DETERMINACIÓ DEL

CONTINGUT D’AMONÍAC D’UN

PRODUCTE FARMACÈUTIC
Objectiu:
Aquesta pràctica te com a objectiu determinar experimentalment el contingut en amoníac
d’un producte comercial farmacèutic emprat per alleujar la picor produïda per picades
d’insectes i posteriorment comparar el resultat obtingut amb les dades del fabricant utilitzant
una volumetria àcid base.

Informació:
After Bite és un producte venut a les farmàcies per disminuir tant la picor provocada per les
picades d’insectes com ara mosquits, abelles, els tabacs… com la què és provocada per
plantes en contacte amb la pell com ara l’ortiga. La picor és la necessitat que nosaltres tenim
de rascar-se quan la pell se’ns irrita. Aquest
líquid s’aplica sobre la pell realitzant suaus
moviments circulars i en un primer contacte
amb la pell es nota un augment de la picor,
això significa que el producte està fent efecte. Va ser portat al mercat per primera vegada
l’any 1974.
Quan es produeix una picada, s’alliberen certes substàncies
(com la histamina) que provoquen la dilatació dels vasos
sanguinis i l'acumulació de fluids sota la pell, la qual cosa
dóna lloc a una inflamació al voltant de la picada. Les
terminacions nervioses de la zona envien un missatge al cervell, el que genera la sensació de
picor. La histamina és una substància que es genera en els teixits a partir d'un aminoàcid
conegut com a histidina. Els fàrmacs que actuen contra aquest procés es denominen
antipruriginosos i constitueixen un grup de fàrmacs d'aplicació tòpica, és a dir, que s'apliquen
externament directament sobre la zona afectada. Aquests medicaments disminueixen la
inflamació i, per tant, la irritació, o redueixen els impulsos nerviosos que transmeten la
sensació de picor al cervell. Els antipruriginosos poden contenir corticoides o antihistamínics
que inhibeixen l'acció de la histamina sobre els vasos sanguinis, anestèsics locals que
impedeixen la transmissió de les senyals al cervell i suavitzants que alleugen la pell.

1
Material:
1. Bureta
2. Matràs Erlenmeyer (x3)
3. peu i suport
4. papallona
5. vas de precipitats 50ml
6. bata
7. agitador
8. pipeta
9. pera de goma
10. mini embut
11. Tiras de Ph
12. PH - metro

Material:
1. 𝑁𝐻4𝑂𝐻

2. 𝑁𝐻4𝐶𝑙

3. 𝐻𝐶𝑙
4. Aigua destil·lada (𝐻2𝑂)

Procediment:
Primer de tot mirem que tot el material que anem a utilitzar estigui ben net. Una vegada està
tot el material net omplim la bureta d’𝐻𝐶𝑙 0.1 M (molt important arrasar correctament1).
Agafem la solució diluïda d’After - Bite i treiem 5 mL amb l’ajut de la pipeta graduada i la
pera de goma per posteriorment abocar el contingut als tres matràs Erlenmeyer on s’hi afegirà
25 mL d'aigua destil·lada i tres o quatre gotes de taronja de metil.
Quan ja tenim la dissolució preparada al matràs Erlenmeyer els posem sota de la bureta i
deixem que caigui gota a gota fins que es produeixi un canvi de color. Aquest canvi de color
ens indica que es troba al punt d’equivalència i de que la dissolució passa de ser bàsica a
àcida.

1
Per tal d’arresar correctament omplim fins una mica més amunt que el zero i posem sota la bureta
un vas de precipitats. D’aquesta manera obrim la clau per deixar caure HCl (gota a gota) fins que el
menisc que forma HCl estigui a la ratlla del zero

2
Qüestions:
1. Fes un dibuix del muntatge que has realitzat per fer la valoració.

2. Escriu la reacció química que hem utilitzat en la volumetria.

𝐻𝐶𝑙(𝑎𝑞) + 𝑁𝐻3(𝑎𝑞) → 𝑁𝐻4𝐶𝑙
3. Calcula la concentració molar (mol/dm") d'amoníac en la dissolució diluïda d'After
Bite.
Segons el fabricant, hi ha 35 g/L. Realment s’utilitza el NH4OH però es té en compte
el NH3.

1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝐻3
35 𝑔 𝑁𝐻3 = 17 𝑔 𝑁𝐻3
= 2, 06 𝑀
1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝐻4𝑂𝐻
35 𝑔 𝑁𝐻4𝑂𝐻 = 35 𝑔 𝑁𝐻4𝑂𝐻
= 1𝑀

Com que la dissolució està diluida per 10 vegades

2, 06 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝐻3/10 𝑙 = 0, 106 𝑀
1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝐻4𝑂𝐻/10 = 0, 1 𝑀

4. Calcula la quantitat d'amoníac que conté el tub d'After Bite, expressat en mg/mL.
Condició de Neutralitat:

nº mol 𝑁𝐻3 = nº mol 𝑁𝐻4𝐶𝑙

[𝑁𝐻3] 𝑥 𝑉1 = [𝑁𝐻4𝐶𝑙] 𝑥 𝑉2

3
 [𝑁𝐻4𝐶𝑙] 𝑥 𝑉2
[𝑁𝐻3] = 𝑉1

[𝑁𝐻3] = 1 𝑥 10
9,6
= 1. 04
𝑚𝑔
𝑚𝐿

5. Compara el resultat que has obtingut amb el que indica l'etiqueta del producte.
Comparant la dada obtinguda amb la dada proporcionada pel fabricant podem
determinar que la dada d’aquest últim no és ben bé la veritable. Però tenim en compte
les possibles errades experimentals.
6. Amb la concentració molar amoníac determinada per l'After-bite, quin és el seu pH?

𝐻𝐶𝑙(𝑎𝑞) + 𝑁𝐻3(𝑎𝑞) → 𝑁𝐻4𝐶𝑙

−5
𝐾𝑏(𝑁𝐻 ) = 1, 8 𝑥 10
3
+ −
𝑁𝐻4𝐶𝑙(𝑎𝑞) → 𝑁𝐻4(𝑎𝑞) + 𝐶𝑙(𝑎𝑞)
𝐾𝑤
𝐾𝑎 = 𝐾𝑏
−
𝐶𝑙(𝑎𝑞) + 𝐻2𝑂 → 𝑁𝑜 𝑠'ℎ𝑖𝑑𝑟𝑜𝑙𝑖𝑡𝑧𝑎
−14
10
𝐾𝑎 = −5
1,8𝑥10
+ +
𝑁𝐻4(𝑎𝑞) + 𝐻2 𝑂 → 𝑁𝐻3(𝑎𝑞) + 𝐻3 𝑂
−10
𝐾𝑎 = 5, 56𝑥10 [ ] 0
0,206 - -
[ ] 𝑟
-x x x
−5
[ ] 𝑓
0,206 x x= 1, 2𝑥10

[𝑁𝐻3]𝑥⎡⎢⎣𝐻3𝑂+⎤⎥⎦ 2
𝑥
𝐾𝑎 = = 0,206−𝑥
⎡⎢𝑁𝐻+⎤⎥
⎣ 4⎦

2 −10 −10 −5 −5
− 𝑥 − 5, 56𝑥10 + 1, 45𝑥10 =0 𝑥1 = 1, 2𝑥10 𝑥2 =− 1, 2𝑥10 → 𝑁𝑜 𝑡é 𝑠𝑒𝑛𝑡𝑖𝑡 𝑞𝑢í𝑚𝑖𝑐

+ −5
𝑃𝐻 =− 𝑙𝑜𝑔⎡⎢𝐻3 𝑂 ⎤⎥ =− 𝑙𝑜𝑔1, 02𝑥10 = 5
⎣ ⎦

7. Quin és el pH en el punt d'equivalència d'aquesta valoració?

La reacció és la següent::
NH3 (aq) + HCl(aq) = NH4Cl
Per tant:

4
 NH4Cl ⟶ NH4+ + Cl-
Cl-+ H2O → no es dissocia
NH4+ + H2O → NH3 + H3O+
−5
𝐾𝑏 𝑁𝐻3 = 1, 8·10
−14
+ 𝐾𝑤 10 −9
𝐾𝑎 𝑁𝐻4 = 𝐾𝑏 𝑁𝐻3
= −5 = 5, 56 ·10
1,8 · 10

[𝑁𝐻3]· [𝐻3𝑂+]
𝐾𝑎 𝑁𝐻4 + = [𝑁𝐻4+]

−9 −5
[𝐻3𝑂 +] = 5, 56·10 · 0, 1 = 2, 36·10 𝑀

−5
𝑝𝐻 =− 𝑙𝑜𝑔 [𝐻30 +] = − 𝑙𝑜𝑔 2, 36·10 = 4, 63
8. Què és l'amoníac des del punt de vista químic? Quines són les seves principals
propietats?
L'amoníac és un compost químic la molècula del qual està formada per un àtom de
nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3. L'amoníac és
un gas incolor amb olor característica, molt soluble en aigua. Les seves dissolucions
aquoses són alcalines i tenen un efecte corrosiu davant de metalls i teixits. El pH de
dissolucions aquoses 0.1 M és de 11.2, característic d'una base feble (pKa=9.4).
9. Per què és un antídot de les picades de mosquit
L’afterbite funciona gràcies a l’amoníac, que neutralitza la saliva ácida del mosquit
que produeix la inflamació.
10. Per què es fa servir el taronja de metil com a indicador i no s’utilitza la fenolftaleína
Els indicadors d'àcid-base són compostos que canvien de color quan es protonen o es
desprotonen. Com que aquest canvi de color passa en un rang de pH específic, els
indicadors es poden fer servir per aproximar-se al punt d'equivalència d'una reacció
d'àcid-base. Els indicadors tenen uns intervals de PH, si la substància que indica
l'indicador té un canvi d'àcid a base o de base a àcid fora d’aquest interval de
l'indicador, lindicador no podrà realitzar bé la seva funció.

Aplicacions a la vida quotidiana:

La condició de neutralització a la vida quotidiana ens pot servir per saber que:
- Que fer quan ens pica una abella. Com és àcid, sabem que és neutralitza amb una base
(amoníac o bicarbonato sòdic).

5
 - El bicarbonat sòdic NaHCO₃ (base) alleuja la acidesa de l’estomac.
- La picada d’una avispa (base), es neutralitza amb un àcid (vinagre).
A més a més, per tal de protegir els recursos aquàtics naturals, les aigües residuals industrials
s'han de neutralitzar per tal de tornar a ser abocades a la natura.

Conclusió:
Gràcies a aquesta pràctica hem pogut observar experimentalment la condició de neutralitat.