TEMA 1 - CIENCIÈS DE LA VIDA

1. Introducció

De les plantes deriven la resta d’éssers vius. D’aquí la importància de fer un hort educatiu
pels infants. La ciència sorgeix de les curiositats i preguntes.
Hi ha formes de pensar: emocional, més estructurats, mes o menys objectiva, i l’altre menys
objectiva i emocional.
Els nens i nenes es fan moltes preguntes i observen molt, perquè estan descobrint el món.
Per a un infant, el Sol es mou, que no és veritat, però és el que ells veuen, per tant, la seva
pregunta seria:
Com es mou el Sol a través del cel?
El Sol és molt necessari, gràcies a ell vivim i les plantes també. La Lluna crida l’atenció als
infants perquè per ells no és tant quotidià, no la veuen tant, i canvia de forma.
Hem de ser objectius a l’hora de buscar resposta a les preguntes, no està anotat a una
creença. A través de les creences podem investigar.
La vivència ens ajuda a pensar, a respondre preguntes. Per fer ciència ens hem d’allunyar
dels fenòmens extranaturals.
El Sol es mou perquè la Terra gira cap a l'est. La Terra gira al voltant del seu eix, una línia
imaginària que passa pel mig de la Terra entre els pols nord i sud.

De quina manera ajuda el sol a créixer les plantes?

Les plantes, com a organismes autòtrofs, requereixen del Sol com a font d'energia (de llum i
calor), per a poder realitzar la fotosíntesi, nodrir-les i obtenir els compostos orgànics que
necessiten per a realitzar totes les seves funcions vitals, per la qual cosa la tija i fulles de les
plantes creixen en direcció del Sol, en un moviment anomenat “fototropisme positiu”.

Com és que fa llum?

L'energia procedent del Sol és radiació electromagnètica proporcionada per les reaccions de
l'hidrogen en el nucli del Sol per fusió nuclear i emesa per la superfície solar. El Sol emet
energia en forma de radiació d'ona curta.
Què passaria si el sol no sortís cada matí?

Sense la llum solar, la fotosíntesi no seria possible i la vida hauria hagut de recórrer a altres
mètodes per a produir-se, massificar-se i evolucionar. La llum solar brinda calor a l'atmosfera,
permetent les estacions climàtiques que formen el cicle de la naturalesa. Sense llum solar, és
probable que el nostre món fos un gèlid i mort, com són els planetes exteriors del Sistema
Solar.
La ciencia ajuda a preguntar i respondre qüestions relacionades amb el món físic, allunyant-
les de fenòmens extranaturals o que transcendeixin parametres objectius i contrastables.
Es necessiten evidències que expliquin els fenòmens observats.

2. El pensament científic
El pensament científic és el pensament que es basa en l’evidència i necessitem experimentar,
d’on obtenim uns resultats i raonem.
S’ha de vigilar amb les emocions. No poden controlar els resultats. No poden influir a la realitat
que observem, perquè poden anar lligats a una creença i això no seria objectiu. Sense
despreciar les emocions perquè aquestes produeixen estímuls i això és important.
Molts cops l’investigació requereix més d’un experiment i observació, ja que a curt termini
potser no es pot determinar una evidència.

Ens hem de fer preguntes, estructurades i primàries, i després passem al moment de

l’experiment, el qual sorgeix d’una hipòtesi, que surt de les preguntes. El fet d’encertar o
descartar la hipòtesi, les dues opcions, son positives.
Pot passar que l’experiment no ens resolgui les hipòtesi, aleshores no es l’experiment adequat
a la investigació.
La ciència és un sistema que es basa en l’evidència, l’experimentació i el raonament. La
clau és fer-se preguntes.
Les persones que fan ciència:
- Es fan preguntes i aprofundeixen.
- Es qüestionen les preguntes.
- Observen amb detall la situació.
- Troben les respostes a través dels experiments.
Experiment és un test o una prova que permet comprovar si una hipòtesi és correcta, o pel
contrari, està equivocada.
Evidència es construeix a partir d’observacions que s’han realitzat durant l’experiment.
Es:
- Una observació física, directa, d'un objecte, un grup d'objectes o un procés al llarg del temps,
que evidencia a un interval de temps. Serveix per donar resposta a la pregunta de recerca o
a la hipòtesi. Son els resultats de l’experiment que ens ajudarà a aprofundir en la investigació.

L’escepticisme va lligat a la bona ciència, és a dir, observar sense afirmar, dubtar. El científic
és escèptic per naturalesa i no només fa un experiment per extreure una conclusió, sinó que
constantment està constatant conclusions.
En el nostre cos, fem ciència social. Es important observar el comportament, i un altre factor
a observar és la salut.
La paciència i la preserverància son essencials en la ciència. Posar límits per poder abordar
correctament i no desmarxar-se, també.
Tot comença fent-se preguntes, no unicament descrivint els fets. És a partir de les preguntes
que es desencadena la investigació. S’ha d’observar en detall, després et planteges una
hipòtesi i s’ha de constatar la hipòtesi, i per constatar-la, es necessita fer un experiment.
Un cop es té els resultats dels experiments, s’explcia el raonament i l’escepticisme, i es fan
preguntes fins a donar resposta a la pregunta inicial. Però tot plegat, pot anar derivant a altres
preguntes en base l’experiment que s’ha fet.
S’ha de tenir capacitat d’observació. Si no hi ha preguntes, la recerca desapareix. Aquestes
preguntes ens porten a un procés d’investigació. A més, d’una pregunta en sorgeixen d’altres.
Hem de pensar que el fet que un infant pregunti és molt positiu, així afavoreix a la seva
curiositat i motivació.

L’objectiu principal de la ciència: Incrementa el creixement que tenim.

3. Què son les ciències biològiques o ciències de la vida?

La ciència es defineix com els coneixements extrets de l’observació i el raonament, que

estructurats expliuen uns principis i lleis generals, amb capacitat productiva i comprovables
experimentalment.
Necessitem construir un pensament ben estructurat per poder dur a terme la investigació.
Definir molt bé la metodologia de treball per que estigui més clar.
- Les ciències de la terra i l’espai: Geologia, astronomia..
- Les ciències de la matèria i de l’energia: física i química
- Les ciències biològiques o de la vida
Les ciències socials s’estableixen quan les relacions entre les persones, la seva història, pot
sorgir la filosofia, la geografia (perquè els humans ens hem mogut per territori i sorgeixen
preguntes i dubtes.)
Les ciències de la vida son aquelles ciències doncs, que es dediquen a estudiar la vida i els
seus processos, estudia els essers vius, amb la seva estructura (la forma de les coses), el
funcionament (com funciona, quina dinàmica), l’evolució (l’estructura en el temps)
Amb el tema de l’estructura, s’ha de tenir en compte que els infants, al principi, tenen molt
interioritzat l’estructura exterior humana.

BIO = vida LOGOS = coneixement

Especialitats centrades en un tipus d’organisme:

Especialitat Objecte d’estudi

Botànica Plantes
Biologia marina Organismes que viuen dins i voltant als
oceans i als mars.
Microbiologia Microorganismes
Vírologia Virus
Zoologia Animals
Limnologia Organismes que viuen en ambients aquàtics
continentals (llacs, bases, llacunes...)
Bacteriologia Bactèries

Taxonomia Classificació dels organismes.

Important d’aprendre amb infants perquè entenguin que allò que per ells té una altra
estructura exterior, també té vida com ells.
Ensenyar que hi ha coses que no veiem, però existeixen perquè interactua amb nosaltres.

La zoologia es divideix en diverses especialitats:

- Mastozoologia: Estudia mamífers
- Ornitologia: Estudia les aus
- Herpetologia: Estudia amfibis i rèptils.
- Ictiologia: Estudia peixos
- Entomologia: Estudia insectes.
- Carcinologia: Estudia crustacis.
 - Malacologia: Estudia mol·luscs.
- Helmintologia: Estudia cucs plans i cilíndrics.

Especialitats que examinen l’estructura, la funció, el creixement, el desenvolupament i

l’evolució dels organismes vius:

Especialitat Què estudien

Biologia cel·lular Cèl·lules i les seves estructures

Morfologia Forma i estructura dels organismes vius

Immunologia Mecanismes interns dels organismes que

els protegeixen de malalties i infeccions
Biologia del desenvolupament i embriologia Creixement i desenvolupament de plantes i
animals
Bioquímica La química dels éssers vius
Epidemiologia Com les malalties apareixen i s’expandeixen
Anatomia Estructura dels animals

Fisiologia Funcions físiques i químiques dels teixits i

òrgans
Neurociència Sistema nerviós
Genètica Herència i formació dels organismes a partir
de la base genètica
Biologia molecular Biologia a nivell de les molècules

Es pot veure com ens hem anat especialitzant per aprofundir en l’estudi, afinant en l’estudi
global. I també podem veure com tot es relaciona.
Especialitats que estudien la distribució i les interaccions entre els organismes i l’ambient:

Especialitat Objecte d’estudi

Ecologia Com els organismes interaccionen amb

l’ambient.
Biologia de poblacions La biodiversitat, evolució i relació amb
l’ambient de poblacions d’organismes.
Biogeografia Distribució dels organismes vius.

4. El mètode científic i la ciència bàsica i aplicada

El mètode científic és un procés que serveix per a investigar una cosa desconeguda, i per a
això utilitza l’EVIDÈNCIA i L’EXPERIMENTACIÓ. Serveix per trobar resposta a una pregunta
i es una manera d’estructurar el pensament per trobar informació per respondre la pregunta
d’investigació.
S’utilitza amb la finalitat de trobar la informació que li permeti respondre a les preguntes que
es fan.
Els passos del mètode científic son:

1. Fer observacions
2. Identificar si crea curiositat per fer una pregunta de recerca. Vol dir que hi ha un
raonament o un pensament darrere. S’ha de ser objectiu al fer preguntes. No confondre
pregunta amb hipòtesi.
3. Estudiar allò que es coneix de les observacions realitzades (recerca i investigació).
Descobrir tot allò que se sap sobre el tema, i sinó es troba res, voldrà dir que és el primer
en investigar, però s’ha de buscar bé. Serveix per acotar la hipòtesi.
4. Elaborar una hipòtesi. Una suposició fonamentada que intenta explicar una observació.
5. Posar la hipòtesi a prova (normalment a través d’un experiment)
6. Analitzar els resultats i treure’n conclusions. L’anàlisi de les dades de l’experiment
ens ha de servir per donar resposta a la hipòtesi (dir si es certa o falsa). Si la hipòtesi
surt falsa, s’ha de replantejar-ne una altra. No és negatiu que surti falsa, serveix per
descartar possibilitats.
7. Comunicació dels resultats. Es presenten els resultats a fòrums o congressos, i a part
d’aportar els teus coneixements, es pot aprendre d’altres. Sempre presentar els resultats
de forma positiva.

Quina especialitat estudia els infants? Paidologia

És la ciència que estudia a l’esser humà en el seu estat de desenvolupament infantil. Les
branques que la formen son la pedagogia, psicologia i pediatria, entre altres.

El virus: ataca a les cèl·lules i vol controlar les del nucli, i així controlar tots els organismes.
El concepte de biologia de població és la biodiversitat, en si planten tot de camps amb el
mateix cultiu, vindrà el mateix depredador i així es multipliquen i desencadenen una plaga.
D’aquí la importància de l’agricultura ecològica, on es te en compte que es facin plagues.

CIÈNCIA BÀSICA O APLICADA

El nostre sector (educació) és ciència aplicada. Però per exemple, la neurociència, és barreja
la ciència bàsica amb l’aplicada.

La ciència aplicada utilitza els coneixements adquirits per resoldre problemes pràctics.
Estudia problemes genètics.
La ciència bàsica es centra en l’augment del coneixement de la parcel·la que investiga i
serveix de base per avançar en la Ciència aplicada. Estudia l’ADN.
Per més que estiguem amb la ciència aplicada, no podem oblidar les ciències bàsiques, que
hi estàn relacionades.

ADN (ciència bàsica)

És la molècula orgànica que ens defineix. És a partir d’una combinació de cromosomes que
defineix el nostre funcionament, i així també ens diferencia entre homes (XY) i dones (XX).
Tenim 46 cromossomes cadascú (humans) i cada animal té un numero de cromosomes
diferents.
El material genètic és molt important.
Estem constantment relacionats amb tots els essers vius, estem interrelacionats amb el tot
biològic?

DIA DE CAMP
- Els 4 elements que ajuden a créixer les plantes son: el Sol, el sòl, l’aire i l’aigua.
- Les relacions entre ells ajuden a créixer la planta.
- El Sol escalfa l’ambient i regula la temperatura.
- L’aire mou l’oxigen i els altres elements (aigua i sòl).
- Les relacions entre els elements:
o El Sol amb l’aire: Afecta la temperatura de l’aire.
o L’aigua amb el sòl:
o L’aire amb el sòl: li dona oxigen, el mou.
o El Sol amb el sòl: El terra té la capacitat de retenir l’escalfor i aquesta escalfor
l’aprofiten els éssers vius i les plantes.
o El Sol amb l‘aigua: l’aigua s’evapora.
 o L’aigua amb l’aire:
- Per que els 4 elements tinguin relació és a través del creixement de la planta.
- La planta no neix sencera, a diferència de nosaltres, la planta va creixent amb l’ajuda
dels elements i s’acaba de formar.
- El dia que hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre i son 9 hores, i el dia que
hi ha mes hores de llum es el 21 de juny i son 15 hores.
- Aquests 4 elements també estan connectats a nosaltres
- Tots transmeten l’energia que necessitem per viure.
- L’energia està entre els àtoms, en el què els uneix.

El Sol és el que fa que la resta d’elements funcionin, i crea el moviment de tot. El Sol també
crea el nostre moviment.
Hem de fer entendre als infants que aquests 4 elements i les seves interaccions són
importants per la vida dels éssers vius i les plantes. Per fer entendre les estacions relacionem
els 4 elements. Amb la primavera els 4 elements es donen la mà, s’ajunten. Amb l’hivern el
Sol s’adorm aviat i ja no es donen la mà tant fort. L’estiu el Sol te una força tant gran que tot
funciona molt, com el Sol que ho abraça tot (aigua, aire i terra). I a la tardor, el Sol està calmat.

Estem fets d’estructures orgàniques, de molècules orgàniques, creades de carboni,

d’hidrogen i d’oxigen, i això es la nostra sang. L’estructura bàsica és carboni, però també pot
ser que tinguem nitrogen.
Perquè tenim sang? Transporta l’oxigen.
En una molècula de la sang hi ha representat els 4 elements (aire, aigua, sol i terra).
El Sol envia energia en forma radiant cap a la terra i les plantes son les úniques que poden
agafar aquesta energia. El carboni ve de l’aire. Per exemple: la llet ve de la vaca, la vaca
menja herba i l’herba absorbeix el carboni de l’aire.

El ferro d’on surt? L’obtenim quan el mengem. Mengem carn i aquella carn s’ha alimentat
d’herbes i les herbes extreuen el ferro del terra.
Els musclos (que també tenen ferro) és perquè també hi ha ferro “flotant” en l’aigua.
A través de l’aigua també obtenim certs elements perquè els absorbim; els minerals.

Amb quina energia funcionem nosaltres? Amb la del Sol, mengem aliments que duen energia
del Sol, processem els enllaços i el sistema digestiu desfà els enllaços, va a l’intestí i va a
parar a les cèl·lules gràcies a la sang.
Què ens defineix? El material cromosoma, ADN.
Si hi ha variabilitat genètica i això ajuda a adaptar-se als canvis ambientats.
El fet de poder reproduir-nos entre la varietat genètica, no sempre esta els mateixos, això
ajuda a l’evolució perquè ens adaptem als canvis produïts ambientals, climàtics, alimentaris...
Ex: certes tribus que nomes es barregen entre ells.
El canvi, les plantes, que no es mouen, han creat la reproducció asexual.

5. Seguretat en la investigació científica

Perills dels infants al camp: caigudes, contusions, exposició a soroll, vigilar endolls o cables...
En les ciències biològiques es treballa amb organismes vius i poden aparèixer riscs
específics:
- Virus
- Paràsits
- Animals salvatges
- Materials radioactius
- Productes contaminants d’aire, aigua o sòl
- Toxines
- Teratogens
- Carcinogens
- Radiació