1. El sexenni democràtic (1868-1874).

Conceptes, característiques i etapes: la

revolució de 1868 i el govern provisional (1868-1870), la monarquia d’Amadeu de
Savoia (1871-1873) i la Primera República espanyola (1873-1874).
- El Sexenni Democràtic (1868-1874) va ser un període on hi hagué tot tipus de crisis i es va
produir el desgast de la monarquia d’Isabel ll. El Pacte d’ Ostende (1866) va dur a una
orgatització de l'oposició ( demòcrates, progressistes, unionistes) a lluitar per l’establimet
d’un règim democràtic on va ser derrotat el regnat d’Isabel II, però aquest va fracassar per
divisions internes entre grups polítics, inestabilitat i crisi econòmica, donant pas a la
Restauració Borbònica el 1874.

- La Revolució de 1868 (la gloriosa) es va iniciar amb un pronunciament militar a Cadis a

càrrec de l’almirall Topete i els generals Prim i Serrano. Es constituiren les Juntes
revolucionàries i Milícies Nacionals.

-Les tropes partidàries de la reina varen ser derrotades a Alcolea i Isabel II va exiliar-se a
França .Es va constituir el govern provisional (1868-1870), presidit per Serrano i Prim que
representava als unionistes i progressistes. Van convocar eleccions a Corts constituents per
sufragi universal masculí: els progressistes varen guanyar les eleccions, seguits de la Unió
Liberal, els republicans i els carlistes.

- Les noves Corts varen aprovar la primera constitució democràtica del país: la Constitució
de 1869. Paral·lelament es va iniciar la guerra dels Deu Anys a cuba (1868-1878).

- Una vegada aprovada la Constitució de 1869 Serrano va ser nomenat regent i Prim cap
de govern amb l’oposició dels republicans i carlins. Amadeu de Savoia, va ser elegit per
les Corts rei d’Espanya el 1870, quan Prim va ser assassinat. Només li donaven suport els
progressistes.

- La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-1873) va començar amb grans jubileses i

importants conflictes sociopolítics. Va comptar amb una forta oposició entre els carlins, els
moderats i els republicans.

- El 1872 va començar la tercera guerra carlina en defensa del seu propi candidat al tron,
Carles VII.

- Finalment, les insurreccions federalistes van provocar un augment de la inestabilitat

política i Amadeu I de Savoia va abdicar el febrer de 1873 donant lloc a la proclamació de
la Primera República espanyola (1873-1874).

- Estanislau Figueres va ser proclamat president de la república, que no comptava amb un

gran recolzament social i va haver una divisió entre republicans: els federalistes i els
unitaris.

- Els federalistes varen constituir juntes revolucionàries per desplaçar l’Administració local
monàrquica: a Catalunya es va intentar proclamar l’estat Català dins la República Federal
espanyola.
- Els dirigents republicans varen dissoldre les juntes, però també varen suprimir impostos al
consum, eliminar les quintes, reglamentar el treball infantil i intentar abolir l’esclavitud.

- El juny de 1873 les corts constituents varen proclamar la República Federal i el federal
benèvol Pi i Maragall va substituir a Figueres.

- El moviment cantonalista reunia federalistes i internacionalistes i, degut als successos

d’Alcoí, Pi i Maragall va dimitir, sent Nicolás Salmerón el seu substitut, encarregat de
reprimir el moviment cantonalista. Salmerón va posicionar-se en contra del restabliment de
la pena de mort i va dimitir.

- Llavors, l’unitari Castelar va ser nomenat president, va ser un govern més conservador i
autoritari. Va suposar una repressió de les revoltes socials. El 1874 va haver un Colp
d'Estat. El general Pavia va entrar al Parlament per formar un govern presidit per Serrano,
iniciant el seu govern.

2. La restauració borbònica: concepte i característiques del sistema polític de

Cánovas del Castillo: el torn de partits i el caciquisme. La Constitució de 1876.

- La restauració borbónica (1875-1923) fou un període iniciat amb el restabliment de la

monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII després de la inestabilitat revolucionària
del Sexenni democràtic.

- El règim de la restauració aportà una important estabilitat a la vida política espanyola:

pacificació del carlisme, cessament del colpisme militar, llarga vigència de la Constitució de
1876 i el sistema de tornisme ideat per Cánovas del Castillo. El sistema canovista es
basava en l’existència de dos grans partits,el conservador i el liberal. El funcionament del
sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral per a garantir el
tron.

- La restauració borbònica comença el 1874 amb el Cop d’Estat del general Martinez
Campos a Sagunt on proclama a Alfons XII rei d’Espanya.

- El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo, començant el sistema canovista, era cap
del Partit Alfonsí. També va escriure en nom del rei el “Manifest de Sandhurst” on es
proposava una monarquia constitucional.

- Les bases del nou sistema es basaven en el model britànic (parlamentari). Primer va ser
necessari una pacificació militar: acaba la Guerra Carlina (1876) i la Guerra de Cuba
.(1878), amb la Pau de Zanjón.

- Cánovas volgué establir el Bipartidisme, un sistema polític basat en el torn pacífic i pactat
del poder entre els partits dinàstics: Partit conservador (Cánovas) i Partit liberal (Sagasta).

- El tornisme pacífic supossava la manipulació electoral mitjançant diversos mecanismes,

que consolidaven el poder i el control de la oligarquia. El rei nomenava el nou govern i
confeccionava l’encasellat, aquest lliurava els governadors civils perquè l’imposessin
mitjançant el cacic local, caciquisme. Aquests s’encarregaven de la compra de vots, la
coacció i el falsejament del sufragi.
- Al començament del 1876 el govern de Cánovas va convocar eleccions a Corts per sufragi
universal masculí. Aquestes es caracteritzaven per la manipulació dels resultats i l’escassa
participació i donaren triomf als grups polítics compromesos amb el nou règim.

- Les noves Corts aprovaren el 1876 una nova Constitució. Aquesta presenta un text obert
i eclèctic (entre la constitució de 1845 i 1869), la sobirania compartida entre el Rei i Les
Corts, dues cambres formades pel congrés i el senat, la confessionalitat catòlica i tolerància
religiosa i la important declaració de drets.

- A la mort de Alfons XII el 1885 li succeirà com a regent la seva esposa Ma Cristina,
mantenint el torn de partits despés del Pacte del Pardo entre Cánovas i Sagasta.
- El sistema de la restauració es consolidà i els dos grans partits s’alternaren el poder sense
excessives complicacions. Durant els governs liberals de Sagasta s’ampliaren les llibertats
polítiques i s’establí el sufragi universal. Aleshores nous sectors polítics aceptaren el règim,
però aquesta entrà en declivi el 1898.

- Els sectors oposats al sistema de la restauració foren febles en aquest període: Els
republicans estaven dividits en unitaris i federalistes. Intenten l’activisme (insurreccions i
atemptats). Els carlins presentaven divisions internes i se inclinaren per altres opcions
polítiques, l’exili i la conspiració. Al moviment obrer, sorgeix l’anarquisme a Catalunya i
Andalusia amb un acció violenta i tenen una dura repressió. També sorgeixen els marxistes
a Madrid, Astúries, Bilbao. Pablo Iglesias funda el PSOE (1879) i es crea la UGT (1888).
Sorgeixen nacionalismes a Catalunya i el País Basc
Explica com es va elaborar i descriu les característiques principals de la Constitució
de 1869. Perquè es considera una constitució de caràcter democràtic?

Es va constituir el govern provisional (1868-1870), presidit per Serrano i Prim que van
convocar eleccions a Corts. Les noves Corts varen aprovar la primera constitució
democràtica del país: la Constitució de 1869. Aquesta es caracteritza per la declaració de
drets, una sobirania nacional per sufragi universal masculí, una monarquia com a forma de
govern, preeminència del poder legislatiu i dues cambres, i la independència del poder
judicial. La constitució establí la monarquia constitucional i democràtica i la separació de
poders.

Quines foren les desamortitzacions? Explica breument les de Mendizábal i Madoz.

La Desamortització eclesiàstica o de Mendizábal (1836/1841): tenia com a finalitat reduir el

deute públic de l’Estat i enfrontar la guerra carlista. La Supressió d’ordres religioses i les
propietats es declaren béns nacionals. La declaració de béns nacionals dels béns del
clergat secular.

La Desamortització de Madoz (1854/1856): tenia com a finalitat obtenir ingressos per a

Hisenda, consolidar una classe mitjana favorable i fomentar el desenvolupament econòmic.
Aixó afecta als béns municipals i als Béns pertanyents de l’Estat .

Quines característiques va presentar la industrialització espanyola al segle XIX?

El segle XIX ha estat considerat com el del fracàs de la revolució industrial a Espanya.
Degut a l’endarreriment agrícola que estava incapacitat de disparar el creixement de la
població i d’acumular capitals excedentaris de l’agricultura i per la limitació de la demanda
de béns industrials. També la indústria estava relacionada amb polítiques proteccionistes
que limitaven la iniciativa i les inversions.

Altres factors que repercutiren negativament van ser la manca de fonts d’energia, la
infrautilització i la canalització de recursos miners, la manca de capitals i la inestabilitat
política. Els principals sectors industrials espanyols foren la indústria tèxtil i la siderúrgica.

Quines característiques va presentar el ferrocarril a l’Espanya del segle XIX?

La xarxa ferroviària:
1848. Primera línia ferroviària espanyola entre Barcelona i Mataró.
1855. Llei General de Ferrocarrils. La llei assegurà beneficis i eliminà aranzels importadors
S’estimulà la inversió estrangera. (capitals francesos)
Ràpida expansió de la construcció de la xarxa ferroviària.
Es perd la possibilitat d’estimular la indústria siderúrgica interior.
Traçat radial per afavorir el centralisme polític, econòmicament poc rentable.
Els tipus de construcció i finançament de la xarxa ferroviària Espanyola ha rebut força
crítiques: va dificultar l’expansió de la indústria siderúrgica, el traçat presenta notables
diferències i la construcció ferroviària desvia capitals
Elabora un esquema sobre les diverses classes socials presents a l’Espanya del
segle XIX.

La societat espanyola del segle XIX es caracteritzava per la pervivència de l’antic règim.
Estava dividida en:
- Aristocràcia: va perdre privilegis i drets jurídics, conserva un gran prestigi social i
influència política.
- Camperols: representen dos terços de la població Espanyola.
- Burgesia: representa una classe feble i poc nombrosa i es divideix en alta burgesia i mitja
burgesia.
- Clero: era molt conservador i exercia una notable influència, va perdre capacitat
econòmica per les Desamortitzacions.
- Obrers: va sorgir una activa classe obrera i les condicions de vida eren extremadament
dures.

Com eren les condicions de vida de la classe treballadora l’Espanya del segle XIX?

La classe treballadora estava sotmesa a unes condicions de vida molt dures: salaris
insuficients, llargues jornades laborals, atur i treball infantil. Les famílies obreres patien la
manca d’habitatges, d’higiene i ventilació. Les malalties infeccioses es propagaven
ràpidament en aquest barri i afectaven a una població propensa a les malalties a causa de
la mala alimentació i ha una feina esgotadora. Com a resposta a aquest estat de coses es
configurà el moviment obrer.

Que era l’Associació Internacional de Treballadors, com es va introduir a Espanya

quina presents hi va tenir fins 1874?

Durant el sexenni revolucionari el moviment obrer espanyol va aconseguir estructurar-se per

primera vegada. Aprofitant les llibertats democràtiques consagrades per la constitució de
1869 es produeix un fort increment de l’obrerisme organitzat i aquest es vincula amb
l’europeu mitjançant l’Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional.

Com era la situació de les dones a l’Espanya del segle XIX des dels punts de vista
social, polític i educatiu?

A finals del segle XIX el discurs predominant sobre les dones es basava en la domesticitat
com a prototip femení de la “perfecta casada”. Normes i lleis econòmiques, legals i
polítiques garantien la desigualtat entre sexes. Els Codis Civil i Penal establien clarament la
subordinació de la dona. Elles rebien una educació diferent que consolidava la divisió sexual
en el treball i proporcionava a la dona una formació apropiada al seu rol tradicional d’esposa
i mare.

Explicar breument les característiques dels corrents migratoris a l’Espanya del segle
XIX i primer terç del XX.
Què va ser la Restauració Borbònica? Explica breument els elements essencials del
sistema polític impulsat per Cánovas.

La restauració borbónica (1875-1923) fou un període iniciat amb el restabliment de la

monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII després de la inestabilitat revolucionària
del Sexenni democràtic. El règim de la restauració aportà una important estabilitat a la vida
política espanyola. El sistema canovista es basava en el torn pacífic del poder entre dos
grans partits,el conservador i el liberal. El funcionament del sistema estava manipulat per la
pràctica del caciquisme i el frau electoral per a garantir el tron.