Adriana Rolon Rodríguez B1A

Hannah Arendt

Hannah Arendt, va néixer a Linden-Limmer el 14 d'octubre del 1906 i va morir a Nova York el 4 de
desembre del 1975. Va ser una escriptora i teòrica política alemanya que pot ser considerada com una
de les filòsofes més influents del segle xx.

La privació de drets i persecució a Alemanya de jueus a partir del 1933, així com el seu breu
empresonament aquell mateix any, va causar que decidís emigrar. El règim nacionalsocialista li va
retirar la nacionalitat el 1937, per la qual cosa va ser apàtrida, fins que va aconseguir la nacionalitat
nord-americana el 1951. No obstant (i malgrat aquesta experiència) Arendt no va denunciar el model
de segregació racial nord-americana en què es van inspirar els nazis, el sistema Jim Crow, sinó que va
adoptar posicions crítiques davant del moviment pels drets civils.

Va treballar, entre altres coses, com a periodista i mestra d'escola. Va publicar obres importants sobre
filosofia política, però rebutjava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme
«filosofia política»: preferia que les seves publicacions fossin classificades dins de la «teoria
política».
Arendt defensava un concepte de «pluralisme» a l'àmbit polític, ‘gràcies al pluralisme, es generaria el
potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. És important la perspectiva de la
inclusió de l'altre: en acords polítics, convenis i lleis han de treballar a nivells pràctics persones
adequades i disposades.’
Com a fruit d'aquests pensaments, Arendt se situava de manera crítica davant de la democràcia
representativa i preferia un sistema de consells o formes de democràcia directa.

La seva obra Orígens del totalitarisme (1951) es considera fonamental per entendre les arrels dels
moviments polítics i socials que es van desencadenar a Europa durant el període d'entreguerres.
Estudia la figura política de la democràcia plural i la contraposa a la de democràcia directa. La
importància de l'obra d'Arendt rau en la barreja de sociologia, filosofia i política que dóna origen a
una manera nova d'entendre la comunicació i l'estudi de la violència.

Altres obres en la seva carrera serien, entre moltes altres, La condició humana (1958) i Eichman a
Jerusalem (1963), crònica del judici a Adolf Eichmann que Arendt va fer menció per primera vegada,
la polèmica frase de la "banalitat del mal".

- Apàtrida → persona física que no posseeix cap nacionalitat, no compta amb la pertinença de
cap Estat.
- Filosofia política → branca de la filosofia que estudia com hauria de ser la relació entre les
persones i la societat
- Teoria política → la branca que estudia la teoria i pràctica de la política, els sistemes i els
comportaments polítics a la societat.
- Pluralisme → principi ideològic que considera la divisió de la societat en diversos grups
socials amb idees i interessos diferents com a fortalesa i no com a feblesa.
- Democràcia representativa → el poder polític procedeix del poble però no és exercit per ell
sinó pels seus representants elegits per mitjà del vot.
- Democràcia directa → el poder és exercit directament pel poble en una assemblea, la
ciutadania podria aprovar, modificar o derogar lleis, així com triar els funcionaris públics.