Apollo 11

La missió lunar nord-americana Apollo Apollo 11

11 va ser la primera a posar una persona a
la superfície de la Lluna. Era la cinquena
missió tripulada del programa Apollo.[2]

La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai

pel coet Saturn V des de Cap Canaveral
(Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de
juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20
de juliol a les 20.17 UTC (21.17 CET, 14.17
CST) i va tornar a la Terra el 24 de juliol.

Quan l'Apollo 11 es va situar a l'òrbita

lunar, Edwin E. «Buzz» Aldrin i Neil A.
Armstrong es varen traslladar al mòdul
lunar Eagle. Michael Collins va quedar-se
a la nau donat suport a les maniobres del
mòdul lunar. Quan Armstrong i Aldrin van
acabar la seva feina a la superfície de la
Lluna, van tornar a l'Eagle i van deixar la
Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la
nau on els esperava Collins. Aleshores es
van adreçar cap a la Terra. La nau Apollo
11 va caure a les aigües de l'oceà Pacífic, on Llançament del Saturn V portant la nau Apollo 11
va ser recuperada, prop de les illes Hawaii.
Tipus de missió vol espacial tripulat i aterratge
La missió va ser una fita decisiva de la lunar
programa espacial estatunidenc contra el Operador    NASA
programa espacial soviètic durant la cursa NSSDCA ID 1969-059A (http://nssdc.gsfc.na
espacial i és considerada com un dels sa.gov/nmc/spacecraftDisplay.d
moments més significatius a la història de o?id=1969-059A)
la humanitat. Núm. SATCAT 04039 (http://www.n2yo.com/sat
ellite/?s=04039)
Durada de la 8 dies, 3 hores, 18 minuts i 35
«
[És] un petit pas per a l'home,
[però] un gran salt per a la
humanitat.
» missió segons
Propietats de la nau
— Neil Armstrong. Nau espacial Mòdul de comandament i servei
Apollo 11
Mòdul lunar de l'Apollo 11
Programa Apollo Fabricant North American Aviation
Grumman Corporation
Massa 49.734,6 kg
Durant els anys 60 i 70, els Estats Units es 4.931,9 kg
trobaven immersos en la Guerra Freda, un
Tripulació
període de rivalitat geopolítica amb la
Unió Soviètica. Aquesta disputa es
manifestà en diversos àmbits, entre ells la
Cursa Espacial. L'any 1957 la Unió
Soviètica llançà a l'espai l'Spútnik 1, el
primer satèl·lit artificial. L'esdeveniment
sorprengué a tot el món, despertant la
fascinació i els temors d'uns i altres. Va
demostrar que els soviètics disposaven de
la capacitat de llençar armes nuclears a
distàncies intercontinentals i va desafiar
les reivindicacions nord-americanes de
superioritat militar, econòmica i
tecnològica. [3] Tot plegat va provocar
l'anomenada Crisi de l'Spútnik i va
desencadenar la Cursa Espacial. El D'esquerra a dreta: Neil Armstrong, Michael Collins, Buzz
president Dwight D. Eisenhower va Aldrin
respondre a l'Sputnik establint, l'any 1958, Membres
una nova agència governamental, Equip de reserva
l'Administració Nacional d'Aeronàutica i Indicatiu CSM: Columbia
Espai (National Aeronautics and Space LM: Eagle
Administration, NASA) i iniciant el On surface: Tranquility Base
programa Mercury,[4] que tenia com a EVAs 1
objectiu el d'enviar un home a l'òrbita Durada EVAs 2 hores i 31 minuts
terrestre. Tot i això, el 12 d'abril de 1961,
Inici de la missió
els soviètics tornaren a avançar els nord-
americans amb el llançament de la Vostok Llançament espacial
1, la qual duia el cosmonauta soviètic Iuri Data 16 juliol 1969
Lloc plataforma de llançament 39A,
Gagarin, que es convertí en la primera complex de llançament 39
persona a l'espai i la primera en orbitar la
Vehicle de Saturn V
Terra. Gairebé un mes després, el 5 de llançament
maig de 1961, Alan Shepard es va convertir
Fi de la missió
en el primer nord-americà a l'espai,
Amaratge
completant un viatge suborbital de 15
Data 24 juliol 1969
minuts. Després de ser recuperat de l'Oceà
Lloc oceà Pacífic
Atlàntic, va ser felicitat pel successor 13° 19′ N, 169° 09′ O
d'Eisenhower, John F. Kennedy.[5] Recuperat per USS Hornet
Activitat orbital 
Donat l'avantatge assolit per la Unió
Soviètica, la qual havia mostrat la
Activitat orbital a
capdavantera de la seva tecnologia de
Component de la Mòdul de comandament i servei
coets, Kennedy va escollir, entre les missió Apollo 11
opcions presentades per la NASA, un repte Inserció 19 juliol 1969
més enllà de la capacitat dels coets Sortida 22 juliol 1969
existents en aquell moment, de manera Tipus d'òrbita òrbita lunar
que els Estats Units i la Unió Soviètica Periàpside 100,9 km
començarien en una posició d'igualtat. Apoàpside 122,4 km
Una missió tripulada a la Lluna serviria Inclinació 1,25 °
per a aquest propòsit.[6] Període 2h
Època 19 juliol 1969, 21.44 UTC[1]
L'esforç per aterrar un home a la Lluna ja Òrbites 30
tenia un nom: el programa Apollo.[7] Quan realitzades
Kennedy es va reunir amb Nikita Objectius 
Khrusxov, el líder de la Unió Soviètica el
juny de 1961, va proposar-li de convertir Aterratge lunar
programa tripulat a la Lluna en un
projecte conjunt, però Khrusxov va Component de la Mòdul lunar de l'Apollo 11
declinar l'oferta.[8] Kennedy va tornar a missió
proposar una expedició conjunta a la Data 20 juliol 1969
Lluna en un discurs a l'Assemblea General Lloc Mare Tranquillitatis
de les Nacions Unides el 20 de setembre Retorn 21 juliol 1969
de 1963[9] La idea d'una missió lunar Acoblaments / amarratges 
conjunta va ser abandonada després de la
mort de Kennedy.[10] Acoblament 16 juliol 1969
Desacoblament 20 juliol 1969
Una primera i crucial decisió crucial fou la
d'escollir la trobada en l'òrbita lunar en
Acoblament 21 juliol 1969
lloc de l'ascens directe i la de la trobada en
Desacoblament 21 juliol 1969
l'òrbita terrestre. Una trobada espacial és
una maniobra orbital en què dues naus
naveguen per l'espai i s'acoblen. El juliol
Programa Apollo
de 1962, el cap de la NASA, James Webb, ← Apollo 10 Apollo 12 →
va anunciar que s'utilitzaria la trobada en
l'òrbita lunar[11][12] i que la nau espacial
Apollo tindria tres parts principals: un mòdul de comandament (CM) amb una cabina per als
tres astronautes i l'única part que tornaria a la Terra; un mòdul de servei (SM), que suportaria el
mòdul de comandament en propulsió, energia elèctrica, oxigen i aigua; i un mòdul lunar (LM)
que tindria dues etapes: una etapa de descens per aterrar a la Lluna i una etapa d'ascens per
retornar els astronautes a l'òrbita lunar.[13] Aquest disseny es traduïa en que la nau espacial
podria ser llançada per un sol coet Saturn V que en aquells es trobava en desenvolupament.[14]

Tripulació
La tripulació inicialment assignada com a reserva de l'Apollo 9, formada pel comandant, Neil
Armstrong, el pilot del mòdul de comandament, Jim Lovell, i el pilot del mòdul lunar, Buzz
Aldrin, es va anunciar oficialment el 20 de novembre de 1967. Lovell i Aldrin havien volat
anteriorment junts, com a tripulació del Gemini 12. A causa dels retards en el disseny i la
fabricació del mòdul lunar, l'Apollo 8 i l'Apollo 9 van canviar ordre de les tripulacions principals
i de reserva, i la tripulació d'Armstrong es va convertir en la tripulació reserva de l'Apollo 8.
Basat en el sistema de rotació de les tripulacions, Armstrong es convertí llavors en l'esperat per
comandar l'Apollo 11.[15][16][17][18]

Missió

Enlairament i vol fins l'òrbita lunar

S'estima que un milió d'espectadors van veure el llançament de l'Apollo 11 des de les carreteres i
platges de les rodalies del lloc de llançament. Entre els dignitaris es trobaven el Cap de l'Estat
Major, General William Westmoreland, quatre membres del gabinet, 19 governadors estatals,
40 alcaldes, 60 ambaixadors i 200 congressistes. El Vicepresident Spiro Agnew va veure
l'enlairament amb l'expresident Lyndon B. Johnson i la seva dona Lady Bird Johnson.[19][20] Al
voltant de 3.500 representants de mitjans de comunicació,[21] dels quals dos terços eren nord-
americans i la resta d'altres 55 països, van ser presents a l'esdeveniment. A 33 països
l'enlairament es va retransmetre en directe, als Estats Units hi hagueren uns 25 milions de
teleespectadors. Milions de persones més van seguir-ho a través de la ràdio.[20][19] El president
Richard Nixon ho va seguir des de la Casa Blanca amb l'astronauta Frank Borman.[22]
El Saturn V AS-506 va llançar l'Apollo 11 el 16 de juliol de 1969 a les 13.32.00 UTC (9.32.00
EDT). Als 13,2 segons del vol, el vehicle de llançament va començar a rodar cap al seu azimut de
vol de 72,058 graus. L'aturada completa dels motors de la primera fase (S-IC) es va produir a
uns 2 minuts i 42 segons de la missió, seguida de la separació del S-IC i l'encesa dels motors de
la segona fase (S-II). Els motors del S-II es van parar i aquest es va separar al cap de 9 minuts i
8   segons, permetent la primera ignició del motor de la tercera fase (S-IVB) pocs segons
després.[23]

L'Apollo 11 va entrar en una òrbita terrestre gairebé circular a una altitud de 185,9 quilòmetres
per 183,2 quilòmetres, al cap de dotze minuts del llançament. Després d'una òrbita i mitja, a les
16.22.13 UTC una segona ignició del motor de l'S-IVB va empènyer la nau cap a la seva
trajectòria a la Lluna amb la injecció trans-lunar (TLI). Uns 30 minuts després, amb Collins al
seient esquerre i als controls, es va dur a terme la maniobra de transposició, atracament i
extracció. Això implicava separar el Columbia de l'S-IVB ja apagat, donar la volta i atracar amb
el mòdul lunar Eagle que es trobava guardat al coet. Després de l'extracció del LM, l'Apollo es va
dirigir cap a la Lluna, mentre que l'S-4B adoptà una trajectòria més enllà de la Lluna.[24][23]
Això es va fer a propòsit per tal d'evitar que la tercera etapa xocés amb la nau espacial, la Terra o
la Lluna. Un efecte de fona al passar al voltant de la Lluna el va enviar a una òrbita
heliocèntrica.[25]

19 de juliol a les 17.21.50 UTC, l'Apollo 11 va apropar-se suficientment a la Lluna i va engegar el

motor de propulsió del mòdul de servei per incorporar-se a l'òrbita lunar.[23][26] Durant les
trenta òrbites següents, la tripulació va poder visualitzar del seu lloc d'aterratge situat al sud del
Mar de la Tranquilitat, a uns 19 km al sud-oest del cràter Sabine D. La zona es va seleccionar per
considerar-se suau a partir de les dades enviades per les sondes Ranger 8 i Surveyor 5, així com
per la sonda espacial de mapatge de Lunar Orbiter, i perquè era poc probable que presentés
desafiaments importants d'aterratge o de EVA.[27] Es trobava a uns 25 quilòmetres al sud-est
del lloc d'aterratge de la Surveyor 5 i a 68 quilòmetres al sud-oest del lloc on s'estavellà la
Ranger 8.[28]

Arxius de so relacionats
!" Anunci de John F. Kennedy d'anar a la lluna (1961) (?·pàg.) - (0:11min). (anglès)
!" So de l'Apollo 11 aterrant a la lluna (?·pàg.)
!" Neil Armstrong: «One small step for man, a giant leap for mankind» (?·pàg.) (anglès)

Referències
1. Smithsonian National Air and Space Museum. «Apollo 11 Mission Summary (https://web.arc
hive.org/web/20130829082429/http://airandspace.si.edu/explore-and-learn/topics/apollo/as1
1/a11sum.htm)». The Apollo Program. Arxivat de l'original (http://airandspace.si.edu/explore-
and-learn/topics/apollo/as11/a11sum.htm) el d’agost 29, 2013. [Consulta: de maig 19, 2018].
2. «Apollo (https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/apollo)». Gran
Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 agost 2022].
3. Logsdon, 1976, p. 13-15.
4. Swenson, Grimwood i Alexander, 1966, p. 101-106.
5. Logsdon, 1976, p. 121.
6. Logsdon, 1976, p. 112-117.
7. Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 15.
8. Logsdon, 2011, p. 32.
 9. «Address at 18th U.N. General Assembly (https://www.jfklibrary.org/Asset-Viewer/Archives/J
FKPOF-046-041.aspx)». John F. Kennedy Presidential Library & Museum, 20-09-1963.
[Consulta: 11 març 2018].
10. GLASS, Andrew. «JFK Proposes Joint Lunar Expedition with Soviets, September 20, 1963 (ht
tps://www.politico.com/story/2017/09/20/jfk-proposes-joint-lunar-expedition-with-soviets-sept
-20-1963-242843)». Politico, 20-09-2017. [Consulta: 19 març 2018].
11. «The Rendezvous That Was Almost Missed: Lunar Orbit Rendezvous and the Apollo
Program (https://www.nasa.gov/centers/langley/news/factsheets/Rendezvous.html)». NASA
Langley Research Center Office of Public Affairs. NASA, desembre 1992. [Consulta: 26
desembre 2018].
12. Swenson, Grimwood i Alexander, 1966, p. 85-86.
13. Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 72-77.
14. Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 48-49.
15. HANSEN, James R. First man : the life of Neil A. Armstrong (https://www.worldcat.org/oclc/60
743246). Nova York: Simon & Schuster, 2005. ISBN 0-7432-5631-X.
16. CUNNINGHAM, Walter. All American Boys, An Insider's Look at the U.S. Space Program (New
Ed.) (https://www.worldcat.org/oclc/1082208734). Nova York: J. Boylston & Company,
Publishers, 2010. ISBN 978-1-876963-24-8.
17. Orloff, 2000, p. 90.
18. Collins, 2001, p. 434-435.
19. Benson i Faherty, 1978, p. 474.
20. Bilstein, 1980, p. 369-370.
21. Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 338.
22. «President Richard Nixon's Daily Diary (https://www.nixonlibrary.gov/sites/default/files/virtuall
ibrary/documents/PDD/1969/013%20July%2016-31%201969.pdf)» p. 2. Richard Nixon
Presidential Library, 16-07-1969. [Consulta: 3 setembre 2018].
23. Orloff, 2000, p. 106.
24. Collins, 2001, p. 374-375.
25. Marshall Space Flight Center, 1969, p. 7.
26. ; MACTAGGART, Kenneth D.; O'BRIEN, Frank«Day 4, part 1: Entering Lunar Orbit (https://histo
ry.nasa.gov/afj/ap11fj/11day4-loi1.html)». Apollo Flight Journal, 10-02-2017. [Consulta: 14
juliol 2019].
27. «Apollo 11 Lunar Landing Mission (http://www.hq.nasa.gov/alsj/a11/A11_PressKit.pdf)».
Washington, D.C.: NASA, 06-07-1969. [Consulta: 16 juny 2021].
28. BAÑALES, Jorge A. «Apolo 11: fama y fortuna de los tres astronautas de la misión (https://ww
w.efe.com/efe/espana/efefuturo/apolo-11-fama-y-fortuna-de-los-tres-astronautas-la-mision/5
0000905-4020694)» (en castellà). EFE, 11-07-2019. [Consulta: 12 octubre 2021].

Bibliografia
!"ORLOFF, Richard W. Apollo by the Numbers: A Statistical Reference (https://history.nasa.gov
/SP-4029/SP-4029.htm). Washington, D.C.: NASA History Division, Office of Policy and
Plans, 2000 (NASA History Series). NASA SP-2000-4029. ISBN 0-16-050631-X.
OCLC 829406439 (http://worldcat.org/oclc/829406439). LCCN 00061677 (http://lccn.loc.gov/0006167
7).
!"LOGSDON, John M. The Decision to Go to the Moon: Project Apollo and the National Interest.
Chicago: University of Chicago Press, 1976. OCLC 849992795 (http://worldcat.org/oclc/8499927
95).
!"SWENSON, Loyd S. Jr.; GRIMWOOD, James M.; ALEXANDER, Charles C. This New Ocean: A
History of Project Mercury (http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/SP-4201/cover.htm).
Washington, D.C.: National Aeronautics and Space Administration, 1966. SP-4201.
OCLC 569889 (http://worldcat.org/oclc/569889) [Consulta: 28 juny 2007].
!"BROOKS, Courtney G.; GRIMWOOD, James M.; SWENSON, Loyd S. Jr.. Chariots for Apollo: A
 History of Manned Lunar Spacecraft (https://history.nasa.gov/SP-4205/cover.html).
Washington, D.C.: Scientific and Technical Information Branch, NASA, 1979. SP-4205.
ISBN 978-0-486-46756-6. OCLC 4664449 (http://worldcat.org/oclc/4664449). LCCN 79001042 (http://l
ccn.loc.gov/79001042) [Consulta: 20 juliol 2010].
!"LOGSDON, John M. John F. Kennedy and the Race to the Moon. Basingstoke: Palgrave
Macmillan, 2011. ISBN 978-0-230-11010-6. OCLC 707157323 (http://worldcat.org/oclc/707157323).
!"BENSON, Charles D.; FAHERTY, William B. Moonport: A History of Apollo Launch Facilities
and Operations (https://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/19790003956.pdf).
Washington, D.C.: NASA, 1978. SP-4204 [Consulta: 22 setembre 2018].
!"BILSTEIN, Roger E. Stages to Saturn: A Technological History of the Apollo/Saturn Launch
Vehicle (https://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/19970009949.pdf). NASA,
1980. SP-4206 [Consulta: 19 setembre 2018].
!"COLLINS, Michael. Carrying the Fire: An Astronaut's Journeys (https://archive.org/details/carr
yingfire00mich). Nova York: Cooper Square Press, 2001. ISBN 978-0-8154-1028-7.
OCLC 45755963 (http://worldcat.org/oclc/45755963). LCCN 2001017080 (http://lccn.loc.gov/2001017
080).

Enllaços externs
!"«Moonwalk One, ca. 1970 (Archive.Org 1:34:43, Ang) (http://archive.org/details/gov.archive
s.arc.1257628)» (en anglès). NASA.
!"««Transcripcions de l'Apollo 11» (https://web.archive.org/web/20110119080938/http://apollo
11.spacelog.org/)» (en anglès). Spacelog. Arxivat de l'original (http://apollo11.spacelog.org/)
el 2011-01-19. [Consulta: 3 gener 2021].
!"«l'Apollo 11 en temps real (https://apolloinrealtime.org/11/)» (en anglès).

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Apollo_11&oldid=31336520»