Els primers freds

Els primers freds

1892
Escultura exempta
Marbre blanc
1.36 x 0.98
Realista/simbolista
Anecdòtic i consumista
MNAC (Barcelona)

Va ser creada en l’època de Consolidació de la Revolució Industrial on van apareixer nous

materials i fonts d’energia. La migració del camp a la ciutat va ser notable i va crear una
nova visió de ciutat. Van sorgir millores als mitjans de comunicació i tecnologia.
El periodisme i la propaganda comercial van augmentar la seva popularitat.
A nivell polític, cal destacar la caiguda de l’àntic règim, la unificació d’Itàlia i el reordenament
Alemany.
Socialment, la aparició i consolidació del proletariat creant una societat industrialitzada
juntament amb un creixement demogràfic i urbà.
A nivell artístic, es mecanitza l’art i es milloren els mitjans de comunicació, fet que propicia
la influència de l’art. Això justifica el sorgiment de nous moviments artístics, mentre que els
autors cerquen una identitat pròpia. A l’època, els Estats Units era el major consumidor
d’art.
Miquel Blay és l’autor d’aquest grup format per una figura principal d’un ancià amb barba,
acompanyat d’una nena, tots dos asseguts en un banc i completament nus.
La composició de l’ancià es gairebé simetrica amb línies rectes i angles, amb una lleu
inclinació al seu cap. En canvi la nena, presenta una composició marcada per les línies
corbes, que permet representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es
manté estàtic amb els dos peus a terra.
A l’escultura, cal destacar l’alt grau de realisme que aplica l’autor acompanyat d’una
minuciositat extrema, evident en l’anatomia de l’ancià. A més, el naturalisme extraordinari
amb el que l’artista aconsegueix la sensació de fred al rostre de l’ancià, mostra la manera
detallada d’esculpir de Blay. Les mans també son molt expressives, entrellaçades suggerint
que no hi ha més esperances o alternatives.
La nena en canvi, transmet tendresa, en la cara concebuda per mitjà de la tècnica del
sfumatto, destacant les formes suaus de la seva anatomia.
Els primers freds, reflecteix una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en les dues
etapes crucials de la seva vida: la infantesa i la bellesa. La finalitat de l'obra era invitar
l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, per això l’alta
expressivitat dels personatges.
L’ancià presenta una robusta musculatura, que ens fa intuir la fortalesa i el treball dels seus
anys de joventut. En canvi, la seva mirada fixa, trista i resignada sembla assumir la debilitat
de la vellesa. La nena, té un aspecte delicat i tendre, amb una actitud d’indefenció i temor,
tombant el cap vers l’ancià. La nuesa de les dues figures dóna una major debilitat a aquest
missatge ple de simbolisme, i a remarcar l’estat d’indefensió.
Té una funció estètica, i simbólica, que ens fa reflexionar sobre la cruesa de la vida.
Blay, es va inspirar en el grup Èdip a Colonna, de l’escultor Jean-Baptiste Hugues.
A més de guanyar una medalla a l’Exposició Nacional de Madrid, va influir a escultures
d’autors com Josep Llimona i Enric Clarasó.