tracta d'un recurs útil en
el camp de la biologia, que contribueix a mostrar una visió actualitzada de l'activitat científica i que
jugarà una funció decisiva en l'aprenentatge de la competència digital.
La matèria també s'interessa pel paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans
d'una societat democràtica per a la seva participació en la presa fonamentada de decisions.
L'alfabetització científica constitueix una dimensió clau de la cultura ciutadana, garantia d'aplicació
del principi de precaució, que es recolza en una creixent sensibilitat social enfront de les
implicacions del desenvolupament científic-tecnològic que puguin comportar riscos per a les
persones o el medi ambient. D'altra banda, el coneixement de les aplicacions i usos que els
processos biològics tenen en la indústria (farmacològica, microbiològica, etc.) i de la importància
que per a la societat tenen els descobriments que en aquesta branca s'han produït al llarg dels
anys proporcionarà una base teòrica sòlida perquè l'alumnat reverteixi els coneixements adquirits
per a un major benestar personal i social. Tot això contribueix a l'adquisició de les competències
socials i cíviques.
La matèria exigeix la configuració i la transmissió de les idees i informacions, el que va
indissolublement unit al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística. La cura
en la precisió dels termes utilitzats, en l'encadenament adequat de les idees o en l'expressió verbal
de les relacions farà efectiva aquesta contribució. El domini de la terminologia específica permetrà,
a més, comprendre prou el que altres expressen sobre ella.
També des de la matèria de Biologia es treballarà l'adquisició de la competència de sentit de
la iniciativa i esperit emprenedor,competència que s'estimula a partir de la formació d'un esperit
crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis, des de l'aventura que suposa enfrontar-se
a problemes oberts i participar en la construcció temptativa de solucions; des de l'aventura que
constitueix fer ciència. Per descomptat, els propis processos de resolució de problemes realitzen
271
una aportació significativa en aquest sentit, perquè s'utilitzen per a planificar estratègies, assumir
reptes i contribueixen a conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de
presa de decisions.
Els continguts associats a la competència d'aprendre a aprendre (forma de construir i
transmetre el coneixement científic), estan íntimament relacionats amb aquesta. El coneixement de
la naturalesa es construeix al llarg de la vida gràcies a la incorporació de la informació que
procedeix tant de la pròpia experiència com dels mitjans audiovisuals i escrits.
Qualsevol persona ha de ser capaç d'integrar aquesta informació en l'estructura del seu
coneixement si s'adquireixen, d'una banda, els conceptes bàsics lligats al coneixement del món
natural i, d'altra, els procediments que permeten realitzar l'anàlisi de les causes i les
conseqüències que són freqüents en la matèria de Biologia.
La competència de consciència i expressió culturals està relacionada amb la cultura
científica, particularment pel que fa a les diferents manifestacions sobre l'herència mediambiental,
el que permet respectar-la, posar-la en valor i afavorir així la seva conservació.
En el perfil competencial de la matèria de Biologia de 2n de Batxillerat que s'ofereix a
continuació s'inclouen les sigles identificatives de les competències clau a l'adquisició dels quals
contribueix particularment amb cada estàndard d'aprenentatge avaluable.
272
BLOC 1. LA BASE MOLECULAR I FISICOQUÍMICA DE LA VIDA
CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES CC UD.
· Els components químics de la BL1.1. Reconèixer les característiques fisicoquímiques dels 1.1. Descriu tècniques instrumentals i mètodes físics i CMCT U.D.. 1
cèl·lula. bioelements que han determinat la seva presència en els éssers vius, químics que permeten l'aïllament de les diferents
· Bioelements: tipus, propietats i classificar-los i relacionar-los amb la seva funció biològica. molècules i la seva contribució al gran avanç de
funcions. l'experimentació biològica.
· Les molècules i ions inorgànics:
1.2. Classifica els tipus de bioelements, relacionant cada
l'aigua i les sals minerals.
un d'ells amb la seva proporció i funció biològica.
Estructura, propietats
fisicoquímiques i funcions de l'aigua
1.3. Discrimina els enllaços químics que permeten la
en els éssers vius.
formació de molècules inorgàniques i orgàniques
· Funcions biològiques de les sals
presents en els éssers vius.
minerals dissoltes i precipitades.
· Equilibri intracel·lular: el pH i els BL1.2. Argumentar la importància de l'aigua i les sals minerals per als 2.1. Relaciona l'estructura química de l'aigua amb les CMCT U.D. 2
sistemes tampó en l'organisme. éssers vius, tenint en compte la seva estructura i propietats seves funcions biològiques.
· Fisicoquímica de les dispersions fisicoquímiques, explicar el funcionament dels sistemes amortidors de
aquoses. Dissolucions i dispersions pH en els organismes, reconeixent la seva importància per al 2.2. Distingeix els tipus de sals minerals, relacionant
col·loïdals. Difusió, osmosi i diàlisi. composició amb funció

manteniment de la vida, i contrastar els processos de difusió, osmosi i
· Les molècules orgàniques. Glúcids, diàlisi, relacionant-los amb la concentració salina de les cèl·lules i la
lípids, proteïnes i àcids nucleics: 2.3. Contrasta els processos de difusió, osmosi i diàlisi,
naturalesa semipermeable de les membranes
composició química, classificació, interpretant la seva relació amb la concentració salina de
estructura, propietats les cèl·lules.
fisicoquímiques i funcions
BL1.3. Reconèixer els diferents tipus de biomolècules orgàniques, 3.1. Reconeix i classifica els diferents tipus de CMCT U.D..
biològiques. Nucleòtids energètics,
diferenciar la seva composició química, les seves propietats biomolècules orgàniques, relacionant la seva composició 3, 4, 5
mediadors i coenzims.
fisicoquímiques i la seva estructura, identificant els tipus de monòmers química amb la seva estructura i la seva funció. i6
· Enzims o catalitzadors biològics:
que les formen i els enllaços que els uneixen, per relacionar-les amb
concepte i funció. Vitamines: 3.3. Contrasta els processos de diàlisi, centrifugació i U.D..
273
concepte, funció i classificació. les seves funcions i la seva localització. electroforesi interpretant la seva relació amb les 3, 4, 5
· Tècniques d'estudi dels biomolècules orgàniques. i6
components químics de la cèl·lula.
4.1. Identifica els monòmers i distingeix els enllaços U.D..
Disseny i realització d'experiències
químics que permeten la síntesi de les macromolècules: 3, 4, 5
de reconeixement de biomolècules.
enllaços O-glicosídic, enllaç èster, enllaç peptídic, O- i6
nucleòsid.
5.1. Descriu la composició i funció de les principals U.D..

biomolècules orgàniques. 3, 4, 5
i6
BL1.4. Explicar la funció biocatalizadora dels enzims, reconeixent la 6.1. Contrasta el paper fonamental dels enzims com a CMCT U.D..
seva importància biològica, i relacionar la seva naturalesa proteica amb biocatalitzadors, relacionant les seves propietats amb la 11
els seus modes d'acció. seva funció catalítica.
BL1.5. Identificar els tipus de vitamines i reconèixer la seva importància 7.1. Identifica els tipus de vitamines associant la seva CMCT U.D.11
biològica, associant el seu dèficit amb algunes malalties carencials. imprescindible funció amb les malalties que prevenen.
BL1.6. Descriure tècniques d'estudi dels components químics de les 3.2. Dissenya i realitza experiències identificant, en CMCT U.D.3,
cèl·lules, valorant la seva contribució a l'avanç de l'experimentació mostres biològiques, la presència de diferents molècules 4, 5 i 6
biològica, i dissenyar i realitzar procediments experimentals per al orgàniques.
reconeixement dels components químics dels éssers vius.
274
BLOC 2. LA CÈL·LULA VIVA. MORFOLOGIA, ESTRUCTURA I FISIOLOGIA CEL·LULAR
· Mètodes d'investigació en biologia cel·lular. BL2.1. Reconèixer mètodes d'estudi en biologia cel·lular, CMCT U.D.
Microscòpia òptica i electrònica. Centrifugació, realitzar i observar preparacions de microscòpia òptica i CD
cromatografia i electroforesi. buscar a Internet i interpretar imatges de microscòpia
· Teoria cel·lular. Origen i evolució cel·lular. electrònica.
Teoria endosimbiòtica.
BL2.2. Analitzar els principis de la teoria cel·lular, que 1.1. Compara una cèl·lula procariota amb una eucariota, CMCT U.D.. 7
· Organització cel·lular. Cèl·lules procariotes i
estableix els fonaments de la Biologia, i descriure les identificant els orgànuls citoplasmàtics presents en i 10
eucariotes. Diversitat de les cèl·lules
eucariotes: cèl·lules animals i vegetals. analogies i diferències estructurals de les cèl·lules elles.
procariotes i eucariotes, interpretant les relacions evolutives
Diferències fisiològiques i estructurals.
entre elles.
Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars.
· Les membranes. Composició i estructura.
BL2.3. Representar l'estructura dels orgànuls cel·lulars, 2.1. Esquematitza els diferents orgànuls citoplasmàtics, CMCT U.D.. 7
Intercanvi de substàncies.
descriure la funció que exerceixen i associar les diferències reconeixent les seves estructures. i 10
· Reconeixement cel·lular.
estructurals entre cèl·lules animals i vegetals amb les seves
· El nucli interfàsic. Membrana i porus nuclears. 2.2. Analitza la relació existent entre la composició U.D. 7,
diferències metabòliques i fisiològiques.
Estructura de la cromatina. El cicle cel·lular. química, l'estructura i la ultraestructura dels orgànuls 9 i 10
La divisió cel·lular. La mitosi en cèl·lules cel·lulars i la seva funció.
animals i vegetals. La meiosi. La seva
necessitat biològica en la reproducció sexual. BL2.4. Descriure la composició i estructura de les 6.1. Compara i distingeix els tipus i subtipus de CMCT U.D. 9
Importància en l'evolució dels éssers vius. membranes cel·lulars, distingir els diferents mètodes transport a través de les membranes explicant
· Metabolisme: catabolisme i anabolisme. d'intercanvi de substàncies entre l'interior i l'exterior cel·lular i detalladament les característiques de cada un d'ells.
Aspectes energètics i de regulació. L'ATP com destacar la seva funció en el reconeixement i l'organització
quàntum d'energia cel·lular. pluricel·lular, argumentant la seva importància biològica.
· Respiració cel·lular. Significat biològic.

BL2.5. Interpretar l'estructura del nucli interfàsic, diferenciar 3.1. Identifica les fases del cicle cel·lular explicitant els CMCT U.D.8
Diferències entre les vies aeròbica i
les fases del cicle cel·lular, distingir els tipus de divisió principals processos que tenen lloc en cadascuna
anaeròbica. Orgànuls cel·lulars implicats en el
cel·lular, descrivint els esdeveniments que ocorren en cada d'elles.
275
procés respiratori. fase dels mateixos, i relacionar la meiosi amb la reproducció 4.1. Reconeix en diferents microfotografies i esquemes U.D.8
· Fermentacions i aplicacions industrials. sexual, la variabilitat genètica i l'evolució. les diverses fases de la mitosi i de la meiosi, indicant els
· Fotosíntesi. Importància biològica. Localització esdeveniments bàsics que es produeixen en cadascuna
cel·lular de les diferents fases. Fluxos d'elles.
d'electrons cíclic i lineal. Cicle de Calvin.
Substrats i productes. Rendiment energètic. 4.2. Estableix les analogies i diferències més U.D.8
significatives entre mitosi i meiosi.
· Quimiosíntesi. Organismes quimiosintètics.
5.1. Resumeix la relació de la meiosi amb la U.D. 8

reproducció sexual, l'augment de la variabilitat genètica
i la possibilitat d'evolució de les espècies.
BL2.6. Diferenciar els processos de catabolisme i 7.1. Defineix i interpreta els processos catabòlics i els CMCT U.D.11
anabolisme, establint la relació entre tots dos, i interpretar els anabòlics, així com els intercanvis energètics associats
intercanvis energètics associats a ells, justificant la funció de a ells.
l'ATP com a transportador de l'energia lliure.
BL2.7. Reconèixer les fases de la respiració cel·lular, 8.1. Situa, a nivell cel·lular i a nivell de orgànul, el lloc CMCT U.D.12
identificant rutes, enzims, productes inicials i finals, així com on es produeixen cada un d'aquests processos,
la seva localització en les estructures cel·lulars, i comparar el diferenciant en cada cas les rutes principals de
rendiment energètic de la combustió de diferents molècules degradació i de síntesi i els enzims i molècules més
orgàniques. importants responsables d'aquests processos.
BL2.8. Diferenciar la via respiratòria aeròbia de la anaeròbia, 9.1. Contrasta les vies aeròbiques i anaeròbiques CMCT U.D. 12
comparant el seu rendiment energètic, i valorar la establint la seva relació amb el seu diferent rendiment CSC
importància de les aplicacions industrials de les energètic.
fermentacions.
9.2. Valora la importància de les fermentacions en U.D.12
nombrosos processos industrials reconeixent les seves
aplicacions.
BL2.9. Analitzar els diferents processos que tenen lloc en 10.1. Identifica i classifica els diferents tipus CMCT U.D.13
276
cada fase de la fotosíntesi, localitzar-los a nivell subcel·lular, i d'organismes fotosintètics. CAA

avaluar el balanç global de matèria i energia, justificant la
seva importància biològica individual i global per al 10.2. Localitza a nivell subcel·lular on es duen a terme U.D.13
cadascuna de les fases fotosintètics, destacant els
manteniment de la vida a la Terra.
processos que tenen lloc.
11.1. Contrasta la seva importància biològica per al U.D.13

manteniment de la vida a la Terra.
BL2.10. Analitzar el procés de la quimiosíntesi, argumentant 12.1. Valora el paper biològic dels organismes CMCT U.D.13
la importància biològica dels organismes quimiosintètics. quimiosintètics. CAA
277
BLOC 3. GENÈTICA I Evolució
· Genètica molecular. Història dels avenços en BL3.1. Descriure l'estructura i composició química de l'ADN 1.1. Descriu l'estructura i composició química de l'ADN, CMCT U.D..
genètica molecular com a fruit de la i analitzar la seva funció com a portador de la informació reconeixent la seva importància biològica com a molècula 15
investigació al llarg dels segles XX i XXI. genètica. responsable de l'emmagatzematge, conservació i
· Identificació de l'ADN com a portador de la transmissió de la informació genètica.
informació genètica.
BL3.2. Reconèixer les etapes de la replicació, identificar els 2.1. Diferencia les etapes de la replicació i identifica els CMCT U.D.15
· Concepte de gen.
principals enzims implicats en ella, comparar el seu enzims implicats en ella.
· Replicació de l'ADN. Etapes de la replicació.
Diferències entre el procés replicatiu en desenvolupament en eucariotes i procariotes i interpretar
3.1. Estableix la relació de l'ADN amb el procés de la U.D.15
esquemes del procés.
eucariotes i procariotes. Enzims implicats.
síntesi de proteïnes.
· L'ARN. Tipus i funcions.
· L'expressió dels gens. Transcripció i traducció BL3.3. Diferenciar les característiques dels diferents tipus 4.1. Diferència els tipus d'ARN, així com la funció de cada CMCT U.D..
en procariotes i eucariotes. Enzims implicats. d'ARN i la funció de cada un d'ells en els processos de un d'ells en els processos de transcripció i traducció. 15
Maduració de l'ARN en eucariotes. transcripció, traducció i control de l'expressió gènica.
· Control de l'expressió gènica en procariotes i
eucariotes. Transcripció inversa. El codi BL3.4. Reconèixer les etapes de la transcripció i la 5.1. Interpreta i explica esquemes dels processos de CMCT U.D..
genètic. traducció, identificar els principals enzims, explicar els replicació, transcripció i traducció. 15
· Les mutacions. Tipus. Els agents mutagènics. mecanismes de control de l'expressió gènica i interpretar
esquemes dels processos, comparant en eucariotes i 5.2. Resol exercicis pràctics de replicació, transcripció i U.D..
Mutacions i càncer.
traducció, i d'aplicació del codi genètic. 15
· Enginyeria genètica. Tècniques. Principals procariotes.
línies d'investigació: organismes modificats 5.3. Identifica, distingeix i diferencia els enzims principals U.D.15
genèticament, enginyeria genètica i medicina, relacionats amb els processos de transcripció i traducció.
clonació. El Projecte Genoma Humà.
Repercussions socials i valoracions ètiques de 4.2. Reconeix les característiques fonamentals del codi U.D.15
la manipulació genètica. genètic aplicant aquest coneixement a la resolució de
problemes de genètica molecular.
278
· Genètica mendeliana. Teoria cromosòmica de BL3.4. Reconèixer les etapes de la transcripció i la 6.1. Descriu el concepte de mutació establint la seva CMCT U.D.15
l'herència. Gens lligats. traducció, identificar els principals enzims, explicar els relació amb les errades en la transmissió de la informació
· Herència poligènica i al·lelisme múltiple. mecanismes de control de l'expressió gènica i interpretar genètica.
Determinació del sexe. Herència lligada al esquemes dels processos, comparant en eucariotes i
sexe i influïda pel sexe. procariotes.
· Evidències de l'evolució. Antecedents històrics
BL3.6. Definir el concepte de mutació, distingir els 6.2. Classifica les mutacions identificant els agents CMCT U.D..
de la teoria darwinista.
· Darwinisme i neodarwinisme: la teoria principals tipus i agents mutagènics i analitzar la relació mutagènics més freqüents. CSC 17
entre mutació i càncer, avaluant els riscos d'algunes
sintètica de l'evolució. Teoria d'equilibris
substàncies com a agents mutagènics per fomentar els 7.1. Associa la relació entre la mutació i el càncer, i U.D.17
puntuats. Evolució i biodiversitat. Genètica de
determinar els riscos que impliquen alguns agents
poblacions. hàbits de vida saludables.
mutagènics.
· Adaptació, especiació i extinció com a
fenòmens evolutius. 8.1. Resumeix i realitza investigacions sobre les tècniques U.D.17
desenvolupades en els processos de manipulació genètica
per a l'obtenció d'organismes transgènics.
BL3.7. Reconèixer els avenços més recents en l'àmbit de 9.1. Reconeix els descobriments més recents sobre el CMCT U.D.16
l'enginyeria genètica, analitzar les tècniques i les seves genoma humà i les seves aplicacions en enginyeria CSC
aplicacions, i debatre les implicacions ètiques i socials per genètica, valorant les seves implicacions ètiques i socials.
adquirir una actitud crítica i fonamentada al respecte.
10.1. Analitza i prediu aplicant els principis de la genètica U.D.16
mendeliana, els resultats d'exercicis de transmissió de
caràcters autosòmics, caràcters lligats al sexe i influïts pel
sexe.
BL3.8. Formular els principis de genètica mendeliana i 11.1. Argumenta diferents evidències que demostren el fet CMCT U.D.14
aplicar-los en la resolució de problemes de transmissió de evolutiu.
caràcters autosòmics i d'herència lligada i influïda pel sexe.
BL3.9. Analitzar els fonaments de les teories evolucionistes 12.1. Identifica els principis de la teoria darwinista i CMCT U.D..
formulades al llarg de la història i argumentar els principis neodarwinista, comparant les seves diferències. CSC 17
279
de la teoria darwinista i neodarwinista per justificar l'origen 13.1. Distingeix els factors que influeixen en les U.D..
de la biodiversitat actual, tenint en compte la contínua freqüències gèniques. 17
revisió de la ciència.
13.2. Comprèn i aplica models d'estudi de les freqüències U.D.
gèniques en la investigació privada i en models teòrics. 17
14.1. Il·lustra la relació entre mutació i recombinació, U.D.17

l'augment de la diversitat i la seva influència en l'evolució
dels éssers vius.
15.1. Distingeix tipus d'especiació, identificant els factors U.D..

que fan possible la segregació d'una espècie original en 17
dues espècies diferents.
BL3.10. Distingir tipus d'especiació, analitzant els factors CMCT U.D..

que fan possible la segregació d'una espècie original en 17
dues espècies diferents.
280
BLOC 4. EL MÓN DELS MICROORGANISMES I LES SEVES APLICACIONS. BIOTECNOLOGIA
· Microbiologia. Concepte de BL4.1. Classificar els diferents tipus de microorganismes en funció 1.1. Classifica els microorganismes en el grup taxonòmic al CMCT U.D..
microorganisme. Microorganismes amb la seva organització cel·lular i descriure les característiques qual pertanyen. 18
organització cel·lular: bacteris, fongs estructurals i funcionals de cada grup.
2.1. Analitza l'estructura i composició dels diferents U.D..
microscòpics, protozous, algues
microorganismes, relacionant-les amb la seva funció. 18
microscòpiques. Virus i altres formes
acel·lulars.
BL4.2. Identificar mètodes de cultiu, aïllament, esterilització i 3.1. Descriu tècniques instrumentals que permeten CMCT U.D..
· Mètodes d'estudi dels
identificació de microorganismes per a l'experimentació biològica. l'aïllament, cultiu i estudi dels microorganismes per a 19
microorganismes: cultiu, aïllament,
l'experimentació biològica.
esterilització i identificació.
· Els microorganismes en els cicles BL4.3. Analitzar la importància dels microorganismes en els cicles 4.1. Reconeix i explica el paper fonamental dels CMCT U.D..
biogeoquímics. biogeoquímics, justificant la seva utilització biotecnològica en microorganismes en els cicles geoquímics. CSC 19
· Els microorganismes com a agents processos industrials i de millora del medi ambient.
productors de malalties.
· Resistència a antibiòtics. BL4.4. Relacionar els microorganismes patògens més freqüents 5.1. Relaciona els microorganismes patògens més freqüents CMCT U.D..
· Biotecnologia. Utilització dels amb les malalties que originen, argumentant la importància de l'ús amb les malalties que originen. CSC 19
microorganismes en els processos adequat de medicaments. CAA

5.2. Analitza la intervenció dels microorganismes en U.D..
industrials: productes elaborats per
nombrosos processos naturals i industrials i les seves 19
biotecnologia. Biotecnologia ambiental:
nombroses aplicacions.
bioremediació, biodegradació i
biocombustibles. BL4.5. Avaluar les aplicacions de la biotecnologia, la microbiologia 6.1. Reconeix i identifica els diferents tipus de CMCT U.D..
i l'enginyeria genètica en indústries com l'alimentària i la microorganismes implicats en processos fermentatius CSC 19
farmacèutica, i en la millora i conservació del medi ambient. d'interès industrial.
6.2. Valora les aplicacions de la biotecnologia i l'enginyeria U.D..

genètica en l'obtenció de productes farmacèutics, en 19
medicina i en bioremediació, per al manteniment i millora del
medi ambient.
281
BLOC 5. L'AUTODEFENSA DELS ORGANISMES. L'IMMUNOLOGIA I LES SEVES APLICACIONS
· Evolució del concepte d'immunitat. El BL5.1. Reconèixer el concepte actual d'immunitat, distingint entre 1.1. Analitza els mecanismes d'autodefensa dels CMCT U.D..
sistema immunitari. Tipus d'immunitat. immunitat inespecífica i específica. éssers vius i identificar els tipus de resposta 20
· Les defenses inespecífiques. Barreres immunitària.
primàries. Resposta immune
BL5.2. Descriure les barreres primàries i explicar el procés de resposta 2.1. Descriu les característiques i els mètodes d'acció CMCT U.D..
inespecífica: inflamació, fagocitosi i
sistema del complement. immune inespecífica, analitzant les característiques i mecanismes de les diferents cèl·lules implicades en la resposta 20
d'acció de les cèl·lules i molècules implicades. immune.
· La immunitat específica.
Característiques. Òrgans del sistema
BL5.3. Discriminar entre resposta immune primària i secundària, 3.1. Compara les diferents característiques de la CMCT U.D..
immunitari.
reconeixent la importància de la memòria immunològica, distingir les resposta immune primària i secundària. 20
· Cèl·lules específiques. Tipus d'immunitat
característiques i els mecanismes d'acció de les diferents cèl·lules i
específica: cel·lular i humoral. 4.1. Defineix els conceptes d'antigen i d'anticòs i U.D..
molècules implicades en la resposta immune humoral i
· La resposta immunitària. Resposta reconeix l'estructura i composició química dels 20
cel·lular,representant l'estructura dels anticossos, classificant-los i
immune primària i secundària. Memòria anticossos.
diferenciant els tipus de reacció antigen-anticòs.
immunològica.
· Mecanismes d'acció de la resposta 5.1. Classifica els tipus de reacció antigen-anticòs, U.D..
immune humoral i cel·lular. Antígens i resumint les característiques de cadascuna d'elles. 20
anticossos. Estructura dels anticossos.

BL5.4. Diferenciar les causes de les principals anomalies del sistema 6.1. Destaca la importància de la memòria CMCT U.D..
Tipus d'immunoglobulines.
immune i relacionar-les amb algunes de les patologies més freqüents, immunològica en el mecanisme d'acció de la CSC 21
· Formes d'acció. Teoria de la selecció
entre elles el càncer, així com amb els seus efectes sobre la salut i la resposta immunitària associant-la amb la síntesi de
clonal.
seva possible prevenció i tractament. vacunes i sèrums.
· Anomalies del sistema immunitari:
autoimmunitat, hipersensibilitat i 7.1. Resumeix les principals alteracions i disfuncions U.D..
immunodeficiències. El VIH i els seus del sistema immunitari, analitzant les diferències 21
efectes en el sistema immunitari. entre al·lèrgies i immunodeficiències.
· Contagi i prevenció. Sistema immunitari i
7.3. Classifica i cita exemples de les malalties U.D..
282
càncer. autoimmunes més freqüents, així com els seus 21

· Immunitat natural i artificial o adquirida. efectes sobre la salut.
Sèrums i vacunes. Importància en la
BL5.5. Reconèixer les característiques del VIH, el seu cicle de 7.2. Descriu el cicle de desenvolupament del VIH. CMCT U.D..
lluita contra les malalties infeccioses.
desenvolupament i vies de transmissió i de prevenció de la SIDA, CSC 21
Anticossos monoclonals i enginyeria
genètica. considerant la dimensió social d'aquesta malaltia i la no discriminació
per motius de salut.
· El trasplantament d'òrgans i els
problemes de rebuig. Tipus de
BL5.6. Discriminar els mecanismes d'acció de vacunes i sèrums per 8.1. Reconeix i valora les aplicacions de la CMCT U.D..
trasplantaments.
potenciar la immunitat, argumentant els avenços de la immunologia i immunologia i enginyeria genètica per a la producció CSC 21
· Implicacions ètiques sobre la donació i el
enginyeria genètica en la millora de la salut. d'anticossos monoclonals.
trasplantament de cèl·lules, teixits i
òrgans. BL5.7. Classificar els tipus de trasplantaments, descriure els problemes 8.2. Descriu els problemes associats al CMCT U.D..
associats als mateixos, identificant les cèl·lules i molècules que actuen trasplantament d'òrgans identificant les cèl·lules que CSC 21
en el rebuig, i debatre les implicacions ètiques i socials en aquest camp. actuen.
8.3. Classifica els tipus de trasplantaments, U.D..

relacionant els avenços en aquest àmbit amb 21
l'impacte futur en la donació d'òrgans.
283
BLOC 6. METODOLOGIA CIENTÍFICA
CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ ESTÀNDARDS CC UD.
· El coneixement científic com a activitat humana en BL6.1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la manera de pensar de la societat en CMCT
contínua evolució i revisió vinculat a les diferents èpoques, demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels éssers humans, així com CSC
característiques de la societat en cada moment respecte a la diversitat natural i cultural i als problemes ambientals, realitzar les tasques acadèmiques i de la vida
històric. quotidiana amb rigor i prendre decisions fonamentades davant d'actuacions relacionades amb la ciència i la
· Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de tecnologia.
vida i a l'adquisició d'actituds crítiques en la presa de
decisions fonamentades davant els problemes de la BL6.2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assignatura per interpretar el significat d'informacions CMCT
societat. sobre fenòmens naturals i comunicar les seves idees sobre temes de caràcter científic. CCL
· Característiques bàsiques de la metodologia científica.
· Utilització del llenguatge científic en la comprensió BL6.3. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics de forma contrastada a partir de la comprensió i CAA,
d'informacions i dades, la comunicació de les pròpies interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, en diferents mitjans (pàgines web especialitzades i CD,
idees, la discussió raonada i l'argumentació sobre institucions científiques i d'investigació i divulgació, revistes científiques, administracions públiques amb competències CCL
problemes de caràcter científic. en ciència i tecnologia, museus científics, diaris, enciclopèdies, comunitats de pràctiques i xarxes socials) i registrar-la
· Recerca, selecció, registre i interpretació d'informació en paper o digitalment en dispositius informàtics i serveis de la xarxa.
de caràcter científic en diverses fonts actualitzades i

BL6.4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d'una recerca documental o experimental, formulant CAA
rigoroses en la matèria utilitzant tecnologies de la
preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades per a contrastar a través de l'experimentació o CD
informació i la comunicació.
l'observació i l'argumentació. CCL
· Identificació de preguntes i plantejament de problemes
que puguin respondre mitjançant investigació científica,
BL6.5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de variables, registre CMCT
formulació d'hipòtesis, contrastació i posada a prova a
sistemàtic d'observacions i resultats, etc.), gestionar amb cura els instruments de laboratori, respectar les normes de CAA
través de l'experimentació.
seguretat al laboratori i interpretar els resultats per contrastar les hipòtesis formulades.
· Aplicació de procediments experimentals, control de
variables, pren i representació de dades, anàlisi i BL6.6. Planificar i gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seves CAA
interpretació dels mateixos. possibilitats, descrivint accions, recursos, materials, terminis i responsabilitats per aconseguir els objectius proposats, SIEE
· Maneig acurat dels materials i instruments bàsics del mostrar energia i entusiasme durant el seu desenvolupament, prenent decisions raonades i assumint riscos per
laboratori i respecte per les normes de seguretat en el transformar les dificultats en possibilitats i responsabilitzant-se de les pròpies accions, i avaluar el procés i els
mateix. resultats.
284
· Elaboració de conclusions, redacció d'informes i BL6.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres SIEE
comunicació de resultats. participin i assoleixin fites comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg CAA
· Aplicació de les pautes del treball científic en la igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic. CSC
planificació i realització d'experiències i projectes
d'indagació sobre diferents camps de la biologia. BL6.8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències, investigacions o projectes mitjançant textos CCL
prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidant els aspectes formals i les normes de correcció CAA
ortogràfica i gramatical segons les propietats textuals de cada gènere i situació comunicativa, i crear continguts CD
digitals com documents de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic i didàctic i un
llenguatge no discriminatori, utilitzant aplicacions informàtiques d'escriptori o serveis de la web i coneixent com aplicar
els diferents tipus de llicències.
BL6.9. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o projectes de manera clara, CCL
ordenada i creativa amb el suport de recursos de diferent naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant CAA
oralment amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per transmetre de CD
forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
BL6.10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes, col·loquis i converses) de l'àmbit personal, CCL
acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció CAA
oral i comunicar-se per construir un producte o tasca col·lectiva de forma col·laborativa filtrant i compartint informació i CD
continguts digitals, seleccionant eines TIC, serveis del web social o mòduls en entorns virtuals d'aprenentatge i CSC
comportar-se correctament en aquesta comunicació per prevenir, denunciar i protegir a altres de situacions de risc
com el ciberassetjament.
BL6.11. Cercar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els SIEE
coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu
desenvolupament i comparar-les amb les seves pròpies aptituds i interessos per generar alternatives davant la presa
de decisions vocacional.
285
C. Temporalització de les unitats didàctiques

L'organització temporal de la impartició del currículum ha de ser particularment flexible: d'una
banda, ha de respondre a la realitat del centre educatiu, ja que ni els alumnes ni el claustre de
professors ni, en definitiva, el context escolar és el mateix per a tots ells; i de l'altra, ha d'estar subjecte a
una revisió permanent, ja que la realitat de l'aula no és immutable. Amb caràcter estimatiu, tenint en
compte que el calendari escolar per a 2n de Batxillerat a la Comunitat Valenciana és d'una mica més de
30 setmanes (descomptant vacances) i que es dedicaran 4 hores setmanals a cadascuna de les
matèries del bloc d'assignatures troncals , es disposa d'uns 120 períodes lectius.
Podem, doncs, fer una proposta de repartiment del temps dedicat a cada unitat a partir del que
suggerit en la següent taula:
UNITAT DIDÀCTICA TEMPORALITZACIÓ
UNITAT 1: Química de la matèria viva i el seu estudi 5 sessions
UNITAT 2: L'aigua i les sals minerals 4 sessions
UNITAT 3: Els glúcids 5 sessions
UNITAT 4: Lípids 4 sessions
UNITAT 5: Aminoàcids i proteïnes 7 sessions
UNITAT 6: Nucleòtids i àcids nucleics 6 sessions
UNITAT 7: La cèl·lula. El nucli 7 sessions
UNITAT 8: Reproducció cel·lular 6 sessions
UNITAT 9: La membrana plasmàtica i altres orgànuls membranosos 6 sessions
UNITAT 10: Hialoplasma, citoesquelet i estructures no membranoses de la cèl·lula 6 sessions
UNITAT 11: Metabolisme cel·lular i de l'ésser viu 3 sessions
UNITAT 12: Catabolisme aeròbic i anaeròbic 8 sessions
UNITAT 13: Anabolisme 7 sessions
UNITAT 14: les lleis d'herència 6 sessions
UNITAT 15: de l'ADN a les proteïnes 7 sessions
UNITAT 16: l'ADN i l'enginyeria genètica 5 sessions
UNITAT 17: genètica i evolució 7 sessions
UNITAT 18: la diversitat dels microorganismes 4 sessions
UNITAT 19: els microorganismes en la biosfera 4 sessions
UNITAT 20: Defensa de l'organisme enfront de la infecció 8 sessions
UNITAT 21: Immunologia i malaltia 6 sessions
TOTAL 120 sessions
1ª Avaluació: Unitats Didàctiques 1-6 més enzims (UD 11) i introducció a la cèl·lula (UD 7)
2ª Avaluació: Unitats Didàctiques 7-14
3a Avaluació: Unitats Didàctiques 15-21
286
D. Metodologia: orientacions didàctiques i específica

La matèria de Biologia s'orienta a desenvolupar una cultura científica de base que prepari als
futurs ciutadans per integrar-se en una societat en la qual la ciència té un paper fonamental. Es pretén
que, al final de l'etapa, els alumnes puguin iniciar estudis superiors amb garanties d'èxit, després
d'haver consolidat els coneixements biològics fonamentals.
En el plantejament de la matèria de Biologia destaquen els següents aspectes des del punt de
vista didàctic:
La importància dels coneixements previs
Cal concedir des de l'aula una importància vital a l'exploració dels coneixements previs dels
alumnes i alhora que es dedica al seu record; així s'han de desenvolupar al començament de la unitat
tots aquells conceptes, procediments, etc., que es necessiten per a la correcta comprensió dels
continguts posteriors. Aquest repàs dels coneixements previs es plantejarà com a resum del que s'ha
estudiat en cursos o temes anteriors.
Estimular la transferència i les connexions entre els continguts

En Batxillerat, l'assignatura és la forma bàsica d'estructuració dels continguts. Aquesta forma
d'organització curricular facilita, d'una banda, un tractament més profund i rigorós dels continguts i
contribueix al desenvolupament de la capacitat d'anàlisi dels alumnes. No obstant això, la fragmentació
del coneixement pot dificultar-ne la comprensió i aplicació pràctica. Per evitar-ho, tot i que els continguts
de la matèria es presenten organitzats en conjunts temàtics de caràcter analític i disciplinari, aquests
conjunts s'integraran a l'aula a través d'unitats didàctiques que afavoriran la materialització del principi
d'inter i intradisciplinarietat. D'aquesta manera es facilita la presentació dels continguts relacionats, tant
entre els diversos blocs components de cadascuna d'elles, com entre les diferents matèries. Això pot
fer-se prenent com a referent el desenvolupament de les competències clau a les que ja hem al·ludit;
també i més concretament, per mitjà dels continguts comuns-transversals, construint conceptes claus
comuns i subratllant el sentit d'algunes tècniques de treball que permeten solucions conjuntes a certs
problemes de coneixement. Altres procediments que poden incidir en aquest aspecte són:
 Planificació, anàlisi, selecció i ús d'estratègies i tècniques variades en la resolució de
problemes La resolució de problemes ha de servir per ampliar la visió científica de la
realitat, per estimular la creativitat i la valoració de les idees alienes, per a desenvolupar
l'habilitat per a expressar les idees pròpies amb arguments adequats i reconèixer els
possibles errors comesos.
 Lectura comprensiva de textos relacionats amb el plantejament i resolució de problemes.
Programació adaptada a les necessitats de la matèria
La programació ha d'anar encaminada a un aprofundiment científica de cada contingut, des d'una
perspectiva analítica. El desenvolupament de les experiències de treball a l'aula, des d'una
fonamentació teòrica oberta i de síntesi, buscarà l'alternança entre els dos grans tipus d'estratègies:
expositives i d'indagació. De gran valor per al tractament dels continguts resultaran tant les
287
aproximacions intuïtives com els desenvolupaments graduals i cíclics d'alguns continguts de major
complexitat.
Els conceptes s'organitzen en unitats, i aquestes, en blocs o nuclis conceptuals.
Els procediments s'han dissenyat d'acord amb els continguts conceptuals, estructurant una
programació adequada a les capacitats dels alumnes.
En l'àmbit del saber científic, on l'experimentació és la clau dels avenços en el coneixement,
adquireixen una considerable importància els procediments, que constitueixen el germen del mètode
científic, que és la forma d'adquirir coneixement en Ciències. Aquest valor especial de les tècniques,
destreses i experiències s'ha de transmetre als alumnes perquè coneguin alguns dels mètodes habituals
de l'activitat científica. Aquests procediments es basen en:
– Organització i registre de la informació.
– Realització d'experiments senzills.
– Interpretació de dades, gràfics i esquemes.
– Resolució de problemes.
– Observació qualitativa d'éssers vius o fenòmens naturals.
– Explicació i descripció de fenòmens.
– Formulació d'hipòtesis.
– Maneig d'instruments.
– Les actituds,com el rigor, la curiositat científica, la perseverança, la cooperació i la
responsabilitat són fonamentals en el desenvolupament global de l'alumnat, tenint en compte
que Batxillerat és una etapa en què es consoliden els profunds canvis físics i psíquics en els
alumnes i s'estableixen les bases que forjaran la seva personalitat futura. Aquesta
peculiaritat ens obliga a afavorir el plantejament d'activitats que propiciïn actituds relatives al
desenvolupament d'una autoestima equilibrada i una correcta interacció amb els altres.
Exposició per part del professor i diàleg amb els alumnes
Tenint en compte que és l'alumne el protagonista del seu propi aprenentatge, el professor ha de
fomentar, al fil de la seva exposició, la participació dels alumnes, evitant en tot moment que la seva
exposició es converteixi en un monòleg. Aquesta participació la pot aconseguir mitjançant la formulació
de preguntes o la proposta d'activitats. Aquest procés de comunicació entre professor-alumne i alumne-
alumne, que de vegades pot derivar en la defensa de postures contraposades, ho ha aprofitar el
professor per desenvolupar en els alumnes la precisió en l'ús del llenguatge científic, expressat en
forma oral o escrita . Aquesta fase comunicativa del procés d'aprenentatge pot i ha de desenvolupar
actituds de flexibilitat en la defensa dels punts de vista propis i el respecte pels aliens.
Referència al conjunt de l'etapa

El projecte curricular de la matèria de Biologia, sense detriment de les exigències que en
programes i mètodes té la matèria, es concep com un itinerari de dos cursos (que en 1r de Batxillerat
agrupa en una única matèria els continguts de dues disciplines, Biologia i Geologia). Al llarg de l'etapa,
288
l'alumnat podrà aconseguir els objectius generals de la mateixa, assolir un nivell adequat en l'adquisició
de les competències clau i adquirirà la preparació necessària per a continuar estudis superiors amb
garanties d'èxit. L'orientació del procés d'ensenyament-aprenentatge ha de contribuir a la formació
integral dels alumnes, facilitant l'autonomia personal i la formació de criteris personals, a més de la
relació correcta amb la societat i l'accés a la cultura.
Perquè tot el plantejament metodològic sigui eficaç, és fonamental que l'alumne treballi de forma
responsable diàriament, que estigui motivat per aprendre i que participi de la dinàmica de classe.
S'utilitzaran diversos mètodes didàctics, barrejant-los:
 Interrogatiu: preguntar freqüentment als alumnes conforme s'avança en el desenvolupament
de cada unitat. És una bona manera de conèixer el punt de partida i animar-los a participar-hi.
 Inductiu: partint de l'anàlisi de fenòmens o manifestacions particulars, arribem a la
generalització.
 Deductiu: aplicar a fenòmens concrets proposicions de caràcter general.
 Investigador: propiciar processos de recerca i elaboració d'informacions per afavorir la
construcció de nous coneixements.
 Dialèctic: arribar a conclusions després de successives fases d'anàlisi i síntesi entre tots.
E. Recursos
Els principis de selecció dels materials docents curriculars que adoptin els equips docents
s'ajusten a un conjunt de criteris homogenis que proporcionen resposta efectiva als plantejaments
generals d'intervenció educativa i al model abans proposat. De tal manera, s'estableixen vuit criteris o
directrius generals que ajuden a avaluar la pertinència de la selecció:
1. Adequació al context educatiu del centre.
2. Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats de la programació.
3. Coherència dels continguts proposats amb els objectius, presència dels diferents tipus de
contingut i inclusió de temes transversals.
4. Encertada progressió dels continguts i objectius, la seva correspondència amb el nivell i la
fidelitat a la lògica interna de cada matèria.
5. Adequació als criteris d'avaluació del centre.
6. Varietat de les activitats, diferent tipologia i la seva potencialitat per a l'atenció a les
diferències individuals.
7. Claredat i amenitat gràfica i expositiva.
8. Existència d'altres recursos que faciliten la tasca educativa.
Tots els centres educatius haurien de comptar amb un laboratori de Biologia ben dotat i amb una
disposició espacial que permeti desenvolupar experiments pràctics en un entorn d'absoluta seguretat. El
laboratori ha d'estar dotat, a més, amb diversos equips informàtics complets, amb el programari lliure o
comercial necessari per a les activitats que es van a realitzar, un vídeo projector, i una xarxa wifi o local
suficient.
289
Entre els recursos didàctics, el professor podrà utilitzar els següents:

– Llibre de text.
– Microscopis i material complementari.
– Diferents objectes per classificar com a material de laboratori, etc.
– Fotografies o dibuixos de vegetals, d'adaptacions d'animals al seu medi, d'organismes
unicel·lulars i pluricel·lulars, de cèl·lules animals i vegetals, de virus, etc.
– Mapa de la diversitat animal del llibre de l'alumne.
– Terrari per criar cucs o aquari per a la cria d'invertebrats aquàtics.
– Lupa binocular.
– Preparacions citològiques i histològiques d'animals i vegetals, fongs i llevats per observar al
microscopi.
– Aparells de mesura: balança, metro, proveta, termòmetre i cronòmetre, etc.
– Productes químics: aigua, alcohol, oli, llet, diversos elements i compostos.
– Material de laboratori com: gots de precipitats, dispositiu de destil·lació, embut de
decantació, tubs d'assaig, encenedor Bunsen, microscopi òptic, portaobjectes,
cobreobjectes, etc.
– Llibres de suport del departament de Biologia i Geologia.
– Ús de les fitxes de treball, activitats interactives, animacions, vídeos, autoavaluacions, etc.,
de l'entorn Sabadigital: smsaviadigital.com,com a eines que permeten atendre diferents
necessitats i amb diferents finalitats:
 Reforçar i consolidar els conceptes i aprenentatges bàsics.
 Ampliar continguts i aprofundir-hi.
 Desenvolupar els estàndards més procedimentals del currículum, com l'escolta activa,
l'empatia, el debat, a través de tasques competencials properes als interessos dels
alumnes.
 Investigar sobre problemes reals associats a la matèria de Biologia a través de
l'Aprenentatge basat en problemes (ABP).
 Activa estratègies i mecanismes de comprensió lectora a partir de textos literaris i no
literaris afins a la matèria: buscar informació, interpretar i relacionar dades, i reflexionar
sobre el contingut i la forma.
– Ús de l'entorn Sabadigital i plataforma AULES per a la interacció professor-alumne de
manera individualitzada.
– Debat, com a eina que estimula el seu interès i capacitat de reflexionar, relacions, consolidar
coneixements, recapitular, ordenar, respectar opinions, i treure conclusions.
– Bibliografia de consulta a l'aula i a la biblioteca escolar.
– Ús habitual de les TIC. Entre d'altres, recomanem les següents adreces web:
 www.smconectados.com.
 www.profes.net:propostes didàctiques.
290
 www.librosvivos.net:recursos didàctics interactius per a professors i alumnes.

 www.aprenderapensar.net:plataforma educativa.
 http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0000/recursosbiologiageologia/websbiologia.htm
 Biblioteca digital de l'OEI: http://www.oei.es/oeivirt/recursos63.htm.
– Vídeos i visionat de diferent material:
 La vida i les seves formes, capítol 2: "Un món verd". Edicions SM.
 D'on venim? Edicions SM.
 Viatge al món invisible. Edicions SM.
 La Terra, un planeta amb vida, col·lecció Ciències en Acció. Edicions SM.
 Explora la matèria, col·lecció Ciències en Acció. Edicions SM.
Per la seva especial importància, destaquem la utilització habitual de les TIC, com un element
transversal de caràcter instrumental que constitueix un recurs didàctic d'excepcionals possibilitats:
aquestes s’utilitzaran no a soles com a complement de la matèria, si no que seran molt útils si tenim
períodes de docència online.
Un altre factor de gran importància és la utilització segura i crítica de les TIC, tant per al treball
com en l'oci. En aquest sentit, és fonamental informar i formar l'alumnat sobre les situacions de risc
derivades de la seva utilització, i com prevenir-les i denunciar-les.
L'ús de les TIC implica aprendre a utilitzar equipaments i eines específics, el que comporta
familiaritzar-se amb estratègies que permetin identificar i resoldre petits problemes rutinaris de
programari i de maquinari. Es sustenta en l'ús de diferents equips (ordinadors, tauletes, booklets,etc.)
per obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i
participar en xarxes socials i de col·laboració a través d’Internet. La incorporació de les TIC a l'aula
contempla diverses vies de tractament que han de ser complementàries:
1. Com a fi en si mateixes: tenen com a objectiu oferir a l'alumnat coneixements i destreses
bàsiques sobre informàtica, maneig de programes i manteniment bàsic (instal·lar i
desinstal·lar programes; guardar, organitzar i recuperar informació; formatar; imprimir,
etc.).
2. Com a mitjà: el seu objectiu és treure tot el profit possible de les potencialitats d'una eina
que es configura com el principal mitjà d'informació i comunicació en el món actual. Amb
caràcter general, es potenciaran activitats en què calgui realitzar una lectura i comprensió
crítica dels mitjans de comunicació (Internet, televisió, cinema, vídeo, ràdio, fotografia,
materials impresos o en format digital, etc.), en què prevalgui el desenvolupament del
pensament crític i la capacitat creativa a través de l'anàlisi i la producció de materials
audiovisuals.
3. En acabar l'Educació Secundària Obligatòria, els alumnes han de ser capaços de buscar,
emmagatzemar i editar informació, i interactuar mitjançant diferents eines (blocs, xats,
correu electrònic, plataformes socials i educatives, etc.). En Batxillerat, hauran de
291
consolidar i desenvolupar allò après, aprofundint en el seu domini.

La utilització de les TIC en la matèria de Biologia, és un àmbit d'amplitud ressenyable en el qual
tenen cabuda des de la utilització de diapositives o vídeo fins a la visualització o realització de
simulacions i presentacions; l'elaboració de treballs individuals o grupals a partir de recursos multimèdia;
la recerca i selecció crítica d'informació a Internet; la utilització de fulls de càlcul, processadors de text i
altres programes de suport al càlcul matemàtic; fins al desenvolupament de blocs d'aula, etc.
Les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seves utilitats concretes són:
1. Ús de processadors de text
2. Ús de fulls de càlcul de progressiva complexitat per organitzar informació (dades) i
presentar-la en forma gràfica.
3. Utilització de correu electrònic.
4. Ús d'enciclopèdies virtuals
5. Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc.
6. Ús de progressiva complexitat de programes de presentació
7. Treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes o realització de
diapositives, com a suport a les exposicions públiques orals.
8. Internet: recerca i selecció crítica d'informació i dades per al seu tractament matemàtic.
9. Elaboració de documents conjunts mitjançant eines de programes d'edició simultània
10. Utilització dels innombrables recursos i pàgines web disponibles.
Per tant, s'ha d'aprofitar al màxim l'oportunitat que ofereixen les TIC per a obtenir, processar i
transmetre informació. Ressaltem aquí algunes de les seves avantatges:
– Realització de tasques de manera ràpida, còmoda i eficient.
– Accés immediat a gran quantitat d'informació.
– Realització d'activitats interactives.
– Desenvolupament de la iniciativa i les capacitats de l'alumne.
– Aprenentatge a partir dels propis errors.
– Cooperació i treball en grup.
– Alt grau d'interdisciplinarietat.
– Flexibilitat horària.
– Utilitat com a mesura d'atenció a la diversitat de l'alumnat.
Pel que fa al laboratori, tan important en l’àrea de les ciències experimentals, no podrem utilitzar-
lo mentrestant la situació d’emergència sanitària es mantinga, ja que fa impossible mantindre les
mesures de seguretat necessàries. L’alumnat d’aquest curs si va fer pràctiques el curs passat, abans
del confinament, en Biologia i en Anatomia Aplicada, per la qual cosa podem referenciar aquestes
pràctiques o utilitzar les TIC per simular o ensenyar les pràctiques necessàries: encara que no
substitueix l’aprenentatge tant important que es fa al realitzar una pràctica, en la situació actual pot
servir de succedani.
292
F. Eines d’avaluació
Es van establir anteriorment els criteris d'avaluació que han de servir com a referent per a la
comprovació del grau d'adquisició de les competències i l'assoliment dels objectius de l'etapa en les
avaluacions contínua i final de la matèria, que es concreten en els estàndards d'aprenentatge
avaluables,que són la referència concreta fonamental a l'hora d'avaluar. Les eines d'avaluació que es
proposin, per tant, no han d'intentar mesurar el grau d'assoliment dels continguts en si mateixos, sinó
dels estàndards d'aprenentatge proposats que, intrínsecament, sempre implicarà l'adquisició dels
continguts associats.
PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Entre d'altres instruments d'avaluació convé citar els següents:
– Participació de cada alumne o alumna en les activitats de l'aula, que són un moment
privilegiat per a l'avaluació d'actituds. L'ús de la correcta expressió oral serà objecte
permanent d'avaluació en tota mena d'activitats realitzades per l'alumne.
– Treball, interès, ordre i solidaritat dins del grup.
– Quadern de classe, en el qual l'alumne anota les dades de les explicacions, les activitats i
exercicis proposats.
– Anàlisi de les produccions dels alumnes
 Monografies.
 Resums.
 Treballs d'aplicació i síntesi, individuals o col·lectius.
 Textos escrits.
L'ús de la correcta expressió escrita i oral serà objecte permanent de correcció en tota mena
d'activitats realitzades per l'alumne.
– Intercanvis orals amb els alumnes
 Exposició de temes.
 Diàlegs.
 Debats.
 Posades en comú.
– Proves objectives escrites que podran abordar diferents aspectes com:
 Exàmens: amb ells es poden mesurar l'aprenentatge de conceptes, la memorització de
dades importants i la capacitat de l'alumne per estructurar amb coherència la informació,
establir interrelacions entre factors diversos, argumentar lògicament.
 Treballs individuals o col·lectius:sobre un tema directament relacionat amb el temari.
Degut a ala situació excepcional d’emergència sanitària, les proves escrites objectives seran la
principal eina d’avaluació, i en serviran per recolzar el procés d’ensenyament i preparar l’alumnat per a
les proves PAU. Es realitzaran dos proves per avaluació, i a la tercera, dos més un global. Seran format
tipus PAU, amb opcions per triar, i l’avaluació parcial no eliminarà contingut.
293
Donat el seu caràcter objectiu, les proves d'examen tindran el major pes en l'avaluació individual,
ja que a més cal considerar que tenen un caràcter preparatori per a les proves de final d'etapa que
malauradament proposa aquesta Llei educativa condicionant-hi la titulació i l'accés a la Universitat.
El departament docent ha establert, que per a la qualificació de 2n de Batxillerat, la qualificació de
cada avaluació es calcularà amb les qualificacions de les proves escrites, la mitjana d’aquestes serà la
nota de l’alumnat, i la resta d’eines d’avaluació permetran arrodonir cap al nombre sencer aquesta
qualificació.
Donat que no hi ha eliminació de contingut parcial, i que la tercera avaluació inclou un examen
global, la mitjana final de curs serà la mitjana pondera de les tres avaluacions, contant un 30% les dues
primeres i un 40% la tercera. Per superar la matèria caldrà que aquesta mitjana siga superior a 5.
Una nota inferior a 3 punts, en una prova escrita, no podrà fer mitjana amb altres notes superiors i
haurà de ser recuperada. Si un alumne copia durant el transcurs d'una prova escrita la seva qualificació
serà de 0 punts en aquesta prova, cas de reiterar aquest comportament fraudulent l'alumne podrà
perdre l'escolaritat de l'assignatura prèvia incoació del corresponent expedient sancionador.
Activitats de reforç i ampliació.

Els alumnes, les qualificacions en cada avaluació sigui inferior a 5 punts, podran recuperar
l'avaluació al llarg del curs quan el professor ho consideri oportú mitjançant proves similars a les no
superades. Aquest alumnat disposarà de material de reforç de les unitats didàctiques corresponents
(esquemes, vídeos, activitats de reforç, ...) Així mateix, s'utilitzarà material d'ampliació per a alumnes
amb altes capacitats (textos, vídeos, adreces web útils, ...)
H. Recuperació
L’examen global servirà, en el cas d’alumnat que no estiga en disposició d’aprovar la matèria, per
a recuperar. En aquest cas, la nota màxima que es podrà obtindre serà de 6.
També per als alumnes que perdin el dret a l'avaluació contínua en funció del que estableix el
Reglament de Règim Interior del centre, s'establiria un procediment d'actuació que faciliti la seva
reinserció en la vida escolar si es donés el cas.
I. Inclusió, mesures d’atenció a la diversitat i a l’alumnat amb NEE

Batxillerat pertany a l'etapa post obligatòria de l'educació secundària obligatòria, però no per això
desapareix l'obligatorietat de organitzar-se sota el principi de l'educació comú, parant una especial
atenció a la diversitat dels alumnes, molt en particular aquell amb necessitats específiques de suport
educatiu. Per això, l'atenció a la diversitat s'ha de convertir en un aspecte essencial de la pràctica
docent diària, també a Batxillerat.
En el nostre cas, l'atenció a la diversitat es contempla en tres nivells o plans: en la programació,
en la metodologia i en els materials.
294
Atenció a la diversitat en la programació

La programació ha de tenir en compte que cada alumne té les seves pròpies necessitats i que en
una classe van a coincidir rendiments molt diferents. La pràctica i la resolució de problemes té un paper
fonamental en el treball que es realitzi, però això no impedeix que s'utilitzin diferents tipus d'activitats i
mètodes en funció de les necessitats del grup d'alumnes.
De la mateixa manera, el grau de complexitat o de profunditat que s'arribi no serà sempre el
mateix. Per això s'aconsella disposar de dos tipus d'activitats: de reforç i d'ampliació, de manera que
puguin treballar sobre el mateix contingut alumnes de diferents necessitats.
La programació ha de també tenir en compte que no tots els alumnes progressen a la mateixa
velocitat, ni amb la mateixa profunditat. Per això, la programació ha d'assegurar un nivell mínim per a
tots ells, però, simultàniament ha de donar oportunitats i facilitar eines perquè es recuperin els
continguts que no es van adquirir en el seu moment, i d'aprofundir i ampliar en aquells que més
interessin a l'alumne amb una major capacitat intel·lectual.
Atenció a la diversitat en la metodologia

Des del punt de vista metodològic, l'atenció a la diversitat implica que el professor:
 Detecti els coneixements previs, per proporcionar ajuda quan es trobi una llacuna anterior.
 Procura que els continguts nous enllacin amb els anteriors, i siguin els adequats al nivell
cognitiu.
 Intenti que la comprensió de cada contingut sigui suficient perquè l'alumne pugui fer una
mínima aplicació del mateix, i pugui enllaçar amb altres continguts similars.
Atenció a la diversitat en els materials utilitzats

Com a material essencial s'utilitzarà el llibre de text. L'ús de materials de reforç o d'ampliació, com
ara les fitxes de consolidació i d'aprofundiment que el professor pot trobar en Sabadigital permet
atendre la diversitat en funció dels objectius que es vulguin traçar.
De manera més concreta, s'especifiquen a continuació els instruments per atendre la diversitat
d'alumnes que s'han contemplat:
– Varietat metodològica.
– Varietat d'activitats de reforç i aprofundiment.
– Multiplicitat de procediments en l'avaluació de l'aprenentatge.
– Diversitat de mecanismes de recuperació.
– Treball en petits grups.
– Treballs voluntaris.
Aquests instruments poden completar-se amb altres mesures que permetin una adequada atenció
de la diversitat, com:
– Dur a terme una detallada avaluació inicial.
295
– Afavorir l'existència d'un bon clima d'aprenentatge a l'aula.

– Insistir en els reforços positius per millorar l'autoestima.
– Aprofitar les activitats fora de l'aula per aconseguir una bona cohesió i integració del grup.
A banda d’aquestes mesures, cal citar que pot haver-hi alumnat de 2n que no ha cursat la matèria
de l’ESO, ja que no són matèries incompatibles. En aquest cas és el propi alumnat el responsable de
ficar-se al dia en els ensenyaments que pot presentar mancances, i podrà rebre ajuda del professorat si
la demana.
Inclusió
En el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, s'han d'establir condicions
d'accessibilitat i disseny universal i recursos de suport que afavoreixin l'accés al currículum, i adaptar els
instruments, i si és el cas, els temps i els suports. Si totes aquestes previsions no fossin suficients,
caldrà recórrer a procediments institucionals, imprescindibles quan la diversitat té un caràcter
extraordinari, com pugui ser significatives deficiències o dificultats originades per incapacitat física o
psíquica.
A més, i sense perjudici de tot alló indicat anteriorment, i seguint l’ordre 20/2019 de resposta per a
la inclusió, i la resolució de 24 de juliol de 2019, haurem d’identificar les necessitats de recolzament
educatiu de l’alumnat, i és aquest un procés col·laboratiu coordinat pel departament d’orientació: en cas
de detectar barreres a l’alumnat, primer podem aplicar les mesures esmentades i, amb l’equip docent,
fer una reunió. Si es valora justificada l’avaluació sociopsicopedagògica, el tutor informarà a la família i
demanarà aquesta al departament d’orientació. En cas de valorar-se necessari es realitzarà un PAP (pla
d’actuació personalitzat) o s’aplicaran noves mesures de nivell II i III. Aquest PAP s’elaborarà pel tutor
amb assessorament del departament d’orientació.
296
XIII. 2N BATXILLERAT. GEOLOGIA

A. Introducció i objectius de la matèria
En la programació i seqüenciació dels continguts, s'ha de tenir en compte:
1. Que els processos geològics litosfèrics són globals i presenten variacions menors degudes a
factors locals. Igualment, es tindrà en compte aquest enfocament global per explicar el
modelatge de la superfície terrestre, o Geomorfologia, tenint en compte les variacions
climàtiques i litològiques. L'enfocament global es tindrà també en compte per explicar els
oceans i els ambients sedimentaris.
2. Hi ha una forta interrelació entre la geologia i la tecnologia, especialment en aspectes com
els recursos energètics, matèries primeres, riscos naturals i recursos hídrics.
3. És important utilitzar una actualització conceptual i terminològica, tenint en compte que els
processos geològics s'expliquen mitjançant models que es modifiquen substituint conceptes i
termes, pel que no han d'intentar sintetitzar, o barrejar els models ja superats amb els més
moderns i actuals .
Els objectius que marquem des de la matèria de Geologia, i que ajudaran a aconseguir els
objectius generals d’etapa, són:
– Conèixer el valor formatiu i cultural de la Geologia.
– Comprendre l'evolució històrica i del pensament científic en la geologia.
– Conèixer els principals científics-naturalistes que la van enunciar i van ajudar al seu
desenvolupament com a ciència.
– Conèixer el moment actual de la geologia, els seus èxits més recents i les seves relacions
amb la tecnologia i la societat.
– Conèixer la importància de la geologia per explicar fenòmens i resoldre problemes de la vida
quotidiana.
– Fomentar l'observació, faceta molt important per a tots aquells que vulguin fer estudis
posteriors i complement a la seva formació com a individu en una societat canviant i
dinàmica, dominada per les noves tecnologies
B. Competències
Des de la matèria de Geologia es treballen totes les competències clau, si bé, com es pot
observar a l’apartat següent, aquella què impregna molt més tota la matèria és la competència
matemàtica i científico-tècnica (CMCT). Serà molt important també el paper de la competència
d’aprendre a aprendre (CAA) i de comunicació i lingüística (CCLI) per tal de poder assolir els objectius
treballats amb els continguts. Així mateix, el desenvolupament dels continguts, permetrà desenvolupar
prou la competència digital (CD) ja que hi haurà moltes tasques on les TIC són fonamentals.
D’altra banda, la competència social i cívica (CSC), el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
(SIEE) i la consciència i expressions culturals (CEC) es tractaran quan veiem continguts d’aplicació a la
nostra realitat i societat, tant a l’actualitat com al desenvolupament històric de la geologia.
297
Els continguts i criteris d’avaluació establerts per a la matèria de Geologia, que desenvoluparem a
les corresponents unitats didàctiques relacionant-los amb les competències i estàndards d’aprenentatge
corresponents, seran:
Bloc 1: El planeta Terra i el seu estudi.

Continguts Criteris d’avaluació CC
Geologia. Especialitats. Mètodes de treball. BL1.1. Reconèixer la geologia i les seues especialitats,
Aplicacions de la geologia en la societat. identificar els mètodes d’estudi propis de la disciplina i
CMCT
aplicar-los en la resolució de problemes en l’estudi de la
Terra.
Bloc 2: Minerals, els components de les roques.
Matèria mineral: estructura cristal·lina, xarxes BL2.1. Reconèixer les propietats fisicoquímiques dels
cristal·lines. Propietats dels minerals. Isomorfisme i minerals i relacionar-les amb les condicions de la seua
CMCT
polimorfisme. formació, i destacar algunes de les seues aplicacions.
Ambients i processos geològics formadors de minerals
BL2.2. Descriure els ambients i processos de formació dels
i roques: ambients magmàtics, metamòrfics,
minerals, interpretar diagrames de fases de transformació
hidrotermals, supergènics i sedimentaris. Formació,
mineral, i relacionar alguns minerals amb el seu ambient de CMCT
evolució i transformació dels minerals. Estabilitat i
formació.
inestabilitat mineral. Metasomatisme i recristal·lització.
Diagrames de fases.
BL2.3. Diferenciar els grups de minerals més importants
Classificació quimicoestructural dels minerals. segons una classificació quimicoestructural i identificar de CMCT
visu les espècies minerals més comuns.
Bloc 3: Roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.
Grans classes de roques: ígnies, sedimentàries i BL3.1. Descriure els processos de formació, diferenciació i
metamòrfiques. emplaçament dels magmes, realitzar la classificació de les
roques magmàtiques i identificar les més abundants pel seu CMCT
Roques ígnies. Origen i propietats dels magmes. color, densitat i textura.
Evolució i diferenciació magmàtica. Classificació de
roques magmàtiques.
BL3.2. Descriure els processos de gliptogènesi i diagènesi,
Roques sedimentàries. Gliptogènesi. Conques i relacionar diverses estructures sedimentàries amb els seus
ambients sedimentaris. Diagènesi ambients de formació i classificar les roques sedimentàries
CMCT
aplicant criteris genètics i químics i identificar-les pel seu
Roques metamòrfiques. Tipus de metamorfisme. aspecte.
Fàcies metamòrfiques i condicions fisicoquímiques de
formació. BL3.3. Diferenciar els tipus de metamorfisme i els factors
Fluids hidrotermals. Depòsits associats i processos que els determinen i relacionar-los amb les característiques
metasomàtics. morfològiques de les roques que es generen i identificar CMCT
alguna de les seues aplicacions.
BL3.4. Associar la naturalesa dels fluids hidrotermals i els

CMCT
processos metasomàtics amb els depòsits que generen.
298
Bloc 4: La tectònica de plaques, una teoria global.

Teoria de tectònica de plaques com a BL4.1. Reconèixer el poder explicatiu de la teoria de tectònica
paradigma actual del dinamisme terrestre. de plaques com a paradigma articulador de la geologia terrestre CMCT
Evolució geològica de la Terra en el marc del i comparar-la amb l’evolució d’altres elements del Sistema Solar.
Sistema Solar. Geoplanetologia.
Unitats estructurals continentals i oceàniques. BL4.2. Emmarcar des d’un punt de vista històric, tecnològic i
social la teoria de l’expansió del fons oceànic i la seua CMCT
L’expansió del fons oceànic des del punt de CSC
vista històric, tecnològic i social. Límits de cartografia.
plaques i estructures associades. Hipòtesis BL4.3. Descriure les unitats estructurals dels continents i els
alternatives i/o complementàries sobre el fons oceànics, relacionar-los, si és el cas, amb els tipus de límits CMCT
moviment de les plaques. de placa, i diferenciar entre límit de continent i límit de placa.
Relació de la tectònica de plaques amb
diferents fenòmens geològics i ambientals al BL4.4. Analitzar diferents hipòtesi sobre la influència de
llarg de la història geològica de la Terra. l’espenta, arrossegament gravitacional i grandària de les cel·les
Deformació de les roques: fràgil i dúctil. de convecció per a explicar les causes del moviment de les CMCT
Principals estructures geològiques: plecs i plaques.
falles. Descripció dels elements geomètrics de
BL4.5. Relacionar la tectònica de plaques amb alguns aspectes
les deformacions: direcció, cabussament, eix,
geològics: relleu, clima i canvi climàtic, variacions del nivell del
superfície axial, vergència, immersió. CMCT
mar, origen i distribució de roques, estructures geològiques,
Interpretació d’estructures tectòniques en
sismicitat i vulcanisme.
fotografies de paisatges.
BL4.6. Argumentar l’evolució passada i futura de la dinàmica de
les plaques com un procés de diferenciació gravitacional dels CMCT
materials des dels primers episodis de formació del planeta.
BL4.7. Interpretar les deformacions tectòniques en el paisatge,
en la realitat o en imatges, tipificar-les, descriure els seus CMCT
elements i relacionar-les amb els esforços que les han produït.
Bloc 5: Processos geològics externs.

Processos geològics externs com a interacció BL5.1. Descriure els agents geològics externs com a interaccions
entre els subsistemes geosfera, hidrosfera, entre la geosfera i la resta dels subsistemes de la Terra i relacionar- CMCT
atmosfera i biosfera. los amb l’energia solar i la gravetat com a motors dels canvis.
Balanç global de calor. L’energia solar com a
motor de la geodinàmica externa. La gravetat BL5.2. Diferenciar els tipus de meteorització, argumentar l’absència
com a energia implicada en el sistema. d’erosió com a factor determinant de l’edafogènesi i relacionar els CMCT
La meteorització i els sòls. Tipus de processos edafogenètics amb l’estructura i els tipus de sòl.
meteorització. L’edafogènesi com a BL5.3. Analitzar la distribució de l’aigua en el planeta Terra i les
conseqüència de la meteorització sense transferències de masses d’aigua en el cicle hidrològic. CMCT
erosió. Estructura del sòl. Horitzons.
Principals processos edafogenètics i tipus de BL5.4. Descriure les formes resultants en el paisatge com el resultat
sòls que produïxen. L’acció geològica de de la interacció entre fenòmens de vessant i cursos d’aigua i
CMCT
l’aigua. Distribució de l’aigua en la Terra. Cicle analitzar el sistema de conca amb un enfocament holístic.
hidrològic.
Sistemes de conca: aigües salvatges, torrents BL5.5. Analitzar la morfologia resultant de l’acció geològica de les
i rius. Moviments de vessant. Formes de glaceres, relacionar-la amb la plasticitat del gel i comparar-la amb la CMCT
modelatge produïdes per les aigües de l’aigua líquida.
superficials.
BL5.6. Descriure les formes resultants de l’erosió i de la
Glaceres: tipus, processos i formes resultants.
sedimentació produïdes per l’acció geològica del mar i identificar els CMCT
Canvi climàtic d’origen antròpic i retrocés de
factors que les condicionen.
les glaceres actuals.
El mar: onades, marees i corrents de deriva. BL5.7. Descriure les formes resultants del modelatge eòlic,
Processos i formes resultants. relacionar-les amb la distribució zonal de vents i diferenciar-les dels CMCT
Acció geològica del vent: processos i formes processos de desertificació d’origen antròpic. CSC
resultants. Els deserts. Relació entre la
circulació global de vents i la localització dels BL5.8. Analitzar la influència de la litologia i les estructures
deserts. Desertització i desertificació. geològiques en la formació de paisatges singulars que són CMCT
La litologia i el relleu. Relleu càrstic i granític. independents de la distribució climàtica zonal.
L’estructura i el relleu. Relleus estructurals. BL5.9. Deduir l’acció dels agents geològics externs en el paisatge a
Identificació i relació amb l’agent causant de través de l’observació directa, fotos aèries i sistemes d’informació CMCT
diferents formes de modelatge en imatges de geogràfica. CD
diferents paisatges.
299
Bloc 6: Temps geològic i geologia històrica.

El temps en geologia. Principis fonamentals de la geologia. BL6.1. Argumentar la influència de la datació absoluta i altres
Uniformisme davant de catastrofisme. El registre avanços tecnològics en l’evolució del concepte de temps geològic i
CMCT
estratigràfic. El mètode de l’actualisme: aplicació a la les idees sobre l’edat de la Terra.
reconstrucció paleoambiental. Estructures sedimentàries i
biogèniques. Paleoclimatologia. El debat sobre l’edat de la BL6.2. Interpretar talls geològics esquemàtics, aplicar els principis
Terra. fonamentals i els criteris cronològics de datació relativa, actualisme,
Mètodes de datació: geocronologia relativa i absoluta. superposició d’estrats i fòssils guia, utilitzar el vocabulari tècnic
CMCT
Principi de superposició dels estrats. Fòssils guia. adequat i Reconèixer algunes estructures sedimentàries utilitzades
Bioestratigrafia. Mètodes radiomètrics de datació absoluta. en la reconstrucció paleoambiental.
Unitats geocronològiques i cronoestratigràfiques. La taula
del temps geològic. BL6.3. Representar les principals unitats cronoestratigràfiques de la
Geologia històrica. Evolució geològica i biològica de la taula de temps geològic i associar-les als principals esdeveniments
Terra. Grans extincions. Aparició de primats i evolució del CMCT
geològics, biològics i climàtics hi ocorreguts.
gènere Homo. Canvis climàtics naturals. Impactes humans
en el canvi climàtic. BL6.4. Reconèixer l’existència de canvis climàtics al llarg de la
CMCT
història de la Terra per causes naturals i avaluar la influència de
CSC
l’impacte humà en el canvi climàtic actual.
Bloc 7: Riscos geològics.
Factors del risc: perillositat, vulnerabilitat i exposició.
Classificació dels riscos naturals
BL7.1. Identificar els factors del risc, classificar-los pel seu origen i
Principals riscos endògens. Risc sísmic. Interpretació de
naturalesa i relacionar-los amb els principals fenòmens naturals que CMCT
sismogrames, escales d’intensitat i magnitud.
ocorren al nostre país.
Manifestacions volcàniques i els seus riscos associats.
Principals riscos exògens: moviments de vessant,
inundacions i dinàmica litoral. Riscos en els sistemes de
conca. Moviments de vessant. Inundacions. Cabal punta i
temps de resposta. BL7.2. Interpretar cartografies de diferents riscos, analitzar les
Riscos de la dinàmica litoral: erosió de platges, rebliment de causes de la vulnerabilitat i la necessitat de mesures preventives i CMCT
ports, retrocés de penya-segats. pal·liatives i argumentar les raons per les quals la societat s’exposa CSC
Anàlisi i gestió de riscos: cartografies d’inventari, a estos.
susceptibilitat i perillositat aplicats al nostre país. Mesures
predictives i preventives davant del risc.
Bloc 8: Recursos minerals, energètics i aigües subterrànies.
Recursos geològics. Classificació atenent la seua taxa de BL8.1. Classificar els recursos geològics per la seua taxa de
renovació i utilitat. renovació i per la seua utilitat, diferenciar ambdós criteris i justificar la
CMCT
necessitat d’explotar de manera sostenible estos recursos per al
Jaciment mineral. Reserves i lleis dels jaciments. Interès CSC
desenrotllament social i econòmic.
econòmic dels principals jaciments. Exploració, avaluació i
explotació sostenible de recursos minerals i energètics. BL8.2. Descriure les diferents tècniques utilitzades en l’exploració,
El cicle hidrològic i les aigües subterrànies. La circulació de avaluació i explotació sostenible dels jaciments, i estimar el balanç
l’aigua a través dels materials geològics. Nivell freàtic, econòmic d’explotacions mineres rellevants per mitjà de taules de CMCT
aqüífers i surgències. L’aigua subterrània com a recurs dades i gràfics.
natural: captació i explotació sostenible.
BL8.3. Argumentar la gestió i protecció ambiental com una qüestió
Anàlisi d’impactes ambientals de l’explotació de recursos. inexcusable per a qualsevol explotació dels recursos minerals i
energètics i descriure mesures de prevenció de riscos induïts i CMCT
reparació dels impactes després de l’explotació.
BL8.4. Descriure els tipus d’aqüífers i analitzar les relacions entre la

circulació d’aigües subterrànies, la porositat de les roques i el relleu. CMCT
BL8.5. Justificar la tipificació de l’aigua subterrània com a recurs no CMCT,

renovable i inferir els riscos de la seua sobreexplotació. CSC
Bloc 9: Geologia d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.
Principals dominis geològics de la Península Ibèrica, BL9.1. Identificar els principals dominis geològics d’Espanya: orògens
Balears i Canàries. Geologia de la Comunitat Valenciana. alpins, grans conques i Illes Canàries, i ubicar-hi les estructures
CMCT
Principals esdeveniments geològics en la història de la geològiques de la Comunitat Valenciana.
Península Ibèrica, Balears i Canàries: origen de l’Atlàntic,
Cantàbric i Mediterrani, formació de les principals BL9.2. Descriure els principals esdeveniments geològics de la
serralades i conques. Península Ibèrica i Balears al llarg de la història geològica, i
relacionar-los amb els desplaçaments de la subplaca ibèrica en el CMCT
marc de la teoria de tectònica de plaques.
BL9.3. Descriure la geologia de Canàries i relacionar-la amb l’obertura

de l’Atlàntic i la col·lisió de les plaques euroasiàtica i africana en el CMCT
marc de la tectònica de plaques.
300
Bloc 10: Metodologia científica i geologia de camp.

BL10.1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la forma de pensar
El coneixement científic com a activitat humana en de la societat en diferents èpoques, demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de
contínua evolució i revisió vinculat a les vida dels sers humans, així com respecte a la diversitat natural i cultural i als problemes CMCT
característiques de la societat en cada moment ambientals, realitzar les tasques acadèmiques i de la vida quotidiana amb rigor i prendre CSC
històric. decisions fonamentades davant d’actuacions relacionades amb la ciència i la tecnologia.
Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de BL10.2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el
vida i a l’adquisició d’actituds crítiques en la presa de significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de CMCT
decisions fonamentades davant dels problemes de la caràcter científic. CCLI
societat.
BL10.3. Buscar i seleccionar informació sobre temes científics de forma contrastada a partir
Característiques bàsiques de la metodologia científica de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, en distints
en Geologia. mitjans (pàgines web especialitzades i institucions científiques i d’investigació i divulgació, CAA
revistes científiques, administracions públiques amb competències en ciència i tecnologia, CD
Utilització del llenguatge científic en la comprensió museus científics, diaris, enciclopèdies, comunitats de pràctiques i xarxes socials, etc.) i CCLI
d’informacions i dades, la comunicació de les mateixes registrar-la en paper o digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa.
idees, la discussió raonada i l’argumentació sobre
problemes de caràcter científic. BL10.4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una investigació documental o
experimental, formular preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades CMCT
Busca, selecció, registre i interpretació d’informació de
per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació. CAA
caràcter científic en diverses fonts actualitzades i
rigoroses en la matèria utilitzant tecnologies de la BL10.5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de
informació i la comunicació. variables, registre sistemàtic d’observacions i resultats, etc.), manejar amb cura els CMCT
instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat en el laboratori o en eixides de CAA
Identificació de preguntes i plantejament de problemes
camp i interpretar els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.
que puguen respondre’s per mitjà d’investigació
científica, formulació d’hipòtesis, contrastació i posada BL10.6. Utilitzar els principals instruments i tècniques de la geologia de camp, i interpretar
a prova a través de l’experimentació. CMCT
cartografia i aplicar-la a l’orientació. SIEE
Aplicació de procediments experimentals, control de BL10.7. Interpretar els principals elements geològics d’un itinerari, identificar mostres,
variables, presa i representació de les dades, anàlisi i recursos, riscos i elements singulars del patrimoni geològic i justificar la necessitat de la seua CMCT
interpretació d’estes. Maneig acurat dels materials i protecció. CSC
instruments bàsics del laboratori i respecte per les
normes de seguretat en aquest. BL10.8. Utilitzar de forma creativa les principals tècniques de representació de dades i CMCT
estructures geològiques, així com l’obtenció d’imatges i el seu tractament digital per a realitzar CD
Elaboració de conclusions, redacció d’informes i un informe de l’itinerari.
comunicació de resultats. CEC
BL10.9. Planificar i gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i
El treball de camp. Normes de seguretat i
confiar en les seues possibilitats, descriure accions, recursos, materials, terminis i
autoprotecció. Tècniques d’interpretació cartogràfica i
responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, mostrar energia i entusiasme durant CAA
orientació. Lectura de mapes geològics senzills.
el seu desenrotllament, prendre decisions raonades, assumir riscos per a transformar les SIEE
Treballs pràctics en el camp. Geologia de l’entorn; dificultats en possibilitats, responsabilitzar-se de les pròpies accions, i avaluar el procés i els
recursos i riscos; elements singulars. resultats.
Aplicació de les pautes del treball científic en la BL10.10. Organitzar un equip de treball, distribuir responsabilitats i gestionar recursos perquè
planificació i realització d’experiències i projectes tots els seus membres participen i aconseguisquen metes comunes, influir positivament en SIEE
d’indagació sobre distints camps de la geologia. els altres, generar implicació en la tasca, utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i CAA
discrepàncies, i actuar amb responsabilitat i sentit ètic. CSC
BL10.11. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències, investigacions o projectes
per mitjà de textos prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidar els seus
aspectes formals i les normes de correcció ortogràfica i gramatical, segons les propietats CCLI
textuals de cada gènere i situació comunicativa, i crear continguts digitals com a documents CAA
de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic i didàctic i un CD
llenguatge no discriminatori, utilitzar aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis de la web
i conèixer com aplicar els diferents tipus de llicències.
BL10.12. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o
projectes de manera clara, ordenada i creativa amb el suport de recursos de distinta CCLI
naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressar oralment amb una pronunciació
clara, aplicar les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per a transmetre de forma
organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. CAA
BL10.13. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes, col·loquis i

conversacions) de l’àmbit personal, acadèmic o social i aplicar les estratègies lingüístiques i
no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i comunicar-se per a construir CCLI
un producte o tasca col·lectiva de forma col·laborativa, filtrar i compartir informació i CAA
continguts digitals, seleccionar ferramentes TIC, servicis de la web social o mòduls en entorns CD
virtuals d’aprenentatge i comportar-se correctament en eixa comunicació per a previndre, CSC
denunciar i protegir altres situacions de risc com el ciberassetjament.
BL10.14. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis
vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i
competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues aptituds i SIEE
interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.
El bloc de continguts 10 es treballarà de forma transversal al llarg de tot el curs, mentrestant que
la resta de continguts i criteris, s’organitzen en les unitats didàctiques que desenvolupem a continuació.
301
UNITAT 1. Geologia i societat

1. Branques de la geologia
2. Principis fonamentals de la geologia
3. La Geologia al segle XX
4. La Terra: un planeta singular
5. La Geologia a escala humana
Aquesta unitat inclou continguts dels blocs 1 i 6, i els criteris d’avaluació 1.1 i 6.1. La competència principal
treballada és la CMCT, encara que transversalment inclou tota la resta.
Objectius Estàndards d’aprenentatge
1. Valorar el desenvolupament que ha tingut la Geologia 1. Definir la ciència de la geologia i les seves principals
com a Ciència a través del temps. especialitats. Comprendre el treball realitzat pels
geòlegs.
2. Explicar en línies generals com es treballa en Geologia i
com es construeix el coneixement científic en Geologia. 2. Aplicar les estratègies pròpies del treball científic en la
resolució de problemes relacionats amb la geologia.
3. Relacionar la Geologia amb el context social i econòmic
al llarg de la història. 3. Entendre el concepte de temps geològic i els principis
fonamentals de la Geologia, com els de Horitzontalitat,
Superposició, Actualisme, Uniformisme i Simultaneïtat
d'Esdeveniments.
4. Observar les manifestacions de la Geologia en l'entorn
diari i identificar algunes implicacions en l'economia,
política, desenvolupament sostenible i medi ambient.
UNITAT 2. Els constituents de la litosfera terrestre: minerals i roques

1. Definició de mineral
2. Polimorfisme i isomorfisme
3. Aspectes cristal·logràfics
4. Propietats físiques dels minerals
5. Classificació dels minerals
6. Els minerals petrogenètics i les roques
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 2, i els criteris d’avaluació 2.1, 2.2 i 2.3. La competència principal
1. Definir el concepte de mineral. 1. Descriure les propietats que caracteritzen la matèria mineral.
2. Conèixer les diferents classes en què s'agrupen els minerals 2. Comprendre la seva variació com una funció de l'estructura i la
coneguts. composició química dels minerals. Reconèixer la utilitat dels
3. Descriure les propietats físiques que serveixen per classificar minerals per les seves propietats.
els minerals. 3. Conèixer els grups de minerals més importants segons una
4. Comprendre la importància que té l'estructura interna classificació químicoestructural.
cristal·lina en les propietats físiques i químiques dels 4. Nomenar i distingir de visu diferents espècies minerals.
minerals. 5. Analitzar les diferents condicions fisicoquímiques en la formació
5. Conèixer els diferents ambients geològics de formació dels dels minerals.
minerals, en funció de les característiques físiques i 6. Comprendre les causes de l'evolució, inestabilitat i transformació
químiques. mineral utilitzant diagrames de fases senzills.
7. Conèixer els principals ambients i processos geològics
formadors de minerals i roques. Identificar alguns minerals amb
el seu origen més comú: magmàtic, metamòrfic, hidrotermal i
sedimentari.
302
UNITAT 3. Composició i estructura interior de la Terra

1. Origen i evolució del Sistema Solar
2. Atmosfera
3. Hidrosfera
4. Mètodes d'estudi de l'interior de la Terra
5. Estructura de l'interior de la Terra
Aquesta unitat inclou continguts dels blocs 1 i 4, i els criteris d’avaluació 1.1 i 6.1. La competència principal
1. Comprendre la teoria que explica l'origen del Sistema Solar i 1. Descriure els passos que configuren la teoria que explica
l'origen de la Terra. l'origen del Sistema Solar i de la Terra.
2. Conèixer la composició, estructura i dinàmica de l'atmosfera. 2. Interpretar els diferents mètodes d'estudi de la Terra,
3. Comprendre la importància de l'atmosfera i el paper que juga en identificant-ne les aportacions i limitacions.
l'existència de la vida. 3. Identificar les capes que conformen l'interior del planeta d'acord
4. Descriure el cicle hidrològic. amb la seva composició, diferenciar-les de les que s'estableixen
5. Conèixer la distribució i dinàmica de la hidrosfera (oceans i en funció de la seva mecànica, i marcar les discontinuïtats i
aigües continentals) i la seva importància en el planeta. zones de transició.
6. Descriure les característiques generals de l'aigua oceànica, la 4. Precisar els diferents processos que condicionen la seva
seva dinàmica global, i relacionar-les amb la dinàmica estructura actual.
atmosfèrica. 5. Identificar les diferents discontinuïtats existents a l'interior de la
7. Comentar els mètodes bàsics utilitzats per investigar l'estructura Terra.
de la Terra. 6. Conèixer les característiques generals de l'atmosfera, la seva
8. Explicar l'estructura i composició de l'interior de la Terra. dinàmica i explicar les diferències entre temps atmosfèric i clima.
9. Conèixer les diferents discontinuïtats que configuren l'interior de 7. Conèixer les característiques generals de la hidrosfera i la seva
la Terra. dinàmica.
10. Citar les capes de l'interior de la Terra, les seves característiques 8. Analitzar la distribució de l'aigua al planeta Terra i el cicle
generals i resumir les dues teories més acceptades sobre el seu hidrològic.
origen.
UNITAT 4. Esforç i deformació en la litosfera

1. Esforç i deformació
2. Estructures tectòniques
3. Sismicitat
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 4 i 6, i els criteris d’avaluació 4.7, 6.2. La competència principal
1. Definir el concepte d'esforç i relacionar-lo amb les roques. 1. Enumerar els diferents tipus d'esforços que actuen sobre
2. Conèixer els diferents tipus d'esforç a què es veuen les roques.
sotmeses les roques. 2. Identificar i descriure les diferents estructures
3. Definir el concepte de deformació. tectòniques.
4. Explicar les diferents estructures tectòniques que 3. Descriure els diferents tipus d'ones sísmiques, en funció
presenten les roques en funció de la seua deformació. de les seves característiques
5. Identificar i interpretar l'origen dels terratrèmols.
6. Descriure les característiques dels diferents tipus d'ones
que s'originen en un moviment sísmic.
303
UNITAT 5. Tectònica de plaques i processos orogènics

1. Deriva continental
2. Expansió dels fons oceànics
3. Teoria de la tectònica de plaques
4. Deformació litosfèrica i orògens
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 4 i els criteris d’avaluació 4.1-4.6. Les competències principals
treballades són la CMCT i la CSC, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Comprendre la teoria de la deriva continental de Wegener i la 1. Comprendre la teoria de la deriva continental de Wegener i la
seva rellevància per al desenvolupament de la teoria de la seva rellevància per al desenvolupament de la teoria de la
tectònica de plaques. tectònica de plaques.
2. Assenyalar i descriure esquemàticament les proves que 2. Descriure la tectònica de plaques al llarg de la Història de la
demostren la tectònica de plaques. Terra: què hi havia abans de la tectònica de plaques, quan va
3. Definir el concepte de placa i enumerar els punts principals de començar.
la teoria de la tectònica de plaques. 3. Conèixer com és el mapa actual de les plaques litosfèriques.
4. Explicar les diferents relacions que s'estableixen entre les Comparar aquest mapa amb els mapes simplificats.
plaques. 4. Conèixer quant, com i per què es mouen les plaques
5. Aplicar les aportacions de la tectònica de plaques per justificar litosfèriques.
l'existència de zones amb activitat sísmica i magmàtica al 5. Sintetitzar la dinàmica general de l'interior de la Terra.
planeta. 6. Classificar les vores de plaques litosfèriques, assenyalant els
6. Conèixer la relació entre la tectònica de plaques i els éssers processos que ocorren entre ells.
vius. 7. Descriure les característiques d'un orogen.
7. Identificar i assenyalar els diferents contactes entre plaques, 8. Aplicar la teoria de la tectònica de plaques per explicar la
les zones sísmiques, d'activitat volcànica i els punts calents, tot localització i distribució de terratrèmols i volcans en relació amb
sobre un planisferi que mostri les plaques litosfèriques. les plaques litosfèriques.
8. Valorar les notícies de premsa sobre terratrèmols i volcans i 9. Relacionar la tectònica de plaques amb alguns aspectes
relacionar-les amb la dinàmica de les plaques litosfèriques. geològics: relleu, variacions del nivell del mar, distribució de
roques, estructures geològiques, sismicitat i vulcanisme.
UNITAT 6. Magmatisme i roques ígnies

1. El magma: composició i propietats físiques
2. Evolució d'un magma
3. Característiques i classificació de les roques ígnies
4. Estructures d'emplaçament intrusives: plutons concordants i discordants
5. Vulcanisme i volcans juny. Tectònica de plaques i activitat magmàtica
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 3 i 4; els criteris d’avaluació són els 3.1, 3.4. i 4.5 La competència
principal treballada és la CMCT, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer la naturalesa dels processos magmàtics, els factors implicats i 1. Conèixer l'origen de les roques ígnies analitzant la naturalesa
les roques resultants. dels magmes i comprenent els processos de generació,
2. Explicar l'origen, l'evolució i consolidació dels magmes. diferenciació i emplaçament dels magmes.
3. Identificar les diferents textures que presenten les roques 2. Diferenciar i identificar per les seves característiques els
magmàtiques. principals grups de roques ígnies (plutòniques i volcàniques).
4. Identificar i caracteritzar els diferents tipus de roques magmàtiques. 3. Comprendre l'activitat ígnia com a fenomen associat a la
5. Explicar en què consisteix el procés del vulcanisme. tectònica de plaques.
6. Descriure els diferents tipus de volcans en funció de la composició del
magma que els va originar.
7. Relacionar la tectònica de plaques amb els processos volcànics.
304
UNITAT 7. Metamorfisme i roques metamòrfiques

1. El procés metamòrfic i els seus agents actuants
2. Tipus de metamorfisme
3. Efectes del metamorfisme
4. Classificació de roques metamòrfiques
5. Intensitat del metamorfisme
6. Metamorfisme i tectònica de plaques
Aquesta unitat inclou continguts dels blocs 3 i 4; els criteris d’avaluació són els 3.3., 3.4. i 4.5 La competència
principal treballada és la CMCT, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer la naturalesa dels processos metamòrfics, els 1. Conèixer l'origen de les roques metamòrfiques,
factors implicats i les roques resultants. diferenciant les fàcies metamòrfiques en funció de les
2. Descriure els diferents tipus de metamorfisme. condicions fisicoquímiques.
3. Identificar els diferents tipus de roques metamòrfiques. 2. Identificar per les seves característiques els principals
4. Relacionar la tectònica de plaques amb els processos grups de roques metamòrfiques.
metamòrfics. 3. Descriure els diversos tipus de metamorfisme en funció
de les condicions de pressió, temperatura i activitat de
fluids.
4. Comprendre l'activitat metamòrfica i hidrotermal com a
fenòmens associats a la tectònica de plaques.
UNITAT 8. La meteorització, els sòls i els processos de vessant

1. La meteorització: processos físics, químics i biològics
2. Factors que controlen la meteorització
3. Formes i dipòsits associats a la meteorització
4. Els sòls i els horitzons edàfics
5. Processos en massa o de vessant
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 5; els criteris d’avaluació són els 5.1 i 5.2. La competència principal
1. Classificar i explicar la dinàmica dels processos geològics 1. Reconèixer la capacitat transformadora dels processos
exògens de meteorització i processos de vessant. externs.
2. Descriure les conseqüències dels processos geològics 2. Identificar el paper de l'atmosfera, la hidrosfera i la
exògens en el modelatge terrestre. biosfera, incloent l'acció antròpica.
3. Enumerar els diferents moviments de vessant en funció 3. Distingir l'energia solar i la gravetat com a motors dels
de les seves característiques. processos externs.
4. Desenvolupar el concepte de sòl, i detallar la seva 4. Conèixer els principals processos de meteorització
composició, característiques, formació i evolució. física i química.
5. Explicar el perfil del sòl i classificar els tipus principals de 5. Entendre els processos de edafogénesi i conèixer els
sòls. principals tipus de sòls.
6. Reconèixer i valorar el sòl com a recurs natural. 6. Conèixer els principals tipus de moviments de vessant.
305
UNITAT 9. Sedimentació i roques sedimentàries

1. Concepte de sediment i roca sedimentària
2. Transport i dipòsit de sediments
3. Conques de sedimentació
4. Ambients deposicionals
5. Transformació d'un sediment en roca sedimentària: processos de diagènesi
6. Classificació de les roques sedimentàries
7. Petroli
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 3; i el criteri d’avaluació 3.2. La competència principal treballada és la
CMCT, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer i detallar els processos de formació de les roques 1. Conèixer l'origen dels sediments i les roques sedimentàries,
sedimentàries. analitzant el procés sedimentari des de la meteorització a la
2. Explicar les característiques d'una conca de sedimentació. diagènesi.
3. Descriure els diferents ambients deposicionals. 2. Identificar els diversos tipus de mitjans sedimentaris.
4. Descriure i enumerar els processos que donen lloc a la 3. Diferenciar i identificar per les seves característiques els
diagènesi. principals grups de roques sedimentàries.
5. Identificar i diferenciar per les seves característiques els 4. Resumir les característiques de les roques organògenes: carbó i
principals grups de roques sedimentàries. petroli.
6. Descriure les característiques i processos de formació de les 5. Comprendre l'activitat sedimentària com a fenomen associat a la
roques organògenes: carbó i petroli tectònica de plaques.
7. Explicar els processos de transgressió i regressió marines.
Relacionar la tectònica de plaques amb els processos
sedimentaris.
UNITAT 10. Acció geològica de la hidrosfera: aigües superficials, subterrànies i litorals

1. Els corrents d'aigües superficials
2. Processos fluvials: erosió, transport i sedimentació
3. Dinàmica de les aigües fluvials
4. Acció geològica de les aigües subterrànies: la carstificació
5. El medi litoral o costaner
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 3 i 5; els criteris d’avaluació són els 3.2., 5.3, 5.4, 5.6, 5.8 i 5.9 Les
competències principals treballades són la CMCT, la CSC i la CD, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Identificar el paper de la hidrosfera en el modelatge del 1. Analitzar la influència del vessament superficial com a
relleu. agent modelador i diferenciar-ne les formes resultants.
2. Classificar i explicar la dinàmica dels processos geològics 2. Identificar les diferents morfologies originades per les
exògens fluvials i càrstics. aigües superficials
3. Descriure les seves conseqüències en el modelatge 3. Conèixer alguns relleus singulars condicionats pel
terrestre. modelatge càrstic.
4. Relacionar els processos d'escorrentia superficial i les 4. Comprendre els processos geològics derivats de l'acció
seves formes resultants. marina i formes resultants.
5. Reconèixer els mecanismes del modelatge en la interfase
litoral i descriure les accions geològiques pròpies del medi
litoral i les formes del modelatge resultants.
306
UNITAT 11. Els relleus en climes extrems: modelats de glacera i desèrtic

1. El modelat de glacera: formació i moviment de glaceres
2. Tipus de glaceres
3. Formes d'erosió glacial
4. Formes de sedimentació glacial
5. Les zones periglacials i el permafrost
6. El modelat àrid, desèrtic o eòlic: característiques generals
7. L'erosió i el transport eòlic
8. La sedimentació eòlica
9. Formes fluvials en el medi àrid
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 3 i 5; els criteris d’avaluació són els 3.2., 5.4, 5.5, 5.7., 5.8 i 5.9 Les
competències principals treballades són la CMCT, la CSC i la CD, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Classificar i explicar la dinàmica dels processos geològics exògens 1. Comprendre els processos glaceres i les seves formes
del glacialisme i periglacialisme. resultants.
2. Diferencia les formes resultants del modelatge glacial, associant-les 2. Entendre la relació entre la circulació general atmosfèrica i la
amb el seu procés corresponent. localització dels deserts.
3. Descriure les conseqüències del periglacialisme el modelatge 3. Comprendre els processos geològics derivats de l'acció eòlica
terrestre. i relacionar-los amb les formes resultants.
4. Definir el permafrost.
5. Classificar i explicar la dinàmica dels processos eòlics.
6. Diferenciar formes resultants del modelatge eòlic.
UNITAT 12. Riscos geològics

1. Conceptes generals
2. Tipus de riscos
3. Riscos endògens o interns
4. Riscos exògens o externs
5. Anàlisi i gestió de riscos
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 7; els criteris d’avaluació són els 7.1 i 7.2. Les competències principals
treballades són la CMCT i la CSC, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer i utilitzar els principals termes en l'estudi dels riscos 1. Conèixer els principals termes en l'estudi dels riscos naturals.
naturals: risc, perillositat, vulnerabilitat i cost. 2. Caracteritzar els riscos naturals en funció del seu origen:
2. Conèixer els principals riscos naturals i classificar-los en funció del endogen, exogen i extraterrestre.
seu origen endogen, exogen o extraterrestre 3. Analitzar en detall alguns dels principals fenòmens naturals:
3. Analitzar casos concrets dels principals fenòmens naturals que terratrèmols, erupcions volcàniques, moviments de vessant,
ocorren al nostre país: terratrèmols, erupcions volcàniques, inundacions i dinàmica litoral.
moviments de vessant, inundacions i dinàmica litoral. 4. Indicar els riscos que originen els moviments sísmics.
4. Conèixer els regs més importants al nostre país i relacionar la seva 5. Comprendre els factors que influeixen en els moviments de
distribució amb determinades característiques de cada zona. vessant.
5. Valorar la importància per a la població dels riscos sísmics, i 6. Comprendre la distribució d'aquests fenòmens naturals al
descriure la seva perillositat i mesures de predicció i prevenció. nostre país i saber on hi ha major risc.
6. Interpretar les cartografies de risc. 7. Entendre les cartografies de risc.
7. Conèixer i valorar les campanyes de prevenció i les mesures 8. Valorar la necessitat de dur a terme mesures d'autoprotecció.
d'autoprotecció.
307
UNITAT 13. Recursos minerals, energètics i aigües subterrànies

1. Recursos minerals i tipus de jaciments
2. Recursos energètics: combustibles fòssils i energia nuclear
3. Recursos minerals i tectònica de plaques
4. Aspectes mediambientals de l'extracció de recursos minerals i energètics
5. Hidrogeologia: les aigües subterrànies
6. Captació d'aqüífers
7. Riscos associats a l'explotació de les aigües subterrànies
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 8; i els criteris d’avaluació 8.1, 8.2, 8.3 i 8.4. Les principals competències
desenvolupades seran la CMCT i la CSC, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Diferenciar entre recursos renovables i no renovables. 1. Entendre els conceptes de recurs renovable i no renovable, identificant els
2. Classificar els diferents recursos minerals i energètics. diferents tipus de recursos minerals i energètics.
3. Descriure i classificar un jaciment mineral en funció de la seva 2. Explicar el concepte de jaciment mineral com una singularitat que
gènesi, reserves i lleis. correspon a un recurs mineral explotable d'interès econòmic.
4. Entendre la importància de la gestió i protecció mediambiental 3. Conèixer les etapes i tècniques que s'empren en l'exploració, valoració i
en l'extracció de recursos minerals i energètics tenint en compte explotació sostenible dels recursos minerals i energètics.
criteris de sostenibilitat. 4. Entendre la importància de la gestió i protecció mediambiental en
5. Relacionar els conceptes d'aigües subterrànies, nivell freàtic i l'explotació de recursos minerals i energètics.
surgències d'aigua, descrivint la circulació de l'aigua a través 5. Explicar diversos conceptes relacionats amb les aigües subterrànies com:
dels materials geològics. aqüífers i els seus tipus, el nivell freàtic, deus i surgències i els seus tipus,
6. Comprendre i valorar la influència humana en la gestió de les a més de conèixer la circulació de l'aigua a través dels materials
aigües subterrànies. geològics.
6. Valorar l'aigua subterrània com a recurs així com la influència humana en
la seva excessiva explotació.
7. Conèixer els principals tipus de contaminació que afecten els aqüífers
UNITAT 14. El temps geològic

1. Noció del temps en Geologia: velocitat dels processos geològics
2. La mesura del temps en Geologia
3. La datació absoluta: desintegració radioactiva
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 6; els criteris d’avaluació són els 6.1-6.2. La competència principal
1. Analitzar el concepte de temps geològic. 1. Analitzar el concepte del temps geològic i entendre la
2. Conèixer el concepte de cron. naturalesa del registre estratigràfic i la durada de diferents
3. Descriure els diferents mètodes de datació absoluta i relativa. fenòmens geològics.
4. Descriure les diferències i analogies entre l'escala absoluta del temps i 2. Descriure els principals mètodes de datació absoluta i
l'escala relativa del temps geològic. Citar ordenadament les principals Eres, relativa.
Períodes i Èpoques de l'Escala del temps geològic. 3. Aplicar els principis fonamentals de la geologia i els diferents
5. Descriure cadascun dels principis fonamentals de la geologia. tipus de discontinuïtats per interpretar talls geològics.
6. Definir què és un fòssil. 4. Explicar a què es considera un fòssil.
7. Conèixer les diferents etapes que configuren el procés de fossilització. 5. Resumir els diferents passos que configuren el procés de
8. Valorar la importància dels fòssils guia en la datació biostratigràfica. fossilització.
9. Enumerar i identificar les diferents discontinuïtats estratigràfiques. 6. Identificar els diferents tipus d'estructures sedimentàries.
10. Diferenciar i identificar per les seves característiques els principals grups 7. Entendre els fòssils guia com a peça clau per a la datació
d'estructures sedimentàries. biostratigràfica.
11. Interpretar talls geològics, aplicant els principis fonamentals de la geologia 8. Identificar les principals unitats cronostratigràfiques que
12. Conèixer els cinc parells principals d'isòtops radioactius de llarga vida conformen la taula de temps geològic.
utilitzats en la datació radiomètrica. 9. Descriure la utilització del mètode del carboni 14, per a la
13. Valorar la importància de la datació amb carboni 14. datació de materials que provenen d'éssers vius.
308
UNITAT 15. Història de la Terra: Arcaic i Proterozoic

1. La Terra primitiva: període hadeà
2. Acreció i diferenciació geoquímica
3. La Terra a l'Arcaic
4. La Terra en el Proterozoic
5. El Mesoproterozoic
6. El Neoproterozoico
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 6; els criteris d’avaluació són els 6.3-6.4. Les competència principals que
es desenvolupen són la CMCT i la CSC, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer la divisió actual del Precambrià. 1. Conèixer la divisió actual en eons del Precambrià.
2. Descriure la composició d'un crató. 2. Descriure la divisió de eó arcaic
3. Descriure com va ser la primera atmosfera terrestre, el 3. Explicar l'origen i evolució de l'atmosfera terrestre fins
seu origen i la seva relació amb la seva composició. arribar a l'actual.
4. Explicar i interpretar les formacions bandejades de ferro o 4. Valorar la importància dels dipòsits bandejats de ferro o
BIF. BIF.
5. Descriure les etapes que van poder donar origen a 5. Conèixer i analitzar la glaciació coneguda com snowball.
l'escorça continental. 6. Descriure les roques que configuraven l'escorça arcaica.
6. Esmentar les roques que van configurar l'escorça arcaica. 7. Resumir l'origen i formació dels continents Rodinia i
7. Descriure l'evolució soferta per l'atmosfera terrestre al Pannotia.
llarg de l'Arcaic. 8. Citar les característiques que havien de tenir els primers
8. Conèixer l'origen de la hidrosfera. éssers vius.
9. Explicar el fenomen que va patir la Terra a finals del 9. Citar els fòssils més antics trobats.
Precambrià conegut com snowball. 10. Identificar la fauna d'Ediacara.
10. Conèixer i explicar la formació i evolució dels dos grans
continents formats al finals del Mesoproterozoic i
Neoproterozoico: Rodinia i Pannotia.
11. Identificar els fòssils més antics trobats.
12. Conèixer les característiques que havien de tenir els
primers éssers vius i els diferents grups als quals
pertanyien.
13. Identificar la fauna d'Ediacara.
309
UNITAT 16. La Terra al Fanerozoic

1. Introducció al Paleozoic
2. La vida al Paleozoic
3. La Terra en el Mesozoic
4. La vida al Mesozoic
5. La Terra Cenozoica
6. La vida al Cenozoic
Aquesta unitat inclou continguts dels bloc 6; els criteris d’avaluació són els 6.3-6.4. Les competència principals que
es desenvolupen són la CMCT i la CSC, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer els sis sistemes en què es subdivideix el Paleozoic. 1. Resumir la distribució paleogeogràfica de les masses
2. Citar les dues masses continentals que més destacaven per la seva continentals i oceans que caracteritzen la Terra durant
grandària en el Paleozoic. el Paleozoic.
3. Enumerar dels sis oceans que van existir al llarg de tot el Paleozoic. 2. Conèixer els processos orogènics que van donar lloc a
4. Descriure les dues glaciacions que es van produir al llarg del Paleozoic. la formació de Pangea.
5. Citar les quatre orogènies que van donar lloc a la formació de Pangea. 3. Explicar el procés de deformació sofert pel
6. Explicar com a finals del Carbonífer es van unir les masses continentals microcontinent d'Armórica.
per formar un únic i gran continent anomenat Pangea. 4. Descriure el procés de formació de les orogènies
7. Valorar la importància que els invertebrats amb parts dures Hercínica o Varisca i de la Ouachita.
apareguessin durant el Paleozoic inferior, els avantatges que els van 5. Descriure els avantatges que els van proporcionar als
proporcionar i el seu valor evolutiu. invertebrats, durant el Paleozoic inferior, l'aparició de
8. Identificar, situar i explicar les orogènies que van tenir lloc durant el les parts dures i el seu valor evolutiu.
Fanerozoic. 6. Identificar els trilobits com el grup d'invertebrats més
9. Descriure els diferents grups d'invertebrats que van sorgir en important en els mars paleozoics.
l'anomenada explosió cambriana. 7. Conèixer que els peixos van ser els primers vertebrats a
10. Conèixer que els peixos són els primers vertebrats coneguts i el seu aparèixer i que ho van fer durant el Paleozoic Inferior.
primer fòssil trobat estava en roques del Paleozoic Inferior. 8. Caracteritzar el període Carbonífer.
11. Explicar com es va produir la transició de peixos a amfibis. 9. Valorar les causes que van donar lloc a la gran extinció
12. Conèixer que el primer registre fòssil de rèptils pertany al Carbonífer. de finals del Paleozoic.
13. Comprendre que l'ancestre de les plantes vasculars terrestres va ser 10. Descriure les quatre etapes principals que van donar
algun tipus d'alga verda. lloc a la ruptura de Pangea.
14. Saber que el Període Carbonífer va ser una època de grans pantans 11. Assenyalar els ammonites com el grup d'invertebrats
formadors de carbó. més representatiu dels mars mesozoics, sent el seu
15. Entendre que al final de l'Era Paleozoica es va produir una important fòssil guía
extinció, que va afectar tant als invertebrats com als vertebrats. 12. Identificar els dos grups en què es dividien els
16. Conèixer els tres Períodes en què es subdivideix el Mesozoic. Dinosaures en funció de les seves característiques.
17. Resumir les quatre etapes principals que van donar lloc a la ruptura de 13. Analitzar les causes que van donar lloc a l'extinció de
Pangea. finals del Mesozoic.
18. Descriure i caracteritzar el grup d'invertebrats que van dominar els mars 14. Descriure l'evolució dels continents durant el Cenozoic.
mesozoics. 15. Explicar la Orogènia Alpina, identificant les zones on
19. Valorar la importància dels ammonites com fòssils guia del Mesozoic. s'ha actuat.
20. Descriure quan sorgeixen les angiospermes o plantes amb flors. 16. Identificar el Plistocè com l'edat del gel.
21. Valorar el gran desenvolupament i la importància adquirida pels 17. Descriure les etapes glaceres de la cinquena i última
Dinosaures al llarg de tot el Mesozoic. glaciació.
22. Citar i descriure els dos grans grups en què es dividien els Dinosaures. 18. Valorar les conseqüències sorgides de l'última glaciació
23. Interpretar les causes que van donar lloc a la gran extinció de finals del ocorreguda a la Terra durant el Quaternari.
Mesozoic. 19. Conèixer l'evolució dels homínids.
24. Conèixer les divisions en Períodes i Èpoques de l'Era Cenozoica.
25. Explicar l'evolució dels continents durant el Cenozoic.
26. Analitzar la importància, per les seves conseqüències, de l'última
glaciació ocorreguda a la
27. Terra, durant el Quaternari, en l'època del Plistocè.
28. conèixer quan apareixen a la Terra els primers mamífers.
29. Explicar les característiques, evolució i divisió dels primats.
30. Descriure les característiques ambientals que van propiciar l'evolució
dels homínids i citar els gèneres i espècies més importants.
310
UNITAT 17. Geologia d'Espanya

1. La Península Ibèrica i la tectònica de plaques
2. Unitats geològiques de la península Ibèrica
3. El Massís Ibèric
4. Les serralades alpines
5. Les grans conques cenozoiques
6. Activitat volcànica durant el Cenozoic
7. El Quaternari
Aquesta unitat inclou continguts del bloc 7; i els criteris d’avaluació 9.1-9.3. Serà molt important per tal de
desenvolupar la competència CMCT, encara que transversalment inclou tota la resta.
1. Conèixer que la Península Ibèrica constitueix, en l'actualitat, una microplaca 1. Citar les unitats geològiques bàsiques que configuren
litosfèrica, situada entre dues plaques grans, la placa Africana i la placa l'Espanya peninsular.
Euroasiàtica. 2. Valorar la importància del Massís Ibèric.
2. Descriure les unitats geològiques bàsiques que configuren a la Península 3. Identificar l'orogènia Alpina a Espanya.
Ibèrica, i especialment de l'Espanya peninsular i les seves illes 4. Resumir les grans conques cenozoiques.
mediterrànies. 5. Descriure les zones d'Espanya on hi ha activitat volcànica
3. Explicar amb quina orogènia està relacionat el Massís Ibèric i la importància d'edat cenozoica.
que té per a la resta de les unitats geològiques constituents d'Espanya.
4. Citar les tres serralades espanyoles relacionades amb l'orogènia Alpina.
5. Descriure les grans conques cenozoiques.
6. Enumerar i anomenar les zones on hi ha activitat volcànica d'edat cenozoica
a Espanya.
UNITAT 18. Geologia de camp

1. El mètode científic en Geologia i el treball de camp
2. Instruments i materials que s'utilitzen en el treball de camp
3. Suport cartogràfic i fotogràfic per a la realització del treball de camp
4. El treball de camp
5. Elaboració d'un informe
Aquesta unitat inclou tècniques de treball, per la qual cosa és una unitat transversal a tots els blocs, necessita dels
coneixements, competències i habilitats de la resta d’unitats. Permet un treball d’integració de continguts i
competències, per la qual cosa, d’una manera o altra, pot fer referència a tots els blocs i competències clau.
1. Entendre com s'aplica el mètode científic en els treballs de camp. 1. Conèixer les principals tècniques que s'utilitzen en
2. Conèixer i utilitzar el material de camp. geologia de camp i manejar alguns instruments bàsics.
3. Interpretar els mapes topogràfics. 2. Llegir mapes geològics senzills d'una comarca o regió.
4. Llegir i interpretar mapes geològics senzills. 3. Observar els principals elements geològics dels
5. Utilitzar l'estereoscopi per treballar amb les fotografies aèries. itineraris.
6. Valorar els itineraris geològics, reconeixent i descrivint els principals elements 4. Utilitzar les principals tècniques de representació de les
geològics que s'observen en el seu recorregut. dades geològiques.
7. Observar i descriure afloraments de camp. 5. Integrar la geologia local de l'itinerari a la geologia
8. Aprendre les principals tècniques de representació de les dades geològics en regional.
el quadern, presos en el camp: columna estratigràfica, talls geològics. 6. Reconèixer els recursos i processos actius.
9. Reconèixer i classificar mostres de roques minerals i fòssils en camp. 7. Entendre la singularitat del patrimoni geològic.
10. Analitzar i contrastar les observacions de camp amb el que s'ha treballat en els
mapes geològics i en les fotografies aèries.
11. Reconstruir la història geològica de la zona estudiada identificant els
processos actius.
12. Valorar, respectar i protegir el patrimoni geològic.
311
D. Temporalització
Per tal de temporalitzar aquestes unitats didàctiques hem de tenir en compte que al nostre centre
a segon de Batxillerat hi ha setmana d’exàmens,que el curs de segon de Batxillerat acaba lleugerament
abans que la resta de secundària i que es perden sessions per activitats extraescolars i
complementàries, tallers... Considerem que podem comptar per a programar amb unes 108 sessions
anuals, de les quals hem programat 94 per a unitats didàctiques, i així poder tindre marge si alguna
unitat es fa més llarga del programat, fer tasques pràctiques, o realitzar proves d’avaluació
complementàries a les realitzades a la nomenada setmana d’exàmens.
La temporalització de les unitats s’ha realitzat intentant impartir durant la primera avaluació la
tectònica, minerals i roques, basar la segona fonamentalment en geomorfologia externa, recursos i
riscos, i la tercera en historia de la Terra. Com que la primera avaluació és lleugerament més llarga hem
programat més sessions, i donat les particularitats del curs de segon de Batxillerat, amb les proves PAU
al finalitzar el curs, hem deixat més sessions sense programar a la tercera avaluació amb l’objectiu de
realitzar més tasques pràctiques i preparar la realització d’aquestes proves, i realitzar tasques
integradores de tots els coneixements impartits al llarg del curs. La temporalització de les unitats serà la
següent:
UD 1 4 UD 4 4 UD 14. 4
UD 3 4 UD 8 6 UD 15 4
UD 5 4 UD 10 7 UD 16 4
UD 2 6 UD 11 5 UD 17 4
UD 6. 6 UD 12 6 UD 18 10
UD 7. 4 UD 13 6 Treball pràctic La resta de
UD 9. 6 sessions
Total 34 34 26
E. Estratègies metodològiques generals i específiques
Respecte de la metodologia, en aquesta matèria tenim un avantatge molt gran respecte d’altres:
és una matèria optativa troncal que normalment no té un gran nombre d’alumnes, per la qual cosa
podem adaptar moltíssim la metodologia als nostres alumnes, i normalment afavorir un ritme més elevat
de treball que en altres matèries.
Pel que fa mètodes concrets de treball, principalment alternarem les explicacions de conceptes,
amb recolzaments materials com ara llibre de text, presentacions digitals, vídeos... amb la realització
d’activitats per consolidar els coneixements. No hem de perdre de vista que, a banda de aconseguir
desenvolupar les competències clau mitjançant el treball dels continguts programats, a final de curs el
nostre alumnat ha d’estar preparat per a realitzar les proves PAU de Geologia, per la qual cosa, si bé
podem realitzar activitats molt variades, també realitzarem un gran nombre de activitats tipus com les
d’aquestes proves, per tal d’aconseguir un doble objectiu: assolir les competències clau i preparar-se
per a la prova d’accés a la Universitat. Dins d’aquest apartat, tindrà una especial rellevància la
realització de perfils geològics, activitats típiques a les proves PAU i que són especialment útils per
integrar gran quantitat dels continguts de la matèria.
312
El treball en laboratori també serà una part molt important de la matèria, sobre tot a la part de
reconeixement de minerals i roques. Es faran pràctiques de laboratori amb la realització posterior
d’informes: el baix nombre d’alumnat matriculat en aquesta matèria permet fer-ne ús normal del
laboratori, ja que si es poden mantindre les condicions de distància social. Caldrà tindre en compte no
compartir materials i fer cas de la resta de normes i recomanacions del protocol de contingència.
Serà fonamental també el treball amb eines TIC, sobre tot a la part de geomorfologia, riscos i
recursos, així com a la de tectònica de plaques, on el tractament de imatges i models informàtics, i la
realització de simulacions, prediccions, i treballs d’investigació són fonamentals per entendre bé tots
aquestos continguts. A més, els materials complementaris que es treballen es facilitaran a l’alumnat
mitjançant una plataforma Moodle.
F. Recursos
Els recursos que necessitarem per al desenvolupament de la matèria són:
– Llibre de text Geologia, 2n Batxillerat; Ed. Paraninfo
– Laboratori de Geologia, amb col·lecció de minerals i roques
– Aula d’informàtica, amb eines ofimàtiques i aplicació GeoMapApp, i IberPix
– Plataforma Moodle AULES
– Equip de camp per a eixides (si les condicions sanitàries ho permitiren)
– Col·lecció de mapes geològics i perfils per treballar amb l’alumnat
Les eines d’avaluació es permetran detectar el grau d’assoliment dels criteris d’avaluació i
estàndards d’aprenentatge marcats al desenvolupament dels continguts. Seran les següents:
– Proves escrites, realitzarem dos per avaluació
– Informes de laboratori, treballs monogràfics, informes de activitats informàtiques
– Anàlisi de les activitats d’aula realitzades
– Tasques realitzades a eixides complementàries
– Observació directa del treball i actitud de l’alumnat
A l’igual que a la matèria de Biologia, la nota de cada avaluació vindrà donada per les proves
escrites en un 100%, i la resta d’eines serviran per arrodonir positiva o negativament aquesta
qualificació. Amb les proves escrites es realitzaran dos proves escrites per avaluació, i una global a la
3a. Aquestes proves es faran, una coincidint amb la setmana d’exàmens del centre, i l’altra prèviament.
Aquestes proves inclouran tots els continguts treballats fins al moment, i s’intentarà que el format de les
mateixes sigue semblant al de les proves PAU. Respecte de l’apartat de treball i actitud inclourà tota la
resta de qualificacions obtingudes. Per a calcular la qualificació final de curs, es farà la mitjana
ponderada de les tres avaluacions, contant un 30% les dues primeres i un 40% la tercera.
La participació i bon desenvolupament de l’alumnat en l’activitat extraescolar de la Olimpíada de
Geologia podrà suposar un augment de la qualificació final de, fins a un punt. Com que les places per a
313
la participació són limitades i compartides entre 1r i 2n de Batxillerat, si hi ha més alumnat interessat a

participar que places el professorat triarà a l’alumnat que demostra alt coneixement dels continguts i
bona disposició per a preparar dita prova.
Si un alumne copia durant el transcurs d’una prova escrita, la qualificació de la mateixa serà de 0.
La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
I. Recuperació de la matèria
Es considerarà aprovat a l’alumnat que aconseguisca 5 o més punts en la qualificació mitjana, i
no tinga cap apartat suspès amb menys d’una qualificació de 3,5. En cas d’haver notes inferiors a 3,5
hauran de ser recuperades: el professorat podrà establir les proves de recuperació que considere
oportunes.
L’examen global servirà, en el cas d’alumnat que no estiga en disposició d’aprovar la matèria, per
a recuperar. En aquest cas, es podrà determinar una nota màxima.
J. Inclusió i Atenció a la diversitat

A l’igual que hem establer en les altres matèries de Batxillerat, si bé no hi ha possibilitat d’ACIS,
hem de incloure i atendre la diversitat del nostre alumnat. El fet ja comentat de la baixa ràtio de la
matèria facilita molt aquesta tasca, ja que podrem detectar barreres (econòmiques, lingüístiques...) molt
ràpidament i prendre mesures per incloure l’alumnat amb dificultats. També atendrem la diversitat del
nostre alumnat adaptant els materials de treballs i la forma de realitzar les activitats a la realitat dels
alumnes, per tal de que assoleixen les competències necessàries. Malgrat això, si es presentara alguna
dificultat d’atenció no prevista, haurem d’intentar solucionar-la el més aviat possible amb l’ajuda del
departament d’orientació, actuant d’igual manera que s’ha previst a la matèria de Biologia de 2n de
Batxillerat.
A banda d’aquestes mesures, cal citar que pot haver-hi alumnat de 2n que no ha cursat la matèria
de l’ESO, ja que no són matèries incompatibles. En aquest cas és el propi alumnat el responsable de
ficar-se al dia en els ensenyaments que pot presentar mancances, i podrà rebre ajuda del professorat si
la demana.
314
XIV. 2N BATXILLERAT. CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT
A. Objectius generals per a la matèria

L'ensenyament de les Ciències de la Terra i de el Medi Ambient tindran com a finalitat el
desenvolupament de les següents capacitats:
- Comprendre el funcionament de la Terra i dels sistemes terrestres i les seves interaccions, com
a fonament per a la interpretació de les repercussions globals d'alguns fets aparentment locals i
viceversa.
- Conèixer la influència dels processos geològics en el medi ambient i en la vida humana.
- Conèixer les possibilitats d'utilització dels recursos naturals, incloent les seves aplicacions, i
reconèixer l'existència dels seus límits, valorant la necessitat d'adaptar l'ús a la capacitat de
renovació.
- Valorar el potencial ambiental geològic, hidrològic i energètic d'Andalusia en el desenvolupament
sostenible futur de la nostra comunitat.
- Analitzar les causes que donen lloc a riscos naturals, conèixer els impactes derivats de
l'explotació dels recursos i considerar diverses mesures de prevenció i correcció.
- Investigar científicament els problemes ambientals, mitjançant tècniques variades de tipus
fisicoquímic, biològic, geològic i matemàtic, i reconèixer la importància dels aspectes històrics,
sociològics, econòmics i culturals en els estudis sobre medi ambient.
- Conèixer i valorar la diversitat del patrimoni natural andalús com un recurs sostenible, essencial
en l'esdevenir socioeconòmic futur de la nostra comunitat.
- Conèixer la importància de l'explotació de matèries primeres minerals en el desenvolupament
tecnològic i social del passat i del present.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a realitzar simulacions, tractar
dades i extreure i utilitzar informació de diferents fonts, avaluar-ne el contingut, fonamentar els
treballs, i realitzar informes.
- Promoure actituds favorables cap al respecte i la protecció de l'entorn, desenvolupant la
capacitat de valorar les actuacions sobre l'entorn i prendre lliurement iniciatives en defensa seva.
B. Contribució de la matèria a l’assoliment de les competències clau
Tal com es descriu a la LOMCE, totes les àrees o matèries del currículum han de participar en el
desenvolupament de les diferents competències de l'alumnat.
1a Competència en comunicació lingüística és de vital importància en la matèria, ja que presenta
una elevada càrrega conceptual, discursiva i escrita, que s'aconsegueix a través d'un bon domini de les
diferents modalitats de comunicació. A més, la matèria prepara per a l'exercici de la ciutadania activa, a
través d'una visió crítica dels aspectes beneficiosos i perjudicials de les activitats humanes en el medi
315
ambient. La lectura de notícies, textos científics, els fòrums i debats orals i l'ús de comunicació
audiovisual en diferents formats permet millorar aquesta competència clau. Les diferents eines
d'avaluació al llarg de la feina amb la matèria permeten depurar i millorar la precisió, objectivitat i
exactitud en els diferents missatges comunicatius. Les lectures i els debats que es duran a terme en tots
els temes de l'assignatura permetran també la familiarització i l'ús del llenguatge científic.
2a Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals en
la matèria, ja que els diversos aprenentatges estan inserits d'un domini pel que fa a l'ús de dades
quantitatives, espacials, lectura i interpretació de mapes, diagrames i perfils, el canvi temporal i la
incertesa inherent als riscos naturals i als impactes ambientals. La comprensió del funcionament de
l'entorn permet una actitud proactiva cap a la conservació de l'entorn natural que permet una
sostenibilitat social inter i intrageneracional. El coneixement ambiental permet adquirir criteris ètics
raonats front a qüestions com l'ocupació de la ciència, la tecnologia, l'ús i la conservació de l'entorn.
3a Competència digital: es va adquirint amb en l'ús de les TIC com a font de dades, notícies,
informació audiovisual, consulta de SIG i de dades en temps real. Aquesta aproximació permet
dinamitzar la matèria. A més, la seva ocupació també s'acosta a conèixer la importància de discriminar
la veracitat de les diferents fonts d'informació virtual, avaluar continguts i comprendre les potencialitats i
limitacions.
4a Competència per aprendre a aprendre: permet integrar els coneixements previs en Biologia,
Geologia, Física, Química i Matemàtiques, així com el conjunt d'informació ambiental adquirida en la
vida diària a través dels mitjans de comunicació i l'experiència personal en la interacció amb el medi
físic. Conforme es van aprenent els diversos blocs temàtics es van establint processos de
retroalimentació positiva en els quals uns aprenentatges reforcen l'assimilació dels anteriors i preparen
l'adquisició dels aprenentatges posteriors.
5a Competències socials i cíviques: tenen una especial rellevància en la matèria, ja que a mesura
que s'adquireixen coneixements, destreses i habilitats que s'acosten les problemàtiques ambientals,
s'aconsegueix una competència que permet interpretar realitats, problemes, conflictes socials, identificar
col·lectius socials i econòmics amb interessos enfrontats i la importància d'unes institucions públiques
robustes i independents que vetllin per la justícia social, el dret de la ciutadania i una sostenibilitat
econòmica, social i ambiental, enfront de les incerteses de la globalització.
6a El mètode científic exigeix sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, ja que, des de la formulació
d'una hipòtesi fins a l'obtenció de conclusions, es fa necessària l'elecció de recursos, la planificació de la
metodologia, la resolució de problemes i la revisió permanent de resultats. Això fomenta la iniciativa
personal i la motivació per un treball organitzat i amb iniciatives pròpies. A més, el medi ambient és un
camp emergent pel que fa a generació d'ocupació, riquesa i oportunitats de negoci. El seu estudi i
caracterització són cada vegada més necessaris en les activitats econòmiques.
7a Competència de consciència i expressions culturals: els paisatges naturals, agrícoles,
ramaders, a més d'altres més humanitzats, són el mitjà on la humanitat desenvolupa la seva vida, les
seves activitats econòmiques i constitueixen les llars en un sentit ampli. La matèria permet posar en
316
valor els diferents ecosistemes, la biodiversitat i la geodiversitat, a més d'inserir les activitats agràries,
ramaderes, industrials, urbanes i de gestió de recursos, residus i fonts d'energia, en una concepció
holística sostenible l'ús i gaudi de l' medi físic.
C. Continguts i els seus criteris d’avaluació

Partint de el marc de referència del currículum bàsic (RD 1105/2014), els continguts de la matèria,
a la Comunitat Valenciana, s'han organitzat en set blocs. El bloc 7, denominat metodologia científica, és
comú a totes les matèries de l'àrea de Biologia i Geologia de Batxillerat. S'hi recullen les habilitats,
destreses, estratègies i actituds pròpies de la metodologia científica que han de desenvolupar els
alumnes i que han de guiar tota la matèria. Els elements d'aquest bloc es refereixen a les pautes de
treball de la ciència, però també expliciten les estratègies metodològiques a desenvolupar a l'aula per
potenciar un aprenentatge competencial de les matèries científiques, centrat no només en el
coneixement científic sinó en l'ús que es fa d'ell i de la seva aplicació pràctica en la vida quotidiana. Així,
integrats en aquest bloc, apareixen continguts i criteris d'avaluació relatius a elements competencials
que han d'impregnar tota la matèria com la comprensió i expressió oral i escrita, les estratègies
d'aprenentatge per a la recerca, organització i comunicació de la informació, l'ús de la competència
digital en la recerca d'informació contrastada, la creació de continguts i la participació en intercanvis
comunicatius, la planificació i gestió de projectes, l'organització d'equips de treball cooperatiu, les
competències socials i cíviques, etc.
Els criteris d'avaluació han estat redactats com a resultats d'aprenentatge, que concreten el que
l'estudiant ha de saber, comprendre, saber fer i valorar, i inclouen processos de diferent complexitat,
continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a la naturalesa de l'execució dels
aprenentatges amb l'objecte de possibilitar la seva observació i avaluació en contextos reals. Aquesta
sintaxi permet una millor selecció de procediments i instruments d'avaluació adequats als diferents tipus
d'aprenentatge.
Continguts i criteris d'avaluació de l'assignatura Ciències de la Terra i del Medi ambient

Bloc 1: Medi ambient i fonts d'informació ambiental.
Concepte de medi ambient. Teoria de sistemes. BL1.1. Aplicar la dinàmica de sistemes als canvis
Principis generals. Concepte de propietat emergent. ambientals ocorreguts com a conseqüència de
Relacions causals. Diagrames causals. Complexitat i l'aparició de la vida a la Terra i de les activitats
entropia. Tipus de sistemes. Realització de models de humanes al llarg de la història, i realitzar models CMCT
sistemes. Canvis ambientals al llarg de la història de la de sistemes analitzant les relacions causals entre CSC
Terra. Teoria de Gaia. Relacions entre la humanitat i el els seus elements. CD
medi ambient: recursos, riscos, impactes ambientals i BL1.2. Classificar els principals recursos i riscos,
gestió. descriure els principals impactes ambientals
Classificació de recursos atenent la seva taxa de associats a l'activitat humana, argumentant les
317
renovació i utilitat. Mesures de gestió. Sostenibilitat. seves causes i conseqüències, i debatre algunes
Classificació de riscos. Factors de risc: perillositat, actuacions individuals i mesures de gestió per
vulnerabilitat i exposició. Mesures de predicció, evitar el deteriorament de l'entorn i promoure la
prevenció i protecció davant el risc. seva conservació.
Impactes ambientals associats. Mesures de prevenció, BL1.3. Identificar els principals instruments
minimització i restauració. d'investigació i informació ambiental i les seves
La influència de el progrés tècnic en els mètodes aplicacions, interpretar dades obtingudes a partir
d'investigació. Tecnologies de recerca i informació d'aquestes fonts i extreure conclusions, valorant
ambiental: GPS, teledetecció, radiometria, programes la importància de les noves tecnologies en els
informàtics de simulació ambiental. estudis ambientals.
Bloc 2: Les capes fluides i la seva dinàmica.
Estructura i composició de l'atmosfera. BL2.1. Identificar els components de l'atmosfera,

Distribució de l'aigua a la Terra. Aigües relacionant-los amb el seu origen i distribució, i
continentals i oceàniques. argumentar la importància de la capa d'ozó i de l'efecte
Balanç radiatiu de la Terra. Balanç global. hivernacle.
Diferències latitudinals. BL2.2. Explicar la dinàmica atmosfèrica, establint la
Interacció atmosfera-hidrosfera: meteorologia i seva relació amb la radiació solar, el clima i els
climatologia. fenòmens atmosfèrics, explicar la formació dels
Models de circulació global de vents. Influència de diferents tipus de precipitacions i interpretar mapes CAA
les masses continentals. Models de circulació meteorològics. CMCT
oceànica: superficial i termohalina. BL2.3. Interpretar el funcionament de la hidrosfera com CSC
Fenomen de Reis 'com a interacció atmosfera- a regulador climàtic, relacionant-la amb la radiació solar
hidrosfera-biosfera. i associar alguns fenòmens meteorològics com 'El Niño'
Grans zones climàtiques. Microclimes. Interacció i els huracans amb els corrents oceànics.
amb la biosfera: grans biomes. BL2.4. Identificar els riscos meteorològics, argumentar
Meteorologia. Mapes meteorològics. Tipus de els factors que augmenten la seva perillositat,
precipitacions. Riscos meteorològics. Mètodes de reconèixer mètodes de predicció i justificar mesures
predicció i prevenció. preventives i pal·liatives dels danys.
Bloc 3: Contaminació de les capes fluides.
Concepte de contaminació. Classificació BL3.1. Reconèixer el concepte de contaminació, catalogar els

pel seu origen, naturalesa i abast diferents contaminants atmosfèrics considerant l'origen i la
territorial. naturalesa, i relacionar el grau de contaminació amb CMCT
Contaminació atmosfèrica. Impactes determinades condicions meteorològiques i topogràfiques. CSC
locals, smog clàssic i fotoquímic. Relació BL3.2. Descriure els impactes locals, regionals i globals de la
amb les condicions meteorològiques i contaminació atmosfèrica, analitzant les conseqüències
318
topogràfiques. Contaminació acústica i ambientals, socials, econòmiques i sanitàries, justificar

contaminació lumínica. mesures predictives i preventives institucionals i proposar
Impactes regionals, pluja àcida. Grans hàbits individuals i socials de disminució de la contaminació.
impactes globals, disminució de la capa BL3.3. Classificar els principals contaminants de les aigües
d'ozó, augment de l'efecte hivernacle i superficials i subterrànies que fa al seu origen i naturalesa, i
canvi climàtic. identificar els principals indicadors de qualitat de l'aigua.
Contaminació de les aigües. Fonts de BL3.4. Analitzar els impactes derivats de la contaminació de
contaminació. Eutrofització. l'aigua, com la eutrofització, avaluar les repercussions
Sobreexplotació d'aqüífers. Salinització. ambientals, socials, econòmiques i sanitàries, justificar
Marees negres. mesures predictives i preventives institucionals i proposar
Indicadors biològics i químics de la qualitat hàbits individuals i socials de disminució de la contaminació de
de l'aigua: DBO, DQO, pH, temperatura, l'aigua.
conductivitat i bioindicadors. BL3.5. Descriure els sistemes de potabilització d'aigua per al
Mesures de predicció, prevenció i consum humà i de depuració de les aigües residuals,
minimització de la contaminació. esquematitzant les fases de la potabilització i de el procés de
Potabilització. Depuració. Ús sostenible depuració en una EDAR, i justificar la necessitat d'adoptar
l'aigua. Mesures d'estalvi. mesures d'estalvi.
Bloc 4: La geosfera i riscos geològics.
Fluxos d'energia al planeta Terra. BL4.1. Relacionar les manifestacions de l'energia interna de la
Riscos derivats dels processos interns: Terra amb els riscos sísmic i volcànic, reconèixer els factors que
sismicitat i manifestacions volcàniques. determinen la seva perillositat, així com les seves
Riscos derivats dels processos externs: conseqüències, i identificar mètodes de predicció i mesures de
fenòmens de vessant, inundacions, prevenció, protecció i minimització de danys.
subsidències. BL4.2. Identificar els factors que intervenen en els riscos
Mètodes de predicció de riscos i mesures derivats de processos externs, reconèixer les seves
de prevenció, protecció i minimització de conseqüències, identificar mètodes de predicció i argumentar
danys. Ordenació del territori. mesures de gestió per prevenir i minimitzar danys.
El relleu com a resultat de la interacció BL4.3. Interpretar el relleu com a resultat de la interacció de la CMCT
entre la dinàmica interna i externa. dinàmica interna i externa, relacionant-les amb l'energia interna, CSC
Recursos minerals i energètics de la l'energia solar i la gravetat.
geosfera. Impactes associats a la seva BL4.4. Relacionar l'extracció i utilització de recursos minerals i
extracció i ús. energètics amb els impactes ocasionats i els riscos associats, i
Mesures de prevenció i minimització avaluar mesures de prevenció, minimització i reparació de
d'impactes i de reparació de danys. Ús danys i impactes.
sostenible. BL4.5. Argumentar mesures d'ús eficient dels recursos minerals
Fonts d'energia renovables: energia solar, i energètics i avaluar la rendibilitat econòmica, social i
eòlica, geotèrmica i mareomotriu. mediambiental de les fonts d'energia renovables com la solar,
eòlica, geotèrmica i mareomotriu.
319
Bloc 5: Dinàmica de la biosfera i de les interfases.
Estructura tròfica de la biosfera: cicle de

matèria i flux d'energia. Nivells tròfics. BL5.1. Descriure l'estructura i components de la biosfera,
Cicles biogeoquímics. Relacions analitzar els cicles de matèria i fluxos d'energia, esquematitzant
intraespecífiques i interespecífiques. les relacions tròfiques i els cicles biogeoquímics, i identificar els
Factors abiòtics limitants de la producció paràmetres tròfics i els factors limitants de la producció primària.
en ecosistemes terrestres i aquàtics: BL5.2. Analitzar els mecanismes naturals d'autoregulació dels
llum, aigua, temperatura, salinitat. ecosistemes, argumentant la importància del seu equilibri i la
Paràmetres tròfics: biomassa, producció, seva evolució.
productivitat, biodiversitat. BL5.3. Argumentar la importància biològica, social, econòmica i
Successions ecològiques. cultural de la biodiversitat, avaluar la repercussió de l'acció
Biodiversitat. Importància biològica, humana sobre els ecosistemes i la disminució de la biodiversitat, CMCT
social, econòmica i cultural. Impactes a i proposar mesures que disminueixin el seu impacte. CAA
la biosfera. BL5.4. Descriure el procés de edafogénesis, relacionant els CSC
El sòl. Edafogénesis, factors formadors. factors formadors amb els tipus de sòls, reconèixer el seu valor
Estructura de terra, processos edàfics. com a recurs fràgil i no renovable, analitzar els impactes
Tipus de sòls. Riscos i impactes en els ambientals i riscos derivats que l'afecten, identificar-ne les
sòls. causes i conseqüències, i debatre mesures de diagnòstic,
Sistema litoral. Característiques i prevenció i minimització dels riscos i impactes.
dinàmica. Recursos, riscos i impactes de BL5.5. Reconèixer les característiques i la dinàmica de sistema
sistema litoral. litoral argumentant el seu valor com a font de recursos i
Mesures de gestió: detecció i prevenció biodiversitat, identificar els riscos i impactes que l'afecten i
de riscos, minimització d'impactes i proposar mesures de conservació.
reparació de danys.
Bloc 6: Gestió i desenvolupament sostenible.
Models de desenvolupament: liberal, BL6.1. Argumentar les diferències entre els diferents
conservacionista, sostenible. models de desenvolupament i relacionar el grau de
Instruments de gestió ambiental: noves desenvolupament dels països, associat al consum de
tecnologies, ordenació del territori, avaluació productes i d'energia, amb l'explotació de recursos
d'impacte ambiental, mesures correctores. naturals i el deteriorament de l'entorn.
Gestió de residus. BL6.2. Analitzar diferents instruments de gestió CMCT
Política ambiental global, europea, nacional i ambiental, com matrius d'avaluació ambiental i mapes CSC
local. Legislació mediambiental. Organismes d'ordenació del territori, concloent impactes i mesures
nacionals i internacionals en matèria correctores.
mediambiental. Convenis i Cims internacionals. BL6.3. Determinar l'origen dels residus, analitzar les
Protocol de Kyoto. fases del seu tractament, valorant críticament els
Espais naturals protegits. Nivells de protecció. beneficis de la recollida selectiva, la reutilització i el
320
reciclatge i avaluar les conseqüències de la seva

producció.
BL6.4. Reconèixer els principals organismes nacionals i
internacionals en matèria mediambiental, així com
legislació bàsica sobre medi ambient, i justificar la
necessitat de protecció dels espais naturals.
Bloc 7: Metodologia científica.
El coneixement científic com a BL7.1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en
activitat humana en contínua la manera de pensar de la societat en diferents èpoques, demostrar
evolució i revisió, vinculat a les curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels éssers
característiques de la societat en humans, així com respecte a la diversitat natural i cultural i als
cada moment històric. problemes ambientals, realitzar les tasques acadèmiques i de la vida
Contribució de la ciència a la quotidiana amb rigor i prendre decisions fonamentades davant
millora de la qualitat de vida i a d'actuacions relacionades amb la ciència i la tecnologia.
l'adquisició d'actituds crítiques per BL7.2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assignatura
prendre en la presa de decisions per interpretar el significat d'informacions sobre fenòmens naturals i
fonamentades davant els comunicar les seves idees sobre temes de caràcter científic.
problemes de la societat. BL7.3. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics de forma
Característiques bàsiques de la contrastada a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i
metodologia científica. escrits, continus i discontinus, en diferents mitjans (pàgines web CMCT
Utilització del llenguatge científic especialitzades i institucions científiques i d'investigació i divulgació, CSC
en la comprensió d'informacions i revistes científiques, administracions públiques amb competències en CCLI
dades, la comunicació de les ciència i tecnologia, museus científics, diaris, enciclopèdies, comunitats CAA
pròpies idees, la discussió de pràctiques i xarxes socials) i registrar-la en paper o digitalment en CD
raonada i l'argumentació sobre dispositius informàtics i serveis de la xarxa. SIEE
problemes de caràcter científic. BL7.4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d'una
Recerca, selecció, registre i recerca documental o experimental, formulant preguntes sobre
interpretació d'informació de fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades per a contrastar
caràcter científic, en diverses fonts a través de l'experimentació o l'observació i l'argumentació.
actualitzades i rigoroses en la BL7.5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses de la
matèria utilitzant tecnologies de la feina científic (control de variables, registre sistemàtic d'observacions i
informació i la comunicació. resultats, etc.), gestionar amb cura els instruments de laboratori,
Identificació de preguntes i respectar les normes de seguretat al laboratori o en sortides de camp i
plantejament de problemes que interpretar els resultats per contrastar les hipòtesis formulades.
puguin respondre mitjançant BL7.6. Planificar i gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer
investigació científica, formulació propostes creatives i confiar en les seves possibilitats, descrivint
d'hipòtesis, contrastació i posada a accions, recursos, materials, terminis i responsabilitats per aconseguir
prova a través de l'experimentació. els objectius proposats, mostrar energia i entusiasme durant el seu
321
Aplicació de procediments desenvolupament, prenent decisions raonades i assumint riscos per

experimentals, control de transformar les dificultats en possibilitats i responsabilitzant-se de les
variables, pren i representació de pròpies accions, i avaluar el procés i els resultats.
les dades, anàlisi i interpretació BL7.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i
dels mateixos. Maneig acurat dels gestionant recursos perquè tots els seus membres participin i assoleixin
materials i instruments bàsics de fites comunes, influir positivament en els altres generant implicació en
laboratori i respecte per les la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i
normes de seguretat en el mateix. discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.
Elaboració de conclusions, BL7.8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències,
redacció d'informes i comunicació investigacions o projectes mitjançant textos prèviament planificats, en
de resultats. diversos formats i suports, cuidant els aspectes formals i les normes de
Aplicació de les pautes el treball correcció ortogràfica i gramatical segons les propietats textuals de cada
científic en la planificació i gènere i situació comunicativa, i crear continguts digitals com
realització d'experiències i documents de text, presentacions multimèdia i produccions
projectes d'indagació sobre el audiovisuals amb sentit estètic i didàctic i un llenguatge no
medi ambient. discriminatori, utilitzant aplicacions informàtiques d'escriptori o serveis
de la web i coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències.
BL7.9. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis
documentals, experiències o projectes de manera clara, ordenada i
creativa amb el suport de recursos de diferent naturalesa (textuals,
gràfics, audiovisuals, etc.), expressant oralment amb una pronunciació
clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per
transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un
llenguatge no discriminatori.
BL7.10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes,
col·loquis i converses) de l'àmbit personal, acadèmic o social aplicant
les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies
de la interacció oral i comunicar-se per construir un producte o tasca
col·lectiva de forma col·laborativa filtrant i compartint informació i
continguts digitals, seleccionant eines TIC, serveis del web social o
mòduls en entorns virtuals d'aprenentatge i comportar-se correctament
en aquesta comunicació per prevenir, denunciar i protegir a altres de
situacions de risc com el ciberassetjament.
BL7.11. Cercar i seleccionar informació sobre els entorns laborals,
professions i estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu,
analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al
seu desenvolupament i comparar-les amb les seves pròpies aptituds i
interessos per generar alternatives davant la presa de decisions
vocacional.
322
D. Organització en Unitats Didàctiques
Els blocs, establerts segons el Decret 87/2015 de 5 de juny de Consell, s’organitzen en 18 unitats
didàctiques:
UD 1. El medi ambient i la teoria de sistemes.

Aquesta unitat suposa una presentació general del concepte de medi ambient i de la manera
actual d'abordar el seu estudi científic, que es basa en la utilització de models que simplifiquin la realitat
i permetin elaborar prediccions sobre el futur.
L'enfocament que més es fa servir avui dia per desenvolupar els models està basat en la teoria
de sistemes, els principis més elementals s'expliquen en aquesta unitat. La perspectiva integradora i
globalitzadora que ofereix la teoria de sistemes és molt útil per estudiar qualsevol nivell d'organització
que un ecòleg pugui considerar, des dels sistemes orgànics, els sistemes de població o els
ecosistemes, fins al planeta (es descriu la hipòtesi Gaia). En la unitat es s'analitzen els tipus de
sistemes, la seva modelització i els diagrames que presenten els tipus de relacions entre els seus
components.
L'ús dels diagrames causals s'ha de tenir present al llarg de tot el curs i posar-se en pràctica al
realitzar esquemes senzills per mostrar les interrelacions entre els elements bàsics que defineixen un
problema.
Continuant amb aquest enfocament, s'introdueixen els aspectes bàsics de l' «sistema Terra» i els
seus diversos subsistemes interrelacionats: la geosfera, la hidrosfera, l'atmosfera i la biosfera; s'enllaça,
així, amb els continguts següents.
Objectius didàctics:
- Conèixer el concepte et medi ambient i els seus diferents components
- Entendre per què cal realitzar un enfocament holístic en l'estudi de l'entorn
- Conèixer els conceptes de sistema i el seu funcionament, i els diferents models de sistemes així
com l'aparició de les propietats emergents.
- Realitzar models de sistemes considerant les diferents variables, i analitzar la interdependència
dels seus elements.
- Aplicar la dinàmica de sistemes als canvis ambientals ocorreguts com a conseqüència de
l'aparició de la vida i les activitats humanes al llarg de la història.
323
UD 1
CMCT
1. Definir els conceptes de medi ambient i sistema. 1.1. Defineix els termes medi ambient i sistema.
CCL
2. Comprendre la necessitat de construir models per 2.1. Explica en què consisteixen els models, posant CMCT
explicar-nos la realitat i realitzar simulacions per exemples i justifica la seva utilitat per comprendre el CCL
predir esdeveniments. funcionament del nostre planeta.
CAA
3.1. Cita exemples de sistemes senzills, assenyalant les CMCT
- El medi propietats emergents que sorgeixen al considerar el CCL
ambient. 3. Explicar en què consisteix un sistema tancat, un conjunt de components com un sistema.
SIEP
sistema obert i un sistema cibernètic, citant
exemples de cada un d'ells. 3.2. Explica les diferències entre sistemes oberts i CMCT
- La teoria de
sistemes. sistemes cibernètics, emfatitzant en el concepte de CCL
retroalimentació negativa.
CAA
- Models i tipus 4. Entendre el planeta Terra com un gran sistema 4.1. Descriu la Terra com un subsistema obert,
de sistemes. obert integrat per diversos subsistemes que assenyalant quins són els subsistemes que l'integren, les CMCT
interaccionen entre si, comprenent la interaccions fonamentals entre ells i els possibles CAA
interdependència absoluta entre els elements vius i desequilibris que es deriven de les alteracions que
- Complexitat, SIEP
no vius. experimenten.
entropia i
homeòstasi.
5. Mostrar iniciativa i perseverança a l'hora 5.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els errors CAA
d'afrontar els problemes i de defensar opinions, i al autoavaluar-se, persevera en les tasques de CCL
- El medi
desenvolupar actituds de respecte i col·laboració al recuperació i participa activament en els exercicis CSYC
ambient com a
treballar en grup. d'aprenentatge cooperatiu.
sistema. SIEP
6.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
CSYC
6. Realitzar un treball experimental amb ajuda d'un laboratori, tenint cura dels instruments i el material
emprat. SIEP
guió de pràctiques, descrivint la seva execució i
interpretant els seus resultats. 6.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de la CCL
feina experimental. CAA
7. Utilitzar diversos materials, tècniques, codis i
7.1. Utilitza tècniques i codis per representar molècules i
recursos artístics en la realització de creacions CEC
valora la seva correcta representació.
pròpies.
UD 2. La interacció humanitat-medi ambient. La crisi ambiental

Considerant que les activitats humanes són a la base de molts dels problemes ambientals que
pateix el planeta en l'actualitat, creiem necessari iniciar la unitat passant revista als principals àmbits
d'actuació i problemes ambientals conseqüents dels que la humanitat és directament responsable.
Es descriuen les tres fases de creixement poblacional per les quals ha passat la humanitat al llarg
de la història, per relacionar-les amb l'impacte ambiental de la superpoblació i el creixement.
També es defineixen i es classifiquen els recursos del planeta i els conceptes d'impacte i risc
ambientals, i els seus diferents tipus.
Objectius:
- Veure l'evolució de la humanitat en relació a l'ús de recursos i a la generació de residus i
impactes
- Analitzar el concepte de crisi ambiental i comentar els principals problemes ambientals del
planeta.
- Descriure les fases per les quals ha passat la població mundial.
- Identificar recursos, riscos i impactes, associant-los a l'activitat humana sobre el medi ambient.
324
UD 2
1. Conèixer els fluxos d'energia i matèria en les 1.1. Identifica fluxos d'energia i matèria en les CMCT
societats humanes societats humanes CCL
2. Conèixer les tres fases de desenvolupament de 2.1 . Explica les diferències de les diferents fases de CMCT
les societats humanes i les seves implicacions la humanitat en relació amb els recursos utilitzats i els CCL
amb el medi ambient impactes i residus generats CAA
CMCT
- Les societats 3.1. Classifica els diferents tipus de recursos CCL
humanes com a 3. Identificar els diferents tipus de recursos SIEP
sistemes naturals CMCT

3.2. Diferència recursos materials, energètics i
- La història de la CCL
paisatgístics.
humanitat en relació CAA
amb el medi ambient CMCT
4. 1. Identifica diferents tipus d'impactes i riscos i els
- Els recursos de la 4. Diferenciar els conceptes d'impacte i risc. CAA
diferencia
planeta. SIEP
- Els impactes i riscos 5. Mostrar iniciativa i perseverança a l'hora 5.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA
ambientals. d'afrontar els problemes i de defensar opinions, i errors al autoavaluar-se, persevera en les tasques de CCL
desenvolupar actituds de respecte i col·laboració recuperació i participa activament en els exercicis CSYC
al treballar en grup. d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
6. Realitzar un treball experimental amb ajuda SIEP
6.1. Desenvolupa amb autonomia la planificació de la
d'un guió de pràctiques, descrivint la seva CCL
feina experimental.
execució i interpretant els seus resultats. CAA
7.1. Utilitza tècniques i codis per representar
molècules i valora la seva correcta representació.
pròpies.
UD 3. La crisi ambiental. Principis de sostenibilitat.

Després d'analitzar les relacions de demografia, desenvolupament, pobresa i contaminació; es
descriu l'anomenat «cercle viciós del subdesenvolupament».
Per valorar l'estat en què es troba el planeta, cal conèixer a grans trets els models de
desenvolupament (i els de consum) seguits fins a l'actualitat i el seu impacte en el medi ambient. Per a
això s'utilitzen els indicadors ambientals. Es descriuen i s'explica el seu ús.
S'estudien els fonaments de la teledetecció i la seva aplicació en l'estudi de l'entorn. S'analitzen
les fonts d'informació ambiental (SIG, GPS, etc.), eines imprescindibles en els treballs sobre ciències de
la terra i mediambientals en l'actualitat.
Per últim, s'analitzen els anomenats models de desenvolupament incontrolat, de creixement zero i
el de desenvolupament sostenible. Pel que fa a aquest últim i per conèixer més en profunditat en què
consisteix, s'analitzen les regles per definir la sostenibilitat que va proposar Daly i s'introdueix el
concepte d'economia ecològica.
Objectius
- Explicar els principals problemes ambientals del planeta.
325
- Conèixer i valorar les relacions entre països pobre i rics i interpretar l'anomenat «cercle viciós del
subdesenvolupament».
- Relacionar la demografia amb la contaminació i analitzar els impactes dels models de consum.
- Explicar què són els indicadors ambientals i els seus diferents tipus.
- Indicar les característiques dels models de desenvolupament i analitzar el concepte de
desenvolupament sostenible: definir les seves regles i valorar les diferents polítiques en relació
amb el medi ambient.
- Identificar els principals instruments d'informació ambiental i conèixer el funcionament de la
teledetecció.

1. Conèixer els problemes que es
Els problemes 1.1. Reconeix els problemes ambientals i CMCT
consideren responsables de
mediambientals: coneix el seu origen CCL
l'anomenada crisi ambiental
- La crisi ambiental.
- Activitats humanes amb 2. Relacionar el creixement de la CMCT
2.2. Identifica els problemes generats pel
major impacte ambiental. població amb el creixement econòmic i la CCL
creixement demogràfic
Demografia, superpoblació i generació d'impactes CAA
creixement: CMCT
3.1. És conscient de la problemàtica de el
- L'evolució de la població. CCL
desenvolupament dels països pobres
- L'evolució humana i el seu 3. Entendre la diferència en el SIEP
impacte ambiental. creixement entre països rics i països
3.2. Identifica les diferències entre països rics- CMCT
- Desenvolupament i pobres
pobres enfront del consum de recursos i a la CCL
pobresa: les relacions nord-sud.
generació de residus i impactes. CAA
- Demografia i
desenvolupament. 4. Conèixer la necessitat d'utilitzar CMCT
4.1. Coneix la utilització dels indicadors
- El cercle viciós del indicadors ambientals per detectar els CAA
ambientals i la diferència entre ells
subdesenvolupament. impactes SIEP
- Demografia i contaminació. CMCT
- Impactes ambientals 5. Conèixer els diferents models de 5.1. Sap les característiques dels diferents
CCL
generats pels països rics i pobres. desenvolupament models de desenvolupament
CAA
- Models de consum i el seu
6. Entendre la necessitat d'establir un 6.1. Coneix les característiques per considerar CMCT
impacte en el medi ambient.
model de desenvolupament sostenible un model de desenvolupament sostenible CCL
Indicadors de l'estat de la
CMCT
planeta: 7.1. Explica en què es basen les fonts
CCL
- Què són els indicadors 7. Descriure les fonts d'informació d'informació ambiental.
CAA
ambientals. ambiental: sistemes d'informació
7.2. Descriu, a través de casos pràctics, les CMCT
- L'esquema PER: un model geogràfica (SIG), el GPS i teledetecció.
principals aplicacions de les fonts d'informació CCL
d'organització d'indicadors
ambiental. CAA
ambientals.
- Índexs i conjunts 8.1. Comprèn com s'interpreten els diferents CMCT
d'indicadors. elements d'un fotograma d'una fotografia aèria. CD
- Els indicadors de
8. Conèixer la utilitat de l'anàlisi
sostenibilitat. 8.2. Coneix el concepte de píxel, els diferents
d'imatges per obtenir dades d'interès CMCT
Model conservacionista i tipus de resolució dels sensors i els diferents
mediambiental. CCL
sostenibilitat: usos dels satèl·lits.
CAA
- Models de
desenvolupament.
326
- El desenvolupament
incontrolat. 8.3. Interpreta algunes imatges obtingudes CMCT
- El desenvolupament de mitjançant radiometria. CD
creixement zero.
- El desenvolupament 9. Mostrar iniciativa i perseverança a
9.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta CAA
sostenible. l'hora d'afrontar els problemes i de
els errors al autoavaluar-se, persevera en les CCL
Regles per definir la defensar opinions, i desenvolupar
tasques de recuperació i participa activament CSYC
sostenibilitat: actituds de respecte i col·laboració al
en els exercicis d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
- Les regles de Daly. treballar en grup.
- Economia ecològica. 10.1. Coneix i respecta les normes de seguretat
Noves tecnologies aplicades 10. Realitzar un treball experimental amb al laboratori, tenint cura dels instruments i el CSYC
a l'estudi de l'entorn: ajuda d'un guió de pràctiques, descrivint material emprat.
- Fonts d'informació la seva execució i interpretant els seus SIEP
ambiental: els SIG, el GPS i la 10.2. Desenvolupa amb autonomia la
resultats. CCL
teledetecció. planificació de la feina experimental.
CAA
- Fonaments de la
teledetecció. 11. Utilitzar diversos materials, 11.1. Utilitza tècniques i codis per representar
- Imatges com a font de tècniques, codis i recursos artístics en la molècules i valora la seva correcta CEC
dades: Satèl·lits meteorològics, la realització de creacions pròpies. representació.
fotografia aèria i la radiometria.
UD 4. La dinàmica de la geosfera.
En aquesta unitat es planteja l'estructura de la geosfera i la importància de la calor de la Terra, la
seva pèrdua constant i la seva transmissió fins a la superfície. Això ha creat al nostre planeta una
dinàmica que marca en gran mesura els moviments de les plaques litosfèriques i la formació dels
volcans i dels terratrèmols. Tots aquests fenòmens tenen la seva explicació en la teoria de la tectònica
de plaques.
Els relleus originats pels processos interns anteriors són modelats i desgastats per la dinàmica
atmosfèrica, la dinàmica de la hidrosfera, els agents associats, la gravetat i els éssers vius. S'originen
una sèrie de processos peculiars de cada un d'aquests sistemes i agents, que donaran a la superfície
de la Terra unes formes típiques que definiran cada procés. Per això es considera a el relleu com el
resultat de la dinàmica terrestre global.
Es descriuen i analitzen els processos de la dinàmica externa de la planeta. Des del seu inici,
mitjançant la disgregació de les roques pels mecanismes de la meteorització i la seva relació amb
l'erosió, fins a les formes de la modelització causades pels diferents agents.
Objectius:
- Explicar l'estructura i composició de la geosfera.
- Conèixer la teoria de la tectònica de plaques i explicar segons ella les característiques generals
de la dinàmica litosfèrica.
- Explicar l'origen de l'energia interna de la Terra i l’ús de l'energia geotèrmica com a recurs.
- Interpretar terratrèmols i processos magmàtics, en relació amb la dinàmica litosfèrica.
- Descriure característiques dels volcans i assenyalar els tipus d'erupcions i productes volcànics.
327
- Justificar les formes del relleu com a resultat de la interacció de les dinàmiques interna i externa
del planeta.
- Classificar i explicar la dinàmica dels processos geològics exògens (meteorització, processos
gravitacionals, periglacialisme, glacialisme, processos fluvials, kàrstics i eòlics) i descriure les
formes característiques de cada modelatge resultant.

1.1. Identifica les manifestacions de l'energia interna CCL,
1. Relacionar els fluxos d'energia i els
de la Terra i la seva relació amb els riscos CMCT,
riscos geològics.
geològics. CAA
La geosfera: estructura i
composició:
CCL,
- L'estructura de la geosfera. 2. Identificar els factors que
2.1. Explica l'origen i els factors que determinen els CMCT,
- La formació de la Terra. afavoreixen o atenuen els riscos
riscos sísmic i volcànic. CD,
- L'estudi de l'interior terrestre. geològics.
SIEP
- Discontinuïtats sísmiques.
- L'energia interna: origen i
CMCT,
interaccions. 3. Comprendre el relleu com la 3.1. Interpreta el relleu com a conseqüència de la
CD,
- Calor intern i estructura de la interacció de la dinàmica interna i interacció de la dinàmica interna i externa del
SIEP,
geosfera. externa. planeta.
CAA
- La distribució de la calor interna i
4. Conèixer els processos causants
la dinàmica de la geosfera. 4.1. Sap diferenciar un procés de meteorització d'un CMCT
de meteorització i erosió així com la
- Model de la dinàmica de l'interior d'erosió. CCL
diferència entre aquests conceptes
de la Terra.
El relleu com a resultat de la 5. Conèixer les causes dels
5.1. Diferencia els diferents tipus de processos
interacció de la geodinàmica interna processos gravitacionals i els
gravitacionals i el seu origen
i externa: diferents tipus.
- El modelatge de l. 6.1. Coneix els factors que influeixen en la dinàmica

CMCT
- Els processos geològics externs. d'un riu
CCL
La meteorització: 6. Conèixer la dinàmica dels rius i el 6.2. Sap determinar el temps de resposta en una
- Els mecanismes de la modelatge càrstic. representació de la variació del cabal d'un riu.
meteorització. 6.3. Coneix les diferents formes del modelat càrstic i
- La meteorització i l'erosió. el seu origen
Els processos gravitacionals:
7. Mostrar iniciativa i perseverança a
- Mecanismes d'acció. 7.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA,
l'hora d'afrontar els problemes i de
- Acció geològica i modelatge. errors al autoavaluar-se, persevera en les tasques CCL,
defensar opinions, i desenvolupar
- Classificació dels processos de recuperació i participa activament en els CSYC,
actituds de respecte i col·laboració al
gravitacionals. exercicis d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
treballar en grup.
Els processos fluvials i kàrstics:
- Els rius i la dinàmica fluvial.
8. Realitzar un treball experimental laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
- El perfil d'un riu.
amb ajuda d'un guió de pràctiques, emprat.
- El temps de resposta.
descrivint la seva execució i SIEP,
- Paràmetres físics dels corrents 8.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de
interpretant els seus resultats. CCL,
fluvials. la feina experimental.
CAA
- El modelat càrstic.
9. Utilitzar diversos materials,
9.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització de
tècniques, codis i recursos artístics CEC
creacions pròpies.
en la realització de creacions pròpies.
328
UD 5. La geosfera: recursos i impactes.

Cada procés geològic genera tipus de minerals i roques característics. Per això es poden
classificar els jaciments minerals segons el seu origen i en el sentit més ampli en: jaciments d'origen
endogen i exogen. Per la seva importància els minerals són considerats com a recursos i reserves.
La utilització dels recursos minerals produeix importants impactes en les zones mineres. Una part
de la unitat està dedicada a descriure els tipus d'impactes causats per les explotacions mineres i les
mesures de prevenció i correcció que es poden utilitzar per minimitzar-los o pal·liar-los.
Part dels recursos energètics de la geosfera s'inclouen en els diferents tipus d'energies no
renovables. S'estudien els combustibles fòssils (el carbó, el petroli i el gas natural): el seu origen, els
tipus, els productes que s'obtenen d'ells. L'energia nuclear utilitzada actualment, com a recurs no
renovable, presenta grans problemes, entre els quals destaca l'emmagatzematge de residus. El text
tracta àmpliament sobre el tema.
Igualment s'analitza l'energia nuclear de fusió, l'alternativa neta a l'energia nuclear, encara que
estigui encara en fase d'experimentació, com una de les energies més atractives de cara a el futur, a
causa dels escassos problemes de contaminació que presenta.
En els continguts finals de la unitat es descriuen els problemes ambientals que genera la
utilització de les energies no renovables, les possibles solucions que cal donar al seu ús i la seva
previsible desaparició a mitjà i llarg termini. Sense oblidar la conscienciació sobre les actituds individuals
d'estalvi energètic en la vida quotidiana.
Objectius
- Explicar el paper de la geosfera com a font de recursos per a la humanitat; diferenciar els
conceptes de recurs i reserva, i classificar els seus tipus.
- Conèixer els tipus de jaciments minerals, el seu origen i els seus tipus d'explotació.
- Descriure els impactes causats per les explotacions mineres i les seves mesures de prevenció i
correcció.
- Ressenyar els recursos energètics i explicar els tipus d'aprofitament de les seves energies.
- Ressenyar els tipus de combustibles fòssils i d'energia nuclear i raonar els avantatges i
inconvenients que pot provocar la seva explotació i ús.
- Determinar els beneficis que s'obtenen de l'explotació de recursos energètics i minerals,
considerant els perjudicis del seu esgotament i els impactes ambientals produïts per l'explotació.
- Apreciar la importància de desenvolupar comportaments, generals i particulars, d'estalvi
energètic
329
UD 5
Els recursos de la geosfera i les 1. Reconèixer els recursos minerals, 1.1. Relaciona la utilització dels principals recursos CMCT,
seves reserves: els combustibles fòssils i els impactes minerals, i energètics amb els problemes ambientals CD,
- recursos i reserves. derivats del seu ús. ocasionats i els riscos associats. CAA
- Roques i minerals. CCL,
Els jaciments minerals i el seu 2.1. Valora l'ús eficient de l'energia i dels recursos. CMCT,
origen: CSYC
- Jaciments minerals d'origen 2. Identificar mesures d'ús eficient
2.2. Avalua les mesures que promouen un
endogen. d'energia determinant els seus
ús eficient de l'energia i dels recursos. CMCT,
- Jaciments minerals d'origen beneficis.
2.3. Coneix els diferents tipus d'energies CAA,
exogen.
que procedeixen de la geosfera, els seus avantatges SIEP
Explotació dels recursos minerals;
i els seus inconvenients.
impactes:
- Les explotacions i els seus tipus. 3. Mostrar iniciativa i perseverança a
3.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA,
- Tipus d'impactes causats per les l'hora d'afrontar els problemes i de
errors a l autoavaluar-se, persevera en les tasques CCL,
explotacions mineres. defensar opinions, i desenvolupar
de recuperació i participa activament en els exercicis CSYC,
- Prevenció i correcció dels actituds de respecte i col·laboració al
d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
impactes causats per les treballar en grup.
explotacions. 4.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
Els recursos energètics: 4. Realitzar un treball experimental laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
- L'aprofitament de l'energia. amb ajuda d'un guió de pràctiques, emprat.
- Energies primàries i descrivint la seva execució i SIEP,
secundàries. 4.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de
Els combustibles procedents de la la feina experimental.
CAA
geosfera:
- El carbó. Els usos del carbó.
- Els hidrocarburs.
- L'energia nuclear.
- L'energia nuclear de fissió.
- L'energia nuclear de fusió. 5. Utilitzar diversos materials,
- L'energia geotèrmica tècniques, codis i recursos artístics en CEC
creacions pròpies.
Energies no renovables; la realització de creacions pròpies.
problemes i solucions:
- Els problemes.
- Les solucions.
- Plans estatals sobre l'estalvi
energètic.
UD 6. Riscos geològics.
En aquesta unitat s'estudien els diferents tipus de riscos que afecten la humanitat. Els dividim
segons el seu origen: interns i externs.
Dins dels riscos interns destaquen les erupcions volcàniques i els terratrèmols, i com regs
d'origen extern es tracten les inundacions, els riscos gravitacionals, els sòls expansius i els salins.
De tots ells veurem les conseqüències i les mesures necessàries per a la seva prevenció,
predicció i control.
330
Objectius:
- Conèixer el concepte de risc, estudiat ja en un tema anterior.
- Saber valorar un risc: determinar la perillositat, la vulnerabilitat i l'exposició.
- Conèixer els tipus de riscos derivats de l'activitat interna de la Terra: erupcions volcàniques i
terratrèmols. Saber diferenciar els tipus, causes i danys.
- Conèixer els riscos d'origen extern: inundacions, moviments gravitacionals, sòls expansius i
salins. Conèixer la causa de cada un d'ells i les seves possibles danys.
- Conèixer els diferents tipus de mesures que han d'aplicar-se davant dels riscos per aconseguir
minimitzar danys.

1. Saber determinar la perillositat d'un 1.1. Sap determinar la perillositat d'un risc utilitzant
Valoració dels riscos
risc valors de probabilitat, vulnerabilitat i exposició. CCL,
Els riscos volcànics:
2.1. Identifica les manifestacions de l'energia CMCT,
- La perillositat dels volcans. 2. Relacionar els fluxos d'energia i els
interna de la Terra i la seva relació amb els riscos CAA
- La prevenció dels riscos riscos geològics.
geològics.
volcànics.
- Els volcans espanyols i els CCL,
seus riscos. 3. Identificar els factors que afavoreixen 3.1. Explica l'origen i els factors que determinen els CMCT,
Els terratrèmols: o atenuen els riscos geològics. riscos sísmic i volcànic. CD,
- Els terratrèmols i les ones SIEP
sísmiques.
CCL,
- Els sismogrames.
4.1. Coneix els mètodes de predicció i prevenció CMCT,
- L'estudi dels terratrèmols.
dels riscos geològics interns CAA,
- Els riscos sísmics. 4. Determinar mètodes de predicció i
CSYC
- Factors que augmenten el prevenció dels riscos geològics en els
risc sísmic. riscos d'origen intern 4.2. Relaciona els riscos geològics interns amb els
- La predicció de terratrèmols. CCL,
danys que produeixen.
La prevenció dels riscos CMCT,
4.3. Coneix les zones afectades pels riscos
sísmics. CEC
geològics interns a Espanya i a la resta del món.
- Riscos sísmics a Espanya.
5.1. Coneix els factors que influeixen en la
Els riscos associats als
dinàmica d'un riu i un torrent
processos exògens:
5. Conèixer la dinàmica dels rius i saber 5.2. Sap determinar el temps de resposta en una
- Riscos associats amb la CCL
les causes i les conseqüències de les representació de la variació de l cabal d'un riu i d'un
dinàmica hidrosférica. CMCT
inundacions. torrent
- Inundacions
5.3. Coneix les mesures de predicció, prevenció i
- Inundacions a Espanya.
control pel que fa a el perill d'inundacions.
- Predicció d'inundacions.
6.1. Diferencia els diferents tipus de processos
- Riscos relacionats amb
6. Conèixer les causes dels processos gravitacionals i el seu origen
processos gravitacionals.
gravitacionals i els diferents tipus. 6.2. Coneix els diferents tipus de mesures per
- Riscos per processos
minimitzar els riscos gravitacionals
gravitacionals a Espanya.
Riscos relacionats amb les CMCT
7. Conèixer el procés que origina el
característiques geològiques 7.1. Coneix els riscos existents en zones de karst i CCL
modelatge càrstic, les formes que es
de l subsòl. les mesures encaminades a disminuir-los.
deriven d'ell i els seus riscos.
- Sòls expansius i riscos.
- diapirismo i conseqüències.
8. Conèixer el risc que suposa 8.1. Coneix els processos associats a la existència
- Riscos associats a les zones
l'existència de sòls expansius i salins. de sòls expansius i les mesures de prevenció,
331
càrstiques. predicció i control.
8.2. Coneix els processos associats a la existència

de sòls i doms salins i les mesures de prevenció,
predicció i control.
9. Mostrar iniciativa i perseverança a
l'hora d'afrontar els problemes i de
errors a l, persevera en les tasques de recuperació CCL,
defensar opinions, i desenvolupar
i participa activament en els exercicis CSYC,
actituds de respecte i col·laboració al
treballar en grup.
laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
10. Realitzar un treball experimental
emprat.
amb ajuda d'un guió de pràctiques,
descrivint la seva execució i interpretant SIEP,
10.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació
els seus resultats. CCL,
de la feina experimental.
CAA

tècniques, codis i recursos artístics en la CEC
creacions pròpies.
realització de creacions pròpies.
UD 7. Les capes fluïdes de la Terra.

En aquesta unitat s'estudiaran les característiques fonamentals de l'atmosfera i la hidrosfera, amb
l'objecte de comprendre la seva dinàmica i entendre com es produeixen el clima i la seva regulació.
Es diferencien els conceptes de clima i temps atmosfèric i s'explica la humitat atmosfèrica, com es
formen els núvols i els tipus de precipitacions que existeixen, perquè, posteriorment, es pugui entendre
millor què és el clima, els tipus que hi ha a la Terra i la seva distribució.
Objectius:
- Conèixer la composició, l'estructura i la dinàmica de l'atmosfera i explicar la seva importància
reguladora en els climes i en l'equilibri global de la planeta.
- Desenvolupar els conceptes de clima i temps atmosfèric
- Desenvolupar com es calcula la humitat i com està relacionada amb la temperatura a l'hora de la
condensació de vapor d'aigua per formar els núvols
- Saber la importància de la hidrosfera com a reguladora del clima
- Conèixer els diferents tipus de corrents oceànics, la seva distribució i el seu paper en el clima
332

Composició i estructura de 1. Identificar els efectes de la radiació 1.1. Valora la radiació solar com a recurs CCL,
l'atmosfera: solar en les capes fluides. energètic. CMCT,
- els gasos atmosfèrics. CAA
- Estructura de l'atmosfera. 1.2. Relaciona la radiació solar amb la dinàmica
CMCT
- L'atmosfera i l'origen de l'energia de les capes fluides i el clima.
externa. 1.3. Explica la relació entre la radiació solar i la CMCT,
El clima i el temps atmosfèric: geodinàmica externa. SIEP
- La pressió atmosfèrica.
2. Comprendre el funcionament de les 2.1. Identifica els components de l'atmosfera
- Gradients verticals i inversió tèrmica. CCL,
capes fluides establint la seva relació relacionant-los amb el seu origen, distribució i
- La regulació de la temperatura de CMCT
amb el clima. dinàmica.
l'atmosfera.
2.2. Explica la dinàmica de l'atmosfera i les CCL,
- Núvols i precipitacions.
seves conseqüències en el clima. CMCT,
- Fenòmens violents de l'atmosfera.
CAA
La hidrosfera.
3. Reconèixer els components de 3.1. Relaciona els components de l'atmosfera CMCT,
- Distribució de l'aigua a la biosfera.
l'atmosfera relacionant-los amb la seva amb la seva procedència. CD
- La hidrosfera com a regulador
procedència i importància biològica. 3.2. Relaciona els components de l'atmosfera CCL,
climàtic.
- La dinàmica de la hidrosfera. El cicle amb la seva importància biològica. CMCT
hidrològic. 4. Explicar la formació de precipitacions 4.1. Relaciona la circulació de masses d'aire CMCT,
Aigües continentals: relacionant-lo amb els moviments de amb els tipus de precipitacions. SIEP,
- Els rius. masses d'aire. CD
- Les glaceres. 4.2. Interpreta mapes meteorològics.
CCL,
- Les aigües subterrànies. Tipus
CMCT
d'aqüífers.
- Els llacs. 5. Conèixer la distribució de les masses 5.1. Coneix el cicle de l'aigua i les diferents CCL,
- Els aiguamolls. d'aigua a la Terra formes en que podem trobar l'aigua a la natura CMCT,
- El balanç hídric i el seu càlcul. CSYC
Les aigües marines, l'oceà:
6. Comprendre el paper de la hidrosfera 6.1. Raona el funcionament de la hidrosfera
- Dinàmica oceànica.
com a regulador climàtic. com a regulador climàtic.
- La cinta transportadora oceànica i el
6..2. Determina la influència de la circulació CCL,
seu paper regulador de l clima
oceànica en el clima. . CMCT,
- El fenomen de l ' «El Niño».
7. Associar alguns fenòmens climàtics 7.1. Explica la relació entre els corrents CSYC
amb els corrents oceànics (o la oceàniques i fenòmens com «El Niño» i els
El clima:
temperatura superficial de l'aigua). huracans, entre d'altres.
- El clima de la Península.
8. Mostrar iniciativa i perseverança a 8.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta
- Els climogrames. CAA,
l'hora d'afrontar els problemes i de els errors a l, persevera en les tasques de
- El clima de les illes Canàries CCL,
defensar opinions, i desenvolupar recuperació i participa activament en els
(l'efecte Föhn a Canàries). CSYC
actituds de respecte i col·laboració al exercicis d'aprenentatge cooperatiu.
- Interpretació de mapes SIEP
treballar en grup.
meteorològics.
Recursos energètics de l'atmosfera: 9. Realitzar un treball experimental amb 9.1. Coneix i respecta les normes de seguretat
- L'energia solar com a recurs. ajuda d'un guió de pràctiques, descrivint al laboratori, tenint cura dels instruments i el CSYC
- L'energia eòlica com a recurs. la seva execució i interpretant els seus material emprat.
L'aprofitament de l'energia eòlica a resultats. 9.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació SIEP,
Espanya. de la feina experimental. CCL,
CAA
10. Utilitzar diversos materials, 10.1. Utilitza tècniques i codis per a la
CMCT
tècniques, codis i recursos artístics en la realització de creacions pròpies.
CD
realització de creacions pròpies.
333
UD 8. El clima i els riscos associats.
En aquesta unitat estudiarem els elements i factors que determinen un clima, aprendrem a fer
climogrames ja interpretar-los.
S'explicaran els diferents climes terrestres, posant l'accent en el clima d'Espanya.
Recordarem alguns riscos associats al clima, com les inundacions, i veurem altres nous com
tifons, gota freda, ...
Finalitzarem fent un recorregut pels diferents canvis climàtics que ha patit la Terra al llarg de la
seva història.
Objectius:
- Conèixer els factors que determinen les característiques dels climes
- Saber fer un climograma i saber interpretar-lo
- Conèixer els diferents tipus de climes terrestres i les seves principals característiques
- Conèixer els diferents climes que es produeixen al territori espanyol
- Conèixer els riscos meteorològics més freqüents i les mesures contra ells
- Conèixer els canvis climàtics que han tingut lloc en els de la Terra
Contingut Criteris avaluació Estàndards d'aprenentatge CC

1.1. Diferència una situació ciclònica d'una CCL,
Elements i factors anticiclònica i les conseqüències pel que fa a el CMCT,
climàtics: 1. Conèixer l'existència de zones d'altes i baixes temps CAA
- Pressió atmosfèrica pressions 1.2. Entén la relació entre borrasques i anticiclons CMCT
- Vents
1.3. Identifica aquestes situacions en un mapa CMCT,
- Temperatura
meteorològic i sap SIEP
- Humitat
CCL,
El clima: 2.1. Coneix l'origen dels vents
CMCT
- Els Climes. 2. Comprendre l'origen dels vents i la circulació
CCL,
- Interpretació de mapes general atmosfèrica 2.2. Representa la circulació general de l'atmosfera
CMCT,
meteorològics. i els vents predominants
CAA
- Classes de climes
- El clima de la 3.1. Relaciona els elements de el clima i entén per CMCT,
Península. què hi ha diferents tipus de clima CD

3. Relacionar els elements de el clima
- El clima de les illes 3.2. Relaciona els diferents climes amb diferents CCL,
Canàries (l'efecte zones geogràfiques CMCT
Föhn a Canàries). CMCT,
4.1.Representa les dades climàtiques en forma de
Riscos meteorològics: SIEP,
climograma
- Inundacions CD
4. Saber elaborar un climograma i interpretar-lo
- Huracans
CCL,
- Gota freda 4.2. Interpreta un climograma
CMCT
Canvis climàtics de la
334
Terra
Recursos energètics de CCL,
5.1. Localitza els diferents símbols meteorològics,
l'atmosfera: 5. Saber interpretar un mapa meteorològic CMCT,
els interpreta i elabora una predicció
- L'energia solar com a CSYC
recurs.
- L'energia eòlica com a 6.1. Coneix els tipus de climes terrestres i les
6. Conèixer els diferents tipus de climes i les
recurs. seves característiques principals
seves característiques principals
L'aprofitament de 6..2. Situa geogràficament els diferents climes
CCL,
l'energia eòlica a 7.1. Situa en un mapa els diferents tipus de climes
CMCT,
Espanya. que es donen a Espanya i coneix les seves
7. Conèixer els climes principals que es donen a CSYC
característiques principals.
Espanya
7.2. Coneix el clima canari i explica per què es
produeix i en què consisteix l'efecte Fönh
8. Mostrar iniciativa i perseverança a l'hora 8.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA,
d'afrontar els problemes i de defensar opinions, i errors a l, persevera en les tasques de recuperació CCL,
desenvolupar actituds de respecte i col·laboració i participa activament en els exercicis CSYC
al treballar en grup. d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
9. Realitzar un treball experimental amb ajuda
emprat.
d'un guió de pràctiques, descrivint la seva
SIEP,
execució i interpretant els seus resultats. 9.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de
CCL,
la feina experimental.
CAA
10.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització CMCT
recursos artístics en la realització de creacions
de creacions pròpies. CD
pròpies.
UD 9. Atmosfera i hidrosfera. Recursos i impactes.
Descripció dels recursos energètics de l'atmosfera i la hidrosfera amb els seus avantatges i
inconvenients.
Estudi de la contaminació atmosfèrica (substàncies, dinàmica, interaccions, efectes, etc.) i la seva
repercussió sobre la salut de la humanitat i el futur de la Terra. Es fa especial èmfasi en la dinàmica dels
contaminants atmosfèrics i en els seus efectes sobre la flora, la fauna i les persones; que a curt termini
són molt importants i apreciables.
S'estudia la contaminació deguda a les ones (especialment, el soroll), els nivells de tolerància a
aquestes i els efectes que causen en les persones. Si bé la sensibilització de la població, en certes
zones properes a aeroports, etc., ha tingut els seus efectes a l'hora de considerar el soroll com una
important font de contaminació, encara queda molt per abordar la contaminació per soroll a discoteques
o zones de oci, i les alteracions que produeix. Continguts destacats són els referits a la pluja àcida, la
destrucció de la capa d'ozó i, sobretot, al canvi climàtic.
A continuació, s'estudien els processos que produeixen la contaminació de la hidrosfera així com
la gestió de l'aigua: la seva disponibilitat, el seu bon ús i la seva depuració.
335
Objectius:
- Enumerar i descriure les fonts d'energia procedents de l'atmosfera i la hidrosfera amb els seus
avantatges i inconvenients.
- Indicar les fonts, substàncies i formes d'energia causants de la contaminació atmosfèrica.
- Descriure l'origen dels principals contaminants de l'aire i els seus efectes sobre l'entorn i les
persones.
- Explicar la causa, les conseqüències i les solucions, en la problemàtica de la contaminació
deguda a ones.
- Valorar la importància de la conservació de la puresa de l'aire i els efectes de la seva
contaminació i el soroll sobre la salut humana.
- Explicar la causa, les conseqüències i les solucions, en relació amb la pluja àcida i el forat d'ozó.
- Raonar la importància de l'efecte hivernacle i la seva relació amb el canvi climàtic i detallar les
mesures que s'estan prenent, a nivell global, contra aquest problema.
- Indicar les fonts i substàncies causants de la contaminació de la hidrosfera, així com el problema
de la sobreexplotació.
- Explicar els diferents paràmetres que s'han de tenir en compte a l'hora de determinar la qualitat
de les aigües.
- Explicar les causes i conseqüències dels principals tipus de contaminació de les aigües:
eutrofització, marees negres i salinització.
- Explicar tot el relacionat amb la gestió de l'aigua i el manteniment de la seva qualitat.
- Explicar els processos que es duen a terme per a la depuració de les aigües.

Recursos energètics de l'atmosfera: 1.1. Coneix les energies procedents de el Sol i
- L'energia solar com a recurs. sap com s'obtenen CCL
- L'energia eòlica com a recurs. 1. Conèixer els diferents tipus d'energia 1.2. Coneix el procés d'obtenció de l'energia CMCT
L'energia hidràulica: procedents de l'atmosfera eòlica CAA
- Què és l'energia hidràulica. 1.3. Valora els avantatges i inconvenients CSYC
- Tipus i aprofitament de l'energia d'aquests tipus d'energia
hidràulica: hidroelèctrica, mareomotriu 2.1. Coneix els sistemes per obtenir energia a
2. Conèixer els sistemes per obtenir CCL,
i de les ones. partir de l'aigua i el seu funcionament
energia de la hidrosfera i la seva CMCT,
- Avantatges i inconvenients 2.2. Valora els avantatges i inconvenients
funcionament CAA,
La contaminació de l'atmosfera: d'aquests sistemes
- Les causes de la contaminació. 3.1. Identifica els efectes biològics de la
CSYC
- L'estudi de la contaminació. contaminació atmosfèrica.
3. Argumentar l'origen de la
- Sistemes de control de la qualitat de
contaminació atmosfèrica, les seves 3.2. Associa els contaminants amb el seu
l'aire. CCL,
repercussions socials i sanitàries. origen, reconeixent les conseqüències socials,
Les substàncies contaminants de CMCT
ambientals i sanitàries que produeixen.
l'aire:
- Principals substàncies 4. Proposar mesures que afavoreixen la 4.1.Describe mesures que prevenen o atenuen
CCL,
contaminants. disminució de la contaminació la contaminació atmosfèrica i l'efecte
CMCT
- Dinàmica de les substàncies atmosfèrica i de l'efecte hivernacle. hivernacle.
contaminants de l'aire. 5. Relacionar la contaminació 5.1. Relaciona el grau de contaminació amb CMCT,
336
- Influència de les condicions atmosfèrica amb els seus efectes certes condicions meteorològiques i / o CAA
atmosfèriques en els efectes dels biològics. topogràfiques.
contaminants. 5. 2. Explica els efectes biològics produïts per
CMCT
- Efectes de les substàncies la contaminació atmosfèrica.
contaminants. 6.1. Descriu els efectes locals, regionals i CCL,
- Boires contaminants i boirum. 6. Classificar els efectes locals, globals ocasionats per la contaminació de l'aire CMCT
- Prevenció i correcció de la regionals i globals de la contaminació CMCT,
contaminació per substàncies. 6.2. Distingeix l'origen i els efectes de l'ozó
atmosfèrica. CAA,
La contaminació deguda a ones: troposfèric i estratosfèric.
CSYC
- La contaminació acústica.
CCL,
- La contaminació lumínica. 7.1. Determina la importància de la capa d'ozó,
CMCT,
- Les ones electromagnètiques. 7. Comprendre la importància de la valorant els efectes de la seva disminució.
SIEP
La pluja àcida: capa d'ozó i el seu origen.
7.2. Assenyala mesures que prevenen la CMCT,
- Les causes de la pluja àcida.
disminució de la capa d'ozó. CD
- Els efectes de la pluja àcida.
8.1. Valora l'efecte hivernacle i la seva relació CMCT,
La destrucció de la capa d'ozó:
8. Determinar l'origen de l'efecte amb la vida a la Terra. CSYC
- Efectes de la destrucció de la capa
hivernacle i la seva relació amb la vida a 8.2. Comprèn i explica quins factors provoquen
d'ozó. CMCT,
la Terra. l'augment de l'efecte hivernacle i les seves
- Contaminants que destrueixen l'ozó. CAA
- Vigilància de la capa d'ozó. conseqüències.
El canvi climàtic: 9.1. Coneix que és el canvi climàtic, quins són

- El canvi climàtic per augment de els processos que el causen i quines són les
l'efecte hivernacle. seves conseqüències.
- El canvi climàtic actual i les seves 9. Determinar els processos causants 9.2. Valora la necessitat de disminuir les CMCT,
conseqüències. del canvi climàtic global i les seves emissions de gasos d' 'efecte hivernacle CAA
- La lluita contra el canvi climàtic: la conseqüències 9.3. Coneix accions de la vida quotidiana per CSYC
reducció i captura del'CO2. disminuir les emissions
- Les conseqüències del canvi 9.4. Coneix algunes de les cimeres, reunions i
climàtic. acords en matèria de canvi climàtic.
- La Cimera de París. 10.1. Coneix i descriu l'origen i els efectes de la
La contaminació de l'aigua: 10. Classificar els contaminants de contaminació de les aigües superficials i CMCT,
- Les causes de la contaminació. l'aigua que fa al seu origen i als efectes subterrànies. CAA
- Tipus de contaminació de l'aigua. que produeixen. 10.2. Relaciona els principals contaminants de CSYC
- Tipus de contaminants de l'aigua. l'aigua amb el seu origen i els seus efectes.
Efectes generals de la contaminació 11.1. Coneix i descriu els principals indicadors
de l'aigua: de qualitat de l'aigua.
- Contaminació de les aigües fluvials. 11.2. Descriu el procés d'eutrofització de les CMCT,
11. Conèixer els indicadors de qualitat
- Demanda biològica d'oxigen. aigües valorant les conseqüències de la CAA
de l'aigua.
- Autodepuració dels corrents fluvials. mateixa. CSYC
- Contaminació de les aigües 11.3. Coneix la problemàtica de les marees
subterrànies. negres i la salinització.
- Contaminació dels mars i oceans. 12. Valorar les repercussions que té per 12.1. Proposa actituds i accions, individuals,
CMCT,
- Eliminació de les marees negres. a la humanitat la contaminació de estatals i intergovernamentals que minimitzin
CAA
- Contaminació de les aigües l'aigua, proposant mesures que l'evitin o les repercussions ambientals de la
CSYC
estancades: l'eutrofització. disminueixin contaminació de l'aigua.
Altres impactes sobre la hidrosfera:
13. Conèixer els sistemes de CMCT,
- La sobreexplotació dels aqüífers. 13.1. Esquematitza les fases de potabilització i
potabilització i depuració de les aigües CAA
Depuració i potabilització d'aigua: depuració de l'aigua en una EDAR.
residuals. CSYC
- Sistemes de tractament i depuració
de les aigües residuals urbanes. 14.1. Coneix els diferents usos de l'aigua. CMCT,
14. Conèixer els diferents usos de
- Tractament de l'aigua de consum. 14.2. És conscient el problema que suposa la CAA
l'aigua
sequera en relació als usos de l'aigua CSYC
337
- Sistema de depuració més usual 15.1. Enumera i descriu accions encaminades

d'una EDAR. a disminuir el consum d'aigua CMCT,
15. Valorar les mesures encaminades a
La qualitat de l'aigua: 15.2. Coneix el procés de dessalació d'aigua CAA
la bona gestió dels recursos hídrics
- Paràmetres indicadors de qualitat de de mar per aconseguir major quantitat de CSYC
l'aigua. recurs
- Indicadors biològics de 16. Mostrar iniciativa i perseverança a
16.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta
contaminació. l'hora d'afrontar els problemes i de CMCT,
els errors a l, persevera en les tasques de
L'aigua com a recurs: defensar opinions, i desenvolupar CAA
recuperació i participa activament en els
- Recursos d'aigua naturals. actituds de respecte i col·laboració al CSYC
exercicis d'aprenentatge cooperatiu.
- L'any hidrològic. treballar en grup.
- L'ús del aigua. 17.1. Coneix i respecta les normes de
17. Realitzar un treball experimental
- La sequera. seguretat al laboratori, tenint cura dels CMCT,
amb ajuda d'un guió de pràctiques,
- La sequera a Espanya. instruments i el material emprat. CAA
descrivint la seva execució i interpretant
- Control i protecció de la qualitat de 17.2. Desenvolupa amb autonomia la CSYC
els seus resultats.
l'aigua a Espanya. planificació de la feina experimental.
- La gestió de l'aigua. 18. Utilitzar diversos materials, CMCT,
- La gestió de la demanda. 18.1. Utilitza tècniques i codis per a la
tècniques, codis i recursos artístics en la CAA
- La dessalació d'aigua marina. realització de creacions pròpies.
realització de creacions pròpies. CSYC
UD 10. La biosfera com a sistema.

La unitat s'inicia amb les definicions d'ecosistema i dels seus elements. A continuació, es
descriuen la circulació de l'energia i la matèria, i els paràmetres tròfics de l'ecosistema: biomassa,
producció i productivitat.
A més, s'analitzen els tres tipus de models mitjançant els quals es representen les relacions
tròfiques: cadenes tròfiques, xarxes tròfiques i piràmides tròfiques. En general, es presenten els
diferents conceptes amb un seguit d'esquemes que mostren les seves relacions semàntiques, i que
poden actuar molt bé com recapituladores de les descripcions i anàlisis verbals de el text.
En la mesura del possible, els exemples (sempre molt generals) corresponen a espècies de fauna
i flora familiars per a l'alumnat, i denominades amb els seus noms vulgars. En l'última part de la unitat es
descriuen els cicles biogeoquímics, que es complementen amb esquemes (o xarxes conceptuals), que
pretenen que els alumnes i les alumnes visualitzin les relacions que s'estableixen entre els nutrients en
qüestió i els components de la biosfera i de la geosfera. També s'estudien els cicles biogeoquímics i la
seva alteració per part de l'acció humana.
Objectius:
- Desenvolupar el concepte d'ecosistema i descriure'n les característiques, paràmetres i estructura
tròfica i relacions.
- Explicar el funcionament dels cicles biogeoquímics, els tipus i la importància en els ecosistemes.
- Analitzar les diferents formes de representar el flux de matèria i energia en els ecosistemes i
indicar avantatges i inconvenients de cada un en relació a representar més adequadament la
realitat.
- Elaborar i interpretar cadenes, xarxes i piràmides tròfiques.
338
UD 10
1.1. Identifica els factors limitants de la CMCT,
La circulació de matèria i d'energia:
producció primària i aquells que augmenten la CD,
- La definició d'ecosistema.
seva rendibilitat. CAA
- Els fluxos d'energia i de matèria a la
1. Reconèixer les relacions tròfiques 1.2. Esquematitza les relacions tròfiques d'un CMCT,
Terra.
dels ecosistemes, valorant la influència ecosistema. SIEP
- L'energia en els ecosistemes.
dels factors limitants de la producció CMCT,
Els paràmetres tròfics de
primària i aquells que augmenten la 1.3. Interpreta gràfics, piràmides, cadenes i CD,
l'ecosistema:
seva rendibilitat. xarxes tròfiques. CAA,
- La biomassa.
CEC
- La producció.
- La productivitat. 1.4. Explica les causes de la diferent CCL,
L'estructura tròfica de l'ecosistema: productivitat en mars i continents. CMCT
- Els productors. 2. Comprendre la circulació de CMCT,

2.1. Esquematitza els cicles biogeoquímics,
- Els consumidors. bioelements (sobretot O, C, N, P i S) CD,
argumentant la importància del seu equilibri.
- Els descomponedores. entre la geosfera i els éssers vius. SIEP
Les relacions tròfiques en 3. Mostrar iniciativa i perseverança a
3.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta CAA,
l'ecosistema: l'hora d'afrontar els problemes i de
els errors a l, persevera en les tasques de CCL,
- Cadenes alimentàries o tròfiques. defensar opinions, i desenvolupar
recuperació i participa activament en els CSYC,
- Xarxes alimentàries. actituds de respecte i col·laboració al
exercicis d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
- Piràmides tròfiques o ecològiques. treballar en grup.
Els cicles biogeoquímics. 4.1. Coneix i respecta les normes de seguretat
Els cicles de nutrients gasosos: al laboratori, tenint cura dels instruments i el CSYC
4. Realitzar un treball experimental amb
- El cicle de l'oxigen. material emprat.
ajuda d'un guió de pràctiques, descrivint
- El cicle del carboni.
la seva execució i interpretant els seus SIEP,
- El cicle del nitrogen. 4.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació
resultats. CCL,
- La fixació simbiòtica del nitrogen. de la feina experimental.
CAA
Els cicles de nutrients sedimentaris:
5. Utilitzar diversos materials, tècniques,
- El cicle del sofre. 5.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització
codis i recursos artístics en la realització CEC
- El cicle del fòsfor. de creacions pròpies.
de creacions pròpies.
UD 11. Autoregulació en l'ecosistema.

Els ecosistemes són entitats que no romanen estàtiques al llarg de el temps. Mantenen la seva
organització autoregulant, a causa de el continu flux continu de matèria i energia que els recorre;
processant i responent adaptativament a qualsevol tipus de variació ambiental. Per això els ecosistemes
es reajusten i s'adapten contínuament, persistint i avançant en el temps (mitjançant el procés de la
successió dels seus biocenosis) cap a un estat teòric de màxima estabilitat i eficàcia a la qual se sol
denominar clímax. Aquí, s'analitzen els tipus de successions, les etapes de les seves sèries, les
conseqüències dels canvis que ocorren en elles i com es pot produir el procés de regressió. Així mateix,
s'expliquen els efectes que tenen en les successions l'explotació dels ecosistemes.
Objectius:
- Reconèixer els ecosistemes com a entitats que canvien en el temps.
- Definir els conceptes de successió i clímax, i descriure els seus tipus.
- Classificar els tipus de successions i indicar causes i característiques de cadascuna de les
339
etapes de les sèries fins a la clímax.

- Interpretar els canvis en els ecosistemes en termes de successió, autoregulació i regressió.

1.1. Identifica els canvis que es produeixen en les CCL,
successions ecològiques, interpretant la variació dels CMCT,
Autoregulació dels ecosistemes: paràmetres tròfics. CD
-Característiques de les poblacions 1.2. Coneix els mecanismes naturals d'autoregulació CMCT,
-Autoregulació de les poblacions dels ecosistemes. CAA
-Els factors abiòtics i biòtics i el 1. Comprendre els mecanismes
CCL,
naturals d'autoregulació dels 1.3. Argumenta la repercussió de l'acció humana sobre
creixement de la població. CMCT,
ecosistemes i valorar la els ecosistemes.
-Relacions inter i intraespecífiques CSYC
Successió. Successions primària i repercussió de l'acció humana
CCL
secundària: sobre els ecosistemes. 1.4. Reconeix les etapes d'una successió i sap els
CMCT
- Concepte de successió. canvis que es produeixen en cadascuna d'elles
CSYC
- Successions primàries i
CCL
secundàries. 1.5. Sap diferenciar una successió primària d'una
CMCT
- La clímax a les nostres latituds. secundària
CSYC
- Tipus de sèries.
2. Mostra iniciativa i perseverança
Les causes de les successions: 2.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA,
a l'hora d'afrontar els problemes i
- Successions per causes errors a l, persevera en les tasques de recuperació i CCL,
de defensar opinions, i
autògenes. participa activament en els exercicis d'aprenentatge CSYC,
desenvolupar actituds de respecte
- Successions per causes cooperatiu. SIEP
i col·laboració al treballar en grup.
exògenes.
Canvis, autoregulació i explotació: 3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
3. Realitzar un treball
- Canvis en la successió cap a la laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
experimental amb ajuda d'un guió
clímax. emprat.
de pràctiques, descrivint la seva
- La regressió. SIEP,
execució i interpretant els seus 3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de la
- Autoregulació de l'ecosistema. CCL,
resultats. feina experimental.
- Poblacions oportunistes enfront de CAA
poblacions en equilibri. 4. Utilitzar diversos materials,
- Explotació i successió. tècniques, codis i recursos 4.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització de
CEC
artístics en la realització de creacions pròpies.
creacions pròpies.
UD12. La biodiversitat de la biosfera.

En aquesta unitat es contempla la biosfera com a patrimoni de la humanitat (de la qual forma part)
i globalment com un recurs fràgil i limitat. I això es deu al fet que avui es valora als ecosistemes de la
planeta com a recursos que presten serveis imprescindibles i quantificables. En relació amb aquests
serveis es troba la biodiversitat.
Després de l'explicació del què és la biodiversitat, els seus components i el seu origen, s'aborda
el problema de la pèrdua de la biodiversitat al planeta i la relació ecosistèmica entre estabilitat i
biodiversitat.
S'estudien els diferents biomes així com els principals ecosistemes aquàtics.
340
Objectius:
- Reconèixer els ecosistemes de la biosfera com a recursos fràgils i limitats. Conèixer i
comprendre la importància dels serveis que presten.
- Definir el concepte de biodiversitat i explicar el seu origen i components.
- Analitzar i valorar la importància de la pèrdua de biodiversitat, en relació amb els diferents
recursos de la biosfera i detallar algunes alternatives per evitar-la.
- Conèixer els diferents tipus d'ecosistemes i relacionar-los amb la seva situació geogràfica i clima.
CCL,
1. Valorar la repercussió de l'acció humana 1.1. Argumenta la repercussió de l'acció humana sobre
CMCT,
La biosfera: patrimoni i sobre els ecosistemes. els ecosistemes.
CSYC
recurs fràgil i limitat:
- L'explotació dels recursos
de la biosfera.
2.1. Relaciona les diferents activitats humanes amb les CMCT,
- Els ecosistemes com a
repercussions en la dinàmica de l'ecosistema. CD
recurs.
2.2. Argumenta la importància de la biodiversitat i els CMCT,
- L'avaluació dels
2. Distingir la importància de la riscos que suposa la seva disminució. CAA
ecosistemes del mil·lenni.
biodiversitat i reconèixer les activitats que 2.3. Relaciona les accions humanes amb la seva CMCT,
- Relació entre biodiversitat
tenen efectes negatius sobre ella. influència en la biodiversitat de l'ecosistema. SIEP
i serveis dels ecosistemes.
La biodiversitat: CCL,
- El concepte de 2.4. Valora i coneix l'estat de la biodiversitat a Espanya CMCT,
biodiversitat. CSYC
- Els components de la 3.1. Reconeix els components dels diferents CCL,

3. Diferenciar els components dels
biodiversitat. ecosistemes i sap localitzar-los segons la zona CMCT,
diferents biomes i ecosistemes aquàtics
- L'origen de la biodiversitat. climàtica CSYC
- La pèrdua de biodiversitat. 4. Mostrar iniciativa i perseverança a l'hora 4.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA,
- Binomi estabilitat- d'afrontar els problemes i de defensar errors a l, persevera en les tasques de recuperació i CCL,
diversitat. opinions, i desenvolupar actituds de participa activament en els exercicis d'aprenentatge CSYC,
- Els generadors de canvi. respecte i col·laboració al treballar en grup. cooperatiu. SIEP
- La biodiversitat a Espanya 5.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
Ecosistemes terrestres: 5. Realitzar un treball experimental amb laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
Biomes ajuda d'un guió de pràctiques, descrivint la emprat.
Ecosistemes aquàtics: seva execució i interpretant els seus SIEP,
Marins 5.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de la
resultats. CCL,
D'aigua dolça feina experimental.
CAA
creacions pròpies.
341
UD 13. La biosfera i els seus recursos.

Tenint present el concepte de biodiversitat vist en la unitat anterior, s'analitzaran els dos grans
blocs de recursos naturals renovables que constitueixen els d'origen vegetal (agrícoles i forestals) i
animal (ramaderia i pesca -no es considera en aquest text la caça-) . Es descriuen els tipus,
característiques, funcions, així com els impactes que causen o pateixen com a conseqüència de
l'activitat humana. S'expliquen tant els diferents tipus d'agricultura i de ramaderia, i les seves
repercussions en el medi ambient com les funcions dels boscos i els problemes de la seva degradació i
desforestació.
Com correlat a aquests recursos, s'analitza l'energia de la biomassa com una font sostenible
d'energia lligada a la biosfera, i es descriuen els tractaments que s'utilitzen per al seu aprofitament, i els
avantatges i els inconvenients que té el seu ús. La situació dels recursos pesquers en l'actualitat i els
efectes negatius que tenen el nivell de les extraccions i ús d'algunes arts de pesca. Es descriu
l'aqüicultura com a alternativa sostenible.
Objectius:
- Classificar i descriure els recursos de la biosfera (agraris, ramaders, pesquers i forestals);
identificar els diferents impactes que pateixen o produeixen i els perjudicis que causaria el seu
esgotament a causa de les activitats humanes.
- Determinar els beneficis que s'obtenen de l'explotació de recursos forestals, pesquers, etc.,
considerant els perjudicis del seu esgotament i els de l'impacte ambiental produït per aquesta
explotació.
- Descriure la importància de la biomassa com a recurs energètic, els seus tipus, i analitzar
avantatges i desavantatges dels biocarburants.

Els recursos vegetals: l'agricultura: CCL,
- Impactes ambientals de l'agricultura. 1.1. Analitza els problemes ambientals CMCT,
- El sòl i els recursos alimentaris agrícoles. produïts per la desforestació, l'agricultura CD,
- Tipus d'agricultura segons l'ús de l'aigua. 1. Analitzar els problemes ambientals i la ramaderia. CAA,
Els recursos de la biosfera: la ramaderia: produïts per la desforestació, SIEP
- Característiques dels recursos ramaders. l'agricultura, la ramaderia i la pesca. CMCT,
1.2. Relaciona la sobreexplotació dels
- Animals emprats per a la ramaderia. CD,
recursos pesquers amb impactes en les
- Els impactes ambientals de la ramaderia. CSYC,
zones litorals.
- L'agricultura i la ramaderia ecològiques. SIEP
- L'agricultura biotecnològica. 2. Mostrar iniciativa i perseverança a 2.1. Mostra una actitud emprenedora,
CAA,
Els recursos de la biosfera: els boscos: l'hora d'afrontar els problemes i de accepta els errors a l, persevera en les
CCL,
- Les funcions dels boscos. defensar opinions, i desenvolupar tasques de recuperació i participa
CSYC,
- La degradació dels boscos i la actituds de respecte i col·laboració al activament en els exercicis
SIEP
desforestació. treballar en grup. d'aprenentatge cooperatiu.
342
La biomassa com a recurs energètic:

3.1. Coneix i respecta les normes de
- Tipus de biomassa utilitzables.
3. Realitzar un treball experimental seguretat al laboratori, tenint cura dels CSYC
- Mètodes per obtenir energia de la biomassa.
amb ajuda d'un guió de pràctiques, instruments i el material emprat.
- Aprofitament energètic de la biomassa:
descrivint la seva execució i
avantatges i inconvenients. SIEP,
interpretant els seus resultats. 3.2. Desenvolupa amb autonomia la
Els recursos de la biosfera: el préssec: CCL,
planificació de la feina experimental.
- Els recursos pesquers. CAA
- L'aqüicultura.
- Impactes produïts per la pesca. 4.1. Utilitza tècniques i codis per a la
tècniques, codis i recursos artístics en CEC
- Les arts de pesca. realització de creacions pròpies.
la realització de creacions pròpies.
- Sostenibilitat dels recursos pesquers.
UD 14. El paisatge i el territori.

La importància actual del paisatge es deu al fet que en el seu estudi convergeixen àmbits
geològics, florístics, faunístics, ecològics, sociològics, estètics ...; és a dir, culturals en sentit ampli. Per
això, els continguts relacionats amb el tema s'incorporen a la seqüència amb la categoria d'unitat
temàtica.
Partint de l'anàlisi de les accepcions del concepte de paisatge, i analitzant sota l'òptica ecològica
(fenosistema / criptosistema), la unitat desenvolupa inicialment els components del paisatge, la seva
dinàmica, els indicadors; i s'analitza el fenomen de la percepció (elements, factors i altres propietats). A
continuació, seguint les pautes d'organització dels continguts en el text, s'analitzen les alteracions del
paisatge i els mètodes de correcció dels impactes.
Després d'això, s'està en condicions de valorar el paisatge com a recurs natural. Quant als
procediments aplicats a el desenvolupament didàctic de la unitat, les activitats d'anàlisi i interpretació de
paisatges són fonamentals. Les imatges fixes (en paper o projectades) són el substrat idoni per a aquest
tipus d'activitats. El desenvolupament de la capacitat d'observació de l'alumnat és imprescindible per
aconseguir lectures adequades que permetin aplicar els continguts adquirits sobre el tema.
Objectius:
- Explicar el concepte de paisatge des del punt de vista de l'ecologia, com a recurs natural i
des del punt de vista psicològic.
- Identificar, descriure i analitzar els components i la dinàmica del paisatge ecològic.
- Descriure les causes de les alteracions en el paisatge i els tipus de mesures de correcció de
les zones deteriorades.
- Desenvolupar la capacitat de percepció ambiental multisensorial i potenciar els valors
estètics, emocionals i sentimentals de l'entorn.
343

CCL,
1.1. Argumenta la repercussió de l'acció humana CMCT,
El paisatge. Definició i tipus:
sobre els ecosistemes. CD,
- Definició de paisatge.
1. Valorar la repercussió de l'acció CAA
- Tipus de paisatges.
humana en els ecosistemes. CCL,
- Fenosistema i criptosistema.
Components i dinàmica del 1.2. Avalua la fragilitat del paisatge i els impactes CMCT,
paisatge: més freqüents que pateix. CSYC,
- Components del paisatge. CEC
- Elements de el paisatge 2. Mostrar iniciativa i perseverança a

ecològic. l'hora d'afrontar els problemes i de
errors a l, persevera en les tasques de CCL,
- El paisatge, un recurs defensar opinions, i desenvolupar
recuperació i participa activament en els exercicis CSYC,
natural. actituds de respecte i col·laboració al
Les alteracions del paisatge: treballar en grup.
- Causes de l'alteració del 3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
paisatge. 3. Realitzar un treball experimental amb laboratori, tenint cura dels instruments i el CSYC
- Els impactes en el paisatge. ajuda d'un guió de pràctiques, descrivint material emprat.
- La correcció de l'impacte la seva execució i interpretant els seus SIEP,
3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació
visual. resultats. CCL,
de la feina experimental.
- Restauració, recuperació i CAA
rehabilitació de zones
deteriorades. 4.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització
UD 15. El sòl.
S'aborda el concepte de sòl des d'una perspectiva globalitzadora que el concep com una capa
vivent, en contínua evolució, que representa una interfase entre la geosfera, la biosfera, la hidrosfera i
l'atmosfera.
El seu estudi s'inicia amb les característiques i el procés de formació de terra. En aquest apartat
es detallen la composició i les propietats de terra i els principals factors que incideixen en el seu
desenvolupament i evolució. Això porta a definir els conceptes d'horitzó (i els seus tipus) i perfil de terra.
A continuació, es procedeix a classificar esquemàticament els sòls ja ressenyar els principals
tipus de sòls presents a Espanya. Es considera només la classificació climàtica tradicional.
En els epígrafs següents es considera el sòl com un recurs natural, el problema de la pèrdua de
la seva capacitat productiva i les mesures per evitar la seva degradació.
Finalment, es descriuen les causes que produeixen la seva contaminació i la seva pèrdua o
erosió. En relació amb aquest assumpte, s'aprofundeix en el concepte de desertificació i en l'abast
d'aquest problema (tant en el món com a Espanya), i es detallen els factors que el provoquen i les
mesures que cal adoptar per frenar-lo.
Objectius:
- Desenvolupar el concepte de sòl, i detallar la seva composició, característiques, formació i
evolució.
- Explicar el perfil de terra i classificar els tipus principals de sòls.
344
- Reconèixer el sòl com a recurs natural, la seva importància i la seva influència en els tipus
d'agricultura.
- Explicar el concepte de contaminació i erosió de terra, les causes i els seus efectes.
- Analitzar les conseqüències de la degradació o pèrdua de terra. Conèixer tècniques que
permeten identificar el grau d'alteració dels sòls.
- Conèixer les estratègies de lluita contra la desertificació i zones espanyoles amb aquest risc.

CCL,
1. Conèixer els factors que intervenen 1.1. Enumera i explica els factors que intervenen en la CMCT,
El sòl: interfase i recurs:
en el procés de formació d'un sòl formació de terra CD,
- El sòl característiques i
CSYC
formació.
2.1. Coneix els diferents components d'un sòl
- La composició de terra.
2.2.Conoce les característiques dels horitzons d'un CCL,
- La formació i evolució de terra. 2. Conèixer els components i el perfil
sòl CMCT,
- El perfil d'terra. dels sòls
CD,
- Sòls i topografia. 2.3. Identifica en una imatge, els diferents horitzons
CSYC
Tipus de sòls:
CCL,
- La classificació dels sòls. 3. Identificar els tipus de sòl,
3.1. Classifica els tipus de sòl relacionant-los amb la CMCT,
- Els sòls d'Espanya. relacionant-los amb la litologia i el clima
litologia i el clima que els origina. CD,
El sòl com a recurs fràgil i que els han originat.
CSYC
escàs:
- El sòl, un recurs natural. 4. Valorar el sòl com a recurs fràgil i 4.1. Valora el sòl com a recurs fràgil i escàs. CMCT,
- La pèrdua de la capacitat escàs. Diferenciar desertització i 4.2. Diferencia els conceptes desertització i CSYC,
productiva de terra. desertificació. desertificació. CEC
- Mesures per evitar la CCL,

degradació de terra. 5. Conèixer tècniques de valoració del 5.1. Identifica el grau d'alteració d'un sòl aplicant CMCT,
- Tècniques de valoració de grau d'alteració d'un sòl diferents tècniques de valoració. CAA,
l'alteració de terra. SIEP
L'erosió i la contaminació de 6. Mostrar iniciativa per afrontar 6.1. Mostra una actitud emprenidora, accepta els CAA,
terra: problemes i defensar opinions, i errors a l, persevera en les tasques de recuperació i CCL,
- L'erosió. desenvolupar actituds de respecte i participa activament en els exercicis d'aprenentatge CSYC,
- L'erosió a Espanya. col·laboració al treballar en grup. cooperatiu. SIEP
- La contaminació de terra. 7.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
La desertificació i la laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
7. Realitzar un treball experimental amb
desertització
ajuda d’un guió de pràctiques, emprat.
- La desertificació. Aridesa i
descrivint la seua execució i interpretant SIEP,
sequera. 7.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de la
resultats CCL,
- Usos de terra i desertificació. feina experimental.
CAA
- Lluita contra la desertificació.
- La desertificació a Espanya. 8.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització de
tècniques, codis i recursos artístics per CEC
creacions pròpies.
fer creacions pròpies
345
UD 16. El sistema litoral

En aquesta unitat s'estudia el litoral, considerat una interfase entre les aigües estabilitzades i les
terres emergides.
En primer lloc, s'aborden els processos geològics que el modelen o els processos litorals: com
l'energia de el moviment de la mar porta a terme una acció geològica sobre les roques del litoral i
produeix en ell unes formes característiques; i com recull els sediments procedents de el continent, que
arriben a ell a través dels agents evacuadors, i els reté i modifica abans del seu destí final a les conques
de sedimentació.
Després de la descripció esquemàtica de les formes del modelat litoral, es descriuen les
característiques i es classifiquen els diferents tipus d'ecosistemes litorals que hi ha al planeta: els
diferents tipus d'aiguamolls costaners segons Ramsar, els manglars i els esculls de coral. Es detallen la
seva importància biològica, les causes del seu deteriorament i les principals mesures que s'han de
prendre per aconseguir la seva conservació; a més, s'explica com el sistema litoral és font de recursos i
biodiversitat. Finalment, es descriuen els principals riscos i impactes relacionats amb els processos
litorals, fent especial èmfasi en les activitats humanes que estan alterant l'equilibri dels ecosistemes
costaners i amplifiquen els riscos al litoral.
Objectius:
- Reconèixer els mecanismes de la modelització en la interfase litoral, i descriure les accions
geològiques pròpies i les formes de la modelització resultants.
- Identificar les diferents formes del modelat litoral i assenyalar els mecanismes que les han
originat.
- Descriure les característiques i importància dels aiguamolls costaners i ser conscient de la
necessitat de la seva conservació.
- Analitzar les característiques dels manglars i els esculls de coral, la seva importància
ecològica i els impactes i amenaces que pateixen.
- Conèixer les mesures de protecció de les zones humides a Espanya i la importància del
conveni de Ramsar en la seva conservació.
- Enumerar i descriure els principals riscos i impactes al litoral i la influència de les activitats
humanes en la seva amplificació.

1. Comprendre les
CMCT,
Els processos litorals: característiques de 1.1. Coneix les característiques de sistema litoral.
CAA
- Els mecanismes del modelat litoral. sistema litoral.
- Accions geològiques pròpies de litoral. 2. Analitzar i valorar CCL,
2.1. Valora el sistema litoral com a font de
- Formes de el modelatge litoral. l'evolució dels recursos CMCT,
recursos i biodiversitat.
Els aiguamolls costaners: pesquers. CEC
346
- Definició d'aiguamoll segons el conveni

CMCT,
de Ramsar. 2.2. Relaciona la sobreexplotació dels recursos
CAA,
- Tipus d'aiguamolls costaners. pesquers amb impactes en les zones litorals.
SIEP
- Valors dels aiguamolls costaners.
- La conservació dels aiguamolls costaners 3. Valorar la
CCL,
a Espanya. conservació de les 3.1. Estableix la importància de la conservació de
CMCT,
- Els manglars. zones litorals pel seu les zones litorals.
CSYC
- Característiques dels manglars. elevat valor ecològic..
- Tipus de manglars. 4. Mostrar iniciativa i
- La desaparició dels manglars. perseverança a l'hora
Els esculls de corall: d'afrontar els problemes 4.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta els CAA,
- Característiques dels esculls. i de defensar opinions, i errors a l, persevera en les tasques de CCL,
- Tipus d'esculls coral·lins. desenvolupar actituds recuperació i participa activament en els exercicis CSYC,
- Factors abiòtics que permeten l'existència de respecte i d'aprenentatge cooperatiu. SIEP
d'esculls. col·laboració al treballar
- Els esculls coral·lins com a recurs. en grup.
- La destrucció dels esculls de coral.
5. Realitzar un treball 5.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al
El sistema litoral com a font de recursos i
experimental amb ajuda laboratori, tenint cura dels instruments i el CSYC
biodiversitat.
d'un guió de pràctiques, material emprat.
Riscos i impactes al litoral:
descrivint la seva SIEP,
- Riscos relacionats amb els processos 5.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació
execució i interpretant CCL,
litorals. de la feina experimental.
els seus resultats. CAA
- La llei de costes.
- Activitats humanes i amplificació de riscos
al litoral.
6. Utilitzar diversos
- Problemes derivats de l'ocupació massiva
materials, tècniques,
de litoral. 6.1. Utilitza tècniques i codis per a la realització
codis i recursos artístics CEC
- Principals causes de l'impacte ambiental de creacions pròpies.
en la realització de
en les nostres costes.
creacions pròpies
- Riscos derivats dels processos litorals a
Espanya.
UD 17. El problema dels residus

Un dels problemes fonamentals de la nostra societat és la ingent quantitat de residus que
generem i el com desfer-se'n perquè no constitueixin un problema ambiental.
En aquesta unitat es desenvolupa el concepte de residu, es classifiquen i descriuen els diferents
tipus, segons el seu origen o característiques, i s'analitzen els mètodes i nivells de gestió per a cada un
d'ells. Es ressenyen els cinc nivells de gestió, assenyalant les noves tendències i s'examinen
detalladament els nivells de la regla de les tres erres.
S'analitza la valorització del fem com a recurs energètic i els processos per obtenir
biocombustibles o energia a partir dels residus.
Finalment s'observa la funció i característiques dels abocadors controlats i la importància de la
seva correcta ubicació.
En aquesta unitat subjau la importància del protagonisme de les persones, amb l'adquisició
d'hàbits ciutadans en relació amb les fases de valorització dels residus i especialment dels urbans.
347
Objectius:
- Conèixer les característiques dels diferents tipus de residus sòlids urbans i industrials, els
seus tipus, origen, aspectes de la seva gestió i repercussions ambientals.
- Descriure els nivells de gestió dels residus.
- Explicar la importància de les escombraries com a recurs energètic i la necessitat i
característiques dels abocadors controlats.
Criteris Estàndards
Continguts CC
d'avaluació d'aprenentatge avaluables
CMCT,
1.1. Analitza el desenvolupament dels països,
CD,
relacionant-lo amb problemes ambientals i la qualitat
CAA,
de vida.
Els residus i la seva CSYC
classificació:
- El concepte de residu. CCL,
1.2. Relaciona el consum d'alguns productes i el
- Tipus de residus. CMCT,
1. Determinar l'origen dels residus, les
deteriorament del mig.
La gestió dels residus: SIEP
conseqüències de la seva producció valorant la
- Nivells de gestió de
gestió dels mateixos.
residus. CCL,
1.3. Exposa polítiques ambientals adequades a la
- Marc legal en la gestió CMCT,
defensa el medi.
de residus. CAA
- La regla de les tres
erres. CMCT,
- Reducció. 1.4. Argumenta l'origen dels residus valorant la seva
CD,
- Reutilització. gestió.
CSYC
- Reciclatge.
- La recollida selectiva 2. Mostrar iniciativa i perseverança a l'hora 2.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta a els CAA,
de residus. d'afrontar els problemes i de defensar opinions, errors a l, persevera en els Tasques de recuperació i CCL,
- La valorització: les i desenvolupar actituds de respecte i participa activament a els exercicis d'aprenentatge CSYC,
escombraries com a col·laboració al treballar en grup. cooperatiu. SIEP
recurs energètic.
3.1. Coneix i respecta els normes de seguritat al
- Obtenció de biogàs en
abocadors.
3. Realitzar un treball experimental amb ajuda emprat.
- El futur de la
d'un guió de pràctiques, descrivint la seva
incineració.
execució i interpretant els seus resultats. SIEP,
- Abocadors controlats. 3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de la
CCL,
- Característiques d'un feina experimental.
CAA
abocador controlat.

4.1. Utilitza Tècniques i CODIS per a la Realització
pròpies.
348
UD 18. La gestió ambiental

Les actituds personals en la defensa de l'entorn demostren la sensibilitat de les poblacions i de
les persones davant d'aquests temes, i les polítiques de gestió ambiental (mitjançant mesures
protectores o correctores) evidencien la sensibilitat dels governs davant els problemes mediambientals,
que, en molts casos, són problemes globals que han de plantejar-se a escala de tot el planeta.
Dos són els pilars bàsics d'aquesta política mediambiental: l'ordenació del territori i els estudis
d'impacte ambiental (especialment aquest últim, on, en certes fases, els individus, grups i organitzacions
poden intervenir amb al·legacions). S'explica què és un EIA (objectius, activitats i fases) i quines
activitats industrials, mineres, obres públiques, etc., tenen l'obligació de fer aquests estudis. Els
innombrables aspectes de què consta un EIA permeten comprendre el complex que és l'estudi del medi
natural i les interaccions que té amb les activitats humanes. També, es descriuen mètodes d'identificació
i avaluació dels impactes.
Tots els problemes ambientals es tracten en conferències al respecte (es revisen les més
importants celebrades), per governs i organismes relacionats amb la cura de l'entorn. Se citen les ONG
ambientalistes més importants que tenim a Espanya.
En relació amb la conscienciació dels ciutadans, s'explica la importància de l'educació ambiental i
les mesures legals adoptades per la nostra societat per aconseguir la protecció i la defensa el medi
ambient. Pràcticament, totes les activitats humanes estan ordenades i regulades. Així es comprèn que
hi hagi tota una normativa de diversos estaments que regeix les activitats relacionades amb el medi
natural o que incideixen. Som a la Unió Europea, i la major capacitat legislativa correspon al Parlament
Europeu. En moltes ocasions, Espanya ha de transposar aquestes lleis a la seva pròpia legislació. El
coneixement de les lleis és una obligació que tenim tots els ciutadans, tant per adaptar les nostres
activitats a elles com per a exigir complir-les. En relació amb la protecció de l'entorn a Espanya, es
revisen les estratègies de protecció dels espais naturals a Espanya, explicant les categories de
protecció més importants. Se citen els parcs nacionals, indicant-ne les característiques, els ecosistemes
que protegeixen i la seva ubicació geogràfica.
Objectius:
- Explicar el concepte, tipus i mesures de gestió ambiental.
- Conèixer els objectius de l'ordenació del territori i la finalitat dels mapes de risc.
- Explicar el concepte d'avaluació d'impacte ambiental (objectius, activitats i fases) i entendre, i
saber aplicar, algun dels instruments més habituals utilitzats per al seu estudi.
- Conèixer les principals conferències internacionals en què s'han tractat els problemes
ambientals del planeta, conclusions i organismes que s'ocupen d'aquests temes.
- Apreciar la importància de l'educació ambiental per a sensibilització i informació social.
- Conèixer el panorama general de la legislació mediambiental i les diferents categories de
protecció dels espais naturals a Espanya.
- Indicar característiques, ecosistemes i situació geogràfica dels parcs nacionals espanyols.
349
UD 18
1.1. Analitza la informació facilitada per alguns
La gestió ambiental: 1. Conèixer alguns instruments
instruments d'avaluació ambiental concloent CMCT
- Mesures protectores. d'avaluació ambiental.
impactes i mesures correctores.
- Mesures correctores.
CCL,
L'ordenació del territori: 2.1. Comprèn i explica la importància de l'ús de
CMCT,
- Objectius de l'ordenació del territori. noves tecnologies en els estudis ambientals.
2. Interpretar matrius senzilles per a CEC
- Els mapes de risc.
l'ordenació del territori. CMCT,
Avaluació de l'Impacte Ambiental 2.2. Analitza la informació de matrius senzilles,
CAA,
(EIA): valorant l'ús del territori.
SIEP
- Objectius i funcions d'una AIA.
- Activitats que necessiten una AIA. 3.1. Coneix i explica els principals organismes
CCL,
- Fases en la realització d'una AIA. nacionals i internacionals i la seva influència en
3. Conèixer els principals CMCT
- Mètodes d'identificació i avaluació matèria mediambiental.
organismes nacionals i
d'impactes. CMCT,
internacionals en matèria 3.2. Coneix la legislació espanyola sobre alguns
Organismes i conferències CD,
mediambiental. impactes ambientals i les normes de prevenció
mediambientals: CAA,
aplicables.
- Organismes nacionals i SIEP
internacionals. CCL,
- Les conferències internacionals 4. Valorar la protecció dels espais 4.1. Argumenta la necessitat de protecció dels CMCT,
sobre medi ambient. naturals. espais naturals i les seves conseqüències. CSYC,
- Convenis internacionals. CEC
- L'educació i la consciència 5. Mostrar iniciativa i perseverança a
5.1. Mostra una actitud emprenedora, accepta a els CAA,
ambiental. l'hora d'afrontar els problemes i de
errors a l, persevera en els Tasques de recuperació CCL,
La legislació mediambiental: defensar opinions, i desenvolupar
i participa activament a els exercicis d'aprenentatge CSYC,
- Panoràmica general de la legislació. actituds de respecte i col·laboració
cooperatiu. SIEP
- La legislació de la Unió Europea. al treballar en grup.
Reglaments, decisions i directives.
6.1. Coneix i respecta els normes de seguritat al
- La normativa de l'Estat espanyol.
6. Realitzar un treball experimental laboratori, tenint cura dels instruments i el material CSYC
La protecció dels espais naturals:
amb ajuda d'un guió de pràctiques, emprat.
- La protecció de l'entorn a Espanya.
descrivint la seva execució i SIEP,
- Categories de protecció. 6.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació de
- Els parcs. la feina experimental.
CAA
- Altres figures de protecció.
- La zonificació d'un parc nacional.
tècniques, codis i recursos artístics 7.1. Utilitza Tècniques i CODIS per a la Realització
- Medi ambient i gaudi estètic. CEC
en la realització de creacions de creacions pròpies.
pròpies.
E. Metodologia
La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d'afavorir la capacitat de l'alumnat per a aprendre per
si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats d'investigació, i també de subratllar la
relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les seves aplicacions pràctiques.
En el procés d'ensenyament i aprenentatge d'aquesta matèria és molt important la realització
d'activitats pràctiques i la utilització d'abundants i variats documents científics, utilitzant les tecnologies
de la informació i la comunicació per cercar, seleccionar, tractar i transmetre informació. D'altra banda,
és imprescindible promoure en els alumnes i en les alumnes activitats de raonament i de reflexió sobre
350
les múltiples implicacions socials, econòmiques i polítiques que tenen els avenços científics en biologia,
la qual és una disciplina canviant i dinàmica, sotmesa a una contínua revisió.
En relació amb l'exposat anteriorment, la proposta didàctica de Ciències de la Terra i de el Medi

Ambient s'ha elaborat d'acord amb els criteris metodològics següents:
- Adaptació a les característiques de l'alumnat de Batxillerat, oferint activitats diversificades
d'acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l'etapa.
- Autonomia: facilitar la capacitat de l'alumnat per aprendre per si mateix.
- Activitat: fomentar la participació de l'alumnat en la dinàmica general de l'aula, combinant
estratègies que propiciïn la individualització amb altres que fomentin la socialització.
- Motivació: procurar despertar l'interès de l'alumnat per l'aprenentatge que se li proposa.
- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara,
plantejant les interrelacions entre els continguts de la matèria i els d'altres disciplines d'altres àrees.
- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques,
explicatives i interpretatives).
- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seva aplicació a l'entorn,
amb la finalitat d'assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el desenvolupament de
capacitats per a ulteriors adquisicions i la seva aplicació en la vida quotidiana.
- Varietat en la metodologia, atès que l'alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.
F. Recursos didàctics
El llibre de text de l'editorial SM.
El bloc de professor.
Pàgines web relacionades amb les diferents unitats didàctiques.
Altres llibres de text.
Material fotocopiable.
Material audiovisual relacionat amb els continguts de les unitats didàctiques.
G. Temporalització
La temporalització proposada es la següent:
Trimestre 1: UD 1, 2, 3, 4, 5, 6.
Trimestre 2: UD 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Trimestre 3: UD 14, 15, 16, 17, 18
351
H. Avaluació: criteris, eines i qualificació
Criteris d'avaluació.
Recollits en les taules de desenvolupament de les unitats didàctiques (apartat 4)
Instruments d'avaluació.
Les evidències que podem recollir en l'àrea poden obtenir a partir de:
- Activitats de el llibre de l'alumnat o de la guia que treballin explícitament els estàndards
definits en la unitat.
- Mapes mentals o conceptuals elaborats pels alumnes i les alumnes.
- Productes d'aprenentatge dissenyats per poder aplicar-los en tasques realitzades en un
context real; per exemple: presentacions, murals, treballs d'aplicació de les tasques, etc.
- Proves escrites que evidenciïn el treball amb els estàndards d'aprenentatge.
- Problemes d'aplicació de continguts en què és necessari el desenvolupament de el
raonament lògic.
- Informes de pràctiques de laboratori i / o activitats extraescolars
- Eines d'autoavaluació i coavaluació de la feina a l'aula.
Totes aquestes eines poden classificar-se en els 4 apartats següents:

Apartat 2. Treball diari (individuals o col·lectiu) de l’alumnat: treball a l’aula, correcció d’activitats,
pràctiques i informes de laboratori, xicotets treballs d’investigació, treballs en eixides
extraescolars i complementàries… S’inclourà en aquest apartat el control del quadern
de l’alumnat. Es valorarà la el contingut de les tasques així com la correcta presentació
(en data adequada, amb bona presentació, bones cal·ligrafia i ortografia…)
Qualificació
El departament docent ha establert els següents criteris de qualificació per a CTM de 2n de
Batxillerat: es valorarà el treball diari (2) amb un 40% de la nota d’avaluació, mentrestant que les proves
(3) suposaran l’altre 60%. L’interés i l’actitud es podran tindre en compte per arrodonir la qualificació.
Una nota inferior a 3 punts, no podrà fer mitjana amb altres notes superiors i haurà de ser
recuperada. Si un alumne copia durant el transcurs d'una prova escrita la seva qualificació és de 0 punts
en aquesta prova, cas de reiterar aquest comportament fraudulent l'alumne podrà perdre l'escolaritat de
l'assignatura prèvia incoació de l'expedient sancionador corresponent.
352
I. Inclusió, detecció de barreres i activitats de reforç i ampliació

Els alumnes, les qualificacions en cada avaluació sigui inferior a 5 punts, podran recuperar
l'avaluació al llarg de el curs quan el professor ho consideri oportú mitjançant proves similars a les no
superades. Aquest alumnat disposarà de material de reforç de les unitats didàctiques corresponents
(esquemes, vídeos, activitats de reforç, ...)
Així mateix, s'utilitzarà material d'ampliació per a alumnes amb altes capacitats (textos, vídeos,
adreces web útils,...): a l’alumnat més avançat o més interessant en determinats temes se li
proporcionarà activitats, textos, etc... per ampliar els coneixements en el tema en qüestió. El fet de
tindre una part de la matèria molt pràctica ens permetrà adequar el desenvolupament de les tasques
(nivell, agrupacions...) a la diversitat del nostre alumnat.
A l’igual que a la rest de matèries de Batxillerat, pel que fa a la inclusió, si detectarem al nostre
alumnat barreres que els impediren accedir en bones condicions al procés d’ensenyament-
aprenentatge, hauríem de fer el possible per donar-li’ls solució. En el cas de barreres econòmiques,
lingüístiques o d’accessibilitat actuarem com ja s’ha tractat a la matèria de Biologia i Geologia. En cas
de detectar algun altre tipus de barrera, tractarem amb tutors, equip docent, i departament d’orientació
el cas per solucionar en la mesura de lo possible aquestes barreres.
353
XV. RECUPERACIÓ DE MATÈRIES PENDENTS

L’alumnat amb alguna matèria pendent de cursos anteriors han de recuperar-la, bé durant el curs
amb les mesures oportunes, bé amb una prova ordinària o bé a la convocatòria extraordinària de
pendents. Les proves escrites de recuperació de pendents ordinària i extraordinària podran incloure
qüestions de tots els continguts del curs que s’ha de recuperar. Per tal de recolzar i poder preparar
millor aquestes proves es proporcionarà a l’alumnat que ho demane dossiers d’activitats, i s’estableixen
mesures per afavorir la superació d’aquesta matèria pendent per part de l’alumnat. Aquestes mesures
es detallen a continuació.
A diferència d’altres cursos passats, no en tenim horari de reforç assignada pel Pla de Millora, per
la qual cosa l’alumnat de 2n amb la matèria pendent de 1r d’ESO ha de recuperar-la sense cap tipus de
professor disponible de Biologia, ja que aquesta matèria no s’imparteix a segon d’ESO. A més, l’alumnat
en primer d’ESO va donar la matèria formant part de l’àmbit, siguent que en segon aquesta organització
no té cap tipus de continuïtat.
L’alumnat d’ESO amb la matèria pendent serà matriculat en un curs d’AULES on disposarà de
dossiers orientatius i material per preparar una prova extraordinària; a l’alumnat que presente problemes
per accedir a aquestos materials se’ls proporcionarà en paper, rere de seguir els protocols sanitaris
adients per a l’entrega i arreplegada de material. En el cas d’alumnat de 2n i l’alumnat de 4t que no
estiga matriculat a la matèria, serà el cap de departament l’encarregat d’atendre’ls. Si hi haguera
alumnat de 3r amb la matèria de 1r suspesa, o alumnat de 4t matriculat a Biologia i que tinguera
pendent alguna de les matèries, el professorat que impart docència a aquests alumnes s’encarregarà
d’atendre’ls si fora necessari.
De forma ordinària, s’establirà una prova de recuperació de pendents al llarg del curs. Per a la
qualificació de l’alumnat de pendents, es podrà valorar l’entrega de les tasques dels dossiers, així com
la prova escrita. La qualificació de pendents, es calcularà així:
Tasca Presenta tasques No presenta
Prova ordinària de pendents 80 % 100%
Quadern de treball (dossier) 20 %
L’alumnat que no recupere la matèria durant aquesta convocatòria ordinària, haurà de presentar-
se a la convocatòria extraordinària de pendents de juny per tal de poder recuperar.
No hi ha previsió de cap alumne de 2n Batxillerat amb matèries pendents de primer, però en cas
de donar-s’hi el cas d’haver-hi algun al llarg del curs haurien de recuperar la matèria amb una prova
escrita dels continguts de la matèria pendent.
354
XVI. ELEMENTS TRANSVERSALS

A. Foment de la lectura
El pla de Foment de la lectura del nostre centre naix com una necessitat de donar resposta a la
sol·licitud de la Conselleria d’Educació mitjançant l’ordre 44/2011, de 7 de juny, per la qual es regulen
els plans per al foment de la lectura als centres docents de la Comunitat Valenciana, per implementar en
tots els centres un pla per a fomentar la lectura i desenvolupar la comprensió lectora, i així ajudar al
nostre alumnat a millorar aquestos aspectes bàsics del seu desenvolupament educatiu
El Departament de Biologia i Geologia recolza aquest pa i realitza activitats per a millorar els
hàbits de lectura, desenvolupar el fet de llegir per plaer a l’alumnat, i, sobre tot, aconseguir la
comprensió d’allò que s’està llegint.
Les propostes que es duen a terme són:
– Lectura comprensiva del llibre de text, dirigida a que l’alumnat puga extraure les idees
principals, i elaborar, a partir del text, esquemes i resums.
– Utilització de les publicacions de divulgació científica de departament i biblioteca per a les
activitats, segons el curs i el nivell.
– Lectures de textos específics, tant del llibre com de premsa o d’altres seleccionats pel
professorat, i realització de les qüestions de comprensió lectora.
– A més, fomentarem la capacitat de síntesi, oral i escrita.
– En els cursos d’ESO, es proposa un (o més) llibre(s) relacionat amb el temari per a llegir,
que serà objecte d’avaluació i qualificació extraordinària de l’alumnat que el lliga.
– Participació, com a professors i tutors, del pla de foment de la lectura del centre.
– El professorat farà recomanacions de llibres relacionats amb la ciència del nivell de l’alumne,
i vetllarà per la seua disponibilitat dels mateixos a la biblioteca del centre. Per tal de fer això,
s’ha elaborat un document de lectures recomanades que es pot facilitar a l’alumnat i que es
pot valorar positivament a l’hora d’avaluar l’alumnat als diferents nivells i matèries.
– Motivació de l’alumnat que participa a l’elaboració de la revista Millenium del centre per a
escriure articles relacionats amb la ciència, que es podran valorar positivament en els
diferents nivells i matèries.
B. Comunicació audiovisual i tics

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tenen un paper notable a la nostra societat
en general, i en els adolescents en particular. És per això que cal replantejar el paper de l’escola i el
professorat, la manera d’ensenyar i aprendre, i els medis que hem d’utilitzar. Es imprescindible incloure
les TIC a l’educació de l’alumnat per diferents motius: es un dels objectius establerts per la LOMCE, és
una competència bàsica, i poden influir positivament en l’aprenentatge. Les TIC faciliten les adaptacions
de les necessitats educatives als diferents ritmes d’aprenentatge, i fan aquest: flexible, cooperatiu,
interdisciplinari, possibiliten el treball en grup, i afavoreixen el desenvolupament d’habilitats de recerca i
selecció de informació. Internet suposa una font d’informació a l’abast de l’alumnat, però aquesta l’han
355
de saber discriminar, donat que tot el que es publica en la xarxa no sempre és veraç. El nostre paper
serà orientador cap a les pàgines més recomanables científicament. En les matèries que no tenim llibre
de text (1r de Batxillerat, Biologia i Geologia i Anatomia Aplicada) el ús de les TICS serà pràcticament
fonamental per desenvolupar els continguts.
Les tasques que treballarem amb l’alumnat emprant les TICs són:
– Recerca i selecció d’informació
– Elaboració de monogràfics, bé amb processadores de text, bé amb presentació de
diapositives
– Realització i exposició de treballs realitzats
– Anàlisi de dades i elaboració d’informes de pràctiques
– Utilització i producció de vídeos i imatges per a presentar resultats o treballs
– Ús de Moodle (AULES) per accedir a informació i realitzar tasques en entorns digitals
– Utilització de SIGs
– Elaboració de gràfiques, taules, mapes conceptuals, línies de temps
– Comunicació amb el professorat i altres companys: fòrums i e-mail.
C. Educació cívica i constitucional: mesures dirigides a la

sensibilització, prevenció i eradicació de qualsevol tipus de
violència i discriminació
Dins del nostre, considerem molt important educar el nostre alumnat en valors tals com la
solidaritat, el treball en equip, l’educació en igualtat... d’acord amb el ordre constitucional per tal de
formar als nostre alumnat com a ciutadans educats en valors i respectuosos amb els drets humans.
Fomentarem aquestos elements de manera habitual, i particularment quan treballem els següents
continguts:
– Els avanços científics a la societat i els seus impactes, a la nostra forma de vida i els
dilemes ètics que poden plantejar;
– La igualtat de gèneres fent ús de materials no sexistes i recolzant l’important paper de les
dones científiques en l’avanç d’aquestes disciplines;
– El respecte als altres i a les idees i plantejaments diferents, en els continguts on tractem
l’avanç històric de diferents teories, on veurem que idees que en principi es consideraven no
vàlides hui en dia si ho són;
– El respecte als companys i la col·laboració, mitjançant el treball en grup, formant grups de
treball diversos.
A banda d’aquestes consideracions, com educadors és molt important que:
– El professorat ha de mostrar i ensenyar els seus alumnes el respecte davant qualsevol
col·lectiu, especialment aquells discriminats per motius de gènere, religió, color i/o orientació
sexual.
– Hem d’eliminar els prejudicis, estereotips i rols en funció del sexe, construïts segons els
356
patrons socioculturals de conducta assignats a dones i homes, per garantir, tant per a les i
els alumnes, possibilitats de desenvolupament personal integral.
– Hem d’educar per a la prevenció de la violència davant les dones, mitjançant l’aprenentatge
de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en
la diversitat i el respecte a la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.
– Emprarem materials didàctics on es respecte qualsevol diferència de gènere,
religió,nacionalitat i/o orientació sexual, així com que no usen llenguatge sexista i presenten
una presencia equilibrada i no estereotipada de homes i dones.
– Ensenyarem que la diversitat de qualsevol tipus és font de riquesa cultural i social, i això és
un fet positiu.
– Hem d’intentar detectar casos de discriminació i/o violència entre l’alumnat.
D. Empreniment
Mitjançant el plantejament de diferents treballs, com la simulació d’una investigació científica,
l’alumnat haurà d’idear i prendre decisions per tal de solucionar problemes i de donar resposta a una
pregunta, elements necessaris per a l’empreniment. L’alumnat es veurà en la necessitat de treballar per
si mateix.
Com que les actituds són també una part fonamental de la nostra programació, i un aspecte propi
de l’avaluació, les actituds emprenedores (no passives) són considerades prou positives. El professorat
fomentarà aquest tipus d’actituds en el nostre alumnat.
357
XVII. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Una educació de qualitat per a tots els ciutadans es aquella que respon a les noves demandes
socials de manera eficaç i proporciona no sols un increment en la seua qualitat de vida, sinó també
igualtat, justícia i oportunitats per a tots. En aquest context és en el que s’ha anat reconeixent la
contribució de les activitats complementàries i extraescolars per a aconseguir una formació plena dels
alumnes i les alumnes. D’altra banda, aquest tipus d’activitats permet una major participació de la
comunitat educativa, especialment de l’alumnat i dels pares i les mares d’aquestos, en la gestió,
organització i realització de les activitats, potenciant la implicació d’aquestos sectors en la vida del
Centre i desenvolupant valors relacionats amb la socialització, la participació, la cooperació, el respecte
a les opinions dels altres i l’assumpció de responsabilitats, entre altres. Considerem activitats
complementàries aquelles organitzades pel Centre durant l’horari escolar, que són avaluables per a
superar l’assignatura, d’acord amb el seu Projecte Curricular i que tenen un caràcter diferencial de les
pròpiament lectives de moment, espais o recursos que utilitzen; mentre que les activitats extraescolars
són aquelles fora de l’horari escolar, de caràcter no obligatori, i per tant, no avaluable de cara a
l’alumnat per a la superació de l’àrea o matèria curricular que integren els plans d’estudi, i que estan
dissenyades a potenciar l’obertura del Centre al seu entorn i a procurar la formació integral de l’alumnat
en aspectes referits a l’ampliació del seu horitzó cultural, la preparació per a la seua inserció en la
societat o l’ús del temps lliure.
El fet de la relaxació relativa de certes mesures de l’emergència sanitària (com la distància
interpersonal) fa que aquest any programem activitats pensant en una situació de certa normalitat, si bé
aquesta programació d’activitats ha d’entendre’s com una fulla de ruta si la situació sanitària es bona i
no hi ha noves restriccions; en cas contrari, no podrem dur a terme aquestes eixides i activitats. Les
activitats complementàries programades són prou importants per al desenvolupament de les diferents
matèries, per la qual cosa són objecte d’avaluació, tal i com es recull a la programació de cada una de
les matèries implicades. Cal tindre en compte que pel fet de la natura d’algunes aquestes eixides, la
mala actitud de l’alumnat pot ser incompatible amb el desenvolupament de les mateixes, per la qual
cosa l’alumnat que haja estat amonestat amb parts per tindre faltes greus de comportament podrà ser
exclòs de les activitats complementàries i extraescolars. L’alumnat que no participa per aquest motiu (o
per un altre de força major) a les activitats complementàries haurà de fer alguna mena de treball per tal
de poder ser avaluat en l’apartat corresponent a l’activitat que es realitza.
Les activitats complementàries previstes pel departament, tant en l’ESO com en Batxiller, són les
que es consignen a la taula següent, sense perjudici de poder realitzar activitats que sorgeixen al llarg
del curs i al moment de fer la programació no es poden tindre en compte, o d’anular aquelles
programades, ja que moltes vegades depenem de tercers o poden canviar les restriccions degudes a
l’emergència sanitària.
358
DATA
ACTIVITAT NIVELLS PROFESSORAT Comp./Ex.
APROXIMADA
1r Bat/2n Bat Biologia

Olimpíada Geologia Gener Mariano Sánchez Ex.
i geologia
Olimpíada Biologia 2n Bat Biologia Febrer Vicente Nácher Ex.
Eixida per conèixer

1r ESO àmbit científic Desembre Professorat de 1r Comp.
l’horta
Recorregut pel llit del

1r ESO àmbit científic Abril Professorat de 1r Comp.
riu Túria
Eixida al museu de Professorat del

1r ESO àmbit científic Març-Abril Comp.
l’Arrós departament
Sessions de
Xerrades xarradApS 3r ESO Biologia i Aitor Bereber i Clara
classe al llarg del Comp.
de la UV geologia Colomar
curs
Visita museu Història 4t ESO

Desembre Mariano Sánchez Comp.
Natural Biologia i geologia
Ruta ecològica pel llit 4t ESO

Maig Mariano Sánchez Comp.
del riu Túria Biologia i geologia
Visita Observatori
4t ESO PR4 Abril Stela Pérez Comp.
canvi climàtic
Iniciativa MicroMon
1r Bat
de la UV (ApS i Febrer-Març Mariano Sánchez Comp.
Biologia i Geologia
antibiòtics)
1r Bat (i pot ser 4t
Eixida geològica a Professorat del
ESO) Març-Abril Comp.
Loriguilla departament
Biologia i Geologia
Sessions de
Xerrades xarradApS 1r Bat Anatomia
classe al llarg del Vicente Nácher Comp.
de la UV Aplicada
curs
359
XVIII. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT

L’avaluació és un element fonamental del procés d'ensenyament i aprenentatge que deu ser
aplicada a l'aprenentatge dels alumnes pel que fa a la revisió de la pràctica docent.
En aquest sentit l’avaluació més que una eina de mesura per qualificar es un mitjà que ens
permet corregir alguns procediments docents, ens dona mecanismes de feedback d'aprenentatge i
permet fer noves experiències d’aprenentatge.
L’avaluació i autoavaluació docent deuen servir al menys amb dos propòsits:
– Ajudar al professorat a trobar noves vies per desenvolupar les seues destreses
professionals.
– Facilitar la planificació del perfeccionament i desenvolupament professional individual i
col·lectiu dels docents.
La reflexió sobre la pròpia pràctica docent és, doncs, la millor via possible de formació permanent,
especialment quan es fa amb rigor i amb l’ajuda d’instruments vàlids. Avaluarem la nostra pràctica
docent mitjançant diferents indicadors:
– Al llarg del curs, mitjançant el seguiment del desenvolupament de la programació que
realitzem a final de cada període d’avaluació.
– La pròpia auto-avaluació del professorat.
– A final de curs, en cas necessari per a la pròpia auto-avaluació podem utilitzar la plantilla
adjunta.
– Els resultats obtinguts, tant per si mateixos com comparant-los amb els de cursos anteriors.
– El programa de qualitat del nostre centre amb que podem fer un correcte seguiment del
desenvolupament de la programació, així com del grau d’assoliment dels objectius.
– Es podrà passar una enquesta a l’alumnat amb el grau de satisfacció amb la matèria,
valoració de les diferents activitats realitzades i els punts a millorar en cursos vinents.
360
A final de curs utilitzarem la següent graella per valorar la tasca docent i així poder millorar les
nostres programacions els cursos vinents.
PROPOSTA DE
ASPECTE A DESTACAR CAL MILLORAR
MILLORA
Temporalització
Desenvolupament
d’objectius didàctics
Continguts de la unitat
Competències
aconseguides
Realització de tasques
Estratègies
metodològiques
Recursos
Claredat en criteris
d’avaluació i qualificació
Ús de diverses eines
d’avaluació
Evidencies d’estàndards
d’aprenentatge
Atenció a la diversitat
Interdisciplinarietat
Complementàries i
extraescolars
Firmado por SANCHEZ SOLER MARIANO - ***7781** el día 27/09/2021 con un certificado emitido
por AC FNMT Usuarios
361

Departament Didàctic de Biologia I Geologia: 46023547@gva - Es

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Departament Didàctic de Biologia I Geologia: 46023547@gva - Es

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dr.

Nicasio Benlloch, 130

I. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT ...................................................................................................................... 5

IX. FPB. MÒDUL CIÈNCIES APLICADES II ................................................................................................................215

B. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU ....................................................................... 315

I. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

B. Matèries i Grups Impartits

Hores Aitor Clara Villar Vicente Mariano

Hores lectives totals 110 18 18 18 18 19 19

C. Participació en projectes: Women’s Legacy i MicroMon

D. Inclusió: aula específica i pla de reforç individualitzat

E. Adaptació a les circumstàncies d’alerta sanitària

III. OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions

B. Objectius generals de Batxillerat

Compondre diferents tipus de Prepara un discurs, que explica

Competència per Aprendre Generar estratègies per a Organitza la informació en

Consciència i expressions Apreciar la bellesa de les Reconeix la bellesa i la

Elaborar treballs i presentacions Realitza un dibuix d’un

La programació del nostre departament, seguint la Recomanació 2006/962/CE, del

– Competència comunicació lingüística. (CCLI)

Aquestes competències estan desenvolupades en cada una de les unitats didàctiques

– Competència comunicació lingüística (CCLI), serà fonamental per tal d’assimilar i

– Competència matemàtica i científica (CMCT), serà molt treballada en una matèria

o La recerca a la xarxa de diferents informacions, i la discriminació de fonts vàlides

– Competència de aprendre a aprendre (CAA), ja que els alumnes en moltes ocasions

o La igualtat de gèneres fent ús de materials no sexistes i recolzant l’important paper

o El respecte als altres i a les idees i plantejaments diferents, en els continguts on

o El respecte als companys i la col·laboració, mitjançant el treball en grup.

– Competència d’iniciativa i emprenedora (SIEE), ja que els alumnes hauran d’enfrontar-

– Competència de consciència i expressions culturals (CEC), sobre tot tractada des de el

V. 1R ESO. ÀMBIT CIENTÍFIC-TECNOLÒGIC

1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics,

ELS ÉSSERS VIUS. CLASSIFICACIÓ.

informació, convertir-la en en coneixement propi i aplicar-la responsabilitat.

ANIMALS VERTEBRATS. BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA.

16. Realitzar un treball experimental 16.1. Desenvolupament amb autonomia

17. Utilitzar diversos materials, 17.1. Utilitza materials i recursos CCL,

ANIMALS INVERTEBRATS. BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA.

MICROORGANISMES: MONERES, PROTOCTISTS I FONGS

mateixos. amb ajuda d’un guió de planificació del treball CMCT,

LA GEOSFERA: ELS MINERALS I LES ROQUES

14. Realitzar un treball 14.1. Desenvolupa amb autonomia la

15.2. Aprecia el valor estètic i cultural de CCL, CD

LES CAPES FLUÏDES DE LA TERRA: ATMOSFERA I HIDROSFERA

materials i tècniques i 5.3. Estableix les diferències entre les

12. Realitzar un treball experimental 12.1. Desenvolupa amb autonomia la

LES PLANTES. BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

8. Cercar i seleccionar informació de forma 8.1. Cerca, selecciona i interpreta CMCCT,

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards CC

La ciència 1. Diferenciar la ciència de la pseudociència. 1.1. Diferència la ciència CMCCT

Pel que fa a la part de tecnologia, hi ha quatre grans blocs, què són:

BL CRITERIS D'AVALUACIÓ INDICADORS D'ASSOLIMENT COMP.

1º_TECNO_BL1.1.1 Analitza objectes tècnics

1º_TECNO_BL1.3.1. Representa croquis i

1º_TECNO_BL1.4. Participar en intercanvis 1º_TECNO_BL1.4.1 Participa en intercanvis

1º_TECNO_BL1.5.1 Assumeix, seguint pautes i

1º_TECNO_BL1.6.1 Realitza el disseny del projecte

1º_TECNO_BL1.7.1 Realitza de forma eficaç

1º_TECNO_BL1.7. Realitzar de forma eficaç tasques, 1º_TECNO_BL1.7.2 Té iniciativa per emprendre i

1º_TECNO_BL1.7.3 Mostra curiositat i interès