Esquema comparatiu de Locke i Descartes

 
DESCARTES LOCKE

Caracterització
Primer filòsof modern i el màxim Creador d’una nova línia de pensament
exponent del racionalisme modern: l’empirisme
Vol crear un mètode universal basat en Percebem  la realitat a través de
Coneixement
la raó . No ens podem refiar de l’experiència, que és el substrat de les
l’experiència sensible ja que podem nostres idees,  que fonamenten el
dubtar-ne (parteix de l’escepticisme). coneixement.
Són els continguts mentals del jo i n’hi
Totes les nostres idees procedeixen de
ha de tres tipus:
l’experiència  i n’hi ha de vàries classes:
 Adventícies: extretes a partir de l’experiència
 Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de
Idees (tipologia) sensible (no vàlides)
l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna
 Factícies: construccions de la nostra imaginació
(idees de reflexió)
(no vàlides)
 Complexes: l’enteniment  és actiu creant idees de tres
 Innates: impreses en la ment  (les úniques a partir
tipus (substàncies, relacions o modes)
de les quals es pot construir el coneixement)
No accepta l’existència d’idees innates. La
Accepta l’existència d’idees innates i
nostra ment, quan naixem, és una “tabula
Innatisme aquestes li serviran per provar la segona
rasa” i les nostres idees només provenen de
veritat (l’existència de Déu).
l’experiència sensible.
Allò no necessita de cap altre realitat per És una idea complexa que imaginem o
Substància
existir. N’hi ha tres (Jo, Déu i el Món) i suposem com a suport de les nostres idees
constitueixen els tres àmbits de la simples, però no podem demostrar
realitat. empíricament la seva existència.
El Jo es caracteritza pel pensament i és El jo també és evident en sí mateix a causa
la primera veritat en l’ordre del del pensament  però no pertany a l’ànima (de
Identitat
personal coneixement: el fet de pensar ens mostra la qual no en puc demostrar la seva
el nostre ésser.  És la res cogitans, la existència) sinó a la consciència, que és
nostra ment, l’ànima. dinàmica i canvia per l’experiència.
El món és la tercera veritat i es Pressuposem l’existència d’un món exterior
caracteritza per l’extensió  (inclou el com a causa de les nostres sensacions però
nostre cos) .  Però del món només en no és un coneixement evident, sinó més aviat
L’Existència  del podem deduir la seva existència en el probable. No coneixem el món exterior en sí
món sentit mecanicista, no podem parlar de mateix, només les idees sensibles que ens
qualitats secundàries (impressions) com provoca.  També considera que les qualitats
la forma, color, etc, perquè en podem primàries generen idees més confuses i
dubtar (són confuses). subjectives, només ens podem refiar.