El dolce stil nuovo:

Dante i Petrarca
Entre finals del segle XIII i al llarg del segle XIV es produirà a Ità lia un fenò men poètic que
influenciarà tot Europa, més tard o més d’hora. Es tracta del dolce stil nuovo, que té com a
noms destacats els de Dante Alighieri i Francesco Petrarca.

El moviment es basa en una nova visió de l’amor i de la dona. Mentre que els trobadors
cantaven a la midons, a la senyora feudal, els stilnovisti ho fan a una criatura celestial, una
mitjancera entre el que es diví i el que és terrenal, a qui anomenen donna angelicata. É s
considerada com un reflex de la perfecció de Déu.

Cadascun dels dos poetes esmentats més amunt va cantar a la seva prò pia musa, barreja de
realitat i llegenda: Beatriu i Laura.

Quan Dante ja era un home casat i amb fills i un reconegut poeta, va coincidir a la sortida de
l’església amb Beatrice Portinari, de nou anys, filla d’un reconegut banquer florentí. Sembla
que se’n va enamorar a primera vista. La va seguir observant durant tota la vida d’aquesta,
gairebé sense ni adreçar-li la paraula, fins que ella va morir cap als cinquanta anys. Beatrice
apareix com a ésser angelical i amor platò nic de l’autor a la Vita nuova (1292) i a un dels
llibres/poema més valorat de tots els temps: la Divina Commedia (1304). En aquesta darrera
obra, Dante és acompanyat pel poeta llatí Virgili per l’Infern i pel Purgatori i aconsegueix
arribar al Cel grà cies a la inspiració divina de Beatrice. Tot el que es refereix a aquesta dama
florentina està envoltat de llegenda i fins i tot hi ha qui diu que el seu sentiment per ella és
totalment inventat per Dante.

El cas de Francesco Petrarca és molt semblant a l’anterior. La família havia hagut d’exiliar-se
de Florència i va viure en altres poblacions de la Toscana. El jove Francesco va estudiar per ser
capellà i va ser destinat a prop d’Avignon (França), on residia aleshores el Papa. Allà va
conèixer, també a la sortida de missa, Laura, una dama casada i amb fills. Va mantenir una
relació d’amor platò nic gairebé sense ni parlar amb ella (us sona la histò ria?!) i li va dedicar
els 366 poemes del seu Canzoniere, que va començar el 1336 i el va anar redactant al llarg de
la seva vida. Aquesta obra es divideix en dues parts: durant la vida de Laura i després de la
seva mort. La majoria dels poemes só n sonets, un tipus de composició que tindria molt d’èxit
en tota la lírica europea grà cies a ell.

En tots dos casos hi ha moltes semblances que fan sospitar que les histò ries de Beatrice i
Laura van participar més de la idealització dels dos autors que no pas de la realitat.
Precisament d’això es tracta, d’idealització de la dama retratada, que passa a substituir la
figura de la midons de la poesia trobadoresca.

Aquests dos poetes, Dante i Petrarca, juntament amb Bocaccio, que es dedicarà a la prosa, só n
els autors que iniciaran un llarg camí de dos segles per anar transformant l’ideari medieval
fins a portar-lo al segle XVI a una nova etapa: el Renaixement. Ells só n els que impulsen aquest
canvi de concepcions sobre el mó n en general i sobre la visió de l’amor en particular. Influiran
en el nostre Ausià s March, en el castellà en Juan Boscá n i Garcilaso de la Vega. Fins i tot a
William Shakespeare, entre els segles XVI i XVII, es notarà influència.

Aquest camí marcat pel dolce stil nuovo s’anomenarà Humanisme. Serà una època fronterera
entre l’Edat Mitjana i les noves concepcions el Renaixement.