rutines de pensament

DREAM SCHOOLS
fer visible el pensament
en qualsevol moment
Índex

MAPA DE LA COMPRENSIÓ

RUTINES

Per presentar i explorar idees

● Prendre posició
● Veig-Penso-Em pregunto
● Llum vermella, llum groga
● 10x2
● Afirmo-Justifico-Em pregunto
● Semàfor
● El joc d’estirar la corda
● Enfoco
● Oració-Frase-Paraula
● Penso-M’interesso-Investigo
Per sintetitzar i organitzar idees
● Conversa amb guixos
● Titular
● Pont 3-2-1
● CSI: Color-Símbol-Imatge
● Punts de la brúixola
● Generar-Classificar-Relacionar-Ampliar
● Joc de l’explicació
● Relacionar-Ampliar-Desafiar
Per explorar idees més profundament
● CDCC. Connexions-Desafiaments-Punts clau-Canvis
● Què et fa dir això?
● Micro Lab
● Cercle dels punts de vista
● Abans pensava .... ara penso
RUTINES

Les rutines de pensament són les eines bàsiques per fer visible el pensament, la clau per crear una cultura de pensament.
Una rutina és un patró de pensament senzill que ajuda a comprendre un contingut en una direcció concreta.
Hi ha 8 tipus o moviments de pensament que la investigació diu que ajuden a comprendre bé un contingut. Els 8 formen
el que anomenem el mapa de la comprensió. Cada rutina és una seqüència d’un o més moviments de pensament
dissenyada per donar un pas endavant en la comprensió i l’aprofundiment d’un contingut.
Les rutines es repeteixen fins a convertir-se en hàbits de pensament i formar part de la cultura de l’aula.
Les podem organitzar en tres blocs: 1) presentar i explorar idees; 2) explorar idees més profundament; 3)
sintetitzar i organitzar idees.

TREBALLAR AMB RUTINES

La primera vegada que es fa una rutina cal assegurar-se que els alumnes saben seguir els passos i la comprenen. Això
s’aconsegueix seguint la pauta: 1) donar-ne un model (fer un exemple); 2) guiar i fer preguntes (fer-ho junts); 3) donar
autonomia (ja ho poden fer sols).

Els passos generals per fer rutines són:

Preparar. Decidir quina part es farà individual, quina per grups i quan farem la o les posades en comú. També cal tenir
clar com documentarem el pensament en cada cas.
Seguir els passos i donar temps. Després de cada pas cal donar als alumnes temps per pensar i generar idees.
Compartir. Habitualment és bo que els alumnes pensin primer individualment, després comparteixin les seves idees en
grup i finalment elaborin una resposta comuna. Les posades en comú són més curtes i més interessants si les fem entre
grups que individuals. Quan compartim cal que evitem repetir idees i que ajudem els alumnes a compartir allò rellevant
que encara no s’ha dit. És bo que hi hagi una intervenció per grup i variar l’ordre d’intervenció perquè tots els grups
tinguin l’oportunitat d’aportar alguna cosa important.
Tancar l’activitat. Revisar què hem fet i podem fer llegint alguna documentació rellevant, resumint idees principals, etc.
Reptar els alumnes per donar un pas endavant en el seu pensament: Quines idees ens provoca això? Què destacaria del que
he après?
Documentar. Pensar quina documentació pot ajudar a explicar la història de l’aprenentatge i quina pot ser interessant
referenciar en un futur.

Valoració. Al final de la rutina, cal fer-se algunes preguntes com: Els alumnes comprenen ara millor el contingut?
 Construir Raonar amb
Descriure què hi ha explicacions evidència
aquí
Què està passant? Què et fa pensar
Què veus o notes?
això?

Establir
connexions
Descobrir la Com es
complexitat MAPA DE LA relaciona això
Què hi ha sota la COMPRENSIÓ amb el que ja
superfície? sabies?

Considerar
diferents
Captar l’essència i punts de vista
Preguntar-se
arribar a conclusions Com és des d’un
Quina curiositat Què hi ha al cor o al centre altre angle?
tens? d’això?
 P E N I X RA ES

Observar i Construir Raonar amb Establir Considerar Captar Preguntar-se Descobrir la

descriure explicacions evidència connexions diferents punts l’essència i complexitat
de vista arribar a
conclusions

Veig - penso -
em pregunto X X X X

10X2 X X X
Semàfor X
Zoom - in X X X X
Penso - Em
pregunto - X X X X X
Investigo

Conversa amb
guixos X X X X

321 PONT X X X X
Els punts de la
bruíxola X X

Joc de
l’explicació X X
EX R ES E MÉS OF ME

Observar i Construir Raonar Establir Considerar Captar Preguntar-se Descobrir la

descriure explicacions amb connexions diferents l’essència i complexitat
l’evidència punts de arribar a
vista conclusions

Què et fa dir
això? X

Cercle dels
punts de X
vista

Prendre
posició X

Llum
vermella, X
llum groga

Afirmo-
justifico- X X
em pregunto

Joc d’estirar
la corda X X X

Oració -
frase - X
paraula
 SI T AR AN RI

Observar i Construir Raonar Establir Considerar Captar Preguntar-se Descobrir la

descriure explicacions amb connexions diferents l’essència i complexitat
l’evidència punts de arribar a
vista conclusions

Titular X X
CSI X X X
Generar-
Classificar -
Relacionar - X X X
Ampliar

Relacionar -
Ampliar - X X X X
Desafiar

CDCC X X X X X
Micro LAB X X
Abans
pensava … X X
Ara penso ...
P E N I X RA ES
 VE -PE -EM G O
SEE-THINK-WONDER
Explorar tot allò que sembla interessant

VE PE EM G O
 VE -PE -EM G O
SEE-THINK-WONDER
Explorar tot allò que sembla interessant
Moviments de pensament: descriure, interpretar i preguntar-se.
Propòsit. Adquirir nova informació gràcies a l’observació acurada, pensar i sintetitzar la informació i identificar preguntes per
una futura indagació. Implica observar detalladament i construir explicacions o interpretacions.
Seleccionar contingut apropiat: imatge, objecte, vídeo o text, interessant i provocatiu, amb elements importants per
veure i tenir en compte. És especialment útil per introduir un contingut.
Passos:

Preparar-se. Presentar la imatge/objecte de manera que els estudiants puguin observar tots els detalls possibles.
Oferir suficient temps, en silenci, per a una observació acurada (2 o 3 minuts) abans d'obrir la conversa o discussió.
2. Veure. Demanar que descriguin el que observen. Compartir en petit grup i després en gran grup.
3. Pensar. Preguntar als estudiants què pensen que està succeint en la imatge/objecte. Per exemple: En què et fa pensar
el que veus?, Quines interpretacions podem fer tenint en compte les nostres observacions?. L’objectiu és construir diferents
nivells d'interpretació. Animar els alumnes a ampliar i oferir alternatives Què més està succeint? Fer sovint preguntes a
les respostes dels estudiants perquè argumentin en què pensen Què et fa dir això? o Què veus que et fa dir això?
4. Preguntar-se. Demanar als estudiants que pensin i comparteixin preguntes que els portin més enllà de les seves
interpretacions en mirar els temes i les idees que sorgeixen de la imatge/objecte. Distingir entre preguntes degudes a
la interpretació i preguntes que ens condueixen a una indagació profunda.
5. Compartir el pensament. És molt útil compartir i documentar el pensament en cadascun dels passos abans de
passar al següent. Això permet als estudiants construir a partir del pensament del grup en el pas anterior i, amb
freqüència, en resulten discussions més riques que si ho fan individualment. Tenir-ho documentat ajuda a estimular la
discussió contínua i afegir preguntes.
Valoracions. En l’observació cal ajudar els alumnes a percebre detalls que ens portin a veure amb més profunditat. A l’hora
de pensar, demanar evidències i comprovar que s’és coherent. En les preguntes, intentar que arrisquin i es facin preguntes
obertes. El tipus i profunditat de les preguntes mostra el nivell de comprensió dels alumnes sobre el tema.

ra
 10x2
TEN TIMES TWO
Observar i descriure

* parts, trets, objectes, elements, etc.

 10x2
TEN TIMES TWO
Observar i descriure

Moviments de pensament: observar amb detall, descriure i sintetitzar.

Propòsit. Adquirir nova informació gràcies a l’observació/escolta acurada i descriure amb detall. Ajuda a anar més enllà de
les primeres impressions i característiques òbvies. A la primera mirada veiem el que és superficial, a la segona el que és més
profund, a la tercera el que està amagat.
Seleccionar contingut apropiat: imatge, objecte, vídeo o text, interessant i provocatiu, amb elements importants per
veure i tenir en compte. És especialment útil abans d’una activitat d’escriptura, ajuda els alumnes a utilitzar un llenguatge
descriptiu.
Passos:

Preparar-se. Explicar als alumnes que veuran una imatge i han de deixar els ulls i la ment viatjar.
Observar. Presentar la imatge/objecte de manera que els estudiants puguin observar tots els detalls possibles durant
30’.
3. Elaborar. Demanar als alumnes que escriguin una llista de 10 paraules o frases sobre la imatge.
4. Repetir els passos 2 i 3. Demanar als alumnes que escriguin 10 paraules o frases diferents a les deu primeres.
5. Compartir el pensament. Compartir el que han vist. Es pot fer després de cada ronda o al final.
6. Descriure. Demanar als alumnes que facin una descripció del que han vist.

Valoracions. Després de cada ronda es pot compartir, això ajuda els alumnes a veure més enllà del que ja han vist. En el
pas 6 es pot fer un titular.
SE ÀFO
 SE ÀFO

Moviments de pensament: fer-se preguntes.

Propòsit. Ajudar a fer una avaluació ràpida sobre la comprensió, idees i posició dels alumnes sobre el contingut. Els alumnes
se centren en els enigmes i dubtes sobre els diferents continguts, avaluen el que saben i aprenen a fer-se preguntes.
Aprendre a pensar sobre el propi pensament, metacognició.
Seleccionar contingut apropiat. És molt útil per a qualsevol contingut, especialment interessant per visualitzar on estan els
alumnes envers un contingut. Iniciar la rutina al principi del tema i acabar-la al final.
Passos:

Preparar-se. Donar temps als alumnes per reflexionar i pensar sobre el que saben, el que dubten i el que no saben o
els agradaria aprendre sobre un tema.
Compartir les idees, dubtes i preguntes. Demanar als alumnes que escriguin en post-its cada idea o pregunta i la
comparteixin en el color corresponent (vermell-no ho sé; groc-en dubto; verd-ho tinc clar).
3. Continuar l’activitat d’aprenentatge.
4. Temps per moure preguntes. Demanar als alumnes que revisin els seus coneixements i reformulin les seves
preguntes o les transformin en idees.

Valoració. Convé donar continuïtat a la rutina al llarg d’un tema.

 EN
ZOOM IN

PRIMER ZOOM Què veus o notes?

Del que veus, quina és la teva hipòtesi o interpretació del que pot ser?

SEGON ZOOM Quines altres coses veus?

Com canvia la teva hipòtesi o interpretació?

La nova informació, com respon o canvia la teva idea?

Quines coses penses ara?

Quines preguntes tens sobre la imatge?

…...
 EN
ZOOM IN

Moviments de pensament: descriure, inferir, i interpretar.

Propòsit. Ser conscient que és bo canviar d’opinió quan es presenta informació nova, contradictòria o la hipòtesi
original no es manté. Desenvolupar una mentalitat oberta i flexible.
Seleccionar contingut apropiat. Imatges, fotografies, pintures, gràfics, poemes, etc. El contingut ha de tenir significat
pel tema que es vol tractar i reptar els alumnes a interessar-se pel tema.
Passos.
1. Preparar-se. Mostrar una part de la imatge (poema, etc.) i convidar els alumnes a observar i descriure amb
detall.
2. Descobrir. Mostrar una mica més de la imatge i tornar a demanar que identifiquin les coses noves que veuen i
com afecten al que pensaven abans. Fer preguntes als alumnes per ajudar a veure els detalls.
3. Repetir. Continuar el procés fins a descobrir el contingut complet. Animar els alumnes a discutir les seves
interpretacions.
4. Compartir el pensament. Discutir el procés amb els alumnes. Reflexionar sobre com ha anat canviant el seu
pensament. Quin hagués estat l’efecte si la manera de descobrir hagués estat diferent?
Els alumnes han d’actuar com a detectius i construir significat individual i col·lectiu. Escollir bé les parts a ensenyar
primer i com anar fent el zoom in.
Valoracions. Animar els alumnes a fixar-se en els detalls i basar les conjectures en el que veuen. Observar si sintetitzen
la nova informació i modifiquen o creen noves hipòtesis, si utilitzen les idees dels altres i no només les pròpies, i si són
capaços de reflexionar sobre els canvis en el seu pensament.
PE -EM G O-IN T O
THINK-PUZZLE-EXPLORE
 PE -EM G O-IN T O
THINK-PUZZLE-EXPLORE

Moviments de pensament: activar coneixement previ, preguntar-se i planificar.

Propòsit. Connectar-se amb els coneixements previs, ser curiosos i plantejar-se la indagació. Ajuda els docents a saber
on estan els alumnes en un tema concret i avançar d’una manera o altra.
Seleccionar contingut apropiat. Temes rics i complexos que convidin a explorar multiplicitat d’interpretacions. Pot ser
una idea rellevant, un tema concret de matemàtiques, un fet publicat als diaris, o qualsevol cosa rellevant per als
estudiants i que val la pena desenvolupar la sevacomprensió a un nivell profund.
Es pot utilitzar al començament de la unitat, i també al llarg de la unitat, per identificar noves inquietuds i plantejar
més indagació. Al final de la unitat serveix com a eina de reflexió i de mostra per als estudiants de com ha augmentat
la seva comprensió i de què pensen que saben ara.
Passos.
1. Preparar-se. Es planeja algun tipus de documentació.
2. Preguntar què penses, què saps sobre… Després de fer la pregunta, es dona temps als estudiants perquè
pensin i recullin les seves idees.
3. Preguntar quines preguntes o inquietuds tens. Convida els estudiants a pensar més sobre el tema fent
preguntes addicionals com: Què et semblaria interessant investigar i aprendre més sobre el tema? Quines preguntes et
sorgeixen? Hi ha qüestions sobre el tema que despertin la teva curiositat?
4. Preguntar com podem explorar aquestes inquietuds. Demana als estudiants que identifiquin una de les
inquietuds que ells han enumerat o, en altres casos, la mestra escull un parell d'inquietuds per treballar amb el
grup, i pregunta als estudiants com podrien explorar aquestes inquietuds més a fons.
5. Compartir el pensament. Gran part del pensament dels estudiants es comparteix quan es realitza aquesta
rutina amb tot el grup.

Valoracions. Inicia cap a una futura indagació, val la pena documentar-la i mantenir-la durant un temps.
 CO R A B OS
CHALK TALK
Convidar-los tots a participar en el procés d’aprenentatge

TÒPI
 CO R A B OS
CHALK TALK
Convidar-los tots a participar en el procés d’aprenentatge

Moviments de pensament: descobrir coneixements i idees prèvies, fer-se preguntes.

Propòsit. Oferir temps i flexibilitat per madurar els pensaments sense interrupcions i considerar altres punts de vista o
fer comentaris. Donar llibertat per assumir riscos i oferir idees. Ofereix un ambient segur per discutir temes difícils de
tractar.
Seleccionar contingut apropiat. Paraules, frases o preguntes relacionades amb el tema d’estudi, millor si són
contradictoris. Normalment les preguntes generen una conversa més enriquidora. Les preguntes han de convidar a
tenir diferents perspectives. Per exemple: Quina és la relació entre … i …? Com podem saber …? o S’ha de permetre …?
Altres punts poden ser preguntes que hagin sorgit o cites significatives d’un text. Cada grup pot treballar diferents
preguntes o cites. També pot ser útil per reflexionar.
Passos.
1. Preparar-se. Decidir si els alumnes poden rotar lliurement o si es fa per grups i, en aquest cas, el temps per a la
primera ronda. Escriure el tema al centre d’un full de paper gran.
2. Iniciar la conversa. Demanar als alumnes que pensin i escriguin les seves idees i preguntes envers el tema o
pregunta, que llegeixin les idees o preguntes dels companys i hi afegeixin comentaris o preguntes.
3. Circular. Convidar els alumnes a circular al voltant del paper i afegir-hi comentaris. Si treballen en grup, donar-los
5’ i fer que després que circulin per altres grups afegint -hi comentaris.
4. Facilitar. Participar activament, modelant o oferint noves idees i preguntes.
5. Compartir el pensament. Si els alumnes han rotat, donar temps per tornar i revisar les converses. Animar els
grups a reflexionar sobre el procés. Quines aportacions o conclusions comunes, preguntes sorprenents, idees
interessants han sorgit? Parlar sobre com s’ha desenvolupat el pensament durant la rutina.
Valoracions. Cerca la rellevància en les aportacions. Quines són rellevants i quines perifèriques. Les aportacions van
al cor o a l’essència del problema? Són originals? Com responen a les aportacions dels companys?
Es poden utilitzar rotuladors de diferents colors per distingir converses o conversadors. Pot ser interessant penjar les
converses i poder continuar-les més endavant si n’apareixen de noves.
 3-2-1 PO
3-2-1 BRIDGE
Pensar sobre com avança el pensament

* Què et fa dir això?

 3-2-1 PO
3-2-1 BRIDGE
Pensar sobre com avança el pensament
Moviments de pensament: activar coneixent previ, qüestionar, extreure i establir connexions a través de
metàfores.
Propòsit. La primera part té com a propòsit activar el coneixement previ dels alumnes. Les paraules o idees
ajuden a connectar, les preguntes a anar més enllà i la metàfora a provar la comprensió. La part final ajuda a
reconèixer i anomenar el seu propi aprenentatge desenvolupant l’habilitat metacognitiva.
Seleccionar contingut apropiat. Aquesta rutina funciona bé quan els estudiants tenen alguns coneixements
previs sobre el tema a tractar. És important que el contingut a desenvolupar després de la primera part sigui nou i
ampliï el pensament dels alumnes.
Passos.
1. Preparar-se. Decideix com els alumnes registraran les seves respostes. Cal assegurar que disposen de les
seves respostes quan tornin al 3-2-1 inicial després d'un temps. Presentar el tema amb llenguatge senzill.
2. Demanar tres paraules. Els estudiants han de generar tres paraules que ràpidament els venen a la ment
quan pensen sobre el tema. Insta'ls a no pensar gaire.
3. Demanar dues preguntes. Demanar als estudiants que generin dues preguntes que ràpidament venen a la
ment en relació amb el tema.
4. Demanar una metàfora o símil. Demanar als estudiants que creïn una metàfora o símil relacionat amb el
tema. Recordi als alumnes que les metàfores creen connexions entre elements que tenen algun tret comú.
5. Oferir un període d'ensenyament. Pot ser un vídeo, text, imatge, història o experiment que ofereixi una
nova informació. No existeix un límit de temps per a aquest període d'ensenyament. És important que
aconsegueixi portar el pensament dels estudiants més enllà de les seves comprensions inicials.
6. Realitzar el segon 3-2-1. Repetir els passos del 2 al 4. Aquesta vegada convida els estudiants a escollir
paraules, preguntes i metàfores inspirades en l'ensenyament rebut.
7. Compartir el pensament. Compartir en grup les respostes inicials al 3-2-1 i les noves. Discuteix com ha
canviat el seu pensament sobre el tema. Posar en comú els canvis i nous pensaments.
Valoracions. Fer un pont a l’inici mostra on estan els alumnes i ajuda a repensar el desenvolupament del
contingut, si cal. A vegades, cal practicar abans la creació de metàfores. Si una unitat didàctica té diferents apartats
es poden fer més de dos ponts.
 EL N LA ÚIX
COMPASS POINTS
Prendre decisions i avaluar propostes
 EL N LA ÚIX
COMPASS POINTS
Prendre decisions i avaluar propostes
Moviments de pensament: prendre decisions i planejar, descobrir reaccions personals.
Propòsit. Ajudar al procés de presa de decisions en quatre passos: considerar una idea o proposició des de diferents
angles, identificar les necessitats de saber més i fer suggeriments sobre per on es pot continuar avançant.
Seleccionar contingut apropiat. Funciona bé per tractar dilemes, idees amb punts de vista divergents o quan cal ampliar
la mirada per obrir-se a opinions diferents. La rutina enfoca mirades d’un tema i no tant debats, per això la proposició ha
d’estar ben contextualitzada. Pot ser molt efectiva en reunions de professorat on es vol explorar un tema.
Passos.
1. Preparar-se. Contextualitzar i assegurar que els alumnes no tenen cap dubte. Senyalar cada punt cardinal amb un
cartell a la paret i repartir post-its.
2. Respondre les preguntes dels punts cardinals E, P. Començar pel que és emocionant o positiu de la idea o
proposició (E) i després passar al preocupant (P). Demanar primer que ho pensin i després que ho publiquin. Es pot
fer per grups i publicar les idees més rellevants de cada grup.
3. Respondre les preguntes del punt N. Aquest pas és el més complex, requereix pensament reflexiu sobre el que se
sap i detectar buits. Les necessitats més poderoses poden sorgir de les emocions i preocupacions dels altres, és per
això que convé posar en comú els punts anteriors abans de fer aquest.
4. Respondre a les preguntes del punt S. Acabar amb suggeriments o sobre com podrien avançar. Segons el tema es
pot demanar als estudiants que prenguin una posició, identifiquin els següents passos a donar o donin suggeriments
per millorar la situació.
5. Compartir el pensament. Comentar el resultat de l’últim punt per a cada categoria: posició, passos, suggeriments.
Dedicar temps a les respostes sobre “suggeriments per avançar” i desenvolupar un pla per posar en acció alguns
suggeriments interessants.
Valoracions. Dona oportunitats per observar la flexibilitat dels alumnes al considerar els diferents aspectes d’un
problema. Són capaços de pensar més enllà de les seves posicions i reaccions immediates, de generar múltiples respostes?
Necessito saber ajudar el docent a veure com els seus alumnes analitzen la informació i identifiquen el que necessiten per
comprendre millor el tema.
 EL D ’EX C IÓ
EXPLANATION GAME
Identificació d’alguna cosa interessant
ANOMENAR les parts:

EXPLICAR: Què podria ser? Quina funció o rol podria tenir?

RAONAR: Què et fa dir això?

GENERAR ALTERNATIVES. Què podria ser? Com es relacionen les parts i per què són com són?

Què et fa dir això?

 EL D ’EX C IÓ
EXPLANATION GAME
Identificació d’alguna cosa interessant
Moviments de pensament: observar detalls i construir explicacions.
Propòsit. Comprendre per què una cosa és com és. Es poden construir explicacions causals de propòsit, donant les raons
per les quals funciona com funciona. Cal observar detalladament els trets o parts d’un objecte o esdeveniment i generar
explicacions. Aquesta rutina té molt potencial per comprendre la totalitat a partir de l’exploració de les parts, ja que genera
explicacions alternatives sobre la relació de les parts i el tot.
Seleccionar contingut apropiat. Contingut que tingui diverses parts i trets que requereixen una anàlisi acurada. Cal
demanar als alumnes fer interpretacions i raonar amb evidències. Algunes possibles aplicacions són: fenòmens científics,
esdeveniments o moments històrics, creacions literàries, imatges geogràfiques, models matemàtics, etc. Abans d’escollir un
contingut cal fer-se la pregunta: “Comprendre les parts i explicar-les ajuda a comprendre la totalitat de l’objecte?”
Passos.
1. Preparar-se. Convidar a observar l’objecte acuradament perquè vegin tot el que sigui possible i comencin a
especular com les diferents característiques de l'objecte es relacionen entre si.
2. Anomenar les parts. Enregistrar i compartir totes les parts diferents identificades.
3. Explicar les parts. Generar totes les explicacions possibles sobre l’objecte i compartir-les.
4. Oferir raons. Donar raons (evidències) de per què les seves explicacions són creïbles segons el que han vist i
compartir-les.
5. Generar alternatives. Generar explicacions diferents a les anteriors basades en com es relacionen les parts i per
què són com són. Demanar raons (evidències) a les seves respostes.
La comprensió inclou reconèixer les parts d’un objecte o cosa, què fan, com funcionen, quins són els seus rols i propòsits.
Valoracions. Mentre els alumnes fan aportacions, anotar la qualitat d’aquestes i no tant si són correctes o no. Són poc
descriptives, massa àmplies o generals? Capten aspectes importants? Animar els alumnes a cercar evidències i generar
possibilitats. Cada pas ha de ser una part diferent de la conversa i la documentació.
EXPLORAR LES IDEES MÉS PROFUNDAMENT
 QUÈ ET R A Ò?
WHAT MAKES YOU SAY THAT?
Raonament basat en l’evidència

Penso (afirmació o opinió) ....

Què et fa dir això? / Què et fa pensar això? ...

(Què veus/saps/penses/ … què et fa dir això?)
 QUÈ ET R A Ò?
WHAT MAKES YOU SAY THAT?
Raonament basat en l’evidència

Moviments de pensament: raonar amb evidència.

Propòsit. Fomentar la disposició de raonar amb evidència. Es tracta d’empoderar els alumnes i el professorat per ser
capaços d’examinar les raons i evidències per comprovar la validesa de les respostes. Els alumnes aprenen a identificar
les raons del seu pensament i que les respostes són correctes segons l’evidència que les caracteritza i no tant segons
una autoritat externa que les valida.
Seleccionar contingut apropiat. S’utilitza com a resposta a comentaris explicatius o interpretatius dels alumnes. La
seva flexibilitat permet utilitzar-la en tots els àmbits del coneixement, sobretot quan cal construir explicacions
justificades amb evidències. Funciona molt bé amb altres rutines quan els alumnes estan compartint el seu pensament,
per observar per exemple obres d’art, objectes històrics, explorar una poesia, fer observacions i hipòtesis científiques,
fer prediccions o investigar idees com el racisme, l’equitat...

Passos.
1. Preparar-se. Buscar moments en què els alumnes fan afirmacions, donen explicacions, ofereixen interpretacions
o opinions.
2. Exigir elaboració acompanyada d'evidència. Després que un alumne ha compartit una idea, explicació, etc. fer el
seguiment de la seva resposta amb alguna de les preguntes clau de la rutina: Què et fa dir això? Què estàs veient que
et fa dir això?, Què saps que et fa dir això? Es pot ser més explícit i preguntar: Quina evidència has trobat per justificar
aquesta idea?
3. Compartir el pensament. Compartir el pensament per enriquir la conversa, ampliar punts de vista i aprofundir.

Valoracions. Amb el temps la pregunta QEFDA? es torna màgica, com més s’utilitza el pensament molt més visible es fa
a l’aula. QEFDA? es converteix en una part natural de la cultura de l’aula. En compartir les raons del pensament dels
alumnes, es consideren diferents punts de vista i perspectives d’un mateix tema. Les discussions es tornen profundes i
van més enllà de les opinions.
CE L UN D TA
CIRCLE OF VIEWPOINTS

TEMA
CE L UN D TA
CIRCLE OF VIEWPOINTS
 CE L UN D TA
CIRCLE OF VIEWPOINTS

Moviments de pensament: prendre perspectiva.

Propòsit. Ajuda els alumnes a considerar diferents perspectives sobre un tema per aconseguir una comprensió més
àmplia i completa. Prendre consciència i entendre que les persones poden pensar i sentir diferent sobre un mateix
tema.
Seleccionar contingut apropiat: una imatge, història o tema ric en personatges o possibilitats. Identificar i explorar els
punts de vista ha d’ajudar els alumnes a contextualitzar, problematitzar i comprendre el tema, qüestió o esdeveniment.
A l’inici d’un tema pot ajudar fer un brainstorming de noves perspectives, imaginar els diferents personatges, qüestions
o preguntes relacionades amb el tema.

Passos.
1. Preparar-se. Donar temps per examinar el material. Fer preguntes d’aclariment. Finalitzar identificant i
posant nom al tema a tractar.
2. Identificar punts de vista. Generar una llista de punts de vista, que no han de ser només persones també
poden identificar objectes inanimats parts d’un context, fins i tot no presents a la història o imatge, però que
d'alguna manera s’hi veuen afectats. Enregistrar les idees al cercle al voltant del tema.
3. Seleccionar el punt de vista a explorar. La primera vegada és millor seleccionar un punt de vista i fer-ho
tots junts. Després es pot fer en grups, cada grup pot seleccionar un punt de vista diferent. També es pot fer
tipus puzle: cada membre un punt de vista i es treballa per parelles amb el mateix punt de vista els punts 4 i 5.
4. Respondre l'afirmació: "Penso que ... perquè...". Donar temps per assumir el personatge i descriure el tema
des del seu punt de vista.
5. Respondre l'afirmació “Una pregunta que tinc des d'aquest punt de vista és ...". Demanar els alumnes
que s'imaginin quina curiositat té o quina pregunta es faria la persona o cosa.
6. Compartir el pensament. Els alumnes poden compartir els diferents punts de vista per grups i després en
posar-los en comú. Documentar els fils conductors de la discussió final, mostrant les diferències entre els
punts de vista.

Valoracions. És útil quan els alumnes tenen dificultats per veure diferents perspectives. Veure si diferencien clarament
els punts de vista i si les aportacions tenen profunditat.
 P E D SI Ó
STEP INSIDE
Posa’t les seves sabates
 P E D SI Ó
STEP INSIDE
Posa’t les seves sabates
Moviments de pensament: prendre perspectiva.
Propòsit. Portar l’alumne fora d’ell mateix per aprofundir en la comprensió d’un tema, a través d’impulsar el seu
pensament cap endavant des d’una perspectiva diferent a la seva. Ofereix una estructura per moure el pensament a un
altre nivell i desenvolupar una mirada empàtica. Les diferents mirades de la situació poden expressar-se i
fonamentar-se en evidències o explicacions lògiques. Es tracta que no siguin imaginatius sinó que intentin veure les
coses des d’una perspectiva diferent sobre la base de l’evidència.
Seleccionar contingut apropiat. Continguts que evoquin una resposta empàtica i/o una presa de posició que impliqui
un dilema o una pregunta amb múltiples perspectives. Pot ser un esdeveniment pres d’una obra d’art, un tema social
d’actualitat, una història o novel·la, una foto o una notícia del diari.
Passos.
1. Preparar-se. Després de presentar una imatge, vídeo, àudio, una història, un problema, donar temps per pensar
sobre els personatges i els observadors (animats o no) que es trobin a l’escenari i demanar-los que escullin una
persona o objecte per prendre posició.
2. Veure. Què pot aquesta persona o cosa veure, observar o notar?
3. Pensar. Què podria aquesta persona o cosa saber, comprendre, considerar com a veritable o creure? Si ho fem amb
tota la classe, podem preguntar: Què et fa dir això?
4. Interessa. Què podria importar-li o interessar a aquesta persona o cosa? Per què podria estar tan interessat en aquests
temes?
5. Preguntar. Què es podria, aquesta persona o cosa, qüestionar o preguntar? També ara podríem demanar-los raons si
ho estem aplicant amb tota la classe.
6. Compartir el pensament. Després de cada pregunta es pot fer una posada en comú i preguntar Què et fa dir això?
demanant evidències. Una vegada tenim documentada totes les respostes, cal demanar als alumnes que articulin
la imatge que emergeix del personatge, aquesta part es pot fer tots junts o per grups i després acabar amb una
discussió comú.
Valoracions. De vegades, aquesta rutina ajuda els alumnes a preparar un escrit sobre algun tema. En qualsevol cas cal
veure si els alumnes son capaços d’inferir i formular hipòtesis del que succeeix, són conscients de la complexitat i del
que és realment important per al personatge o cosa.
 P E D SI Ó
STEP INSIDE
Posa’t les seves sabates

TEMA

PUNT DE VISTA
 L U V L A, L U G
RED LIGTH, YELLOW LIGTH
Detectar alertes de la veritat

Tema i material:
LLUMS VERMELLES LLUMS GROGUES
De quines coses dubtes de la seva veracitat o De quines coses et poses en alerta i necessites
exactitud? * pensar si són veritables o exactes?*

* Què et fa dir això?

 L U V L A, L U G
RED LIGTH, YELLOW LIGTH
Detectar alertes de la veritat

Moviments de pensament: monitoritzar, identificar errades o biaixos de raonament, fer preguntes

Propòsit. Identificar oportunitats per pensar des de l’escepticisme i fer-se preguntes. Ajudar els alumnes a estar alerta i
no acceptar-ho tot. En el camí de la comprensió profunda d’un contingut, aprenen a detectar possibles inquietuds sobre
la veracitat d’alguna afirmació, idea, conclusió, etc. per simplificacions, generalitzacions o predisposicions amagades.

Seleccionar contingut apropiat. Materials que presentin posicions particulars, afirmacions, conclusions o
generalitzacions, com proves de ciències o matemàtiques, articles d’opinió, etc. Procurar que el tema, problema,
conflicte o controvèrsia tingui suficients llums vermelles o grogues per identificar. Seguir un llibre o un debat d’actualitat
pot ajudar els alumnes a desenvolupar un estat d’alerta.

Passos.
1. Preparar-se. Presentar el material i demanar als alumnes que vagin més enllà de la superfície dels temes, idees o
afirmacions trobats.
2. Buscar llums vermelles, llums grogues. Estudiar el material i trobar moments o senyals específiques de possible
inquietud de veracitat, la resta de material té llum verda. Marcar llums vermelles: Quines coses et fan parar com a
lector/ observador/ oient perquè dubtes de la seva veracitat o exactitud?, i llums grogues: Quines coses et fan parar més
atenció perquè et posen alerta per pensar si són verdaderes i exactes o no?
3. Recollir les observacions i raons dels alumnes. Fer un llistat dels punts específics vermells i grocs, i demanar
raons del perquè d’aquesta categorització. Documentar.
4. Compartir el pensament. Fer una posada en comú per ajudar els alumnes a arribar a conclusions: Què hem après
sobre les senyals particulars que indiquen que pot haver-hi un problema de veracitat? Què hem après d’aquelles zones en
les quals hem d’estar alerta?

Valoracions. Observar si els alumnes troben fàcilment els problemes de veracitat en el tema escollit. Quines raons
donen? Són capaços de qüestionar les seves pròpies raons? Convé formar els alumnes com a consumidors crítics
d’informació.
 AF - JU F O - EM G O
CLAIM-SUPPORT-QUESTION
Explorar les pretensions de la veritat
AFIRMO JUSTIFICO EM PREGUNTO
Explicació o interpretació d’alguns Què veus, què sents o que saps que Què queda pendent? Què no s’ha
aspectes del tema justifiqui la teva afirmació? explicat? Quins nous
punts/aspectes argumenten la teva
exposició?
 AF - JU F O - EM G O
CLAIM-SUPPORT-QUESTION
Explorar les pretensions de la veritat
AFIRMO JUSTIFICO EM PREGUNTO
abans de l’experimentació
Explicació o interpretació d’alguns Què veus, què sents o que saps que Què queda pendent? Què no ha
aspectes del tema justifiqui la teva afirmació? explicat? Quins nous
punts/aspectes argumenten la teva
exposició?

després de l’experimentació
 AF - JU F O - EM G O
CLAIM-SUPPORT-QUESTION
Explorar les pretensions de la veritat
Moviments de pensament: identificar generalitzacions i teories, raonar amb evidència, qüestionar
Propòsit. Identificar i provar afirmacions (generalitzacions, conjectures, hipòtesis o proposicions). El docent pot demanar
als alumnes que identifiquin afirmacions que es presenten com a veritables i les avaluïn, o proposar-ne una directament.
La rutina enfoca l’evidència com a àrbitre de la veritat o la validesa d’una afirmació.
Seleccionar contingut apropiat. Qualsevol contingut sobre el qual es demanin diverses interpretacions o explicacions
que valgui la pena seguir explorant i justificant. És molt adequada per problemes matemàtics, experiments, lectura de
textos, etc. A les matemàtiques es poden trobar una rica varietat d’afirmacions, generalitzacions i conjectures sobre el que
està passant o pot passar. A l’aula es generen moltes situacions en què els alumnes afirmen coses i el docent els pot
demanar fer aquesta rutina espontàniament.

Passos.
1. Preparar-se. Dir als alumnes l’“afirmació” (*) que s’examinarà i dir-los també que l’objectiu és esbrinar: Què està
succeint aquí? és a dir, si l’afirmació és correcta.
2. Identificar afirmacions. Preguntar als alumnes, segons estigui a l’inici o al final d’un tema: 1) Quines afirmacions,
explicacions o interpretacions podem tenir sobre aquest tema?; 2) Quines afirmacions podem plantejar que ens ofereixin
una explicació o interpretació del tema? Documentar totes les afirmacions perquè tota la classe les vegi.
3. Identificar suport o justificació. Per a cadascuna de les afirmacions, preguntar als alumnes: què podem veure,
detectar, saber o trobar que serveixi de suport? Demanar als alumnes que busquin aquest suport a través de
l'experimentació, la recerca, la cerca de fets addicionals o dels coneixements previs. Després demana'ls que articulin
l'evidència de suport (raons per defensar l’afirmació).
4. Formular preguntes. Convidar a pensar més enllà del suport que ja han ofert i pregunti: què podria fer-los dubtar
sobre la veritat o exactitud de l’afirmació? Existeix alguna evidència de la posició contrària? Quines preguntes ens hem de
fer? Què més podem experimentar o explicar?
5. Compartir el pensament. Documentar la rutina a cada pas per fer visible el pensament de tots el estudiants per
desafiar el pensament dels uns als altres. Demanar a cada alumne individual que assumeixi una posició respecte al
tema.

Valoracions. Els passos 2, 3 i 4 es poden fer dues vegades, a la primera s’especula sobre les raons de suport a l’afirmació;
a la segona es comprova.

(*) la primera vegada cal explicar als alumnes que una afirmació és una declaració del que està succeint. Pot ser
una conjectura, especulació, generalització, teoria, hipòtesi, declaració d’un fet, etc.
 EL D’ES R A R
TUG of WAR
Explorar dues posicions d’un dilema
Posició A DILEMA Posició B

Quines són les raons que defensen aquesta Quines són les raons que defensen aquesta
posició? posició?

Què passaria si ...

 EL D’ES R A R
TUG of WAR
Explorar dues posicions d’un dilema
Posició A DILEMA Posició B

Quines són les raons que defensen aquesta Quines són les raons que defensen aquesta
posició? posició?

Què
passaria
si …?
 EL D’ES R A R
TUG of WAR
Explorar dues posicions d’un dilema

Moviments de pensament: prendre perspectiva, raonar, identificar complexitats

Propòsit. Aprendre a posicionar-se sobre un tema i defensar la posició amb bones raons. Els alumnes aprenen a
comprendre les forces complexes que tiren cap als costats oposats d’un dilema, problema o tema, també a no
precipitar-se i a pensar amb cura les raons que donen suport a cada posició.
Seleccionar contingut apropiat. Funciona bé per dilemes, temes o problemes en què dues parts contraposades es poden
identificar amb claredat. Poden ser relacionats amb els continguts, la vida quotidiana o l’actualitat.

Passos.
1. Preparar-se. Identificar i emmarcar un dilema. Pot sorgir d’un tema, una lectura, vídeo, etc. El docent pot demanar
als alumnes que l’identifiquin i el defineixin amb claredat. Demanar als alumnes que nomenin els dos extrems del
dilema i documentin els extrems de la corda.
2. Considerar les estrebades. Demanar als alumnes que diguin totes les raons que defensen cada extrem de la corda.
Que documentin les seves raons individualment o per grups, posant papers adhesius (per poder moure’ls), primer a
un costat i després a l’altre.
3. Col·locar les estrebades Discutir en grups o tots junts on col·locar cada paper a la corda, segons tingui una raó forta
(extrem) o dèbil (cap al centre). Cal enfocar les raons i no tant el consens.
4. Fer les preguntes què passaria si …? Quan sorgeixen comentaris com … això depèn … es poden emmarcar com a
preguntes que es posen en papers d’un altre color per sobre de la corda. Aquestes preguntes són clau per avançar en
la comprensió del dilema. Quan tots els papers estan col·locats, el docent pot afegir altres preguntes del tipus “què
passaria si …?” per obrir temes que necessitin més exploració.
5. Compartir el pensament. Donar temps per observar la línia i demanar als alumnes que diguin quines noves idees
han sorgit que abans no tenien. Demanar als alumnes que responguin a les següents preguntes: Què ha canviat o s’ha
afegit al teu pensament? Com pots resumir la complexitat d’aquest tema a una altra persona? Aquesta part es pot fer
individual o en grups petits.

Valoracions. Comprovar si els alumnes són capaços de captar l’essència de dilemes complexos i com emmarquen els
costats oposats dels dilemes. Cal tenir raons de suport significatives a cada costat. Veure si els alumnes són capaços de
sortir de la seva posició per considerar el costat oposat.
 OR Ó-F A - PA A
SENTENCE-PHRASE-WORD
Descobrir el que és important o valuós
ORACIÓ FRASE WORD
significativa i que t’ajudi a que t’emocioni, atregui o provoqui que capti la teva atenció o t’impacti
comprendre el text per ser poderosa

Per què l’has escollit? Per què l’has escollit? Per què l’has escollit?

Quins temes sorgeixen?

Quines implicacions o consideracions es presenten?

Hi ha aspectes que no surten en les seleccions?

 OR Ó-F A - PA A
SENTENCE-PHRASE-WORD
Desvetllar el que és important o valuós

Moviments de pensament: resumir i extreure

Propòsit. Implicar-se i trobar sentit a un text amb l’enfocament de captar l’essència o allò que et diu alguna cosa.
Promoure una discussió rica aprofitant el perquè s’ha escollit una paraula, una frase i una oració. Preparar per considerar
un contingut.
Seleccionar contingut apropiat. Text ric en contingut, amb idees i conceptes que inviten a la interpretació i la discussió. El
text no pot ser massa llarg, els alumnes es perden. Un capítol curt d’un llibre, un article, un poema, o una escena d’una
obra de teatre poden funcionar bé.

Passos.

1. Preparar-se. Donar temps per llegir el text. Que facin una lectura activa subratllant el text.
2. Seleccionar una Oració-Frase-Paraula. Demanar als alumnes que escullin una oració que sigui significativa per a ells
i els ajudi a comprendre el text, una frase que els emocioni o atregui, i una paraula que capti la seva atenció i els
impacti. No hi ha una resposta correcta, depèn de l’experiència de cada alumne.
3. Compartir seleccions. Demanar als alumnes que comparteixin la seva selecció, expliquin el perquè. Que ho facin per
grups i per torns. Un alumne explica la seva oració, demana comentaris als altres i ho discuteixen, després un altre i
un altre fins acabar la ronda. Es segueix amb la frase i després amb la paraula de la mateixa estructura. Cada
discussió serà més profunda.
4. Convidar a la reflexió sobre la conversa. Observar per part de cada grup observa la seva documentació, identifica
temes comuns, implicacions i consideracions, i aspectes que no han sorgit.
5. Compartir el pensament. Una vegada tots els grups han documentat, donar temps per mirar el contingut i demanar
a cada alumne que reflexioni sobre la seva comprensió actual del text i com la rutina l’ha ajudat a aprofundir.

Valoracions. El que realment dona pistes sobre si els alumnes entenen el text són les raons per les quals escullen les
oracions, les frases i les paraules. Observar si els alumnes fan connexions i tornen al text per enriquir i aprofundir en la
discussió.
SINTETITZAR I ORGANITZAR IDEES
 TI R
HEADLINES
Capturar l’essència
 TI R
HEADLINES
Capturar l’essència
Moviments de pensament: resumir i captar l’essència.
Propòsit. Identificar allò que és important i clau en l’aprenentatge i sintetitzar-ho. Ser capaç de copsar allò que és essencial
és el primer pas per poder comprendre les grans idees d’un contingut i per establir connexions significatives amb futurs
aprenentatges.
Seleccionar contingut apropiat. És interessant aplicar aquesta rutina després d’un esdeveniment d’aprenentatge com la
lectura d’un llibre, el visionat d’un vídeo o pel·lícula, o l’estudi de les grans idees d’un tema de qualsevol matèria. Perquè
l’activitat suposi un pas endavant en la comprensió, cal que impliqui el repte d’identificar el que és important i relacionar
les idees rellevants.
Passos.
1. Preparar-se. Després d’una experiència d’aprenentatge, demanar als alumnes que pensin quines són les idees
centrals del que estan aprenent: “Pensa en les grans idees i els temes importants que has estudiat i …”
2. Escriure un titular. Demanar als estudiants que escriguin un titular, per al tema o qüestió, que capti una idea
important o central que vulguin recordar.
3. Compartir el seu pensament. Demanar als alumnes que comparteixin el seu titular amb un o més companys.
L’objectiu que els alumnes expliquin els titulars és crear un fòrum de discussió on les diferents perspectives i matisos
puguin sorgir.
4. Repensar el titular. Donar l’oportunitat de revisar el titular a cada alumne o grup.
5. Convidar a continuar compartint. Crear una col·lecció de titulars que documentin el pensament del grup. Si es veu
interessant, es pot continuar demanant als alumnes que busquin elements comuns en les diferents propostes i
analitzar si hi ha preguntes que calgui explorar.
Valoracions. Ofereix una idea d’on està el grup respecte al tema i és útil per planificar el futur aprenentatge. Documentar
els titulars del grup ajuda els alumnes a considerar el tema des de múltiples angles i crear una imatge mental del que és
important tenir al centre del pensament.
Cal valorar el titular i les raons per les quals s’ha escollit. És interessant la idea que ressalta el titular? La idea és central o
tangencial? Ha entès l’alumne el contingut?
Per valorar si els estudiants han entès el tema cal veure els titulars en conjunt.
 C I: CO , SÍM O , IM
COLOR-SYMBOL-IMAGE
Extreure l’essència de les idees no verbalment

Representa el COR d’aquestes idees amb un ...

COLOR SÍMBOL IMATGE

Per què has fet aquesta connexió ?

 C I: CO , SÍM O , IM
COLOR-SYMBOL-IMAGE
Extreure l’essència de les idees no verbalment
Moviments de pensament: captar l’essència a través de metàfores.
Propòsit. Identificar i resumir l’essència d’una idea de manera no verbal, utilitzant un color, un símbol i una imatge per
representar les grans idees identificades. Ajuda els alumnes a connectar amb la seva creativitat, a establir connexions i
pensar metafòricament. Una metàfora ajuda a desenvolupar la comprensió de les idees en connectar alguna cosa nova
amb allò que coneixem, identificant similituds i fent comparacions: “Això és com/em fa pensar en això perquè ....”.
Seleccionar contingut apropiat. Funciona bé amb contingut que té una gran varietat d’interpretacions i significats.
Respectar la complexitat, ambigüitat i matisos del contingut. Cal interpretat i discutir. Pot ser un assaig, un capítol d’un
llibre, un poema, un àudio o una pel·lícula curta. No ha de ser ni massa llarg ni tenir massa idees. Ha de ser alguna cosa
que interessi que els alumnes interpretin.
Passos.
1. Preparar-se. Llegir, veure o sentir el contingut i demanar als alumnes que pensin sobre les idees centrals i apuntin les
coses que els semblen interessants, importants o reveladores.
2. Escollir un color. Cada alumne selecciona un color que representi l’essència de les idees que hi han identificat.
Aquest color es registra i els estudiants expliquen i justifiquen per escrit la seva elecció.
3. Crear un símbol. Cada alumne selecciona un símbol que representi l’essència de les idees que han identificat. Es
registra el símbol i els alumnes expliquen i justifiquen la seva elecció. Un símbol és alguna cosa que representa una
altra cosa. Per exemple, un colom representa la pau, el signe = representa el concepte d'igualtat
4. Dibuixar una imatge. Cada alumne selecciona una imatge que representi l’essència de les idees que han identificat.
Es registra la imatge i els alumnes expliquen i justifiquen la seva elecció. Una imatge és una fotografia o el dibuix
d'una escena.
5. Compartir pensament. Cada alumne comparteix la seva elecció amb els seus companys de grup i explica com es
connecten amb les idees principals del contingut. Cada grup podria consensuar un CSI i al final compartir-lo amb tota
la classe. Compartir alguns CSI amb tota la classe.
Valoració. Les connexions són personals i s’entenen en termes d’explicacions personals. Fixar-se en l’habilitat dels
alumnes de captar l’essència del que estan treballant. Les explicacions són determinants. Demanar als alumnes que
s’esforcin i vagin més enllà del que és obvi (amb una mica de pràctica ho poden aconseguir).
 C I: CO , SÍM O , IM
color

imatge

símbol
 GE R-C A S AR-RE ON -AM R
GENERATE-SORT-CONNECT-ELABORATE
Organitzar la comprensió d’un tema en un mapa mental
GENERAR: Quan penso en ...
em venen a la ment les idees

CLASSIFICAR: Escriu les idees centrals al centre i les tangencials als extrems

RELACIONA: connecta les idees que tenen alguna cosa en comú. Escriu una frase sobre cada línia.
AMPLIA: afegeix noves idees que ampliïn les idees inicials.
 GE R-C A S AR-RE ON -AM R
GENERATE-SORT-CONNECT-ELABORATE
Organitzar la comprensió d’un tema en un mapa mental

Moviments de pensament: descobrir i organitzar coneixement previ per identificar connexions.

Propòsit. Ajudar els alumnes a organitzar les idees i pensaments d’un tema i descobrir com es relacionen entre si. És
bo per consolidar pensament i comprensions, i també per compartir el pensament amb els altres. És important
estructurar el procés de creació per crear un mapa conceptual ric i revelador.
Seleccionar contingut apropiat. Temes o conceptes de gran abast: hàbits, democràcia, geometria, llibertat,
procediments de com dissenyar un experiment científic, preparar-se per un debat, etc., són continguts ideals. Com que
tenen moltes parts conviden a proposar varietat de respostes. El primer gran repte és determinar la centralitat de les
idees, el que dona idea del nivell de la comprensió. Normalment s’utilitza al final d’un tema per revisar l’aprenentatge i
preparar un examen, o com a planificació per escriure un assaig, però també és útil a l’inici d’una unitat per saber què
saben o al mig per avaluar com va l’aprenentatge.
Passos.
1. Preparar-se. Assegurar-se que els alumnes saben què és un mapa conceptual. Si cal posar algun exemple.
2. Generar. Demanar als alumnes que generin una llista de paraules, idees o aspectes clau associats amb el tema.
Segons el tipus de contingut seran idees clau, ingredients, processos o necessitats.
3. Classificar. Convida els alumnes a classificar i col·locar les seves idees segons siguin centrals, al mig del full o
tangencials, als extrems del full.
4. Connectar. Connectar les idees amb línies i escriure sobre la línia una explicació breu de la relació.
5. Elaborar. Demanar als estudiants que escullin poques idees centrals i que les divideixin en subcategories d’idees
més petites.
6. Compartir el pensament. Compartir els mapes entre grups perquè els puguin millorar. Posar en comú les parts
clau del mapa i dialogar sobre la distribució d’idees i connexions. Publicar els mapes a les parets.
Valoracions. Observar si els alumnes són capaços de diferenciar els temes centrals i els tangencials, si han identificat
les idees importants i quines connexions han descobert, si són òbvies o mostren profunditat en la comprensió.
 RE ON -AM R-DE AR
(CONNECT-EXTEND-CHALLENGE)
Connectar noves idees amb coneixements previs

RELACIONAR AMPLIAR DESAFIAR

 RE ON -AM R-DE AR
(CONNECT-EXTEND-CHALLENGE)
Connectar noves idees amb coneixements previs
Moviments de pensament: establir connexions/relacions, identificar noves idees, fer-se preguntes.

Propòsit. Ajuda els alumnes a lligar les idees i crear consciència dels enigmes als que val la pena parar atenció. Fa
visible el nou pensament sobre un tema. L’alumne rep de manera activa el nou aprenentatge i és conscient de com
s’amplia el seu pensament. Les connexions, ampliacions i desafiaments ajuden a entendre que el pensament és un
procés continuu d’aprofundiment i creixement. Convertir els alumnes en processadors actius d’informació.
Seleccionar contingut apropiat. Qualsevol contingut on hi hagi connexions amb coneixements previs, que impliqui
aprendre coses noves i presenti nous desafiaments al pensament dels alumnes. Al final d’un tema és una bona
manera de tancar i fer les últimes reflexions.

Passos.
1. Preparar-se. Abans de l’activitat amb nou contingut, demanar als alumnes que pensin com la nova informació
connecta amb el que ja saben i que estiguin molt atents per captar en quines noves direccions s’amplia el seu
pensament i quins nous desafiaments poden sorgir.
2. Connectar. Després de l'activitat donar temps per escriure les seves connexions amb el que coneixien. Com
aquestes idees que acabes de sentir es relaciones amb idees que coneixies o ja havies pensat?
3. Ampliar. Identificar com les seves idees s’han ampliat, o aprofundit després de l’aprenentatge i registrar-les.
Com el teu pensament s’ha ampliat d’alguna manera portant-te a pensar en altres direccions o amb més
profundiment?
4. Desafiar. Pensar com les noves idees obren nous desafiaments i plantejar preguntes o temes.
5. Compartir el pensament. Les tres parts es poden fer de manera individual i compartir al final en grups, o
compartir després de cada part. D’aquesta manera el pensament del grup ajuda els alumnes a enriquir el seu
pensament. Finalment compartir-lo i fer-lo visible a tota la classe. Tancar la rutina especulant amb els nous
desafiaments.

Valoracions. Mantenir una ment molt oberta sobre les aportacions dels alumnes, d’aquesta manera surten moltes
idees que d’una altra manera queden ocultes. Demanar als alumnes que considerin les connexions i
ampliacions més poderoses.
 CO C -DE A-DE T -CA
CONNECT-CHALLENGE-KEY-CHANGE
Discuteix un text de manera enfocada i significativa
CONNECTA DESAFIA DETECTA CANVIA
Quines connexions pots Quines idees, posicions o Quines idees clau et Quins canvis en actituds,
establir entre el text i la suposicions vols desafiar o sembla important tenir en pensaments o acció et
teva pròpia vida o un argumentar? compte? suggereix per a tu o per
altre aprenentatge? als altres?

Què et fa dir això?

 CO C -DE A-DE T -CA
CONNECT-CHALLENGE-KEY-CHANGE
Discuteix un text de manera enfocada i significativa
Moviments de pensament: establir connexions, identificar el concepte clau, qüestionar i considerar implicacions.

Propòsit. Oferir una estructura per a una discussió basada en un text, a partir d’establir connexions, fer preguntes,
identificar idees clau i considerar la seva aplicació. Fomenta la lectura i la revisió dels textos d’una manera enfocada i
significativa. Ajudar a aprofundir i anar més enllà de les primeres impressions. Les connexions personalitzen el text i
amplien el pensament. Identificar desafiaments convida al pensament crític i anima a plantejar preguntes sobre la veritat i
veracitat. Reconèixer els conceptes clau ajuda a descobrir missatges i la idea d’identificar possibles canvis fa pensar més
enllà de la informació, per tenir en compte la seva importància i com es pot utilitzar.
Seleccionar contingut apropiat. Textos amb idees complexes i interessants que es puguin considerar des de diferents
perspectives. Articles d’opinió, informes científics, assaigs personals. També poden servir vídeos provocatius tipus TED. Si
s’utilitza un text de ficció cal adaptar desafiaments a accions del personatge.

Passos.
1. Preparar-se. Llegir el text abans de la classe si aquest és molt llarg o oferir un temps adequat per a la seva lectura.
Visualitzar i explicar bé els quatre passos com a guió per a la discussió.
2. Establir connexions. Buscar fragments del text amb els quals es puguin identificar i explicar la connexió.
3. Plantejar desafiaments. Buscar en el text idees amb les quals no estiguin d’acord i voldrien desafiar o aquelles de
les quals necessitarien més informació abans de prendre una decisió.
4. Identificar conceptes. Revisar breument el text i identificar els conceptes, temes i idees clau. Aquells que utilitzarien
per explicar el text. Demanar que justifiquin la seva elecció. Què et fa dir això?
5. Identificar canvis. Reflexionar sobre tot el text i pensar quines implicacions té. Quins canvis en el pensament o en el
comportament podria provocar. Justificar les seves respostes.
6. Compartir el pensament. Compartir el pensament en cadascuna de les etapes del procés. També es pot fer tot de
cop individualment o en grups i després fer una posada en comú. En finalitzar reflexionar sobre la manera de
treballar el text: Ens ha ajudat a comprendre bé el text? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès?

Valoracions. S’han ficat els alumnes en el text? Han fet bones connexions i han comprès bé el text? La discussió ha estat
enriquidora?
 MI -LA
(MICRO-LAB)
“Debat a tres bandes en les mateixes condicions”
 MI -LA
(MICRO-LAB)
“Debat a tres bandes en les mateixes condicions”

Moviments de pensament: enfocar l’atenció, analitzar i reflexionar

Propòsit. Discutir idees de manera estructurada per assegurar la participació en igualtat de condicions per a tots els
membres d’un grup. El control del temps fa que els alumnes estiguin centrats en el que han de fer. L’ús regular d’aquest
protocol ajuda els alumnes a escoltar millor, aprendre a construir idees i connectar-se amb les dels altres.
Seleccionar contingut apropiat. El contingut ha de ser significatiu. Pot ser sobre fets d’actualitat, sobre el que s’ha après
fins al moment, discutir diferents estratègies per resoldre un problema, explorar i processar plans, etc. Perquè sigui més
que discutir, s’ha de preparar abans i assegurar que els alumnes tenen alguna cosa per compartir.

Passos.

1. Preparar-se. Informar als alumnes el tema a discutir i l’objectiu de la discussió. Donar temps per reflexionar sobre el
tema (de 5 a 10 minuts segons el material que s’ha de sintetitzar). Explicar el protocol amb detall: temps de
participació (entre 1 i 2 minuts), de silenci (entre 20’’ i 30’’) i de discussió final (entre 5 i 10 minuts). Demanar als
alumnes que es numerin per saber el torn i explicar com es controlarà el temps.
2. Compartir. L’alumne 1 comença la ronda compartint segons el temps assignat. Un parla i els altres escolten, i si volen
poden prendre notes. En acabar el temps avisar amb una campana o timbre.
3. Demanar silenci. Demanar que estiguin en silenci; poden aprofitar per prendre alguna nota del que han sentit.
4. Repetir els passos 2 i 3 per a cada alumne. Demanar que acabin els torns. Si la persona que parla acaba abans, tots
s’esperen en silenci.
5. Començar la discussió. Demanar que comenci una discussió oberta sobre el tema durant el temps previst. Els
alumnes han d’intentar fer preguntes d’aclariment i connexions amb el que han dit els altres.
6. Compartir el pensament. Demanar als alumnes que reflexionin sobre la rutina i com els ha ajudat a millorar el seu
pensament sobre el tema tractat.

Valoracions. El docent pot comentar als alumnes que com a resultat de la conversa han d’elaborar alguna cosa que
representi un nivell de comprensió més alt del tema tractat, com una síntesi d’idees, un assaig, etc. D’aquesta manera pot
valorar l’activitat. Cal observar si els alumnes s’escolten, si fan connexions entre el que saben i el que comparteixen, etc.
 AB P AV ... AR SO ...
I USED TO THINK ... BUT NOW I THINK ...
Reflexionar sobre el canvi del nostre pensament
 AB P AV ... AR SO ...
I USED TO THINK ... BUT NOW I THINK ...
Reflexionar sobre el canvi del nostre pensament

Moviments de pensament: reflexió i metacognició.

Propòsit. Reflexionar sobre el pensament sobre un tema o qüestió i explorar com i per què el pensament ha canviat.
És útil per consolidar nous aprenentatges a mesura que els estudiants identifiquen les seves noves comprensions,
opinions i creences. En examinar i explicar com i per què el seu pensament ha canviat, desenvolupen habilitats de
raonament i metacognitives.
Seleccionar contingut apropiat. Qualsevol contingut sobre el qual les creences o opinions inicials dels alumnes poden
canviar com a resultat del procés d’aprenentatge. Després d’aprendre alguna cosa nova. És més útil quan la reflexió és
sobre un contingut conceptual o un procés, que quan és sobre una simple acumulació de fets. Ideal per afegir en diaris
d’aprenentatge; aquest exercici ajuda molt els estudiants amb dificultats.
Passos.
1. Preparar-se. Explicar als estudiants que el propòsit d'aquesta rutina és ajudar-los a reflexionar sobre el seu
pensament sobre el tema i a identificar com les seves idees s'han desenvolupat al llarg del temps.
2. Fomentar la reflexió individual. Dir als alumnes: Quan vam començar aquest estudi, tots teníeu idees inicials sobre
el tema i sabíeu de què es tractava. Us deixo un minut perquè torneu mentalment al començament i recordeu quin tipus
d'idees teníeu en aquest moment. Escriviu què era el que vosaltres pensàveu sobre el tema, començant amb les paraules:
Abans pensava…. Una vegada que hagin tingut l'oportunitat d'escriure les seves respostes, digueu: Ara vull que
penseu com les vostres idees sobre el tema han canviat com a resultat del que hem estudiat, fet i discutit a la classe.
Escriviu unes quantes línies que captin on està el vostre pensament en aquest moment, començant amb la frase: Ara
penso….
3. Compartir el pensament. Demanar als estudiants que comparteixin i expliquin els seus canvis de pensament.

Valoracions. Ser flexibles sobre els pensaments dels alumnes. Dona idees d’on estan els alumnes en cada moment i la
seva consciència d’aprenentatge.