UNITAT 2.

L’EDAT MITJANA

1. Les bases de l’Europa feudal

1.1. Els orígens del feudalisme

⮚ El feudalisme és el règim polític, econòmic i social predominant a Europa
occidental entre els segles IX i XIII.

⮚ El règim feudal va nàixer en el segle IX, quan els reis, incapaços de protegir tot el
seu territori, van confiar el seu defensa a poderosos nobles locals que els juraven
fidelitat i ajuda militar a canvi de concessions.

⮚ Els llauradors, per part seua, van buscar la protecció dels nobles, entregant-los a
canvi la seua terra o el seu treball.
1.2. El feu. La base de l'economia
⮚ L'economia feudal era agrària. El treball es realitzava en els feus o senyorius, grans
territoris pertanyents al rei, la noblesa i el clergat, que constaven de dues parts: la
reserva senyorial i els mansos.
o La reserva senyorial era el territori explotat directament pel propi senyor.
Comprenia la seua residència (el castell o la casa senyorial), terres de cultiu,
prats amb pastures per al bestiar i boscos on caçar.
o Els mansos eren xicotetes parcel·les entregades pel senyor als llauradors. A
canvi, havien de pagar-li una part de la seua collita, treballar les terres de la
reserva senyorial alguns dies a l'any i prestar-li uns certs serveis: domèstics,
de construcció, fer reparacions, etc

⮚ La vida girava entorn del feu. L'economia del feu era autosuficient. Tot el que es
consumia es produïa dins d'ell. Per això, les ciutats van perdre importància i el
comerç pràcticament va desaparéixer.

2. La societat feudal

2.1. La societat estamental

1
 ⮚ La societat feudal es dividia en tres estaments o grups socials als quals es
pertanyia per naixement, excepte en el cas del clergat. Cada estament exercia una
funció en la societat.
o La noblesa es dedicava, sobretot, a la guerra. Els cavallers eren els homes
d'armes. La seua missió era defensar a la resta de la població en cas d'atac.
o El clergat es dedicava a resar per a aconseguir la salvació espiritual de les
persones. Cobrava el delme als llauradors (la desena part del producte
agrícola que el llaurador ha d'entregar a l'Església a fi que aquesta
mantinga els edificis i els ministres de culte i auxilie als pobres de la
comunitat)
o Els treballadors, en la seua majoria llauradors, treballaven per a mantindre
als altres dos grups al costat d'artesans i comerciants.

⮚ La noblesa i el clergat eren estaments privilegiats: no treballaven, no pagaven

impostos, gaudien de lleis especials i ocupaven en exclusiva uns certs càrrecs. La
resta de la població, la majoria, eren no privilegiats.

⮚ Es pertanyia a cada estament per naixement, excepte al dels clergues, i era quasi
impossible passar de l'un a l'altre.

2.2. Les relacions de dependència

⮚ El rei era el senyor dels senyors, era el “Primus inter pares”, primer entre iguals
(nobles), però encara així depenia dels nobles. Dins d'aquestes relacions de
dependència tenim dos tipus:
1. Les relacions feudo-vasallàtiques. Eren pactes d'ajuda militar entre el rei i els
grans nobles i entre aquests grans nobles i altres nobles de menor rang.
Mitjançant aquestes relacions un noble es converteix en VASSALL d'un altre
denominat SENYOR. El vassall es comprometia a prestar-li auxili militar, consell
i ajuda econòmica al senyor. El senyor li concedia al vassall protecció i
manteniment econòmic mitjançant la concessió d’un feu en el qual governar,
impartir justícia i cobrar impostos als seus habitants
2. Les relacions de dependència senyorial regulaven les obligacions entre
senyors i llauradors, foren aquests lliures (vilans) o serfs. El senyor els donava
protecció, justícia i permís per a treballar la terra. A canvi, el llaurador estava
obligat a treballar la reserva senyorial, entregar-li una part de la seua collita i
pagar els anomenats impostos senyorials.

2
3. L’expansió comercial i la recuperació de les ciutats

3.1. L'expansió agrària i les seues conseqüències

LES INNOVACIONS TÈCNIQUES CONSEQÜÈNCIES

Entre els segles XI i XIII, l'economia 1. L'augment dels rendiments agrícoles i
europea va experimentar un fort de la producció.
creixement, degut, sobretot, al progrés de 2. La millora de l'alimentació i de les
les activitats agràries i a la difusió de: condicions de vida de la població.
●L'arada de vertedera
●La rotació triennal 3. L'increment de l'espai cultivat,
●Altres innovacions tècniques van ser la procedent de la rompuda del bosc, de la
collera i el perfeccionament del molí dessecació de marenys i zones
d'aigua, més eficient que el de vent i pantanoses, de les terres guanyades a la
que servia per a moldre el cereal i així mar i de la colonització de nous
fer farina. territoris.
4. Tot això va provocar el creixement de la
població europea, que va passar de de
42 milions l'any 1000 a 73 milions en
1300.
5. El renaixement del comerç i l'expansió
de les ciutats.

3.2. El renaixement de les ciutats

⮚ A partir del segle XI, va renàixer la vida urbana a Europa. La causa principal va ser
l'augment de la producció agrària, que va permetre als llauradors obtindre més
productes i vendre els sobrants en mercats. A més molts llauradors van emigrar a
les ciutats buscant noves oportunitats i van poder dedicar-se a altres tasques, com
l'artesania i el comerç.

⮚ L'artesania i el comerç es van concentrar a les ciutats, afavorint la seua

revitalització i creixement. En uns casos, van ressorgir les antigues ciutats

3
 romanes; i en altres casos, van sorgir noves ciutats a partir de mercats. Entorn
d'aquests es van crear barris d'artesans i comerciants, denominats burgs, que van
acabar envoltant-se d'una muralla i convertint-se en ciutats.

⮚ La paraula burg va acabar usant-se per a designar a tota la ciutat, i els seus
habitants van rebre el nom de burgesos.

⮚ Les ciutats escapaven del control dels senyors feudals i tots els seus habitants
eren lliures. La ciutat era governada per un consell comunal, triat pels ciutadans.

3.3. Les activitats econòmiques

▪ Els artesans i la seua organització

⮚ A les ciutats s'assentaven nombrosos artesans. Treballaven en xicotets tallers que

s'agrupaven en un carrer al qual donaven nom (platers, teixidors, forners, etc.).

⮚ Els artesans del mateix ofici s'organitzaven en associacions, anomenades gremis.

Els seus objectius eren dos: controlar la producció per a evitar la competència; i
protegir els seus membres, pagant quotes per a ajudar a malalts, vídues i orfes.

⮚ L'organització interna de cada gremi diferenciava tres categories:

a. El mestre era l'amo del taller

b. L'oficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari, no gaire
elevat, per la seua labor.
c. L'aprenent era un jove que volia aprendre l'ofici i treballava durant diversos
anys en el taller sense percebre un salari.

▪ El creixement del comerç

⮚ L'increment de la producció agrària i artesanal va provocar un important auge del

comerç, els centres del qual van ser les ciutats:
o El comerç local es realitzava en els habitatges-taller dels artesans i en els
mercats urbans setmanals, on acudien els llauradors de la comarca.
o El comerç a llarga distància es duia a terme en les fires (reunions de
comerciants celebrades una vegada a l'any en algunes ciutats on es venien
articles procedents de llocs llunyans), i a les ciutats amb grans ports
(Venècia, Marsella, Barcelona, etc.). Es van crear rutes de comerç per a
transportar els productes al llarg d'Europa per mar, rius i carreteres.