Professional Documents
Culture Documents
Sociologia II
Sociologia II
Montse Ferras
Trabajo en clase: No en casa- 20%
Examen final-40%
Tasca 1: 20%- finales de marzo
Tasca 2: 20%- finales abril
Clases: 12:10 a 1:45
Párrafos de 8 a 10 líneas
Tis: Técnicas de investigación sociológicas
“La investigación cualitativa evita la cuantificación. ... La diferencia fundamental entre ambas
metodologías es que la cuantitativa estudia la asociación o relación entre variables cuantificadas y la
cualitativa lo hace en contextos estructurales y situacionales.”
Administració d'empreses
Recursos humans
Etnografía
Docencia
Empresas privadas tecnológicas
Economia
¿Qué es la sociología?
Imaginació sociològica: Capacitat de comprendre la relació entre la vida dels individus i les forces
socials que les conformen,
● Relació entre els problemes privats i els assumptes públics.
● Evidenciar el propi biaix.
Relació INDIVIDU-SOCIETAT
Anàlisi sistèmic
Multicausalitat
Debat: Ninis
El concepte de llibertat o no llibertat
Un paradígma és una forma d’entendre el món, per ideologies, valors… Un paradigma no és neutre.
Paradigma sistèmic: La societat ha de tenir un ordre, el desordre és dolent, pot ser una teoria
verdaderament conservadora. Qui crea el conflicte pot ser vist com una persona desviada, els conflictes
s’han de treballar ràpid. Es basa en la relació entre les parts que a la vegada poden ser subsistemes. El
tot és més que la suma de les parts.
● Ejemplo: En la salida de una guerra(momento de
incertidumbre) En ese momento la política, los
estados, etc.. Tiene que trabajar para que haya un
cambio cultural, se necesita un orden y suben las
políticas intervencionistas.
Paradigma subjectivista: El subjectivisme és una
doctrina filosòfica que afirma que la font de tot
coneixement i de qualsevol veritat depén de cada individu.
El subjectivisme neix amb els sofistes en el s.V a.C, quan
es comencen a incorportar noves doctrines que suggerien
obrar segons la propia convicció.
● Ejemplo: Guerra de vietnam
●
SESSIÓ 22/2/22 CLASE 2
CONCEPTOS:
• SISTEMA: conjunt d’elements ordenats que funcionen amb i per la correcta harmonia, vetllant per
l’estabilitat i continuïtat del mateix sistema (ORDRE)
• INSTITUCIÓ: conjunt de rols. Poden ser formals (penades), informals (no penades) o totes dues
alhora (família) .
La força està en l’esctructura. La societat vista com una gran macroestructura és la que fa a la persona;
tu ets en funció de l’estructura en la que neixes.
Socialització: cultural, des del paradigma sistèmic diu que no pots escaparte de l’estructura soical, a
diferència del paradigma subjectiu.
La persona com objecte (Comte, Durkheim, Parsons, Merton)
Definició: com millor s’expliquen els esdeveniments socials és a partir de les funcions que realitzen,
de la seva contribució a la continuïtat de la societat. La societat és un sistema complex amb unes parts
que funcionen conjuntament per generar estabilitat i solidaritat (Font: manual de Sociología de
Giddens).
Conceptes:
• Corrent positivista : Només existeix el que és mesurable, és una corrent queestà molt present en les
ciències naturals.
• Símil entre cos humà, la bona salut mental i física té en compte el bon funcionament del sistema
circulatori i nervios, i també ha de concordar amb l’estructura i l’ordre de la societat. Llavors es
considera bó allò que està dins de l’ordre de l’estructura social. El desordre es defineix com una persona
desviada (homosexualitat).
• Normes, valors i regles → premi i càstig → control social →ordre social.
• Disfuncions, desviacions. Fora de l’estructura social, allò considerat no normal, com l’homosexualitat
o la prostitució…
• Anòmia Aquesta es produeix quan hi ha un estat de desorganització social o aillament de l’individu
com a conseqüència de la falta o la incongruència de les normes socials.
• Consens-cohesió
Tª del construccionisme social (Mead, Escola de Chicago (Blumer), Escola d’Iowa (Kuhn))
• Les pràctiques socials concretes que desenvolupen les persones i col.lectius construeixen la realitat
social.
• Aquesta realitat social construida influeix, a la vegada, sobre les persones.
•Les categories considerades naturals poden haver esdevingut de un procés de construcción
sociocultural.
• Més que predir i controlar, interessa comprendre.
• Hi ha diferents aproximacions que expliquen la realitat.
• El sentit comú també deriva d’una construcción social.
Cultural/simbólica:
Poblacional:
Económica: coste del ocio (consumo, estatus social)
Lo sigo
Ocio - Consumo generalizado en mi entorno
No lo sigo
exclusión - aislamiento - soledad
Psicologica/individual:
RS:
● creant estereotips
● Anonimat - ciberbullying
● Creant por al rebuig.
● Una imatge romàntica
● Autoestima
● Pensament crític
● Seguretat
● Noves “obligacions” → < Body positive> Ejemplo: cuando alguien promueve este
concepto te hacen sentir culpable hagas lo que hagas, es decir, si estas gorda te dicen
que te quieras, si no lo estás también te caen prejuicios. Es la lucha entre el quererte a
ti mismo físicamente y mentalmente, y al no llegar a este entrar en un bucle
permanente.
● Contactes - interrelacions
Hi han tres coses que les persones nessiten per a tenir qualitat de vida→ Salut, diners, amor.
25/2/22
Durkheim i reflexió CONCEPTES
IDOLA DE LA TRIBU
● Més ordre del que existeix
● Opinions pròpies i esperit crític
● Sentiments i voluntat
IDOLA DE LA CAVERNA Interacció influeix Persones equànims i amb prejudicis
IDOLA DEL MERCAT Interessos
IDOLA DEL TEATRE Filosofies, religions.... condicionen
Els fets morals: regles dacció que es reconeixen en certs caràcters distintius. Cal observar-
los, descriure'ls, classificar-los i cercar les lleis que els expliquen.
Regles morals: de sanció restitutiva i de sanció repressiva.:
Mediació restitutiva: el sentiment de perdó que calma la nostra moral.
Com més s'assembla a una societat, més forts són els seus vincles, i justament més difícil és
treballar la integració de persones diferents. Estem en societats que ens diu com deu ser
cadascuna d'estan i amb elements cohesionats.
La força de l’estructura
“La major part dels nostres estats de consciència no s'haurien produït entre els éssers aïllats
[…] Deriven, doncs, no de la naturalesa psicològica de l'home en general, sinó de la manera
com els homes […] mútuament s'afecten” (pàg. .379)
• Un acte és criminal quan ofèn els estats forts i definits de la consciència col·lectiva (cofunda
la Llei)
• “És l'organització social de les relacions de parentiu la que ha determinat els sentiments
respectius dels pares i dels fills” (pàg. 378)
• “No hi ha res a la vida social que no es trobi en les consciències individuals, només que tot
el que es troba en aquestes últimes procedeix de la societat.
Solidaritat mecànica: societats amb consciència col·lectiva molt alta. Societats tradicionals
(conservadores, agràries, rural, camp).
A la societat amb s.m. els drets personals no han estat distingits dels drets reals. (p.185)
• Els llaços es trenquen amb més facilitat, davant de la injustícia, opressió o repressió. (p.201)
• La s.m. lliga menys fortament els homes que el s.o.
• Com més fluixa és la trama social, més fàcil ha de ser també als elements estrangers
incorporar-se a la societat
·La divisió del treball produeix solidaritat, crea entre els “homes” un sistema de drets i
deures que els lliguen els uns amb els altres d'una manera durable. (p.428) → Diferents
persones per fer una única peça. →Això comporta una divisió del treball social. → Quan
arriba el món industrial és la dona qui es queda a casa i els homes són aquells que treballaran
a les fàbriques. → La divisió del treball comporta els mercats i d'aquí sorgeixen les empreses.
El que fan és un front per frenar la força que pot tenir un estat, com ara l'estat feudalista o
totalitari. Per a l'autor, la divisió del treball torna a crear una solidaritat. → La divisió del
treball és burocràcia → Sense burocràcia no hi ha tota l'organització que produeix un món
modern. → La divisió del treball reemplaça el concepte de castes pel estatus social.
• L'herència immobilitza (p.338), (Tradició? Raça? Nacionalitat?...) Però com més
s'especialitzen les formes de l'activitat, més s'escapen a l'acció de l'herència (p.344). Herència
identitària, cultural, t'immobilitza, cosa que cal cuidar i conservar a la ment i fa que els canvis
els rebutgem.
• El lideratge influeix en quin tipus de solidaritat predomina (lligam amb el carisma de
Weber tres maneres de liderar 1 democràtica, 2 directiva, 3 laissez faire).
• Allà on les castes tendien a desaparèixer, se les reemplaçava per les classes, menys tancades
a la influència exterior però basades en el mateix principi (p.339) – quan parlem de casta és
una cosa immòbil.
"L'ANOMIA'' es refereix a l'absència d'un cos de normes que governin les relacions
entre les diverses funcions socials que cada cop esdevenen més variades a causa de la
divisió del treball i l'especialització, característiques de la modernitat. Atès que la
transformació ha estat ràpida i profunda, la societat es troba travessant per una crisi
transicional perquè els patrons tradicionals d'organització i reglamentació han quedat
enrere i no hi ha hagut prou temps perquè sorgeixin altres acords amb les noves
necessitats. Com a conseqüència d'això, s'ha produït una situació de competència
sense regulació, lluita de classes, treball rutinari i degradant, entre d'altres, en què els
participants no tenen clara quina és la seva funció social i en què no hi ha un límit
clar, un conjunt de regles que defineixin què és el que és legítim i el que és just. Per
Durkheim, l'anomia no és més que una etapa, producte de les transformacions
ràpides. Etapa que, eventualment, serà superada a través de la creació de
corporacions o grups professionals on els individus es podran reunir a partir de la
comunitat d'interessos, amb l'establiment de regles. És a dir, es constituirà la unitat
en la diversitat, i així serà possible reorganitzar una societat que per a Durkheim es
troba desorganitzada i fragmentada” (María del Pilar López, 2009: 134)
● Montse Ferras “La paraula que defineix Durkheim és equilibri.” Al llarg de tot el
llibre advoca per l'equilibri. No nega que la consciència col·lectiva sigui correcta,
però també has de saber qüestionar-la.
● L'ànomia és un concepte col·lectiu
11/3/22
perspectiva VS perspectiva
sistemàtica subjectiva
conciencia conciencia
colectiva individual
solidaritat solidaritat
mecànica orgànica
societat societat moderna
tradicional
La gran diferència entre la solidaritat orgànica i la mecànica és que la mecànica és fruit de
la consciència col·lectiva, en canvi l'orgànica és aquella que té una consciència individual,
que és solidària a canvi d'alguna cosa.
Què passa si no convivim una part de la solidaritat mecànica i la orgànica dins les societats?
- Segons Durkheim si no tenim la solidaritat mecànica a flor de pell és complicat fer
una societat, ja que seria una societat descohesionada i per tant problemàtica. Tot i
que una societat bé cohesionada també és problemàtica.
15/03
ESTRUCTURA: (4 tipus)
Econòmica: Procés productiu per generar béns i riquesa…
Població: Demografia, reproducció biològica, piràmides, natalitat…
Política: Estabilitat, ordre, democràcia, desigualtat social…
Simbòlica o cultural: família, escola, moviments socials, religions, partits polítics, normes,
valors (grupal o interacció), costums.
18/03
Comunitat Vs. Col·lectiu ( dels apunts del campus, queri)
Comunitat és un reflex del sentiment de pertinència, aquell que parla sobre sentir-se
important envers els altres. En canvi, el col·lectiu parla de societats interculturals. La
solidaritat mecànica és la que tens dins teu pel fet de formar part d´un grup.
Ritual: La repetició d'un fet, establir de manera pautada la realització d'alguna cosa, intenta
mantenir el poder de determinades formes, conservar la societat tal com es considera que cal
conservar la societat en la ment d'algú.
Tradició: És l'element necessari perquè una cultura pervisqui a la societat, quan hi ha una
societat multicultural la gent té por ja que s'ancoren a través d'una interiorització de les seves
identitats per no perdre part de la seva cultura
Habitus de Bourdieu: La motxilla (?) continua
¿Qué pasa si hay un exceso de cohesión? Porque convierte la sociedad en una sociedad
conservadora y estática.
25/2/2022
ESTRATIFICACIÓN Y CLASES SOCIALES
Estratificació: Desigualtats socials estructurals entre individus i grups sobre la base del seu
gènere, edat, religió, classe social, ingressos o qualsevol altre atribut.
Són persistents en el temps i impliquen desigualtat d'oportunitats, poder, privilegis o accés a
recursos.
Sistemes d'estratificació: Són l'esclavitud (propietat de la persona), casta (innata, estanca,
inamovible, basada en raça o religió), estaments (estrats amb diferents drets i obligacions
mútues, mobilitat mínima), i classes (base econòmica, impersonal i movible).
Exclusió social: Formes en què les persones es poden veure apartades d'una participació
completa en la societat. Hi ha múltiples causes d'exclusió: per edat (ex. mercat laboral),
malaltia (ex. relacions socials), renda (ex. Hipoteques) etc. Pot ser per causa social o decisió
individual. Els principals àmbits dexclusió són de la vida econòmica (pobresa), laboral,
serveis (públics i privats) i de les relacions socials.
Desigualtat social: Fa referència a les diferències entre les persones i els grups en aspectes
socialment rellevants. Sovint es parla de desigualtats de renda, patrimoni, o laborals, però
també poden ser de capital social, prestigi, salut, educació, etc.
Estat del benestar: Estats on el govern redueix les desigualtats mitjançant la provisió o
subvenció de certs béns i serveis bàsics (educació, salut, habitatge, pensions, renda mínima
etc.)
Els de coll blau són aquells que treballen a fàbrica i es poden embrutar → Porten micos blaus.
Els de coll blanc són aquells que treballen a l'oficina, els que no s'embruten → Camisa blanca.
Hi ha dues maneres de mesurar la pobresa:
Pobresa absoluta: Estar sota les condicions mínimes (en alimentació, recer o vestimenta) per portar
una existència física sana. El nivell de pobresa absoluta universal és polèmic i complex destablir, ja
que les persones tenen necessitats diferents segons la seva activitat o medi ambient, i el cost de cobrir
aquestes necessitats bàsiques varia entre regions.
Pobresa relativa: Estar per sota de les condicions de vida predominants a cada societat. La UE fixa la
línia de la pobresa d'una llar al 60% de la renda mitjana. Altres autors prefereixen parlar de pobresa en
termes de privació: no disposar d'objectes o recursos que es consideren necessaris per a una vida
normal (per l'autor, o els enquestats) Exemple: Cues de la fam.
La pobresa relativa és el que vivim a l'1 món sobretot.
Línia de pobresa:
● Serveix per determinar la pobresa absoluta. Es basa en el preu dels productes bàsics que
l'ésser humà necessita per sobreviure en una determinada societat. No és un criteri fiable, ja
que els preus varien segons les zones (dins d'una mateixa societat) i el cost de les necessitats
bàsiques varia d'una regió a una altra.
● El tipus de treball que es fa també fa variar les necessitats (nutricionals, per exemple).
● Per tant, hi ha individus que els podem situar per sobre de la línia de pobresa, quan en realitat
la seva renda no cobreix les necessitats bàsiques. Les polítiques, l'entrada de dones al món
laboral, la desocupació, … contribueixen a la pobresa oa la seva eliminació.
● Se'ls atorga aquesta ajuda a qui és pobre, però qui és pobre? La renda que declarem cada any
és la que ens marca aquest límit de pobresa.
Dos formas de ver el mundo:
“els pobres són responsables de la seva pròpia pobresa (1)”
O
“la pobresa és produïda i reproduïda per forces socials estructurals (2)”
Es poden resumir a Individu vs. Sistema
La pobresa és subjectiva però des dels estats hem de classificar-la, d'una manera objectiva ja que ens
ajuda a entendre aquests fenòmens.
● La gent normalment pensa com en el primer exemple, potser tens raó, però quan es va
analitzar la societat i l'estructura espanyola es va observar que qui visqui del conte és l'1%,
això invalida les teories que s'aposenten i fan responsable la pròpia persona .
En el siglo XIX se ponía el foco en la parte biológica de la pobreza, por falta de moralidades.
TEORÍA CLASE OCIOSA
Construccion de classe i estatus
Veblen, T. (1899) Teoría de la clase ociosa. Alianza Editorial
Clase ociosa: grupo que vive a expensas de otro grupo. Esta dominación se ejerce por la
fuerza-coacción-daño y/o por aceptación social-socialización-…
● Es la clase dominante, es la que tiene poder social
Condicions per tal que sorgeixi la clase ociosa:
• Perquè passi la comunitat ha de:
• Tenir jerarquies marcades (estaments, castes, classes socials)
• Tenir hàbits depredadors
• Hi ha d'haver mitjans de subsistència que permetin viure sense treballar.
Sentencies:
• La classe ociosa apareix amb la propietat.
• Sorgeix de les mateixes forces econòmiques.
• No treballar NO és lleure.
• Consumir NO és propietat.
Evolució
1. Societat/cultura salvatge (no existeix la classe ociosa): Pacífics. Sedentaris. No hi ha la
propietat privada. Tots són “pobres”. Absència de jerarquia
2. Societat/cultura bàrbara (3 etapes A,B,C), inici de la propietat privada:
A. classe ociosa poc desenvolupada. Tribus nòmades. Divisió del treball en diferents
funcions, però totes són productives per a la supervivència. Home=dona. Inici del
“individus”: vàlua/valor de les persones (estètica i moral)
B. Classe ociosa simple. Esclaus+dones com a inferiors. La dona és un trofeu de
guerra➔propietat➔matrimonis. Apareixen les feines d'honor: govern, guerra, religió i,
posteriorment, esport.
C. Classe ociosa molt marcada. Distinció de classes donada per tasques i/o economia que
esdevé la diferència entre tasques d'honor (classe ociosa) i tasques industrials (quotidianes i
de subsistència, classe baixa). El feudalisme d'Europa, el Japó o l'Índia en són exemples.
3. Societat/cultura industrial/civilitzada: La propietat reemplaça els trofeus de les gestes
(considerades dignes). Quan la propietat es converteix en estimació popular sorgeix el
RESPECTE (de baix cap a dalt). El que és personal es torna social. Treballs dignes (alts) Vs.
Indignes (baixos), no industrial (alts+coll blanc) Vs. Industrial (baixos+coll blau).
Reflexions:
• Tener “chacha”, niñera, canguro, nani.... : Identificativo de clases
• ¿Por qué estar jubilado NO es ocio?
• Maternidad subrogada Identificativos de clases, consumo capitalista, mercancia,
• Liberación sexual
• Vivir de rentas
• Bodas, bautizos...
• Elegante Vs. “Hortera”
• Hacer voluntariado
• Segundas residencias, coches, yates, esquiar, el Polo...
• Sobre los “viciós”: droga, alcohol, juego, Casinos...
• El “yoísmo”
• Relación del canon con la Ley de los pobres, anterior al EB
• Ligamen con la conciencia col·lectiva de Durkheim
• Comparación de los cánones sobre el Trabajo con Marx y Webe
29/03
El orden permite programarte tu vida, Cuando la perspectiva es muy sistemática, todo está
predeterminado.
GOFFMAN NO ENTRA EN EL EXAMEN
socialización: traspasamos formas de ser, formas sociales, y se convierten en anclajes
emocionales, habitus que lo que hacen es privar .
Durkheim: És un dels referents quan parlem de moral, és el que ens dóna la cohesió
necessària perquè puguem viure en pau, és a dir, amb un mínim de benestar. En aquestes
èpoques la moral el que feia era equilibrar la diferència que hi ha entre els que són a dalt i els
que són a baix. La moral durheriana és la que fa que els de dalt mantinguin els pobres.
Bismark: Es necesario un poco de socialismo para evitar tener socialistas
● Obligatori
● Control infortunis laborals: Si al pare d'una família li agafi una màquina i no pot
treballar se li dóna alguna cosa perquè es pugui mantenir, que ja no és caritat, sinó que
comença a adoptar una forma.
● Per evitar pobresa, misèria, marginació
● 1833-89: Lleis d'assegurances contra accidents de treball i malalties, invalidesa i
jubilació
● ⅓ empresaris i ⅔ treballadors
● A partir del 1981: Normes reguladores horari
● cobertura segons condició laboral
● règim d'assegurances múltiples
Plan Beveridge
Bismark només va donar drets a la gent que tenia feina, Beveridge creia que la gent que no
treballava no era perquè no volgués sinó perquè no podia, volia dret de les dues parts.
Lógica evolutiva
1920-40 Fase de crisi i xocs polítics. Ebullició didees, convicció que lactuació de lestat pot
ser determinant en la moderació de la desigualtat i en laugment de les seguretats socials.
1945-60 Fase de fonamentació de màxima assistència social
Tenir governs compromesos en polítiques en plena ocupació i reforma social
creixement econòmic sostingut amb acceptació de teories econòmiques
burocràcia weberiana adaptada al model taylorista
1979-Thatcher (agafi la línia de trens i la curta i la ven) i Reagan 1989 cau mur Berlín. 1982
Espanya
80’s 20000
● Neoliberalismo
● Flexibilidad y desregulación del mercado de trabajo
● Nuevos espacios de desigualdad
● Emergencia de políticas de de igualdad
● Se cambia la sociedad de trabajo por la sociedad del consumo
● Aparecen drogas, embarazo, familia..
El EB se caracteriza por……….
● Intervencionisme de la política econòmica: s'abandonen pràctiques liberals i s'arriba a
controlar entre el 40-50% del PIB
● Intervenció al mercat de treball per a plena ocupació: Regulació paternalista i coactiva
sobre les condicions de seguretat i d'higiene a la feina.
● Procurar la seguretat social per a tota la població
● Generalitzar un alt nivell de consum: Idea que el consum estimula la creació de llocs
de treball i, per tant, la promoció de l'ocupació
● Garantir un nivell de vida mínim fins i tot per als marginats: A l'EB es dóna una
explosió de “despesa social”
● Subsidiar polítiques educatives i culturals
● Intervenir amb polítiques monetàries i pressupostàries: Per evitar la caiguda de
l'economia així com aquells processos socials que poden acabar en revolucions
Dos criterios para clasificar países: Según
Desmercantilización; Como más dependes del mercado, menos políticas sociales
Desfamiliarización: Como más dependes de la familia, menos políticas sociales
5/04
Autores.
● José Adelantado
● Vicenç Navarro
● Jordi estivill
Eterno debate: Priorizar →Protección social y crecimiento económico
Cambios: EB
ΔTransformacion esfera familiar → L'Estat substitueix la idea de família.
▽Ciència → Calico (universitat): Investigació de la mort com ha enfermetat per poder viure
uns 300 anys.
ΔReligion → Baixa la pressió religiosa.
ΔSecularització → Quan això augmenta hi ha una disminució de la religió.
ΔEnvelliment → Més yayus.
ΔNous riscos socials → donats pel desequilibri que dóna la tecnologia
Globalització econòmica → Per tot arreu. Glob. econòmica i didees democràtiques.
Integració europea
Immigració → Quan globalitzes el món la gent vol emigrar al lloc on és viu bé (moviments
migratoris) → pare això és espanya? no si susi si
Conservador vol dir que no hi hagi molta dinàmica social
Resumen
Elements sociològics relacionats amb la asignatura: Paro, globalizacion, EB, inmigración,
pensamiento crítico, solidaridad orgánica (aumento consciencia individual)
Arthur Levine, hace un análisis y comparación sobre el sistema español frente a los demás
sistemas europeo y estadounidense. Por ello mismo plena las medidas necesarias para
adaptarlo a las nuevas necesidades económicas y para lograr
perspectiva VS perspectiva
sistemàtica subjectiva
conciencia conciencia
colectiva individual
solidaritat solidaritat
mecànica orgànica
societat societat moderna
tradicional
ENRICO RICO
29/04/22
Durkheim. Resum.
Societat civil: Les entitats, associacions, entitats, etc. Grups formalitzats que son els
interlocutors amb l’Estat,
Durkheim va ser molt important, sobretot per el seu llibre el suicidio.
Rico vs Enrico(sennett) → Rico, capitalisme controlat, burocràcia molt planificada que et
permet tenir control cap a la teva vida.
la flexibilitat de la feina: Infermeria,dones que treballen.
Sennett: La rutina
Diderot: La rutina buena
La rutina es considera com un empoderamiento de la persona, que dóna seguretat.
Adam smith: Et treu la credibilitat
Capitalisme: Vol dir, oferir beneficis
Memorització: Rutina.
La rutina de hábitos: La rutina crea hábitos, son buenos y malos, y nos ayudan a estructurar la
sociedad, dan sentido a tu propia vida de alguna manera. Giddens está de acuerdo con esta
idea.
6/05
La doble absència: entre dos mundos.
Pèrdua de referents: Anomia
MOVIMENT POBLACIONAL
Filosofia≠ideologia
Normatiu≠Realitat
-ismo≠ista
Lo que debería ser ≠ lo que és
10/05
Revuelta superfluos
Movimientos sociales
(Repàs)
Giddens parla de reflexivitat, i Durkheim considera comunitat a un grup de persones que tenen
la consciència tancada. La societat evoluciona i passem de parlar d’estratificació a classes
socials en el món occidental.
Bourdieu: Estructuralista. → Parla de camps i agències, es el que posa en relleu el mecanisme
de tancament de unes clases envers les altres.
Marx: El que crea la desigualtat és el capitalisme.
Quan no és possible la mobilitat social ascendent parlem d'estratificació. Exemple: India. En
canvi les classes socials estan relacionades amb la democràcia, on l’estat no imposa aquesta
situació, encara que socialment no es doni el cas que X classes socials es relacionin entre si.
Per tal d’evitar aquests conflictes apareix l’Estat del Benestar, impulsat per la classe
treballadora, que necessita d'una burocràcia per tal de dur-se a terme. La planificació només
s’aconsegueix a través de la burocràcia, que ja s’havia instaurat per tal de controlar. L’Estat del
Benestar està per treballar la dignitat de les persones, no per solucionar les desigualtats, el que
es pretén és disminuir les distàncies entre classes socials, no eliminar-les.
D’altra banda, el moviment poblacional es veu recolzat per tots els conflictes migratoris;
descolonitzacions, guerres…
Movimientos sociales
Modalidad de acción colectiva orientada a producir o provocar cambios sociales o políticos.
Cuando se aglutina un grupo de personas con un mismo fin, pero no tienen por qué tener la
misma ideología.
13/05/2022
Cohesion social
Mecanismos de inclusión/exclusión
Respuestas/percepciones de la ciudadanía hacia ellos
Idea de contrato social
Conflicto Vs. Cohesión - riesgo
___________________________________________________________________________
ELS PROBLEMES ACTUALS QUE AFECTEN A LA COHESIÓ SOCIAL
1. Crecimiento ≠ equidad → Creemos erróneamente que crecimiento es equidad.
Reparto social.
2. Desempleo y precariedad → No podemos plantearnos ideas de futuro en un contexto
incierto. Dejamos de creer en el sistema, en el contrato social.
3. Material Vs. Simbólico → Conseguir las expectativas es una dificultad, uno se ha de
enfrentar a las expectaciones. Lo simbólico es aquello que no puedo palpar, que aún no
he conseguido. Desajuste entre lo que es material y lo que es simbólico: “a mi me
tocaría para la edad que tengo tener mi propia vivienda, pero no puedo”.
4. Negación del otro → Xenofobia, tancament, etc. “Primer els de casa”, volen dir que
l'altre no té dret “a”, els de fora després.
5. Privado > Público → Quan lo privat és millor que lo públic no necessito a l’Estat. No
tinc necessitat de pagar impostos.
6. Incremento de actores sociales → Els factors que intervenen
7. Jure / de facto → La llei està feta per castigar als pobres. Ala rics no els hi passa tant.
El jure es el que diu la llei i el facto la realitat. La llei no és igual per a tothom.
A la societat hi ha una sèrie de mecanismes estructurats i no estructurats que fan aquesta dilecta
entre inclusió i exculsió. La cohesió social és la resposta que té la ciutadania en vers a aquests
mecanismes.
Quan parlem d’integració, parlem d’algo palpable, no com la cohesió, que representa més
aviat una filosofia.
Contracte social:
Locke dice que hay dos procesos:
1. Se pasa del Estado naturaleza al estado sociedad.
2. Se establece → Gobernador/Gobernados.
Posem regles de joc (tu tens drets i deures i jo també com a persona que mana).
Sorgeix quan algú la ciutadania comença a compartir unes idees i provoquen que qui té el
poder el perdi, el desequilibri que hi havia instaurat comença a desaparèixer, ja que
s’aconsegueixen drets humans. Exemple: Revolució Francesa.
l’Estat de benestar és la idea de oferir cohesió a les persones. No hi ha una societat homogènia
serà quan tothom segueix la mateixa religió, mateix estatus econòmic, mateixa cultura, etc.
Quin tipus d’accions s’han de dur a terme per a que no hi hagi cap conflicte?
Hi ha gent que considera que aquest tipus d’accions es basen en la pau social.
1. Forces de seguretat.
2. Mediació
3. Evitar grups. → Rebaixar la societat civil.
4. Polítiques d’ocupació.
5. Limitar la llibertat d'expressió.
6. Coerció legal (presó).
La majoria de coses són coercitives → “Això comporta a això.”
Cohesió grupal: Per col·lectius/per grups. Són grups tancats i costen molt d’accedir. Suposem
una comunitat d’un poble, no se'l coneix pel seu nom, sinó per la seva herència: “la filla de”.
Quan ve una nova persona a viure se’l rebutja: “l'estranger”.
Durkheim deia que un excés de cohesió descohesiona perquè porta problemes. → La gent es
pot portar la contraria.
Sabem que la cohesió social és el joc entre la ciutadania i les institucions, les institucions són
els agents socials, i per treballar la cohesió social tots han d’estar involucrats.
Exemple: A causa de la Covid-19 han caigut moltes titularitats, fet que ha provocat que molta
gent acabés en situació d’exclusió social.