ELS MICROSCOPIS

- Comparació entre microscopi òptic i electrònic:

Microscopi òptic Microscopi electrònic de transmissió

25 – 1.500 augments 1.500 - 200.000 augments

Resolució de 0,2 µm Resolució de 0,3 - 0,5 nm

Preparacions de 5 - 15 µm de gruix Preparacions de 0,05 - 0,09 nm de gruix

S’utilitza llum visible S’utilitzen feixos d’electrons

Lents òptiques Lents magnètiques

S’observen cèl·lules amb colors naturals o
S’observa la ultraestructura cel·lular en B/N
tenyides

En el microscopi electrònic de rastreig el feix d’electrons no travessa l’objecte, sinó que

escombra la seva superfície prèviament metal·litzada i mostra una imatge en relleu. Aquest
microscopi té ˂ 20.000 augments i una resolució de 5-10 nm.

- Obtenció de preparacions microscòpiques:

1- Fixació amb alcohol 70º, formol, líquid de Bowin, etc. per tal de preservar la morfologia.
2- Deshidratació amb alcohols de graduació creixent.
3- Inclusió en parafina per a donar consistència al teixit.
4- Tall mitjançant un micròtom perquè la mostra sigui transparent a la llum.
5- Hidratació amb alcohols de graduació decreixent.
6- Tinció mitjançant colorants específics (blau de metilè, hematoxilina, eosina, etc.).
7- Deshidratació amb alcohols de graduació creixent.
8- Muntatge amb glicerina, bàlsam del Canadà, etc. per preservar definitivament la mostra.

- Unitats usades en citologia:

1m = 103 mm = 106 µm = 109 nm = 1010 Å

 LA TEORIA CEL·LULAR

- Introducció històrica:

s. XVII. Es construeixen els primers microscopis, d’uns 10 augments.

1665. Robert HOOKE, en la seva obra Micrographia, descriu uns compartiments en una fina
capa de suro als que va anomenar cèl·lules.

1677-1683. Anton van LEEUWENHOEK descobreix i descriu els microorganismes aquàtics (als
que va anomenar animàlculs), els glòbuls vermells i els espermatozoides.

1828. Robert BROWN descobreix el nucli a les cèl·lules vegetals.

1838-39. Matthias J. SCHLEIDEN (botànic) i Theodor J. SCHWANN (zoòleg) formulen la

teoria cel·lular: la cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius.

1858. Rudolf VIRCHOW amplia la teoria en proclamar que tota cèl·lula prové d’una altra
cèl·lula preexitent: “omnia cellula ex cellula”.

1879. Walther FLEMMING observa la divisió cel·lular i l’anomena mitosi.

1899. Santiago RAMÓN Y CAJAL estén la teoria cel·lular al teixit nerviós.

1902. Walter S. SUTTON i Theodor BOVERI formulen la teoria cromosòmica de l’herència,

segons la qual els gens es troben en els cromosomes del nucli cel·lular.

1932. Ernst RUSKA construeix el primer microscopi electrònic, el que permetrà estudiar la
ultraestructura cel·lular.

- Teoria cel·lular actual:

1- Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules (unitat estructural dels éssers vius).

2- La cèl·lula és capaç de dur a terme les reaccions químiques necessàries per mantenir-se viva
(unitat funcional o fisiològica dels éssers vius).

3- Tota cèl·lula deriva per divisió d’una altra cèl·lula, que l’hi transmet la informació genètica
(unitat reproductora o genètica dels éssers vius).
 DIFERÈNCIES ENTRE LA CÈL·LULA PROCARIOTA I EUCARIOTA

PROCARIOTA EUCARIOTA

Mida 1 - 10 m 10 - 100 m

Membrana nuclear no sí

ADN una molècula circular lineal, associat a

proteïnes i organitzat
en cromosomes

Divisió cel·lular sense mitosi mitosi (meiosi a les

(escissió binària) sexuals)

Orgànuls delimitats no sí (vacúols, reticle

per membrana endoplasmàtic,
mitocondris, etc.)

Ribosomes 70s (50s, 30s) 80s (60s, 40s)

Paret cel·lular peptidoglicans, cel·lulosa, pectina

lipoproteïnes (només cèl. vegetal)

Flagels formats per una fibril·la de formats per 20 fibril·les

flagel·lina (9+2) de tubulina
(undulipodis)

Motilitat intracel·lular no sí (corrents citoplas-

màtiques)

Endocitosi i exocitosi no freqüent

REGNES : MONERES PROTISTES

FONGS
VEGETALS
ANIMALS
 DIFERÈNCIES ENTRE LA CÈL·LULA VEGETAL I ANIMAL

VEGETAL ANIMAL

Paret cel·lular sí no
Plastidis sí no
Centríols no sí
Lisosomes no sí
Vacúols grans, sovint únic en petits
les cèl·lules adultes

DIVERSITAT CEL·LULAR

- Mida:

Una cèl·lula eucariota típica mesura entre 10 i 30 m, però hi ha cèl·lules que poden ser molt
petites, com els espermatozoides (cap de 4 m) i els eritròcits (7 m), mentre que altres com el
rovell de l’ou d’estruç pot mesurar més de 10 cm, i l’axó de les neurones pot mesurar metres.
Les cèl·lules procariotes són més petites. Solen mesurar entre 1 i 5 m, essent les més petites
els micoplasmes amb 0,2-0,8 m de diàmetre.

- Forma:

La morfologia de les cèl·lules és molt diversa (sobretot les animals), i està molt relacionada
amb la seva funció: