TEMA 4: RENDES COMPLEXES

En aquest tema se segueix amb la valoració de rendes, si bé l’anàlisi s’amplia a casos més complexos.
Convé recordar que, si no hi ha altre remei, quan no siga possible aplicar una expressió matemàtica
que corresponga a un cas particular concret, sempre serà possible obtindre el valor d’una renda
qualsevol com la suma financera de les quanties que la integren, açò és, multiplicant cada quantia pel
factor corresponent per a obtindre la quantia equivalent en el punt desitjat de valoració, i una vegada
s’han obtingut totes les quanties equivalents en eixe punt, realitzar la suma aritmètica de les mateixes.

4.1. VALORACIÓ DE RENDES FRACCIONADES .

Renda postpagable amb fraccionament aritmètic uniforme.

El fraccionament aritmètic uniforme d’una renda consisteix a dividir cada una de les quanties dels seus
termes en m subquanties iguals, i descompondre cada període en m subperíodes de la mateixa
amplitud, de manera que cada una de les subquanties queda associada a cada un dels subperíodes.

El fraccionament de freqüència m d’una renda de n termes, la transforma en una altra de n∗m

termes, sent la suma aritmètica de les quanties iguals en ambdós, però no així el seu valor
C
financer. Les m subquanties d’un període qualsevol (ts-1, ts ), seran iguals entre si i iguals a s ,
m
1
mentre que els m subperíodes tindran com a amplitud .
m

La representació gràfica corresponent al dit interval serà:

Cs/m Cs/m ....................... Cs/m Cs/m

1 2 ( m − 1)
ts-1 t s−1 + t s−1 + ....... t s−1 + ts
m m m

El valor financer en ts de tots els termes del període basant-se en una llei de capitalització composta
amb un tipus d’interés efectiu corresponent al període i serà:

( m −1) 1
2  
C  1 ( m −1)
 C S  (1 + i ) m (1 + i ) m − 1
C S′ = S 1 + (1 + i ) + (1 + i ) + ......(1 + i )
m m m
= =
 m  
1
m 
 (1 + i ) m − 1 
[4.1.]
 
C S  (1 + i ) − 1  i
= CS ( m)
m  1
 j
 (1 + i ) − 1
m

La renda fraccionada és, per tant financerament equivalent a una altra renda sense fraccionar de
termes:

 i 
 C s ( m ) , t s  [4.2.]
 j 

1
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
El fraccionament uniforme en rendes postpagables de període unitari valorades en capitalització
i
composta equival, doncs, a multiplicar les quanties dels seus termes pel coeficient comú (m ) .
j
Resultant els seus valors inicial i final:

n
i i
V0( m ) = ∑ C s (m)
(1 + i ) − s = V0 (m)
[4.3.]
s =1 j j

n
i i
Vn( m ) = ∑ C s (m)
(1 + i ) n − s = Vn (m)
[4.4.]
s =1 j j
i
En conseqüència, el coeficient > 1 , amb m>1, juga el paper d’operador de transformació de la
(m)
j
renda sense fraccionar en la corresponent renda fraccionada, i se li denomina coeficient de correcció per
fraccionament.
És clar que el fraccionament d’una renda postpagable incrementa el seu valor financer. Què
ocorre si es fracciona una renda prepagable? Es produïx l’efecte contrari, el valor financer
de la dita renda disminuïx.

En la pràctica, i sempre que es tracte de rendes de quantia constant C, resulta més senzill obtindre el
C
valor de la renda fraccionada sumant financerament els seus termes, , i utilitzant el corresponent
m
rèdit subperiodal, i(m), en compte d’aplicar l’expressió vista anteriorment. Així,

i C
Valor inicial: V0( m ) = C a (m)
=C (m)
a = a (m) [4.5.]
n |i
j n |i
m n ×m | i

i C
Valor final: Vn( m ) = C S n( m| i) = C (m)
s = S (m) [4.6.]
j n |i
m n ×m | i

Al contrari, si s’intenta valorar una renda de n*m termes les quanties de la qual varien en progressió
geomètrica any a any, per exemple, mentre que d’ací a cada any les m quanties són constants, s’haurà
i
d’utilitzar necessàriament el coeficient corrector (m ) , ja que en eixe cas la progressió geomètrica no
j
actuaria subperíode a subperíode sinó únicament any a any, i eixa quantia global de cada any és la que
s’hauria fraccionat aritmèticament. Vegem a continuació un exemple il·lustratiu de l’anterior.

Exercici 4.1:
Obteniu el valor actual de les següents rendes sabent que es valoren en capitalització composta amb
un tipus d’interés efectiu anual del 4%.
a) Una renda de termes mensuals, postpagables, constants de 900€ de quantia i 5 anys de duració.
b) Una renda de termes mensuals, postpagables, constants durant l’any i creixents cada any un 1,5%
acumulatiu i 10 anys de duració. La quantia del primer terme és de 500€.

2
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
a) Aquest cas pot valorar-se com una renda anual constant fraccionada en mesos o com una renda
mensual.
a.1) renda anual fraccionada
i
(Va ) (nm| i ) = (m)
⋅ C ⋅ an | i
j
amb:
C: la quantia del primer terme de la renda anual, és a dir C=12x900= 10.800€.
i: el tipus d’interés efectiu anual de la llei de valoració.
j(m): el tipus d’interés nominal anual pagador mensualment equivalent a un tipus d’interés
efectiu i.
1
j (12 ) = [ (1 + 0,04) 12 − 1 ] ⋅ 12 = 0,039284877
0,04 1 − (1 + 0,04) −5 
(Va ) (12 ) = ⋅ 10.800 ⋅   = 48.954,90 €
5 | 0 , 04
0,039284877...  0,04 
a.2) renda mensual constant
C
( Va ) (nm| i ) = ( Va ) ( m ) = a n×m | i( m )
n×m | i m
amb:
C: la quantia del primer terme de la renda anual, és a dir C=12x900= 10.800€.
i(m) : tipus d’interés efectiu mensual equivalent a un tipus d’interés efectiu anual del 4%.
i (12 ) = (1 + 0,04)1 / 12 − 1 = 0,003273739...
10800
(Va ) 5(12 )
a5×12 | 0,003273739... =
= (Va ) 5×12 | 0 ,003273739... =
| 0 , 04
12
1 − (1 + 0,003273739 ....) − 60 
= 900   = 48.954,90€
 0,003273739 ... 
b) En aquest cas es fa necessari utilitzar l’expressió corresponent a una renda anual fraccionada en
mesos:
i i 1 − (1 + i ) − n q n 
A( m ) (C , q) n | i = ( m ) A(C , q) n | i = ( m ) C  
j j  1+ i − q 
amb:
C: la quantia del primer terme de la renda anual, és a dir C=12x500= 6.000€.
i : el tipus d’interés efectiu anual de la llei de valoració.
q: la raó de la progressió q=1,015 (la raó és anual).
j(m): el tipus d’interés nominal anual pagador mensualment equivalent a un tipus d’interés
efectiu i.

1
 
j (12 ) = (1 + 0,04) 12 − 1 ⋅ 12 = 0,039284877...
 

0,04 1 − (1 + 0,04) −10 1,01510 

A (12 ) (6.000,1'015)10 | 0, 04 = ⋅ 6.000 ⋅   = 52.778,83 €
0,039284877...  1 + 0,04 − 1,015 

3
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
4.2. ALTRES RENDES COMPLEXES

Una complexitat afegida en la valoració de les rendes es dóna quan el tipus d’interés de valoració
canvia periòdicament. Aquesta circumstància s’ha de tindre en compte en els factors corresponents
utilitzats al determinar el valor financer.

En el cas general que es pretenga valorar un conjunt de capitals postpagables

(C , t ), (C , t ),  , (C , t )  amb capitalització composta i tipus d’interés i distint en cada període
 1 1 2 2 n n  s
 
de maduració (s = 1,…, n):
V0 Vn

C1 C2 Cn-1 Cn

t0 t1 t2 tn-1 tn

i1 i2
El valor financer en t0, (origen de la renda) serà:
n s
V0 = ∑ C s ⋅ ∏ (1 + ih ) −1 [4.7.]
s =1 h =1

El valor financer en tn (final de la renda) serà:

n n
Vn = ∑ C s ⋅ ∏ (1 + ih ) [4.8.]
s =1 h = s +1

Mentre que el valor financer en qualsevol moment tτ vindrà donat per:

τ n
V n = V0 ∏
h =1
(1 + ih ) = Vn ∏τ
h = +1
(1 + ih ) −1 [4.9.]

Exercici 4.2:

Obteniu el valor final i inicial de la següent renda anual, postpagable de termes (12.000; 1) (20.000; 2),
(16.500; 3), (1.200; 4), si es valora en capitalització composta amb un tipus d’interés efectiu anual del
2,75%, per al primer i segon anys i del 3% per a la resta.

L’esquema d’esta renda serà:

12.000 20.000 16.500 1.200

0 2,75% 1 2,75% 2 3% 3 3% 4
4
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
El valor final de la renda serà la suma financera dels seus termes en 4. És a dir,
4 4
V4 = ∑ Cs ∏ (1 + ih ) = 12.000(1 + 0,0275)(1 + 0,03) 2 + 20.000(1 + 0,03) 2 +
s =1 h =s +1

+ 16.500(1 + 0,03) + 1200 = 52.493,90

El valor inicial serà la suma financera dels seus termes en 0.
4 s
V0 = ∑ CS ∏ (1 + ih ) −1 =12.000(1 + 0,275) −1 + 20.000(1 + 0,0275) −2 +
s =1 h =1

+ 16.500(1 + 0,0275) −2 (1 + 0,03) −1 + 1.200(1 + 0,0275) −2 (1 + 0,03) −2 = 46.867,38

Naturalment, es verifica que:
V4 = V0 A(t0 ; t 4 ) = 46.867,38(1 + 0,0275) 2 (1 + 0,03) 2 = 52.493,89

Exercici 4.3:
Obteniu el valor financer a 10 de gener de 2000 i a 10 de gener de 2010 d’una renda de termes anuals
constants de 12.000 € i 10 anys de duració si el tipus d’interés efectiu anual és el 4% els quatre primers
anys i el 5% els restants.
El primer terme de la renda té com a venciment el 10 de gener de 2001.
V 12.000 12.000 12.000 12.000 12.000 12.000 12.000 12.000 12.000 12.000
________________________________________________________________________
10.01.00 i1=0,04 10.01.04 i2=0.05 10.01.10

V10.01.00 = 12.000 ∂ 4 i 0, 04 + 12.000∂ 6 0, 05 (1 + 0,04) −4 = 95.623,41

V10.01.10 = 12.000 s 4 0, 04 (1 + 0,05) 6 + 12.000 s 6 0, 05 = 149.910,97

Exercici 4.4:
Obteniu el valor financer a 10 de gener de 2000 i a 10 de gener de 2010 de la renda següent:
Termes anuals constants de 12.000 € els quatre primers anys i de 15.000 els sis últims. El primer terme
venç el 10 de gener de 2001.
Tipus d’interés efectiu anual del 4% els quatre primers anys i el 5% els restants.

12.000 12.000 12.000 12.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000
________________________________________________________________________
10.01.00 i1=0,04 10.01.04 i2=0.05 10.01.10

V10.01.00 = 12.000 ∂ 4 i 0, 04 + 15.000∂ 6 0, 05 (1 + 0,04) −4 = 108.639,59

V10.01.10 = 12.000 s 4 0, 04 (1 + 0,05) 6 + 15.000 s 6 i 0, 05 = 170.316,71

5
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
Exercici 4.5:

Obteniu el valor financer a 10 de gener de 2000 i a 10 de gener de 2010 de la renda següent:

Termes anuals constants de 12.000 € els dos primers anys i de 15.000 els restants. El primer terme
venç 10 de gener de 2001.
Tipus d’interés efectiu anual del 4% els quatre primers anys i el 5% els sis últims.

12.000 12.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000

________________________________________________________________________

10.01.00 i1=0,04 10.01.04 i2=0.05 10.01.10

V10.01.00 = 12.000 ∂ 2 0, 04 + 15.000∂ 2 0, 04 (1 + 0,04) −2 + 15.000∂ 6 0, 05 (1 + 0,04) −4 = 113.870,99

V10.01.10 = 12.000 S 2 0,04 (1 + 0,04) 2 (1 + 0,05) 6 + 15.000 S 2 0,04 (1 + 0,05) 6 +

+ 15.000S 6 0,05 = 178.518,09

6
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
QÚESTIONARI

Qüestions bàsiques
4.1. Siga una renda de huit anys de duració amb termes anuals de 6000 € els primers quatre anys i
semestrals de 3000 € els restants. En tots els casos, el primer dels capitals que formen la renda
venç el 10 de juliol de 2009, i el tipus d’interès és el 3% efectiu anual des del 10 de juliol de 2008
al 10 de juliol de 2012 i el 3,5% a partir del 10 de juliol de 2012.
Obteniu el valor de la renda en els moments següents:
a) El 10 de juliol de 2008
b) El 10 de juliol de 2016
c) El 10 de juliol de 2009
d) El 10 de gener de 2017

4.2. Obteniu el valor financer a 10 de gener de 2017 i a 10 de gener de 2022 d’una renda de termes
mensuals constants de 250 € i 5 anys de duració si el tipus d’interès nominal és el 4,20% els dos
primers anys (des del 10/01/17 fins el 10/01/19) i el 4,80% els restants (des del 10/01/19 fins
el 10/01/22), i el primer terme venç:
a) El 10 de febrer de 2017
b) El 10 de gener de 2017

4.3. Sabent que en tots els casos el primer dels capitals està situat el 15.10.20, representeu gràficament
les següents rendes en l’eix temporal i indiqueu en quina data està valorada cada una d’elles (açò
és, indiqueu la data τ en cada cas):
a) Vτ = 100 ⋅ a 5 | i (1 + i) −2
b) Vτ = 100 ⋅ s 3 | i (1 + i) 2
c) Vτ = 100 ⋅ s 3| i ( 4 ) (1 + i)5
d) Vτ = A(100;1'02) 4 | i (1 + i)
e) Vτ = A(100;1'02) 6 | i ( 2 ) (1 + i ( 2) ) −3

f) Vτ = A ( 2) (100;1'02) 4 | i
1
g) Vτ = S ( 4) (100;1'02) 3 | i (1 + i ) 2

Qüestions avançades

4.4. Demostreu raonadament que:

C
C a (m)
= a (m)
ni
m n× m i
4.5. Raoneu si és verdadera o falsa la proposició següent: “El fraccionament aritmètic uniforme d’una
renda sempre incrementa el valor de la mateixa”.
7
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
4.6. Quin és l’esquema temporal i l’expressió analítica que correspon a la següent expressió?

A
(m)
( C ;q ) n i

4.7. Hi ha alguna relació entre les rendes fraccionades postpagables i les rendes fraccionades
prepagables?

4.8. M. Conreu necessita disposar d’un capital de 40.000€ el 01.10.29, per a la qual cosa es planteja les
alternatives següents:
a) Realitzar huit imposicions anuals de quantia constant A en una entitat que capitalitza a
tipus d’interès anual constant del 3,50% efectiu.
b) Realitzar huit imposicions anuals, de quantia B els sis primers anys i de quantia 2B els
restants, valorant també al 3,50% efectiu.
c) Realitzar huit imposicions anuals de quantia constant C, sent els tipus d’interès anuals de
valoració en aquest cas del 3% efectiu els cinc primers anys i del 4 % efectiu per als tres
restants.
d) Realitzar huit imposicions anuals, de quantia D els cinc primers anys i de quantia 2D els
tres restants, sent el tipus d’interès efectiu del 3 % els dos primers anys i el 3,5% els sis
restants.
Sabent que la primera imposició es realitza, en tots els casos, el 01.10.21, determineu la
quantia de les imposicions A, B, C i D.

4.9. La Sra. Martínez desitja assegurar-se un capital per a la seua jubilació, per a la qual cosa el 10.01.18.
contracta un pla d’estalvi consistent en aportacions trimestrals constants durant l’any i variables
d’any en any un 1,5% acumulatiu. Sabent que la primera aportació es realitza el mateix dia de la
concertació del pla d’estalvi (10.01.18) i el seu import és de 750€ i que el contracte estipula que
les aportacions hauran de realitzar-se durant 15 anys, utilitzant l’entitat un tipus d’interés de
valoració del 3% efectiu anual, obteniu el capital constituït al final dels 15 anys (10.01.33.)
Indiqueu així mateix quin seria el capital final en el cas que les aportacions cresqueren anualment
un 3%.

4.10. Obteniu el capital que s’hauria de lliurar a una entitat financera el 20.05.18 per obtindre a canvi
una renda de 5 anys de duració, amb termes creixents en progressió geomètrica i valorada al 4%
nominal anual en els següents casos:
a) Termes anuals, el primer de 1.200€ de quantia, i creixents anualment un 2%. El primer
terme venç el 20.05.19.
b) Termes anuals, el primer de 1.200€ de quantia, i creixents anualment un 4%. El primer
terme venç el 20.05.19.
c) Termes mensuals, el primer de 100 € de quantia i creixents mensualment un 0,5%. El
primer terme venç el 20.06.18.
d) Termes mensuals, el primer de 100 € de quantia, constants al llarg de l’any i creixents any
a any un 2%. El primer terme venç el 20.06.18.

8
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.
4.11.La Sra. Llaurí va concertar el dia 15.03.18 una operació d’estalvi definida per les següents
característiques:
• Aportacions mensuals de 100 euros
• n = 20 anys.
• Tipus d'interès nominal anual: 6%.

La Sra. Llaurí va ingressar les aportacions mensuals corresponents fins al 15.05.20 però degut a
la situació sanitària (pandèmia global per la Covid-19) va entrar en un expedient de regulació
d’ocupació (ERTO) i li va demanar a la seua entitat financera la possibilitat de deixar de realitzar
les aportacions durant un temps, possibilitat que li va ser admesa. Una vegada finalitzat l’ERTO,
tornà a realitzar les aportacions mensuals de 100 euros, siguent la primera d’aquesta nova etapa
l’efectuada el 15.01.21.

Amb aquesta informació, es demana:

a) Quantia que hauria obtingut la Sra. Llaurí el 15.03.38 si no haguera interromput les
aportacions mensuals durant 7 mesos al llarg de 2020 i segueix aportant en el futur 100
euros cada mes sense cap interrupció posterior.
b) Quantia que obtindrà realment la Sra. Llaurí el 15.03.38 assumint que en el futur seguirà
realitzant les aportacions mensuals de 100 euros sense cap interrupció posterior.
c) Diferència entre les quanties obtingudes en els apartats a) i b). És éixa diferencia igual als
700 euros que ha deixat d’aportar la Sra. Llaurí al llarg de 2.020?
d) Repetiu apartats a), b) i c) assumint ara que les quanties mensuals no són constants sinó
que creixen un 0,25% cada mes. En el cas de la interrupció, la primera aportació de la
segona etapa (és a dir, l’aportació que es realitza el 15.01.21) suposa continuar amb
l’operació a partir de l’última aportació, és a dir, coincideix amb la que havia d’haver sigut
inicialment l’aportació el 15.06.20.

9
DEPARTAMENT D’ECONOMIA FINANCERA I ACTUARIAL – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest material d’estudi ha sigut elaborat amb finalitat exclusivament docent.
No fer circular ni citar sense permís explícit.