Quercus ilex

Nomenclatura: Quercus ilex

Distribució: SC. Europe to Medit.

Familia: Fagaceae

Original Compiler: R.Govaerts

World Checklist of Selected Plant Families: Royal Botanic Gardens, Kew

INFORMACIÓ BOTÀNICA: Quercus ilex (Alzina) (iucnredlist.org)

Taxonomia

Hàbitat i ecologia: Bosc i matollars

Regne: Plantae

Fílum: Traqueophyta

Classe: Magnoliopsida

Ordre: Fagales

Família: Fagaceae

Gènere Quercus

Nom científic: Quercus ilex

Autoritat: L.

Tàxons infraespecífics avaluats: Quercus ilex subsp. ballota

Abast geogràfic

Existent (resident a): Albània; Algèria; Bòsnia i Hercegovina; Croàcia; França (Còrsega, França
(continental)); Grècia (Egeu Oriental Is., Kriti, Grècia (continental)); Itàlia (Sicília, Sardegna,
Itàlia (continental)); Líbia; Malta; Montenegro; Marroc; Sèrbia; Eslovènia; Espanya (Espanya
(península), Balears); Suïssa; Tunísia; Turquia (Turquia a Àsia, Turquia a Europa).

Límit d’elevació superior: 2.900 metres d’altitud.

Límit d’elevació inferior: 0 metres.

Grau estimat d’ocurrència (EOO) (KM2): 4132000

Quercus ilex està molt estès a les regions mediterrànies i balcàniques d’Europa, al nord
d’’Àfrica i a Turquia. Dins d’aquest rang, l’espècie és més comuna a les zones occidentals de la
conca mediterrània amb un declivi de l’ocurrència que es desplaça cap a l’est. L’espècie es
troba en unes poques localitats de la costa del mar Negre.
A Europa, aquesta l’espècie es troba des d’Espanya, cap a l’est a través d’Itàlia fins a Grècia,
Malta i els estats balcànics. A Espanya, aquesta espècie la podem veure a Andalusia,
Extremadura, Castella la Manxa i Madrid.

Al nord d’Àfrica, l’espècie es troba al Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia. A Algèria trobem aquesta
espècie a l’Atles Saharià. L’Atles Tellià, els boscos Kabylia i les muntanyes Tlemcen entre 350m
i 1600m d’altitud. Al Marroc, trobem aquest arbre en la majoria de les principals divisions
florístiques fins als 2900 m d’altitud, però no a les regions àrides; Sàhara marroquí i terres
orientals. A Tunísia, el Quercus ilex es troba en els boscos de Kessera i Sakiet Sidi Youssef.
També es troba a les muntanyes Rora, Bessouagi, Abderrahman i generalment és un element
de sotabosc de les pinedes de Bargou i Kroumirie meridional. A Líbia el Quercus ilex el podem
trobar a la Vall Verda.

Població

Buscar

Hàbitat i Ecologia

Sistema: terrestre

Tipus d’hàbitat: Bosc i Matollars

El Quercus ilex creix sobre una gran varietat de bio-climes mediterranis que van des de
semiàrids fins a molt humits i de càlids fins a molt freds a grans altituds. Aquesta gran espècie
arbòria s’expandeix fins als 20 a 30 m d’alçada i és una espècie de llarga vida, amb alguns
individus que sobreviuen més enllà dels 1000 anys.

Aquesta espècie tolera l’ombra, els climes freds i els calorosos; sovint per sota dels -24oC en
períodes curts dins del Marroc i fins a 42oC. L’espècie es troba en tot tipus de substrat silici o
calcari però prefereix substrats mòbils i sòls hidromòrfics. El Quercus ilex floreix d’abril a maig,
fructificant d’octubre a desembre.

Pot formar estands individuals o mixtos en llocs menys òptims però amb major densitats a les
zones més favorables. Les comunitats i associacions vegetals on es troba aquesta espècie són:

1) Vegetació matorral, on es desenvolupa en climes freds i semiàrids a gran altitud (nord

d’Àfrica, Espanya).
2) Pre-bosc arbori on l’espècie es troba aïllada o en agrupacions i sovint s’associa a
coníferes de Pinus halepensis.
3) Boscos escleròfils i vegetació maquis.

Formes de creixement de plantes i fongs: Arbre gran

Amenaces

Una de les principals amenaces per al Quercus ilex i els seus boscos són els incendis i els canvis
antropogenètics d’ús del sòl que han portat a la neteja dels boscos. Historicament aquesta
espècies també s’ha vist afectada negativament per l’explotació de la fusta i pel pasturatge del
bestiar. L’espècie és molt recol·lectada per a usos domèstics o per comerciar. En conseqüència,
grans àrees de boscos han estat substituïdes per l’agricultura i l’assentament humà. En alguns
casos, això ha comportat l’eliminació total d’algunes subpoblacions. L’espècie està en risc de
declivi poblacional a causa del canvi climàtic, que està augmentant l’aparició de sequera en el
rang d’espècies. Això pot provocar que l’espècie sigui sostrada per espècies més tolerants a la
sequera. Paral·lelament al canvi climàtic, altres factors humans, com l’augment del sòl i la
contaminació de l’aire, també són una amenaça per a l’espècie. Les poblacions també es veuen
afectades negativament pels patògens fúngics. Les malalties i les plagues es consideren una
amenaça menor.

Ús i comerç

L’escorça del Quercus ilex s’utilitza per a l’extracció de tanins que s’utilitza per a la cura
hemostàtica i cicatritzant de lesions i ferides. La pols de l’escorça també s’utilitza per via oral
com a agent antidiarreic i en el tractament de malalties de l’estòmac i el còlon.

Els boscos d’aquest arbre han estat copicats per a llenya o per a la producció de carbó vegetal.
L’espècie es pot utilitzar per a la fusta, però aquesta és de baix valor perquè només eines
petites que parteixen un ús intensiu, per exemple eines de fusteria, nanses, dent
d’engranatges etc.

Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya (ub.es)

família: Fagaceae
noms populars:
codi d'espècie: 001298
forma biològica: MP peren.
ecologia: Fa boscs
estatges altitudinals: Contr. medit. no àrides
Distribució biogeogràfica: Med.
Floració: IV - V
Distribució altitudinal:
Adscripció fitosociològica: Quercion ilicis
Mida: 5 - 20 m

Altres usos

 Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola: Flor, Fruit, Fulles caigudes,

Fusta, Tiges amb fulles/branques, Tiges defoliades/branques, Tija, Troncs
 Fuster: construcció de vehicles amb rodes: Tija
 Maneig agrosilvopastoral: obtenció de mel: Flor
 Artesanal: elaboració d'escombres: Part aèria
 Obtenció de combustible: carbó: Fusta, Part aèria, Tija, Troncs
 Altres informacions: Planta sencera, Tija
 Domèstic: ajudes a la llar: Cendra, Part aèria, Tiges amb fulles/branques,
Tija
 Fuster: ús fuster: Tija
 Lúdic: jocs i joguines: Fruit
  Fuster: elaboració de mobles: Tija
 Tinctorial: Escorça
 Artesanal: elaboració de joguines: Tija
 Maneig agrosilvopastoral: ús en la matança del porc: Tiges amb
fulles/branques, Tija
 Obtenció de combustible: llenya: Part aèria, Planta sencera, Tija, Troncs
 Fuster: obtenció de materials per a la construcció: Tija
 Assaonador de pells: Escorça
 No consta: Escorça, Fruit
 Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes,
cançons
 Creences i pràctiques magicoreligioses: Folíol, Tija

Quercus ilex | Flora Catalana

Mida mínima
5m
Mida màxima
20 m

LIBRO BIBLIO CASTEFA

L’alzina (Quercus ilex) ha donat el nom llatí al gènere de l’espècie ilex aquifolium. Aquesta
associació es basa en el tipus de fulles que presenta: dures i de dents espinoses sobretot
quan l’arbre és jove. Quan les fulles són tendres serveixen com a pastura per al bestiar.

Les tiges i les fulles que s’estan obrint apareixen totalmente cobertes de
pubescència blanca. Aquests caràcters contrasten l’aspecte fosc i ombrívol de
l’arbre. No obstant això, en àrees grans i a les avingudes, on és freqüent, el seu
aspect no deixa de ser una mica tenebrós. En el sud de França es conegut
popularment com la chêne verte, malgrat que és gairabé negre.

Els alzinars són un dels boscos més característics de paisatge mediterrani. La seva verdor
persistent i l’abundància d’arbustos i lianes li dona un aspecte tropical. Les copes de les
alzines formen una densa cobertura que permet un estrat de sotabosc amb clima més
moderta i més humit. Per crear un ecosistema tan complet i estable calen segles.

No podem oblidar que grans extensions d’alzinars han estat destruïdes per l’home. La tala
d’arbres representa a la llarga la desaparició de la vida del sotabosc i és especialment
difícil recuperar aquesta vegetació.

S’estén per una franja allargada que envolta el Mediterrani. Creix a les terres seques de la
península Balcànica, en part del litoral de Turquia, Síria, Palestina i en una franja del nord
d’Àfrica que va des de Tunísia fins a l’Atlàntic.

Moltes finques i granges es protegeixen del vent marí amb extenses plantacions d’alzines.
Pocs arbres poden competir amb l’alzina en aquesta funció, ja que absorbeix la sal
transportada pel vent, sense que la faci malbé. A més, pot créixer en sòls poc profunds
sobre pedra calcària, encara que estiguin molt exposats.
Les formes arbustives que es manifesten durant el seu creixement són molt útils, encara
que les alzines amb cent cinquanta anys corren el perill que algun vendaval trenqui les
tiges. Són molt freqüents els arbres amb una sola copa i ramificacions a poca alçada, però
es poden trobar alguns exemplars amb troncs llargs de 30m d’alçada.

Els arbres amb la tija llarga i sense ramificacions. Alguns probablement tenen més de tres-
cents anys. La fusta és dura i extremadament pesada. Compte amb tants raigs medul·lars
que en un tall perpendicular del tronc aquells tapen gairebé totalment els anells. A
Espanya la fusta d’alzina és la preferida per adobar cuirs.

ARBOLAPP

L’alzina és l’arre més representatiu de la Península Ibèrica.

És un arbre de port variable, copa densa i tronc gruixut i fosc. Les fulles són
persistents, alternes, de feix verd fosc i revers cobert d’un dens toment blanquinós,
d’aspecte vellutat. Les flors neixen a la primavera agrupades en ramells penjants
(aments) de color groc-ocre, i els seus fruits (glans) poden ser dolços o amargs.

El Quercus ilex L. Subesp. Ilex, arriba fins a 25m i la copa és més allargada i menys
densa. Les fulles són en general lanceolades o el·líptiques, de fins a 9cm de llarg. El
marge sol ser dentat o sencer i rarament punxoses.

Ecologia

L’alzina és l’espècie més característica deñs boscos mediterranis. És indiferent al tipus de

sòl i creix des del nivell del mar fins als 1300-1400 m, si bé excepcionalment arriba als
2000m. La subespècie ilex apareix en zones de clima més humit, temperat i costaner,
sense penetrar gaire a l’interior, i prefereix els terres calcaris. Encara que forma també
masses pures, aquests alzinars són més rics perquè hi ha més espècies acompanyants.

Distribució

L’espècie habita a tota la regió mediterrània; tanmateix, la subsp. Iles es distribueix per les
zones més properes a la costa cantàbrica i mediterrània (Balears i des de Catalunya fins a
Almeria). No obstant això, a les àrees on solapen, s’hibriden, i els caràcters diferenciadors
es dilueixen.

Més informació

La fusta és densa, dura i de molt bona qualitat, excel·lent com a combustible i carbó
vegetañ. Per la seva resistència als cops i a la putrefacció d’usa per elaborar els batalls
dels esquelles o peces que estaran sotmeses a la humitat. La seva escorça s’ha fet servir
per adobar les pells per ser rica en tanins.

Quercus era el nom romà dels roures en general i de la seva fusta, i per extensió de tots
els arbres que produeixen gla. L’origen del vocable és cèltic i significa “arbre bonic”.
L’espítet il·lelx era el nom que li donaven també els romans a l’alzina.

ARBRES IBÈRICS

Descripció

....

Flors unisexuals, les masculines agrupades en aments penjants, de color groc, les
femenines verdoses, poc cridaneres. Floreix a la primavera.
Els glans maduren a la tardor, quan mostren un color marró fosc.

Dsitribució

Ocupa bona part de la Penínsua Ibèrica i les Illes Balears, essent una de les nostres
espècies arbòries més comunes. Forma des de boscos densos, acompanyat d’un matoll
espès i nombroses enfiladisses, fins a grans deveses emprades des de fa molt de temps
per l’home. Es desenvolupa sobre una àmplia gamma de tipus de substrats.

Observacions

Es reconeixen dues subespècies al nostre territori. La denominada subespècie ilex

presenta fulles més lanceolades, amb 7 a 14 parells de nervis secundaris, i es
localitza a la costa cantàbrica, nord del litoral mediterrani i illes Balears, és la que
ocupa la seva àrea europea.

La fusta és de bona qualitat, dura i resistent; utilitzada en la fabricació d’instruments

agrícoles. La llenya és molt valuosa i durant molt de temps s’ha obtingut carbó en
carboneres, però aquest procés s’ha anta perdent.

Els glans constitueixen la principal riquesa de l’alzinar en àrees on es fan servir en

l’alimentació del bestiar porcí de raça ibèrica.

És de gran importància paisatgística i principal component de les nostres deveses, lligades

al desenvolupament rural. A zones del centre i sud, els alzinars densos tenen un alt valor
cinegètic.

QUERCUS ILES

Arbre sempre verd, monoic, de 10-20 m d’alçada, amb la copa arrodonida, densa, de
color verd fosc, i el

tronc curt, recte o una mica tortuós, amb l’escorça llisa i grisenca al principi,
tornant-se pardusca i escamoso-agrietada amb el pas del temps. Branques joves
cobertes d’un toment grisenc-blanquinós.

Fulles simples, alternes, de textura gruixuda però flexible de forma variable fins i tot
sobre el mateix arbre, generalment d’ablongoovades a lanceolades, de vegades
ovado-arrodaonides, amb la base arrodonida o atenuada, el marge sencer o
diversament dentat, serrat o espinós, i l’àpex agut o obtús; són de color verd pàl·lid i
estan cobertes de pèls blancs a les dues cares quan són joves, i de color verd fosc
glabrescents pel feix, i amb toment dens i grisenc pel revers quan són adulres;
nervadura més prominent pel revers, amb 7-14 parells de nervis secundaris.

Pecíol tomentós, de 3-10 mm de longitud. Inflorescències masculines en aments

penjants, de 3-6 cm de llarg, de color groc, apareixent en gran quantitat als extrems
dels branquillons de l’any, guarnits per una bràctea vermellosa a la base. Les flors
masculines tenen un perianti urceolat, de 3-5 tèpals ovalats, pubescents a l’exterior,
verdós-groguencs. Androceu amb tants estams com tèpals i oposats a aquests, amb
filaments llampins i anteres ovoides. Flors femenines sobre els brots de l’any, en
molt menor qunatitat que les masculines, solitàries o en curt nombre sobre un
peduncle tomentós de 8-15 mm de llarg; el gla és de forma variable, d’oblongo-
cilíndrica a subglobosa, punxeguda, de 2-3 cm de longitud i 1-1,5 cm d’amplada, més
o menys estirada, una mica vellosa a la punta, de color castany fosc a la maduresa,
coberta en una mica menys de la meitat de la seva longitud per una cúpula
hemisfèrica, grisenca, tomentosa, amb escates planes i molt imbricades.
Cultiu i usos: L’alzina és un arbre força indifernet pel que fa al tipus de sòls, encara que
agrada d’aquells solts i profunds. Agrada d’exposició totalment assolellada o amb una mica
d’ombra, i és molt resistent a la sequera, a la calor i al fred. Suporta malament el
transplantament a les primeres fases de la seva vida, però en canvi tolera estupendament
les podes, ja que en estat silvestre rebrota d’arrel després d’incendis, tales, etc..
Proporciona una bona ombra. És un arbre molt longevi, podent viure més de 500 anys. La
seva fusta és dura i compacta, utilitzant-se en la fabricació d’eines i pals i en obre
hidràuliques per la resistència de l’aigua. Com a combustible posseeix un gran poder
calorífic. La seva escorça per adobar cuirs i les fulles i glans s’han emprat amb fins
medicinals per les seves propietats astringents