Problemes Tema 3 - Funcions de variable real.

Continuïtat
Matemàtiques I. Grau de Física

P1 Determinau el domini de les següents funcions:

√  
9 − x2 − 5 x+3 tan(2x)
(a) f (x) = (b) f (x) = ln (c) f (x) =
x x2 − 1 cos x

P2 Provau que la funció f (x) = (−1)[x] , on [x] és la part entera de x, és periòdica de període
2. Feis un dibuix.

P3 Sigui f una funció parell i g una funció senar, determinau si les següents funcions són
parell/senar o cap de les dues coses.

f + g, f g, f ◦ g, g◦f

P4 Siguin f i g funcions senars, determinau si les següents funcions són parell/senar o cap de
les dues coses.
f + g, f g, f ◦ g, g ◦ f

P5 Calculau els límits següents:

7x3 + 4x 7x3 + 4x
p
|x| − x
(a) lim (c) lim (e) lim− √
x→−∞ 3x − x2 − 2x3 x→0 3x − x2 − 2x3 x→0 x2 − 2x
√  3−x
7x3 + 4x 1 − 4x2 
2 1−x

(b) lim (d) lim + (f) lim

x→+∞ 3x − x2 − 2x3 x→− 12 2x + 1 x→1 x+1

P6 Emprau els límits laterals per a demostrar l’existència o no dels següents límits:
3
   
|x|
p
(1 − x)2 1 1
(a) lim (b) lim − (c) lim − 1 x (d) x→0lim
x→1 x−1 x→0 x |x| x→0 x 1 + e−1/x

P7 Provau, raonadament, que els següents límit valen 0

√
2 1
(a) lim x − 1 ex +2 cos(x + ln x)
x→1 (b) lim x2 sin (c) lim
x→0 x x→+∞ x2 − x

P8 Siguin f, g : D → IR dues funcions que verifiquen que 0 ≤ |f (x)| ≤ g(x) per a tot x ∈ D.
Sigui a un punt d’acumualció de D i limx→a g(x) = 0, llavors limx→a f (x) = 0.
1
P9 Sigui f : IR+ → IR definida per f (x) = x ln x−1 , per a tot x ∈ IR+ \ {e}. Estudiau el
comportament de la funció en 0, e, +∞.

P10 Sigui f : IR → IR definida com f (0) = 0 i f (x) = sin x sin x1 per a x 6= 0. Estudiau la

continuïtat de f i l’existencia de límits a −∞ i a +∞.

P11 Fes un esbós de les gràfiques de les següents funcions i estudiau la seva continuïtat. ([x] és
la part entera de x)
 (a) f (x) = x − [x] (b) f (x) = [x2 ]

P12 Determinau els valors dels paràmetres a i b perquè la següent funció sigui contínua en IR:

 ax + 1 si x < 3,

f (x) = a+b si x = 3,

 2
bx − 2 si x > 3.

P13 Siguin a < b, nombres reals. Suposem que f : [a, b] → IR és una funció contínua en [a, b].
Provau que si definim una funció g en la forma

 f (a) si x < a,
g(x) = f (x) si x ∈ [a, b]
f (b) si x > b,


llavors g és contínua en qualsevol punt x ∈ IR.

P14 Demostrau el Teorema dels valors intermedis.

P15 Sigui f : [a, b] → IR contínua. Suposem que a ≤ f (x) ≤ b per a tot x ∈ [a, b]. Provau que
hi ha algun c ∈ [a, b] tal que f (c) = c.

P16 Sigui f : [0, 1] → IR contínua tal que 0 ≤ f (x) ≤ 1 per a tot x ∈ [0, 1]. Provau que hi ha
algun c ∈ [0, 1] tla que f (c) = 1 − c2 .

P17 Sigui a > 1. Provau que l’equació x + e−x = a té almenys una solució positiva i una altra
negativa.

P18 Provau que tota funció polinòmica de grau senar s’anul.la en algun punt.

P19 Un conductor surt de Palma cap a Pollensa un dissabte a les 8h del dematí i el diumenge
torna a la mateixa hora. Sabent que ha estat el mateix temps en ambdós viatges, provau
que en algun moment del diumenge el conductor es troba a igual distància de Palma que
a la que es trobava el dissabte en aquest moment.
260
P20 Provau que la funció f (x) = x180 + pren el valor 100 en algun punt x ∈ IR.
2 + + sin2 x
x2
P21 Sigui f : [a, b] → IR contínua. Sigui M = max{f (x) : x ∈ [a, b]}, m = min{f (x) : x ∈
[a, b]} i suposem que f (a) = f (b) i que m < f (a) < M . Provau que f agafa tot valor de
(m, M ) en almenys dos punts de [a, b].
 Problemes Tema 3- Introducció a les funcions de diverses variables
Matemàtiques I. Grau de Física

P1 Calculau les corbes de nivell de les funcions:

a) f (x, y) = x2 y b) f (x, y) = x2 + 5y 2 c) f (x, y) = (x + y)2

P2 Calculau, si existeix, el límit de les següents funcions en el punt a = (0, 0).

1 y
a) f (x, y) = (1 + xy) xy f) f (x, y) = p
x2 + y 2
2 2
ln(1 + x + y )
b) f (x, y) = . x2 − y 2
x2 + y 2 g) f (x, y) =
x2 + y 2
sin(xy) x2 y
c) f (x, y) = h) f (x, y) = 4
x x + y2
1 − cos(x + y) (x + y)2
d) f (x, y) = . i) f (x, y) = 2
x2 + y 2 + 2xy x + y2
xy y3
e) f (x, y) = j) f (x, y) = 2
x2 + y2 (x + y 2 )3/2

P3 Estudiau la continuïtat de les funcions:

 sin x − sin y x 6= y


a) f (x, y) = x−y
1 x=y


IND: sin x = sin x+y + sin x−y x+y x−y

2 2
, sin y = sin 2
− sin 2
 x y
 e − e x 6= y
b) f (x, y) = x−y
ex x=y

P4 Calculau les derivades parcials de les funcions:

xy
a) f (x, y) = x2 y + x sin(xy) d) f (x, y, z) =
1 + y2 + z2
b) f (x, y) = (x2 + y 3 )e−xy e) f (x, y) = sin(cos(exy ))
  
x
c) f (x, y, z) = xez + zey + xyz f) f (x, y) = ln 4 + arctan
y
p
P5 Calculau la derivada direccional de la funció f (x, y) = ln(1 + x2 + y 2 ) en el punt (1, 2) i
en la direcció que uneix el punt (1, 2) amb l’origen.
 
xy
P6 Calculau la derivada direccional de la funció f (x, y) = arctan x2 +y 2
en el punt (1, 1) i en
la direcció que uneix el punt (1, 1) amb (2, 1).
 P7 Calculau els valors de a, b, c per a que la derivada direccional de la funció

f (x, y, z) = axy 2 + byz + cz 2 x3

en el punt (1, 2, −1) sigui màxima en la direcció de l’eix OZ, i que aquest valor màxim
sigui 64.

P8 Calculau l’equació del pla tangent a les funcions en el punt indicat:

p
a) f (x, y) = 2x2 + 2y 2 + 12, en (1, −1, 4)
x+y
b) f (x, y) = , en (1, 2, 3)
xy − 1
P9 Estudiau l’existència de les derivades direccionals de les següents funcions en el punt (0, 0)
(
xy
2 2 (x, y) 6= (0, 0)
f (x, y) = x +y
0 (x, y) = (0, 0)
(
x3 y 3
x2 +y 2
(x, y) 6= (0, 0)
f (x, y) =
0 (x, y) = (0, 0)

Són diferenciables en (0, 0)?

P10 Després de ser atacada pel capità Tiranus aprop de Mercuri, la nau de Luck Skywalker
està a punt de fondre’s. La posició de la nau és (1, 1, 1) i la temperatura en cada punt ve
donada per
2 2 2
T (x, y, z) = e−x −2y −3z +6
on x, y, z estan donats en metres

a) En quina direcció cal que es mogui la nau per tal de reduïr la seva temperatura més
ràpidament?
b) Calculau la derivada en aquesta direcció.

P11 Un focus calorífic està situal a l’origen. La temperatura en qualsevol altre punt ve donada
per
A
T (x, y, z) = 2
x + y2 + z2
on A és una constant.

a) Trobau, en el punt P = (1, 1, 1), la direcció en que la temperatura creix més ràpidament.
b) Trobau en aquest punt la variació de la temperatura en la direcció que uniex P amb el
punt Q = (0, 0, 1).
c) Trobau la derivada direccional de la temperatura en qualsevol punt de l’eix z > 0 en la
direcció d’aquest eix.

P12 Calculau, fent ús de la regla de la cadena, la derivada de f respecte de t en els següents

casos:
 a) f (x, y) = (x2 + y 2 ) ln(x2 + y 2 ), x(t) = et , y(t) = e−t
2 +y 2
b) f (x, y) = xex , x(t) = t, y(t) = −t
c) f (x, y, z) = 2x − yz + xz 2 ,
2
x(t) = 2 sin t, y(t) = t2 − t + 1, z(t) = −3e−t

P13 Calculau les derivades parcial de f respecte a u i a v de les funcions següents:

a) f (x, y) = x ln y, x(u, v) = u2 + v 2 , y(u, v) = eu sin v

uv
b) f (x, y) = x arctan y, x(u, v) = u−v
, y(u, v) = u2 v + v − u

P14 Suposem que la temperatura a l’espai és T (x, y, z) = x2 + y 2 + z 2 . Una partícula viatja

seguint l’hèlix circular ~γ (t) = (cos t, sin t, t). Com varia la temperatura en funció del temps
per a la partícula en el seu viatje?

P15 Un ànec està nedant, descrivint l’el.lipse x(t) = cos t, y(t) = 2 sin t sobre la superfície d’un
llac, on la temperatura de l’aigua ve donada per T (x, y, t) = x2 ey−2 −xy 3 +2t que augmenta
durant el dia. Trobau la derivada de T (x(t), y(t), t) respecte al temps t. Quina sensació
experimenta l’ànec a l’instant t = π2 ?

P16 Provau que les funcions

f (x, y) = sin(x − y), f (x, y) = arctan(x + y)

satisfan l’equació fxx − fyy = 0.

P17 Calculau el polinomio de Taylor de grau 2 de les funcions en els punts indicats. Escriviu
en cada cas l’equació del pla tangent i la matriu hessiana

a) f (x, y) = ln(1 + xy) en (0, 0)

b) f (x, y) = e−xy−1 en (−1, 1)

P18 Calculau una aproximació de (0.95)(5.03) fent ús del polinomi de Taylor de segon ordre en
(1, 5) de la funció f (x, y) = xy .

P19 Calculau una aproximació de f (0.2, 0.25), fent ús del polinomi de Taylor de segon ordre en
(0, 0) on f (x, y) = x sin y + y sin x
 Problemes Tema 5 - Càlcul de primitives
Matemàtiques I. Grau de Física

P1 Calculau les següents integrals indenides

Z   Z
3 1 2 dx
1) − 4 − 3 + 5 dx 8)
x x x 4x2 + 25
Z
dx
Z
2) x sin x2 dx 9) √
3 − 3x2
x2
Z Z
3) tan(2x) dx 10) √ dx
1 − x6
x2 1−x
Z Z
4) √ dx 11) √ dx
5x3 + 7 1− x
Z √
arcsin x
Z
x + ln x
5) √ dx 12) dx
1 − x2 x
Z √ Z
x+1 dx
6) √ dx 13) √ 2
√
3
x+1 x cos (1 + x)
1 + 2x2
Z Z
dx
7) 14) dx
x ln x x2 (1 + x2 )

P2 Calculau les següents integrals indenides pel mètode d'integració per parts
Z Z
1) 2
x sin xdx 8) arcsin xdx
Z Z
2) 2x
e cos xdx 9) x arcsin xdx

1−x
Z Z
3) x ln dx 10) (x2 − 2x + 5)e−x dx
1+x
Z Z
x
4) dx 11) (x2 + 5x + 6) cos 2xdx
cos2 x
Z Z
x ln x
5) dx 12) dx
ex x3
Z Z
6) ln2 xdx 13) x sin x cos xdx
Z √ Z
7) ln(x + x2 + 1)dx 14) x arctan xdx
P3 Calculau les següents integrals de funcions racionals
Z Z
dx dx
1) 7)
3x2 − 2x + 4 (x − 1)2 (x − 2)
Z
dx x−8
Z
2) 2
8) dx
x − 6x + 5 x − 4x2 + 4x
3

3x − 2
Z
2x2 − 3x − 3
Z
3) 2
dx 9) dx
5x − 3x + 2 (x − 1)(x2 − 2x + 5)
Z
7x + 1 Z
dx
4) 2
dx 10)
6x + x − 1 3
x +1
6x4 − 5x3 + 4x2
Z Z
4dx
5) dx 11)
2x2 − x + 1 x4 + 1
x 5 + x4 − 8 3x − 7
Z Z
6) dx 12) dx
x3 − 4x x + x2 + 4x + 4
3

P4 Calculau les següents integrals de funcions trigonomètriques

Z
cos3 x
Z
1) 3
sin x dx 8) dx
sin4 x
Z Z
cos x
2) 5 2
cos x sin x dx 9) dx
sin2 x
sin3 x
Z Z
3) cos 4x cos 7xdx 10) √3
dx
cos4 x
Z Z
dx
4) sin x cos 3xdx 11) 2
sin x + tan2 x
Z
sin2 x
Z
5) sin x sin(2x) sin(3x) dx 12) dx
1 + cos2 x
Z Z
dx
6) 4 3
cos x sin xdx 13) dx
4 − 5 cos x
Z Z
sin x
7) 4
tan x dx 14) dx
1 + sin x
P5 Calculau les següents integrals de funcions irracionals
Z √ Z √
x
1) √
4
dx 7) x2 4 − x2 dx
x3 + 1
√ √ Z
Z
x3 − 3 x dx
2) √ dx 8) √
64x x2 1 + x2
Z √ Z √ 2
6
x+1 x + 4x
3) √ √ dx 9) dx
6 4
x7 + x5 x2
r Z
1 − x dx dx
Z
4) 10) √
1 + x x2 (1 + x) 1 + x + x2
r Z
1 − x dx dx
Z
5) 11) √
1+x x x 2 + x − x2
r Z
dx
Z
2 + 3x
6) dx 12) √
x−3 x − x2 − 1

P6 Calculau les següents integrals

Z √ Z
dx
1) 1+ 3 cos2 x sin 2xdx 7)
ex −1
Z
Z
x2 dx dx
2) 8)
5 − x6 1 − sin x
Z
Z
xdx ln (ln x)
3) √ 9) dx
1 − x4 x
Z
ln x
arccos x − x 10)
Z
dx
4) √
p
x 1 − 4 ln x − ln2 x
1 − x2 Z
dx
11)
Z
2x + 3 arcsin x
5) √ dx 2 cos x + sin x cos x + sin2 x
2
1 − x2 s √
e2x ln(x + x2 + 1)
Z Z
6) √ dx 12) dx
4 x
e +1 x2 + 1
 R E S O L U C I Ó N D E P R O B L E M A S

9.19 De forma muy parecida se obtiene el anticopo de nieve. Observa la secuencia siguiente.

...

¿Cuáles serán los perímetros sucesivos de las figuras anticopo de nieve? Forma la sucesión de los perí-
metros.
Problemes Tema 5 - Successions i Sèries de nombres reals
Sea L la medida del lado del triángulo equilátero.
Matemàtiques I. Grau de Física
Los parámetros sucesivos de las figuras anticopo de nieve son:

p1 ! 3L
Successions L
p2 ! 4 "" 3 ! 4 L
3
L L 8L 8L 16L
p3 ! 4 "" 6 # 8 "" 3 ! "" # "" ! ""
P1 Calculau el terme 9 9
general 3 de 3 les 3 següents successions:

 basta con multiplicar por "4".

1 2 Para
3 pasar
4 del perímetro de una figura al de la siguiente, La sucesión de los perímetros
   es una pro- 
1 1 3 1 1 1 1
(a) , ,gresión , . . . de razón "43"; por tanto,
, geométrica (b) los términos −9,
3, de ,esta sucesión, son
27,los.siguientes:
.. (c) , , , ,...
2 3 4 5 2 4 2 5 10 17
!"43"" (3L);
2

!"43""
n
4
3L; "" (3L); … (3L) …
3
P2 Observau la següent figura
9.20 Observa las siguientes figuras.

...

A partir de un recuadro, lo vamos bordeando con semicircunferencias y aparecen dos sucesiones: las áre-
as rayadas en verde y los perímetros de las semicircunferencias. Estudia ambas sucesiones.

Sea L la medida del lado del cuadrado.

Sucesión
A partir d’un de las áreas rayadas
quadrat, en verde: bordetjant amb semicircumferències i d’aquesta manera
l’anam
2$ !""" ! ""
2
L $L 2
obtenim duesA !successions:
1
2 2
l’àrea de la regió sombretjada i els perímetres de les semicircum-
ferències. Calculau el terme general de cada una d’elles.
! " ! "4"
2
L $L 2
A2 ! 4$ ""
4
P3 En Toni i na Maria $es
L troben a una distància de 10 metres. En Toni avança la meitat
A ! 8$ !""" ! ""
2
L 2

3
8 8
de la distància i na Maria retrocedeix un quart de la distància. Després, en Toni avança
$L $L $L $L 2 2
$L 2 2 2

novament laPormeitat
tanto, ""; "
2 de
2
"; "la
2
"; "
2
"2 … "", que
distància 2 3 … els separa i na Maria retrocedix la quarta part, i
4 n

així successivament.
Sucesión de los perímetros de las semicircunferencias:
L
p1 ! 2 % 2$ "" ! 2$L
2
a) Calculau el terme general de la successió que indica la distància que els separa després
L
p ! 4 %22$
del moviment4 n. "" ! 2$L

L
b) Arribaran
p ! 8 %a2$trobar-se
3 "" ! 2$L
8 en algun moment?
Se trata de una sucesión constante. 2$L, 2$L, 2$L…
P4 D’un material
180
radioactiu se sap que un kilogram es redueix a la meitat cada any.

a) Quin és el terme general de la successió que expressa la pèrdua de material amb el

temps?
b) A què tendeix aquesta successió?
c) Trobau l’any a partir del qual la quantitat de material que queda és inferior a un
gram.

P5 De les següents successions, digau si són fitades superiorment, fitades inferiorment, fitades,
monòtona creixent, monòtona decreixent, no monòtona. Determinau si són convergents i
cas afirmatiu calculau el límit

(a) an = n12 (c) an = sin π2 + nπ

(e) an = n4

7
(b) an = sin(nπ) (d) an = n+1
n−1
(f) an = n+1
n−1
P6 Determinau si les següents successions són convergents
1
  
1  nπ 
 −
 si n és senar (b) bn = 1 + sin
(a) an = n n 2
 n + 1 si n és parell
 
1 1 2 1 2 3

n (c) cn = 1, , , , , , , . . .
2 3 3 4 4 4

P7 Calculau els següents límits:

√
n 2n + (−5)n
(a) lim q (h) lim
n→∞ p √ n→∞ 2n+1 + (−5)n+1
n+ n+ n
√
(i) lim n n
n3 n2
 
n→∞
(b) lim −
2n2 − n 2n + 1
 
n→∞ 1 2 n−1
√ √ (j) lim + + ··· +
n+a− n+b
n→∞ n2 n2 n2
(c) lim √ √ , a 6= b, c 6= d √ 
n
n→∞ n+c− n+d sin n+2
2 +2 (k) lim
 2
 nn+1 n→∞ n3 − 1
n +n+1
(d) lim 1
+ 15 + · · · + 2n+1
1
n→∞ n2 − n + 1 (l) lim 3
√ √ √ √  n→∞ ln n
4 8 2n
(e) lim 2 · 2 · 2 ··· 2
 
n n n
n→∞ (m) lim + + ··· + 2
(n+1)n
n→∞ n2 + 1 n2 + 2 n +n
21 32
+ + ··· + nn−1
(f) lim 1 2 n4
n→∞ n2 (n) lim
r n→∞ 1 + 23 + 33 + · · · + n3

n 7n2 + 2 √
(g) lim (o) lim n 2n + 3n
n→∞ 3n2 + n + 1 n→∞

Solucions: a)1; b) 12 ; c) a−b

c−d
; d) e2 ; e) 2 (emprau suma d’una progressió geomètrica); f) 2e
(Aplicau Stolz); g) 1; h) − 15 ; i) 1; j) 21 ; k) 0; l) 12 (Aplicau Stolz nombre e); m) 1 (criteri de
sandvitx); n) 4; o) 3 (treure factor comú 3n ).

P8 Trobau els valors dels paràmetres a, b ∈ IR tals que

 3n+a  bn
n+a n+3
lim = lim
n→∞ n+1 n→∞ n+2

Solució 3a = b + 3.

P9 Siguin a, b ∈ IR tals que |a| < 1 i |b| < 1. Calculau el límit

1 + a + a2 + · · · + an
lim
n→∞ 1 + b + b2 + · · · + bn

1−b
Solució: 1−a . Emprau la suma d’una progressió geomètrica (Exercici P5c) Tema1: Nom-
bres reals)
P10 Calculau el següent límit en funció dels valors de λ ∈ IR:
√ 
lim n2 + n − 1 − λn
n→∞

1
Solució +∞ si λ < 1; 2
si λ = 1; −∞ si λ > 1.

P11 Determinau el valor de λ ∈ IR perquè

 n
n+λ
lim =4
n→∞ n−λ

Solució λ = ln 2.

P12 Utilitzau el criteri de Stolz per provar els següents criteris:

a1 +a2 +···+an
a) Si lim an = a, aleshores lim = a (criteri de la mitjana aritmètica).
n
n→∞ n→∞
√
b) Si an > 0 per a tot n ∈ IN i lim an = a, aleshores lim n a1 · a2 · · · an = a (criteri de
n→∞ n→∞
la mitjana geomètrica). IND: Aplicau logaritmes i les propietats del logaritme abans
d’aplicar Stolz.

P13 Provau que les següents successions recurrents són convergents i calculau el seus límits:

1
(
a1 = 0  a1 =

a) an−1 2
an = 1 + , ∀n ≥ 2 c) 3
2  an+1 = 6 + an , ∀n ∈ IN


a1 = 1 √ 7
b)
an+1 = 1 + 2an − 1, ∀n ≥ 1

Solucions: Per Inducció es demostra que a) Monòtona creixent i fitada superiorment,

lim an = 2; b) Monòtona decreixent i fitada inferiorment per 0, lim an = 0; c) Monòtona
creixent i fitada superiorment lim an = 1.
n √ p √ o
P14 Considereu la successió 3, 2 + 3, 2 + 2 + 3, . . . . Donau-la en forma recurrent, es-
tudiau la convergència i calculau el límit en cas que existeixi.

P15 (Examen gener 2020)

a) Provau que la successió recurrent definida com


a1 = 5  
3 + an
an+1 = ln
2
és convergent.
b) Demostrau que limn→∞ an = L ∈ (0, 1).
 Sèries
∞
X
3n+2
P16 Donada la sèrie an , sabem que la successió de les sumes parcials és Sn = n+4
.
n=1

a) Trobau el terme general an .

b) Estudiau el caràcter de la sèrie.

P17 Una pilota es deixa caure des d’una alçada de 6 m i comença a botar. L’alçada de cada
salt és tres quarts l’alçada del salt anterior. Trobau la distància vertical total recorreguda
per la pilota.

P18 Els costats d’un quadrat A mesuren 16 cm. S’hi inscriu un nou quadrat B unint els punts
mitjans dels costats d’A i es pinten dos dels triangles laterals que estan dins A però no dins
B. Es repeteix el procés indefinidament. Calculau l’àrea de la regió pintada.

P19 El decimal periòdic 0.08 se pot escriure com

∞   n
8 8 8 8 X 8 1
0.08080808 . . . = 2 + 4 + 6 + 8 + · · · = .
10 10 10 10 n=0
102 102
8
Calculau-ne la suma i provau que 0.08080808 . . . = 99
.

P20 Estudiau el caràcter de les següents sèries:

∞ ∞ ∞  n −n
X n3 X nn X n+1 2n
(a) (h) (o) −
n=1
2n n=1
n! n=1
n n+1
∞ ∞
X 2n X (n + 1)n ∞
(b) (i) X n2 2n+1
3n + n en2 (p)
n=1 n=1
n=1
3n
∞ 2 3 ∞ 2
X sin n X 3n − 2n + 1
(c) (j) ∞
n3 (n + 1)! X (n!)2
n=1 n=1 (q)
∞ ∞ (2n)!
X 3 X 1 n=1
(d) √ (k)
n n+n n ln n ∞
n=1 n=1 X 1
∞ √ ∞ (r)
n ln 1 + n1


X n X ln n
(e) 2
(l) n=1
n=1
n +1 n=1
n
∞
∞ ∞
X 2 · 5 · 8 · · · (3n − 1)
X 1 X n3 + sin (nθ) (s)
(f) (m) 1 · 5 · 9 · · · (4n − 3)
n=1
(n + 1)n n=1
n4 n=1

∞ ∞ ∞  2
X n2 − 10 X √ X 2 · 5 · 8 · · · (3n − 1)
(g) (n) ( n n − 1)n (t)
n=1
4n5 + n3 n=1 n=1
3 · 6 · 9 · · · 3n

P21 Se construeix una columna d’esferes apilades de radis 1, √12 , √13 , · · · metres. Contestau
raonadament les següents preguntes:

a) És finita l’alçada total de la columna?

 b) És finita l’àrea de la superfície de totes les esferes?
c) És finit el volum de totes les esferes?

P22 Estudiau el caràcter de les següents sèries segons el valor del paràmetre:
∞ ∞
X 1 X an
(a) , p>0 (f) , a>0
n=1
1 + np n=1
n
∞
X n!
(b) , a>0 ∞
αn
a(a + 1) · · · (a + n + 1)
X
n=1 (g) , α>0
∞ 2n n=1
(n + 2)(n + α)5n
X n! · a
(c) , a>0
(2n)! ∞
n=1 X (a + 1)2n
∞
1 · 3 · 5 · · · (2n − 1) 2n (h) , a>0
nan
X
(d) x , x ∈ IR n=1
n=1
2 · 4 · 6 · · · 2n
∞ ∞  n
X ln n X 1−a
(e) , p ∈ IR (i) n , a 6= −1
n=1
np n=1
1+a

P23 Estudiau la convergència i la convergència absoluta de les següents sèries:

∞ ∞ ∞
X (−1)n X (−1)n+1 X (−1)n 2n
(a) √ (c) (e)
n=1
n n=1
n! n=1
n!
∞ ∞ ∞
X (−1)n−1 X n X (−1)n n!
(b) (d) (f)
n=1
ln(n + 1) n=1
(−2)n−1 n=1
2n
 Problemes Tema 6 - Integració de Riemann
Matemàtiques I. Grau de Física

P1 Estudiau si són integrables les funcions f : [0, 2] → IR i cas afirmatiu calculau la integral .
( (
x si x ∈ [0, 1) x si x ∈ QI,
a) f (x) = b) f (x) =
x − 2 si x ∈ [1, 2] 0 en altre cas.

P2 Justificau que és integrable la funció f : [0, 3] → IR definida com

 √
 1 − x, x ∈ [0, 1)
f (x) = 0 x ∈ [1, 2)
1 x ∈ [2, 3]


Z x
Sigui F (x) = f (t)dt. Determinau els x ∈ [0, 3] per els quals F és contínua i pels quals
0
F és derivable. Calculau F (3). Calculau F (x) per a tot x ∈ [0, 3].

P3 Sigui f : IR → IR la funció definida com


 0 si x < 0

f (x) = x si 0 ≤ x ≤ 1

 1 si x > 1
Rx
a) Determinau la funció F (x) = 0 f (t) dt.
b) Representau F gràficament i estudiau la seva continuïtat.
c) On és F derivable? Calculau F 0 en els punts on sigui derivable.

P4 Calculau les següents integrals:

Z 4 Z π Z 5
dx dx
a) √ d) x2 cos x dx g)
0 1+ x 0 2 x2 +x−2
Z e2 Z 4√ Z 4
dx
16 − x2 dx
 2 
b) e) h) x − 4x + 3 dx
e x ln x −4 0
Z π Z 3 Z π
4
2 dx sin x
c) tan x dx f) √ i) dx
0 0 1+x 0 cos x + 4

Sol: a) 4 − 2 ln 3; b) ln 2; c) 1 − π4 ; d) −2π; e) 8π; f) 2; g) 1

3
ln 16
7
; h) 4; i) ln 35 ;

P5 Calcula la derivada de les següents funcions:

Z x2 +x Z 1 Z ex
1
a) √ √3 2
dt b) esin t dt c) sin(ln t)dt
x 2+ t x2 1

P6 Trobau la funció f tal que f 00 (x) = 6x + 1, f 0 (0) = 1 i f (1) = 0.

 P7 Una partícula, inicialment en repòs, es mou per l’eix d’abscisses de manera que la seva
acceleració és a(t) = cos t. En l’instant t = 0 la seva posició és x = 3.
a) Determinau la funció posició i la funció velocitat.
b) En quins instants de temps està la partícula en repòs?

P8 El ritme de depreciació d’un equip de laboratori és inversament proporcional al quadrat

de t + 1, on t denota els anys que han transcorregut des de la seva adquisició. Si el valor
inicial era de 500.000 euros i el seu valor va decréixer 100.000 euros el primer any, estimau
el seu valor als quatre anys de la seva adquisició.
Z 2x √
P9 Sigui F (x) = x 1 + 3t3 dt. Calculau F 00 (1).
x
Z x2
ln t
P10 Sigui F (x) = dt definida per x > 0. Estudiau el creixement de F . Provau que
x 1 + 4t
F 12 > 0 i que 0 < F (2) < 49 .

P11 Sigui F : [0, +∞) → IR definida com

Z x
F (x) = ln (2 + t) dt.
0

a) Calculau F (0).
b) Calculau F 0 (x) i provau que F és estrictament creixent en el seu domini.

P12 Determinau els màxims i mínims de les següents funcions en els intervals indicats:
Z x Z 4
4 tdt
a) F (x) = t(et − et )dt, x ∈ [−1, 1] c) F (x) = , x ∈ [0, 2]
−1 −x2 1 + |t|
Z 2x
dt
b) F (x) = √ , x ∈ [−1, 6]
x 36 + t3

Sol: a) Mínim x = −1, màxim x = 1; b) Mínim x = −1 i màxim x = 3; c) Mínim x = 2 i

màxim x = 0.
Z 3x−x2
4
P13 (Examen febrer 2022) Sigui F (x) = tet dt per a x ∈ [0, 2]
−2

a) Calculau F (1) i F (2). Indicació: No s’ha de fer la integral.

4
b) Provau que F (0) < −2. Indicació: Provau que tet < t en (−2, 0).
c) Determinau els x on F agafa el màxim i mínim absoluts en l’interval [0, 2].

P14 (Examen febrer 2021) Considerem la funció F definida en [− π2 , π2 ] com

Z cos x
t
F (x) = 4
dt
− sin x 4 + t

a) Justificau raonadament que F és derivable en [− π2 , π2 ]

 b) Estudiau el creixement i decreixement de F en [− π2 , π2 ]
c) Determinau en quins punts s’agafen el màxim i mímin absoluts de F en [− π2 , π2 ].
Calculau el valor màxim i el valor mínim absoluts.
d) Demostrau que l’equació F (x) = 0 té exactament dues solucions en [− π2 , π2 ].

P15 Calculau els següents límits:

 Z x  sin x
1 sin t
Z
1 2
et − 1 dt


a) lim 3 x − dt c) lim 3
x→0 x 0 t x→0 x 0
Z x
2
x et dt Z x2
2
b) lim Z x 0 (e−t − e−1 )dt
x→0 2 0
et sin tdt d) lim+ √
0 x→0 x x

P16 (Teorema del valor mitjà per integrals) Sigui f : [a, b] → IR contínua en [a, b], provau que
existeix c ∈ [a, b] tal que
Z b
f (x)dx = f (c)(b − a)
a
IND: Aplicau el teorema dels valors intermedis.
Z b Z b
P17 Siguin f, g : [a, b] → IR contínues en [a, b] i tals que f (x) dx = g(x) dx. Provau que
a a
∃ c ∈ [a, b] tal que f (c) = g(c).

P18 Calculau les següents integrals:

Z +∞ Z +∞ Z 1
dx arcsin x
a) 2
d) e−x sin x dx g) √
4 x −4 0 0 1 − x2
Z 1 Z 3 1
dx
Z
dx
b) xex dx e) √ h) √
−∞ 0 9 − x2 −1
5
x
Z +∞ Z π 1
dx
Z
2 cos x
c) x + e−x
f) √ dx i) x ln x dx
−∞ e 0 1 − sin x 0

ln 3 π2
Sol: a) 4
; b) 0; c) π2 ; d) 21 ; e) π2 ; f) 2; f) 8
; h) 0; i) − 14 .

P19 Estudiau la convergència de les integrals impròpies.

Z ∞ Z ∞ ∞
dx x3 e−x
Z
a) c) dx e) √ dx
1 2ex + 1 1 e2x + 1 0 x
Z ∞ Z ∞ Z ∞
x x arctan x
b) dx d) √ dx f) dx
1 x3 + 2 2 x4 + 1 π x3 − 8

Sol: a) Convergent; b) Convergent; c) Convergent; d) Divergent; e) Convergent : f) Con-

vergent.
P20 Estudiau el caràcter de la integral
Z +∞
e−λ|x| dx
−∞

segons els valors del paràmetre λ ∈ IR i calculau el seu valor quan sigui convergent.
P21 Estudiau el caràcter de la integrals segons els valors de α
Z +∞ Z +∞ α
dx x dx
a) α
c)
2 x(ln x) 0 x2 + 1
Z 2 Z +∞ α−1
dx x dx
b) α
d)
1 x(ln x) 0 x4 + 1
R +∞
P22 Sigui Γ(t) = 0 xt−1 e−x dx. Provau que aquesta funció està ben definida, i.e. la integral
és convergent per a t ∈ (0, +∞). Aquesta funció s’anomena funció Gamma d’Euler.
Provau, a més a més, que compleix:
a) Γ(t + 1) = t Γ(t), per a tot t > 0. (Integrau per parts)
b) Γ(n + 1) = n!, per a tot enter n ≥ 0. Observa que, per tant, aquesta funció és una
generalització a tots el nombres reals de la funció factorial.
Z ∞ √
−x2 π
√
c) Suposant que e dx = , provau que Γ 21 = π
0 2
2
P23 Calculau l’àrea de la regió limitada per la gràfica de la funció f (x) = 4+2x2
i l’eix d’abscisses
√ √
en l’interval [−2, 2]. Sol: 2 arctan 2
P24 Calculau l’àrea de la regió tancada per les funcions f (x) = x2 − 2x i g(x) = 6x − x2 . Sol:
64
3
.
P25 Sabent que l’àrea de la regió compresa entre les corbes y = x2 i y = αx és 29 , determinau
α ∈ IR. Sol: α = 3 i α = −3.
P26 Dos germans s’han de repartir, a parts iguals, una parcel·la tancada entre dues valles, una
de les quals descriu la corba y = 9 − x2 i l’altra, y = 0. Decideixen dividir-la amb una recta
1
del tipus y = λ. Trobau el valor de λ ∈ IR. Sol: λ = 9(1 − √ 3 )
4

P27 Determinau l’àrea del triangle format pel eixos de coordenades i la recta tangent en un
punt qualsevol de la hipèrbola xy = 1. Sol: 2.
x2 y2
P28 Calcualu l’àrea de la regió tancada per l’el.lipse a2
+ b2
= 1. Sol: πab
P29 Calculau
√ el volum del cos generat al fer girar al voltant de l’eix OX la funció f (x) =
x 4 − x . Sol: 128
2
15
π
P30 Calculau el volum del cos generat per revolució al voltant de l’eix d’abscisses de la regió
tancada per les corbes x = (y − 1)2 i x = 1. Sol: 38 π
P31 Calculau el volum del cos generat al fer girar al voltant de l’eix OY la regió tancada per
les corbes y 2 = 9 − x i x = 0. Sol: 1296
5
π
P32 Provau que el volum de l’esfera de radi r és 34 πr3 .

P33 Calculau el volum del tor (donut) obtingut al fer girar la circumferència (x − 2)2 + y 2 = 1
al voltant de l’eix d’ordenades. Sol: 4π 2

P34 Calculau la longitud de la corba y = ln (1 − x2 ) en l’interval x ∈ 41 , 34 . Sol: ln 21 − 12

 
5

2 3
√ de l’arc de la paràbola semicúbica y = x comprès entre x = 0 i
P35 Calculau la longitud
1
x = 1. Sol: 27 (13 13 − 8)

P36 Una varilla de longiud L està situada en l’eix OX amb un extrem a l’origen. Calculau la
massa i el centre de masses si la seva densitat de massa en cada punt ve donada per la
funció
x si 0 ≤ x ≤ L2
 2
f (x) = L2
4
si L2 ≤ x ≤ L
L3 21
Sol: m = 6
, x= 32
L
 Problemes Tema 1
Matemàtiques I. Grau de Física

Nombres reals

P1 La fórmula R1 = R11 + R12 + R13 dona la resistència total d’un circuit elèctric deguda a
tres resistències R1 , R2 , R3 conectades en paral.lel. Si 10 ≤ R1 ≤ 20, 20 ≤ R2 ≤ 30 i
30 ≤ R3 ≤ 40, calculau entre quins valors es troba R.

P2 Calculau el conjunt dels nombre reals x que verifiquen les següents desigualtats.
a) 2x−3
x+2
< 13 b) x1 + 1−x
1
>0

c) x2 − 5x + 9 > x d) x3 (x − 2)(x + 3)2 < 0

e) x2 − (a + b)x + ab < 0 f) 3(x − a)a2 < x3 − a3 < 3(x − a)x2

1+x
√
g) 1−x
>0 h) x − x2 + 1 < 0

P3 Calculau el conjunt dels nombre reals x que verifiquen les següents desigualtats.
a) |2x + 1| = 3 b) |x − 2| = |2x + 4|

c) |x − 5| < |x + 1| d) |x2 − x| > 1

1
e) |x − 1| + |x + 1| < 2 f) 0 < |x − 2| < 2

P4 Demostrau les següents desigualtats:

a) 2xy ≤ x2 + y 2 b) 4xy ≤ (x + y)2 c) x2 + xy + y 2 ≥ 0

d) Si a > 0, b > 0, c > 0 llavors (a2 + a + 1)(b2 + b + 1)(c2 + c + 1) ≥ 27abc

√ a+b
e) Desigualtats de mitjanes. Si a > 0, b > 0, llavors ab ≤
2
Indicació: Per demostrar a) considerau (x − y)2 . b), c) i d) es poden demostrar a partir de
a).

P5 Demostrau per inducció les següents propietats:

n
X n(n + 1)(2n + 1)
a) i2 = 12 + 22 + 32 + · · · + n2 =
i=1
6
n
X n(n + 1)(n + 2)
b) i(i + 1) =
i=1
3
c) Si r ∈ IR, r 6= 1 i n ∈ IN , llavors

2 1 − rn+1
n
1 + r + r + ··· + r =
1−r
 d) Els nombres de la forma n3 + 5n, n ∈ IN són múltiples de 6.
e) Els nombres de la forma 32n − 1, n ∈ IN són múltiples de 8.
f) 2n ≤ (n + 1)! per a tot n ∈ IN . Per a quins nombres naturals és certa la desigualtat
2n < n!?
1 1 1 1 n
g) 1 + + + + · · · + n ≥ 1 +
2 3 4 2 2
1 1 1 1 n
h) + + + ··· + =
1·3 3·5 5·7 (2n − 1)(2n + 1) 2n + 1

Nombres complexes

P6 Realitzau les operacions indicades en forma binòmica.

a) (7 − 2i)(5 + 3i) b) (1 + i)(2 + i)(3 + i) c) (i − 1)3

(4 − i)(1 − 3i) √ √ 3+i

d) e) (1 + 3i)(1 + i)( 3 − i) f)
−1 + 2i 2+i

i34 (1 + 2i)
 
4 2−i
g) h) (−1 + 2i) 2
+ i) (1 + i)−2
(2 − i)2 1−i 1+i

i4 + i9 + i16
j) i2 (1 + i)3 k) l) i5787
2 − i5 + i10 + i16
P7 Calculau les següents quantitats:
√ √
 
 4 − 3i 
a) |(1 + i)(2 − i)| b)  √  c) |(1 + i)20 | d) | 2 + i( 2 + 1)|
2 − i 5

P8 Calculau 1i , 1
, 1, 1,
i2 i3 i4
. . . , i1n .
P9 Calculau el mòdul i l’argument dels següent nombres complexos. Dibuixa-los i marca el
mòdul i l’argument:
√
a) 3 + 4i b) (3 + 4i)−1 c) (1 + i)2 d) (−1 + 3i)

P10 Expressau en forma polar o trigonomètrica els següents nombres complexos:

√
√ √ 3 1+i 3
a) − 3 − i b) − 3 + i c) √ d)
3+i (1 + i)2
P11 Realitzau les següents operacions emprant la forma exponencial. Expressau el resultat
obtingut en forma binòmica.
√ √ √
a) (1 + 3i)(1 + i)( 3 − i) b) (−1 + i)30 c) (−1 + i 3)11

5 √ !6
(1 + i)7

1+i 1+i 3
d) e) f) √
1−i 1−i (1 − 3i)10
P12 Determinau x ∈ IR per tal que el producte (2 − 5i)(3 + xi) sigui
 a) un nombre real b) un nombre complex

x+3i
P13 Trobau x ∈ IR per tal que el quocient 3+2i
sigui un nombre imaginari pur. Quin complex
s’obté amb el valor de x trobat?
3−xi
P14 Calculau x, y ∈ IR de manera que 1+2i
= y + 2i.

P15 Trobau dos nombres complexos tals que la seva suma sigui 3 + 2i, el seu quocient sigui
imaginari pur i la part real d’un d’ells sigui 2.

P16 Descriviu el conjunt dels nombres complexos z tals que

1
a) |z + i| = 3 b) |z − 2| < 5 c) z = −z d) z = z

z1
P17 Siguin z1 , z2 ∈ C
I tals que |z1 + z2 | = |z1 − z2 |. Provau que z2
és imaginari pur.
 Problemes Tema 2 - Funcions de variable real. Derivabilitat
Matemàtiques I. Grau de Física

P1 Calculau la derivada de les següents funcions aplicant la regla de la cadena:

√
√
q 
x + 1 (e) f (x) = x|x|
3 2
(a) f (x) = x + x (c) f (x) = arcsin
 2  2
x e cos x √ 
(b) f (x) = arctan (d) f (x) = (f) f (x) = ln cot x
ln x tan x2

P2 Amb quina velocitat baixa el nivell de l’aigua continguda en un dipòsit cilíndric si ho estem
buidant a raó de 3000 litres per minut?

P3 S’està omplint un globus de forma esfèrica amb gas a raó de 50cm3 /s. Calcula la velocitat
a què està augmentant el radi, r, del globus quan el seu valor és r = 5.

P4 Sigui f : IR → IR una funció derivable tal que f (1) = 0. Calculau f 0 (1) sabent que

f (x) + ef (x) = x, ∀x ∈ IR.

x2 y2
P5 Trobau l’equació de la recta tangent i la recta normal a l’el.lipse 4
+ 9
= 1 en un punt
genèric (x0 , y0 ).

P6 Sigui α, β ∈ IR i f : IR → IR definida per f (x) = x2 + αx + β. Calculau α i β per a que el

punt (2, 4) pertanyi a la gràfica de f i la recta tangent en aquest punt sigui 2x − y = 0.

P7 Suposem que f és derivable en a, g és contínua en a i f (a) = 0. Prova que f g és derivable

en a.

P8 Suposem que f és una funció que verifica una desigualtat del tipus |f (x)| ≤ |x|r en algun
interval obert que conté zero, on r > 1. Prova que f és derivable en 0.
1
P9 Calculau la derivada n-èsima de les funcions f (x) = x
i g(x) = e−3x .

P10 Estudiau la continuïtat i derivabilitat de les següents funcions

 
1 1 1/x
 − x si x 6= 0,  xe si x < 0,

 

x e −1
(a) f (x) = (b) f (x) = 3
1
 x − ln (1 + x2 ) si x ≥ 0.
 

 si x = 0. 
2 3

P11 Sigui g : IR → IR una funció dues vegades derivable en IR tal que g(0) = g 0 (0) = 0 i
g 00 (0) = 17. Demostrau que la funció

 g(x) si x 6= 0,


f (x) = x

0 si x = 0,

és derivable en IR i calculau f 0 (0).

P12 Sigui f : IR → IR una funció derivable en un entorn de x = 0 i tal que f 0 (x) és contínua en
aquest punt. Considereu la funció g(x) = xf (x). Demostrau que g admet segona derivada
en x = 0 tot i que f no l’admeti.

P13 Determinau el nombre exacte de solucions de l’equació 23 x2 − cos x = x sin x.

P14 Determinau el nombre exacte de solucions de l’equació ln x + 2 = x2 .

P15 Determinau el nombre exacte de solucions de l’equació x + ex + arctan x = 0 i donau un

interval de longitud unitat per a cada una d’elles.

P16 Sigui a ∈ IR i considereu la funció f (x) = 13 x3 + ax2 + x − 3.

(a) Demostrau que f té una única arrel real si a ∈ (−1, 1).

(b) Quantes arrels tindrà com a màxim la funció si a ∈
/ (−1, 1)?

P17 Considereu la funció f (x) = x4 −2x2 +1. Demostrau que existeix almenys un punt α ∈ (0, 1)
tal que f 0 (α) = −1.
x
P18 Demostrau que 1+x2
< arctan x < x per a x > 0.

P19 Demostrau que x < ex − 1 < xex per a qualsevol x < 0.

P20 Siguin a0 , a1 , . . . , an ∈ IR. Emprau el Teorema del valor mitjà de Lagrange per demostrar
que existeix algun x ∈ (0, 1) tal que
n n
X X ak
ak x k = .
k=0 k=0
k + 1

P21 Considereu la funció f (x) = sin x + tan x.

(a) Demotrau que f 0 és creixent en 0, π2 .

(b) Calculau f 0 (0).

(c) Emprant els dos apartats anteriors, demostrau que sin x + tan x > 2x per a tot x ∈
π


0, 2 .

P22 Calculau els extrems relatius de la funció f : IR → IR

(
x ln |x|, si x 6= 0
f (x) =
0, si x = 0

P23 Troba un punt P en el primer quadrant de la circumferència x2 + y 2 = 1 tal que el triangle

de vèrtexs (0, 0) i les interseccions de la tangent a la circumferència en P amb els eixos
coordenats tingui àrea mínima.
 a2 b2
Observación. Los dos ejercicios anteriores se han resuelto en el capítulo 1 usando la
desigualdad de las medias. ¿Qué método te parece mejor?
204. Calcula el área máxima de un rectángulo que tiene dos vértices sobre una circunferencia
y su base está sobre una cuerda dada de dicha circunferencia.
205. Encuentra un punto P de la circunferencia x2 + y 2 = 1 con coordenadas positivas
y tal que el triángulo cuyos vértices son (0, 0) y las intersecciones de la tangente a la
P24 La figura representa
circunferencia en P con losun
ejes mirall rectangular
coordenados tenga área mínima.en què s’ha romput un cantó. Les dimensions
del mirall són AB = 3, AC = 5 i les del cantó x 2 romput
y 2 són les que s’indiquen a la figura
206. Calcula un punto (u, v) (u > 0, v > 0) de la elipse de ecuación + = 1 tal que
9 4
on se lasuposa la elipseaenés
tangente a que unpunto
dicho valor conegut.
determine con los ejesEs demana
un segmento calcular un punt P sobre la línia de
de longitud
tall de manera que el mirall de vèrtexs A, X, P, Y tingui àrea màxima. Per a quin valor es
mínima.

verifica queel área

207. Calcula el mirall
de la elipsede major
de mínima áreaàrea és un
circunscrita quadrat?
a un rectángulo dado. Recuerda
que el área de una elipse de semiejes s, t es igual a πst.
208. La figura representa un espejo rectangular en el que
C a
se ha partido una esquina. Las dimensiones del espe-
jo son AB = 3, AC = 5 y las de la esquina rota son 2
las que se indican en la figura donde se supone que Y P
a es un valor conocido. Se pide calcular un punto
P sobre la línea de corte de forma que el espejo de
vértices A, X, P, Y tenga área máxima. ¿Para qué
valor de a se verifica que el espejo de mayor área es
un cuadrado? A X B

209. Se quiere construir una caja sin tapa con una lámina metálica rectangular cortando cua-
drados iguales en cada esquina y doblando hacia arriba los bordes. Halla las dimensiones
de la caja de mayor volumen que puede construirse de tal modo si los lados de la lámina
P25 Calculau els següents límits:
rectangular miden: a) 10 cm. y 10 cm. b) 12 cm. y 18 cm.
1 √ √
sin x + cos x


Universidad de Granada2 1 − 2e xProf. Javier Pérez 1 + sin x − 1 − sin x
(a) lim
Dpto. de Análisis Matemático
2 (f) lim Cálculo diferencial
1 e integral (l) lim
x→π 1 + sin x + cos x x→0
3 + 4e x x→0 x
 
 1 1 1+x   1
ln x x

1 + tan x sin x (g) lim ln
(b) lim x→0 x 1−x (m) lim
x→0 1 + sin x x→+∞ x
sin x
(h) lim+ x 1
x→0
 
1 1 √  (n) lim (1 + ex ) x
(c) lim − x→+∞
x→0 x2 x tan x (i) lim x2 − 3x + 2 + x
x→−∞  x
3 2 2 2
(d) lim (1 + tan x) x sin (5x) + sin (4x) (o) lim arctan x
(j) lim x→+∞ π
x→0 x→0 sin2 (3x) + sin2 (2x)

x4 sin lnxx ex + e−x x − 1 − ln x

(e) lim (k) lim x (p) lim
x→0 cos x x→+∞ e − e−x x→1 (x − 1) ln x

P26 Calculau els següents límits segons els valors d’a ∈ IR:
2
x(a − cos x)
  
e−x − cos(ax) a 1
a) lim b) lim c) lim x 1 − cos
x→0 x4 x→0 ln(1 − x3 ) x→+∞ x

P27 Expressau el polinomi x4 − 5x3 − 3x2 + 7x + 6 en potències de x − 2

P28 Determinau el desenvolupament de Maclaurin d’ordre 4 de la funció f (x) = tan x i donau

l’expressió de la resta de Lagrange.

P29 Considereu la funció f : IR → IR donada en forma implícita com

ef (x) + sin (f (x)) = x + 1

i tal que f (0) = 0. Determinau el polinomi de Taylor de segon grau de f al voltant del
punt x = 0.

P30 Demostrau que e és irracional.

1
P31 Aproximau √
4 e
amb tres xifres decimals exactes.
 1
P32 Calculau el polinomi de Maclaurin de tercer ordre de f (x) = (1 + x)− 2 . Emprau-lo per
aproximar √11.2 i donau una fita de l’error comès.

P33 Calculau la fórmula de Taylor de la funció f (x) = ln 1 − x2 . Emprau-la per aproximar

ln(0.75) amb un error menor que 10−4 .

√
P34 Emprau el polinomi de Taylor per a calcular 102 amb un error menor que 10−3 .

P35 Per a quins valors x ∈ IR el polinomi x − 16 x3 + 1

120
x5 aproxima el valor de sin x amb un
error menor que 10−4 ?

P36 Siguin f, g : (−1, +∞) → IR funcions definides per

ln(1 + x)
f (x) = , f (0) = 1; g(x) = ef (x)
x
Calculau les derivades primera i segona de f i g en 0 i deduïu el valor del límit

(1 + x)1/x − e + 2e x
lim
x→0 x2

P37 Calculau els valors màxim i mínim absoluts de les funcions en els intervals que s’indiquen:

a) f (x) = x+1
x2 +1
en [−1, 2] c) f (x) = 21 (sin2 x + cos x) + 2 sin x − x en
[0, π2 ].
√
3 1 1
b) f (x) = x2 (5 − 2x) en [−1, 3] d) f (x) = 1+|x−1|
+ 1+|x−4|
en [−5, 5]