Definició dels tipus de plans

Aquest és un terme que també s'utilitza en el cinema, es parla

normalment de plans oberts o plans tancats per indicar que s'està
modificant d'alguna manera la distància focal (movent el zoom d'una
càmera) o que la càmera s'apropa més o menys a l'objecte fotografiat.

Gran pla general

Mostra una visió global de l'entorn, per situar el conjunt dels elements.
La figura humana pot o no aparèixer i en qualsevol cas, queda
difuminada com un element més de l'escenari.
Pla general
S'usa per visualitzar completament el nostre model i abasta tots els
elements d'una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus,
sense cap tipus de retallada.

Pla de conjunt
Capta en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna
acció.
Pla sencer o pla figura
És l'enquadrament on els límits superior i inferiors coincideixen amb el
cap i els peus del subjecte.

Pla americà
També conegut com a pla de tres cambres. Té el seu origen en les
pel·lícules de western americanes, que es caracteritzaven pels seus
enquadraments per sota del maluc fins als genolls. És molt útil quan es
vol retratar a diverses persones.
Pla mig

En aquest es mostra al model des del cap dins a la cintura i també es

pot emprar per fotografiar a diverses persones interactuant. Es fa servir
amb regularitat en la fotografia de moda i és el pla per excel·lència en
els telenotícies.

Pla mig curt

També anomenat pla pit o pla bust. Es mostra el model del cap fins a la
meitat del pit. La idea d'aquest tipus de pla és enfocar l'atenció
exclusivament a la persona aïllant-la del seu entorn.
Primer pla

S'utilitza generalment per destacar la mirada o el gest d'una persona.

L'enquadrament va des del cap fins a les espatlles. És el més indicat
per al retrat del rostre, donat que, destaca els detalls.

Primeríssim primer pla

Aquest tipus de pla és molt més agressiu i íntim que els anteriors.
S'aconsegueix enquadrant des del cap per sobre del front, fins a la
barbeta.
Pla detall
S'utilitza per destacar elements específics. En aquest tipus de pla es
poden aconseguir enquadraments creatius i originals.

Significat expressiu dels plans

Plans llargs o descriptius.
El gran pla general, el pla general, i el pla general conjunt.

• Els plans llargs, oberts o generals, són ideals en la producció

cinematogràfica, mostren la disposició de l'escena i ajuden a seguir
el moviment.
• Són plans descriptius donat que permeten veure la relació entre els
diferents elements que formen part de l'acció, proporcionant una idea
de la distribució espacial i donar una referència global de l'escena o
presentar una idea de la situació geogràfica.
• Són els que ofereixen un major angle de cobertura de l'escena. La
seva funció és mostrar una situació en la que el que és important és
l'escena en el seu conjunt i no un detall en particular.
Plans mitjans o narratius
El pla americà, el pla mitjà i el pla mitja curt

• A la part central d'aquesta escala de plans, es troben els plans

mitjans.
• S'han de tractar amb extrema atenció donat que estableixen un
equilibri de tensió entre els plans curts i els llargs.
• Són eminentment plans narratius a l'establir la relació del personatge
amb el seu ambient.
• Escapen de l'entorn i no donen gairebé detalls del context, però es
comencen a apreciar indicis de l'estat emocional del protagonista per
la comunicació no verbal i els codis gestuals.

Plans curts o expressius

El primer pla, el primeríssim primer pla i el pla detall

• Els plans curts són plans expressius perquè destaquen l'expressió

interna del personatge, revelen detalls però poden molestar a l'obligar
a centrar-se en zones molt limitades de l'acció.
• Apareixen com una lectura minuciosa del subjecte; com un estudi
interior, psicològic o científic, segons sigui el cas i trenquen amb
l'espai íntim de la persona.
• S'anomenen també primers plans perquè són els que centren
totalment la seva atenció en el subjecte. Porten una bona càrrega
emotiva i són perfectes per capturar els sentiments que, utilitzant
plans més llargs, passarien desapercebuts.