AUTOR Joseph Roth

TÍTOL LA MARXA DE RADETZKY

DATA 18.04.2023
Programa 2022-2023

La història
La història centro-europea sempre ha estat força convulsa
per la quantitat de conflictes i fronteres canviants que s’han
produït. Així fins arribar a la 1a Guerra Mundial que va
significar la caiguda del gran Imperi Austrohongarès i la fi
d’una forma d’una societat molt concreta que havia potenciat
de forma important aspectes com l’educació i la cultura.

En aquest llibre trobarem narrat el darrer període de l’imperi

gràcies a les experiències de tres generacions de la família
Trotta. Una nissaga familiar molt representativa de les elits
del moment: en el seu cas són una família de militars i
funcionaris d’origen eslovè (un exemple de fins on arribaven
les fronteres austrohongareses).

Al llarg de la vida d’aquest personatges assistirem a l’auge i

caiguda final de l’imperi, també representades per la figura
de l’emperador Francesc Josep I d’Àustria, que de forma
innovadora, Josep Roth va incloure a la trama com un
personatge més del llibre.

L’historiador
La cultura austrohongaresa va “produir” grans escriptors com
Stefan Zweig, Robert Musil o Josep Roth (Imperi
Austrohongarès, 1894 – França, 1939). Curiosament la
biografia de l’autor no està gaire clara ja que ell mateix oferia
dades contradictòries. El que sí que podem dir és que va ser
un intel·lectual fruit de la potència sociocultural de l’Imperi i
és normal que la caiguda d’aquest tingués un fort impacte i
presència en l’obra de Roth.

La primera part de la seva narrativa, però, estarà dedicada a

les cròniques periodístiques. Gràcies a la seva feina com a
corresponsal va viatjar a llocs com Moscú i es van publicar
diferents volums amb les seves cròniques. La seva primera
novel·la arribaria amb Hotel Savoy (1924). El seu primer gran
èxit seria Job (1930) i continuaria amb La marxa Radetzky
(1932).

Malauradament, la seva vida personal va ser complicada i a

nivell polític va ser perseguit pels nazis, fet que el va obligar
a exiliar-se a França, finalment. Allà moriria degut a la seva
dependència de l’alcohol l’any 1939.
Fets reals
Com ja hem dit, el gran tema que uneix la majoria de
narracions de Josep Roth (no confondre amb Philip Roth o
Henry Roth) va ser la caiguda de l’Imperi dels Habsburg.

La constitució de l’imperi prové de l’intent de fusionar

diferents territoris centre-europeus després de diferents
conflictes sobre l’antic territori del Sacre Imperi Romà
Germànic i, especialment, a partir de la signatura del
Compromís austrohongarès de 1867. Aquest fet situava a
Hongria com a un membre d’igual nivell que Àustria i creava
un nou Imperi Austrohongarès amb la característica de
tenir una monarquia dual. Aquesta dualitat també es va
mantenir en altres trets de l’Imperi com el Parlament que
tenia una seu a Viena i una altra a Budapest i en la figura del
màxim governant que va ser emperador i rei a la vegada.

La inestabilitat intrínseca de l’Imperi, amb certes intencions

expansionistes, va anar provocant tensions amb altres
països com Sèrbia. Aquest fet marcaria l’inici de la fi de
l’imperi, que es va materialitzar amb la desfeta de la 1a
Guerra Mundial. Curiosament, la guerra començaria després
de l’assassinat de Franz Ferdinand, successor de
l’emperador i qui volia reformar l’imperi per assegurar la seva
supervivència.

Lliçó d’estil
Revisant l’obra de Joseph Roth, podem veure que un dels
grans temes que tracta és la desaparició de l’Imperi Austro-
hongarès i la nostàlgia i malenconia que aquest fet va
provocar en els seus antics ciutadans. Aquí en teniu un
exemple:

“En lo que hoy es Austria y en los países de la antigua

Corona quedará muy poca gente a la que nuestro apellido y
nuestra estirpe le diga algo. Sin embargo, figuran en los
anales del ejército austrohúngaro, ahora olvidados, y debo
admitir que estoy orgulloso de ello, me refiero a que estos
anales hayan caído en el olvido. No me considero hijo de mi
época, me resulta difícil no verme como su adversario. No es
que no la entienda, como digo tan a menudo. Eso no es más
que una simple excusa, una mentira piadosa. Recurro a ella
por pura comodidad: no quiero señalarme o parecer
antipático y, por eso, digo que no la entiendo cuando debería
decir que la odio o que la desprecio. Tengo buen oído, pero
hago como si estuviera sordo. Me parece más elegante fingir
esta deficiencia que admitir que lo que escucho suena
desacompasado y vulgar. El hermano de mi abuelo fue aquel
humilde teniente de infantería que salvó la vida del
emperador Francisco José en la batalla de Solferino”.

Extret de: La cripta de los Capuchinos (Alianza, 2020). Traducció de

Roberto Bravo de la Varga.