MALALTIA

És un procés que produeix una alteració de l’activitat de l’organisme que es

manifesta mitjançant uns símptomes diagnosticables i que té una evolució
previsible.
Les malalties poden ser infeccioses o no infeccioses (traumatismes, genètiques o
per mals hàbits)

AGENTS PATÒGENS
Les malalties infeccioses són produïdes per microorganismes (bacteris, fongs,
protozous o virus) que són paràsits i s’anomenen agents patògens.
Un agent patògen té la capacitat d’infecció i la capacitat tòxica.

Fases d’una malaltia infecciosa.

Contagi → Transmissió a una persona sana (directe o indirecte)
Incubació → Temps que passa entre que entra el patògen i el moment en què es
manifesten els símptomes
Estat→ Símptomes i signes
Resolució→ Fase de curació (eradicar el patògen i preparar el cos)
Convalescència→ es reparen els teixits lesionats i es recupera la salut

IMMUNITAT
Resistència que presenta l’organisme per fer front a les infeccions i substàncies
extranyes.

BARRERES EXTERNES
Davant les infeccions i per lluitar contra elles, presentem uns mecanismes de
defensa.
Barrera externa: Són barreres que eviten que entri el microorganisme al cos i
protegeixen l’entrada dels agents patògens.
- Barreres mecàniques: capa externa de l’epidermis, cerumen i pèls del
conducte auditiu extern, moc de la mucosa respiratòria.
- Barreres químiques: suor i greix de la pell, saliva, llàgrimes i sucs gàstrics.
- Barreres biològiques: bacteris de la flora intestinal i bacteris de la flora
vaginal.

SISTEMA IMMUNITARI
Sistema format pel conjunt de cèl·lules, teixits i molècules implicat en el procés
d’immunització. Es caracteritza pel reconeixement específic d’antígens en el nostre
organisme.
La resposta immunitària és una sèrie de processos cel·lulars i moleculars que
condueixen a la destrucció del patògen. Pot ser de dos tipus: resposta cèl·lular i
resposta humoral.
GLÒBULS BLANCS O LEUCÒCITS
Són les cèl·lules que participen en la resposta immunitària.

GRANULÒCITS: amb grànuls al citoplasma. Participen a la resposta immunitària

inespecífica.

- Neutròfils: gafociten les bacteries i les digereixen.

- Eosinòfils: actuen davant de paràsits i intenten alliberar els grànuls per
digerir els paràsits.
- Basòfils: Participen en la resposta inflamatòria i en reacciones d'al·lèrgia.
Segregan substàncies mediadores de la inflamació.
- Mastòcits: es troben en els teixits connectius i mucoses, no són fagocits. La
seva funció és intervenir en la inflamació quan hi ha una infecció (alliberen
histamina), fonamentals en les al·lèrgies.

AGRANULÒCITS: no presenten grànuls, nucli no lobulat.

- Monòcits: circulen pel corrent sanguini i la seva funció és fagocitar agents

estranys presents en la sang
- Macròfags: Són més grans que els monòcits i tenen més capacitat de
fafocitar. Participen en la resposta inespecífica ja que fagociten qualsevol
partícula que entri i també a la resposta específica perquè dirigeixen el
patògen als limfòcits T.
Quan digereixen un patogen, el uneixen a unes proteïnes i se’l presenten als
Lt.
Limfòcits T i B: Són encarregats de la resposta immnutària específica
- Limfòcits B: Són els responsables de la resposta humoral.
Tenen proteïnes (anticossos de superficie) a la superfície de la membrana
plasmàtica que són capaces de reaccionar amb antígens especifics de
microorganismes.
Quan s’activen amb el contacte d’un antigen, es converteixen en cèl·lules
plasmàtiques (més grans i amb un reticle endoplasmàtic) i s’encarreguen de
produir anticossos lliures específics.
Però també es producen Limfòcits B de memoria: guarden un record de
l’antigen i en cas que hi hagi un segon contacte, s’activen i generen
anticossos ràpidament.

- Limfòcits T: Són els responsables de la resposta cèl·lular. No produeixen

anticossos. Hi ha:
Limfòcits T citotòxics: Reconeixen a les cèl·lules infectades per virus
o bacteris patògens i les destrueixen amb l’alliberació de citotoxines
(perforines)
 Limfòcits T col·laboradors o Th: S’encarreguen d’activar els limfòcits
B i d’iniciar la proliferació de limfòcits T citotòxics per mitjà de la
secreció d’unes molècules (interleucines).

- Limfòcits Nk (cèl·lules natural killers): contenen grànuls en el citoplasma.

Destrueixen les cèl·lules tumorals i les cèl·lules infectades per virus.

ÒRGANS LIMFOIDES
Medul·la òssia vermella: es troba a l’interior dels ossos plans.
Es on es troben les cèl·lules mares precursores de limfòcits.
Els limfòcits B es formen i maduren a la medul·la òssia.

El tim: es un òrgan important per al desenvolupament dels limfòcits T. Algunes

cèl·lules mare migren de la medul·la òssia al tim, on es transformen en limfòcits T.

RESPOSTA INESPECÍFICA
És un tipus de resposta que tots els individus nacen amb ella i actua contra
qualsevol substància o agent que aconsegueixi i entrar al nostre organisme.
El seu objectiu és impedir que s'escampin pel cos els microorganismes patògens
que han aconseguit entrar.

LA INFLAMACIÓ
La resposta inflamatòria té lloc als teixits vascularitzats i és un mecanisme
inespecífic per lluitar contra l’entrada d’un microorganisme en el cos.
Símptomes: color, calor, dolor i inflamació(tumor).
Les cèl·lules que intervenen són els basòfils i mastòcits.
La funció de la resposta és aïllar, inactivar i destruir els patògens i restaurar les
zones danyades.
Es dona quan hi ha una ferida a la pell, els mastòcits alliberen histamina.

LES CITOCINES
Són proteïnes que tenen a veure amb la comunicació entre diferents cèl·lules.
Produïdes per monòcits, macròfas, dibroblasts
S’uneixen a una molècula receptor damunt la superfície de la cèl·lula “diana”.
(interleucines IL, quimiocines i interferons IFN)

Tempesta de citocines: és una sobreproducció de citocines. Correspón a una

activació inapropiada dels processos inflamatoris, pot ser una agreujant de la
malaltia inicial.

ANTIGEN I EPÍTOP
Antígen: qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària.
Epítop o determinant antigènic: els antígens presenten una petita zona de la
molècula per mitjà la qual s’uneixen específicament als receptors de membrana dels
limfòcits i als anticossos.

ANTICOSSOS
Són molècules proteiques produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se
específicament als antígens per neutralitzar-los o per incitar la seva destrucció per
part de les cèl·lules del sistema immunològic.

Tipus d’anticossos (Immunoglobulines)

- IgM: Són els primers anticossos que apareixen davant l’exposició a un

antígen, actuen en la resposta primària. Provoquen l’aglutinació de les
cèl·lules extranyes i la seva lisi.
- IgG (gammaglobulines): Apareix després que la IgM en la resposta primària,
té una vida mitjana més llarga. És capaç de travessar la placenta i està
present en en la llet materna. Activa el sistema complement i els fagòcits.
- IgA: és un dímer. Es troba en les llàgrimes, saliva, mucus respiratori i
intestinal, també en la llet materna. La seva funció és protegir les mucoses de
l’invasió microbiana, és a dir, col·labora amb les barreres primàries de
defensa.
- IgD: Són anticossos de la superfície dels limfòcits B que serveixen com a
receptors d'antígens específics.
- IgE: És poc abundant. Intervenen en les reaccions al·lèrgiques.

UNIÓ ANTÍGEN - ANTICÒS

Són reaccions que es produeixen quan els antígens reconeixen el anticossos i s’hi
uneixen per mitjà d’enllaços Van der Waals, forces hidrofòbiques o iòniques.
La reacció ag-ac és extraordinàriament específica, un anticòs pot reconèixer entre
una multitud de antígens només els que li són complements.
S’uneixen per mitjà de la regió variable de l’anticòs i el epítop.

- Reacció de precipitació: Quan la molècula del antígen que és soluble en el

plasma, s’uneix específicament a anticossos lliures i formen complexos
tridimensionals insolubles que precipiten.
 - Reacció d’aglutinació: Es produeix quan els anticossos reaccionen amb
molècules d’antígens situats a la superfície de bacteris o altres cèl·lules. Com
a resultat, les cèl·lules formen agregats que sedimenten amb facilitat.
- Reacció de neutralització: S’efectua principalment amb els virus i consisteix
en la disminució de la capacitat infectant dels virus. És una reacció reversible.
- Reacció d’opsonització: Els microorganismes, quan tenen unides molècules
d’anticossos, són fagocitats més ràpidament ja que s’afavoreix l’adherència
del complex ag-ac amb les cèl·lules fagocitàries. (són més apetecibles pels
fagocits)

SISTEMA COMPLEMENT
És un conjunt d’unes 20 proteïnes que viatjan per la sang (interactuen en
cascada)per provocar la destrucció de patògens. Hi ha dues vies d’activació:
- Vía clàsica: Resposta específica. El complement s’activa per l’aparició
d’anticossos units a la superficie del patògen.
- Vía alternativa: Resposta inespecífica perquè no es necessari la presència
d’anticossos.

CÈL·LULES PRESENTADORES D’ANTÍGEN

Es coneixen amb aquest nom diferents tipus de cèl·lules com els macròfags
sanguinis. Són capaces d’activar els limfòcits T en presentar-los molècules
d’antígens unides a macromolècules de la seva membrana.

MOLÈCULES HISTOCOMPATIBILITAT (MHC)

Complex major d’histocompatibilitat
Són glicoproteïnes que es localitzen en la superficie de les cèl·lules i són diferents
en cada individu.
MHC-I → ag de histocompatibilitat present en totes les cèl·lules de l'organisme
immunes i no immunes
MHC-II → ag d'histocompatibilitat que només estan en cèl·lules presentadores
d’antigen.

RESPOSTA IMMUNITÀRIA ESPECÍFICA

És el tipus de resposta que se’n va adquirint al llarg de la vida, quan l’organisme es
va posant en contacte amb els diferents agents invasors.
Característiques:
- Especificitat: Cada cèl·lula T o anticòs és específic per a un sol determinant
antígenic.
- Memòria: Un cop ha donat resposta a un patogen particular, el recorda i una
altra vegada pot respondre més ràpid.
- Diversitat: La capacitat de respondre de manera específica a milers
d’antígens.
Resposta primària: Es produeix en el primer contacte amb un antigen determinat.Al
cap d’uns quants dies del contacte, comencen a aparèixer anticossos a la sang. Els
anticossos que es formen en aquesta resposta són del tipus IgM i les IgG.

Resposta secundaria: Quan es produeix un segón contacte amb l’antigen. La

resposta de producció d'antígens és més ràpida, que són principalment del tipus IgG
i hi ha en més quantitat que en la primera resposta.

ALTERACIONS DEL SISTEMA IMMUNITARI

AUTOIMMUNITAT
En condicions normals el sistema immunitari es capaç de reconèixer les molècules
del cos i distingir-les de les estranyes. Però hi ha casos en que el sistema immunitari
es torna contra si mateix ja que fabrica anticossos contra elements del propi
organisme. (autoantigens són els que la provoquen)
Es poden donar per una errada en el procés d’educació tímica de tal manera que els
precursors de limfòcits haurien “escapat” i haurien arribat a la circulació sanguínia i
els òrgans en comptes de ser eliminats per apoptosi. Pero en realitat, no es coneix
amb profunditat les causes de la autoimmunitat.

Conseqüències:
- destrucció d’un òrgan o afectació a molts òrgans
- hiperproducció d’hormones

HIPERSENSIBILITAT
És la reacció excessiva del sistema immunitari davant l’exposició d’un antigen poc
perillós que provoca lesions en el teixit. Al·lèrgia→ determinades reaccions
d’hipersensibilitat.

AL·LERGEN
És un antigen que provoca la reacció d'hipersensibilitat o al·lèrgia.

Hipersensibilitat immediata: El primer contacte amb l’al·lergen no produeix cap

símptoma extern per sí indueix mecanismes bioquimics que resten en estat latent
fins al segon contacte (sensibilització). En la segona exposició, l’al·lergen s’uneix a
les immunoglobulines IgE i com a resultat s’allibera una sèrie de susbtàncies, entre
elles la histamina que es la que provoca més efectes nocius.

Hipersensibilitat retardada: Els fenòmens apareixen al cap d’unes hores o dies

després de la segona exposició a l’antigen. No intervenen anticossos sinó que és
per mitjà de les cèl·lules. (Limfòcits T) que alliberen citocines. provoca un procés
inflamatori que pot destruir els teixits de la zona.
IMMUNODEFICIÈNCIES
És la incapacitat del sistema immunitari d’aturar infeccions microbianes.
Poden ser

- Congènites: es produeix per una deficiència de linfocits T i B

- Adquirides: VIH

Causes:
- trastorns genètics o errors en el desenvolupament normal dels òrgans
limfoides.
- tractament mèdic amb immunosupressors
- Infeccions viriques

Conseqüències:
- Propensió a patir diferents infeccions
- Augment en l'aparició de tumors.

MEDICAMENTS